| UTM-X | UTM-Y | ||
|---|---|---|---|
| PARADA 1: LA COSTA DE L’OLIGOCÈ | |||
| PARADA 2: LES CALCARENITES DE RANDA | |||
| PARADA 3: MIRADOR DE MORRO D’EN MOLT | |||
| PARADA 4: MIRADOR DEL SANTUARIO DE CURA |
Recorregut recomanat.
Fa aproximadament 25-15 Ma, en el marc d’un procés geològic conegut com Orogènia Alpina, l’illa de Mallorca va quedar estructurada en una sèrie de zones elevades (horst) i zones deprimides (graben).
Precisament un dels horst correspon a les Serres Centrals, tenint com a punt més alt el cim del Puig de Randa, amb 543 metres d’alçada.
El Puig de Randa està construït majorment per materials del Burdigalià-Langhià (miocè inferior, 20,4-13,8 Ma), dipositats durant l’aixecament de Mallorca.
El santuari de Gràcia es situa just en el contacte entre dues seqüències estratigràfiques superposades: la Formació Banyalbufar i la Unitat Calcarenítica de Randa, per lo que és un bon lloc pel seu estudi.
A la base dels talussos rocosos, únicament visibles a darrera el santuari (punt A) apareixen margues gris- verdoses que corresponen als sediments turbidítics dipositats a gran profunditat, de la Formació Banyalbufar.
Les turbidites son un tipus de dipòsit format per successives allaus de materials en el talús continental, causades generalment per activitat tectònica.Les margues presenten formes ondulades i caòtiques que contrasten amb l’estratificació horitzontal de les calcarenites de conformen el talús. Corresponen a lliscaments dins de les pròpies turbidites.
Estructura del límit de la plataforma continental, on s’originen les turbidites.
Detall dels slumps que s’observen a la base del penya-segat, pel darrere del santuari (punto A).
Per contra, els talussos del santuari, de més de 40 m d’altura, estan formats íntegrament per calcarenites bioclàstiques amb estratificació molt marcada i d’ordre centimètric, pertanyents a l’Unitat Calcarenites de Randa, que corresponen a dipòsits de plataforma.
Els nivells superiores d’aquesta unitat presenten una marcada laminació encreuada que és possible observar en las lloses que pavimenten la terrassa del santuari. Aquest tipus d’estructures són producte del vaivé de les ones i a les corrents marins en fondos poc profunds.
Calcarenites bioclàstiques dels penya-segats.
El santuari de Nostra Senyora de Gràcia, a més, constitueix un lloc excepcional on poder observar diferents mesures d’estabilització de talussos rocosos.
Tot el talús es troba cobert per una malla de triple torsió, que en algunes zones, ha estat reforçada mitjançant una xarxa de cables de acero fixada amb bolons.
Les malles de triple torsió, també denominades malles de guiat de pedres, impedeixen que els petits blocs rocosos puguin caure lliurement, retenint-los en el seu interior. No serveixen si la mida del bloc supera certes dimensions, ja que es podria rompre, por lo que complementàriament s’instal·len xarxes de cables d’acer. Les malles estan subjectes amb piquetes en la zona de la capçalera y en la base del talús, mentre que les xarxes es fixen mitjançant barres d’acer que es denominen bolons. Aquests també es poden utilitzar per subjectar grans blocs rocosos.
A la base del talús s’han instal·lat pantalles dinàmiques, que són estructures metàl·liques flexibles destinades a interceptar la trajectòria de les roques despreses. Cada pantalla està dissenyada per suportar una determinada energia d’impacte (una determinada mida màxima de bloc) i a diferencia dels murs, que són elements rígids, es deformen i absorbeixen l’energia de l’impacte sense rompre. Amb l’objecte d’augmentar la capacitat de detenir masses en moviment, van proveïdes d’elements que esmorteeixen l’impacte.Finalment, els talussos que no són rocosos han estat protegits mitjançant formigó projectat, també denominat gunita, o amb malles de triple torsió ancorades a la base.
Mesures d’estabilització.
