Torna

LOMLOE Currículums educació CAIB

FAQs BATXILLERAT

Sí.

Les SA dels cursos senars (LOMLOE) i les programacions docents dels cursos parells (LOMCE) han d’estar a disposició de la comunitat educativa del centre, de la qual el DIE en forma part. Així mateix, les programacions d’aula de tots els nivells han d’estar a disposició de l’equip directiu i del DIE.

No necessàriament. El centre ha d’organitzar les reunions de coordinació de la manera que consideri més convenient per facilitar el treball en equip dels docents.

No hi ha estratègies generals per a tots els centres. Cada centre ha d’adaptar-se a les dimensions dels equips docents, al nombre de grups i als recursos disponibles. De la mateixa manera, el centre té l’opció de reestructurar la seva dotació d’hores de coordinació per afavorir el treball en equip del professorat.

No, no n'hauran de fer més als cursos senars, als quals s’implementa el currículum LOMLOE el curs 2022-2023, sí al cursos parells. Les programacions didàctiques LOMCE per al curs vinent només s'han d'establir el curs 2022-2023 per als cursos parells, curs en el qual s'extingeixen els currículums LOMCE. Per als cursos senars, a partir del curs 2022-2023, la planificació didàctica com a resultat de la implantació dels aspectes curriculars de la LOMLOE farà servir situacions d'aprenentatge com a instrument curricular, que es concretaran el programacions d'aula, i serà suficient que els equips docents facin una previsió trimestral, a partir de la proposta pedagògica anual, dins de la concreció curricular. El curs 2023-2024 s'implantaran els currículum LOMLOE també als cursos parells i per tant la planificació didàctica de tots els cursos farà servir situacions d'aprenentatge.

Aquest terme es refereix a un apartat de la concreció curricular del centre que recull la selecció, si escau, i la seqüència dels criteris d'avaluació d'una àrea o matèria al llarg d'un curs escolar. És a partir d'aquesta seqüència que l'equip docent ha de dissenyar les SA que es desenvoluparan al llarg del curs.

Cal tenir en compte que els sabers bàsics de les àrees o matèries no són objectius en si mateixos i l'ordre amb el qual apareixen als currículums de les àrees o matèries al Decret no correspon a cap seqüència prescriptiva per a la seva selecció dins de les SA per desenvolupar les competències específiques. Per a una àrea o matèria particular, un mateix saber bàsic podrà ser mobilitzat a diverses SA, algun altre podrà formar part d'un altre saber bàsic més genèric, i un altre només tindrà sentit seleccionar-lo quan un saber bàsic hagi estat mobilitzat en una SA anterior. Elaborar un mapa de conceptes dels sabers bàsics d'una àrea o matèria pot ajudar al mestre o al professor de la matèria a prendre les millors decisions sobre com es poden incorporar els sabers bàsics dins de la seqüència de la proposta pedagògica, especialment per aquelles matèries en què alguns sabers bàsics són prerequisits d'uns altres.

És una utilitat del GestIB per poder avaluar els alumnes de totes les etapes educatives. Substituirà l’actual avaluació del GestIB. Serà voluntària durant el curs 2022-2023 i obligatòria a tots els cursos a partir del 2023-2024.

  1. Els criteris d’avaluació de l’àrea o matèria que s’han de qualificar durant el curs.
  2. A primària, el percentatge amb el qual participa cada criteri a la qualificació de l’àrea al final de cicle .
  3. A ESO i batxillerat, el percentatge amb el qual participa cada criteri a la qualificació final de la matèria a final de curs.

A partir de les evidències obtingudes amb el desenvolupament de les situacions d’aprenentatge, ha de valorar el grau d’assoliment dels criteris d’avaluació de la seva àrea/matèria establerts a la concreció curricular. Aquesta valoració ha de ser un nombre enter entre 0 i 10. Si es valora aquest criteri diverses vegades, la darrera valoració és la definitiva. El docent no pot fer res més a l’eina d’avaluació.

Una vegada valorats tots els criteris d’avaluació de la matèria establerts a la concreció curricular, l’eina d’avaluació, de forma automàtica i utilitzant els percentatges establerts per a cada un dels criteris, calcularà la qualificació de la matèria a l’avaluació final. A l’educació primària, als cursos senars, aquesta qualificació es farà amb els criteris valorats al llarg de curs.

No. L’avaluació i qualificació d’una matèria és competència exclusiva del professor titular d’aquesta matèria, d’acord amb els criteris d’avaluació establerts.

Només a l’avaluació extraordinària i amb les següents condicions:

  1. Que l’equip docent consideri que ha assolit els objectius d’etapa i desenvolupat le competències clau vinculades al títol.
  2. Que no tingui més d’un 20% de faltes injustificades a la matèria no superada.
  3. Que hagi fet totes les activitats i proves de la matèria no superada.
  4. Que la nota mitjana de batxillerat sigui igual o superior a 5.

Resposta

El GestIB es basarà en la valoració del grau d’assoliment dels criteris d’avaluació de cada àrea per part del mestre al llarg del curs. Aquesta informació estarà a disposició de les famílies en qualsevol moment, i és compatible amb qualsevol altre sistema d’informació a les famílies, d’acord amb el projecte educatiu de centre. A partir d’aquestes valoracions, a final de curs i de manera automàtica, generarà les qualificacions de les àrees i, a final de cada cicle, un informe del grau de desenvolupament de les competències clau.

No. El quadern del professorat mantendrà les mateixes funcions. Està previst que es pugui enllaçar el quadern del professorat a l’eina d’avaluació a mitjà termini.

A la SA s’han de recollir només els criteris d’avaluació que es valoraran.

No. Tots els centres han d’oferir aquesta modalitat.

A més de les matèries comunes, s’ha d’impartir matemàtiques generals a 1r curs i ciències generals a 2n curs. Les matèries de modalitat de 1r curs Economia, emprenedoria i activitat empresarial i de 2n curs Moviments culturals i artístics, són d’oferta obligada, però només s’hauran de fer si hi ha un mínim de 10 alumnes matriculats.

Sí, pot triar entre matemàtiques II o MACS II. En el segon cas no haurà de fer ni recuperar la matèria de MACS I.

Sí, sempre que els recursos del centre siguin suficients per poder fer-ho.

Sí, amb les següents excepcions:

  1. Alumnes que han obtingut la convalidació del primer curs de batxillerat per fer estudis a l’estranger.
  2. Alumnes que han superat el primer curs de batxillerat a una altra comunitat autònoma.
  3. Alumnes que han superat el primer de batxillerat abans del començament del curs 2022-2023

Qualsevol alumne. En cas de limitació de places, tindran prioritat els següents alumnes: Alumnes que cursin simultàniament estudis professionals de música i dansa, esportistes d’alt nivell o alt rendiment o que presentin necessitats específiques de suport educatiu.

Enguany, 2022, ho poden fer a partir del mes de maig fins a final de desembre.

De forma general, el primer curs que el centre imparteixi el batxillerat per blocs, només pot impartir el primer bloc. Excepcionalment, si el curs 2023-2024 se sol·licita fer batxillerat per blocs s’haurà d’impartir el primer bloc i també es podrà impartir el segon bloc.

Ho poden fer en els mateixos terminis que un canvi de modalitat (fins la primera setmana lectiva del mes de gener).

Sí, si el curs 2022-2023 ha superat, com a mínim, 5 de les 6 matèries assignades al primer bloc.

Com a concepte, una situació d'aprenentatge (SA) proposa a l'alumne un repte que aquest haurà de resoldre (individualment o col·laborativa) mitjançant la realització d'un conjunt de tasques diverses per a les quals necessàriament haurà de dur a terme un aprenentatge concret. Aprendre és el veritable objectiu de la SA i per això és necessari que, a través de la realització de les tasques que inclou, l'alumne superi una o més dificultats. Cal tenir en compte que, si una SA es presenta sempre per a l'alumne com unes tasques que ha de realitzar, el docent l'ha de construir a partir dels criteris d'avaluació de les competències específiques que s'ha proposat que desenvolupi aquest alumne. Com tota situació didàctica, la SA s'ha de dissenyar en base a la promoció d'una motivació, el desenvolupament d'una o més competències específiques i la verificació, en base a les evidències recollides al llarg de la realització de les activitats, de l'assoliment dels criteris d'avaluació.

Sí. Canvia el concepte i també el requeriments de lliurament, amb la finalitat de facilitar la tasca de disseny del professorat i no tant al compliment de terminis formals. Per a cada àrea (infantil i primària) o matèria (ESO i batxillerat), a partir de la distribució i seqüència de criteris d'avaluació que ha acordat el centre per a cada curs (proposta pedagògica, dins de la Concreció curricular) l'equip docent, així com s'organitzi, ha de dissenyar SA que es puguin desplegar en les seqüències didàctiques que constitueixen la programació d'aula. Aquest disseny es va realitzant al llarg del curs de forma flexible de forma que hi pugui haver una previsió al començament de cada trimestre de les SA que s'hi plantejaran. Aquesta flexibilitat ha de permetre regular la pràctica docent, a través de la selecció, en un procés d'avaluació contínua de l'aprenentatge, d'aquells criteris d'avaluació que requereixen un tractament més freqüent o amb més profunditat.

La SA parteix d’un repte que pot ser plantejat pel professor o pels alumnes o acordat entre el professor i els alumnes. Hi haurà SA que tendran el seu punt de partida en un repte que plantegi el professor i altres on el professor recull una inquietud dels alumnes que permet tractar un criteri d’avaluació de la proposta pedagògica.

No. A les programacions d’aula hem de dissenyar reptes i tasques que tenguin en compte els principis del Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA). Les adaptacions curriculars significatives només es contemplen, si són necessàries, per alumnes amb NEE, com a modificacions dels criteris d’avaluació. Aquestes modificacions es recullen a l’eina d’avaluació del GestIB.

Les SA no tenen una temporalització definida. Quan aquestes es despleguen en les programacions d’aula, és quan es planifica la temporalització, que en tot cas, té un caràcter flexible.

No necessàriament. Els sabers bàsics han d'incorporar-se a les SA de l'àrea o matèria per tal de poder assolir els criteris d'avaluació de les competències específiques. El canvi de la nomenclatura LOMCE "continguts" (que estaven vinculats a uns estàndards d'aprenentatge per a una avaluació sumativa de final d'etapa o revàlida, que mai es va poder implementar i que descarta la nova llei), a la nova nomenclatura LOMLOE "sabers bàsics", és intencionat i reflecteix a un canvi de concepte. L'aprenentatge dels sabers bàsics que es mobilitzen a les SA pren sentit en tant que permet el desenvolupament de les competències específiques, i el desenvolupament de les competències específiques pren sentit amb l'aprenentatge dels sabers bàsics. Als esborranys dels Decrets en la definició de sabers bàsics s'estableix que "tot seguint els criteris de la concreció curricular del centre, atesa la diversitat dels alumnes, el context educatiu o altres criteris pedagògics, l’equip docent pot aprofundir en uns més que en uns altres, a més d'agrupar-los i articular-los." Amb la mirada posada en l'aprenentatge dels alumnes, l'equip docent té, per tant, un marge de flexibilitat en la selecció dels sabers bàsics que s'incorporen a les SA.

Sense perjudici que els centres puguin crear repositoris de SA compartits i públics, la normativa establirà que, almenys, els centres hagin de compartir amb la comunitat educativa del centre (alumnes, mares i pares i tutors legals) les SA que estan desenvolupant, mitjançant els procediments que estableixen les normes d’organització, funcionament i convivència del centre. El motiu és que els referents de l'avaluació de l'aprenentatge dels alumnes són els criteris d'avaluació de les competències específiques, de les àrees o matèries, que són objecte de tractament en una SA.

Sí. Per això la normativa estableix que és l'equip docent, així com s'organitzi, qui dissenya les situacions d'aprenentatge. Precisament, en el sentit de la promoció del treball en equip del professorat que estableix la LOMLOE, és molt recomanable per tal de facilitar la connexió entre aprenentatges, especialment en l'educació infantil i primària, en la qual l'avaluació ha de tenir un caire globalitzat. Per als alumnes aquesta aproximació redueix la càrrega de treball repetitiu entre les distintes àrees o matèries, a cada nivell.

Sí, si l'equip docent les valora com a útils per a l'aprenentatge dels alumnes. També poden, i haurien de, ser objecte de revisió com a resultat de l'avaluació de la pròpia pràctica docent.

L'annex 3 dels esborranys de Decret de currículum conté les indicacions i els apartats que han de recollir les SA. Aquest esquema d'apartats és obligatori per al seu disseny per tal de garantir l'objectivitat en l'avaluació acreditativa (atendre els criteris d'avaluació de les competències específiques) i l'avaluació per a l'aprenentatge (avaluació formativa).

No. El grau de concreció del detall de les activitats, instruments d'avaluació, relació de recursos, etc. formen part de la seqüència didàctica de la programació d'aula, de forma que aquests elements es puguin incorporar de forma flexible al llarg del temps que es desenvolupen les SA. El GestIB té un mòdul de programació d'aula que facilita la tasca de definir i compartir les programacions d'aula. Aquestes programacions d'aula no tenen un format tancat i s'han de poder adaptar a la pràctica docent de cada equip educatiu.

No. El nombre de sessions que seran necessàries dependrà del disseny de cada SA i del seu desenvolupament. El desplegament en sessions d'una SA és la seqüència didàctica de la programació d'aula i pot abastar més o menys sessions, les necessàries per al desenvolupament de la competència o competències específiques que tracta.

Els Decrets no ho establiran. Haurien de ser les necessàries per tal de poder obtenir les evidències necessàries dels criteris d'avaluació que, en la proposta pedagògica que forma part de la concreció curricular, hagin de valorar-se en aquest curs.

L'únic prescriptiu és que una SA ha de tenir l'estructura que s'estableix a l'annex 3 dels Decrets de currículum. Atès que es tracta d'un document funcional, que s’ha de compartir entre l'equip docent i que s’ha de desplegar en la seqüència didàctica d'una programació d'aula, no és recomanable que sigui massa més llarga. Es tracta d'un instrument de disseny, no d'una unitat didàctica desenvolupada.

No. A partir de les evidències recollides en les tasques que realitza l'alumne en el desenvolupament d'una SA, el docent responsable de la matèria valorarà el grau d'assoliment dels criteris d'avaluació que hagin tractat. Això vol dir que la implementació d'una SA proveirà una valoració per a cada un dels criteris d'avaluació que tracta la SA.

Els descriptors del perfil de sortida de l'etapa que acompanyen cada una de les competències específiques serveixen per establir la connexió de les competències específiques amb les competències clau i, mitjançant la valoració dels criteris d’avaluació, tenen el seu efecte en la valoració del grau del desenvolupament de les competències clau a cada cicle (primària), a cada curs (ESO i batxillerat), i de la seva adquisició a final d’etapa que poden ser referents per a la promoció o titulació. En canvi, no són referents per a l'avaluació de les àrees o matèries i no tenen cap efecte en la qualificació final. Als efectes de les SA, aquests descriptors suggereixen el tipus de tasques que haurien de saber realitzar els alumnes per tal de desenvolupar les competències específiques que es tracten a la mateixa SA. Són, per tant, una ajuda per a l'equip docent en el disseny de les SA.

Qualsevol tasca o dinàmica, incloses les més instrumentals si són necessàries, sempre amb una orientació inclusiva i competencial i amb la finalitat de desenvolupar les competències específiques de l’àrea o matèria. Per a l'orientació inclusiva cal tenir en compte, prescriptivament, el conjunt de mètodes que inclou el Disseny Universal per a l'Aprenentatge. Per a una orientació competencial de les tasques, podeu consultar diverses referències, com per exemple el projecte GAPPISA, que proposa una pauta de verificació de les tasques que es proposen als alumnes.

Vegeu la resposta a la qüestió de si les SA tenen una qualificació. Un examen pot ser una activitat o tasca particular dins d'una SA però, perquè el docent pugui valorar el grau d'assoliment dels criteris d'avaluació que tracta la SA, cal que els instruments d'avaluació siguin diversos i no es limitin a proves objectives. Si cal realitzar alguna d'aquestes proves, la seva orientació hauria de ser competencial, per a la qual cosa existeixen models com els que fa servir l'IAQSE (en coordinació amb el MEFP) per a l'avaluació de diagnòstic.

A l’inici del curs només cal tenir una previsió de les SA que es tractaran durant el tres primers mesos, des d’un plantejament flexible i així poder adaptar-se al procés d’aprenentatge dels alumnes. La programació per SA és diferent a una programació per unitats didàctiques o programacions de cicle que estaven plantejades per a tot un curs, precisament per poder facilitar la contextualització i facilitar la regulació de la pràctica docent.

Sí, sempre tenint en compte els criteris d’avaluació acordats a la proposta pedagògica del centre.

A les reunions d’equip docent es realitzen les coordinacions i els acords d’organització i desenvolupament de les SA que incorporen criteris d’avaluació de distintes àrees.

Sí. Si es planifiquen SA per àrees diferents, s’hauran d’elaborar programacions d’aula que les despleguin.

Les SA comporten un repte i són complexes en el sentit que han de preveure diferents activitats. S’han de desenvolupar en un nombre suficient de sessions per tal de fer les activitats d’iniciació, de retroacció i de valoració final. La complexitat de les SA pot ser diferent entre elles, per la qual cosa no es pot establir una durada ni mínima ni màxima.

En el cas de treball per ambients o tallers pot tenir sentit sempre que durant el curs i de forma contínua es faci el seguiment i la valoració del grau d’assoliment dels criteris d’avaluació.