Geoturisme Illes Balears

Durant el triàsic superior (240-230 Ma aproximadament) el que avui en dia és Eivissa estava format per una zona de llacs salats que s’estenia per gran part de l’actual Europa. Aquests llacs es van formar degut a una retirada dels mars soms que havien predominat durant el triàsic mitjà (230-210 Ma, aproximadament). Es van reblir les principals conques sedimentàries i es van crear de grans planícies llacunars de condicions àrides, que s’evaporaven sovint i afavorien la precipitació de sals. Els sediments corresponents a aquest context geològic es denominen tècnicament fàcies Keuper. 

D’aquest tipus d’ambient, anomenat Sebkha, existeixen exemples actuals com els existents al nord d’Àfrica o a la Península Aràbiga. El Sebkha, en origen, correspon a un llac connectat amb la mar que és progressivament reblit de sediments. A mesura que es desenvolupa, els aportaments d’aigua marina disminueixen degut a causes diverses, com pugui ser el sorgiment d’una barra de dunes o un escull de coralls, que l’aïlla. Quan això succeeix l’aigua s’evapora i es crea una capa de sals, repetint-se el procés fins que el llac queda totalment desconnectat i mor. 

Al inici del camí des Penyal de s’Àguila es pot veure un testimoni geològic de les fàcies Keuper abans esmentades. Aquestes estan composades per argiles i guixos multicolors (normalment vermells). Es presenten notablement deformades degut a la seva plasticitat. 

Aquesta propietat va afavorir, molt posteriorment durant l’Orogènia Alpina, la formació de plànols d’Falla inversa en la que el cabussament del pla de falla és de baix angle (generalment menor de 45^o). En general es refereix a estructures a gran escala (regional).&nbsp;</p></div>">encavalcament (superfície sobre la qual llisca una massa de roca que s’encavalca amb una altra) a través de les fàcies Keuper. 

De fet, l’aflorament aquí comentat està associat a un dels més importants encavalcaments de l’illa, que separa dues unitats tectòniques: Unitat d’Albarca i Unitat de Llentrisca-Rei, a la que pertanyen els materials descrits. 

Malgrat les fàcies Keuper siguin generalment pobres en restes fòssils (aparentment absents a la zona), sí tenen, per norma general, minerals remarcables. En aquest sentit, dins de les capes de guix aflorants al camí hi ha inclosos nombrosos cristalls de quars bipiramidals, normalment de color vermell o ataronjat, i en ocasions blanquinós. 

Aquests reben popularment el nom de Dents de Bruixes, si bé són més coneguts pel seu nom dins l’argot de la mineralogia: Jacints de Compostela. El nom es deu a la seva versemblança amb el jacint, una varietat rogenca del zircó molt apreciada a joieria. Els exemplars acostumen a ser molt petits, de mida inferior al centímetre, si bé esporàdicament poden ser més grans.