BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

Es Trenc-Salobrar de Campos és un dels espais naturals més emblemàtics de les Illes Balears. Constitueix un dels sistemes litorals amb més valor ecològic de l'illa de Mallorca i de tota la costa mediterrània. Les seves característiques biogeogràfiques el converteixen en un espai natural de primer ordre en riquesa ecològica, natural i paisatgística.

La Llei 1/1984, de 14 de març, d'ordenació i protecció d'àrees naturals d'interès especial, significà el primer punt d'inflexió en el procés de conservació dels espais naturals de les Illes Balears. En concret, la Llei 3/1984, de 31 de maig, de declaració d'Es Trenc-Salobrar de Campos com a àrea natural d'especial interès, fou el primer compromís normatiu de reconeixement dels valors naturals d'aquest espai. El 9 de juny de 1987 es va aprovar el Pla especial de protecció d'Es Trenc-Salobrar de Campos, que incloïa una ordenació i unes normes de protecció.

Posteriorment, la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN) va declarar Es Trenc-Salobrar de Campos com a àrea natural d'especial interès (ANEI núm. 24 de l'illa de Mallorca), i va establir, en la disposició addicional tercera, que el Govern havia de promoure la declaració d'aquesta àrea com a espai natural protegit. Aquesta fita s'assoliria després de més de vint i cinc anys, mitjançant la Llei 2/2017, de 27 de juny, de declaració del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc - Salobrar de Campos (BOIB núm. 81, de 4 de juliol de 2017).

Això no obstant, amb anterioritat a la declaració del Parc natural l'any 2017, Es Trenc-Salobrar de Campos ha estat objecte de protecció mitjançant les figures europees de la xarxa ecològica Natura 2000 (d'ara endavant, Xarxa Natura 2000). L'any 2000 aquesta zona es va incloure a la llista de llocs d'importància comunitària (LIC) en l'àmbit de les Illes Balears, que el Consell de Govern va adoptar mitjançant l'acord de 28 de juliol de 2000 com a proposta de contribució balear en el compliment dels objectius i els requisits de la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Aquesta proposta inicial -de 82 llocs d'importància comunitària en la qual s'incloïa Es Trenc-Salobrar de Campos- s'aprovà definitivament mitjançant l'acord del Consell de Govern de 3 de març de 2006 (BOIB núm. 38, de 16 de març de 2006).

A nivell europeu, la llista inicial de LIC es va adoptar mitjançant la Decisió 2006/613/CE de la Comissió, de 19 de juliol de 2006, per la qual s'adopta, de conformitat amb la Directiva 92/43/CEE del Consell, la llista de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània (DOUE núm. L 259, de 21 de setembre de 2006). Aquesta llista s'ha actualitzat en diverses ocasions, la darrera de les quals ha estat mitjançant la Decisió d'Execució (UE) 2020/96 de la Comissió, de 28 de novembre de 2019, per la qual s'adopta la tretzena llista actualitzada de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània (DOUE núm. 28, de 31 de gener de 2020).

En compliment de l'anomenada Directiva Hàbitats, l'any 2015 es va aprovar el pla de gestió Natura 2000 del lloc d'importància comunitària d'Es Trenc-Salobrar de Campos (LIC ES0000037); d'aquesta manera aquest lloc de la Xarxa Natura 2000 passà a ser zona especial de conservació (ZEC), mitjançant l'acord del Consell de Govern de 27 de març de 2015.

Així mateix, Es Trenc-Salobrar de Campos també compta amb la qualificació de zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA ES0000037), que es va declarar mitjançant el Decret 28/2006, de 24 de març, pel qual es declaren zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) a l'àmbit de les Illes Balears (BOIB núm. 47 Ext., d'1 d'abril de 2006). Precisament pel seu elevat interès ornitològic, aquest espai també ha estat reconegut per organismes estatals com la SEO BirdLife, que l'ha considerat Àrea d'Especial Importància per a les Aus (àrees també conegudes com a IBA, de l'acrònim anglès Important Bird and Biodiversity Area).

La protecció d'Es Trenc-Salobrar de Campos també abasta la part marina. En aquest àmbit, la zona marina que avui dia és parc natural coincideix parcialment amb la Reserva Marina de Migjorn de Mallorca, declarada l'any 2002 mitjançant ordre del conseller d'Agricultura i Pesca, de 3 de maig. Així mateix, coincideix parcialment amb la part marina d'un altre lloc de la Xarxa Natura 2000: el LIC Arxipèlag de Cabrera (ES0000083), que compta també amb un pla de gestió aprovat l'any 2015 i amb la categoria de zona especial de conservació.

Precisament, aquesta continuïtat ecològica de l'ecosistema marí amb l'espai terrestre, i concretament del LIC terrestre Es Trenc- Salobrar de Campos amb la ZEC de Cabrera, a través del sistema platja-duna, avalada per la millor evidència científica existent, fou reconeguda i informada favorablement pel llavors Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, en data de 31 d'octubre de 2010.

II

Es Trenc-Salobrar de Campos és un espai costaner en el qual hi coexisteixen un nombre significatiu d'hàbitats amb importants praderies de fanerògames marines, extenses platges d'arenes fines d'origen bioclàstic, cordons de dunes primàries davanteres, dunes estabilitzades, zones humides de magnituds importants —Salobrar de Campos i Salines de s'Avall— i basses litorals, com també boscs de pi i savina que fixen el sistema dunar més consolidat i, sobretot al nord i la part central, camps de conreus i d'explotació ramadera.

Un dels ambients amb major valor ecològic i un dels paisatges més representatius del nostre litoral és el sistema platja-duna de sa Ràpita i d'Es Trenc. És un sistema complex i de gran diversitat i, com a conseqüència, és també molt fràgil. No obstant això, el model de desenvolupament turístic de la segona meitat del segle XX, basat en la promoció del turisme de sol i platja, es va materialitzar en la construcció d'un conjunt d'instal·lacions fixes sobre el sistema dunar, fet que ha comportat que el sistema presenti, des de fa anys, processos degeneratius importants que afecten l'estabilitat del conjunt. Amb tota seguretat, també es tracta d'un dels espais amb més pressió perquè s'hi concentra molta gent en un petit període de temps estival, la qual cosa ha suposat que el sistema dunar es trobi desestructurat i malmès, i sense cobertura vegetal en molts punts, ja que els sistemes dunars són hàbitats molt sensibles a la freqüentació i el trepig excessius que s'hi produeixen durant la temporada de bany. Per les seves característiques dinàmiques de substrat arenós en moviment, a més, es troben molt afectats per activitats humanes relacionades amb el manteniment de platges, com la neteja mecànica. A més, la retirada indiscriminada de bermes de posidònia ha accelerat el retrocés de la línia de costa. Aquest fenomen es constata fàcilment amb la comparació de la posició dels nius de metralladora respecte a la línia de mar. Aquests nius de metralladora, construccions de caire defensiu que daten del temps de la Segona República (1931-39) es construïren uns cinquanta metres terra endins, en zones amagades darrere les dunes, camuflats dins l'arena, perquè l'objectiu era el de no ser vists des de la mar. Avui, estan just devora la línia de costa i en alguns casos pateixen problemes de descalçaments per l'acció del mar. Són testimonis de l'evolució de la línia de costa i que permeten observar a simple vista la pèrdua de superfície de la platja.

Els sistemes dunars aporten altres serveis ecosistèmics, més enllà de la seva importància en el context de la conservació de la biodiversitat associada. Un sistema dunar en bon estat de conservació participa, juntament amb els sistemes litorals adjacents, en la protecció, terres endins, dels efectes dels temporals marins. En un context de canvi global, la conservació del front dunar i del seu balanç d'arenes és un element clau per a la mitigació, terres endins, dels possibles efectes de la pujada gradual del nivell del mar, com ho és així mateix la conservació de les zones humides litorals.

Com a conseqüència de la importància de la conservació dels ecosistemes dunars i de la fàcil degradació que pateixen, davant aquest estat actual i per revertir aquesta situació l'objectiu central del PORN és la protecció, la posada en valor i la restauració integral del sistema platja-duna de sa Ràpita i d'Es Trenc. Aquest objectiu inclou que el sistema pugui respondre adequadament a les previsions del canvi climàtic (increment del nivell del mar i major freqüència de pertorbacions intenses) i garanteixi la funcionalitat ecològica del conjunt, tant a curt com a llarg termini. En aquest context, cal remarcar l'extensió de la zona d'exclusió delimitada, la zona de màxima protecció, i, a la vegada, una de les zones més degradades, que abasta principalment els hàbitats dunars al llarg de tota la longitud de les platges de sa Ràpita i d'Es Trenc. El present PORN posa a l'abast dels gestors eines per a la recuperació i consolidació geomorfològica del sistema platja-duna. Aquest tret condiciona que es regulin activitats i serveis que es donen a la platja, per tal d'ordenar l'ús públic de l'espai, sobretot durant l'època estival quan la freqüentació és major. Alhora promou un canvi de model d'ús públic basat en la valorització del patrimoni natural i cultural de l'espai natural.

La renaturalització de zones alterades, la restauració integral del sistema dunar i la preservació de les platges va fortament lligada a la conservació de la biodiversitat marina i sobretot a la conservació dels ecosistemes marins principals productors del sediment arenós, en particular dels alguers de posidònia, un dels hàbitats més emblemàtics de l'àmbit marí de l'espai i que ocupen una extensió aproximada de quaranta hectàrees. A més de les nombroses avantatges dels alguers, les praderies de posidònia es consideren un dels ecosistemes embornals de diòxid de carboni més valuosos a causa de les altes taxes d'absorció de carboni. La conservació de les praderies de fanerògames és de rellevant importància en un context de canvi climàtic perquè contribueix a la mitigació de l'escalfament global. Per tal d'assegurar la transparència i la qualitat de les aigües a l'espai marí s'han limitat determinats usos per evitar la proliferació de determinats impactes. Així mateix, l'acumulació de restes de posidònia a la platja constitueix una protecció fonamental de la mateixa per evitar l'acció erosiva de l'onatge, així com per la formació i el manteniment del sistema dunar.

Per això, aquest PORN també regula les condicions en què s'ha d'efectuar la retirada de la posidònia oceànica de les platges, que substitueix en aquest sentit les directrius establertes en el Pla de Gestió Es Trenc-Salobrar de Campos, aprovat pel Decret 14/2015, de 27 de març.

Cal destacar també la presència d'una indústria salinera en funcionament, que afegeix una singularitat paisatgística perfectament integrada en els ecosistemes naturals. El Salobrar i ses Salines de S'Avall són dues zones humides de gran rellevància com a hàbitat per a les aus aquàtiques. De fet, el Salobrar de Campos és la zona humida més extensa de Mallorca, després de l'Albufera.

Amb el propòsit de complir els objectius assenyalats a l'article 18 de la Llei 42/2007, s'ha elaborat aquest PORN d'Es Trenc-Salobrar de Campos en base a la informació disponible i amb l'experiència acumulada en la planificació i gestió dels espais naturals protegits de les Illes Balears.

El present pla no introdueix cap modificació del règim de protecció vigent, en tant que es considera la figura normativa de parc natural declarada el 2017 com la més idònia per compatibilitzar l'objectiu de conservació dels valors naturals, paisatgístics i culturals que varen justificar la protecció d'aquest espai, amb el necessari desenvolupament social i econòmic de la població en l'àmbit del mateix.

El procediment d'elaboració dels plans d'ordenació dels recursos naturals està regulat a l'article 9 de la Llei 5/2005, el qual estableix que s'han d'aprovar per decret del Consell de Govern. En l'elaboració d'aquest Decret s'han seguit els tràmits previstos a l'article 9.2 de la Llei esmentada.

L'àmbit territorial del PORN comprèn unes 3.780,29 hectàrees que formen part del Parc natural, de les quals 1.442 constitueixen l'àmbit terrestre i 2.338,29, l'àmbit marí. El PORN també comprèn -tot i que sense la categoria de parc natural- la franja natural de transició que hi ha entre el nucli urbà de ses Covetes i el Parc; l'àrea de restauració ambiental de ses Covetes; la platja des Freu -inclòs el seu sistema dunar i els escars catalogats com a Bé d'Interès Cultural (BIC), les parcel·les on s'hi ubica l'antiga escola de Ca n'Estela i les parcel·les que s'inclouen a l'illa de Sòl Rústic on es troba ubicada la caseta de peons caminers, a la carretera Ma-6040.

El PORN consta d'una memòria i diagnòstic i d'una memòria econòmica i estratègia de comunicació, que es troben disponibles al Portal de Transparència del Govern de les Illes Balears i un text normatiu amb un total de 112 articles, estructurats en sis títols, set disposicions addicionals, set disposicions transitòries i sis annexos.

III

El títol I sobre “Disposicions Generals” (article 1 a 9) es refereix a l'objecte, àmbit territorial, categoria de l'espai natural protegit, els objectius específics, el desenvolupament i abast del Pla, així com la seva interpretació, vigència i revisió. Determina l'òrgan competent per a la gestió del Parc i de l'àmbit territorial del Pla així com les diferents àrees de gestió i els informes o autoritzacions de l'òrgan gestor. També regula la promoció d'entitats de custòdia del territori, convenis i servituds d'interès ambiental.

El títol II, sota la rúbrica “Règim general d'usos i zonificació” (articles 10 a 15) comprèn sis articles, referents a la classificació i règim d'usos i a les diferents zones: d'exclusió, d'ús limitat, d'ús compatible i d'ús general.

El títol III, sota la rúbrica “Ordenació i gestió dels recursos naturals” (articles 16 a 42), està dividit en cinc capítols, que regulen, per aquest ordre, les matèries següents: els recursos geològics i edàfics, el sistema platja-duna, els recursos hídrics, els hàbitats i les espècies, i les espècies al·lòctones.

El títol IV conté la regulació de les activitats lligades al medi natural. Formen part d'aquest títol els articles 43 al 101, dividits en set capítols. El primer d'aquests capítols regula les activitats del sector primari; inclou en aquest sentit, l'agricultura, la ramaderia, l'activitat forestal, l'activitat cinegètica i l'activitat pesquera. El segon capítol està dedicat a l'activitat salinera. El tercer i més extens és el dedicat a l'ús públic, que conté diferents seccions dedicades al marc general, l'ordenació de l'ús públic a l'àmbit terrestre, l'ordenació de l'ús públic a l'àmbit marí, l'activitat turística i els equipaments d'ús públic. Els tres darrers capítols d'aquest títol estan dedicats a la investigació i el seguiment, les actuacions territorials i urbanístiques, la xarxa viària i mobilitat i l'energia i telecomunicacions.

El títol V (“Altres matèries”) conté els articles 102 a 110, dividits en cinc capítols relatius al paisatge, al patrimoni històric, a la prevenció d'incendis forestals, als vectors ambientals i a l'espai aeri.

Finalment, tanca l'articulat el títol VI, sota la rúbrica “Promoció socioeconòmica i de la sostenibilitat ambiental”, que comprèn els articles 111 i 112, dedicats a la promoció socioeconòmica, la sostenibilitat ambiental i les accions de foment.

Les set disposicions addicionals fan referència a la salvaguarda de les facultats relatives a la titularitat del domini públic marítim terrestre i de les competències estatals; a les mesures de gestió del mateix òrgan gestor de l'espai; a l'avaluació de les repercussions ambientals a la Xarxa Natura 2000; a les normes reguladores dels plans de gestió Natura 2000 Es Trenc-Salobrar de Campos i Arxipèlag de Cabrera; al pla rector d'ús i gestió i als plans sectorials; a les tasques de manteniment anual de l'activitat salinera i a la documentació a presentar pels titulars d'explotacions salineres.

Les disposicions transitòries -un total de set- es refereixen a la revisió dels plans de gestió Natura 2000 en relació amb els hàbitats i espècies de conservació preferent; a l'evacuació i tractament d'aigües residuals a les edificacions existents; a l'adequació al PORN de les ocupacions del domini públic marítim terrestre en tramitació; a les edificacions i altres construccions en zona d'exclusió amb concessió vigent en matèria de costes; a la restitució ambiental de les edificacions i altres construccions en zona d'exclusió sense títol habilitant en matèria de costes; als aparcaments i places d'estacionament lligades a una activitat principal no implantats legalment; a l'eliminació de conduccions que travessen l'àmbit PORN i finalment a mesures relatives a la circulació. i finalment a les esteses elèctriques i estacions transformadores aèries existents.

El Pla conté també sis annexos, relatius a la cartografia (annex 1), als hàbitats de conservació preferent (annex 2), a les espècies de conservació preferent (annex 3), a les espècies al·lòctones potencialment invasores (annex 4), a les condicions de les instal·lacions de serveis de temporada (annex 5) i als indicadors per a l'avaluació periòdica de la gestió sostenible de l'àmbit d'aquest Pla (annex 6).

Per tot l'anterior, a proposta del conseller de Medi Ambient i Territori, i havent-ho considerat el Consell de Govern a la sessió celebrada dia 8 de maig de 2023,

DECRET

Article únic

S'aprova el Pla d'ordenació dels recursos naturals (PORN) d'Es Trenc-Salobrar de Campos, de conformitat amb el que preveu la Llei 2/2017, de 27 de juny, de declaració del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos, el qual s'adjunta com a annex d'aquest Decret.

Disposició derogatòria única

Es deroguen totes les disposicions d'igual rang o inferior que contradiguin o s'oposin a aquest Decret.

Disposició final única

Aquest Decret entra en vigor l'endemà d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 8 de maig de 2023

	La presidenta
El conseller de Medi Ambient i Territori	Francesca Lluch Armengol i Socias
Miquel Mir Gual