BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El 31 de desembre de 2005 es va publicar en el BOIB núm. 196 l'Acord del Consell de Govern de 28 de desembre de 2005, pel qual es ratifica l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació sobre mesures de conciliació de la vida familiar i laboral del personal docent de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. L'Acord incorporava un seguit de mesures relatives a la jornada, els permisos i les llicències del personal docent al servei de l'Administració autonòmica. A més, atesa la distribució d'horaris i tasques en el món educatiu, establí determinades condicions en relació al gaudi de les reduccions de jornada.

Des de la publicació de l'Acord, s'han produït modificacions legislatives d'importància vital en la normativa que regula la matèria, sobretot, en l'àmbit de la legislació estatal de caràcter bàsic, que han afectat en gran mesura les matèries objecte de l'Acord esmentat —que s'aplica en allò que no contradigui aquesta nova normativa—, així com en la resta de normativa aplicable.

En particular, és molt rellevant la redacció actual dels articles 48 i 49 del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TRLEBEP), aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, en especial pel diferent abast dels permisos de l'article 48, que estableix una llista tancada i de màxims, respecte dels permisos de l'article 49, sobre els quals s'estableixen condicions mínimes, cosa que limita, en un i altre sentit, la regulació que puguin fer les comunitats autònomes. Quant a les llicències, l'article 14.m) del TRLEBEP estableix el dret dels funcionaris públics a les llicències, però no les regula, cosa que sí fa l'article 118.4 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (LFPCAIB).

El personal docent no universitari, amb independència de la normativa bàsica en matèria de funció pública docent que recullen les lleis orgàniques educatives, la normativa que les desplega i de concrets aspectes previstos en la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, no disposa d'una regulació específica del seu estatut bàsic, ni d'una normativa específica autonòmica en matèria de funció pública docent. Així, li resulten d'aplicació, en els termes que s'hi preveuen, tant el Text refós de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, com la Llei 3/2007, de 27 de març.

Tampoc no disposa d'una norma reglamentària que reguli els permisos i les llicències, a diferència d'altres sectors de la CAIB. No obstant l'anterior, a més dels permisos regulats en les normes legals abans esmentades i en l'Acord de conciliació de l'any 2005, el personal ha gaudit tradicionalment d'altres permisos, com la reducció de jornada per a funcionaris docents majors de 55 anys o l'assistència a determinades accions formatives.

Mitjançant l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació, de 27 de febrer de 2023 ,sobre mesures sociolaborals i millores educatives, s'adoptaren diferents acords en matèria de permisos i llicències, amb una aplicació temporalitzada en diferents cursos escolars. No obstant això, l'apartat segon de l'Acord del Consell de Govern de 27 de març, que el ratificà, determina que les mesures contingudes en l'Acord seran d'aplicació a mesura que es produeixin, si escau, les reformes legislatives que siguin necessàries per al seu desenvolupament.

De conformitat amb l'article 38.1 del TRLEBEP, els representants de les administracions públiques poden concertar acords per determinar condicions de treball amb la representació de les organitzacions sindicals legitimades en el si de les meses de negociació. En aquest sentit, en l'àmbit de l'Administració autonòmica, els seus representants i els representants de les organitzacions sindicals amb representació en la Mesa Sectorial d'Educació, van subscriure, el 29 d'agost de 2023, un acord sobre l'aplicació de l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació, de 27 de febrer de 2023, en relació a determinats permisos i llicències que regularà les reduccions de jornada a partir del curs 2023-2024, en el marc establert tant per la normativa bàsica estatal, com per la normativa autonòmica en matèria de funció pública, i que restablirà la llicència per estudis, tot i que resta pendent la negociació de les condicions de gaudi.

D'altra banda, l'article 38.3 del TRLEBEP disposa que, perquè els acords que versin sobre matèries de competència dels consells de govern de comunitats autònomes tenguin validesa i eficàcia, requereixen l'aprovació expressa i formal d'aquest òrgan, i que:

Quan els acords hagin estat ratificats i afectin temes que poden ser decidits de manera definitiva pels òrgans de govern, el seu contingut és directament aplicable al personal inclòs en el seu àmbit d'aplicació, sense perjudici que a efectes formals es requereixi la modificació o derogació de la normativa reglamentària corresponent, si escau.

Així mateix, l'article 5.2 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, atribueix al Consell de Govern la competència de donar validesa i eficàcia als acords assolits en la negociació amb la representació sindical del personal funcionari mitjançant l'aprovació expressa i formal d'aquests.

Per tot això, i amb l'acord de la Mesa Sectorial d'Educació, en la reunió de 29 d'agost de 2023, el Consell de Govern, a proposta del conseller d'Educació i Universitats, en la sessió de dia 8 de setembre de 2023, adoptà entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Ratificar l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació de 29 d'agost de 2023 sobre l'aplicació de l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació de 27 de febrer de 2023 en relació a determinats permisos i llicències, el qual s'adjunta com a annex.

Segon. Ordenar la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el Consell de Govern en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la publicació, d'acord amb els articles 123 i 124 de la llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i amb l'article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També s'hi pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la publicació, d'acord amb els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 8 de setembre de 2023

La secretària del Consell de Govern Antònia Maria Estarellas Torrens

 

ANNEX

Acord de la Mesa Sectorial d'Educació de 29 d'agost de 2023 sobre l'aplicació de l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació de 27 de febrer de 2023 en relació a determinats permisos i llicències

Parts

Per l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el director general de Personal Docent.

Per la part social, els representants de les organitzacions sindicals representades en la Mesa Sectorial d'Educació, que consten com a signants d'aquest Acord.

Antecedents

1. El 31 de desembre de 2005 es va publicar en el BOIB núm. 196 l'Acord del Consell de Govern de 28 de desembre de 2005, pel qual es ratifica l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació sobre mesures de conciliació de la vida familiar i laboral del personal docent de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. L'Acord esmentat incorporava un seguit de mesures relatives a la jornada, els permisos, les llicències i l'atenció directa sobre els fills del personal docent al servei de l'Administració autonòmica. A més, atesa la distribució d'horaris i tasques en el món educatiu, establí determinades condicions en relació al gaudi de les reduccions de jornada.

2. Des de la publicació de l'Acord, s'han produït un seguit de modificacions legislatives d'importància vital en la normativa que regula la matèria, sobretot en l'àmbit de la legislació estatal de caràcter bàsic, però també en l'autonòmic, que han afectat en gran mesura les matèries objecte de l'Acord esmentat de conciliació de l'any 2005 —que s'aplica en allò que no contradigui aquesta nova normativa—, així com en la resta de normativa aplicable.

3. En particular, és molt rellevant la redacció de l'article 48 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (EBEP), introduïda pel Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, ja que, atès el caràcter de normativa bàsica, va modificar substancialment el règim de permisos del personal funcionari de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

L'exposició de motius del Reial decret llei 20/2012 motiva el canvi normatiu en l'homogeneïtzació del règim de permisos per a totes les administracions públiques. Així, se substitueix l'antiga redacció de l'article 48 de l'EBEP que deia:

Les Administracions públiques determinaran els supòsits de concessió de permisos als funcionaris públics i els seus requisits, efectes i durada. En defecte de legislació aplicable els permisos i la seva durada seran, almenys, els següents: (...), per la més restrictiva redacció que diu: «Els funcionaris públics tindran els permisos següents (...)».

Així doncs, a partir de la nova redacció de l'article 48 de l'EBEP, els permisos s'han convertit en una llista tancada i de màxims i per tant les diferents administracions públiques ja no poden regular supòsits de permisos diferents als que estableix l'EBEP.

Atès això, l'article setè del Decret llei 10/2012 modificà l'article onzè del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques, relatiu als permisos dels empleats públics, per adaptar-lo a les modificacions esmentades de l'EBEP.

4. D'altra banda, l'article 49 de l'EBEP, relatiu a permisos per motius de conciliació de la vida personal, familiar i laboral i per raó de violència de gènere, el qual és d'aplicació a tots els empleats públics, va mantenir la seva redacció: «En tot cas es concediran els permisos següents amb les corresponents condicions mínimes», i, per tant, les administracions públiques hauran d'atorgar en tot cas aquests permisos i en la seva regulació hauran de respectar les condicions mínimes que s'hi expliciten. És a dir, el seu contingut té caràcter de mínim, tot tenint en compte les millores progressives que s'han operat legislativament sobre els permisos relatius a la conciliació que conté aquest article (bàsicament, el Reial decret llei 6/2019, d'1 de març, de mesures urgents per a la garantia d'igualtat de tracte i d'oportunitats entre homes i dones en l'ocupació, i el Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, pel qual s'adopten determinades mesures, entre d'altres, de transposició de Directives de la Unió Europea en matèria de conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors).

5. En definitiva, un cop aprovat el Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (TRLEBEP), per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, l'abast dels permisos de l'article 48, que estableix una llista tancada i de màxims respecte dels permisos de l'article 49, sobre els quals s'estableixen condicions mínimes, limita la regulació que puguin fer les comunitats autònomes.

No obstant l'anterior, l'article 14.m) del TRLEBEP estableix el dret dels funcionaris públics a les llicències, però no les regula, cosa que sí fa l'article 118.4 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

6. El personal funcionari docent no universitari, amb independència de la normativa bàsica en matèria de funció pública docent que es recull en les lleis orgàniques educatives i en la normativa que les desplega, i de concrets aspectes previstos en la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, no disposa d'una regulació específica del seu estatut bàsic, ni d'una normativa específica autonòmica en matèria de funció pública. Així, li resulten d'aplicació, en els termes que s'hi preveuen, tant el Text refós de l'Estatut bàsic de l'empleat públic com la Llei 3/2007, de 23 de març, de la funció pública de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Tampoc no disposa d'una norma reglamentària que reguli els permisos i les llicències, a diferència del personal d'altres sectors de l'Administració de la comunitat autònoma. No obstant l'anterior, a més dels permisos regulats en les normes legals abans esmentades i en l'Acord de conciliació de l'any 2005, el personal ha gaudit tradicionalment d'altres permisos, com la reducció de jornada per a funcionaris docents majors de 55 anys o l'assistència a determinades accions formatives.

7. Mitjançant l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació, de 27 de febrer de 2023, sobre mesures sociolaborals i millores educatives, s'adoptaren diferents acords sobre permisos i llicències.

Així, l'Acord preveu l'aplicació, per al curs 2023-2024, del permís de reducció de mitja jornada voluntària no retribuïda per a tot el personal docent o el restabliment de les llicències per estudis, sotmeses, en el si de la Mesa Sectorial durant el curs 2023-2024, a la negociació dels criteris i del nombre. D'altres mesures, com la regulació del gaudi a mitja jornada dels permisos comunament coneguts com de «maternitat» i «paternitat» s'han de negociar durant el curs 2023-2024.

Tot l'anterior es recull en l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació de 27 de febrer de 2023 en els termes següents:

15. Es restabliran les llicències per estudis, a partir del curs 2023-2024, retribuïdes i no retribuïdes, amb l'objectiu d'estimular la formació i la recerca educativa. S'han de negociar els criteris i el nombre de llicències en la Mesa Sectorial d'Educació.

18. Reducció de mitja jornada voluntària no retribuïda per a tot el personal docent sempre que es pugui proveir la substitució corresponent a partir del curs 2023-2024.

20. Regulació en el marc de la normativa aplicable, dels permisos de maternitat i paternitat de mitja jornada. Aquesta regulació serà tractada a la Mesa Sectorial d'Educació durant el curs 2023-2024.

A més, quant a les reduccions de jornada, l'Acord 26 preveu una revisió i nova regulació durant el curs 2023-2024 de determinats aspectes, entre els quals es troba la necessitat de concretar els límits dels dies d'assistència al centre per al personal docent amb reducció de jornada i revisar el nombre d'hores de lliure disposició.

8. Certament, l'Acord de 27 de febrer de 2023 sotmet l'aplicació dels diferents acords a una temporalització. No obstant això, l'apartat segon de l'Acord del Consell de Govern de 27 de març, que el ratificà, determina que les mesures que hi conté seran d'aplicació, si escau, a mesura que es produeixin les reformes legislatives que siguin necessàries per al seu desenvolupament. Tenint en compte que existeix una reserva material de llei pel que fa la regulació dels permisos i llicències, s'ha de respectar el marc establert, tant per la normativa bàsica estatal, com per la normativa autonòmica en matèria de funció pública.

Així, l'article 48 del TRLEBEP preveu els supòsits taxats de reducció de jornada voluntària següents:

- Per lactància d'un fill menor de dotze mesos: es pot substituir el dret a una hora d'absència del lloc de treball per una reducció de la jornada normal en mitja hora a l'inici i al final de la jornada, o en una hora a l'inici o al final de la jornada, amb la mateixa finalitat (art. 48.f).

- Pel naixement de fills prematurs: es té dret a reduir la jornada de treball fins un màxim de dues hores, amb la disminució proporcional de les retribucions (art. 48.g).

- Per raons de guarda legal: per cura directa d'un menor de dotze anys, de persona major que requereixi especial dedicació, d'una persona amb discapacitat que no desenvolupi activitat retribuïda, o d'un familiar, fins el segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d'edat, accident o malaltia, no es pugui valdre per sí mateix i no desenvolupi cap activitat retribuïda, es té dret a la reducció de la jornada de treball, amb la disminució de retribucions que correspongui (art. 48.h).

- Per atendre la cura d'un familiar de primer grau: es té dret a una reducció de fins el cinquanta per cent de la jornada laboral, amb caràcter retribuït, per raons de malaltia molt greu i pel termini màxim d'un mes (art. 48.i).

A més, l'article 49 del TRLEBEP preveu els supòsits de reducció de jornada voluntària següents:

- Possibilitat que el permís de naixement per a la mare biològica, el permís per adopció, per guarda amb fins d'adopció, o per acolliment, tant temporal com permanent, i el permís del progenitor diferent dels anteriors, es gaudeixin a temps parcial, quan les necessitats del servei ho permetin i en els termes que reglamentàriament es determinin (art. 49.a), 49.b) i 49.c).

- Possibilitat de reducció de jornada dins el permís per raó de violència de gènere sobre la dona funcionària (art. 49.d) i per als funcionaris víctimes de danys físics o psíquics com a conseqüència de l'activitat terrorista (art. 49.f).

- Possibilitat que el permís per cura de fill menor afectat per càncer o altra malaltia greu, es gaudeixi com una reducció de jornada (art. 49.e). Aquest permís es troba regulat en l'Acord del Consell de Govern de 22 d'agost de 2022 pel qual es ratifica l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació de 3 d'agost de 2022, pel qual es concreten les condicions per al reconeixement i el gaudi del permís per cura d'un fill amb càncer o una altra malaltia greu, al personal funcionari docent de l'ensenyament públic no universitari (BOIB núm. 111, de 23 d'agost).

- Finalment, el Reial decret llei 5/2023, de 28 de juny, introdueix en el TRLEBEP el permís parental per a la cura del fill o del menor acollit per temps superior a un any, fins el moment que el menor acompleixi els vuit anys d'edat, amb un màxim de vuit setmanes, el qual es pot gaudir a temps parcial, quan les necessitats del servei ho permetin i conforme als termes que reglamentàriament s'estableixin (art. 49.g).

D'altra banda, l'article 118.4 de la Llei 3/2007, de 27 de març, determina que

el personal funcionari de carrera pot sol·licitar llicències, d'acord amb els requisits i les condicions que s'estableixin reglamentàriament, per a la realització d'estudis sobre matèries directament relacionades amb les funcions que s'exerceixen i per interès particular, condicionades a les necessitats del servei. Finalment, l'article 119 reconeix el dret del personal funcionari a la reducció de la jornada de treball per tenir més de seixanta anys o més de l'edat que fixi la normativa específica per a col·lectius determinats i per problemes de salut que no donin lloc a incapacitat temporal o permanent.

9. La temporalització esmentada obliga a adoptar les mesures reguladores oportunes per aplicar els acords previstos per al curs 2023-2024. Però, a més, resulta oportú avançar la regulació d'altres aspectes relacionats amb els permisos de reducció de jornada, sobre els quals l'Acord de 27 de febrer de 2023, o bé demorava l'aplicació a una negociació amb la Mesa Sectorial d'Educació durant el curs 2023-2024 i a l'adopció de la regulació pertinent, o bé demorava l'aplicació al curs 2024-2025.

10. D'acord amb tot l'anterior i en el marc de la normativa bàsica estatal i l'autonòmica de desplegament, la finalitat darrera d'aquest acord és la d'acomplir per al curs 2023-2024 els acords núm. 15, 18 i 20 de l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació, de 27 de febrer de 2023, sobre mesures sociolaborals i millores educatives, per poder restablir la llicència per estudis; regular els supòsits de reduccions de jornada sotmesos a un desplegament per norma reglamentària, per regular i ampliar la reducció de jornada voluntària i, finalment, per establir el marc regulador de les reduccions voluntàries de jornada, tenint en compte la distribució d'horaris i tasques en el món educatiu.

D'acord amb tot el que s'ha exposat anteriorment, la Mesa Sectorial d'Educació adopta, per unanimitat, el següent

Acord

Primer. Aprovació

Aprovar l'Acord sobre l'aplicació de l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació de 27 de febrer de 2023 en relació a determinats permisos i llicències.

Segon. Objecte

L'objecte d'aquest Acord és aplicar, al curs 2023-2024, els acords núm. 15, 18 i 20 de l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació de 27 de febrer de 2023 sobre mesures sociolaborals i millores educatives, i establir el marc regulador de les reduccions voluntàries de jornada, tenint en compte la distribució d'horaris i tasques en el món educatiu.

Tercer. Vigència

Aquest Acord té aplicació temporal i continuarà vigent fins que es duguin a terme els tràmits que requereixen l'aprovació d'una disposició reglamentària que reguli el règim de vacances, permisos i llicències del personal funcionari docent no universitari al servei de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Aquest Acord, després de la seva ratificació pel Consell de Govern, comença a vigir l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, d'acord amb l'article 38.3 del TRLEBEP.

Quart. Derogació

Una vegada que s'hagi publicat aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears quedarà derogat l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació, de 12 de desembre de 2005, sobre mesures de conciliació de la vida familiar i laboral del personal docent de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, quant a la regulació d'aquestes matèries.

 

Palma, 29 d'agost de 2023

Per l'Administració

Per les organitzacions sindicals

STEI-intersindical, ANPE, UOB, CCOO, UGT

 

ÍNDEX

Primer. Àmbit d'aplicació

Segon. Permís de reducció de jornada per interès particular.

Tercer. Permís de reducció de jornada per raons d'edat

Quart. Permís de reducció de jornada per raons de salut

Cinquè. Gaudi a mitja jornada dels permisos previstos en les lletres a), b), c) i g) de l'article 49 del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic

Sisè. Regulació general dels permisos per reducció de jornada. Definicions

Setè. Bonificacions en la reducció proporcional de retribucions del permís de l'article 48 del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic

Vuitè. Restabliment de la llicència per estudis

Novè. Documentació acreditativa

Desè. Tramitació de la sol·licitud

Onzè. Sentit del silenci administratiu

Primer. Àmbit d'aplicació

Aquest Acord és aplicable al personal funcionari docent representat en la Mesa Sectorial d'Educació.

Segon. Permís de reducció de jornada per interès particular.

1. El personal funcionari docent de carrera té dret a una reducció del 50% de la jornada laboral, per interès particular, amb la reducció proporcional de retribucions.

2. Aquest permís s'ha de gaudir per cursos escolars complets.

Excepcionalment, per al curs 2023-2024, el permís s'ha de gaudir des de l'1 d'octubre de 2023 fins al 31 d'agost de 2024, ambdós dies inclosos.

3. La concessió del permís està condicionada a les necessitats del servei.

Tercer. Permís de reducció de jornada per raons d'edat

1. El personal funcionari docent té dret a una reducció de jornada del 50 % de la jornada laboral, amb la reducció proporcional de retribucions, a partir dels cinquanta-cinc anys d'edat sense necessitat d'acreditar cap altra circumstància.

L'edat requerida s'ha d'haver assolit, com a màxim, el 31 de desembre del curs escolar a aquell per al qual se sol·licita el gaudi del permís.

2. La Direcció General de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives establirà cada curs escolar els supòsits, requisits i condicions en què els funcionaris docents majors de 55 anys puguin optar per substituir, sense reducció de retribucions, períodes lectius per altres activitats docents i/o de suport al centre, i períodes complementaris de permanència al centre per períodes de no permanència.

3. La Direcció General de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives ha d'aprovar, cada curs escolar, les instruccions que regulin la presentació i tramitació de les sol·licituds.

Quart. Permís per reducció de jornada per raons de salut

El personal funcionari docent té dret a sol·licitar una reducció de jornada de fins al 50 % de la jornada laboral, amb la reducció proporcional de retribucions, en el supòsit que pateixi problemes de salut que no donin lloc a incapacitat temporal o permanent.

Cinquè. Gaudi a temps parcial dels permisos previstos en les lletres a), b), c) i g) de l'article 49 del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic.

Els períodes de suspensió dels permisos regulats en les lletres a), b), c) i g) de l'article 49 del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic poden gaudir-se en règim de jornada completa o, quan les necessitats del servei ho permetin, a temps parcial i en els termes que es determinen en els punts següents:

1. No es poden gaudir a temps parcial les sis setmanes obligatòries de gaudi ininterromput i immediatament posteriors a la data del fet causant.

2. Condicions per gaudir-se a temps parcial:

2.1 És requisit previ que s'hagi dictat una resolució que concedeixi el gaudi a temps parcial, la qual s'ha de notificar al sol·licitant a través del GESTIB.

2.2 La jornada realitzada a temps parcial no pot ser inferior al 50 % de la corresponent a un funcionari o una funcionària a temps complet.

2.3 El gaudi a temps parcial es pot sol·licitar:

a) Un cop transcorregudes les sis primeres setmanes de gaudi ininterromput i immediatament posteriors a la data del fet causant.

b) Posteriorment, es pot estendre a tot el període restant del permís, o a una part d'aquest, sense perjudici del que disposa l'apartat 3.4 següent.

c) El dret al permís en règim de jornada a temps parcial el poden exercir ambdós progenitors, adoptants o acollidors.

2.4 El gaudi a temps parcial s'ha d'ajustar a les regles següents:

a) El període durant el qual es gaudeix el permís s'ha d'ampliar proporcionalment en funció de la jornada de treball que es realitza.

b) El gaudi del permís és ininterromput. Una vegada concedit, només pot modificar-se mitjançant una nova sol·licitud, a iniciativa de l'empleat públic i per causes relacionades amb la seva salut o la del menor, prèvia resolució a l'efecte.

c) Durant el període de gaudi d'aquests permisos, el personal funcionari no pot realitzar serveis extraordinaris.

d) Els permisos de gaudi a temps parcial són incompatibles amb la reducció de jornada per fills i filles menors de dotze anys, amb la reducció de jornada per lactància, amb l'acumulació de la lactància i amb la reducció de jornada per la cura d'un familiar de primer grau.

Sisè. Regulació general dels permisos per reducció de jornada. Definicions

6.1. Regulació general dels permisos per reducció de jornada

a) Els permisos de reducció de jornada s'han de sol·licitar i gaudir, amb caràcter general, per trimestres sencers, atesa la distribució d'horaris i tasques als centres educatius de l'ensenyament no universitari.

A aquest efecte, la Direcció General de Personal Docent publicarà a la pàgina web, abans de l'inici de cada curs escolar, el calendari de trimestres. En tot cas, s'entendrà que el primer trimestre s'inicia l'1 de setembre d'un any i que el darrer trimestre acaba el 31 de juliol de l'any següent, a l'efecte de computar les reduccions.

b) No obstant, el permís es podrà gaudir una vegada iniciat el trimestre quan el sol·licitant acrediti que la causa que dóna dret a la concessió del permís ha estat sobrevinguda.

Així mateix, el permís acaba, en tot cas, quan desapareix el fet causant de la seva concessió, circumstància que la persona interessada ha de comunicar a la Direcció General de Personal Docent.

c) S'exceptua del gaudi per trimestres el permís de reducció de jornada per interès particular, que s'ha de gaudir per cursos escolars complets.

d) Atesa la distribució d'horaris i tasques en el món educatiu, les reduccions s'atendran a les modalitats següents: mitja jornada, un terç de jornada i menys d'una hora diària equivalent a una sessió lectiva.

Les reduccions de menys d'una hora diària inclouen exclusivament sessions no lectives en funció de les necessitats de servei del centre educatiu. Aquesta reducció s'entén d'un període de temps equivalent a la durada d'una sessió lectiva en l'organització del centre.

L'horari concret en què s'hagi de gaudir la reducció de jornada s'ha d'acordar amb la Direcció del centre, de manera que es conciliï el dret al gaudi del permís amb les necessitats d'atenció a l'alumnat.

e) S'exceptuen de les modalitats anteriors els permisos que tinguin regulada una concreta reducció de jornada, incompatible amb les modalitats anteriors, o els que admetin reduccions superiors a la mitja jornada, respecte dels quals és d'aplicació la seva normativa específica.

f) La jornada reduïda es computa com a jornada completa a l'efecte de reconeixement d'antiguitat, sense perjudici del règim aplicable a efectes de cotització en matèria de protecció social.

g) La concessió de la reducció de jornada és incompatible amb la realització de qualsevol altra activitat retribuïda durant l'horari que ha estat objecte de reducció.

h) El funcionari que gaudeixi d'aquest permís ha d'assistir a les reunions que siguin d'assistència obligada d'acord amb la normativa vigent.

i) La Direcció General de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives ha d'aprovar, cada curs escolar, les instruccions per a la determinació dels horaris del personal docent amb reducció de jornada.

6.2. Definicions

Als efectes de les reduccions de jornada previstes en els articles 48 i 49 del Text refós de la Llei de l'empleat públic s'entén per:

a) Familiar: persona que manté respecte del subjecte de referència un dels graus de parentiu dels prevists, acreditat en la forma que es preveu en l'annex 2.

b) Familiar de primer grau en línia directa, per consanguinitat o afinitat: mare, pare, fills, pares polítics i cònjuge.

S'entén assimilat al fill o a la filla el menor o la menor en acolliment preadoptiu o acolliment familiar simple de durada superior a un any.

Així mateix, s'entén assimilat al familiar de primer grau el cònjuge o la parella de fet.

c) Familiar de segon grau en línia directa, per consanguinitat o afinitat: germans, avis, nets; o, per afinitat, germans, avis i nets del cònjuge o parella de fet.

d) Parella de fet: persona que respecte de la persona de referència manté una relació que es pot acreditar a través de la inscripció en un registre oficial de parelles de fet.

e) Situació de separació legal del matrimoni: condició jurídica donada per l'existència d'una resolució judicial de separació per la qual no s'han de concedir els permisos que es troben vinculats al matrimoni ni aquells en què el cònjuge sigui el subjecte causant.

Cal aplicar una interpretació idèntica a les parelles estables que s'han dissolt, de conformitat amb el que preveu l'article 8 de la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables.

f) Persona major o persona gran: persona que, com a mínim, ha complert l'edat establerta legalment per a la jubilació ordinària.

g) Necessitar una dedicació especial: requerir, una persona, tractament, atenció, cures o assistència continuada per causa de salut, entesa l'última com a benestar físic, psíquic i social.

h) Guarda legal: títol jurídic que atribueix la guarda i custòdia d'un menor a una determinada persona (ja siguin els progenitors, els adoptants, els tutors, etc.).

i) Cura o atenció directa: relació de dependència que implica convivència.

j) Tenir a càrrec seu: tenir una relació de dependència que no implica convivència.

k) Relació de dependència: estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l'edat, malaltia o discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, precisen de l'atenció d'altra o altres persones o ajudes importants per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d'altres suports per a la seva autonomia personal.

l) Informe de l'òrgan mèdic competent: informe mèdic emès pel facultatiu del servei públic o del centre sanitari corresponent.

m) Malaltia greu o molt greu: malaltia qualificada com a tal per la persona facultativa mèdica corresponent.

Dins la malaltia greu hi està inclosa la malaltia o lesió física o psíquica amb seqüeles permanents que limitin l'activitat habitual, amb independència de l'hospitalització, sempre que així ho determini l'informe mèdic. També hi està inclosa tant l'hospitalització en institucions sanitàries com la domiciliària; inclosa la intervenció quirúrgica, amb independència que requereixi o no d'hospitalització.

n) Fills prematurs: aquells que neixen abans de les 37 setmanes de gestació.

o) Activitat retribuïda: activitat per la qual es rep una gratificació i per la qual s'hi està d'alta en algun dels règims de la Seguretat Social, tant per la realització d'un treball per compte propi com per compte aliè.

Setè. Bonificacions en la reducció proporcional de retribucions del permís de l'article 48.h) del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic.

6.1. En els supòsits de reducció de jornada per raó de guarda legal d'un infant, per naixement, adopció o acolliment, es té dret a una bonificació en la reducció proporcional de retribucions en les condicions següents:

a) Fins que el menor o la menor compleix un any, la reducció de jornada no superior a una hora determina la percepció de les retribucions íntegres.

b) Si la reducció de jornada és superior a una hora, suposa la reducció proporcional de retribucions que pertoqui, incrementada en 10 punts percentuals.

c) Quan el menor o la menor tingui entre un i tres anys, la reducció de jornada comporta la reducció proporcional de retribucions que pertoqui incrementada en 10 punts percentuals amb un màxim del 100 %.

d) Si els dos progenitors tenen dret a la bonificació, només la pot percebre un d'ells o, si escau, la poden percebre ambdós de forma prorratejada sense que en cap cas se superin conjuntament els 10 punts percentuals a què fan referència els paràgrafs anteriors.

e) En els supòsits d'adopció o guarda amb finalitat d'adopció o acolliment d'infants menors de tres anys, si la reducció no és superior a una hora de la jornada, s'han de percebre les retribucions íntegres fins que es compleix el primer any posterior a la constitució de l'adopció o acolliment; i, si és superior a una hora, la reducció proporcional que pertoqui, incrementada en 10 punts percentuals, amb un màxim del 100 %, fins que es compleixin tres anys des de la constitució de l'adopció o acolliment.

6.2. En els supòsits de reducció de jornada per guarda legal d'una persona amb discapacitat psíquica, física o sensorial que no exerceixi cap activitat retribuïda, es té dret a una bonificació en la reducció proporcional de retribucions de la forma següent:

a) Durant el primer any la reducció de jornada no superior a una hora determina la percepció de les retribucions íntegres.

b) Si la reducció de jornada és superior a una hora, suposa la reducció proporcional de retribucions que pertoqui, incrementada en 10 punts percentuals.

Vuitè. Restabliment de la llicència per estudis.

1. El personal funcionari docent de carrera pot gaudir d'una llicència per a la realització d'estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball que desenvolupa sempre que les necessitats del servei no ho impedeixen.

2. La durada, requisits i condicions del gaudi d'aquesta llicència, així com la forma en què s'hagi d'acreditar la relació directa dels estudis que es pretenen realitzar i el lloc de treball que s'ocupa serà objecte de negociació en el si de la Mesa Sectorial d'Educació, i es determinaran mitjançant Resolució del conseller d'Educació i Universitats.

Novè. Documentació acreditativa

La Direcció General de Personal Docent informarà, mitjançant la pàgina web, de la documentació que cal aportar per a la concessió dels permisos i de les llicències.

Desè. Tramitació de la sol·licitud

9.1. Les sol·licituds dels permisos de reducció de jornada s'han de fer per mitjans informàtics, a través del GESTIB, amb quinze dies hàbils d'antelació, sempre que sigui possible, a la data en què es vulgui gaudir del permís.

9.2. L'Administració ha de realitzar totes les comunicacions i notificacions a l'interessat a través del GESTIB, inclosa la resolució de concessió o de denegació del permís, així com els requeriments d'esmena de la sol·licitud.

Onzè. Sentit del silenci administratiu

En el cas del permís de reducció de jornada per interès particular, per raons d'edat i per raons de salut, i en el cas del gaudi a temps parcial dels permisos previstos en les lletres a), b), c) i g) de l'article 49 del Text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, si transcorregut el termini de quinze dies hàbils des que es va presentar la sol·licitud, l'Administració no l'ha resolt en el sentit que pertoqui mitjançant el GESTIB, la persona interessada pot entendre desestimada la seva petició. En el cas de la llicència per estudis, una vegada transcorregut el termini de resolució que s'estableixi, el silencio administratiu també té efectes desestimatoris de la petició.