| UTM-X | UTM-Y | ||
|---|---|---|---|
| PARADA 1: GIROGONITS I PLATGES FÒSSILS | |||
| PARADA 2: ONCÒLITS I ESTROMATÒLITS | |||
| PARADA 3: PLANTES FÒSSILS I ANTICS RIUS | |||
| PARADA 4: L’EROSIÓ DE LA COSTA | |||
| PARADA 5: L’ANTICLINAL |
Recorregut recomanat
Des de la parada 1, camineu travessant la Platja Gran de Torà fins a l’extrem sud-est, on l’arena dona pas una altra vegada a una costa rocosa.
Aquí trobem estrats corresponents a la segona gran formació geològica que aflora a Peguera: la formació Cala Blanca.
Consisteix en una successió de sediments associats a rius, llacs i deltes que podien ser inundats per la mar de manera periòdica (ambients paràlics). Aquesta formació correspon a l’oligocè.
Esquema dels ambients sedimentaris del paleogen de la zona de Peguera (extret de la guia del GEOLODÍA, 2015).
En la formació Cala Blanca són molt característiques unes roques amb formes normalment arrodonides anomenades oncòlits.
Aquestes roques tenen origen en l’activitat biològica de colònies de cianofícies (bacteris), que fan precipitar capes concèntriques de carbonat càlcic entorn d’un nucli que pot ser una closca de mol•lusc, una resta vegetal o bé una acumulació prèvia de cianofícies.
Vista general del jaciment d’oncòlits per damunt i per davall el passeig marítim.
Si bé els oncòlits solen ser de mida petita, ocasionalment se’n poden observar alguns de mesures realment extraordinàries.
En aquest aflorament els oncòlits solen estar formats a partir de restes vegetals, en canvi, en afloraments pròxims situats a la mateixa franja costanera no és estrany veure’ls formats encapsulant closques de gasteròpodes, tant d’aigua dolça com terrestres.
Detall de l'aflorament d’oncòlits
A part d’oncòlits, els afloraments d’aquest sector de costa han donat troballes de plantes i restes de vertebrats. L’estudi d’aquests va permetre establir correlacions amb la fauna de mamífers de l’oligocè en jaciments fora de l’illa, la qual cosa va denotar l’existència d’una important barrera geogràfica entre Ibèria i la zona que avui dia conforma les Balears.
Les roques paleògenes són afectades per petites falles normals posteriors a l’orogènia alpina i, per tant, relativament recents (neotectònica).
Detall de un oncolit de gran grandària on s’aprecia l’estructura en làmines concèntriques.
Falles que travessen els sediments
Entre el punt A i C de l’aflorament cal destacar el mur de maçoneria de pedra que protegeix el passeig marítim (punt B), atès que les roques ocres i groguenques que el conformen contenen fòssils d’eriçons i bivalves, i corresponen probablement a calcilulites del miocè superior.
Falla normal de petites dimensions (punt B).
Aquest tipus de roca procedeix de pedreres d’altres zones de Mallorca i no tenen a veure amb la geologia local.
Fòssil d’eriçó en les calcilulites del mur
