Geoturisme Illes Balears

Durant l’oligocè (34-23 Ma), Mallorca tenia una orografia molt diferent a l’actual, amb grans sistemes de llacs i rius que estaven rodejats per una costa tropical. La fauna i la flora terrestre la constituïen comunament boscs humits habitats per mamífers, mentre que a les zones costaneres creixien els coralls.

Els primers materials que ens trobem pujant pel camí vell al santuari de Gràcia s’han originat en ambients costaners i contenen tant nivells continentals com marins.

Ja en l’inici del camí (punt A) podem observar un petit jaciment d’oncòlits, estructures amb formes arrodonides que s’assemblen a còdols, sent en realitat producte del creixement per capes de colònies de cianobacteris al voltant d’un nucli. Aquest pot ser una petita branca, la closca d’un gastròpode o fins i tot una colònia prèvia.

Segons anem ascendint, podem observar gresos i conglomerats de colors ocres i blanquinosos. Són roques formades per antigues arenes i graves, les quals estan cimentades i representen avenços en la línia de costa.

A la part alta del recorregut (punt B), podem trobar dipòsits plenament marins que contenen alguns fòssils. El més característic és el nummulit, un tipus de foraminífer (organisme unicel·lular) proveït d’una closca segmentada amb forma de llentia. Els nummulits estan entre les cèl·lules més grans que hagin existit mai, podent presentar diàmetres de 10 cm. No obstant, els que es poden observar a Gràcia són d’una mida relativament petita, un poc inferior al centímetre.

Associats a aquests fòssils apareixen organismes típics d’aigües poc profundes. Els més destacats són els eriçons infàunics, un tipus d’eriçó que no viu fixat al substrat (com els que normalment poblen les costes de Mallorca) si no que es mou enterrat en fons arenosos. També poden ser observats mol·luscs com gastròpodes i bivalves. Junt a aquests també apareixen fragments de coralls ramosos.