Panoràmica del Port de ses Caletes.
La zona del Port de ses Caletes és un bon testimoni de la deformació tectònica ocorreguda durant l’Orogènia Alpina. Els materials que afloren a la cala es troben plegats i deformats degut a l’existència de dos encavalcaments i una possible falla normal. L’Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45<sup>o</sup>). En general es refereix a estructures a gran escala (regional). </p></div>">encavalcament situat més cap a l’est és, a més a més, el límit entre dues de les tres Unitats Estructurals d’Eivissa: la Unitat d’Eivissa i la Unitat de Llentrisca-Rei.
Mapa de les Unitats Estructurals d’Eivissa amb ampliació de la zona del Port de ses Caletes a on es senyalen els encavalcaments, la possible falla normal i els tipus de contactes existents entre els materials.
L’Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45<sup>o</sup>). En general es refereix a estructures a gran escala (regional). </p></div>">encavalcament que limita les dues Unitats Estructurals afecta a les dolomies massives i bretxes dolomítiques del juràssic inferior que es disposen donant lloc a grans estrats (Unitat d’Eivissa) i a les margues d’aspecte fullat del miocè que presenten intercalacions de nivells de gresos i conglomerats així com olistolits de materials triàsics i juràssics (Unitat de Llentrisca-Rei).
Les margues del miocè, més plàstiques, actuen de superfície de lliscament afavorint que les dolomies i bretxes del juràssic es disposin a sobre.
Encavalcament (en negre) que superposa els materials del juràssic inferior (en blau) a sobre del miocè (en taronja).
Degut a aquest Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45<sup>o</sup>). En general es refereix a estructures a gran escala (regional). </p></div>">encavalcament, els estrats margosos del miocè presenten una gran deformació, trobant-se petits plecs.
Petits plecs formats als estrats margosos del miocè degut a la forta deformació causada per l’encavalcament. També és possible apreciar l’aspecte fullat de les margues.
La unitat del miocè acostuma a trobar-se relacionada amb encavalcaments degut a que el seu origen està associat amb moments de compressió tectònica.
Al centre de la cala es troben les margues del miocè en contacte discordant
<div class="ql-editor"><p class="ql-align-justify">Es produeix quan entre una sèrie estratigràfica i la següent existeix una hiatus estratigràfic. </p><p><br></p></div>">contacte discordant amb les calcàries taulejades del juràssic superior. També apareix un segon Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45<sup>o</sup>). En general es refereix a estructures a gran escala (regional). </p></div>">encavalcament que superposa les calcàries taulejades a sobre de les calcarenites, margues i gresos del cretaci inferior.Els materials del cretaci inferior es troben replegats donant lloc a un petit sinclinal que al seu nucli inclou les calcàries blanques del cretaci superior (més modern).
Coronant les muntanyes i donant lloc a un escarpament, es poden observar les dolomies del juràssic superior – cretaci inferior. El contacte entre les calcarenites, margues i gresos del cretaci inferior i aquestes dolomies és, molt possiblement, una falla normal que ha desplaçat cap a baix el cretaci inferior
Cartografia del centre de la cala del Port de ses Caletes on queden representades les diferents litologies que afloren i la relació estructural entre elles.
Plegament dels estrats de les calcàries blanques del cretaci superior que es troben al nucli del sinclinal. En vermell queden marcats alguns dels estrats.
Molt possiblement la història geològica que ha donat lloc a l’estructura actual dels diferents materials que afloren al Port de ses Caletes sigui la següent:
1) Sedimentació de les dolomies i bretxes massives del juràssic inferior i de les calcàries taulejades del juràssic superior.
2) Sedimentació de totes les litologies del cretaci.
3) Forta erosió durant el palegen que va esborrar de tota la illa d’Eivissa els sediments dipositats durant aquest període geològic.
4) Inici de l’Orogènia Alpina a les Balears i sedimentació sintectònica dels materials del miocè. Durant aquesta etapa es van formar totes les falles presents a la zona i va replegar les litologies que ara es poden observar.
