Torre des Savinar amb els illots d’Es Vedrà i Es Vedranell al fons.
Els illots d’Es Vedrà i Es Vedranell són un bon exemple per comprendre la magnitud de les forces tectòniques que van formar i estructurar les Illes Balears durant l’Orogènia Alpina, la qual va aixecar aquests illots fa entre 14 i 12 Ma.
Són el resultat d’un Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45<sup>o</sup>). En general es refereix a estructures a gran escala (regional). </p></div>">encavalcament que va provocar el lliscament de calcàries i calcarenites del juràssic superior – cretaci inferior (145 Ma aprox.) sobre les margues del miocè (20 – 13 Ma aprox.).
Traçat aproximat del recorregut de l’encavalcament que afecta als illots d’Es Vedrà i Es Vedranell.
Com que les calcàries i calcarenites són molt resistents comparat amb les margues, l’erosió diferencial provoca que les primeres es mantinguin com un contrafort que dona lloc als penya-segats (en alguns casos de fins a 388 m); mentre que les margues conformen els relleus més suaus i recoberts per vegetació.
Cartografia esquemàtica de les litologies que afloren als illots i es veuen afectades per l’encavalcament.
Mapa cartogràfic representatiu de les tres Unitats Estructurals que conformen Eivissa.
Aquest Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45<sup>o</sup>). En general es refereix a estructures a gran escala (regional). </p></div>">encavalcament correspon amb el límit entre dues de les tres Unitats Estructurals que conformen l’illa d’Eivissa: la Unitat d’Aubarca (a la qual pertanyen les margues) i la Unitat de Llentrisca-Rei (a la que pertanyen les calcàries i les calcarenites).
