PALEOGEN DE LA COSTA DE PEGUERA

  Informació

Recorregut recomanat

Per accedir a la parada següent, podem o bé continuar caminant per la costa, si la mar ho permet, o bé descendir des de la part superior dels penya-segats per una petita síquia en la qual antigament hi havia una escala, avui pràcticament inexistent.

En aquesta parada es fa evident el diferent comportament resistent dels materials davant l’erosió litoral.

Aquesta desigualtat és anomenada erosió diferencial i és la causant que la costa presenti una morfologia irregular, en forma de sortints (caps) i entrants (cales).


Vista general de la zona on s’aprecia l’existència de capes dunars (sortints) i capes toves (entrants).

D’una banda, les limolites corresponen a materials de tipus sòl, que es comporten de manera isòtropa i quan es trenquen donen lloc a morfologies rotacionals/circulars. Són més fàcilment erosionables, per la qual cosa generen entrants a la costa (cales). En el cas de pendents forts, com el que presenta aquesta part de la costa, l’erosió superficial per l’aigua de pluja tendeix a formar reguerons que donen lloc a xaragalls, com les que s’observen en la baixada a la cala (punt A). 


Erosió en xaragalls a les limolites

D’altra banda, les calcàries, els gresos i els conglomerats són roques que es comporten de manera anisòtropa (es trenquen a favor de plans de debilitat) i donen lloc a esllavissaments planars, en falca, o a despreniments, com els que s’observen en el punt A. La seva erosió és més difícil, per la qual cosa donen lloc a sortints a la costa (caps).


Estrats rocosos l'erosió dels quals produeix despreniments

També és producte d’aquesta mateixa erosió marina l’Illa des Gorrions. Aquest illot està íntegrament format per una paleoduna del plistocè, anàloga a la que hem trobat a la primera parada. S’hi veu l’estratificació creuada, típica d’aquest tipus de roca calcarenítica, i rizocrecions.


L’Illa des Gorrions, testimoni aïllat supervivent de l’erosió del marès plistocè (punt C).