La costa entre Santa Ponça i Peguera constitueix un dels millors punts per a l’estudi del període paleogen a les Balears, amb representació d’alguns dels materials del cenozoic més antics que afloren a l’arxipèlag.
La costa està gairebé totalment formada per relleus de l’eocè i de l’oligocè i representa un conjunt de nivells continentals molt diversos, disposats en capes plegades i formant un gran plec en que els materials més antics en situen en el seu nucli. </p><p><br></p></div>">anticlinal. A la zona es reconeixen dues formacions: la Formació Peguera, de l’eocè mitjà i superior, i la Formació Cala Blanca, de l’oligocè inferior. Les edats de totes dues són, aproximadament, des dels 45 als 30 Ma.
Es tracta de sediments associats a rius, llacs i deltes que podrien haver estat inundats per la mar de manera periòdica (ambients paràlics).
Esquema dels ambients sedimentaris del paleogen de la zona de Peguera (Modificat de Marzo et al., 1983).
En la Formació Cala Blanca són molt característiques unes roques amb formes arrodonides anomenades oncòlits.
Aquests roques tenen origen en l’activitat biològica de colònies de cianofícies (bacteris), que fan precipitar capes concèntriques de carbonat càlcic entorn d’un nucli, que pot ser una closca de mol•lusc, una resta vegetal o bé una acumulació prèvia de cianofícies.
Vista general del jaciment d’oncòlits per damunt i per davall el passeig marítim.
Si bé els oncòlits solen ser de mida petita, ocasionalment se’n poden veure alguns de mesures realment extraordinàries.
En aquest aflorament, els oncòlits solen estar formats a partir de restes vegetals, en canvi, en afloraments pròxims situats a la mateixa franja costanera no és estrany veure’ls formats encapsulant closques de gasteròpodes, tant d’aigua dolça com terrestres.
Detall de l’aflorament d’oncòlits
A part d’oncòlits, els afloraments d’aquest sector de costa han donat troballes de plantes i restes de vertebrats. L’estudi d’aquests va permetre establir correlacions amb la fauna de mamífers de l’oligocè en jaciments fora de l’illa, la qual cosa va denotar l’existència d’una barrera geogràfica important entre Ibèria i la zona que avui dia conforma les Balears.
Les roques paleògenes són afectades per petites falles normals posteriors a l’orogènia alpina i, per tant, relativament recents (neotectònica).
Detall d’un oncòlit de gran mida on s’aprecia l’estructura en làmines concèntriques.
Falles que travessen els sediments.
