Sa Foradada és interessant des del punt de vista geomorfològic per tres motius:
- Constitueix una península paral•lela a la costa de 335 m de longitud i 60 m d’amplària que s’uneix a la costa mitjançant un braç de terra de 580 m de longitud i 130 m d’amplària.
- Presenta un forat en un dels extrems, la silueta dels quals recorda vagament la de l’illa de Mallorca.
- La textura de la península és granada, mentre que la del braç és llisa.
Panoràmica de sa Foradada des del mirador de Son Marroig.
L’origen de la seva estranya morfologia cal cercar-lo en la seva litologia i en els processos d’erosió litoral.
La península està constituïda pels conglomerats del miocè inferior (fa uns 20 Ma) de la Formació Sant Elm, que s’hi varen dipositar just abans de l’aixecament de la Serra de Tramuntana, per la qual cosa es troba intensament plegada i fracturada.
En canvi, el braç està constituït per una successió ben estratificada de dolomies del triàsic mitjà (240 Ma), de les fàcies Muschelkalk amb cabussament cap al nord-est.
Materials del triàsic mitjà al llarg del cap. Al fons, el miocè inferior de sa Foradada.
Ambdós materials estan separats entre ells i dels materials de la costa, que estan formats per lutites versicolors i margues del triàsic superior (220 Ma), per falles.
Les falles constitueixen una zona de debilitat de les roques i, per tant, són zones més susceptibles d’alterar-se. Per aquesta raó, a les zones fallades l’erosió ha estat més intensa i s’han generat tàlvegs. Aquest tipus d’erosió, que afecta més uns materials que d’altres, és anomenada erosió diferencial.
A més, la forta fracturació dels conglomerats miocènics i la seva textura granada ha donat peu a un altre tipus d’erosió anomenada erosió alveolar. Aquesta és deguda a l’impacte de partícules (corrosió) associat al vent en ambients litorals.
Sa Foradada al capvespre, des del mirador de Son Marroig
