A prop de la costa de la Badia de Pollença es troba aquesta surgència d’aigua singular a causa de les fluctuacions de salinitat que presenta al llarg de l’any. En realitat correspon a diverses fonts pròximes entre si i conegudes com a Ulls de rec.
Dues vistes generals de la zona de la Font d’Almadrava a la primavera
Aspecte de la Font d’Almadrava en època d’estiu. Observau els conductes càrstics per on sorgeix l’aigua.
Per la seva situació propera al nivell del mar, l’aigua dolça que prové dels aqüífers de la Serra de Tramuntana s’acaba barrejant amb l’aigua marina que impregna els materials permeables del subsòl, la qual cosa fa que de la font brolli aigua salabrosa en lloc de dolça. No obstant això, el percentatge d’aigua salada varia al llarg d’any de manera notable, en què és aproximadament unes nou vegades més gran la concentració de sals en època seca. El contacte entre ambdós tipus d’aigua es diu interfase.
Malgrat el seu aspecte discret, en realitat la Font d’Almadrava té un cabal anual prou gran per superar amb escreix el dels embassaments de Cúber i Gorg Blau. De vegades el seu cabal es pot arribar a acostar als 8500 litres per segon. D’aquesta aigua es nodreix l’Albufereta.
Com sol ser habitual en les fonts de Mallorca, el conducte natural pel qual surt l’aigua a la superfície en una zona concreta és una falla, en aquest cas una falla normal que permet el seu pas a través de materials impermeables que d’una altra manera n’impedirien la surgència.
La Font d’Almadrava en època seca (A) i època plujosa (B). Vegeu com la interfase entre l’aigua dolça i la salada canvia segons la pluviometria, que dona percentatges diferents de sals al llarg de l’any (Mateos Ruiz R. M. et al., 2009).
