S’Albufera de Mallorca és l’aiguamoll de majors dimensions de Balears. Dins aquest es desenvolupa un dels ecosistemes més rellevants de l’arxipèlag, declarat per aquest motiu Parc Natural el 1988.
Per conèixer el seu origen ecològic hi ha que remuntar-se a l’Orogènia Alpina, que va tenir lloc entre els 25 i els 15 Ma, aproximadament. Degut a aquest procés l’illa va quedar estructurada en una sèrie de zones elevades (horst) i deprimides (graben). Els horst corresponen amb les serres mallorquines, mentre que els graben són les conques. Aquestes darreres, amb el pas del temps, varen ser emplenades, donant lloc a les actuals planes.
Un dels graben és la conca de Sa Pobla, que durant el miocè superior (13,6-5,3 Ma), presentava un fons marí som on proliferaven els esculls de corall. Aquests varen desaparèixer fa poc menys de 6 Ma i varen ser enterrats per sediments marins i costaners.
Durant el Quaternari (2,5 Ma-actualitat), es varen formar grans sistemes dunars i platges que acabaren per emplenar la conca original, deixant finalment l’actual barrera de dunes, que separa s’Albufera de la Badia d’Alcúdia.
La roca més comú que generen tots aquests sediments dipositats és la calcarenita o gres calcari (conegut col•loquialment com marès), que és una roca molt porosa i permeable. L’entrada d’aigua de s’Albufera és doble: por un costat l’aigua dolça dels aqüífers càrstics de la Serra de Tramunta i per l’altre l’aigua salada de la mar, degut a la seva permeabilitat. A la zona on es s’uneixen els dos tipus d’aigua se l’anomena interfase aigua dolça-salada i canvia segons l’època de l’any i l’activitat antròpica (concretament els bombaments d’aigua).
Esquema hidrogeològic de la zona de l’Albufera. Modificat de Mateos Ruiz y González Casasnovas (2009).
En temps històrics, entre els segles XVII i XIX, es dugueren a terme algunes obres d’enginyeria que dessecaren part de l’aiguamoll original, reduint-lo aproximadament a la meitat de la seva superfície.
Panoràmica de l’Albufera de Mallorca amb la Serra de Tramuntana al fons.
Per acabar, comentar que les edificacions més antigues que podem observar en la zona de s’Albufera (cabanes per eines) estan construïts amb blocs de lumaquel•les de bivalves del pleistocè (2,5 Ma-10000 anys), probablement d’una cantera propera. Quasi tots els fòssils que podem observar es corresponen amb l’actual escopinya comú, que llavors ja poblava la costa de Mallorca.
Blocs utilitzats en les antigues edificacions de s’Albufera.
