Vista general des Racó de sa Galera des dels penya-segats pròxims.
La cala des Racó de sa Galera, compresa entre la Punta de Cala Llosar i Punta de sa Galera, presenta un dels millors afloraments de tempestites del miocè mig de tota l’illa d’Eivissa. Està formada per calcarenites taulejades, de estrats són horitzontals i de mida decimètrica. Són de colors entre el marró clar i el groc amb petites intercalacions de margues (també de mida decimètrica). Degut a la seva erosió es van formant “terrasses” que corresponen amb les superfícies d’estratificació.
Aspecte general de les calcarenites i les “terrasses” que es formen degut a l’erosió dels estrats.
Si s’observa amb detall la unitat, es poden identificar alguns estrats replegats que geològicament es coneixen com a slumps. Aquests poden ser de mida centimètrica o, fins i tot, mètrica i corresponen a petits esllavissaments submarins produïts, molt segurament, per corrents de terbolesa que remobilitzaven els sediments ja acumulats i els dipositaven novament amb un aspecte caòtic.
Slump de dimensions mètriques (a sobre de la persona). A la dreta es veu una gran fractura que talla verticalment els estrats.
Slump de dimensions centimètriques (comparar amb el martell geològic).
Es considera que aquestes calcarenites es van originar a un ambient energètic, molt segurament, associat a avingudes deltaiques, i es poden considerar com tempestites.
També és possible identificar un seguit de fractures verticals que tallen els estrats afavorint que l’aigua de la pluja pugui circular pel seu interior i ajudi a erosionar. Amb el temps, aquestes fractures van individualitzant porcions de la unitat originant blocs inestables susceptibles a patir despreniments.
A la cala és poden trobar nombrosos blocs despresos acumulats al peu dels penya-segats, especialment al sector de la Punta de Cala Llosar.
Esquerra: acumulació de blocs despresos. Dreta: fractures verticals que afecten a les calcarenites.
Un altre aspecte interessant de la zona és que a sobre de les tempestites s’intercalen acumulacions de graves anguloses en matriu argilosa de color vermell, procedents del Torrent de sa Galera, i dipòsits sorrencs amb una estratificació encreuada molt marcada que corresponen a antigues dunes adossades. Tant els dipòsits del torrent com les dunes fòssils pertanyen al quaternari.
Panoràmica del peu del talús de Punta de Cala Llosar a on es poden veure els diferents dipòsits quaternaris acumulats a sobre de les tempestites del miocè mig. En vermell es marquen els contactes entre els materials diferents i en groc l’estratificació encreuada de les dunes fòssils.
Molt segurament, la reconstrucció sedimentaria seria aquesta:
· Una vegada que les tempestites (número 1 a la panoràmica) queden en exposició, l’aigua superficial comença a erosionar. Es forma el Torrent de sa Galera i, durant els seus episodis d’activitat, comença a dipositar graves en matriu argilosa (2 i 4). És possible trobar certa imbricació de les graves.
· Aprofitant els moments d’inactivitat del torrent, es formaren dipòsits eòlics (3 i 5) amb una marcada estratificació encreuada (indicada en groc). Aquests dipòsits corresponen a dunes fòssils compostes per sorres de color groguenc i rosat.
