A s’Hort de sa Cova es troba l’aflorament dels materials més antics de Mallorca, que corresponen al carbonífer (359-299 Ma), si bé la seva edat concreta no ha estat establerta de moment. Aquest jaciment té una clara afinitat amb el carbonífer de Menorca.
Encara que sigui relativament fàcil accedir a la zona, situada als penya-segats costaners, les petites dimensions del dipòsit i la llunyania d’aquest a zones habitades va fer que passés desapercebuda fins a la seva publicació el 1984.
Panoràmica de l’aflorament: col•luvials vermells del quaternari, metapelites grises del carbonífer i conglomerats i gresos del permià.
L’aflorament carbonífer es troba cobert per dipòsits del quaternari (2,5 Ma-actualitat) de color marró vermellós, al nord-oest i, contactant mitjançant una falla, amb els materials violetes del permià (299-251 Ma), al sud-est. Aquests últims abunden en aquesta part de la costa i consisteixen fonamentalment en conglomerats i gresos de color vermell granat.
Els materials del carbonífer, de color gris fosc, consisteixen en un grup de roques metamòrfiques que procedeix del metamorfisme d’argiles i que es denomina Pelita afectada lleugerament per un grau baix de metamorfisme</span></p></div>">metapelita. Dins aquest grup s’inclou també la pissarra.
En l’aflorament és possible detectar algunes evidències de metamorfisme, com ara la presència de vetes de quars i plecs molt tancats. No obstant això, es tracta d’un metamorfisme de baix grau, ja que ha permès la conservació d’alguns fòssils. Aquestes són fonamentalment restes vegetals continentals, que van ser arrossegades i dipositades en un medi marí. A més, hi apareixen escasses restes de crinoïdeus, parents de les estrelles i eriçons de mar.
Vetes de quars (esquerra) i plec (dreta) en les metapelites del carbonífer.
Es pot destacar que els plegaments que presenten els materials del carbonífer es van generar durant l’orogènia hercínica i no durant l’orogènia alpina, que va ser la que va originar la Serra de Tramuntana. Aquesta orogènia marca la formació del supercontinent Pangea durant el permià i és la causant de la formació de grans serralades, com els Apalatxes o els Urals. De fet, durant aquesta, Ibèria i Amèrica del Nord estaven unides, per la qual cosa els relleus que hi ha a Espanya d’aquesta època són en realitat la continuació dels Apalatxes.
Deixant de banda el jaciment del paleozoic i coincidint amb l’accés a la costa, es troben uns altres tipus de materials que val la pena destacar: un dipòsit potent de conglomerats del quaternari, que denoten que en el passat el Torrent des Cable, que va originar la cala de s’Hort de sa Cova, va tenir un flux d’aigua molt més gran que l’actual, i una colada de travertí formada a la sortida del brollador d’aigua de s’Hort de sa Cova, a la base dels conglomerats.
Colada travertínica (esquerra) i dipòsit de conglomerats associat (dreta).
La formació de colades travertíniques és un procés geològic relativament ràpid, moltes vegades lligat a salts d’aigua (on la pressió d’anhídrid carbònic disminueix de manera dràstica), per la qual cosa la seva morfologia és campaniforme. Atès que el cabal d’aigua i, per tant, la precipitació de travertí, varia durant l’any, es van superposant colades successives que canvien el relleu del mateix salt. Durant el desenvolupament, sovint hi queden atrapades restes vegetals que s’acaben descomponent, de les quals queden els motlles, que confereixen a la roca un aspecte molt porós.
Esquema del funcionament d’una colada travertínica.
