Geoturisme Illes Balears

S’Albufera des Grau correspon al principal aiguamoll de Menorca, és el centre del parc natural que porta el seu nom i el nucli de la Reserva de Biosfera. Presenta un perímetre irregular i una morfologia allargada i estreta d’1,7 km de longitud i 900 m d’amplada màxima. La seva extensió és de 72 ha, amb una fondària amb màxims d’aproximadament 3 m, però amb valors mitjans d’1,4 m. A la seva part occidental hi ha quatre illots: l’illot d’en Mel, el més gran i que acull l’única població de sargantana balear, l’illot des Pardal, l’illot d’en Petit i l’illot des Soldat. Amb el pas de molts anys les seves dimensions originals es van reduint per l’arribada de sediments que la van reomplint, i perd part de la seva extensió i capacitat d’emmagatzematge. En ocasions, les àrees perifèriques que envolten s’Albufera i que lentament s’han anat reblint de sediments, foren drenades mitjançant petits canals per tal d’aprofitar les terres per conrear.

Aquesta llacuna salobre manté la comunicació amb el mar mitjançant un canal estret conegut com sa Gola, d’uns 500 m de longitud i uns 10 m d’amplada. S’Albufera es troba al nivell del mar i separada parcialment d’aquest, per un sistema de dunes. El seu aïllament no és complet a causa del canal de sa Gola, però de vegades als mesos d’estiu, juntament amb la resta de mesos dels anys més secs, l’arena també tanca la desembocadura de la llacuna en aquest punt i, per tant, bloqueja completament l’accés a mar per sa Gola. En qualsevol cas, l’arribada d’aigua dolça i salada origina unes condicions que proporcionen en gran part els seus elevats valors ecològics.

L’aiguamoll ocupa un espai deprimit sobre roques del paleozoic. La depressió on es troba probablement es formà per l’acció erosiva de diversos torrents, en uns moments en què el nivell del mar era més baix que l’actual, fet que afavorí l’encaixament de la xarxa fluvial. Tanmateix, cal considerar que el traçat dels torrents no va ser casual i que aquests aprofitaren un conjunt de fractures orientades d’est a oest de l’àrea per a desenvolupar-s’hi. Probablement s’Albufera formava un golf o badia juntament amb l’espai ocupat per l’actual platja des Grau i, per tant, es trobava oberta al mar. L’acumulació d’arena constituïda com un cordó de dunes conduiria pràcticament cap al seu aïllament complet del mar i, en conseqüència, a la seva evolució com un aiguamoll.

Un dels principals trets característics de s’Albufera és que està envoltada de turons prou alts perquè sembli enfonsada o encaixonada entre aquests, i s’hi formen així unes ribes retallades com cales i puntes. De fet, aquest paisatge el podem relacionar amb quan l’espai ocupat per la llacuna es trobava obert a mar. Les alternances de gresos i lloselles, les roques del paleozoic predominants a Menorca, originen una línia de costa constituïda per petits turons amb ondulacions suaus i un litoral rocós, molt irregular i accidentat, amb molts entrants (les cales) i sortints (caps o puntes).

La seva conca és força gran, amb 30,25 km² de superfície, i està drenada per tres torrents. El més important és el des Puntarró, a l’oest, que conflueix molt a prop de s’Albufera amb el de sa Boval, que procedeix del nord, i que desemboquen, ja junts, a l’extrem occidental de l’aiguamoll. A diferència dels anteriors, el torrent de na Bona, al sud, transcorre exclusivament pels materials del paleozoic.

Així, cal considerar que l’àrea d’influència de s’Albufera no es limita a la mateixa llacuna situada sobre les roques impermeables del paleozoic, sinó que la seva conca inclou les roques calcàries permeables del mesozoic que formen uns aqüífers amb influència sobre l’aiguamoll. L’aigua que circula pel torrent des Puntarró contribueix a la recàrrega dels aqüífers i a la vegada l’aigua d’aquests pot sorgir en forma de fonts i arribar a s’Albufera. Malauradament, la pressió elevada a la qual estan sotmesos els aqüífers ha provocat el descens dels seus nivells i conseqüentment la desaparició de nombroses fonts, la qual cosa implica que actualment l’aigua que arriba a s’Albufera només provingui de la pluja: ja no hi ha pràcticament aportació de l’aqüífer, la qual cosa condueix a un excés de salinització o a grans dessecacions amb situacions traumàtiques per a la fauna i la flora. 

Relació entre els torrents i els aqüífers. Els rius poden guanyar aigua a partir de les aportacions de les aigües subterrànies, que a la vegada poden sorgir en forma de font als seus marges o a les seves proximitats. Ara bé, si el nivell de l’aqüífer es troba més avall, el riu pot perdre aigua transferint-la a aquest. En aquest darrer cas, en trobar-se lluny de la cota topogràfica, les aigües subterrànies no afloraran mitjançant fonts. El torrent des Puntarró és un bon exemple d’aquest canvi entre la relació del torrent i l’aqüífer, provocat per un descens antròpic dels nivells d’aquest últim, i que ha repercutit en la disminució d’aportacions d’aigua dolça a s’Albufera.

Aquest fet ha provocat que sigui imprescindible gestionar l’intercanvi d’aigua dolça i salada mitjançant l’ús de comportes que tanquen la comunicació de s’Albufera amb el mar i permeten regular, dins d’uns límits determinats, els rangs de salinitat i els nivells d’aigua.