L’interès d’aquesta localitat se centra en la tipologia de la cova, única en el conjunt de Menorca, Mallorca i Eivissa, tot i que curiosament força abundant a Formentera. Aquesta tipologia de coves va ser batejada amb el nom de coves marginals litorals (de la traducció lliure de l’anglès de Flank margin caves), i corresponen a coves de dimensions reduïdes amb boques àmplies obertes als penya-segats.
La Cova d’en Xoroi, explotada turísticament, presenta una gran obertura al penya-segat a l’àmplia sala principal.
Entre els trets característics d’aquestes coves, també s’inclou que les seves plantes són allargassades i paral·leles als penya-segats costaners, amb molt poca penetració cap a l’interior, és a dir, es troben molt poc desenvolupades perpendicularment a la línia de la costa. Així, la Cova d’en Xoroi es relaciona amb un seguit de sales disposades paral·lelament a la línia de la costa i obertes per l’acció de les aigües subterrànies, que, carregades de CO2, van dissoldre la roca. Aquest tipus de coves solen presentar una sala principal des de la qual surten petites i abundants ramificacions que penetren poc terra endins. Habitualment mostren nombroses formes producte de la dissolució de la roca calcària, com són les estalactites i estalagmites.
Esquema topogràfic de la Cova d’en Xoroi, on s’aprecia el desenvolupament de la cova, paral•lel a la línia de costa i amb ramificacions cap a l’interior de poc recorregut i freqüentment al voltant del metre d’alçada (Murillo, 1963).
La cova s’obre als penya-segats de llevant de Cala en Porter. L’obertura principal s’aixeca uns 20 m respecte del nivell del mar.
Al 1963 la cova va ser visitada i descrita per l’historiador A. Murillo, amb l’objectiu de promoure’n el coneixement i a la vegada deliberar sobre la veracitat de la popular llegenda que envolta la cova. L’accés a la cova, freqüentada per caçadors de coloms, es realitzava únicament per les boques obertes al penya-segat pel fet que no existia cap entrada des de terra. Hi destaca la presència d’acumulacions d’argila vermella (producte residual de la dissolució de la roca), la nombrosa presència d’estalactites a les ramificacions internes i les espectaculars vistes sobre la mar i els penya-segats que s’obtenen des de la sala principal de la cova. També indica la presència de fòssils del miocè, com eriçons de mar irregulars, mol·luscs i coralls.
Imatges del reconeixement efectuat a la tardor de 1963 a la cova. S’hi identifiquen espeleotemes, com són les estalactites, estalagmites i columnes, a la bifurcació de dues galeries a la darrera fotografia i s’hi intueix un pis recobert per argila abundant (Murillo, 1963).
Antiga bifurcació de dues galeries (esquerra), petita columna envoltada d’algunes estalagmites en una de les ramificacions menors que envolten la sala principal i formació actual d’una incipient estalactita amb el corresponent degoteig constant (baix a la dreta, assenyalada amb una fletxa).
Restes fòssils en argiles i llims vermells possiblement d’ossos de vertebrats terrestres en una de les ramificacions emprades pel local i abundant acumulació d’argiles i llims vermells en una petita cavitat oberta al penya-segat vora la cova i que no és utilitzada per l’empresa.
Cal destacar que a Menorca s’han inventariat al voltant de 350 coves i avencs, la majoria localitzades a la regió de Migjorn de l’illa, especialment a la zona central i occidental, ja que la seva presència és testimonial al llevant de l’illa. Al 2008 la Federació Balear d’Espeleologia elaborà un document tècnic que portà com a títol “Cavitats de les Balears com a Patrimoni Geològic”, on consten 126 cavitats, 12 de les quals a Menorca i a les quals se’ls atribueix un valor especial. Aquestes cavitats són: la Cova de sa Duna (que presenta una duna fòssil a l’interior) i la Cova d’en Xoroi (Alaior), bufador de Punta Nati, Cova C-2 de Punta Nati (amb un jaciment de Myotragus excepcional), Cova de sa Tauleta i Cova de s’Aigua (en les quals s’han desenvolupat petits llacs) i Cova Murada (Ciutadella), Cova Polida de Fornells (es Mercadal, l’única del llistat al nord de l’illa), Cova des Coloms (de mides gegantines: assoleix 24 m d’alçada) i Font de sa Vall o Cova de s’Aigua de Son Boter (es Migjorn Gran), Cova de ses Abelles i Cova d’en Curt (aquesta darrera, hidrològicament activa, a Ferreries). Habitualment aquestes coves presenten dimensions modestes, inferiors al quilòmetre, excepte la Cova de s’Aigua de Son Boter, que arriba als sis quilòmetres de desenvolupament horitzontal i és la cova explorada més extensa de Menorca i la quarta de major recorregut de les Illes Balears.
