El port de Maó presenta dues ribes geològicament diferents; al nord (esquerra) identificam gresos i lloselles fosques sedimentades fa més de 300 milions d’anys i que constitueixen un relleu amb petits turons. Aquestes contrasten amb el marès, sedimentat fa entre 10 i 5 milions d’anys en una mar càlida de poca profunditat, de color clar i disposició horitzontal de la riba sud i de la península de la Mola. Davall l’aigua se situa el contacte entre ambdós tipus de roca, que representa el factor clau en la formació del port.
El port de Maó presenta dues ribes geològicament diferents: al nord (esquerra) identificam gresos i lloselles de color fosc sedimentades a les grans profunditats marines; en canvi, al sud (dreta) i a la península de la Mola, el marès i els conglomerats de colors clars presenten una disposició tabular que facilità l’establiment i desenvolupament de la ciutat.
Tal com mostra la figura que segueix el text, l’origen del port es relaciona amb un antic torrent que es va obrir pas en el contacte entre ambdós tipus de roques (1). Una forta baixada del nivell de la mar provocà un increment del pendent i, per tant, un major poder erosiu del torrent. Al marge sud del torrent, es produïen esllavissades de grans blocs de marès, que potser van originar cales com cala Figuera (2). La vall s’anava aprofundint i eixamplant, i la diferència de rocam provocava la formació de penyals abruptes al sud i un relleu més suau al nord, on s’encaixaven petits torrents que deixaren entre ells els petits turons (3). Una pujada del nivell de la mar aturà el poder erosiu del torrent, inundà la seva vall i, en conseqüència, originà el port de Maó. Tan sols uns petits turons que haurien resistit a l’erosió sobreviurien a la "inundació": les illes del port (4).
La morfologia del port es pot associar a una vall d’origen fluvial inundada per una pujada del nivell de la mar.
Els penyals del sud del port estan constituïts també per conglomerats, una roca formada per còdols arrodonits. Aquests còdols es desprenen amb facilitat i provoquen que la roca que es troba per damunt, el marès, perdi el seu suport i es pugui desplomar. El deteriorament del penyal forma part del seu cicle vital, però, alhora, implica un risc, tal com demostren les caigudes de roques registrades al llarg de la història recent.
