Torna

LOMLOE Currículums educació CAIB

FAQs Batxillerat

(actualitzat a 08/06/2023)

Sí.

Les situacions d'aprenentatge han d'estar a disposició de la comunitat educativa del centre, de la qual el Departament d'Inspecció Educativa (DIE) en forma part. Així mateix, les programacions d'aula de tots els nivells han d'estar a disposició de l'equip directiu i del DIE. Trobareu en aquest enllaç l'orientació sobre programacions d'aula en l'apartat de Documents institucionals del DIE.

No necessàriament. El centre ha d’organitzar les reunions de coordinació de la manera que consideri més convenient per facilitar el treball en equip dels docents, tot seguint la normativa vigent.

No hi ha estratègies generals per a tots els centres. Cada centre ha d’adaptar-se a les dimensions dels equips docents, al nombre de grups i als recursos disponibles. De la mateixa manera, el centre té l’opció de reestructurar la seva dotació d’hores de coordinació per afavorir el treball en equip del professorat, d'acord amb la normativa vigent.

No, no n'hauran de fer més. A partir del curs 2023-2024, a totes les etapes i nivells, la planificació didàctica ha de fer servir situacions d'aprenentatge com a instrument curricular, que es concretaran en programacions d'aula, i serà suficient que els equips docents facin una previsió trimestral, a partir de la proposta pedagògica anual, d'acord amb la concreció curricular del centre.

Aquest terme es refereix a un apartat de la concreció curricular del centre que recull la selecció, si escau, i la seqüència dels criteris d'avaluació d'una àrea o matèria al llarg d'un curs escolar. És a partir d'aquesta seqüència que l'equip docent ha de dissenyar les SA que es desenvoluparan al llarg del curs.

Cal tenir en compte que els sabers bàsics de les àrees o matèries no són objectius en si mateixos i l'ordre amb el qual apareixen als currículums de les àrees o matèries al Decret no correspon a cap seqüència prescriptiva per a la seva selecció dins de les SA per desenvolupar les competències específiques. Per a una àrea o matèria particular, un mateix saber bàsic podrà ser mobilitzat a diverses SA, algun altre podrà formar part d'un altre saber bàsic més genèric, i un altre només tindrà sentit seleccionar-lo quan un saber bàsic hagi estat mobilitzat en una SA anterior. Elaborar un mapa de conceptes dels sabers bàsics d'una àrea o matèria pot ajudar al mestre o al professor de la matèria a prendre les millors decisions sobre com es poden incorporar els sabers bàsics dins de la seqüència de la proposta pedagògica, especialment per aquelles matèries en què alguns sabers bàsics són prerequisits d'uns altres.

És una utilitat del GestIB per poder avaluar els alumnes de totes les etapes educatives, a partir de la introducció, per part dels docents, de les valoracions del grau d'assoliment dels criteris d'avaluació de les competències específiques.

  1. A infantil, s’han de seleccionar els criteris d’avaluació que es valoraran a cada curs.
  2. A primària, s’assenyala el percentatge amb el qual participa cada criteri a la qualificació de l’àrea al final del primer curs del cicle (no tenen perquè ser tots els criteris) i al final de cicle (tots els criteris).
  3. A ESO i batxillerat, s’assenyala el percentatge amb el qual participa cada criteri a la qualificació final de la matèria a final de curs.

A partir de les evidències obtingudes amb el desenvolupament de les situacions d’aprenentatge, ha de valorar el grau d’assoliment dels criteris d’avaluació de la seva àrea/matèria establerts a la proposta pedagògica. El docent enregistra aquesta valoració un nombre enter entre 0 i 10 que correspon a les categories del grau d’assoliment dels criteris d’avaluació de les competències específiques. Si es valora aquest criteri diverses vegades al llarg del curs, la darrera valoració introduïda és la que queda registrada. El docent no ha de fer res més a l’eina d’avaluació.

La introducció d’un nombre és per facilitar i agilitzar el registre al GestIB que, tanmateix, opera, com qualsevol programa informàtic, amb nombres. Amb aquest nombre el docent introdueix una valoració qualitativa del grau d’assoliment de cada criteri d’avaluació en cinc categories:

  • completament assolit (assenyalat com a 10 o 9)
  • majoritàriament assolit (assenyalat com a 8 o 7)
  • suficientment assolit (assenyalat com a 6 o 5)
  • poc assolit (assenyalat com a 4 o 3)
  • gens assolit (assenyalat com 2, 1 o 0).

En cas de voler treballar només amb cinc nivells, és suficient introduir el nombre parell de cada categoria. Cal recordar que les famílies i l’alumne no veuran el número, només tendran com a referència la categoria qualitativa. A més d’aquesta informació el docent pot introduir observacions en forma de text lliure per a cada valoració d’un criteri d’avaluació d’un alumne, una observació general per al grup o per a la matèria. Per tal de reflectir el resultat del procés de l’avaluació formativa, i només a final de curs, el darrer valor numèric de cada valoració que hagi introduït el docent serà el que usarà el programa per fer el càlcul de la qualificació que apareixerà a l’acta final, i que té efectes acreditatius.

L’eina d’avaluació es pot fer servir paral·lelament al mòdul del quadern del professorat mantenint totes les seves funcionalitats, inclosa la de poder fer visibles anotacions i resultats a les famílies. Així com vam informar a tots els docents amb un missatge de GestIB el 9 de gener de 2023, l'eina d'avaluació per criteris ja està vinculada amb el mòdul del quadern del professorat. En el manual d'ajuda del GestIB es troben les instruccions per vincular una columna del Quadern del Professor al menú d'Avaluació per criteris.

Una vegada valorats tots els criteris d’avaluació del currículum de la matèria,  l’eina d’avaluació, de forma automàtica i utilitzant els percentatges establerts per a cada un dels criteris, calcularà una qualificació numèrica (mitjana ponderada) de l’àrea o la matèria  que tendrà el seu efecte a l’avaluació final. Per a l’ensenyament bàsic (primària i ESO) l’eina traduirà la qualificació a la categoria corresponent (excel·lent, notable, bé, suficient i insuficient) i per a batxillerat l’arrodonirà a un nombre enter.

No. L’avaluació i qualificació d’una matèria és competència exclusiva del professor titular d’aquesta matèria, d’acord amb els criteris d’avaluació establerts.

Només a l’avaluació extraordinària i amb les següents condicions:

  1. Que l’equip docent consideri que ha assolit els objectius d’etapa i desenvolupat le competències clau vinculades al títol.
  2. Que no tingui més d’un 20% de faltes injustificades a la matèria no superada.
  3. Que hagi fet totes les activitats i proves de la matèria no superada.
  4. Que la nota mitjana de batxillerat sigui igual o superior a 5.

No. La ponderació dels criteris d’avaluació no està relacionada amb les situacions d'aprenentatge. La ponderació dels criteris d’avaluació és un acord de centre per poder generar la qualificació de la matèria a final de curs.

Les famílies poden veure l’informe de seguiment de la valoració dels criteris d’avaluació al GestIB si el centre acorda fer servir l’eina d’avaluació de forma oficial.

El GestIB mostra la valoració del grau d’assoliment dels criteris d’avaluació de cada àrea o matèria que anirà introduint el docent al llarg del curs. Aquesta informació estarà a disposició de les famílies en qualsevol moment, i és compatible amb qualsevol altre sistema d’informació a les famílies, d’acord amb el projecte educatiu de centre. A partir d’aquestes valoracions, a final de curs i de manera automàtica, generarà les qualificacions de les matèries i, a ESO i batxillerat, un informe del grau de desenvolupament de les competències clau.

L’eina d’avaluació ja està disponible per als centres. Per poder fer-la servir, és necessari que el centre introdueixi la ponderació dels criteris d’avaluació seleccionats per a cada àrea/matèria i curs.

L’activació de la visibilitat dels informes de seguiment de la valoració dels criteris d’avaluació, en cas de fer servir l’eina oficialment la realitza el centre.

El quadern del professorat mantendrà les mateixes funcions i ara mateix es pot enllaçar el quadern del professorat a l’eina d’avaluació.

A la SA s’han de recollir només els criteris d’avaluació que es valoraran.

Aquest índex informatiu s’assigna a partir de les darreres valoracions que han introduït els docents a l’eina d’avaluació, tenint en compte la ponderació que el centre ha assignat a cada un dels criteris valorats.

La seva funció és únicament informativa i temporal, en el moment que es visualitza l’informe.

Per a una àrea o matèria:

Es multiplica la valoració de cada criteri avaluat per la seva ponderació. Se sumen totes aquestes quantitats. Es normalitza aquest número sobre un màxim de 10.

Una vegada fet això, depenent del valor aconseguit, s’assigna: Progrés inadequat: de 0 fins 4 (color taronja) Progrés regular: de 4 a 6 (color groc) Progrés bo: de 6 a 10 (color verd).

En cap cas aquest índex informatiu correspon a una qualificació. La qualificació de l’àrea o matèria només es computarà a final de curs, un cop estiguin valorats tots els criteris d’avaluació.

El final de curs és el moment en què es duu a terme el procés d'avaluació acreditativa de cada una de les matèries, tenint en compte les valoracions de tots els criteris d'avaluació. Es tracta d'una avaluació que, a efectes acreditatius, es trasllada administrativament a una qualificació que queda registrada a l'acta d'avaluació de final de curs.

A l'etapa de batxillerat, per a aquells alumnes que tenen qualificació negativa d'alguna matèria, la normativa preveu la convocatòria extraordinària.

En aquesta convocatòria s'haurien de valorar novament els criteris d'avaluació no assolits i, en el moment de calcular la qualificació, s'han de tenir en compte totes les valoracions dels criteris d'avaluació (tant si es varen assolir a la convocatòria ordinària com els que s'han tornat a valorar a la convocatòria extraordinària). Per tant, no s'han de tornar a valorar de nou tots els criteris d'avaluació.

En aquesta convocatòria extraordinària, els docents haurien de proposar als alumnes activitats, exercicis o tasques a partir dels quals es puguin obtenir les evidències necessàries per poder valorar aquells criteris d'avaluació que han impedit a l'alumne la superació de la matèria a la convocatòria ordinària, o bé aquells que tinguin una ponderació més elevada.

És recomanable, doncs, que el docent responsable de la matèria faci una selecció, el més personalitzada possible, dels criteris d'avaluació que valoraran en aquesta convocatòria extraordinària. Per tal que els alumnes puguin planificar la seva activitat d'estudi i de reforç de la matèria envers la convocatòria extraordinària, aquests han de conèixer, just després que se'ls atorgui la qualificació de la convocatòria ordinària, quins seran els criteris d'avaluació que seran novament valorats. Les activitats, exercicis o tasques proposats per obtenir les evidències necessàries perquè el docent decideixi el grau d'assoliment dels criteris d'avaluació valorats han d'estar alineats amb les que s'han realitzat durant el curs escolar i han d'incorporar, dins de les limitacions de temps i espais de la convocatòria extraordinària i segons el nombre d'alumnes afectat, l'ús d'instruments diversos, accessibles i d'accés adaptat, si escau.

No. Tots els centres han d’oferir aquesta modalitat.

A més de les matèries comunes, s’ha d’impartir matemàtiques generals a 1r curs i ciències generals a 2n curs. Les matèries de modalitat de 1r curs Economia, emprenedoria i activitat empresarial i de 2n curs Moviments culturals i artístics, són d’oferta obligada, però només s’hauran de fer si hi ha un mínim de 10 alumnes matriculats.

Sí, pot triar entre matemàtiques II o MACS II. En el segon cas no haurà de fer ni recuperar la matèria de MACS I.

Sí, sempre que els recursos del centre siguin suficients per poder fer-ho.

Sí. No obstant, en publicar-se la Resolució amb les instruccions d'avaluació per al curs 2023-2024, es preveu que es contemplin les següents excepcions:

  1. Alumnes que han obtingut la convalidació del primer curs de batxillerat per fer estudis a l’estranger.
  2. Alumnes que han superat el primer curs de batxillerat a una altra comunitat autònoma.
  3. Alumnes que han superat el primer de batxillerat abans del començament del curs 2022-2023.

Qualsevol alumne. En cas de limitació de places, tindran prioritat els següents alumnes: Alumnes que cursin simultàniament estudis professionals de música i dansa, esportistes d’alt nivell o alt rendiment o que presentin necessitats específiques de suport educatiu.

Ho poden fer a partir del mes de maig fins al 23 de juny de 2023.

De forma general, el primer curs que el centre imparteixi el batxillerat per blocs, només pot impartir el primer bloc. Excepcionalment, si el curs 2023-2024 se sol·licita fer batxillerat per blocs s’haurà d’impartir el primer bloc i també es podrà impartir el segon bloc.

Ho poden fer en els mateixos terminis que un canvi de modalitat (fins la primera setmana lectiva del mes de gener).

Sí, si el curs 2022-2023 ha superat, com a mínim, 5 de les 6 matèries assignades al primer bloc.

Com a concepte, una situació d'aprenentatge (SA) proposa a l'alumne un repte que aquest haurà de resoldre (individualment o col·laborativa) mitjançant la realització d'un conjunt de tasques diverses per a les quals necessàriament haurà de dur a terme un aprenentatge concret. Aprendre és el veritable objectiu de la SA i per això és necessari que, a través de la realització de les tasques que inclou, l'alumne superi una o més dificultats. Cal tenir en compte que, si una SA es presenta sempre per a l'alumne com unes tasques que ha de realitzar, el docent l'ha de construir a partir dels criteris d'avaluació de les competències específiques que s'ha proposat que desenvolupi aquest alumne. Com tota situació didàctica, la SA s'ha de dissenyar en base a la promoció d'una motivació, el desenvolupament d'una o més competències específiques i la verificació, en base a les evidències recollides al llarg de la realització de les activitats, de l'assoliment dels criteris d'avaluació.

Sí. Canvia el concepte i també el requeriments de lliurament, amb la finalitat de facilitar la tasca de disseny del professorat i no tant al compliment de terminis formals. Per a cada àrea (infantil i primària) o matèria (ESO i batxillerat), a partir de la distribució i seqüència de criteris d'avaluació que ha acordat el centre per a cada curs (proposta pedagògica, dins de la Concreció curricular) l'equip docent, així com s'organitzi, ha de dissenyar SA que es puguin desplegar en les seqüències didàctiques que constitueixen la programació d'aula. Aquest disseny es va realitzant al llarg del curs de forma flexible de forma que hi pugui haver una previsió al començament de cada trimestre de les SA que s'hi plantejaran. Aquesta flexibilitat ha de permetre regular la pràctica docent, a través de la selecció, en un procés d'avaluació contínua de l'aprenentatge, d'aquells criteris d'avaluació que requereixen un tractament més freqüent o amb més profunditat.

La SA parteix d’un repte que pot ser plantejat pel professor o pels alumnes o acordat entre el professor i els alumnes. Hi haurà SA que tendran el seu punt de partida en un repte que plantegi el professor i altres on el professor recull una inquietud dels alumnes que permet tractar un criteri d’avaluació de la proposta pedagògica.

Les SA no tenen una temporalització definida. Quan aquestes es despleguen en les programacions d’aula, és quan es planifica la temporalització, que en tot cas, té un caràcter flexible.

No necessàriament. Els sabers bàsics han d'incorporar-se a les SA de l'àrea o matèria per tal de poder assolir els criteris d'avaluació de les competències específiques. El canvi de la nomenclatura LOMCE "continguts" (que estaven vinculats a uns estàndards d'aprenentatge per a una avaluació sumativa de final d'etapa o revàlida, que mai es va poder implementar i que descarta la nova llei), a la nova nomenclatura LOMLOE "sabers bàsics", és intencionat i reflecteix a un canvi de concepte. L'aprenentatge dels sabers bàsics que es mobilitzen a les SA pren sentit en tant que permet el desenvolupament de les competències específiques, i el desenvolupament de les competències específiques pren sentit amb l'aprenentatge dels sabers bàsics. Als esborranys dels Decrets en la definició de sabers bàsics s'estableix que "tot seguint els criteris de la concreció curricular del centre, atesa la diversitat dels alumnes, el context educatiu o altres criteris pedagògics, l’equip docent pot aprofundir en uns més que en uns altres, a més d'agrupar-los i articular-los." Amb la mirada posada en l'aprenentatge dels alumnes, l'equip docent té, per tant, un marge de flexibilitat en la selecció dels sabers bàsics que s'incorporen a les SA.

Sense perjudici que els centres puguin crear repositoris de SA compartits i públics, la normativa estableix que, almenys, els centres hagin de compartir amb la comunitat educativa del centre (alumnes, mares i pares i tutors legals) les SA que estan desenvolupant, mitjançant els procediments que estableixen les normes d’organització, funcionament i convivència del centre. El motiu és que els referents de l'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes són els criteris d'avaluació de les competències específiques, de les àrees o matèries, que són objecte de tractament en una SA.

Sí. Per això la normativa estableix que és l'equip docent, així com s'organitzi, qui dissenya les situacions d'aprenentatge. Precisament, en el sentit de la promoció del treball en equip del professorat que estableix la LOMLOE, és molt recomanable per tal de facilitar la connexió entre aprenentatges, especialment en l'educació infantil i primària, en la qual l'avaluació ha de tenir un caire globalitzat. Per als alumnes aquesta aproximació redueix la càrrega de treball repetitiu entre les distintes àrees o matèries, a cada nivell.

Sí, si l'equip docent les valora com a útils per a l'aprenentatge dels alumnes. També poden, i haurien de, ser objecte de revisió com a resultat de l'avaluació de la pròpia pràctica docent.

L'annex 3 del Decret de currículum conté les indicacions i els apartats que han de recollir les SA. Aquest esquema d'apartats és obligatori per al seu disseny per tal de garantir l'objectivitat en l'avaluació acreditativa (atendre els criteris d'avaluació de les competències específiques) i l'avaluació per a l'aprenentatge (avaluació formativa).

No. El grau de concreció del detall de les activitats, instruments d'avaluació, relació de recursos, etc. formen part de la seqüència didàctica de la programació d'aula, de forma que aquests elements es puguin incorporar de forma flexible al llarg del temps que es desenvolupen les SA. El GestIB té un mòdul de programació d'aula que facilita la tasca de definir i compartir les programacions d'aula. Aquestes programacions d'aula no tenen un format tancat i s'han de poder adaptar a la pràctica docent de cada equip educatiu.

No. El nombre de sessions que seran necessàries dependrà del disseny de cada SA i del seu desenvolupament. El desplegament en sessions d'una SA és la seqüència didàctica de la programació d'aula i pot abastar més o menys sessions, les necessàries per al desenvolupament de la competència o competències específiques que tracta.

Els Decrets no ho estableixen. Han de ser les necessàries per tal de poder obtenir les evidències dels criteris d'avaluació que s'han de valorar en aquest curs.

L'únic prescriptiu és que una SA ha de tenir l'estructura que s'estableix a l'annex 3 dels Decrets de currículum. Atès que es tracta d'un document funcional, que s’ha de compartir entre l'equip docent i que s’ha de desplegar en la seqüència didàctica d'una programació d'aula, no és recomanable que sigui massa més llarga. Es tracta d'un instrument de disseny, no d'una unitat didàctica desenvolupada.

No. A partir de les evidències recollides en les tasques que realitza l'alumne en el desenvolupament d'una SA, el docent responsable de la matèria valorarà el grau d'assoliment dels criteris d'avaluació que hagin tractat. Això vol dir que la implementació d'una SA proveirà una valoració per a cada un dels criteris d'avaluació que tracta la SA.

Els descriptors del perfil de sortida de l'etapa que acompanyen cada una de les competències específiques serveixen per establir la connexió de les competències específiques amb les competències clau i, mitjançant la valoració dels criteris d’avaluació, tenen el seu efecte en la valoració del grau del desenvolupament de les competències clau a cada cicle (primària), a cada curs (ESO i batxillerat), i de la seva adquisició a final d’etapa que poden ser referents per a la promoció o titulació. En canvi, no són referents per a l'avaluació de les àrees o matèries i no tenen cap efecte en la qualificació final. Als efectes de les SA, aquests descriptors suggereixen el tipus de tasques que haurien de saber realitzar els alumnes per tal de desenvolupar les competències específiques que es tracten a la mateixa SA. Són, per tant, una ajuda per a l'equip docent en el disseny de les SA.

Qualsevol tasca o dinàmica, incloses les més instrumentals si són necessàries, sempre amb una orientació inclusiva i competencial i amb la finalitat de desenvolupar les competències específiques de l’àrea o matèria. Per a l'orientació inclusiva cal tenir en compte, prescriptivament, el conjunt de mètodes que inclou el Disseny Universal per a l'Aprenentatge. Per a una orientació competencial de les tasques, podeu consultar diverses referències, com per exemple el projecte GAPPISA, que proposa una pauta de verificació de les tasques que es proposen als alumnes.

Vegeu la resposta a la qüestió de si les SA tenen una qualificació. Un examen pot ser una activitat o tasca particular dins d'una SA però, perquè el docent pugui valorar el grau d'assoliment dels criteris d'avaluació que tracta la SA, cal que els instruments d'avaluació siguin diversos i no es limitin a proves objectives. Si cal realitzar alguna d'aquestes proves, la seva orientació hauria de ser competencial, per a la qual cosa existeixen models com els que fa servir l'IAQSE (en coordinació amb el MEFP) per a l'avaluació de diagnòstic.

A l’inici del curs només cal tenir una previsió de les SA que es tractaran durant el tres primers mesos, des d’un plantejament flexible i així poder adaptar-se al procés d’aprenentatge dels alumnes. La programació per SA és diferent a una programació per unitats didàctiques o programacions de cicle que estaven plantejades per a tot un curs, precisament per poder facilitar la contextualització i facilitar la regulació de la pràctica docent.

Sí, sempre tenint en compte els criteris d’avaluació acordats a la proposta pedagògica del centre.

Sí. Si es planifiquen SA per àrees diferents, s’hauran d’elaborar programacions d’aula que les despleguin.

Les SA comporten un repte i són complexes en el sentit que han de preveure diferents activitats. S’han de desenvolupar en un nombre suficient de sessions per tal de fer les activitats d’iniciació, de retroacció i de valoració final. La complexitat de les SA pot ser diferent entre elles, per la qual cosa no es pot establir una durada ni mínima ni màxima.

En general, una situació d'aprenentatge no s'ha de desenvolupar al llarg de tot el curs.

Al contrari d’un aprenentatge fonamentat en estàndards, que porta a una classificació i a una comparació dels alumnes, el propòsit d’un ensenyament competencial i inclusiu és promoure l’aprenentatge per part de tots els alumnes i de facilitar el desenvolupament de les capacitats de cada un. El terme “complexitat” de les SA no és sinònim de “dificultat”, sinó que fa referència a què per resoldre el repte que planteja és necessari realitzar una diversitat de tasques de caire competencial en les que es puguin i mobilitzar un conjunt de sabers bàsics.

Sí. L’aplicatiu de quotes contempla aquestes hores de coordinació del TRB.

Sí, s’ha de constituir tribunal per a les proves extraordinàries de 2n de Batxillerat. Aquest tribunal pot ser el mateix o diferent, a criteri del centre, però és important preveure possibles baixes del tribunal (membres convocats a tribunal d’oposicions, baixes per malaltia…). En aquest sentit, una recomanació als coordinadors de TRB dels centres és que, en la constitució dels tribunals, facin una previsió de possibles substitucions de, almenys, un membre suplent per tal que es pugui constituir.

Al Batxillerat no es fan ACS, sí es poden fer adaptacions d’accés per a alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu. Així, cal seguir les mateixes instruccions que s’adopten per a l’alumne en la resta de matèries. Si un alumne, per exemple, té dificultats de parla, es poden adoptar les mateixes mesures d’accés que se segueixin en les altres matèries: ajudar-se de sistemes tecnològics, de companys, etc. En cas d’alumnes amb problemes emocionals o mentals que dificultin les exposicions orals públiques, l’exposició es pot fer amb poc públic o sense, amb algú de la seva confiança, donar-li més temps, etc. (mesures que estaran alineades amb les que es prenen a l’aula o les previstes al paràgraf anterior).

No hi ha cap protocol establert, la normativa només indica que s’han de lliurar en pdf. Cada centre ha de decidir com i a qui es farà aquest lliurament.

La memòria de TRB ha de tenir les especificacions de l’apartat 18 de l’annex 4 del Decret 33/2022. Pot incloure annexos i no computen per al total de pàgines. Els annexos han d’incloure únicament informació addicional (gràfics, dades base, desenvolupament de programes…).

Haurà d’aparèixer obligatòriament en l’ordinària, però és molt recomanable introduir-la abans i informar a l’alumnat d’aquesta qualificació. D’aquesta manera, a més, les famílies també poden tenir aquesta informació.

Sí. Com una matèria més, fa mitjana amb la qualificació de les altres matèries.

És recomanable fer-ho així (anar valorant a mida que es tenguin les evidències). El TRB I apareix al desplegable de valoracions de criteris d’avaluació del GestIB, si es fa servir l’eina d’avaluació.

Si després de l’avaluació ordinària i extraordinària de 1r de Batxillerat un alumne no supera el TRB I, passa a 2n de Batxillerat amb aquesta matèria pendent i s’ha de presentar a les recuperacions previstes al pla de recuperació de pendents, durant el primer trimestre.

Sí, com ocorre amb la resta de matèries.

Sí, el pot repetir. Seria recomanable que anés avançant la feina del TRB II.

No. Es preveu que, en publicar-se la Resolució amb les instruccions d'avaluació per al curs 2023-2024, es contemplarà que, tant si venen de fora d’Espanya com d’una altra comunitat de l’Estat estaran exempts de fer el TRB (I i II). La mitjana es calcula, de forma manual sense aquestes matèries.

No, estaria exempt d’aquesta matèria.

Si el centre acorda dues ponderacions diferents per a la matèria TRB II, al GestIB només se n'hi podrà enregistrar una única ponderació per a aquesta matèria. Pel cas dels alumnes als quals no s'hi apliqui la ponderació enregistrada, caldrà informar-los i, per part del centre, computar i introduir la qualificació de forma manual.

El TRB II té la mateixa consideració que qualsevol matèria de batxillerat, amb la particularitat que la convocatòria ordinària d'aquesta matèria està avançada al primer trimestre, encara que la qualificació s'enregistri a l'acta de la convocatòria ordinària del mes de maig. Per tant, la recuperació d'aquesta matèria haurà de quedar enregistrada a l'acta de la convocatòria extraordinària i comportarà la titulació en aquest moment, si és el cas. Aquesta situació es preveurà a la Resolució amb les instruccions d'avaluació del batxillerat del curs 2023-2024.