| UTM-X | UTM-Y | ||
|---|---|---|---|
| PARADA 1: ELS LLACS SALATS DEL TRIÀSIC | |||
| PARADA 2: EL DELTA DEL MIOCÈ | |||
| PARADA 3: ELS FONS MARINS DEL CRETACI | |||
| PARADA 4: LA FALLA DES PENYAL DE S’ÀGUILA |
Recorregut recomanat
Com és sabut, un delta és un dipòsit sedimentari associat a la desembocadura d’un curs fluvial. Exemples actuals existeixen molts, essent un dels més destacats a nivell nacional el delta de l’Ebre.
Els deltes, quan estan actius, son molt dinàmics i constitueixen una de les fonts principals de sediment a les conques marines. El seu nom fa al•lusió a la lletra grega
homònima, que amb el seu traç
triangular recorda la morfologia
del propi delta.
Diagrama d’un delta típic.
Durant el miocè inferior i mitjà (20-15 Ma, aproximadament), poc abans de la configuració d’Eivissa com la illa que coneixem actualment, també s’hi varen desenvolupar deltes. Aquests consten de diferents parts, podent parlar en termes generals d’una zona proximal (annexa al curs fluvial, continental) amb sedimentació de gra gruixat, i una distal (allunyada del curs fluvial, marina) amb sedimentació de gra fi.
A prop de la zona des Penyal de s’Àguila, a es Portitxol, es pot observar la part proximal del delta, constituït per conglomerats i graves. Per contra, a aquesta parada el que hi ha representat correspon amb les fàcies distals, anomenades front deltaic i prodelta. Aquestes són constituïdes per estrats molt ben definits de margues (prodelta) amb intercalacions d’arenisques (front deltaic). Tot aquest conjunt de sediments es troba sota l’Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45<sup>o</sup>). En general es refereix a estructures a gran escala (regional). </p></div>">encavalcament dels materials més antics de les fàcies Keuper de la primera parada
Dos talls als materials del miocè, amb les margues (estrats més fins) i arenisques (estrats més gruixats).
El delta és el substrat sobre el qual es desenvolupen ecosistemes molt rics en fauna i flora. Amb el pas dels milions d’anys aquests poden deixar evidències fòssils. En el cas que ens ocupa, els fòssils característics no son els organismes que habitaren el fons marí sinó, més bé, les seves traces d’activitats, anomenades icnofòssils. Concretament, el que podem observar a l’aflorament són galeries que serviren de caus a crustacis. Aquests tipus d’icnofòssils s’agrupen baix el nom tècnic de Domichnia (de domum, casa en llatí).
Dues mostres dels icnofòssils del miocè que podem observar a la parada.