BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, se publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 27 de abril de 2023,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

L'article 7. c de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, estableix que seran objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària qualsevol modificació de les característiques d'un projecte consignat en l'annex I o en l'annex II, quan aquesta modificació compleix, per si sola, els llindars establerts en l'annex I.

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

Per altra banda, l'article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient, actualment CMAIB.

1. Informació dels projectes

El promotor és Transportes Mifluser, S.L. i l'òrgan substantiu és la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. DG de Política Industrial. Servei de Mines.

L'objecte dels projectes (explotació i restauració) és la ampliació de la superfície actualment autoritzada. L'explotació actual s'ubica a la parcel·la 5, polígon 60, del terme municipal de Palma i es pretén ampliar l'autorització a la parcel·la 3 del mateix polígon. S'accedeix des de l'autopista MA-19, pel desviament a s'Arenal sortint cap a la carretera del Cap Blanc, i en aquesta cap al Camí de Can Duran.

La parcel·la autoritzada, parcel·la 5 (07040A060000050000RI), compta amb superfície total de 13.999 m2 i la que és objecte d'ampliació, parcel·la 3 (07040A060000030000RD), té una extensió de 22.493 m2, dels que 13.043,05 m2 seran explotats. La taula següent mostra resum de les superfícies d'explotació previstes.

Parcel·la	Superfície total (m2)	Superfície a explotar (m2)
5	13.999,00	5.617,44
3	22.493,00	13.043,06
TOTAL	36492	18660,5

L'activitat consisteix en l'extracció, tractament, trituració, classificació, apilament, ensacat i empaquetat del recurs miner, el qual es correspon amb marès (eolianites amb intercalacions de nivells d'argiles) d'edat Quaternària, classificat dins la secció A de la Llei 22/1973 de Mines. L'extracció és amb mitjans mecànics (retroexcavadora i pales carregadores) i el tractament es duu a terme amb maquinària fixa de trituració, classificació i ensacat. L'aprofitament és total.

La pedrera Can Seu de Palma forma Unitat d'Explotació amb la pedrera Ses Praderes (461) del terme de Llucmajor per Resolució de 18 d'agost de 2015. De manera que, a Can Seu es tracta i ensaca el material defectuós procedent de Ses Praderes, el material de la pròpia Can Seu, però també material procedent d'altres pedreres com és Son Garcias (Llucmajor), i en un 25% material d'altres explotacions. L'activitat compta amb autorització com a activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (exp. APCA-0399) i disposa de resolució d'inscripció APCA del grup C de data 25 de gener de 2017.

A la parcel·la 5 s'ubiquen les 4 edificacions associades a l'explotació: zona de magatzematge de combustible, zona d'estacionament amb coberta, nau principal i caseta d'obra mòbil (oficines), amb una superfície total construïda de 1.636 m². Com a instal·lacions auxiliars hi ha: caseta d'oficines, magatzem, instal·lacions d'higiene, caseta de quadre elèctric, dipòsit d'aigua potable i dos dipòsits de gasoil C de 5.000 litres/ud (per a l'ús dels vehicles i del grup electrogen).

El subministrament elèctric és a través de companyia elèctrica i es complementa amb grups electrògens. L'activitat compta amb instal·lació d'aire comprimit que dona servei a l'equip d'ensacat.

L'aigua s'obté per connexió a la xarxa municipal i les residuals s'aboquen a la xarxa de clavegueram. No obstant això, a la parcel·la que es pretén incorporar a l'autorització hi ha un pou amb cabal màxim instantani de 3.600 l/h i volum màxim anual de 2.000 m3 el qual s'utilitzarà per les necessitats derivades dels regs i la lluita contra la pols. Actualment el consum d'aigua és de 13.000 litres/setmana que s'emmagatzema en aljub.

L'ampliació de la superfície extractiva no suposa cap modificació dels establiments de benefici que es componen de: planta d'ensacat (dues línies), planta de tractament i ensacat de big-bags. Sí que s'incorporaran a les tasques extractives dues màquines talladores de marès de 45 kw cadascuna. La maquinaria mòbil estarà conformada per 4 carretons elevadors i dues pales carregadores.

L'horari de feina establert és de cinc dies a la setmana de 7:00 a 19:00 hores, dins aquest el de funcionament dels establiments de benefici és de 8:00 a 18:00 hores.

L'explotació es durà a terme en 3 fases distribuïdes en diferents zones el que permet compatibilitzar l'extracció amb les tasques de restauració. Les dades de l'explotació projectada es resumeixen a la taula següent:

Fase	Parcel·la afectada	Superfície (m2)	Volum (m3)	Cota inicial/ final	Termini (anys)
I	3	6.002,07	169.934,37	28/ -5	11,5
II	3	7.040,98	199.265,62	30/ -5	13,5
III	5	5.617,44	55.563,27	32/ +21	5
TOTAL	-	18660,49	424763,26	-	30

No obstant l'anterior, en data agost de 2021 el projecte d'explotació d'ampliació de superfície es signa novament amb les següents modificacions:

Fase	Parcel·la afectada	Superfície (m2)	Volum (m3)	Cota inicial/ final	Termini (anys)
I	3	6.002,07	137.716,00	28/ +2	11,5
II	3	7.040,98	161.580,00	30/ +2	13,5
III	5	5.617,44	55.563,27	32/ +21	5
TOTAL	-	18660,49	354859,27	-	30

El disseny d'explotació vindrà marcat per talussos verticals de 10 metres d'altura a la parcel·la ja autoritzada, i de 12 m a la que és objecte d'ampliació. Les bermes entre talussos oscil·laran entre els 3 i 5 metres.

L'explotació serà mixta en el sentit que, a les fases I i II s'extraurà el marès ornamental en forma de blocs amb maquinària talladora, mentre que a la fase III el recurs serà extret amb maquinaria de picat. A la fase II d'explotació, la planta de tractament ubicada a la parcel·la 5 serà traslladada a una zona de la parcel·la 3.

La restauració preveu dur a terme una integració ecològica i paisatgística de l'espai afectat mitjançant una remodelació del terreny amb l'aportació de terres que permetin adequar la morfologia a l'entorn i l'estesa posterior de terra vegetal a efectes de facilitar la revegetació amb espècies autòctones.

Es planteja la restauració d'una superfície total de 36.492 m², tot i que la superfície realment explotada serà de 18.660 m². La restauració es durà a terme de manera simultània amb l'extracció, però no implicarà una recuperació de la cota ni de la morfologia original, sinó que es crearan noves formes finals de relleu amb la finalitat de:

• Assegurar l'estabilitat geotècnica
• Gestionar adequadament les aigües aflorades o pluvials
• Controlar l'erosió deguda a precipitacions intenses.

A la parcel·la 5 (autoritzada) la plaça actual es mantindrà encara que es farà una suau restauració geomorfològica amb la creació d'ondulacions mentre que a la parcel·la 3 (objecte d'ampliació) el rebliment serà fins a la cota actual, tractant de recuperar al màxim el seu estat actual. Com a material de rebliment es planteja l'ús de: estèrils de la mateixa explotació i material inert procedent d'excavacions, enderrocs o restes d'obres, sempre complint amb la legislació de residus (provinguin de plantes de reciclatge de RCDs).

La restauració es durà a terme en 5 fases a desenvolupar conjuntament amb les d'explotació projectades i d'acord amb el cronograma següent:

Fase Restauració	Inici restauració	Fase Explotació	Any inici FE	Sup. Restaurada (m²)	Volum restauració (m³)
Avanç I	Actualitat	FE i	2021	Pantalla perimetral	-
Avanç II	Fi FE I	FE II	2033	6.002,07	170.561,29
Avanç III	Fi FE II	FE III	2046	7.040,98	215.301,21
Avanç IV	Fi FE III	FE FINAL	2051	5.617,44	57.914,46
Avanç V		Tancament	2056	18.660,49	-
Totals	35		30	37.320,98	443.776,96

Fase I (avanç I): formació de pantalla vegetal perimetral de 4 m d'amplària, s'iniciarà a la façana actualment en explotació.

S'estima termini d'execució d'1 any.

Fase II (avanç II): s'iniciarà una vegada finalitzada l'explotació de la fase I i consistirà en dur a terme actuacions de rebliment (zona I), re-perfilat i estabilització de talussos, drenatges, revegetació i plantacions perimetrals. S'estima un termini de 8 anys.

Fase III (avanç III): consistirà en les tasques de rebliment parcial de la zona II (fase d'explotació II), el re-perfilat i estabilització de talussos, drenatges i revegetació. S'estima un termini de 9 anys.

Fase IV (avanç IV): consistirà en tasques de rebliment de part de la zona III (fase d'explotació III), re-perfilat i estabilització de talussos, drenatges i revegetació. S'estima en 4 anys.

Fase V (avanç V): rebliment i re-perfilat de talussos finals de la zona III (fase explotació III), desmantellament de les instal·lacions i tasques de revegetació. S'estima en 1 any.

Les tasques de revegetació s'iniciaran amb l'estesa de una capa de substrat edàfic per a posteriorment passar a una sembra manual d'herbàcies de cobertura, lleguminoses i gramínies així com arbustos i subarbustos. Finalment, a l'any de les sembres (novembre-febrer) es realitzaran plantacions d'individus arboris, arbustius i subarbustius en les zones verges, zones de talussos, bermes i plaça de pedrera. Les espècies emprades seran: ullastre (Olea europaea var sylvestris), pi (Pinus halepensis), garrover (Ceratonia siliqua) i alzina (Quercus ilex), amb una densitat d'1 arbre i 3 arbustos/subarbustos per cada 16 m² amb marc de plantació aleatori e irregular.

La pantalla vegetal perimetral estarà conformada per individus d'ullastre i mata en proporció de 2:1 que es disposaran dins una franja de 4 m, la distància entre exemplars serà de 3 metres i l'alçada mínima inicial de 100-150 cm.

El pressupost total de restauració s'estima en 207.812,54 €

2. Estudi d'impacte ambiental

Les alternatives valorades en relació al modelatge i l'ús final han estat:

• Alternativa 0. Restauració sense intervenció: suposaria un estat de degradació que propiciaria la formació d'un espai semidesert, àrid i estèril amb escassa vegetació que quedaria exposada a l'acció dels agents meteorològics.
• Alternativa 1. Escalonament o abancalament amb escassa aportació de terra: consistent en realitzar un escalonament en bancals amb escassa aportació posterior de substrat edàfic, el que no permetria un bon desenvolupament de la vegetació. No es corregirien la major part dels impactes derivats de l'explotació.
• Alternativa 2. Escalonament o abancalament amb reblit i modelització del terreny (seleccionada): contempla una remodelació del terreny amb l'aportació de terres i material d'excavacions per tal d'adequar la nova morfologia a l'entorn, alhora que es preveu deixar, com a element testimonial de la història minera, el mur del front inferior el que afavorirà la nidificació d'ocells.
• Alternativa 3. Reblit complet: similar a l'alternativa anterior però amb la dificultat afegida d'aconseguir el volum de material de rebliment complet i de poder fer el rebliment de forma simultània a l'explotació. Per contra, permetrà corregir la majoria dels impactes de la fase d'explotació i una major integració amb l'entorn.
• Alternativa B1. Hàbitat natural (seleccionada): obtinguda la remodelació del terreny es tractaria de dur a terme una revegetació mitjançant sembres i plantacions amb especies autòctones pròpies d'un ecosistema d'ullastrar el que permetrà recuperar una part dels hàbitats i espècies associades que varen desaparèixer durant l'explotació.
• Alternativa B2. Agrícola: similar a l'anterior amb la diferència que l'ús final dels terrenys serà bàsicament agrícola.

La valoració i l'anàlisi de les 6 alternatives exposades, conclou que la millor valorada és la que es correspon amb un hàbitat natural (alternativa B1) sobre abancalament amb reblit i modelització del terreny (alternativa A2) la qual permetrà aconseguir, entre d'altres: una simulació de la successió natural, una integració geomorfològica, una integració paisatgística, una connectivitat ecològica, un increment de la cobertura de l'ecosistema dels voltants i una recolonització de la flora i la fauna.

L'inventari ambiental emmarca el projecte dins un marc geogràfic (normativa urbanística) molt antropitzat, així com també des del punt de vista del medi abiòtic, biòtic i socioeconòmic que l'envolta.

S'identifiquen, caracteritzen i valoren els impactes derivats de l'activitat tant abans com desprès de l'establiment de mesures preventives i correctores. Dins la fase d'explotació alguns dels impactes negatius de major entitat són els que afecten a: la morfologia del terreny, les comunitats vegetals, qualitat de l'aire o el paisatge. Els positius es relacionen amb la creació de treball i l'economia. Dins la fase de restauració romanen els negatius derivats de les emissions atmosfèriques i afeccions a la xarxa viària mentre que la resta passen a ser considerats positius.

Dins les mesures preventives plantejades destaquen les relacionades amb: inventari de l'arbrat afectat, la formació de pantalles vegetals perimetrals per retenir la pols, l'abocament de material des d'alçades inferiors a 5 m o l'ús d'aigües regenerades pel reg. Pel que fa a les correctores es proposen entre d'altres: el seguiment de les àrees d'inestabilitat, l'habilitació de zones de recollida, classificació i magatzematge de residus així com la seva gestió per part de gestor autoritzat, la disponibilitat de sorra o sepiolita en el cas d'abocaments accidentals de substàncies contaminants, els talussos de material de rebliment amb pendents que no permetin la generació de lliscaments, la redacció d'informe preliminar pel que fa a la situació del sòl, el control en la presència de conductes i dels processos de carstificació del material excavat, l'aprofitament de les aigües pluvials o regs periòdics amb aigües regenerades, etc.

El Programa de Vigilància Ambiental planteja diversos objectius, d'entre els que destaquen: el garantir el compliment de les mesures preventives i correctores previstes en les fases d'explotació i restauració o el detectar possibles impactes no considerats i la posada en marxa de les mesures oportunes.

L'estudi d'incidència sobre el canvi climàtic fa un càlcul de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (CO2) directes i indirectes i conclou que el projecte té un impacte molt reduït sobre el canvi climàtic, de manera que adoptant les mesures oportunes es pot considerar adaptat i poc vulnerable al canvi climàtic.

L'annex d'incidència paisatgística caracteritza el paisatge com totalment pla, amb antecedents agrícoles, molt antropitzat i amb creixent pressió urbanística atesa la presència d'instal·lacions industrials, altres explotacions i habitatges. Analitza la visibilitat del projecte i estudia la conca visual des de l'exterior de la pedrera qualificant la qualitat del paisatge extrínsec com a baixa, la capacitat d'absorció visual moderada i conclou amb una valoració global del projecte compatible amb el factor paisatge. S'inclouen imatges que simulen l'estat de l'explotació al llarg de les fases plantejades i el final previst.

3. Elements significatius de l'entorn del projecte

Les parcel·les 3 i 5 tenen la qualificació de zona d'interès miner (ZIM). Segons el PTI de Mallorca, la superfície delimitada per aquestes es correspon amb una zona de sòl rústic comú amb la categoria d'àrea de transició d'harmonització (AT-H). Així mateix, la zona pertanyi a la unitat paisatgística UP-2 Xorrigo, Massís de randa, part sud de les Serres de Llevant i Puig de Bonany. D'altra banda, la parcel·la 3 es troba afectada al nord-est per un àrea de protecció territorial (APT) corresponent a la via de circulació MA-19.

Tant l'àmbit de l'activitat ja autoritzada com el de l'ampliació projectada, es localitzen sobre la massa d'aigua subterrània 1814 M2 Sant Jordi, caracteritzada por trobar-se en mal estat segons el PHIB (2022-2027). La vulnerabilitat d'aqüífers (contaminació) a la zona és moderada i l'explotació s'ubica fora dels perímetres de protecció de pous de proveïment a població.

4. Resum del procés d'avaluació

4.1 Tramitació

El projecte objecte del present informe suposa una modificació de les característiques d'un projecte consignat en l'annex I, atès que la modificació compleix, per si sola, els llindars establerts en l'annex I.

El projecte està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

4.2 Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm. 122, de data 5 de setembre de 2019, es realitza la informació pública sobre l'ampliació de la superfície d'explotació i actualització del projecte d'explotació, pla de restauració i estudi d'impacte ambiental de la pedrera Can Seu (núm. 304) que forma part de les parcel·les 3 i 5 del polígon 60 de Palma (expedient 2019/16432) per un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació.

Al BOIB núm. 41, de data 25 de març de 2021, es realitza la informació pública sobre l'estudi d'impacte ambiental, actualització del projecte d'explotació i pla de restauració per a la regularització de l'explotació minera Can Seu, núm. 304, que forma part de la parcel·la 5 del polígon 60 de Palma (expedient 2015/25095-B i 2019/16432) per un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació.

Finalment, al BOIB núm. 69, de data 27 de maig de 2021 es realitza la informació pública de l'estudi d'impacte ambiental, actualització del projecte d'explotació i pla de restauració per a la regularització de l'explotació minera Can Seu (núm. 304), que forma part de les parcel·les 3 i 5 del polígon 60 de Palma (expedient 2021/9939), per un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació.

Durant la darrera exposició pública es varen consultar les següents AAPP afectades:

• Ajuntament de Palma.
• Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori i Infraestructures.
• DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Departament de Medi Natural:
  • Servei de Protecció d'Espècies.
  • Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.
• DG d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.
• DG de Recursos Hídrics. Servei de Cens d'Abocaments i Concessions d'Aigües Superficials.
• DG de Residus i Educació Ambiental. Servei de Residus i Sòls Contaminats.
• DG de Salut Pública i Participació. Departament de Protecció de la Salut.

L'òrgan substantiu va indicar que a data 30 de maig de 2022, no va tenir constància de la presentació d'al·legacions durant el tràmit d'informació pública.

A la data del present informe s'han rebut informes de:

- El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, en data 31 de maig de 2021, conclou que el titular ha de sol·licitar a la DG d'Energia i Canvi Climàtic la modificació de la seva resolució d'inscripció o sol·licitar l'autorització com APCA del grup B, si s'escau per augment de capacitat de tractament.

- El Servei de Protecció d'Espècies en data 25 de juny de 2021 va informar favorablement el projecte i estudi d'impacte ambiental de l'explotació Can Seu., parcel·les 3 i 5 del polígon 60, terme municipal de Palma.

- El Servei de Residus i Sòls Contaminats en data 10 de març de 2022, emet informe d'esmena de deficiències pel que fa a la tipologia de residus prevists al pla de restauració, posició del nivell freàtic, possible afecció a les aigües subterrànies i programa de vigilància ambiental.

- El Consell de Mallorca. Servei d'Explotació i Conservació, en data 28 de juliol de 2021, fa diverses justificacions tècniques i conclou, entre d'altres que:

• La pantalla vegetal espesa en els límits exterior de la cantera confrontada a les carreteres Ma-19 i Ma-6014 haurà de situar-se més enllà dels tres metres des de l'aresta exterior de l'explanació.
• Prèviament a l'inici de les obres hauran de recaptar la pertinent autorització del Departament de Mobilitat e Infraestructures.

- El Consell de Mallorca. Direcció Insular de Territori i Paisatge. Servei d'Ordenació del Territori, en data 8 de novembre de 2019 va concloure amb tot un seguit de consideracions d'entre les que cal destacar:

• Que no es considera convenient l'ampliació sol·licitada de l'explotació existent cap a la parcel·la 3 atès que està situada en un tipus de sòl on l'ús extractiu està prohibit.
• L'ampliació confronta amb dues vies importants de comunicació, està situada en una zona amb elevada visibilitat des de l'autopista, elevada densitat de pedreres i inclosa dins l'àmbit del Pla de Reconversió Integral de la Platja de Palma, segons el qual es tracta d'una zona de recuperació i restauració ambiental destinada a la recuperació dels valors ambientals i paisatgístics.

- El Servei d'Estudis i Planificació, en data 16 de gener de 2020, i pel que fa a la vulnerabilitat d'aqüífers i al risc de salinització va informar desfavorablement el projecte per explotar la pedrera Can Seu fins a la cota absoluta de -5 msnm. Fent constar que l'explotació no hauria de superar la cota absoluta + 5 msnm una vegada es coneguin el gruix de marès i la situació exacta del nivell freàtic.

No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

5. Consideracions tècniques

5.1) L'explotació Can Seu (núm. 304) consta amb data d'alta 12 de desembre de 1970 a l'Annex 4 catàleg de pedreres que no han tramitat el P.D.S. de pedreres del Decret 61/1999, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla director de pedreres de les Illes Balears.

Segons l'exposat a l'apartat d'elements significatius de l'entorn, les parcel·les 3 i 5 es localitzen en sòl rústic comú amb la qualificació d'Àrea de Transició d'Harmonització (AT-H). Respecte d'aquestes àrees, tant la matriu d'ordenació del sòl rústic (Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial) com la norma 19 del Pla Territorial de Mallorca, estableixen que les activitats extractives són un ús prohibit.

Per la seva banda el Pla de Reconversió Integral de la Platja de Palma (BOIB núm. 76 de 21 de maig de 2015) va establir a l'article 181.4 que: "Mentre no s'adopti una resolució de la DG d'Indústria i Energia relativa a la situació de cada una de les explotacions mineres ubicades en l'àmbit del PRI, d'acord amb la norma 19.1b del PTIM, l'ús extractiu resulta ser un ús prohibit a les àrees de transició (AT) excepte pel que fa a aquelles explotacions actives o incorporades al PDS de pedreres". Cal tenir en compte en relació a l'anterior, que l'explotació minera vigent ubicada a la parcel·la 5, tot i que consta a l'annex 4 del PDS, corresponent a les pedreres que disposen d'autorització o concessió minera i que no han presentat cap documentació per a la seva adaptació al Pla, sí es considera una explotació activa atès que compta, tal i com s'ha apuntat, amb autorització minera vigent de data 12 de desembre de 1970. Pel que respecta a l'antiga explotació Son Sunyer, la seva situació actual al Registre Miner és inactiva.

A més a més, segons els plànols d'ordenació del Pla de Reconversió Integral les dues parcel·les compten amb la qualificació d'àrea de recuperació (AR), la finalitat de la qual és que es duguin a terme les actuacions de restauració necessàries per tal de recuperar els valors ambientals i paisatgístics (article 184).

De resultes de tot l'indicat sembla que l'ampliació de l'autorització minera vigent corresponent a la incorporació de la parcel·la 3, no estaria permesa per la normativa vigent (Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial i Pla Territorial de Mallorca).

5.2) En relació a l'alternativa de modelatge final plantejada, no es considera oportuna, per motius funcionals, de seguretat i d'integració paisatgística, l'actuació de deixar, com a element romanent i testimonial, un dels fronts d'explotació actuals (nord-est). Cal tenir en compte que aquesta consideració ja va ser indicada a la tramitació ambiental duta a terme durant la regularització de la vigent autorització minera d'acord amb la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears. De resultes, es va publicar en data 23 de febrer de 2023 (BOIB núm. 24) la Declaració d'Impacte Ambiental, favorable amb condicionants, de l'explotació minera Can Seu (núm. 304), polígon 60, parcel·la 5 del terme municipal de Palma. El condicionant número 2 de l'esmentada establia el següent:

2. El pla de restauració haurà d'incorporar les actuacions necessàries per tal que el rebliment projectat arribi a la cota original a tot l'àmbit de l'autorització minera. Conseqüentment, les actuacions de revegetació posterior també hauran de contemplar tot l'àmbit autoritzat.

No obstant l'anterior, a l'addenda explicativa de març de 2023, la direcció facultativa justifica que el projecte d'ampliació es va presentar en data maig de 2021, és a dir, amb anterioritat a data de publicació de la declaració d'impacte ambiental de l'explotació Can Seu (pol. 60, parc. 5) de febrer de 2023, i fa constar la seva predisposició a incorporar al projecte d'ampliació el condicionant anterior. En aquest punt, es considera que la incorporació del condicionant esmentat suposaria una modificació substancial al present projecte d'ampliació per l'increment de volum de material extern necessari per dur a terme la restauració, atès que el projectat és un rebliment parcial per abancalament a la parcel·la 5 i no un rebliment a cota.

5.3) El Servei d'Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics va considerar oportú, de resultes de la primera informació pública (setembre 2019) i l'anàlisi de l'estudi geològic i hidrogeològic (juliol de 2018) exposat, la realització d'un sondeig a rotació amb recuperació de testimoni continu fins a la cota projectada (-5 m) i la instal·lació posterior d'un piezòmetre per tal conèixer tant el gruix del recurs miner com la profunditat i possibles oscil·lacions del nivell freàtic a la zona. No obstant això, va concloure que l'explotació no hauria de superar la cota absoluta de +5 msnm.

En aquest punt, la presentació d'un nou projecte d'explotació modificat (signat a l'agost 2021) on la cota final d'explotació projectada passa de -5 m a +2 msnm, suposa quedar 3 metres per davall de la cota absoluta de +5 msnm fixada com a nivell màxim d'explotació pel Servei d'Estudis i Planificació per tal d'evitar la contaminació d'aqüífers i el risc de salinització.

A l'addenda explicativa (març de 2023), la direcció facultativa fa constar que no hi ha cap inconvenient per part del promotor en incorporar el condicionant del Servei d'Estudis i Planificació de la DG de RRHH, pel que fa a la cota màxima d'explotació.

5.4) L'ampliació/actualització suposa respecte del pla vigent (explotació/restauració) objecte de tràmit ambiental al 2022, que la recuperació de l'actual zona explotada (parcel·la 5) es postposi a una fase tardana o final (fase IV). De resultes, la superfície de terreny desproveïda de coberta vegetal s'incrementarà i l'inici de la restauració efectiva es retardarà fins a la finalització de la fase I d'explotació. En aquest punt cal assenyalar que des de la data de l'autorització minera a l'any 1970 i de resultes de l'observació de l'històric d'imatges que permet l'eina IDEIB, es conclou que l'activitat no ha mostrat cap signe realment significatiu de recuperació o restauració dels terrenys afectats.

Respecte a l'autorització vigent, es considera que el projecte d'ampliació suposa un increment considerable de l'impacte paisatgístic derivat de l'extensió en superfície de la conca minera, ja que no es planteja d'entrada la recuperació dels antics terrenys que varen ser objecte d'una antiga explotació, sinó que amplia aquesta antiga superfície afectada des del mateix inici de l'explotació, incrementant així l'àrea sense coberta vegetal i retardant la restauració de l'actual zona autoritzada (parcel·la 5) fins a una fase final (fase IV).

Cal tenir en compte que el dret miner actual i l'ampliació plantejada, s'ubiquen en un àmbit amb presència de nombroses explotacions mineres, limitat per vies de circulació principals (autopista de Llevant Ma-19 i carretera S'Arenal Ma-6014) i molt pròxim a zones residencials i turístiques. De fet, a l'annex d'incidència paisatgística es calcula el valor de l'impacte visual en base a criteris d'ubicació, poblacionals, proximitat de nuclis habitats, vies de comunicació pròximes des d'on és visible l'explotació i la vegetació eliminada en les àrees d'actuació, donant com a resultat un valor ALT de l'impacte visual associat al projecte.

Finalment assenyalar que la Direcció Insular de Territori i Paisatge ja va considerar a l'any 2019 que els projectes associats a l'ampliació de la parcel·la 3 implicaven una alteració elevada del paisatge, una modificació elevada del perfil i una recuperació del paisatge insuficient.

5.5) Respecte a les al·legacions presentades (març de 2023) sobre els aspectes urbanístics, aclarir que:

• El Servei d'Explotació i Conservació informa respecte a les competències atribuïdes al Consell de Mallorca en matèria de carreteres.
• La Direcció Insular de Territori i Paisatge del Departament de Territori informa respecte a les competències atribuïdes al Consell de Mallorca en matèria d'urbanisme, ordenació del territori i paisatge.
• A la matriu d'ordenació del Sòl Rústic, Annex I de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les Directrius d'Ordenació Territorial de les Illes Balears i de Mesures Tributàries, les activitats extractives són un ús prohibit a les Àrees de Transició (AT).
• Pel que fa a una possible disminució en la protecció actual dels terrenys afectats en base al que recull la Revisió del Pla General de Palma, aprovada inicialment pel Ple en sessió de 28 d'octubre de 2021. Caldria tenir en compte en primer lloc, l'establert a l'article 51 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears pel que fa a les suspensions d'aprovacions i atorgaments d'autoritzacions i llicències en el cas que els instruments de planejament suposin una modificació del règim urbanístic.

En segon lloc i pel que respecta a la qualificació de la zona com AR (àrea de recuperació i restauració ambiental i paisatgística) segons el Pla de Reconversió Integral de la Platja de Palma, cal recordar que:

a) L'article 6 estableix que la norma urbanística abasta les determinacions necessàries per al desenvolupament dels criteris i objectius del PRI de Platja de Palma, i substitueix a les determinacions del PGOU de Palma i del PGOU de Llucmajor en l'àmbit de Platja de Palma, així com les del planejament derivat desenvolupat en aquest àmbit.

b) L'article 185, referent als Plans especials d'adequació paisatgística i/o projectes d'integració i restauració del paisatge, estableix de manera transitòria mentre que aquests Plans especials no s'aprovin i per als terrenys inclosos en aquests àmbits (Pla especial de restauració de l'entorn de les pedreres) podran autoritzar únicament les obres de reforma o rehabilitació d'edificacions o instal·lacions ja existents, sempre que la seva implantació garanteixi i/o no contravingui els objectius de millora del paisatge de l'àmbit corresponent.

• Segons les dades publicades a la pàgina web del Registre Miner de les Illes Balears, el dret miner de «Son Sunyer» (núm. registre 164) es correspon a la parcel·la 22, polígon 60 del terme municipal de Palma i no a la parcel·la 3 objecte d'ampliació, tal i com s'afirma a l'addenda explicativa.

5.6) Addicionalment a les consideracions anteriors, s'ha observat que:

a. Dels projectes d'explotació i restauració signats en abril i febrer de 2021, així com les seves modificacions posteriors d'agost i juliol de 2021 justificades per canvi en la cota final d'explotació, resulta significatiu que es mantenguin els terminis d'explotació i restauració associada, tot i que el volum del recurs a extreure es redueix gairebé en 70.000 m3 tal i com es mostra a la taula comparativa següent:

Projecte	Cota final explotació	Superfície explotada/restaurada (m2)	Volum explotat (m3)	Termini
Expl. (abril 2021)	-5 m	18.660,49	424.763	30 anys
Rest. (febrer 2021)	-	18.660,49	-	Fi any 35
Expl. (agost 2021)	+2m	18.660,49	354.859	30 anys
Rest. (juliol 2021)	-	18.660,49	-	Fi any 35

Una reducció del volum de recurs pròxima als 70.000 m3 (15%) implicaria, segons els ritmes d'extracció projectats, una reducció d'almanco uns 5 anys en el termini total d'explotació i en conseqüència una reducció també en els terminis de restauració. No obstant això, els terminis d'execució es mantenen amb la reducció del volum.

D'altra banda cal tenir en compte, que les previsions d'extracció aprovades són de 25.000 m3 en 9 anys, mentre que amb l'ampliació es passaria a un volum d'extracció de 354.859 m3 en un total de 30 anys. En aquest punt, es considera que l'ampliació proposada implica dades d'extracció poc ajustades o sobredimensionades respecte a la realitat autoritzada, el que podria derivar en una prolongació continuada en els terminis de les fases d'explotació, el manteniment de la superfície de terreny desproveïda de vegetació i en conseqüència, l'endarreriment de la restauració plantejada. Segons el projecte de restauració vigent, a data 2022 la superfície total restaurada és de 973,53 m2.

b. Pel que respecta a l'annex d'incidència paisatgística, inclou simulacions de l'estat de l'explotació que no es corresponen amb la realitat ni amb el projectat en el sentit que, actualment la superfície autoritzada (parcel·la 5) no presenta cap actuació de revegetació significant ni es preveu, a l'ampliació avaluada, fins que aquesta zona sigui prèviament explotada a la fase III. De fet a l'estudi d'incidència sobre el canvi climàtic es fa constar que: la pedrera ja es troba en funcionament per la qual cosa no serà necessària l'eliminació de cap capa vegetal, avui en dia totalment inexistent.... [...] Per tant no hi ha pèrdua de vegetació i per tant no hi ha pèrdua de segrest de CO2 per part d'aquesta.

Destacar que als fotomuntatges la parcel·la 5 es representa amb una cobertura vegetal considerable, s'entenc que a efectes de reduir l'impacte paisatgístic derivat de la coexistència de dues àrees desproveïdes de vegetació.

6. Conclusions

Per tot l'anterior i atès que el Projecte d'ampliació:

a) Està situat en una zona d'alta densitat d'explotacions mineres (unes 5 pedreres actives en un radi d'1km), amb elevada visibilitat des d'importants vies de comunicació (autopista MA-19 i carretera principal MA-6014) i nuclis habitats (Ses Cadenes).

b) Es localitza dins l'àmbit del Pla de Reconversió Integral de la Platja de Palma, segons el qual, és una zona de recuperació i restauració ambiental destinada a la recuperació dels valors ambientals i paisatgístics.

c) No suposa la recuperació immediata dels terrenys afectats per una antiga explotació minera ubicada dins l'àmbit de la parcel·la 3, polígon 60, sinó que projecta la seva prèvia re-explotació des de la cota actual de +24 msnm fins a una cota final de +5 msnm per a, posteriorment, tornar a reblir fins a la cota original.

d) Suposa incrementar la superfície actual de terreny desproveïda de coberta vegetal, donant com a resultat una conca minera de major extensió respecte a la existent, i en conseqüència un increment en l'impacte paisatgístic del conjunt.

Es formula la declaració d'impacte ambiental desfavorable a la realització del projecte d'explotació i pla de restauració de la pedrera Can Seu (núm. 304), polígon 60, parcel·la 5, del T.M Palma, redactat per José Carlos Rodríguez (enginyer tècnic de mines) en data juliol de 2021 i promogut per Transportes Mifluser, S.L. al concloure's que previsiblement es produiran impactes adverses significatius sobre el medi ambient.

Es recorda que la parcel·la 3, objecte d'ampliació de l'autorització minera vigent (que només abasta la parcel·la 5), s'ubica en sòl rústic comú (SRC) amb la categoria d'àrea de transició-harmonització (AT-H) on les activitats extractives són considerades un ús prohibit per la legislació d'ordenació territorial (Llei 6/1999 i Pla Territorial de Mallorca).

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències en residus, urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i les autoritzacions o informes necessaris.

 

(Signat electrònicament: 23 de maig de 2023)

La secretària general Catalina Inés Perelló Carbonell Per suplència del president de la CMAIB (BOIB núm. 26, de 28/02/2023)