El LIG de Binimel·là representa una de les zones geològiques més interessants i a la vegada més complexes de Menorca. Correspon a una sèrie geològica composta per una barreja sorprenent de nombroses litologies de difícil ordre cronològic i molt deformades que constitueixen espectaculars estructures plegades. Aquesta variabilitat impressionant de roques està formada per gresos, lloselles, conglomerats (associats a colades de fang), nòduls de fosfat, radiolarites, calcàries amb fòssils de crinoïdeus i roques d'origen volcànic. A més, la zona mostra altres elements d'interès geològic, com les dunes fòssils (eolianites) del quaternari amb estratificacions creuades interessants.
Detalls de diferents elements del patrimoni geològic a Binimel•là; plegaments a radiolarites, plegaments a calcàries massives, calcàries amb crinoïdeus, plegaments a turbidites, ondulacions a lloselles vermelles i blanques, i còdols incrustats a un conglomerat originat per una colada fangosa.
Les roques de Binimel·là (excepte les dunes fòssils) s'atribueixen als períodes geològics del devonià i el carbonífer, fa aproximadament entre 410 i 324 milions d'anys, i van ser sedimentades a la mar. Cal destacar que a Binimel·là localitzam nivells de roques sedimentades en mars molt profundes, conjuntament amb altres de nivells molt més soms. Una interpretació d'aquest fet, en principi contradictori, es podria associar a una caiguda en massa dels nivells de poca profunditat des de la vora de la plataforma cap als fons abissals, on els nivells formats en les aigües superficials de la mar s'inclourien en els profunds.
Tot i que podem citar molts d’afloraments espectaculars, cal destacar-ne dos. Per una banda, el de l’Escull des Francès, uns conglomerats intercalats en una sèrie turbidítica, interpretats com el producte d'una colada fangosa, que, en un ambient submarí, van lliscar fins a dipositar-se en la plana abissal. Els cants suren sobre una abundant matriu llimosorrenca on s'han identificat fòssils, especialment de coralls, però també d'esponges, briozous, braquiòpodes, cefalòpodes, crinoïdeus i trilobits, que han estat sedimentats en més d'una ocasió. L’altra aflorament a destacar és el de Calesmorts, on les roques paleozoiques de la sèrie de Binimel·là es troben per sobre d'unes roques vermelles més modernes (sedimentades al permotriàsic) per l'acció d'una estructura geològica anomenada Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45<sup>o</sup>). En general es refereix a estructures a gran escala (regional). </p></div>">encavalcament o falla inversa.
Fotografia de l’aflorament de l’Escull des Francès i interpretació geològica.
Encavalcament de les roques del carbonífer sobre gresos i pelites vermelles del permotriàsic a Calesmorts i esquema evolutiu d’aquest.
No obstant això, es poden destacar molts altres afloraments, com són els de les roques subvolcàniques conegudes com a quars queratòfirs, amb un color un mica groguenc o ocraci, que fa que la sorra producte de la seva erosió tingui sota l'aigua un aspecte daurat, i que fa de Pregonda una platja tan singular. També resulten especialment singulars en el conjunt de l’illa els associats a les nombroses estructures plegades de la zona.
Roques subvolcàniques a cala Pregonda i detall d’erosió en niu d’abella d’aquestes.
