A més de constituir el pic més alt de l’arxipèlag balear, amb 1445 m d’altura, el Puig Major constitueix un lloc privilegiat per observar l’estructura tectònica de la Serra de Tramuntana.
La Serra de Tramuntana es va originar durant l’orogènia alpina, una etapa d’intensa activitat geològica iniciada fa uns 25 milions d’anys. En aquest context, els materials de l’escorça terrestre es varen fracturar i es varen anar apilant els uns damunt els altres mitjançant falles inverses d’angle baix. Aquest tipus de falles s’anomenen encavalcaments i quan se superposen es diu que estan imbricats.
Generalment els encavalcaments són possibles perquè un material dur, en aquest cas el Liàsic (juràssic inferior, 201-175 Ma), llisca sobre un material tou, en aquest cas el Keuper i el Retià (triàsic superior, 237-201 Ma), que es denomina nivell d’enlairament.
Com a resultat d’aquesta estructura, la Serra presenta escarpaments abruptes i penya-segats als vessants NO (com a la zona de sa Calobra), mentre que al SE els pendents descendeixen suaument cap as Raiguer (zona d’Inca). L’orientació d’aquests relleus asimètrics indica la direcció en què van actuar les forces tectòniques, que en aquest cas seria SE-NO.
Estructura general de la Serra de Tramuntana a l’àrea central (modificat de Gelabert, 1998).
A menor escala es continua mantenint l’estructura general de la serra. Un bon exemple el constitueix el massís del Puig Major, constituït per diverses làmines encavalcant del Liàsic i el Retià (juràssic inferior-triàsic superior).
Vista en detall de l’estructura del Puig Major des del punt quilomètric 27 +200 de la carretera Ma-10.
Atès que es tracta d’una estructura de grans dimensions, la seva observació només és possible des de lluny: bé des de la carretera Ma-10 a l’altura del punt quilomètric 27+200 o des dels redols del Coll de Cals Reis, a la carretera MA-2141, que condueix a sa Calobra.
