Torna

BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Secció I. Disposicions generals

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

DEPARTAMENT DE TERRITORI

Núm. 626080
Acord d’aprovació definitiva amb prescripcions del Pla General d’Ordenació i el Catàleg d’Elements i Espais Protegits del terme municipal de Manacor

  • Contingut, oficial i autèntic, de la disposició: Document pdf  Versió PDF

Text

La Comissió Insular d'Ordenació del Territori i Urbanisme, en sessió de dia 22 de desembre de 2021, ha pres l'acord següent:

«Atès l'expedient relatiu al Pla General d'Ordenació i el Catàleg d'Elements i Espais Protegits del terme municipal de Manacor, i d'acord amb el dictamen de la Ponència Tècnica d'Ordenació del Territori i Urbanisme, en el tràmit previst en l'article 164.2 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl per a l'illa de Mallorca, aquesta Comissió Insular acorda aprovar definitivament l'esmentat Pla General d'Ordenació i el Catàleg d'Elements i Espais Protegits, amb subjecció a les següents prescripcions:

1. Pel que fa al sector URBLE-A4, les superfícies de sòl i sostre (6.969,00 m²) del quadre d'identificació dels equipaments de la memòria de l'ISE queden modificades per les que consten en el quadre del sector de la mateixa memòria així com en el quadre de l'annex III, es a dir 16.969,00 m².

2. En el plànol d'ordenació detallada 1:1000 PO-SU-55 i per l'àmbit de l'URBLE B6 –s'Estany d'en Mas I–, queda afegit: “Ordenació segons Pla Parcial d'Ordenació aprovat definitivament en data 25/01/2013 (BOIB núm. 17, de 02/02/2013)”.

3. Tot i que l'avaluació i viabilitat econòmiques de les actuacions derivades de l'execució del planejament hauran de ser revisades i actualitzades, tant en el planejament de desenvolupament com en els instruments de gestió i execució del mateix, es prescriu que aquestes actualitzacions s'hauran de fer de manera precisa pel sector URBLE A7 quant als valors d'adquisició i urbanització dels sistemes generals adscrits al sector.

4. Tenint en compte que l'avaluació i viabilitat econòmica de les actuacions derivades de l'execució del planejament hauran de ser revisades i actualitzades, tant en el planejament de desenvolupament com en els instruments de gestió i execució del mateix, es prescriu que quan es revisin i actualitzin, s'hauran d'homogeneïtzar les mostres tenint en compte el producte immobiliari acabat que fixa el planejament urbanístic per l'ús terciari comercial, i s'hauran de revisar i actualitzar les mostres adequant-se al producte immobiliari acabat fixat pel planejament municipal en el terme municipal, tenint en compte la dinàmica de mercat, en tots els usos i en concret pel que afecta aquesta prescripció per l'ús terciari comercial i industrial.

5. En el document 01.d, objectius d'ordenació, apartat 3.8, el terme “carreteres intermunicipals” queda substituït per “carreteres que discorren per dins del terme municipal”, i l'expressió “Mapa Topogràfic de les Illes Balears 1:40.000” per “Mapa Topogràfic de les Illes Balears 1:5.000”.

6. La delimitació de la subcategoria SRG-F en les parcel·les 333 del polígon  22 i la parcel·la 3 del polígon 21 del terme municipal de Manacor és la del Pla Territorial de Mallorca. En el tràmit de complimentació de prescripcions, s'haurà de recollir aquesta delimitació en la planimetria d'ordenació del Pla General.

7. L'apartat a.8 de l'article 14 de les normes urbanístiques queda redactat de la manera següent «a.8) Totes les instal·lacions fotovoltaiques en sòl rústic han de prendre en consideració les característiques orogràfiques de l'àmbit per tal de reduir-ne l'impacte visual, i s'han d'aplicar les mesures i condicions que es fixin en els procediments de declaració d'interès general o d'utilitat pública a què es refereix el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

A aquest efecte, pel que fa a les instal·lacions de producció del tipus A, B i C i les seves edificacions auxiliars, en el supòsit que es tramitin pel procediment de declaració d'interès general, en tot cas s'han de separar un mínim de deu metres (10 m) dels límits de la parcel·la, en els quals s'ubicarà, si escau, la vegetació que tengui la funció d'apantallament o altra solució tècnica admissible que s'hagi autoritzat en el procediment. En aquests supòsits, les mesures d'apantallament eventualment fixades en la declaració d'interès general, s'han de fer efectives a partir dels 12 mesos següents a l'execució de les instal·lacions fotovoltaiques, acompanyades, si escau, del corresponent programa de manteniment de l'apantallament als efectes de la reducció de l'impacte visual.

Les instal·lacions de producció del tipus D, s'han de tramitar en qualsevol cas pel procediment de declaració d'interès general, i els són d'aplicació els condicionaments prevists en el paràgraf anterior.

En el supòsit d'instal·lacions fotovoltaiques destinades a l'autoconsum .../... »

8. El segon paràgraf de l'apartat c) del punt 4.1, sector primari, de l'article 193 de les normes urbanístiques queda redactat segons els termes següents: «Resta d'activitats complementàries:

1. Admès per els usos relacionats amb l'obtenció de la biomassa agrària.

2. Ús condicionat a l'obtenció de la prèvia declaració d'interès general.

Aquestes activitats només poden dur-se a terme mentre es mantingui el caràcter d'explotació agrària preferent, tan bon punt com perdi aquesta qualificació, aquestes activitats complementàries hauran de cessar.

El volum edificat i de construcció de les instal·lacions ha de quedar integrat a l'interior d'una construcció existent abans de l'entrada en vigor de Pla Territorial insular de Mallorca, implantada legalment i que no estigui fóra d'ordenació.

L'exercici de l'activitat cessarà quan finalitzi l'activitat agrària.

Igualment seran d'aplicació, per a l'ús concret de què es tracti, aquelles condicions que determina la Llei 3/2019, agrària de les Illes Balears, o normativa sectorial que la substitueixi.»

9. Queda afegit al final de l'apartat c) del règim d'usos del sector primari, en la regulació relativa a la “Resta d'activitats complementàries”, dels articles 186, 188, 190, 191, 193, 194 i 195 de les normes urbanístiques, el següent contingut: «Igualment seran d'aplicació, per a l'ús concret de què es tracti, aquelles condicions que determina la Llei 3/2019, agrària de les Illes Balears, o normativa sectorial que la substitueixi.»

10. Queda suprimida de l'article 186.3 de les normes urbanístiques la regulació relativa al volum màxim per a l'edificació d'ús d'habitatge (“Volum màxim conjunt de l'edificació d'ús d'habitatge: 900 m³, o el que resulti de la normativa supramunicipal d'aplicació”).

Assenyalar que les anteriors prescripcions, d'acord amb l'article 164.5 del Reglament esmentat, s'han d'introduir en la documentació de contingut normatiu a què es refereix, que s'haurà de remetre a aquesta Comissió Insular d'Ordenació del Territori i Urbanisme.»

Així mateix, es fan públiques les normes urbanístiques

TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS   

CAPÍTOL I. OBJECTE, ÀMBIT I SEGUIMENT DEL PLA        

Article 1. Naturalesa i àmbit 

Article 2. Interpretació          

Article 3. Revisió del Pla general (E)           

Article 4. Modificació del Pla general          

Article 5. Articles estructurals (E)    

Article 6. Sistemes generals (E)       

CAPÍTOL II. DESENVOLUPAMENT, GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLA        

Article 7. Desenvolupament del Pla general

Article 8. El programa d'actuació (E)          

CAPÍTOL III. RÈGIM DE LES CONSTRUCCIONS, EDIFICACIONS, INSTAL·LACIONS I USOS PREEXISTENTS      

Article 9. Construccions, edificacions, instal·lacions i usos preexistents fora d'ordenació (E)     

Article 10. Construccions, edificacions, instal·lacions i usos preexistents inadequats (E)

 

CAPÍTOL IV. PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT I EL PAISATGE   

Article 11. Protecció de la biodiversitat, masses forestals i arbrat (E)        

Article 12. Protecció enfront a incendis forestals (E)          

Article 13. Mobilitat de la fauna (E)

Article 14. Instal·lacions d'energies renovables      

Article 15. Contaminació lumínica   

Article 16. Contaminació acústica    

Article 17. Xarxa Natura 2000 (E)   

Article 18. Zones humides (E)          

Article 19. Masses d'aigua càrstica (E)        

CAPÍTOL V. AFECTACIONS DE NORMATIVES SECTORIALS       

Article 20. Servituds aeronàutiques  

Article 21. Senyals geodèsics

Article 22. Costes      

Article 23. Servituds viàries  

Article 24. Servituds ferroviàries      

Article 25. Servituds gasoducte de transport primari           

CAPÍTOL VI. AIGÜES SUPERFICIALS  

Article 26. Legislació aplicable        

Article 27. Domini públic hidràulic i zones de servitud (E)

Article 28. Zona de servitud per a ús públic (E)      

Article 29. Zona de servitud de policia (E)  

Article 30. Zona de flux preferent i zones inundables (E)   

Article 31. Limitació dels usos en la zona de flux preferent i en les zones inundables (E)

TÍTOL II. INTERVENCIÓ MUNICIPAL  

CAPÍTOL I. INFORMACIÓ URBANÍSTICA      

Article 32. Consulta del planejament

Article 33. Còpia de documents       

Article 34. Alineacions i rasants       

Article 35. Certificat d'aprofitament urbanístic       

Article 36. Altres certificats urbanístics       

 

​​​​​​​CAPÍTOL II. LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES   

Article 37. Actes subjectes a llicència          

Article 38. Documentació necessària per a la sol·licitud de llicències        

Article 39. Documents del projecte  

Article 40. Exemplar de l'obra i cartell del projecte

Article 41. Direcció facultativa i empresa responsable        

Article 42. Terminis per iniciar i acabar les obres   

Article 43. Comprovació i vigilància

Article 44. Suspensió per manca de seguretat         

Article 45. Ocupació de la via pública         

Article 46. Obres en la via pública   

Article 47. Reparació de danys i reposicions           

Article 48. Moviments de terres       

Article 49. Obres inacabades

Article 50. Finalització de les obres 

Article 51. Usos i obres provisionals

CAPÍTOL III. ALTRES FORMES D'INTERVENCIÓ     

Article 52. Comunicacions prèvies   

Article 53. Seguretat en els edificis i estat ruïnós    

Article 54. Obres urgents i d'emergència     

TÍTOL III. NORMES APLICABLES A TOTES LES EDIFICACIONS  

CAPÍTOL I. DEFINICIONS

Article 55. Definicions relatives al terreny  

Article 56. Definicions relatives a l'ordenació        

Article 57. Definicions relatives a les edificacions  

Article 58. Definicions relatives als tipus d'obres i intervencions en edificis existents     

CAPÍTOL II. NORMES D'AMIDAMENT DELS PARÀMETRES URBANÍSTICS     

Article 59. Tipologies de les edificacions    

Article 60. Compliment dels paràmetres de parcel·la mínima         

Article 61. Compliment dels paràmetres d'edificació         

Article 62. Superfície d'ocupació     

Article 63. Superfície construïda      

Article 64. Amidament d'alçada en edificació alineada a via         

Article 65. Amidament d'alçada en edificació aïllada

Article 66. Correspondència entre nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total  

Article 67. Construccions permeses per damunt de l'alçada reguladora     

Article 68. Còmput de volum

Article 69. Paràmetres urbanístics per a la millora de l'accessibilitat o la reducció de la demanda energètica    

CAPÍTOL III. NORMES D'USOS 

Article 70. Classificació general dels usos   

Article 71. Situacions de compatibilitat d'usos       

Article 72. Ús residencial      

Article 73. Intensitat d'ús residencial           

Article 74. Ús turístic

Article 75. Intensitat d'ús turístic     

Article 76. Ús terciari

Article 77. Ús Industrial       

Article 78. Ús dotacional      

CAPÍTOL IV. CONDICIONS D'HIGIENE I COMPOSICIÓ INTERIOR DELS EDIFICIS      

Article 79. Normativa general aplicable       

Article 80. Concepte de superfície útil         

Article 81. Condicions mínimes dels elements comuns dels edificis          

Article 82. Habitabilitat i composició mínima d'un habitatge        

Article 83. Condicions mínimes dels locals 

Article 84. Patis         

Article 85. Llums rectes d'il·luminació i ventilació

Article 86. Dotació d'aigua potable

Article 87. Evacuació i acumulació d'aigües pluvials         

Article 88. Evacuació d'aigües fecals          

Article 89. Reutilització d'aigües grises       

Article 90. Sortida de fums   

Article 91. Recinte per a contenidors

Article 92. Bugaderies          

Article 93. Accés a coberta   

CAPÍTOL V. APARCAMENTS     

Article 94. Règim aplicable als aparcaments en sòl urbà    

Article 95. Nombre de places d'aparcament

Article 96. Obligatorietat dels aparcaments 

Article 97. Determinacions de disseny dels aparcaments    

Article 98. Aparcaments a l'aire lliure en solars no edificats          

TÍTOL IV. NORMES D'EDIFICACIÓ EN SÒL URBÀ   

CAPÍTOL I. PRELIMINAR

Article 99. Definició de solar

CAPÍTOL II. NORMES DE COMPOSICIÓ I ESTÈTICA EXTERIOR DELS EDIFICIS

Article 100. Alineacions i rasants     

Article 101. Xamfrans          

Article 102. Profunditat màxima edificable d'illa   

Article 103. Condicions generals d'estètica 

Article 104. Façanes  

Article 105. Sortints de les façanes a la via pública 

Article 106. Instal·lacions a façanes 

Article 107. Instal·lacions de gas en sòl urbà          

Article 108. Portals, marquesines i tendals  

Article 109. Anuncis i rètols en façana        

Article 110. Fanals i elements il·luminació  

Article 111. Piscines  

CAPÍTOL III. NORMES TÈCNIQUES     

Article 112. Parets mitgeres  

Article 113. Instal·lacions de telecomunicacions     

CAPÍTOL IV. OBRES EN LA VIA PÚBLICA     

Article 114. Construcció de voravies

Article 115. Passos per a l'entrada de vehicles        

Article 116. Tancament de solars en sòl urbà          

Article 117. Barreres arquitectòniques a l'espai urbà i al transport

Article 118. Obertura de síquies i excavacions        

Article 119. Elements vegetals         

CAPÍTOL V. ORDENANCES PARTICULARS EN SÒL URBÀ

Article 120. Nucli antic (RE-NA i RE-NA-CH)     

Article 121. Fartàritx (RE-CB-1 i RE-CB-2)           

Article 122. 12 illetes (RE-CB-3 i RE-CB-4)          

Article 123. Extensiva plurifamiliar (RE-EP-1)      

Article 124. Extensiva plurifamiliar (RE-EP-2)      

Article 125. Extensiva plurifamiliar (RE-EP-3)      

Article 126. Extensiva plurifamiliar (RE-EP-4)      

Article 127. Extensiva plurifamiliar (RE-EP-5)      

Article 128. Intensiva Manacor (RE-IP-1)   

Article 129. Intensiva (RE-IP-2)      

Article 130. Intensiva plurifamiliar (RE-IP-3)         

Article 131. Intensiva (RE-IP-4)      

Article 132. Extensiva unifamiliar (RE-EU-1)        

Article 133. Extensiva unifamiliar (RE-EU-2)        

Article 134. Extensiva unifamiliar (RE-EU-3)        

Article 135. Extensiva unifamiliar (RE-EU-4)        

Article 136. Extensiva unifamiliar (RE-EU-5)        

Article 137. Extensiva unifamiliar (RE-EU-6)        

Article 138. Extensiva unifamiliar (RE-EU-7)        

Article 139. Extensiva unifamiliar (RE-EU-8)        

Article 140. Extensiva unifamiliar (RE-EU-9)        

Article 141. Extensiva (RE-EU-10) 

Article 142. Extensiva unifamiliar (RE-EU-11)      

Article 143. Turística d'allotjament (TU-AL-1)      

Article 144. Turística d'allotjament (TU-AL-2)      

Article 145. Turística d'allotjament (TU-AL-3)

Article 146. Turística d'allotjament (TU-AL-4)      

Article 147. Turística d'allotjament (TU-AL-5)      

Article 148. Turística d'allotjament (TU-AL-6)      

Article 149. Turística d'allotjament (TU-AL-7)      

Article 150. Turística d'allotjament (TU-AL-8)      

Article 151. Turística d'allotjament (TU-AL-9)      

Article 152. Turística d'allotjament (TU-AL-10)    

Article 153. Turística complementària (TU-CO)     

Article 154. Terciari comercial (TE-CO)     

Article 155. Terciari tallers (TE-TL)

Article 156. Industrial productiu (IN-PR)    

Article 157. Polígon Agroalimentari (PA)   

Article 158. Espai lliure públic (EL-PB)      

Article 159. Equipaments públics (EQ-PB) 

Article 160. Equipaments privats (EQ-PR)  

Article 161. Estacions de servei (SE-ES)     

Article 162. Instal·lacions i serveis (SE-IS) 

Article 163. Servei de transport (SE-TR)     

Article 164. Sistema general portuari (SG-PO)       

TÍTOL V. NORMES D'EDIFICACIÓ EN SÒL RÚSTIC 

CAPÍTOL I. CONDICIONS GENERALS 

Article 165. Condicions generals      

Article 166. Implantació del programa d'habitatge unifamiliar       

Article 167. Condicions d'implantació, estètica i composició exterior       

Article 168. Moviments de terres (E)           

Article 169. Tancament de finques   

Article 170. Aigües residuals en sòl rústic   

Article 171. Aigües grises i aigües pluvials 

Article 172. Piscines  

Article 173. Camins particulars        

Article 174. Publicitat en sòl rústic  

Article 175. Centres de transformació elèctrica en sòl rústic          

Article 176. Prohibició d'instal·lació de caravanes o altres elements mòbils que puguin resultar habitables en sòl rústic        

Article 177. Camins públics i camades d'ús públic 

CAPÍTOL II. SEGREGACIONS, PARCEL·LACIONS I USOS EN SÒL RÚSTIC       

Article 178. Règim dels actes de divisió de terrenys classificats com a sòl rústic  

Article 179. Superfície mínima de parcel·la afectada per diverses qualificacions  

Article 180. Segregacions als efectes de l'ús d'habitatge unifamiliar         

Article 181. Classificació i definicions dels usos    

CAPÍTOL III. CATEGORIES DE SÒL RÚSTIC  

Article 182. Categorització del sòl rústic (E)           

Article 183. Definicions relatives a les categories en sòl rústic protegit (E)          

Article 184. Definicions relatives a les categories de sòl rústic comú (E)  

CAPÍTOL IV. ORDENANCES PARTICULARS EN SÒL RÚSTIC       

Article 185. Àrees naturals d'especial interès d'alt nivell de protecció (AANP) (E)

Article 186. Àrees naturals d'especial interès (ANEI) (E)  

Article 187. Àrees naturals especials de costa (ANEC) (E)

Article 188. Àrees rurals d'interès paisatgístic (ARIP) (E) 

Article 189. Àrees de prevenció de riscs (APR) (E)

Article 190. Àrees de protecció territorial (APT) (E)          

Article 191. Àrees d'interès agrari extensiu (AIA-E) (E)    

Article 192. Àrees interès agrari municipal (AIA-EM) (E) 

Article 193. Àrees de transició (AT-C) i (AT-H) (E)          

Article 194. Sòl rústic de règim general (SRG) (E) 

Article 195. Sòl rústic de règim general forestal (SRG-F) (E)        

Article 196. Àrees de sòl rústic forestal municipal (SRG-FM) (E) 

Article 197. Àmbits afectats per usos extractius (E)

Article 198. Sistemes generals en sòl rústic (E)       

Article 199 Àmbit d'ampliació de l'Hotel Castell dels Hams         

Article 200. Unitats paisatgístiques  

TÍTOL VI. NORMES DE PLANEJAMENT I GESTIÓ    

CAPÍTOL I. PRELIMINAR

Article 201. Definicions relatives al planejament    

CAPÍTOL II. SECTORS URBANITZABLES       

Article 202. Sectors d'actuació en sòl urbanitzable 

Article 203. Formació dels plans parcials    

Article 204. Criteris d'ordenació dels plans parcials           

Article 205. Reserves específiques de cessió obligatòria i gratuïta 

 

​​​​​​​CAPÍTOL III. EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC         

Article 206. Actuacions directes per a l'execució dels sistemes generals   

Article 207. Unitats d'actuació en sòl urbà  

Article 208. Actuacions aïllades no sistemàtiques   

Article 209. Projectes d'urbanització

CAPÍTOL IV. ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL     

Article 210. Delimitació i tramitació (E)     

Article 211. ART Façana de Manacor          

Article 212. ART Centre històric de Manacor         

CAPÍTOL V. NORMES TÈCNIQUES PER A LES XARXES DE SERVEIS     

Article 213. Àmbit d'aplicació d'aquestes normes tècniques          

Article 214. Xarxa viària       

Article 215. Àrees de vianants          

Article 216. Arbrat en via pública    

Article 217. La xarxa de carrers verds         

Article 218. Projectes d'urbanització dels espais lliures públics     

Article 219. Hidrants contra incendis           

Article 220. Xarxes d'aigua potable, aigües pluvials i clavegueram           

Article 221. Enllumenat públic         

Article 222. Subministrament d'energia elèctrica    

Article 223. Telecomunicacions        

Article 224. Instal·lacions de gas     

TÍTOL VII. NORMES DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC

Article 225. Elements afectats per la normativa de protecció         

Article 226. Definicions de les obres que afecten a immobles catalogats  

Article 227. Documentació per a sol·licituds d'obres en immobles catalogats      

Article 228. Nivells de protecció      

Article 229. Entorns de protecció     

Article 230. Regulació genèrica per als elements catalogats           

Article 231. Usos permesos en immobles catalogats           

Article 232. Limitacions a la retolació exterior       

Article 233. Marquesines en béns catalogats

Article 234. Autoritzacions en zones properes a jaciments arqueològics    

Article 235. Protecció d'elements integrants de les Rutes d'interès cultural          

Article 236. Trama urbana originària de Manacor derivada de les Ordinacions de 1300 del Rei Jaume II          

Article 237. Intervencions en el subsòl de l'àmbit declarat BIC CH Manacor       

DISPOSICIÓ ADDICIONAL         

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA     

DISPOSICIÓ FINAL

 

TÍTOL I DISPOSICIONS GENERALS

CAPÍTOL I OBJECTE, ÀMBIT I SEGUIMENT DEL PLA

Article 1

Naturalesa i àmbit

1. El Pla general és l'instrument d'ordenació urbanística integral del territori del terme municipal de Manacor i, de conformitat amb la legislació urbanística vigent, defineix els elements fonamentals de l'estructura general i orgànica del territori, classifica el sòl, defineix l'ordenació urbanística del territori i estableix les previsions temporals per al seu desenvolupament i execució. Així mateix, ja sigui directament o per mitjà dels instruments de desenvolupament previstos, delimita les facultats urbanístiques del dret de propietat del sòl i especifica els deures que condicionen l'efectivitat i exercici legítim d'aquestes facultats dins el marc legal vigent.

2. El Pla general ha estat redactat de conformitat amb el Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana, la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, el Reglament general de la Llei 2/2014, per a l'illa de Mallorca, i la resta de legislació i normativa urbanística i sectorial aplicable, d'ara endavant anomenada “legislació urbanística vigent”.

3. El Pla general està integrat pels documents següents:

01a. Memòria d'integració del programa de participació ciutadana.

01b. Mesures per a la mobilitat sostenible en el municipi.

01c. Informació urbanística.

01d. Objectius d'ordenació, anàlisi d'alternatives i justificació del model elegit.

01e. Resum executiu de les modificacions.

02. Memòria social.

03. Plànols d'informació.

- Plànols d'informació. Sòl rústic.

- Plànols d'informació. Sòl urbà.

04. Plànols d'ordenació.

- Plànols d'ordenació. Sòl rústic.

- Plànols d'ordenació. Sòl urbà.

05. Normes urbanístiques.

06. Fitxes de planejament i gestió.

07. Informe de sostenibilitat econòmica.

08. Programa d'actuació.

09. Catàleg d'elements i espais protegits del terme municipal de Manacor.

10. Estudi acústic (Mapa estratègic de renou del municipi de Manacor. Gener 2016).

11. Estudi ambiental estratègic.

12. Estudi d'inundabilitat (Estudio hidrológico hidráulico y delimitación de zonas inundables que afectan a los núcleos urbanos del término municipal de Manacor. Febrero 2016).

4. De la documentació relacionada al punt anterior tenen caràcter normatiu i d'ordenació els documents següents: 04. Plànols d'ordenació; 05. Normes urbanístiques; 06. Fitxes de planejament i gestió; 08. Programa d'actuació; i 09. Catàleg d'elements i espais protegits del terme municipal de Manacor. La resta de documents s'incorporen com a parts justificatives o informatives.

5. Les referències en l'articulat d'aquestes normes urbanístiques a la legislació vigent s'entenen sempre substituïdes per les modificacions de la legislació que es duguin a terme.

Article 2

Interpretació

1. El Pla general s'ha d'interpretar atenent al seu contingut i amb subjecció als objectius i finalitats expressats en la memòria. En cas de discrepància entre els documents gràfics, té prioritat el de major detall. En el supòsit de falta de coincidència entre la documentació d'ordenació escrita i gràfica té prevalença l'escrita. En cas de contradicció entre diferents tipus de documents escrits del Pla general té prevalença el de contingut específic sobre el de contingut general.

2. Si el conflicte interpretatiu no es pot resoldre atenent els criteris que fixa l'apartat 1 i els establerts a l'article 10 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, el Ple de l'Ajuntament, d'acord amb els informes tècnics i jurídics municipals que analitzin el conflicte i en què constin les alternatives d'interpretació possibles, ha de decidir motivadament quina alternativa serà l'aplicable mitjançant acord exprés, que tindrà el caràcter d'instrucció i que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, sens perjudici de la seva difusió d'acord amb les previsions de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

3. Per facilitar la comprensió dels diferents àmbits del nucli històric de Manacor que comparteixen parcialment la seva delimitació (BIC-Conjunt Històric de Manacor; jaciment arqueològic, edificacions catalogades i els seus entorns de protecció; i alineacions o límits de qualificació), en els plànols d'ordenació PO-SU18 i PO-SU22, a escala 1:1.000, es representen amb una petita separació entre elles, però cal entendre que són coincidents.

Article 3

Revisió del Pla general (E)

1. Sens perjudici de les circumstàncies que determina la legislació urbanística vigent, s'entén per revisió del Pla general l'adopció de nous criteris respecte de l'estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl, motivada per l'elecció d'un model territorial diferent; per l'aparició de circumstàncies sobrevingudes, de caràcter demogràfic o econòmic, que incideixin substancialment sobre l'ordenació, o per esgotament de la seva capacitat. El Pla general s'ha de revisar quan hagin transcorregut dotze anys des de l'entrada en vigor.

2. Són circumstàncies que justifiquen l'adopció de l'acord de revisió del Pla general, sense perjudici de la tramitació d'una modificació puntual, les següents:

a) Les alteracions substancials del model d'implantació urbana;

b) Les alteracions substancials de la classificació del sòl;

c) Les alteracions substancials de les determinacions per al desenvolupament urbanístic;

d) Les disfuncions derivades de l'esgotament de la capacitat del Pla per a necessitats reals de sòl per determinats usos i activitats econòmiques. S'entén que serà així:

d.1) quan ho exigeixi un pla o norma jurídica de rang superior;

d.2) quan s'arribi al 85% de la capacitat de població màxima prevista en aquest Pla general en algun dels nuclis urbans;

d.3) quan l'Ajuntament així ho decideixi per haver sobrevingut altres circumstàncies derivades de la sostenibilitat ambiental, econòmica o social que exigeixin l'alteració substancial de l'estructura general i orgànica del territori.

 

Article 4

Modificació del Pla general

S'entén per modificació del Pla general l'alteració d'algun o d'alguns dels elements o determinacions concretes que l'integren, que pot fer-se sense tenir-ne en compte el conjunt perquè no afecta aspectes substancials dels que configuren les característiques bàsiques de l'ordenació, i això fins i tot quan l'esmentada alteració impliqui canvis aïllats en la classificació o qualificació del sòl; sempre que no comporti la seva revisió en els termes prevists a la legislació urbanística i en aquest Pla general.

Article 5

Articles estructurals (E)

1. Són articles o apartats estructurals als efectes del que disposa la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl i el seu Reglament els que es troben identificats amb una “E”. Si afecten a tot l'article la seva identificació es fa en el títol de la matèria que regula l'article. Si només afecta a qualque apartat la identificació “E” apareix devora l'apartat o prescripció.

2. En relació a les ordenances particulars en sòl urbà, els paràmetres d'ús predominant i índexs d'ús residencial i turístic són estructurals.

Article 6

Sistemes generals (E)

1. Els sistemes generals constitueixen els elements fonamentals de l'estructura general i orgànica del territori definida pel Pla general, d'acord amb el model de desenvolupament urbà adoptat per al municipi.

2. L'estructura general i orgànica del territori de Manacor està integrada pels sistemes generals viaris i de comunicacions, els sistemes generals d'espais lliures i zones verdes públiques, i pels sistemes generals d'equipaments i infraestructures, amb indicació de les zones de protecció corresponents. Està reflectida en la sèrie de plànols PO-EGOT, a escales 1:7.500, 1:10.000, i 1.40.000.

3. Per a cada sistema general el Pla general estableix una ordenació específica.

 

CAPÍTOL II DESENVOLUPAMENT, GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLA

Article 7

Desenvolupament del Pla general

1. Són instruments de planejament derivats del Pla general els plans parcials, els plans especials i els estudis de detall, que es desenvolupen d'acord a la normativa urbanística vigent i en cap cas no poden contradir les determinacions del Pla general.

2. D'acord amb la legislació vigent, l'execució de les determinacions del Pla general i dels instruments de planejament de desenvolupament, es duu a terme d'acord amb les modalitats i sistemes de gestió i execució que fixa aquest pla per a cadascuna de les actuacions previstes.

Article 8

El programa d'actuació (E)

1. Les previsions temporals per al desenvolupament de les actuacions urbanístiques, siguin o no de transformació, que preveu el Pla general, es recullen en el document de programa d'actuació. El document recull, així mateix, les actuacions d'iniciativa i de responsabilitat pública, essencialment referides a la realització i execució dels sistemes generals.

2. El programa d'actuació s'ha d'actualitzar periòdicament cada quatre anys en la forma prevista en la normativa vigent.

 

CAPÍTOL III RÈGIM DE LES CONSTRUCCIONS, EDIFICACIONS, INSTAL·LACIONS I USOS PREEXISTENTS

Article 9

Construccions, edificacions, instal·lacions i usos preexistents fora d'ordenació (E)

Són construccions, edificacions, instal·lacions i usos preexistents fora d'ordenació aquells regulats a l'article 129.2 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears. Les obres autoritzables i la resta de limitacions són les que estableix l'article 186 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca en tot allò que no s'oposi a la Llei 12/2017.

Article 10

Construccions, edificacions, instal·lacions i usos preexistents inadequats (E)

1. Es consideren construccions i edificacions en situació d'inadequació, d'acord amb l'article 129.1 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i el seu desplegament reglamentari, aquelles que tenen les característiques següents:

a) S'han implantat legalment d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic anterior, derogat o substituït per les determinacions d'aquest pla general.

b) Que en aquest pla general o en el planejament de desplegament anterior que aquest deixa subsistent no estigui previst que s'hagin d'expropiar, cedir obligatòriament i gratuïta o s'hagin d'enderrocar.

c) No s'ajusten a les determinacions d'aquest pla general o del planejament de desplegament anterior que aquest deixa subsistent.

2. En les construccions, edificacions i instal·lacions inadequades en sòl urbà es poden realitzar les obres regulades a continuació per a cadascuna de les situacions següents:

a) Situació 1: construccions, edificacions i instal·lacions que excedeixen en més del doble algun dels següents paràmetres permesos a la zona: d'alçada màxima (total o reguladora) o edificabilitat màxima permesa, encara que incompleixin alguna o diverses de les restants limitacions de les normes urbanístiques de la zona. Únicament es pot autoritzar l'execució d'obres relatives a la higiene, seguretat, salubritat, reforma i consolidació, rehabilitació, modernització o millora de les condicions estètiques i de funcionalitat, així com les necessàries per al compliment de les normes de prevenció d'incendis, instal·lacions d'infraestructures pròpies de l'edificació, instal·lacions per al compliment del codi tècnic de l'edificació i les d'adaptació a la normativa sobre supressió de barreres arquitectòniques.

b) Situació 2: construccions, edificacions i instal·lacions que excedeixen en algun dels següents paràmetres permesos a la zona: d'alçada màxima (total o reguladora) o edificabilitat màxima, però cap d'aquests paràmetres no superen el doble dels permesos, encara que incompleixin alguna o diverses de les restants limitacions de les normes urbanístiques de la zona. En aquests edificis no es permet l'augment de volum ni de superfície construïda, ni d'alçada, però sí les obres permeses en la situació 1. Es permet el canvi d'ús, inclòs total, sempre que el nou ús previst estigui inclòs en la relació dels permesos en la zona.

c) Situació 3: construccions, edificacions i instal·lacions en què l'alçada màxima (total o reguladora), superfície construïda o volum edificats no excedeixen els permesos per les ordenances la zona, però que incompleixen algun o diversos dels restants paràmetres urbanístics, inclòs l'índex d'intensitat d'ús. Es permeten les obres referides en l'apartat corresponent a la regulació de la situació 2, així com les d'ampliació que permeten les ordenances de la zona. Es permeten, així mateix, les obres necessàries per adequar l'edifici a aquesta normativa urbanística.

3. Construccions, edificacions i instal·lacions inadequades en sòl rústic:

a) Es permetran les obres de reforma i modernització, restauració, conservació, consolidació, rehabilitació o reestructuració, les relatives a la d'higiene, seguretat, salubritat o millora de les condicions estètiques i de funcionalitat, així com les necessàries per al compliment de les normes de prevenció d'incendis, instal·lacions d'infraestructures pròpies de l'edificació, instal·lacions per al compliment del codi tècnic de l'edificació i les d'adaptació a la normativa sobre supressió de barreres arquitectòniques sens perjudici del que s'estableix al punt següent.

b) Els habitatges existents en sòl rústic seran susceptibles de ser objecte de reforma i modernització, restauració, conservació, consolidació, rehabilitació, reestructuració i ampliació sempre que es compleixin els següents requisits mínims:

- Que la tipologia, la distribució i el programa de l'edificació siguin els propis d'un habitatge rural tradicional, que presenti característiques arquitectòniques, tipològiques i constructives inequívoques pròpies d'edificació d'habitatge, tal com es coneix a Mallorca, així com una superfície mínima de 35 m² útils i prou capacitat per poder-hi realitzar les funcions d'estar, cuinar i dormir.

- Que s'hagués construït a l'empara d'autorització. No serà exigible l'aportació de la llicència municipal en cas d'habitatges existents abans de l'entrada en vigor de la Llei del sòl de 1956, la qual cosa s'acreditarà mitjançant un certificat municipal, emès partint de la constància de l'esmentat habitatge en el cadastre o en qualsevol registre o document públic.

- Que no sigui necessari que s'actuï sobre elements estructurals arquitectònics bàsics de l'edificació, llevat que es tracti d'actuacions parcials en cobertes o forjats o que es tracti d'habitatges catalogats per aquest Pla. Igualment, la demolició de l'habitatge existent suposarà la pèrdua d'aquest ús i la subjecció al règim de nova construcció d'edificacions o canvi d'ús regulat en el Pla.

- Les actuacions d'ampliació no són possibles quan la inadequació de l'habitatge ho sigui per la manca d'ajust a les determinacions sobre el paràmetre de parcel·la mínima que estableix la legislació, el planejament d'ordenació territorial i aquest pla general. En altres casos d'inadequació, l'ampliació, si n'és el cas, s'ha d'integrar amb l'habitatge existent, i no es poden superar els paràmetres vigents per a habitatges de nova planta regulats en la legislació, el planejament territorial i aquest pla general en el moment d'atorgament de la llicència d'ampliació. En cap cas aquestes actuacions no poden donar lloc a cossos d'edificació funcionalment independents destinats a usos residencials.

c) En el cas d'edificacions existents de tipologia tradicional que incompleixin algun dels paràmetres de posició dels edificis en relació a la parcel·la o d'alçada màxima (total o reguladora) establerta per edificacions de nova planta per el seu mateix ús, es permetran obres de restauració, conservació, consolidació, rehabilitació, reestructuració i d'ampliació, amb la intenció de respectar i protegir els referits edificis i evitar-ne la seva degradació, encara que aquesta ampliació sempre haurà de complir els paràmetres exigibles per a noves construccions. En tot cas, en les edificacions de tipologia tradicional amb ús d'habitatge regeix la limitació a les actuacions d'ampliació d'acord amb el que disposa la lletra b) anterior.

d) Els paràmetres d'edificació recollits en aquest apartat 3 són d'aplicació sens perjudici de les condicions més restrictives que el Pla general pugui establir en determinades ordenances particulars en sòl rústic.

4. Els usos legalment implantats, preexistents a l'entrada en vigor d'aquest Pla general, que no s'adeqüin al règim d'usos que aquest estableix, es poden mantenir sempre que s'adaptin als límits de molèstia, de nocivitat, de salubritat i de perill que estableixin les normes urbanístiques per a cada zona així com a la legislació sectorial d'aplicació.

5. Als béns inclosos en el Catàleg d'elements i espais protegits del terme municipal de Manacor el règim singular establert a cadascuna de les seves fitxes preval per sobre del règim general detallat en aquest article. Aquest darrer serà d'aplicació únicament en cas de no entrar en contradicció amb el que estableix el corresponent règim singularitzat.

 

CAPÍTOL IV PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT I EL PAISATGE

Article 11

Protecció de la biodiversitat, masses forestals i arbrat (E)

1. Qualsevol actuació que es desenvolupi en el territori ha de tenir en compte els efectes sobre la fauna i la flora i ha d'incorporar les mesures necessàries per garantir la protecció dels hàbitats que alberguin endemismes.

2. Amb independència del compliment de la legislació vigent en matèria forestal sobre arbres singulars i espècies vegetals protegides, s'han de conservar les espècies vegetals autòctones, limitar les tales i qualsevol altre tipus d'alteració o canvi d'ús del sòl, i fomentar les accions de neteja de boscs. Els aprofitaments forestals i les recuperacions de cultiu necessitaran la corresponent autorització per part de l'administració forestal, si n'és el cas. Es fomentaran les accions silvícoles encaminades a la prevenció d'incendis forestals.

3. Caldrà tenir en compte allò que es disposa en el Capítol VIII. Gestió i aprofitament forestal de la llei 12/2014, de 16 de desembre, Agrària de les Illes Balears o aquella que la substitueixi.

Article 12

Protecció enfront a incendis forestals (E)

1. Als nuclis de població, urbanitzacions, i establiments públics i privats que es trobin situats en zones de risc d'incendis forestals l'administració municipal o les persones particulars que regulin o promoguin actuacions han de redactar un pla d'autoprotecció que compleixi la normativa vigent, i han d'implantar les actuacions que el pla d'autoprotecció prevegi.

2. Els terrenys forestals qualificats com a tals en els plànols d'ordenació d'aquest Pla general, sèrie PO-PP, a escala 1:10.000, es troben subjectes al següent règim jurídic:

a) Pel que fa a les mesures preventives i de seguretat, de caràcter obligatori, a adoptar en zones urbanitzades contigües o interiors a terreny forestal, s'han de realitzar de conformitat amb el Decret 125/2007, de 5 d'octubre, i amb el Codi tècnic d'edificació (Reial decret 314/2006, document bàsic SI, seguretat en cas d'incendi), les quals són les següents:

- Amplada i característiques de la franja: hi ha d'haver un franja de 25 metres d'amplada separant la zona edificada de la forestal, amb baixa càrrega de combustible vegetal.

- La zona edificada ha de disposar preferentment de dues vies d'accés alternatives.

- A les zones d'alt risc d'incendi forestal, establerts al Decret 125/2007, de 5 d'octubre, és necessari que la zona edificada compti amb almenys un hidrant exterior degudament normalitzat.

- Manteniment de les mesures de prevenció: totes les actuacions silvícoles han de tenir un manteniment periòdic per garantir el compliment de les seves funcions preventives.

b) Pel que fa a les mesures de prevenció a carreteres, vies fèrries i d'altres vies de comunicació, els seus titulars, quan aquestes vies travessin terrenys forestals, han d'establir una franja de prevenció d'incendis forestals d'almenys el 10% de l'amplada de la via i mínim un metre, comptador des de cadascun dels límits exteriors.

c) Pel que fa a les mesures preventives a adoptar en relació a les línies aèries de conducció d'energia elèctrica, s'ha de tenir en compte el que disposa l'article 162.3 del RD 1955/2000, l'article 13 del Decret 125/2007, de 5 d'octubre i el Reial decret 223/2008. En aquest sentit, queda limitada la plantació d'arbres i prohibida la construcció d'edificis i instal·lacions industrials en la franja definida per la projecció sobre el terreny dels conductors extrems en les condicions més desfavorables, incrementada per les distancies reglamentaries a tots dos costats de dita projecció.

Per a les línies subterrànies es prohibeix la plantació i construccions mencionades en el paràgraf anterior en la franja definida per la rasa on van allotjats els conductors, incrementada amb les distancies mínimes de seguretat reglamentaries.

d) Els abocadors s'han d'atendre al que disposa l'article 14 del Decret 125/2007 de 5 d'octubre.

e) En els certificats del final d'obra, emesos pel tècnics corresponents, s'ha d'acreditar, en aquells habitatges contigus o interiors a terreny forestal, que s'han realitzat les mesures preventives de seguretat i d'autoprotecció establertes al CTE i al Decret 125/2007, de 5 d'octubre. Prèviament aquestes actuacions han d'estar previstes en el projecte d'execució i s'han d'autoritzar amb el projecte corresponent.

f) El municipi de Manacor, en col·laboració amb l'administració competent, ha de fomentar la redacció i l'execució del Pla d'autoprotecció en l'àmbit de zones d'alt risc o altres nuclis de població aïllada especialment vulnerables de conformitat amb el Decret 41/2005 i el R.D. 893/2013 de 15 de novembre.

g) Segons la directiva bàsica (RD 893/2013 de 15 de novembre), les noves urbanitzacions i edificacions per a ús residencial, comercial, industrial o de serveis resultants de l'execució d'aquest Pla general i del planejament derivat que el desenvolupi que afectin a zones de forest o d'influència forestal i que no tinguin continuïtat immediata amb la trama urbana, han d'assegurar l'existència d'una faixa perimetral de protecció dins la mateixa propietat.

h) En les àrees de prevenció de risc d'incendis, quan es destinen a usos o activitats que suposin habitatges deuran incorporar mesures de seguretat vial per garantir l'accés de persones i vehicles, dipòsits d'aigua per una primera situació d'emergència, així com actuacions en la vegetació en un radi de trenta metres (30 m) al voltant de les edificacions per reduir la càrrega de combustible, i se'ls aplicarà el règim d'usos prevists a la categoria de sòl que se correspondria en absència d'aquest risc d'incendi. Així mateix, caldrà tenir en compte el que diu l'Annex II (Especificacions relatives als plans d'autoprotecció per risc d'incendi forestal de les noves edificacions o instal·lacions ubicades en àrees d'interfície urbà-forestal) de la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil d'emergència per Incendis Forestals.

Article 13

Mobilitat de la fauna (E)

La concessió de llicència per construir tancats, o cloves en sòl rústic, així com també l'aprovació dels plans i projectes de carreteres de titularitat municipal i de la resta d'infraestructures lineals han de tenir en compte els efectes sobre els desplaçaments dels animals silvestres i han d'habilitar els passos de fauna i la resta de mesures que es considerin oportunes per no alterar aquests moviments. La instal·lació de línies elèctriques d'alta tensió s'ha de fer amb dispositius adequats per evitar l'electrocució, a les zones de pas, de les aus que per la seva mida es puguin veure afectades.

Article 14

Instal·lacions d'energies renovables

Les instal·lacions d'energia renovable fotovoltaiques, eòliques i microeòliques es regulen segons els apartats següents:

(E) a) Les instal·lacions fotovoltaiques sobre el terreny en sòl rústic es troben subjectes al següent règim jurídic:

a.1) Les instal·lacions de superfície i potencia de tipus A definides en el Pla sectorial energètic de les Illes Balears són ús admès a les zones d'aptitud alta i mitjana grafiades en els plànols d'ordenació del sòl rústic del Pla general: Aptitud fotovoltaica (PO-AF), a escala 1:10.000. No obstant, estaran prohibides si les mateixes s'ubiquen en sòl rústic AANP, ANEI, ANEC ARIP, APT-CR, SRG-F i SRG-FM.

a.2) Les instal·lacions de superfície i potència de tipus A definides en el Pla sectorial energètic de les Illes Balears són d'ús condicionat en les zones d'aptitud baixa grafiades en els plànols d'ordenació del sòl rústic del Pla general: Aptitud fotovoltaica (PO-AF), a escala 1:10.000. Això no obstant, estan prohibides si les mateixes s'ubiquen en sòl rústic AANP, ANEI, ANEC, ARIP, APT-CR, SRG-F i SRG-FM.

a.3) Les instal·lacions de superfície i potència de tipus A definides en el Pla sectorial energètic de les Illes Balears són d'ús prohibit a les zones d'exclusió grafiades en els plànols d'ordenació del sòl rústic del Pla general: Aptitud fotovoltaica (PO-AF), a escala 1:10.000. Això no obstant es podran implantar aquest tipus d'instal·lacions exclusivament en espais degradats (pedreres abandonades, abocadors per restaurar, o bé en altres indrets sempre que es tracti d'instal·lacions per autoconsum promogudes per les diferents administracions públiques en desenvolupament o exercici d'actuacions lligades a l'ús o servei públic.

a.4) Les instal·lacions de superfície i potència de tipus B i C definides en el Pla sectorial energètic de les Illes Balears són d'ús condicionat en les zones d'aptitud alta i mitjana grafiades en els plànols d'ordenació del sòl rústic del Pla general: Aptitud fotovoltaica (PO-AF), a escala 1:10.000. Això no obstant, estan prohibides si les mateixes s'ubiquen en sòl rústic AANP, ANEI, ANEC, ARIP, APT-CR, SRG-F, SRG-FM.

a.5) Les instal·lacions de superfície i potència de tipus B i C definides en el Pla sectorial energètic de les Illes Balears són d'ús prohibit en les zones d'aptitud baixa i exclusió grafiades en els plànols d'ordenació del sòl rústic del Pla general: Aptitud fotovoltaica (PO-AF), a escala 1:10.000. Això no obstant, es podran implantar aquest tipus d'instal·lacions exclusivament en espais degradats (pedreres abandonades, abocadors per restaurar, o bé en altres indrets sempre que es tracti d'instal·lacions per autoconsum promogudes per les diferents administracions públiques en desenvolupament o exercici d'actuacions lligades a l'ús o servei públic. Les de tipus C també es podran implantar si formen part d'un projecte de rehabilitació ambiental. En aquest cas a aquestes instal·lacions els serà d'aplicació el que estableix la legislació agrària vigent en relació amb la seva localització i/o amb la integració efectiva amb l'activitat agrària quan s'escaigui.

a.6) Les instal·lacions de superfície i potència de tipus D definides en el Pla sectorial energètic de les Illes Balears són d'ús condicionat a les zones d'aptitud alta grafiades en els plànols d'ordenació del sòl rústic del Pla general: Aptitud fotovoltaica (PO-AF), a escala 1:10.000. Això no obstant, estan prohibides si s'ubiquen en sòl rústic AANP, ANEI, ANEC, ARIP, APT-CR, SRG-F i SRG-FM.

a.7) Les instal·lacions de superfície i potència de tipus D definides en el Pla sectorial energètic de les Illes Balears són d'ús prohibit a les zones d'aptitud mitjana, baixa i exclusió grafiades en els plànols d'ordenació del sòl rústic del Pla general: Aptitud fotovoltaica (PO-AF), a escala 1:10.000. En zones d'aptitud mitjana només són permeses si se situen en espais degradats (espais denudats, pedreres abandonades, abocadors per restaurar i espais no agrícoles ja transformats per activitats antròpiques en desús). En tot cas s'han de tramitar per la via de la declaració d'interès general.

a.8) Totes les instal·lacions fotovoltaiques en sòl rústic han de prendre en consideració les característiques orogràfiques de l'àmbit per tal de reduir-ne l'impacte visual, i s'han d'aplicar les mesures i condicions que es fixin en els procediments de declaració d'interès general o d'utilitat pública a què es refereix el Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears.

A aquest efecte, pel que fa a les instal·lacions de producció del tipus A, B i C i les seves edificacions auxiliars, en el supòsit que es tramitin pel procediment de declaració d'interès general, en tot cas s'han de separar un mínim de deu metres (10 m) dels límits de la parcel·la, en els quals s'ubicarà, si escau, la vegetació que tengui la funció d'apantallament o altra solució tècnica admissible que s'hagi autoritzat en el procediment. En aquests supòsits, les mesures d'apantallament eventualment fixades en la declaració d'interès general, s'han de fer efectives a partir dels 12 mesos següents a l'execució de les instal·lacions fotovoltaiques, acompanyades, si escau, del corresponent programa de manteniment de l'apantallament als efectes de la reducció de l'impacte visual.

Les instal·lacions de producció del tipus D, s'han de tramitar en qualsevol cas pel procediment de declaració d'interès general, i els són d'aplicació els condicionaments prevists en el paràgraf anterior.

En el supòsit d'instal·lacions fotovoltaiques destinades a l'autoconsum dels edificis de la parcel·la ubicades sobre el terreny, aquestes s'han de separar de les partions en la mateixa distància que fixa aquest pla general per a les instal·lacions o edificacions de nova construcció a què donin servei, tret del supòsit previst a l'apartat a.9) d'aquest article. S'haurà de dotar d'una pantalla vegetal o altra solució tècnica admissible segons les previsions d'aquest Pla General que, en funció de l'alçària de les instal·lacions, redueixi l'impacte visual d'aquestes respecte de les parcel·les confrontants.

a.9) La implantació d'instal·lacions fotovoltaiques sobre el terreny per autoconsum dels edificis legalment implantats és un ús admès, i als efectes urbanístics no computen com ocupació. El projecte tècnic haurà de justificar que les instal·lacions fotovoltaiques s'ajusten estrictament a les necessitats energètiques dels edificis de què es tracti.

Es permet la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques sobre coberta o de forma integrada a qualsevol edificació legalment implantada en les categories de sòl rústic i de sòl rústic protegit, tot i que en aquest darrer cas, només per autoconsum de l'edificació. En el supòsit d'edificis protegits pel Catàleg d'elements i espais protegits del terme municipal de Manacor en que això no sigui possible per raons de la protecció patrimonial de l'edifici, s'haurà d'implantar sobre el terreny, i sempre fora de l'entorn de protecció dels elements catalogats.

b) Les instal·lacions fotovoltaiques en sòl urbà només estan permeses a les cobertes dels edificis, sempre que no siguin visibles des de la via pública. En el supòsit d'edificis protegits pel Catàleg d'elements i espais protegits del terme municipal de Manacor en que això no sigui possible per raons de la protecció patrimonial de l'edifici, es podrà implantar sobre els terrenys dels solars en què s'ubiqui l'edifici una instal·lació fotovoltaica de potència màxima equivalent a la que s'hagués pogut instal·lar sobre la coberta, sempre que ho permeti el règim de protecció corresponent.

En el supòsit d'edificis situats en zones industrials o de serveis estan permeses sense cap tipus de restricció. Les instal·lacions de producció d'energia renovable, així com els suports i els elements auxiliars necessaris, no computen urbanísticament en edificabilitat, ocupació, distància a llindars ni altura.

c) Les instal·lacions fotovoltaiques en sòl urbanitzable es poden permetre amb caràcter provisional sempre que se'n justifiqui la necessitat i caràcter no permanent, ateses les seves característiques tècniques o temporalitat del seu règim de titularitat o explotació.

(E) d) Les instal·lacions eòliques, tal com venen definides a l'article 37 del Pla sectorial energètic de les Illes Balears, es permeten en sòl rústic, i són prohibides en sòl urbà i urbanitzable. Es troben subjectes al següent règim jurídic:

d.1) Les instal·lacions eòliques de tipus A són d'ús admès a les zones d'aptitud alta, mitjana i baixa grafiades en els plànols d'ordenació del sòl rústic del Pla general: Aptitud eòlica (PO-AE), a escala 1:10.000. Això no obstant, estan prohibides si s'ubiquen en sòl rústic AANP, ANEI, ANEC, ARIP, SRG-F i SRG-FM.

d.2) Les instal·lacions eòliques de tipus A són ús prohibit a les zones d'exclusió grafiades en els plànols d'ordenació del sòl rústic del Pla general: Aptitud eòlica (PO-AE), a escala 1:10.000.

d.3) Les instal·lacions eòliques de tipus B i C són d'ús condicionat a les zones d'aptitud alta i mitjana grafiades en els plànols d'ordenació del sòl rústic del Pla general: Aptitud eòlica (PO-AE), a escala 1:10.000. Això no obstant, estan prohibides si s'ubiquen en sòl rústic AANP, ANEI, ANEC, ARIP, SRG-F i SRG-FM.

d.4) Les instal·lacions eòliques de tipus B i C són d'ús prohibit a les zones d'aptitud baixa i d'exclusió grafiades en els plànols d'ordenació del sòl rústic del Pla general: Aptitud eòlica (PO-AE), a escala 1:10.000.

d.5) Les instal·lacions eòliques de tipus D són d'ús condicionat a l'obtenció de la declaració d'interès general a les zones d'aptitud alta, mitjana i baixa grafiades en els plànols d'ordenació del sòl rústic del Pla general: Aptitud eòlica (PO-AE), a escala 1:10.000. Això no obstant, estan prohibides si s'ubiquen en sòl rústic AANP, ANEI, ANEC, ARIP, AP-CR, SRG-F i SRG-FM.

d.6) Les instal·lacions eòliques de tipus D són d'ús prohibit a les zones d'exclusió grafiades en els plànols d'ordenació del sòl rústic del Pla general: Aptitud eòlica (PO-AE), a escala 1:10.000.

d.7) Les instal·lacions autoritzables s'han de separar de les partions una distància igual o superior al 110% de la seva altura, del masteler i les aspes. Tanmateix, no s'admetran dins els àmbits de protecció dels elements protegits pel Catàleg d'elements i espais protegits del terme municipal de Manacor.

e) Les instal·lacions microeòliques, tal com venen definides a l'article 39 del PDSE, aprovat pel Decret 33/2015, es troben subjectes al següent règim jurídic:

e.1) Les instal·lacions microeòliques, tal com venen definides a l'article 39 del PDSE, aprovat pel Decret 33/2015, són un ús admès en els àmbits assenyalats com a sistema general en sòl rústic, en les construccions agràries situades en els terrenys rústics, en les construccions dedicades a dotacions, sistemes generals i equipament, i les vinculades a activitats turístiques, industrials i comercials del sòl rústic, sempre que s'hagin edificat legalment.

e.2) En les àrees de sòl urbà amb qualificació que només admeti l'ús industrial i/o terciari segons les previsions del Pla general, es permet la implantació d'instal·lacions microeòliques en les edificacions legalment implantades. Aquestes instal·lacions sobre la coberta, així com els suports i els elements auxiliars necessaris, no computen urbanísticament en edificabilitat, ocupació, distància a llindars ni altura. En cap cas no es podran instal·lar a la paret mitgera.

 

Article 15

Contaminació lumínica

1. No es pot autoritzar cap projecte d'urbanització ni de dotació de serveis que inclogui l'ús de lluminàries de tipus globus. S'ha d'exigir que s'usin sempre pantalles en les quals la bombeta no sobresurti de l'interior, que no s'utilitzin reflectors que dispersin la llum cap al cel i que la inclinació de la lluminària sigui paral·lela a l'horitzó.

2. S'ha d'exigir, en qualsevol projecte d'urbanització, de dotació de serveis o de reforma d'instal·lacions d'enllumenat existents, que el disseny del sistema d'enllumenat es basi fonamentalment en el criteri d'eficiència energètica i de consecució dels nivells luminotècnics establerts en l'apartat 3 d'aquest article i que compleix els següents requisits:

a) En l'enllumenat amb projectors de superfícies horitzontals (instal·lacions esportives, aparcaments, etc.), s'han d'instal·lar projectors asimètrics sense inclinació o bé instal·lar projectors simètrics amb reixes adequades contra l'enllumenat.

b) S'han de substituir les bombetes de vapor de mercuri per altres de (com a mínim) vapor de sodi d'alta pressió, i també la implantació d'altres de vapor de sodi de baixa pressió a les àrees on l'ús d'aquest tipus de llum sigui indiscutible per raons de seguretat (aparcaments i vies de circulació ràpida, per exemple)

c) S'ha de modificar (en els casos que tècnicament això sigui possible i no impliqui una pèrdua d'il·luminació) la inclinació de les lluminàries fins a situar-les paral·leles a l'horitzó.

d) L'enfosquiment intern, al 50%, de l'hemisferi superior de les lluminàries que tinguin globus de plàstic o similars.

e) La instal·lació de bombetes de menor consum en aquells llocs on el nivell luminotècnic sigui excessiu, en relació amb els valors de seguretat recomanats.

3. Les lluminàries que s'implantin a cada zona de contaminació lumínica, grafiades en el plànol d'ordenació de contaminació lumínica (PO-CL), a escala 1:40.000, no poden superar els límits establerts a la taula següent: 

4. Sempre que sigui factible, a les calçades de les vies de trànsit es recomana implantar paviments amb un coeficient de luminància mitjà o grau de lluminositat el més elevat possible i amb factor especular baix.

Article 16

Contaminació acústica

1. El Pla general inclou un Estudi acústic (Mapa estratègic de renou del municipi de Manacor. Gener 2016). Els nous projectes en sòl urbà hauran de tenir en compte el valor de l'índex de renou de dia, Ld, determinat en el Mapa estratègic de renous que inclou aquest estudi.

2. Amb l'objectiu de minvar el renou, les emissions de partícules i pols, durant les fases d'urbanització i posterior edificació dels sectors urbanitzables i/o les unitats d'actuació urbanística, caldrà triar la maquinària i els equips adequats per a cada feina que disposin de sistemes silenciadors i amb nivells baixos de renou i emissions de gasos. També s'haurà de preveure en els casos de les actuacions directes per a l'execució dels sistemes generals i les actuacions aïllades no sistemàtiques. Aquestes mesures es concretaran en els projectes d'urbanització i edificació corresponents. En els casos dels sectors urbanitzables no ordenats directament pel Pla general aquestes mesures les haurà d'acabar de detallar el document ambiental del pla parcial corresponent.

Article 17

Xarxa Natura 2000 (E)

1. El Pla general recull en els plànols d'ordenació del sòl rústic de la sèrie PO-XN, a escala 1:10.000, els àmbits de gestió de les coves declarades Zones d'Especial Conservació (ZEC), així com la delimitació de la corresponent zona de protecció i dels espais declarats LIC (ES5310029 Na Borges, ES5310098 Cales de Manacor, ES5310030 Costa de Llevant).

2. Per poder autoritzar qualsevol pla, programa, projecte o instal·lació que pugui afectar als espais Xarxa Natura 2000 (tant dins l'àmbit dels plans de gestió com fora d'ells, si pot afectar-los) s'haurà de passar una avaluació de les seves repercussions ambientals, d'acord amb l'establert a l'article 39 de la Llei 5/2005.

3. En el cas dels àmbits territorials inclosos en el Pla de Gestió Natura 2000 Coves:

a) Per autoritzar noves edificacions en les zones on la categoria de sòl ho permeti, sense perjudici de la corresponent avaluació de repercussions ambientals establert a l'article 39 de la Llei 5/2005 LECO, s'ha d'aportar un informe geotècnic previ per a garantir que no hi hagi risc geològic de col·lapse dels terrenys i la garantia d'execució de les instal·lacions d'evacuació d'aigües residuals.

b) Els projectes que s'hagin d'executar fora de l'àmbit de protecció de les coves, però que impliquin una excavació del terreny o suposin risc de vessament de substàncies contaminants al subsòl proper a aquests LIC subterranis, també requereixen avaluació de repercussions ambientals, tret que es vegi clarament que no hi produiran cap tipus d'afectació.

 

Article 18

Zones humides (E)

1. El Pla general identifica en els corresponents plànols d'ordenació del sòl urbà o rústica les zones humides.

2. Les zones humides grafiades en el Pla general són les que figuren delimitades de forma provisional en el Pla Hidrològic de les Illes Balears.

3. Les zones humides gaudeixen de la protecció de la Ley de Aguas i del Reglamento del Dominio Público Hidraulico. Tota activitat que afecti a les zones humides requereix autorització o concessió administrativa de l'òrgan competent. Totes les Administracions Públiques de les Illes Balears i els propietaris de les zones humides privades estan obligats a la seva conservació i a l'adopció de les mesures de protecció i recuperació en el marc de les previsions de la Ley de Aguas.

4. En les zones humides del Riuet de Porto Cristo, de Cala Estany i de Cala Murada delimitades en el plànols d'ordenació del sòl urbà del Pla general (PO-SU-40, PO-SU-52 i PO-SU-67, respectivament) caldrà donar compliment a l'establert en l'article 95.4 de la normativa del Pla Hidrològic de les Illes Balears o la norma que la substitueixi.

Article 19

Masses d'aigua càrstica (E)

1. El Pla general identifica en els corresponents plànols d'ordenació del sòl urbà o sòl rústic les masses d'aigua càrstica.

2. Les masses d'aigua càrstica són les previstes en el Pla Hidrològic de les Illes Balears.

3. Les masses d'aigua càrstica gaudeixen de la protecció que deriva de la Ley de Aguas, del Reglamento del Dominio Público Hidraulico i del Pla Hidrològic de les Illes Balears.

4. El regim jurídic aplicable a les masses d'aigua càrstica, en aplicació del Pla Hidrològic de les Illes Balears, consisteix:

a) Es prohibeix:

a.1) La destrucció o la modificació substancial de l'estructura física de la cavitat.

a.2) Les activitats que puguin implicar la destrucció o el deteriorament de les formacions càrstiques (espeleotemes).

a.3) Les activitats que puguin implicar modificacions substancials de l'estratificació del medi aquàtic i de la seva situació oligotròfica i oligoxena.

a.4) Les actuacions que puguin implicar una modificació substancial de la circulació de l'aigua i de l'aire en la cavitat.

b) Són autoritzables les actuacions que no preveu l'apartat anterior, excepte les referides a la investigació científica o esportiva no comercial, sense perjudici d'altres llicències, autoritzacions o permisos.

c) Les masses d'aigües càrstiques actualment explotades per a ús turístic o esportiu-comercial a l'entrada en vigor del Pla Hidrològic de les Illes Balears poden mantenir l'ús, amb l'obligació d'implantar un sistema de gestió mediambiental.

 

CAPÍTOL V AFECTACIONS DE NORMATIVES SECTORIALS

Article 20

Servituds aeronàutiques

Els terrenys afectats per servituds aeronàutiques es troben grafiats en els plànols d'ordenació del sòl rústic del Pla general, sèrie PO-PP, a escala 1:10.000, i la normativa d'aplicació és la següent:

- Llei 48/1960 sobre navegació aèria, modificada per la Llei 55/1999 sobre mesures fiscals, administratives i d'ordre social.

- Llei 21/2003, de seguretat aèria.

- Decret 584/1972 de servituds aeronàutiques, modificat pel RD 1189/2011 i el RD 297/2013.

- RD 373/2011 pel qual s'actualitzen les servituds aeronàutiques de NDB de Portocolom.

En el terme municipal de Manacor, en els terrenys on es troba delimitada la servitud aeronàutica del NDB de Portocolom, cap construcció (inclosos tots els seus elements com antenes parallamps, xemeneies, equips d'aire condicionat, caixes d'ascensor cartells, acabaments decoratius) les modificacions del terreny o qualsevol objecte fix (pals, antenes, aerogeneradors, incloses les seves pales, cartells...) així com el gàlib de via fèrria o vials pot sobrepassar les línies de nivell de la superfície limitadora de la servitud NDB de Portocolom.

Qualsevol emissor radioelèctric o altre tipus de dispositiu que pugui donar origen a radiacions electromagnètiques pertorbadores del funcionament normal de les instal·lacions radioelèctriques aeronàutiques requereix la corresponent autorització segons el Decret 584/1972 de servituds aeronàutiques.

En els terrenys afectats per la servitud aeronàutica NDB de Portocolom, dins el terme municipal de Manacor, no es poden instal·lar aerogeneradors, línies de transport elèctric, infraestructures de telecomunicacions, antenes de telefonia, enllaç de microones o plataformes elevades.

L'execució de qualsevol construcció, instal·lació (incloses les grues de construcció i similars) o plantació inclosa dins la zona de servitud aeronàutica NDB de Porto Colom requereix acord favorable previ de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria conforme al Decret 584/1972

L'execució, en qualsevol indret del terme municipal, de qualsevol construcció o estructura (pals, antenes, aerogeneradors, pales incloses) i la instal·lació dels mitjans necessaris per a la seva construcció que s'elevi a una alçària superior als cent metres (100 m) sobre el terreny o el nivell de la mar, requereix pronunciament previ de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria de conformitat amb el Decret 584/1972.

Article 21

Senyals geodèsics

Els terrenys en què s'ubiquin senyals geodèsics estan subjectes a les servituds previstes a la legislació d'aplicació L 11/1975 i RD 2421/1978. Les persones titulars de terrenys on s'ubiquin els senyals, si així ho permet el règim urbanístic previst en aquest pla i en la normativa superior, els poden tancar i edificar amb la limitació de que no es pot pertorbar l'ús dels senyals, i s'ha de sol·licitar la corresponent autorització de l'organisme competent (art. 11 del RD 2421/1978).

La concessió de qualsevol tipus de llicències d'obres o instal·lacions en els punts geodèsics assenyalats en els plànols d'ordenació d'aquest Pla general, sèrie PO-PP, a escala 1:10.000, i en els predis subjectes a servitud, s'entén condicionada a l'informe favorable de l'Institut Geogràfic Nacional.

Article 22

Costes

1. En matèria de costes serà d'aplicació el règim establert per la legislació sectorial vigent (Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, i Reial Decret 876/2014, de 10 d'octubre, que aprova el Reglament General de Costes, o la normativa que substitueixi aquestes en el futur).

2. En els plànols d'ordenació del sòl rústic i del sòl urbà d'aquest Pla general es representen les línies de ribera de mar, de l'atermenament del domini públic marítimo-terrestre i les zones de servitud de trànsit i de protecció. També es representen les línies de servitud d'accés al mar i la zona d'influència, definides conforme al que s'estableix en l'article 227.4.a) del Reglament General de Costes. En tot cas haurà de tenir-se en compte que, davant qualsevol desajust en la representació de les citades línies, prevaldran les dades dels plànols d'atermenament sobre les reflectides en els plànols d'ordenació del Pla general.

3. En compliment de la legislació vigent citada en el primer apartat d'aquest article, i amb independència de la classificació o qualificació del sòl, caldrà respectar el següent:

a) La utilització del domini públic marítim-terrestre es regularà segons l'especificat en el Títol III de la Llei de Costes. En qualsevol cas, les actuacions que es pretenguin dur a terme en aquests terrenys de domini públic hauran de comptar amb el corresponent títol habilitant. En tot cas la utilització del domini públic marítim terrestre serà de conformitat amb la seva naturalesa  i amb subjecció a les prescripcions de l'art. 31 de la Llei de Costes. Així mateix només es pot autoritzar l'ocupació del domini públic marítim-terrestre per aquelles activitats o instal·lacions que per la seva naturalesa no puguin tenir una altra ubicació, i sempre amb la prèvia obtenció del títol habilitant per a la seva ocupació. En el supòsit d'extinció d'una concessió en domini públic marítimo-terrestre els terrenys quedaran subjectes al règim general de la Llei de Costes de l'art. 72.

b) Les obres, instal·lacions i activitats a la zona de servitud de protecció s'han d'ajustar al que disposen els articles 24 i 25 de la Llei de Costes, i requereixen l'obtenció prèvia de l'autorització de l'òrgan autonòmic o insular que sigui competent, segons les respectives atribucions que els confereix la regulació d'aplicació.

S'ha de garantir el respecte de les servituds de trànsit i accés al mar establertes en els articles 27 i 28 de la Llei de Costes, respectivament, i el compliment de les condicions assenyalades en l'article 30 per a la zona d'influència.

Quan es tracti d'edificacions destinades a residència o habitació de nova planta, ampliació de les existents, o d'aquelles altres que, pel fet de no complir les condicions que estableix l'article 25.2 de la Llei, no puguin ser autoritzades amb caràcter ordinari, només es poden atorgar autoritzacions de forma excepcional, d'acord amb el que determina el punt 3 de la disposició transitòria tercera de la Llei de Costes.

c) Les obres i instal·lacions existents a l'entrada en vigor de la Llei de Costes, situades en zona de domini públic o de servitud, es regularan per l'especificat en la disposició transitòria quarta de la Llei de Costes i en les disposicions transitòries 14 i 15 del Reglament que la desplega.

4. La realització d'obres en la zona de servitud de protecció emparades en el règim de la disposició transitòria quarta de la Llei de Costes, requereix la tramitació d'una declaració responsable, en els termes de l'apartat 3 de la disposició esmentada; així com en l'apartat 1 de la disposició transitòria quinzena del Reglament general de costes, que s'haurà de presentar davant l'òrgan competent de la comunitat autònoma o del Consell Insular de Mallorca, segons les respectives atribucions que els confereix la regulació d'aplicació.

Si les obres emparades en els supòsits de la disposició transitòria quarta de la Llei de Costes s'ubiquen en la zona de domini públic marítimo terrestre o en la zona de servitud de trànsit i no incideixen en la resta de la zona de protecció, la declaració responsable s'ha de presentar en el Servei perifèric de costes (Administració de l'Estat) d'acord amb el que indica l'apartat 2 de la disposició transitòria quinzena del Reglament General de Costes; o davant l'òrgan autonòmic o insular que en el futur pugui determinar una eventual normativa de distribució competència, quan s'hagin desplegat les previsions de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears sobre el traspàs de funcions en matèria de gestió del domini públic marítimo terrestre.

5. Als efectes del que preveu la Disposició Transitòria tercera de la Llei de Costes, en aquells trams de costa delimitats en el Pla general, per tal de poder autoritzar edificacions destinades a residència o habitació de nova planta, ampliació de les existents, o d'aquelles altres que no compleixen les condicions que estableix l'article 25.2 de la Llei de Costes, s'haurà de redactar un estudi de detall que, a més d'assenyalar les alineacions i rasants, el reajustament de les existents, l'ordenació dels volums i, si escau, el desenvolupament de la xarxa viària, contengui una justificació expressa del compliment dels requisits de la disposició transitòria tercera punt 3.2 de la Llei de Costes. Una vegada aprovat l'estudi de detall es podran autoritzar aquestes actuacions de conformitat amb el que determina l'estudi de detall, el Pla general i resta d'instruments d'ordenació en vigor, sempre que es garanteixi l'efectivitat de la servitud i que no es perjudiqui el domini públic marítim terrestre.

El Pla general delimita a la sèrie de plànols d'ordenació PO-SU a escala 1:1.000 els trams de costa de sòl urbà consolidat amb edificació de tipologia entre mitgeres que poden ser objecte d'estudi de detall, amb els codis PC per al nucli de Porto Cristo i IL per al nucli de s'Illot.

En aquells trams que ja tenen un estudi de detall aprovat que assenyali alineacions, rasants i volums, es poden autoritzar obres en zona de servitud de protecció d'acord amb aquests instruments d'ordenació.

El tram IL-01 està afectat en part per zona de servitud de protecció. Només es requereix l'aprovació prèvia d'un estudi de detall per poder autoritzar edificacions destinades a residència o habitació de nova planta, ampliació de les existents, o d'aquelles altres que no compleixen les condicions que estableix l'article 25.2 de la Llei de Costes, en els solars afectats per la zona de servitud de protecció.

El tram IL-05 té un estudi de detall aprovat en data 04/03/1993.

El tram IL-06 té un estudi de detall aprovat que marca únicament les alineacions en planta baixa, de data 03/05/1994. Per poder autoritzar edificacions destinades a residència o habitació de nova planta, ampliació de les existents, o d'aquelles altres que no compleixen les condicions que estableix l'article 25.2 de la Llei de Costes, en els solars afectats per la zona de servitud de protecció es requereix l'aprovació prèvia d'un estudi de detall que assenyali l'ordenació dels volums, sempre que es garanteixi l'efectivitat de la servitud de protecció i que no es perjudiqui el domini públic marítimo terrestre.

6. La tala d'arbres es pot permetre sempre que sigui compatible amb la protecció del domini públic, quan existeixi autorització prèvia de l'òrgan competent en matèria forestal i no minvi significativament les masses arbòries, sense perjudici que li sigui d'aplicació el que disposa l'Article 11 d'aquestes Normes urbanístiques.

Article 23

Servituds viàries

1. En matèria viària serà d'aplicació el règim establert per la legislació sectorial vigent (Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears, o la normativa que la substitueixi o desenvolupi en el futur).

2. Per a les noves construccions pròximes a carreteres del Consell de Mallorca, existents o previstes, serà necessari que amb caràcter previ a l'atorgament de llicencies d'edificació se duguin a terme els estudis corresponents per determinar els nivells sonors previsibles, i també l'obligació d'establir limitacions a l'edificabilitat o de disposar els mitjans de protecció acústica imprescindibles en cas de superar-se els llindars establerts a la Llei del renou i al Reial decret 1367/2007.

3. D'acord amb el que estableix l'article 36 de la Llei de carreteres de la CAIB, es prohibeix la instal·lació de publicitat que pugui esser visible des de la zona de domini públic de qualsevol carretera, excepte pel que fa a les travesseres de població, que es regula segons l'ordenança de publicitat d'aquest ajuntament, i sens perjudici del que preveu l'Article 174 d'aquestes Normes urbanístiques. La sol·licitud de llicència per instal·lar publicitat haurà d'incloure un plànol de situació de l'indret on es pretén la instal·lació de la publicitat i la carretera. La documentació tècnica ha d'indicar les dimensions i altura del cartell de publicitat, la cota a la que situa el cartell a nivell del sòl, i la cota a que es situarà el punt més alt del cartell. El promotor, amb la presentació de la sol·licitud de llicència haurà d'ingressar a la Tresoreria municipal un aval d'import del 150% del cost d'instal·lació del cartell per garantir que el cartell no serà visible des de les carreteres de la zona.

El termini de vigència de l'autorització per instal·lar el cartell serà de 3 mesos, comptats a partir de la notificació de l'acord, i l'autorització inclourà la prescripció que la llicència de finalització d'obres serà sol·licitada en el termini màxim de 3 mesos.

El promotor de la llicència, abans d'exhaurir-se el termini de vigència de la llicència, haurà de sol·licitar la llicència de finalització d'obra en la que es comprovarà, no solament la correcta execució de les obres d'instal·lació del cartell si no que el cartell no és visible des de la zona de domini públic de qualsevol carretera.

En el supòsit que el promotor no procedeixi a la sol·licitud de llicència de finalització d'obres, l'Ajuntament procedirà, prèvia audiència al promotor, a la declaració de caducitat de la llicència. Si el promotor no sol·licita la llicència de finalització d'obres i el cartell s'hagués instal·lat, l'Ajuntament confiscarà, de forma definitiva, l'aval dipositat si el cartell fos visible des de qualsevol carretera i procedirà a l'execució de les obres de retirada del cartell.

No es considera publicitat la retolació sobre els establiments i els indicadors informatius de l'activitat legalment implantada, que es regulen per al sòl rústic a l'Article 174 d'aquestes Normes urbanístiques.

4. Els plans i projectes que desenvolupin les actuacions previstes al Pla general i que puguin afectar les carreteres titularitat del Consell de Mallorca, els seus elements complementaris, les seves zones de domini públic, protecció o afecció, o bé les zones de reserva viaria previstes al PDSCMa, hauran de comptar amb l'autorització prèvia del Consell de Mallorca, d'acord amb la Llei de carreteres de la CAIB.

Article 24

Servituds ferroviàries

1. En matèria ferroviària serà d'aplicació el règim establert per la legislació sectorial vigent (Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, o la normativa que la substitueixi o desenvolupi en el futur). Aquesta Llei estableix limitacions a la propietat dels terrenys immediats al ferrocarril consistents en la declaració i delimitació de la zona de domini públic, la zona de protecció i el límit d'edificació.

2. Zona de domini públic

a) Els serveis ferroviaris de la comunitat autònoma circulen entre zones de domini públic, entesos com els terrenys que ocupen l'esplanació de la línia ferroviària, els seus elements funcionals i les instal·lacions que tinguin per objecte explotar-los correctament, i una franja de terreny de vuit metres (8 m) a cada costat de la plataforma, mesurada en horitzontal i perpendicularment a l'eix d'aquesta, des de l'aresta exterior de l'esplanació.

En les zones urbanes consolidades, la franja és de 5 metres (5 m) a cada costat. L'administració competent en la gestió del transport ferroviari pot reduir aquestes distàncies, amb l'informe previ de l'empresa prestadora del servei, quan se n'acrediti la necessitat i no s'ocasioni perjudici a la seguretat, la regularitat, la conservació i el lliure trànsit del ferrocarril. La zona de domini públic no pot ser inferior en cap cas a dos metres (2 m) a cada costat.

b) S'entén per esplanació, la superfície de terreny en el qual s'ha modificat la topografia natural del terra i sobre la qual es troba la línia fèrria, s'hi disposen els elements funcionals i s'hi ubiquen les instal·lacions, i per aresta exterior de l'esplanació, la intersecció del terreny natural amb els talussos del desmunt, del terraplè o, si escau, dels murs de sosteniment.

c) En els casos especials de ponts, viaductes, estructures o obres similars, es poden fixar com a arestes exteriors de l'esplanació les línies de projecció vertical de la vora de les obres sobre el terreny. El terreny comprès entre aquestes línies és de domini públic.

d) Als túnels, la determinació de la zona de domini públic s'estén a la superfície dels terrenys necessaris per assegurar la conservació i el manteniment de l'obra i les seves instal·lacions accessòries, d'acord amb les característiques geotècniques del terreny, l'altura sobre aquests i la disposició dels seus elements, tenint en compte circumstàncies com ara la ventilació i els accessos.

3. Zona de protecció

La zona de protecció de les línies ferroviàries consisteix en una franja de terreny a cada costat, delimitada interiorment per la zona de domini públic definida en l'apartat anterior, i exteriorment per dues línies paral·leles situades a trenta metres (30 m) de les arestes exteriors de l'esplanació. En el sòl que el planejament urbanístic corresponent classifiqui com a urbà consolidat, la zona de protecció ha de ser de deu metres (10 m) comptadors des de les arestes exteriors de l'esplanació. L'administració pot reduir aquestes distàncies en les mateixes circumstàncies que s'estableixen per a la zona de domini públic.

4. Normes especials

a) A la zona de domini públic només poden fer-se obres i instal·lacions, amb l'autorització prèvia de l'administració competent en la gestió de transport ferroviari, quan siguin necessàries per prestar el servei ferroviari o quan la prestació d'un servei públic o d'un servei o una activitat d'interès general ho requereixi. Excepcionalment, per causes degudament justificades, es pot autoritzar l'encreuament, tant aeri com subterrani, d'obres i instal·lacions d'interès privat amb la zona de domini públic.

A les zones urbanes, amb l'autorització prèvia de l'administració competent en matèria de transport ferroviari, es poden executar obres d'urbanització que millorin la integració del ferrocarril dins la zona de domini públic.

b) A la zona de protecció només es poden executar les obres i permetre els usos que siguin compatibles amb la seguretat del trànsit ferroviari, amb l'autorització prèvia de l'administració competent en la gestió de transport ferroviari. S'hi permeten els cultius agrícoles, sempre que es garanteixi una evacuació correcta de les aigües de reg i no es causin perjudicis a l'esplanació. Hi queda prohibida la crema de rostolls.

L'administració competent pot utilitzar o autoritzar que s'utilitzi la zona de protecció per raons d'interès general o quan es requereixi per a un millor servei de la línia ferroviària.

L'ocupació de la zona de protecció i els danys i perjudicis que es causin per utilitzar-la són indemnitzables d'acord amb el que estableix la Llei d'expropiació forçosa.

c) Per executar qualsevol tipus d'obra o instal·lació, fixa o provisional, canviar-ne la destinació o el tipus d'activitat que s'hi pugui fer i plantar o talar arbres a les zones de domini públic i de protecció, es requereix l'autorització prèvia de l'administració competent en la gestió de transport ferroviari. En cap cas no s'han d'autoritzar obres o instal·lacions que puguin afectar la seguretat de la circulació ferroviària, perjudicar o impedir una explotació adequada de la infraestructura ferroviària.

El que estableix aquest apartat s'entén sens perjudici de les competències d'altres administracions públiques.

d) En tots els casos anteriors, l'administració competent en la gestió de transport ferroviari, abans d'atorgar l'autorització, ha de requerir l'informe previ de l'empresa ferroviària afectada per aquestes obres o instal·lacions.

e) Reglamentàriament es poden definir els tipus d'obres i usos que, encara que no responguin a un interès general, són susceptibles de ser autoritzats a la zona de protecció, sempre que no suposin un perjudici per a la línia ferroviària i per a la seva explotació, i siguin compatibles amb la seguretat del trànsit ferroviari.

f) En les construccions i instal·lacions ja existents a la zona de protecció i de domini públic, es pot autoritzar l'execució, exclusivament, d'obres de conservació, manteniment i millora, sempre que:

- No suposi un augment del volum de la construcció.

- Sigui compatible amb la seguretat del trànsit ferroviari i no suposi un perjudici per a la línia ferroviària i la seva explotació.

- La construcció s'hagi executat legalment i amb tots els permisos necessaris en el seu moment.

5. Límit d'edificació

a) S'estableix la línia límit d'edificació en ambdós costats de les línies ferroviàries. Des d'aquesta línia fins a la línia ferroviària queda prohibit qualsevol tipus d'obra de construcció, reconstrucció o ampliació, a excepció de les que siguin imprescindibles per conservar i mantenir els edificis existents en el moment que entrà en vigor la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears.

També es prohibeix establir noves línies elèctriques d'alta tensió dins de la superfície afectada per la línia límit d'edificació.

b) La línia límit d'edificació se situa a vint metres (20 m) mesurats horitzontalment, de l'aresta exterior més pròxima a la plataforma, si bé reglamentàriament es pot determinar una distància més curta d'acord amb les característiques de les línies.

c) L'administració competent en la gestió ferroviària, amb l'informe previ de l'empresa ferroviària i les entitats locals afectades, per raons geogràfiques o socioeconòmiques, pot fixar una línia límit d'edificació en zones o àrees delimitades diferent de la que s'estableix amb caràcter general.

d) L'administració competent en la gestió del transport ferroviari, amb l'informe previ sobre la idoneïtat de la reducció de l'empresa ferroviària que explota el servei, pot establir la línia límit d'edificació en les línies ferroviàries que circulin per zones urbanes a una distància més curta que la que es fixa en la lletra b) d'aquest apartat 5, quan ho permeti el planejament urbanístic corresponent, sempre que això redundi en una millora de l'ordenació urbanística i no causi perjudicis a la seguretat, la regularitat, la conservació i el lliure trànsit del ferrocarril.

Article 25

Servituds gasoducte de transport primari

1. Pel terme municipal de Manacor discorre el gasoducte de transport primari Cas Tresores-Manacor-Felanitx. Aquest gasoducte té 16” de diàmetre des de Palma fins a Manacor i 12” des de Manacor a Felanitx.

2. En l'entorn del seu traçat es generen dues zones de protecció que limiten els usos de les finques rústiques per les que discorre:

a) Zona A: es tracta d'un corredor de quatre metres (4 m) -dos metres (2 m) a cada costat de la canonada- en el qual està prohibit efectuar treballs de llaurada o similars a una profunditat major de cinquanta centímetres (50 cm) i plantar arbres i arbustos. Dins d'aquesta es troba la zona de servitud permanent d'1 metre d'amplària a cada costat de la canonada.

b) Zona B: es tracta d'un corredor de vuit metres (8 m) d'amplària a cada costat de la zona A, on es prohibeix realitzar qualsevol tipus d'obres, construcció, edificació o efectuar alguna actuació que pogués danyar o pertorbar el bon funcionament de les instal·lacions.

 

CAPÍTOL VI AIGÜES SUPERFICIALS

Article 26

Legislació aplicable

1. En matèria d'aigües serà d'aplicació el règim establert per la legislació sectorial vigent o la normativa que la substitueixi en el futur.

2. Les obres i instal·lacions en domini públic hidràulic, en zones de servitud, en zones de policia i en zones inundables o potencialment inundables necessiten autorització administrativa prèvia de la Direcció General de Recursos Hídrics. Aquesta autorització és independent de qualsevol altra que hagi de ser atorgada pels diferents òrgans de les administracions públiques, i, si escau, dels propietaris de terrenys particulars. No obstant això, queden excloses de l'autorització de l'Administració Pública Hidràulica les previstes en el Pla Hidrològic de les Illes Balears o la normativa que la substitueixi en el futur.

3. L'afecció o no de futurs projectes a la zona de domini públic hidràulic i a les seves zones de protecció (servitud i policia), s'ha de realitzar amb la informació disponible a la infraestructura de dades espacials de les Illes Balears (IDEIB).

Article 27

Domini públic hidràulic i zones de servitud (E)

1. Els marges dels terrenys que limiten amb els llits de domini públic estan subjectes en tota la seva extensió longitudinal:

a) a una zona de servitud de cinc metres (5 m) d'amplària per a ús públic,

b) a una zona de policia de cent metres (100 m) d'amplària, en la qual es condiciona l'ús del sòl i les activitats que s'hi desenvolupin.

2. La regulació de les zones de servitud i de policia té com a finalitat la consecució dels objectius de preservar l'estat del domini públic hidràulic, prevenir el deteriorament dels ecosistemes aquàtics, contribuir a la seva millora, i protegir el règim dels corrents en avingudes, afavorint la funció dels terrenys adjacents amb als llits en la laminació de cabals.

3. A les zones properes a la desembocadura a la mar, o quan les condicions topogràfiques dels llits i marges ho facin necessari per a la seguretat de persones i béns, pot modificar-se l'amplària de les zones de servitud i de policia en la forma que determini el Reglament del domini públic hidràulic vigent.

4. Les zones definides en els apartats anteriors es corresponen al grafisme següent:

 

 

​​​​​​​Article 28

Zona de servitud per a ús públic (E)

1. La zona de servitud per a ús públic té les finalitats següents:

a) Protecció de l'ecosistema fluvial i del domini públic hidràulic.

b) Pas públic, per als vianants i per al desenvolupament dels serveis de vigilància, conservació i salvament, tret que per raons ambientals o de seguretat la Direcció General de Recursos Hídrics en consideri convenient la limitació.

c) Avarat i amarrament d'embarcacions de forma ocasional i en cas de necessitat.

2. Els propietaris d'aquestes zones de servitud poden sembrar i plantar espècies no arbòries lliurement, sempre que no deteriorin l'ecosistema fluvial o impedeixin el pas assenyalat a l'apartat anterior. Les tales o plantacions d'espècies arbòries requereixen autorització de la Direcció General de Recursos Hídrics.

3. Amb caràcter general no es pot realitzar cap tipus de construcció en aquesta zona tret que resulti convenient o necessària per a l'ús del domini públic hidràulic o per a la seva conservació i restauració. Només poden autoritzar-se edificacions en zona de servitud en casos molt justificats.

Les edificacions que s'autoritzin s'han d'executar en les condicions menys desfavorables per a la pròpia servitud i amb la mínima ocupació, tant en el sòl com en el vol. Ha de garantir-se l'efectivitat de la servitud, procurant-ne la continuïtat o la ubicació alternativa i la comunicació entre les àrees del seu traçat que quedin limitades per la servitud.

Article 29

Zona de servitud de policia (E)

1. A la zona de policia de cent metres (100 m) d'amplada mesurats horitzontalment a partir del llit queden sotmesos al que disposa el Reglament del domini públic hidràulic vigent les següents activitats i usos del sòl:

a) Les alteracions substancials del relleu natural del terreny.

b) Les extraccions d'àrids.

c) Les construccions de tot tipus, tinguin caràcter definitiu o provisional.

d) Qualsevol altre ús o activitat que suposi un obstacle per al corrent en règim d'avingudes o que pugui ser causa de degradació o deteriorament de l'estat de la massa d'aigua, de l'ecosistema aquàtic, i en general, del domini públic hidràulic.

2. L'execució de qualsevol obra o treball a la zona de servitud de policia del domini públic hidràulic requerirà d'autorització administrativa prèvia de l'administració hidràulica de les Illes Balears.

Article 30

Zona de flux preferent i zones inundables (E)

1. Zona de flux preferent:

a) La zona de flux preferent es troba definida a l'article 9 del Reial decret 849/1986, d'11 d'abril, que aprova el Reglament del domini públic hidràulic o norma que el substitueixi en el futur.

b) En els plànols d'ordenació del sòl urbà d'aquest Pla general, sèrie PO-SU a escala 1:1.000, es grafien les zones de flux preferent, d'acord amb l'Estudi d'inundabilitat annex en Pla general, tal com prescriu el pla hidrològic vigent.

2. Zones inundables o potencialment inundables:

a) Es consideren zones potencialment inundables en sòl en situació d'urbanitzat les planes geomorfològiques d'inundació que consten en el visor de l'IDEIB. En el plànol d'informació del sòl rústic d'aquest Pla general, PI-08A. Hidrografia a escala 1:40.000, es recullen les planes geomorfològiques d'inundació com a zones potencialment inundables. Aquestes zones potencialment inundables regiran fins que l'administració hidràulica no hagi delimitat les zones inundables definitives.

b) Es consideren zones potencialment inundables en sòl urbà els terrenys que puguin resultar inundats pels nivells teòrics que assumirien les aigües en les avingudes el període estadístic de tornada de les quals sigui de 500 anys, d'acord amb l'Estudi Hidrològic Hidràulic que forma part d'aquest Pla general. En els plànols d'ordenació del sòl urbà d'aquest Pla general, sèrie PO-SU a escala 1:1.000, es recullen les zones potencialment inundables. Aquestes zones potencialment inundables regiran fins que l'Estudi Hidrològic Hidràulic del Pla general no sigui informat favorablement per part de l'organisme d'acord amb la normativa escaient.

c) Transitòriament, i fins que l'administració hidràulica no hagi delimitat les zones inundables, els planificadors i promotors urbanístics de planejament derivat sobre àrees potencialment inundables del sòl en situació de rural podran fer ús de l'Estudi Hidrològic Hidràulic del Pla general o bé elaborar els estudis hidrològics i hidràulics corresponents.

 

Article 31

Limitació dels usos en la zona de flux preferent i en les zones inundables (E)

1. Limitació dels usos en la zona de flux preferent:

a) La limitació d'usos en les zones de flux preferent en situació de sòl rural a l'entrada en vigor del Real Decret 638/2016, de 9 de desembre, està regulat a l'article 9bis del Reglament del Domini Públic Hidràulic i requeriran autorització administrativa.

b) La limitació d'usos en zones de flux preferent en situació de sòl urbanitzat a l'entrada en vigor del Real Decret 638/2016, de 9 de desembre, està regulat a l'article 9ter del Reglament del Domini Públic Hidràulic i requeriran autorització administrativa.

2. Limitació dels usos en les zones inundables o potencialment inundables:

a) Les edificacions que es vulguin efectuar en una zona inundable o en una zona potencialment inundable d'acord amb aquest Pla general es regiran pel que disposa el RDPH i requeriran autorització administrativa.

b) Amb caràcter general les noves edificacions i usos associats es duran a terme fora de les zones inundables i potencialment inundables. En aquells casos en els quals no sigui viable, se sotmetran a les condicions següents:

b.1) Les edificacions es dissenyaran tenint en compte el risc d'inundació existent i els nous usos residencials es disposaran a una cota tal que no estiguin afectats per l'avinguda amb període de retorn de 500 anys, i s'han de dissenyar tenint en compte el risc i el tipus d'inundació existent. Podran disposar de garatges subterranis i de soterranis, sempre que es garanteixi l'estanquitat del recinte per a l'avinguda de 500 anys de període de retorn, es realitzin estudis específics per evitar el col·lapse de les edificacions, tot això tenint en compte la càrrega sòlida transportada, i a més es disposi de respiradors i vies d'evacuació per sobre de la cota d'aquesta avinguda. S'haurà de tenir en compte la seva accessibilitat en situació d'emergència per inundacions.

b.2) S'evitarà l'establiment de serveis o equipaments sensibles o infraestructures públiques essencials, com ara hospitals, centres escolars o sanitaris, residències de persones grans o de persones amb discapacitat, centres esportius o grans superfícies comercials on puguin produir-se grans aglomeracions de població, acampades, zones destinades a l'allotjament als càmpings i edificis d'usos vinculats, parcs de bombers, centres penitenciaris, depuradores, instal·lacions dels serveis de Protecció Civil, o similars. Excepcionalment, quan es demostri que no existeix cap altra alternativa d' ubicació, se'n podrà permetre l'establiment, sempre que es compleixi l'establert a l'apartat anterior i s'asseguri la seva accessibilitat en situació d'emergència per inundacions.

c) Queden excloses de l'autorització prevista en el punt a) d'aquest apartat:

c.1) Les actuacions de conservació, manteniment i rehabilitació de construccions i edificis existents que no s'executin en soterranis i les que s'executin en edificacions vinculades a un ús públic essencial quan no comportin un augment del risc per a les persones.

c.2) Les obres que no requereixin un projecte tècnic quan no estiguin incloses en zones de policia o servitud i no modifiquin la circulació lliure de les aigües o no representin obstacles per al flux del vessament, el desguàs o les avingudes de les aigües.

c.3) Les obres de construcció, rehabilitació o reparació de safarejos, piscines o aljubs, sempre que la part més alta es trobi a la cota del terreny.

c.4) Les obres de conservació i manteniment de camins existents.

c.5) Les obres de manteniment o reparació de serveis soterrats, com canonades d'aigua, gas, sanejament, fibra òptica, electricitat o similars.

c.6) Obres i activitats l'execució de les quals no impliqui un obstacle per a les aigües, en concret la celebració d'esdeveniments culturals i esportius.

c.7) La instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en teulades d'edificacions existents.

d) El promotor de les obres haurà de subscriure una declaració responsable en la qual expressi clarament que coneix i assumeix el risc existent i les mesures de protecció civil aplicables al cas, comprometent-se a traslladar aquesta informació als possibles afectats, amb independència de les mesures complementàries que estimi oportú adoptar per a la seva protecció. Aquesta declaració responsable haurà d'estar integrada, al seu cas, en la documentació de l'expedient d'autorització. En els casos en què no hagi estat inclosa en un expedient d'autorització de l'Administració hidràulica, s'haurà de presentar davant d'aquesta amb una antelació mínima d'un mes abans de l'inici de l'activitat.

e) A més de l'establert en el punt d) anterior, amb caràcter previ a l'inici de les obres, el promotor haurà de disposar del certificat del Registre de la Propietat en el qual s'acrediti que existeix anotació registral i indiqui que la construcció es troba en zona inundable.

f) A les zones inundables o potencialment inundables de baixa probabilitat d'inundació (per a avingudes amb període de retorn superior a 100 anys) es prohibeixen les instal·lacions o activitats d'emmagatzematge de substàncies prioritàries, tret que disposin d'un informe favorable de l'Administració pública hidràulica i amb les mesures preventives necessàries, per garantir la no afecció al domini públic hidràulic.

 

TÍTOL II INTERVENCIÓ MUNICIPAL

CAPÍTOL I INFORMACIÓ URBANÍSTICA

Article 32

Consulta del planejament

1. Tota persona té dret a examinar, per si mateixa i gratuïtament, en els llocs i condicions de funcionament del servei, la documentació del Pla general, els plans urbanístics de desenvolupament i els instruments d'execució urbanística.

2. Amb tal finalitat, en les oficines municipals hi ha d'haver, com a mínim, una còpia íntegra de tota la documentació dels plans i dels seus documents annexos i complementaris, dels convenis urbanístics i amb constància dels respectius actes d'aprovació definitiva, així com dels d'aprovació inicial i provisional de les eventuals modificacions en curs.

3. Són d'aplicació l'article 12 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i els articles 21 a 23 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca en tot allò que no s'oposi a la Llei 12/2017, pel que fa a participació ciutadana, publicitat i dret d'informació i Registre municipal d'urbanisme.

Article 33

Còpia de documents

1. Qualssevol persona interessada pot obtenir una còpia en format paper o digital dels instruments de planejament urbanístic municipal aprovats definitivament, amb abonament previ de les taxes que determinin les ordenances fiscals per a l'any en curs.

2. Igualment, però motivadament i amb les limitacions que estableix la Llei de protecció de dades i la Llei de propietat intel·lectual, es pot obtenir una còpia en format paper o digital dels documents administratius i projectes consignats a l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament.

3. L'Ajuntament ha de lliurar aquesta còpia en el termini màxim d'un mes de la presentació de la sol·licitud.

4. És d'aplicació l'article 12 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i l'article 24 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca en tot allò que no s'oposi a la Llei 12/2017, pel que fa a certificació, consultes i peticions d'informació urbanística.

Article 34

Alineacions i rasants

1. Abans de sol·licitar llicència d'obres, pot presentar-se a l'Ajuntament una petició oficial per a la concreció de l'alineació i rasant del carrer i voravia o carrers i voreres que preveu el planejament amb els quals confronta el solar a edificar. A aquesta petició s'hi ha d'acompanyar un plànol de situació de la parcel·la a escala mínima 1:1.000 corresponent a la base cartogràfica municipal, referit a carrers i edificis de fàcil identificació, així com un plànol topogràfic del solar, degudament fitat, a escala mínima 1:200, així com fotografies en color del solar que es pretén edificar i el seu entorn, amb expressió en el plànol dels llocs des d'on han estat preses.

2. L'Ajuntament ha de contestar la sol·licitud en un termini màxim de tres mesos indicant l'alineació i rasant resultant, així com la forma com s'ha de fitar sobre el terreny per part de la persona interessada. Quan els serveis tècnics municipals ho considerin oportú, poden fitar-ho ells directament sobre el terreny. La manca de resposta en el termini de tres mesos implica la desestimació de la sol·licitud de la proposta d'alineació, tota vegada que afecta al domini públic viari.

Article 35

Certificat d'aprofitament urbanístic

1. D'acord amb l'article 180 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca, les persones interessades poden sol·licitar a l'Ajuntament l'emissió de certificats d'aprofitament urbanístic de finques concretes.

2. La sol·licitud s'ha d'acompanyar de plànol d'emplaçament a escala 1:500, 1:1.000 o 1:5.000, segons si és sòl urbà, sòl urbanitzable o rústic, on s'indiqui la situació del terreny, la superfície i la configuració, les característiques topogràfiques, la longitud de façana i partions, la situació respecte de vies i d'altres accessos, així com les edificacions i arbrat existents. La sol·licitud s'ha d'acompanyar, a més, d'una fotografia aèria de la finca, la nota registral simple i la referència cadastral.

3. El certificat d'aprofitament urbanístic té una vigència de sis mesos des de la notificació a la persona que l'ha sol·licitat. Això no obstant, el certificat advertirà de manera expressa que la informació que conté es refereix estrictament al moment de la seva emissió, i advertirà igualment que en cas d'alteració de les condicions dels instruments de planejament o de gestió i altres determinacions que condicionin l'aprofitament i l'ús del terrenys, es considerarà extingida la validesa de la informació, sense que no sigui necessari notificar-la.

Article 36

Altres certificats urbanístics

Qualsevol persona interessada pot sol·licitar a l'Ajuntament l'expedició d'un certificat que determini per a una parcel·la, solar o edifici les següents qüestions:

a) dotació de serveis existents davant la façana o les façanes de la parcel·la

b) existència d'infracció urbanística

c) prescripció d'infracció urbanística

d) qualsevol altra qüestió relativa a la normativa urbanística municipal

 

CAPÍTOL II LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES

Article 37

Actes subjectes a llicència

1. Requereix la preceptiva llicència urbanística municipal la realització dels actes recollits a l'article 146 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, sempre que el desplegament reglamentari no en determini la subjecció al règim de comunicació prèvia d'acord amb l'article 148 de la llei esmentada. Així mateix, per determinació d'aquest pla general, se subjecten a llicència urbanística la realització dels actes a què es refereixen els apartats 2 i 3 següents.

2. Les obres en la via pública o en terrenys de domini públic a realitzar per particulars o empreses concessionàries es conceptuen com a obres subjectes a llicència urbanística, i en cap cas no es poden subjectar al règim de comunicació prèvia.

3. Els portals, les marquesines i els tendals definits i regulats a l'Article 108 d'aquestes Normes urbanístiques, requereixen llicència municipal.

4. Les sol·licituds de llicència urbanística s'han de tramitar segons el règim que estableix la normativa aplicable.

5. Les obres subjectes a llicència municipal lligades a la instal·lació o l'adequació d'activitats permanents o a infraestructures comunes vinculades a aquestes, es regiran pel que preveu la legislació reguladora d'activitats i, supletòriament, amb el previst per l'ordenament urbanístic vigent i aquest Pla.

Article 38

Documentació necessària per a la sol·licitud de llicències

1. La sol·licitud de llicència urbanística s'ha de subscriure per la persona promotora de l'actuació de que es tracti, i s'hi ha d'adjuntar tota la documentació requerida a la normativa urbanística vigent.

2. En el cas de sol·licituds de llicències d'obra, s'ha d'adjuntar la documentació que indica l'article 369 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca. En el cas d'obres que requereixin projecte tècnic, s'han d'adjuntar, com a mínim, dues còpies en format paper i una còpia en format digital pdf, subscrites per la persona facultativa competent, i visat pel col·legi professional corresponent, només en el cas que dit visat resulti exigible d'acord amb la legislació estatal.

3. Els nomenaments de la persona directora d'obra i de la persona directora de l'execució, quan es tracti d'actuacions en què hagin d'intervenir, s'han d'adjuntar necessàriament si la sol·licitud de llicència urbanística es formula simultàniament mitjançant projecte bàsic i projecte d'execució. En altre cas, s'adjunten amb la presentació del projecte d'execució, en els termes que defineix l'article 376.5 del Reglament esmentat. En els mateixos termes, s'ha d'adjuntar el nomenament d'empresa constructora per la persona promotora i el document acreditatiu d'acceptació d'aquesta condició per l'empresa.

4. En tot cas, qualsevol sol·licitud de llicència d'obra que, d'acord amb la normativa d'ordenació de l'edificació, no requereixi projecte tècnic, s'ha d'acompanyar de la documentació que estableix la LUIB i el RLOUSM, i s'ha d'adjuntar igualment el nomenament d'empresa constructora per la persona promotora i el document acreditatiu d'acceptació d'aquesta condició per l'empresa.

Article 39

Documents del projecte

1. Els projectes han de contenir la documentació requerida per la normativa vigent redactada per personal tècnic competent, així com la que ve definida, per a projectes d'obres, en l'annex I del Codi tècnic de l'edificació i en l'article 376 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca.

2. Específicament s'han de complir els següents requisits addicionals per als projectes presentats on sigui d'aplicació aquest Pla general:

a) El plànol d'emplaçament general ha d'assenyalar la situació de la parcel·la en relació a les confrontants, l'orientació del solar o parcel·la i la seva referència cadastral.

b) Plànol de situació de les obres en el solar o parcel·la, a escala 1:500, en què s'ha d'assenyalar:

- les distàncies de l'obra amb els eixos de les vies públiques amb què confronta,

secció i planta del carrer al qual dóna de front, amb acotació de les alineacions i les voravies, amb indicació dels serveis urbanístics, el mobiliari urbà i l'arbrat existents,

- la línia de delimitació de la zona marítimo-terrestre, i zones de servitud, si s'escau,

- les línies d'altres elements demanials o subjectes a servituds legals a les què pugui estar subjecte,

- les distàncies des del contorn de l'edificació als eixos de parets mitgeres i als paraments exteriors de façana.,

- el límit de profunditat edificable i l'alineació de façana, si n'hi ha,

- totes les construccions i instal·lacions preexistents a la parcel·la, i

- els punts de connexió als serveis en la planta.

c) Plànol de plantes i de totes les façanes a escala 1:50 o 1:100 o, excepcionalment, a escala 1:200 si les mides del dibuix així ho exigeixen, amb les seccions necessàries per a la seva completa determinació. Al plànol de planta baixa s'ha d'indicar la cota del paviment acabat i als plànols d'alçats i seccions, la línia del terreny natural i la línia del terreny final.

d) Plànol topogràfic a escala adient amb corbes de nivell de metre en metre amb la projecció de l'edifici i tots els elements constructius, els preexistents i els previstos, dins els límits de la parcel·la i les vies confrontants.

e) Fotografies en color en què puguin apreciar-se les característiques de la parcel·la, les construccions o instal·lacions preexistents i el seu entorn. En sòl urbà també s'han d'aportar fotografies de la via pública confrontant a la parcel·la. S'ha d'indicar el punt des d'on s'han pres en el plànol de conjunt de la parcel·la.

f) Si s'escau, cal també documentar que s'han realitzat les mesures preventives de seguretat i d'autoprotecció establertes al CTE i al Decret 125/2007, de 5 d'octubre, tal com s'indica en l'Article 12 d'aquestes Normes urbanístiques.

g) Si s'escau, cal també documentar les mesures adoptades en relació a l'Article 13 d'aquestes Normes urbanístiques.

3. Tota la documentació s'ha de presentar en DINA4 o plegada dins carpetes de grandària DINA4.

4. Tots els documents s'han de presentar amb claredat i exactitud de dibuix, tant en suport paper com en suport digital pdf.

Article 40

Exemplar de l'obra i cartell del projecte

1. Els documents que acreditin la concessió de la llicència, conformement amb l'article anterior, s'han de tenir sempre a l'obra i s'han d'exhibir a l'autoritat municipal o als seus agents delegats quan ho sol·licitin.

2. Igualment és obligatori col·locar en lloc visible i llegible des de la via pública el cartell d'obres corresponent, i que l'Ajuntament entrega al promotor en el moment de la concessió de la llicència.

3. El cartell informatiu ha de contenir les dades mínimes recollides als apartats 1 i 3 de l'article 395 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca.

Article 41

Direcció facultativa i empresa responsable

1. En totes aquelles obres que requereixin la direcció de tècnics facultatius, si el director o els tècnics deixen d'exercir la intervenció a l'obra durant la seva execució, han de comunicar-ho per escrit a l'Ajuntament en un termini de 24 hores. Les obres, en aquest cas, s'han de suspendre fins que no s'hagi comunicat a l'Ajuntament la designació del substitut o substituts mitjançant un escrit en què consti la seva conformitat.

2. D'igual manera, en el moment de cessament de l'empresa constructora s'han d'aportar immediatament el justificant del cessament de l'empresa constructora i el nomenament de la nova empresa; si no és així, s'han de paralitzar les obres.

Article 42

Terminis per iniciar i acabar les obres

1. En l'acte d'atorgament de la llicència s'han de determinar els terminis d'inici, interrupció màxima i finalització de les obres. Aquest darrer termini és de trenta-sis (36) mesos.

2. Les activitats que autoritza la llicència s'han d'iniciar dins els terminis fixats en l'acte d'atorgament, que és com a màxim de sis (6) mesos comptats a partir de l'endemà de la notificació d'aquest atorgament.

3. Les persones titulars d'una llicència urbanística tenen dret a obtenir una pròrroga en els termes que regula la legislació vigent.

4. És d'aplicació, complementàriament, el règim de terminis establert a l'article 154 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

5. L'incompliment dels terminis establerts en la llicència urbanística en suposa la caducitat.

6. Les obres que s'executin mentre la llicència estigui caducada o sense efecte, llevat de les feines de seguretat i manteniment permeses per l'Ajuntament, es consideren obres no autoritzades, i donaran lloc a les responsabilitats pertinents per fer obres sense llicència i a les mesures executives que corresponen.

Article 43

Comprovació i vigilància

1. Tota llicència d'obres, així com la respectiva sol·licitud i execució, comporta implícitament l'obligació dels sol·licitants i realitzadors de permetre, en qualsevol moment, que l'autoritat municipal, delegats i funcionaris amb missió inspectora d'obres, edificis o instal·lacions puguin reconèixer i inspeccionar l'immoble en què es duen o s'hagin de dur a terme les obres.

2. Durant l'execució de les obres i per comprovar-les finalment, els serveis tècnics municipals o el servei d'inspecció urbanística municipal poden requerir la presència de les persones solidàriament responsables perquè facilitin a les oficines municipals les dades necessàries per comprovar si s'acompleix el que dicten aquestes normes i també perquè assisteixin a les visites d'inspecció de les obres.

Article 44

Suspensió per manca de seguretat

Si els tècnics municipals dictaminen que l'execució d'una obra infringeix les normes de seguretat, l'òrgan competent, si hi ha urgència, pot suspendre-la i ordenar l'adopció de les mesures necessàries de precaució. L'autoritat municipal, a més, pot suspendre l'obra si qualsevol organisme d'una administració supramunicipal comunica a l'Ajuntament que l'obra compromet la seguretat pública.

Article 45

Ocupació de la via pública

1. Amb la sol·licitud de llicència d'obres s'ha de sol·licitar l'ocupació de la via pública amb bastiments, tanques, contenidors d'obres o altres instal·lacions provisionals si l'obra ho requereix. L'Ajuntament regula mitjançant ordenança les condicions i el termini de l'ocupació.

2. L'autorització d'ocupació de via pública comporta el pagament de les exaccions que fixen les ordenances fiscals de l'Ajuntament. Una vegada exhaurit el termini s'han de retirar els bastiments, tanques i materials i s'ha de restablir l'estat correcte de la via pública. Es pot obtenir nou permís d'ocupació o pròrroga del concedit si s'abona la sobretaxa que estableixin les ordenances fiscals pertinents.

3. Els comptadors provisionals d'obra s'han d'instal·lar sempre a l'interior del solar, fora de la via pública.

Article 46

Obres en la via pública

1. Qualsevol obra que es realitzi en terrenys de domini públic s'ha de dur a terme de manera que produeixi el mínim de perjudicis a la circulació rodada o als vianants i veïns.

2. Les obres en la via pública o en terrenys de domini públic a realitzar per particulars o empreses concessionàries es conceptuen com a obres subjectes a llicència urbanística, i en cap cas no es poden subjectar al règim de comunicació prèvia.

3. En les obres de via pública són d'aplicació les disposicions relatives al cartell d'obra recollides als apartats 2 i 3 de l'Article 40 d'aquestes Normes urbanístiques.

4. El contractista de l'obra és responsable de la senyalització i abalisament tant de dia com de nit, i hi ha d'aportar, d'acord amb l'estudi de seguretat i salut, els elements homologats necessaris com ara tanques, senyals lumínics vermells, senyals de trànsit, etc.

5. No es pot concedir cap permís per a obertura de síquies en paviments que no tinguin més de quatre anys de realització, comptats a partir de la data de la recepció formal o de l'aprovació de la darrera certificació d'obra o factura. Només es pot concedir permís, de forma excepcional, en casos d'avaria o en aquells en què es demostri clarament l'absoluta urgència de les obres a realitzar i la impossibilitat de dur-les a terme de cap altra manera.

6. Qualsevol síquia realitzada a l'espai urbà comporta l'obligació d'acabar l'obra amb un paviment determinat, regulat per la normativa municipal, i en òptimes condicions de servei. En cas que la síquia tingui una amplada superior a dos metres (2 m) i es realitzi sobre els carrils de circulació o aparcament de la calçada, s'ha de reposar la capa d'asfalt de tota l'amplada dels carrils de circulació o aparcament afectats al llarg de la longitud completa de la síquia. Quan afecti a la voravia s'ha de reposar tota l'amplada de la voravia. Per la resta de rases la reposició dels paviments afectats s'ajustarà a les determinacions de la llicencia municipal concedida.

7. En les obres referides en els apartats anteriors, la presentació del certificat facultatiu de finalització d'obres dóna dret a la seva utilització pública. Aquestes obres han de ser inspeccionades pels tècnics municipals i durant el termini de 12 mesos des de la presentació del certificat facultatiu de conclusió d'obres corre a càrrec de l'entitat sol·licitant del permís la reparació de qualsevol desperfecte a la via pública que fonamentadament pugui atribuir-se a defecte de les obres realitzades, informe previ del tècnic municipal. Aquestes reparacions les ha de realitzar la persona obligada en el termini establert, o en cas contrari, les pot realitzar l'Ajuntament a càrrec de la persona obligada.

Article 47

Reparació de danys i reposicions

1. L'obtenció de la llicència municipal d'obres o instal·lacions du implícita l'obligació de fer front a l'abonament de les despeses per danys i desperfectes que durant les obres s'ocasionin a la via pública, voravies, arbrat i vegetació, paviments, passejos, faroles, instal·lacions d'enllumenat, gas, subministrament d'aigua, xarxes de clavegueram i qualssevol béns públics i patrimonials que siguin deteriorats. Aquesta obligació també es fa extensiva als danys ocasionats amb motiu de les obres que s'executin a l'empara d'una comunicació prèvia.

2. En el termini concedit per a l'execució de l'obra hi ha el temps necessari per retirar les tanques, bastiments i mitjans auxiliars i reposar els paviments i altres elements de la via pública que s'hagin deteriorat durant l'execució de l'obra.

Article 48

Moviments de terres

La llicència per a moviments de terra no legitima l'obertura de vies, la urbanització o l'obertura de fonaments, excavació de soterranis o destrucció de jardins o tala d'arbres, sinó que s'ha de limitar a obres d'anivellament i neteja de terrenys.

Article 49

Obres inacabades

Si les obres s'interrompen injustificadament o queden paralitzades o inacabades en haver-se exhaurit el termini per a l'execució de les obres concedit en la llicència, i no es troben en condicions adequades de seguretat, salubritat o estètica, l'òrgan competent pot decretar que s'executin les mesures adients per esmenar la situació a càrrec del titular de la llicència o propietari del sòl o edifici. Si aquestes persones no ho executen, ho pot realitzar l'Ajuntament a càrrec de les persones obligades.

Article 50

Finalització de les obres

Seran d'aplicació l'article 158 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i els articles 382 i 383 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca en tot allò en què no s'oposi a la Llei 12/2017, pel que fa a necessitat o no de llicència d'ocupació o de primera utilització i al seu procediment d'atorgament amb les següents particularitats:

1. En casos d'obres on no sigui preceptiva la sol·licitud de la llicència d'ocupació o de primera utilització, en l'acte de concessió de la llicència s'indicarà la necessitat d'una comprovació final per part dels serveis municipals. En cas de fer-se necessària, aquesta comprovació es regirà pels mateixos preceptes recollits al punt 4 i 5 d'aquest article.

2. A la sol·licitud de la persona interessada, s'han d'adjuntar fotografies de la totalitat de les façanes de l'obra acabada, fetes des de la via pública en les mateixes condicions que per a la sol·licitud de la llicència. En el cas d'obres en béns catalogats, una vegada finalitzades les obres o actuacions autoritzades, cal presentar també documentació gràfica que reflecteixi l'estat final del bé catalogat.

3. Pel que fa al supòsit de primera utilització i ocupació parcial que tracta l'article 382.4 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca, l'edifici ha d'incloure l'acabat de totes les façanes, la construcció de les mitgeres i totes les zones comunes de l'edifici.

4. S'ha de comunicar a la persona sol·licitant el dia i l'hora per a la inspecció, per què el sol·licitant o el seu representant faciliti als serveis d'inspecció el lliure accés a l'obra.

5. Rebuda la comunicació a què es refereix la norma anterior, els funcionaris municipals designats per a la inspecció final l'ha d'efectuar i emetre un informe on consti si l'obra s'ha subjectat a tots els aspectes, si en la construcció s'ha tingut en compte tot allò que es preveu en aquestes ordenances; si s'han reparat els danys i perjudicis causats en la via pública; si està construïda la voravia davant de l'edifici de què es tracti, i, igualment, si el cost final de les obres es correspon amb el pressupost aprovat amb la llicència i si s'han reposat les línies elèctriques i les de comunicacions adossades a façana i tots els elements urbanístics preexistents.

6. Realitzades aquests comprovacions, l'Ajuntament ha d'emetre la llicència d'ocupació o primera utilització, que es requereix per poder connectar els subministraments de serveis a l'edifici.

Article 51

Usos i obres provisionals

1. En relació a usos i obres provisionals serà d'aplicació el que es disposa en l'article 128 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i en els articles 184 i 387 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca, en tot allò que no s'oposi a l'article 128 de la Llei 12/2017.

2. Per motius de defensa del paisatge no es permeten, tampoc com a provisionals, els cartells i les tanques publicitàries en sòl urbanitzable i en sòl rústic.

3. En sòl urbanitzable, i sempre que no s'ultrapassin els terminis de presentació dels instruments de planejament o de gestió que per a cada sector preveu aquest pla general, es permeten com a obra provisional els tancaments de parcel·la, sempre que es tracti de tancaments fàcilment desmuntables, sense fonamentació, i que no suposin obra de fàbrica, i en les condicions que s'estableixen en l'apartat 1.

 

CAPÍTOL III ALTRES FORMES D'INTERVENCIÓ

Article 52

Comunicacions prèvies

1. Requereix la preceptiva comunicació prèvia la realització dels actes recollits a l'article 148 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i l'article 389 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca, en tot allò que no s'hi oposi.

2. Les sol·licituds de comunicació prèvia s'han de tramitar segons el règim que estableix la normativa aplicable.

3. Les obres subjectes a comunicació prèvia lligades a la instal·lació o l'adequació d'activitats permanents o a infraestructures comunes vinculades a aquestes, es regiran pel que preveu la legislació reguladora d'activitats i, supletòriament, amb el previst per l'ordenament urbanístic vigent i aquest pla.

4. La comunicació prèvia ha de ser subscrita per la persona promotora de l'actuació i s'hi ha d'adjuntar tota la documentació requerida a la normativa urbanística vigent.

5. A les comunicacions prèvies s'ha d'adjuntar a més de la documentació indicada a l'article 153 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears i a l'article 391 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca, la següent documentació:

- pressupost resumit,

- croquis a escala 1:50 o 1:100 de les obres que es volen realitzar,

- nomenament del constructor, i

- fotografies de l'estat previ de la zona on s'han d'executar les obres.

6. En relació a la informació de les obres, serà d'aplicació el què disposen els apartats 2 i 3 de l'article 395 del Reglament general de la Llei 2/2014, de 25 de març, d'ordenació i ús del sòl, per a l'illa de Mallorca.

Article 53

Seguretat en els edificis i estat ruïnós

1. Els propietaris de qualsevol tipus d'edificis estan obligats a conservar totes les seves parts en un perfecte estat de solidesa, a fi que no puguin comprometre la seguretat pública, perjudicar als seus habitants ni causar danys als edificis contigus o posar en perill els seus ocupants.

2. Es troben en situació de ruïna els edificis en què concorrin les circumstàncies establertes en els articles 126 i 127 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

3. En cas que els propietaris dels immobles en l'esmentada situació no compleixin les ordres de reparació i condicionament ordenats per l'Ajuntament, amb informe previ dels serveis tècnics municipals i en el termini que fixi l'Ajuntament, aquest els pot dur a terme, a càrrec de la propietat de la finca, la qual n'ha de facilitar l'execució.

Article 54

Obres urgents i d'emergència

1. Quan s'hagin de realitzar obres d'urgència per evitar danys a persones o coses, i per això no puguin subjectar-se al procediment normal d'obtenció prèvia de llicència, pot obtenir-se l'autorització necessària mitjançant compareixença del peticionari que al·legui els motius de la urgència i les obres que ha de realitzar. Els serveis tècnics han d'informar la sol·licitud i el batle o el regidor delegat l'ha d'autoritzar amb caràcter d'urgència.

2. En cas d'emergència els tècnics municipals poden ordenar les obres imprescindibles que estimin adients i n'han de donar compte al batle o al regidor delegat. Les obres que s'ordenin a l'empara d'aquest article no poden ser de nova planta i no eximeixen de la presentació en el termini màxim de deu dies de la sol·licitud i documentació ordinàries. Es considera que es dóna el cas d'emergència quan hi hagi un perill imminent que posi en risc les persones o els edificis.

3. Igualment es permeten aquelles obres urgents que es comuniquin a l'Ajuntament d'acord amb el procediment establert a l'ordenança sobre l'informe d'avaluació de l'edifici i que siguin conseqüència d'un informe d'avaluació de l'edifici desfavorable que recomani l'adopció de mesures d'urgència. Aquestes mesures han d'estar subjectes en tot cas a la direcció facultativa del tècnic competent i a la presentació de la documentació que legalitzi aquestes actuacions en el termini màxim de sis mesos des de la presentació de la comunicació.

 

TÍTOL III NORMES APLICABLES A TOTES LES EDIFICACIONS

CAPÍTOL I DEFINICIONS

Article 55

Definicions relatives al terreny

1. Terreny natural: la configuració del terreny abans de qualsevol actuació de transformació sobre ell.

2. Terreny modificat o alterat: la configuració prèvia del terreny que ha estat artificialment alterat, abans d'iniciar un nova transformació.

3. Terreny final: la configuració final del terreny una vegada comesa l'actuació de transformació sobre ell.

4. Pendent del terreny: diferència d'alçada entre dos punts de cota d'un terreny, amidats en el punt i sentit més desfavorable, expressat en percentatge. S'obté dividint la diferència d'alçada de les dues cotes entre la mínima distància que les separa.

5. Pendent mitjà d'un terreny: mitjana dels pendents del terreny inclosos dins un perímetre determinat, en relació a la seva superfície, expressat en percentatge.

6. Tipus de terreny pla: sòl on el terreny natural té un pendent general inferior al 10%.

7. Tipus de terreny inclinat: sòl on el terreny natural té un pendent general superior al 10% i inferior al 20%.

8. Tipus de terreny muntanyós: sòl on el terreny natural té un pendent general superior al 20%.

Article 56

Definicions relatives a l'ordenació

1. Referents al sistema d'ordenació:

a) Edificació entre mitgeres alineada a vial: tipus d'ordenació que comprèn les edificacions la façana de les quals coincideix amb l'alineació oficial, o reculada paral·lelament a aquesta, en la totalitat de l'amplada de la parcel·la.

b) Edificació aïllada: tipus d'ordenació que comprèn les edificacions que se situen separades del perímetre de la parcel·la.

2. Referents a l'espai urbà:

a) Espai edificable de parcel·la: la porció d'una parcel·la en la qual poden situar-se les edificacions tal com queda definit per les alineacions i reculades aplicables.

b) Espai no edificable de parcel·la: àrea de la parcel·la que no es pot edificar ni sobre ni sota rasant tot i què pot ser ocupada per elements auxiliars com piscines, pèrgoles o instal·lacions. Computa en relació als paràmetres urbanístics.

c) Illa: tota porció de sòl urbà o urbanitzable delimitat per espais lliures públics o vies.

d) Illa incompleta: aquella en què part dels seus límits els constitueixin terrenys amb altra classificació o ordenats mitjançant una qualificació corresponent a tipologia aïllada o volumetria específica.

e) Via privada: tot espai privat inedificable destinat a la circulació de vehicles, persones o a l'aparcament de vehicles.

f) Via pública: tot espai públic inedificable destinat a la circulació de vehicles, persones o a l'aparcament de vehicles.

g) Rasant: cota final de l'acabat d'una via o del paviment de la voravia.

3. Referents als paràmetres de la parcel·la:

a) Façana mínima: la longitud mínima que ha de tenir l'alineació oficial sobre, com a mínim, una de les façanes de la parcel·la. Es mesura en metres (m).

b) Parcel·la mínima: la mínima superfície necessària per a què una parcel·la sigui edificable o un ús hi pugui ser autoritzat. Es mesura en metres quadrats (m²).

c) Alineació oficial: pla vertical que delimita l'espai públic, sigui una via o un espai lliure, respecte de l'espai privat, sigui o no edificable.

d) Alineació de façana: alineació a partir de la qual, en edificació alineada a espai públic, s'han d'aixecar les construccions.

e) Partió: pla vertical que separa dues parcel·les.

f) Profunditat edificable: distància perpendicular a l'alineació de façana fins on es permet edificar.

g) Reculada: espai no edificable de la parcel·la comprès entre una partió i un cos d'edificació, exclosos els ràfecs de coberta amb una volada no superior a 50 cm. No s'hi permeten les pèrgoles.

h) Reculada a alineació oficial: separació compresa entre l'alineació oficial i la façana d'un cos d'edificació. Es mesura en metres (m).

i) Reculada a partions: separació compresa entre les partions i un cos d'edificació. Es mesura en metres (m).

j) Espai lliure privat: espai no edificable de la parcel.la que s'ha de destinar a jardins d'ús i domini privat. S'han d'enjardinar en un percentatge mínim del 30% d'aquests espais, sempre amb plantes autòctones i de reduït consum d'aigua. S'han de mantenir per part de les persones propietàries en bones condicions d'imatge. Identificats en els plànols d'ordenació PO-SU amb el codi 0p.

4. Referents als tipus d'elements construïts:

a) Edificació: construcció estable, realitzada amb materials resistents i de certa dimensió, amb la finalitat de ser habitable o destinada a altres usos.

b) Construcció: qualsevol obra d'arquitectura o enginyeria que no s'inclou dins el concepte d'edificació (per exemple: murs, soleres, paviments, piscines, pèrgoles, monuments i similars)

c) Instal·lació: conjunt d'elements o mitjans per a dur a terme una activitat o funció determinada, muntats de manera estable i permanent sobre o sota el terreny i que no s'inclou dins del concepte de construcció (per exemple: fossa sèptica, plaques solars i similars).

 

Article 57

Definicions relatives a les edificacions

1. Referents a les plantes:

a) Cambra sanitària: espai no habitable i sense ús situat entre el terreny i la cara inferior del forjat de la planta baixa, amb una alçada màxima d'1,50 m.

b) Planta: tota porció d'espai que per l'altura de sostre que, d'acord amb la normativa aplicable, és habitable o susceptible de ser destinat a algun ús, i que està comprès entre una superfície trepitjable i un parament de sostre.

c) Planta baixa: és la planta inferior de l'edifici, per damunt soterranis i semisoterranis.

d) Planta pis: la situada per sobre de la planta baixa.

e) Planta semisoterrani: planta situada per davall de la planta baixa, els paraments verticals de la qual no queden totalment per sota del terreny.

f) Planta soterrani: planta o plantes, els paraments verticals de tancament de les quals queden totalment per sota del terreny, excepte en la longitud necessària per a l'accés de vehicles.

2. Referents a l'envoltant:

a) Coberta: l'element constructiu que protegeix la part superior de les edificacions.

b) Façana: cara externa de cadascuna de les parets que limiten un edifici, excloses les de paret mitgera.

c) Cos sortint: la part de l'edificació que sobresurt de l'alineació de façana, de caràcter fix i que és habitable o ocupable. Inclou les galeries.

d) Element sortint: la part de l'edificació que sobresurt de l'alineació de façana, de caràcter fix, no habitable ni ocupable. Inclou els ràfecs, volades, voladissos i cornises.

e) Balcó: tot cos sortint trepitjable obert en tot el perímetre que sobresurt de l'alineació de façana, que pot tenir les proteccions corresponents de qualsevol material fins l'alçada mínima que determini la normativa en matèria de seguretat.

f) Pati: tot espai no edificat situat a l'interior o a un costat del volum d'edificació i destinat a il·luminar o ventilar distintes dependències de l'edifici.

3. Referents als elements complementaris de l'edificació:

a) Pèrgola: l'entramat calat de barres repartides uniformement que cobreix una terrassa o sòl en general; la relació entre la superfície dels buits i la dels elements constructius ha de ser superior a 5. En cas contrari es considera com a porxo.

b) Porxo: tota part de l'edificació oberta en part o tot el seu perímetre i coberta per elements constructius fixos. Es considera que part del perímetre d'un porxo és obert quan l'altura del tancament d'aquesta part, mesurada sobre el paviment, és igual o inferior a 1,10 m.

c) Tanca: tot element continu de tancament que limita propietats, i aquestes amb les vies i espais públics.

d) Terrassa: tota part de l'edificació descoberta o coberta per elements sortints amb una volada no superior a 50 cm.

 

Article 58

Definicions relatives als tipus d'obres i intervencions en edificis existents

1. Definicions relatives als tipus d'obres:

a) Obra nova. Obres de construcció de nova planta sobre parcel·les existents o que puguin sorgir com a resultat de la substitució d'edificis.

b) Ampliació: obres en les quals s'incrementa la superfície o el volum construït d'un edifici o construcció existent.

c) Reforma: obres que es realitzen a un edifici o construcció existent, que no siguin les estrictament necessàries per al seu manteniment. S'entén com reforma integral aquella que substitueix com a mínim el 60% dels elements estructurals.

d) Demolició: obres en que s'enderroca un edifici o construcció existent.

2. Definicions relatives als tipus d'intervencions en edificis existents:

a) Restauració. Obres la finalitat de les quals és la de reposar o retornar a l'element o a una part d'aquest les seves característiques originals, científicament conegudes, tant en les seves estructures com en els seus elements, acabats i decoracions.

b) Conservació. Obres per al manteniment de totes les condicions estructurals i resta d'elements de l'edifici o conjunt en perfecte estat de salubritat i ornat exterior i interior. Es consideren dins d'aquest apartat les eventuals reparacions de tots aquells elements i instal·lacions que es considerin en mal estat i les obres estrictes de manteniment.

c) Consolidació. Obres de recuperació d'elements de les estructures resistents o el seu reforçament o reparació amb eventual substitució parcial d'aquestes estructures, per assegurar l'estabilitat de l'edifici o edificis i de les seves parts resistents.

d) Rehabilitació. Obres d'adequació, millora de condicions d'habitabilitat o redistribució de l'espai interior, mantenint en tot cas les característiques estructurals de l'element i els aspectes fonamentals de la seva tipologia.

e) Reestructuració. Obres d'adequació o transformació de l'espai interior de l'edifici o conjunt, incloent la possibilitat de demolició o substitució parcial d'elements estructurals.

f) Reconstrucció. Obres la finalitat de les quals és aixecar novament una construcció desapareguda, ja sigui tota o només una part.

 

CAPÍTOL II NORMES D'AMIDAMENT DELS PARÀMETRES URBANÍSTICS

Article 59

Tipologies de les edificacions

1. La tipologia de les edificacions ve definida en les ordenances particulars de cada zona, i pot ser edificació alineada a via o edificació aïllada.

2. En el cas d'edificació alineada a vial, l'edificació s'ha de situar coincidint amb l'alineació oficial fixada als plànols d'ordenació. En cas que les ordenances indiquin una reculada de l'alineació oficial l'edificació s'ha de situar sobre aquesta reculada tant en planta baixa com a les plantes pis.

3. En el cas d'edificació aïllada, l'edificació i tots els elements constructius, excepte piscines, terrasses i rampes d'accés al garatge, s'ha de separar de les partions com a mínim la reculada fixada a les ordenances de cada zona. S'exclouen els ràfecs de coberta amb una volada no superior a 50 cm.

Article 60

Compliment dels paràmetres de parcel·la mínima

1. En les ordenances particulars de cada zona es defineixen els paràmetres de façana i parcel·la mínima.

2. En cas de segregació, el paràmetre de façana mínima comporta també que en la parcel·la es pugui inscriure un cercle d'un diàmetre equivalent a la façana mínima.

3. Quan una parcel·la dóna a més d'un carrer, és suficient que compleixi l'amplada mínima en un dels carrers, sempre que disposi de tots els serveis urbanístics en aquest carrer. Per a l'amidament de la façana mínima en cantonada amb xamfrà, l'amplada de façana s'ha d'amidar prolongant l'alineació de cada carrer fins a la seva intersecció. En culs-de-sac s'admet una reducció màxima del trenta per cent (30%) de l'amplària mínima de la parcel·la.

4. En sòl urbà, són edificables aquelles parcel·les menors a la parcel·la mínima fixada a les ordenances existents amb anterioritat a la data d'aprovació d'aquest Pla general, sempre que no es prohibeixi expressament en cada zona.

5. En sòl urbà, quan una parcel·la incompleix alguna de les condicions de superfície o amplada mínima a causa d'una expropiació o cessió de via, la parcel·la s'ha de tractar, a efectes urbanístics, segons la seva situació abans de l'expropiació, aplicada a la superfície romanent.

Article 61

Compliment dels paràmetres d'edificació

Les edificacions han de complir tots i cadascun dels paràmetres límit fixats a les normes generals i a les específiques de cada zona. El compliment d'un dels paràmetres no justifica la transgressió d'un altre. D'aquesta manera, condiciona l'edificació el paràmetre o paràmetres límit que siguin més restrictius en cada cas.

Article 62

Superfície d'ocupació

1. Per cada qualificació es regula una ocupació màxima de parcel·la que es mesura en percentatge.

2. S'entén per ocupació o superfície ocupada la superfície compresa entre les línies externes d'una construcció, inclosos soterranis, així com inclosos els porxos, els cossos sortints i els elements volats de més de 50 cm.

3. En sòl rústic, a més de les indicades anteriorment, computen com a superfície ocupada totes les construccions, les superfícies pavimentades i els moviments de terres que correspongui d'acord amb l'Article 168 d'aquestes Normes urbanístiques. S'amida en metres quadrats (m²).

 

​​​​​​​Article 63

Superfície construïda

1. Per a cada zona es regula una edificabilitat màxima, que és la màxima superfície que es pot construir sobre una parcel·la d'acord amb les determinacions del planejament.

2. La superfície construïda o edificada és la suma de les superfícies de totes les plantes compreses dins el seu perímetre, més la superfície dels cossos i elements sortints, excepte la de soterranis i semisoterranis. S'amida en metres quadrats i es calcula d'acord amb els següents criteris:

a) La superfície de les plantes tancades computa al cent per cent (100%).

b) La superfície de les terrasses i patis descoberts no computa.

c) No computen les plantes soterrani o semisoterrani.

d) La superfície dels porxos i cossos sortints computa al cent per cent (100%) de la superfície edificada si es troben limitats per tancaments en més de la meitat del seu perímetre. En cas contrari, computen al 50%.

 

Article 64

Amidament d'alçada en edificació alineada a via

1. L'alçada reguladora en edificació alineada a via és la dimensió vertical (en metres) amidada des del punt de referència fins a la cara inferior del forjat del sostre de la planta més elevada.

2. L'alçada total en edificació alineada a via és la dimensió vertical (en metres) amidada des del punt de referència fins a la màxima altura de coronació de cobertes.

3. El punt de referència en edificació alineada a via és el punt mig de la rasant de la voravia mesurada sobre l'alineació oficial de la parcel·la.

4. En el cas que la façana del solar sigui superior al doble de la façana mínima, es pot dividir la façana en mòduls iguals o superiors a l'amplada mínima i escalonar la construcció. Aquest escalonament és obligatori quan existeixin diferències d'alçada a la rasant de la via pública superiors a 1 m per cada tram de façana mínima.

5. Si el solar confronta amb dues o més vies, formant xamfrà o cantonada, que tinguin assignada la mateixa alçada reguladora, s'amida aplicant el sistema anterior amb el conjunt de façanes desplegades com si fos una sola.

6. Si les vies tenen assignada una alçada reguladora diferent es pot prolongar l'edificació més alta per la façana de l'altre carrer fins al límit de la profunditat edificable.

7. En els solars que tenen façanes oposades a dos carrers s'ha de prendre com a alçada reguladora la corresponent a cada carrer i l'edificació situada a la cota més alta pot arribar fins a la meitat del solar, sense sobrepassar la profunditat edificable.

8. El paviment acabat de la planta baixa s'ha de situar com a màxim a un metre per damunt del punt de referència.

Article 65

Amidament d'alçada en edificació aïllada

1. L'alçada reguladora en edificació aïllada és la dimensió vertical (en metres) amidada des del paviment de la planta baixa, situada en el punt més desfavorable, fins a la cara inferior del forjat del sostre de la planta més elevada.

2. L'alçada total en edificació aïllada és la dimensió vertical (en metres) amidada des del paviment de la planta baixa fins a la màxima altura de coronació de cobertes.

3. En edificació aïllada el paviment de planta baixa s'ha de situar com a màxim, i en el punt més desfavorable, a 1,00 m per damunt del terreny natural quan aquest sigui pla; a 1,20 m quan terreny sigui inclinat, i a 1,50 m en terreny muntanyós, i s'ha de considerar sempre el terreny natural original de la parcel·la. En aquest sentit es consideraran les definicions al respecte recollides en els apartats 6, 7 i 8 de l'Article 55 d'aquestes Normes urbanístiques.

4. En el supòsit de superar l'alçada màxima respecte el terreny natural, l'alçada de l'edificació s'amidarà des del terreny natural.

5. Les terrasses exteriors i els porxos no poden sobrepassar en cap cas una alçària de 1,5 metres respecte al terreny natural.

 

​​​​​​​Article 66

Correspondència entre nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total

1. S'entén per nombre de plantes el nombre màxim de plantes edificables en una parcel·la, inclosa la planta baixa i excloses les plantes semisoterranis i soterranis.

2. Mentre no s'especifiqui el contrari en la regulació de cada zonificació de sòl urbà, segons el nombre de plantes queda definida l'alçada màxima i l'alçada total segons la taula següent:

Nombre de plantes

Alçada reguladora màxima

Alçada total

PB+5PP

19,75 m

22,75 m

PB+4

16,50 m

19,50 m

PB+3

13,25 m

16,25 m

PB+2

10,00 m

13,00 m

PB+1

 6,75 m

9,75 m

PB

 3,50 m

 4,00 m

 

Article 67

Construccions permeses per damunt de l'alçada reguladora

1. Per damunt de l'alçada reguladora se situa el forjat del sostre de la planta més elevada. Els ampits i baranes del terrat es poden aixecar per damunt d'aquesta cota amb una alçada màxima de 2,00 m.

2. Per davall del pla de 45º recolzat en l'aresta definida per l'alineació de façana i l'alçada màxima de la barana, i del pla de 45º recolzat en l'aresta de la profunditat màxima i l'alçada màxima de la barana, poden situar-se les sales de màquines d'ascensors, caixes d'escala, instal·lacions i estenedors, amb una alçada total de 3,50 metres per damunt l'alçada màxima. També es permet la instal·lació de panells fotovoltaics en coberta, sempre dins aquesta àrea definida pels plans de 45º.

3. Tots els elements situats per sobre de la coberta general de l'edifici han d'estar agrupats, en la mesura que sigui possible.

4. Tots els paraments verticals visibles des de la via pública han d'estar convenientment acabats d'acord amb la façana de l'edifici i formar-hi conjunt, unificant convenientment els nivells de les vores superiors.

Article 68

Còmput de volum

1. El volum d'una construcció és la dimensió compresa entre el paviment de planta baixa, la cara exterior dels paraments verticals de tancament de façana i la cara exterior del parament de coberta, exclosos els patis. S'amida en metres cúbics.

2. La superfície dels porxos i cossos sortints computa al cent per cent del seu volum si estan limitats per tancaments en més de la meitat del seu perímetre. En cas contrari, computa el 50%.

3. Quan per falta de definició d'algun dels dos paràmetres s'hagi d'establir una correspondència entre volum i superfície construïda s'ha de comptar que cada 1 m² de superfície construïda equival a 3 m³.

Article 69

Paràmetres urbanístics per a la millora de l'accessibilitat o la reducció de la demanda energètica

1. Les actuacions en edificacions preexistents legalment implantades en sòl urbà, que requereixin la millora de l'accessibilitat de l'edifici, o les actuacions en els espais en sòl urbà que requereixin la realització d'obres per reduir la demanda energètica, se subjecten amb caràcter general als paràmetres urbanístics i de l'edificació que contenen les normes generals i les ordenances particulars per a cada àmbit de qualificació d'aquest pla general que resulten d'aplicació, sempre que es pugui aconseguir en la pràctica la finalitat de garantir l'accessibilitat o la reducció de la demanda.

2. No obstant el que preveu l'apartat anterior, i sempre que el projecte tècnic o la documentació tècnica exigida justifiqui acuradament la impossibilitat d'acollir mesures tècniques emparades en les determinacions del pla general, i així es constati expressament en els informes tècnics municipals preceptius que s'han d'emetre en el procediment d'atorgament de la llicència o de verificació dels requisits en altres mecanismes de control administratiu posteriors, es pot fer ús de les facultats que determinen els apartats 4, 5 i 6 de l'article 24 del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 de octubre, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana i l'article 43 de la Llei 8/2017, de 3 d'agost, d'accessibilitat universal de les Illes Balears, o la normativa que els substitueixi.

3. En tot cas, l'aplicació de les excepcions sobre aplicabilitat dels paràmetres urbanístics o l'ocupació d'espais lliures o de domini públic, requereix el compliment íntegre dels requisits que, per a cada situació, estableix la legislació estatal i autonòmica esmentada en l'apartat 2, i el contingut del projecte tècnic o la documentació tècnica, a més de les determinacions generals que li són pròpies, haurà de justificar amb precisió:

a) La racionalitat de la solució proposada, tant internament com davant altres possibles solucions que es poguessin plantejar.

b) L'avaluació dels impactes i afectacions de naturalesa física, estètica, acústica o altres que se'n derivin de la solució plantejada.

c) Les mesures de correcció o d'eliminació dels impactes i afectacions anteriors, i l'elecció i utilització adequada dels mitjans adients a aquesta finalitat.

d) Qualsevol altres determinacions que es puguin establir mitjançant una ordenança municipal d'edificació o reguladora de la millora de les condicions d'accessibilitat en les edificacions preexistents.

 

CAPÍTOL III NORMES D'USOS

Article 70

Classificació general dels usos

1. Classificació dels usos d'acord amb les característiques materials en sòl urbà i urbanitzable:

a) Ús global: correspon a les activitats i sectors econòmics bàsics: residencial, turístic, terciari, industrial i dotacional. L'assignació a una categoria o qualificació de sòl d'un ús global condiciona la posterior assignació d'usos detallats, de tal manera que hi han de ser subsumibles.

b) Ús detallat: correspon a les distintes categories en què es poden dividir els usos globals.

c) Ús majoritari o predominant: correspon al que disposa d'una major superfície edificable computada en metres quadrats de sostre.

d) Ús compatible: correspon al que es pot realitzar de forma conjunta amb l'ús majoritari.

e) Ús prohibit: és aquell definit específicament com a tal. A manca d'aquesta precisió, tenen la condició de prohibits els que siguin incompatibles amb els usos permesos.

f) Ús provisional: correspon al que de forma excepcional s'autoritza amb un caràcter no permanent en el sòl, que no requereix obres o instal·lacions permanents i no dificulta l'execució del planejament, en els termes que estableix l'article 128 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears i el seu desplegament reglamentari.

2. Classificació dels usos d'acord amb les característiques materials en sòl rústic. La classificació dels usos en sòl rústic s'estableix en base a les activitats recollides d'acord amb la matriu d'ordenació del sòl rústic de l'annex I de la Llei 6/1999, de 3 d'abril, de les directrius d'ordenació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries i modificacions posteriors d'aquesta, segons es detalla a l'Article 181 d'aquestes Normes urbanístiques. Aquestes activitats es classifiquen segons el règim particular de qualificació del sòl rústic en els següents tipus:

a) Ús admès: correspon als usos permesos sense perjudici del compliment de la normativa específica.

b) Ús condicionat: Corresponent als usos que per tal de ser admesos requereixen cas a cas requisits addicionals per a ser autoritzats.

c) Ús prohibit: és aquell definit específicament com a tal. A manca d'aquesta precisió, tenen la condició de prohibits els que siguin incompatibles amb els usos admesos o condicionats.

3. Classificació dels usos segons la seva utilització:

a) Ús públic: el que es desenvolupa sobre un bé de titularitat pública o de titularitat privada gestionat, en aquest cas, en benefici de la comunitat per mitjà dels mecanismes que la legislació estableix a aquest efecte.

b) Ús col·lectiu: el que es desenvolupa sobre un bé de titularitat privada i al qual s'accedeix per pertinença a una associació, club o organització similar, o per l'abonament d'una quota, entrada, preu o contraprestació anàloga.

c) Ús privat: el que desenvolupen per particulars en béns de titularitat privada i que no té les característiques d'un ús col·lectiu.

4. Classificació dels usos segons la titularitat:

a) Ús de domini públic: el planejament determina una titularitat pública del domini assignat als usos públics o col·lectius prevists, l'existència dels quals es considera d'interès públic i social.

b) Ús de domini privat: el planejament determina una titularitat privada de la resta dels usos assignats no inclosos a la lletra anterior.

 

Article 71

Situacions de compatibilitat d'usos

1. El règim de compatibilitat dels usos és la concreció, per a cada zona de normativa diferenciada, de la relació d'usos que s'hi admeten, així com el nivell de permissivitat de cadascun.

2. Per a cada zona les ordenances particulars defineixen un ús predominant, usos compatibles, usos prohibits. En alguns casos s'estableixen limitacions o condicionants.

3. Els usos que no figuren expressament com a predominants o compatibles es consideren prohibits.

4. Els instruments de planejament urbanístic derivat, com plans parcials i plans especials, poden regular d'una manera més restrictiva l'assignació d'usos pel que fa al seu àmbit de localització, categories permeses i distribució a l'interior de les edificacions, en funció de les determinacions concretes que dirigeix el Pla general al corresponent àmbit parcial o especial d'ordenació.

5. Es defineixen les següents situacions:

  • Situació 1: en qualsevol planta d'edifici d'ús no exclusiu, tret de la situació 2.
  • Situació 2: en planta baixa amb accés directe des de la via pública i associada a planta semisoterrani, soterrani i/o planta primera (com a mínim el 50% de l'ús ha d'estar en planta baixa).
  • Situació 3: en edifici d'activitat exclusiva de l'ús.

Article 72

Ús residencial

L'ús residencial és el que s'estableix en edificacions destinades a l'estada permanent de les persones. S'hi distingeixen els següents usos detallats:

a) Ús residencial unifamiliar aïllat o entre mitgeres, és l'ús corresponent a l'allotjament d'una sola família en el total d'un edifici; constitueix, juntament amb la parcel·la, una única unitat registral i té accés exclusiu des de la via pública.

b) Ús residencial plurifamiliar, constituït per dos o més habitatges en una única edificació col·lectiva, generalment amb accessos i elements comuns a la totalitat de les unitats d'habitatge.

c) Ús residencial comunitari, constituït per l'ús establert en edificis destinats a l'allotjament permanent de col·lectius de persones que no constitueixen unitats familiars.

d) Ús residencial d'habitatge de protecció pública, constituït per un ús residencial subjecte al règim d'habitatge de protecció pública, d'acord amb les modalitats que estableix la corresponent normativa sectorial. És permès en tots els casos en què es permet l'ús residencial unifamiliar o plurifamiliar.

 

Article 73

Intensitat d'ús residencial

Per a cada qualificació de sòl urbà es defineix en la corresponent fitxa l'índex d'intensitat d'ús residencial (IUR), que equival a la superfície mínima de parcel·la necessària per a cada habitatge. Si el quocient de la superfície de la parcel·la entre l'índex d'ús residencial no dóna un nombre enter, s'ha d'arrodonir a l'alça si la fracció decimal és major que 5 i a la baixa si és igual o menor que 5. Sempre es permet, com a mínim, un habitatge per parcel·la.

Article 74

Ús turístic

L'ús turístic és el constituït per les activitats que duen a terme les persones durant els viatges i les estades en llocs diferents del seu entorn habitual, sigui quina sigui la finalitat i per períodes temporals determinats, i que inclouen els serveis d'allotjament, restauració o altres activitats d'entreteniment, esbarjo o esportives i la prestació de qualsevol altre servei relacionat amb el turisme, d'acord amb la legislació autonòmica pròpia de les Illes Balears. S'hi distingeixen els usos detallats següents:

a) Ús d'allotjament turístic: integrat per les activitats consistents en la prestació d'un servei d'allotjament al públic mitjançant preu, de forma professional i habitual, tant si és de manera permanent com temporal, i amb la prestació de serveis complementaris o sense. Llevat de les excepcions establertes en la legislació turística, no s'admet l'ús detallat d'allotjament turístic i el residencial com a compatibles en una mateixa parcel·la.

b) Ús d'establiment turístic complementari: integrat per les activitats que, sense incloure el servei d'allotjament, es duen a terme en unitats funcionals dirigides i disposades per a la prestació adequada d'un o diversos serveis turístics d'acord amb la legislació sectorial. S'hi troben expressament inclosos restaurants, bars i cafeteries.

c) Ús compatible i secundari al turístic: integrats per les activitats i usos compatibles amb l'ús turístic, d'acord amb la legislació autonòmica pròpia de les Illes Balears. Són els usos: comercial, administratiu privat, recreatiu, educatiu, sociocultural, esportiu, assistencial, administratiu, sanitari, religiós, recreatiu o d'entreteniment i qualsevol altre que suposi un incentiu al turisme no estacional i de qualitat. S'hi pot destinar una superfície edificada que no superi el 30% de la superfície total de l'establiment, legalment existent o de la permesa en la parcel·la, si aquesta última fos major.

 

Article 75

Intensitat d'ús turístic

Per a cada qualificació de sòl urbà es defineix en la corresponent fitxa l'índex d'intensitat d'ús turístic (IUT), que equival a la superfície mínima de parcel·la necessària per a cada plaça turística. Si el quocient de la superfície de la parcel·la entre l'índex d'ús turístic no dóna un nombre enter, s'ha d'arrodonir a l'alça si la fracció decimal és major que 5 i a la baixa si és igual o menor que 5.

Article 76

Ús terciari

L'ús terciari és el destinat a activitats que, amb caràcter lucratiu i no incloses dins l'ús global turístic, estan orientades al comerç de béns de consum, la prestació de serveis i l'activitat administrativa d'iniciativa privada. S'hi distingeixen els següents usos detallats:

a) Ús comercial: conformat per aquell que, d'acord amb la legislació sectorial, comprèn les activitats destinades al subministrament de béns al públic mitjançant la venda i la prestació de serveis a persones particulars. Comprèn la recepció i dipòsit de les mercaderies o béns que s'hi subministren. S'hi ha de distingir l'ús de gran establiment o superfície comercial, d'acord amb la legislació sectorial.

b) Ús administratiu privat: conformat per aquell ús que comprèn locals destinats a la prestació de serveis professionals, financers, d'informació o anàlegs, sigui a les empreses o a les persones particulars.

c) Ús recreatiu: comprèn les activitats lligades a l'oci i l'esbarjo en general com les sales d'espectacles, cines, sales de joc, parcs d'atraccions o activitats anàlogues.

d) Ús de taller mecànic: és l'ús corresponent a les activitats de reparació i conservació de maquinària, eines i estris.

e) Ús de taller artesanal: és l'ús corresponent a les activitats relacionades amb la producció artesanal, així com les arts plàstiques i gràfiques. Es tracta d'activitats sense molèstia per l'habitatge, que utilitzen màquines o aparells moguts a mà o per motors de petita potència que no transmeten molèsties a l'exterior, ni emanacions o perills especials i que compleixen els límits fixats per la normativa sectorial de renous per a zones residencials.

 

Article 77

Ús Industrial

L'ús industrial és el que comprèn les activitats destinades a l'obtenció, reparació, manteniment, elaboració, transformació o reutilització de productes industrials, així com l'aprofitament, recuperació o eliminació de residus o subproductes. S'hi distingeixen els següents usos detallats:

a) Ús productiu: comprèn les activitats de producció de béns en sentit estricte.

b) Ús d'emmagatzematge: comprèn el dipòsit, custòdia i distribució tant dels béns produïts com de les matèries primeres necessàries per a la realització del procés productiu.

c) Ús tecnològic i logístic: comprèn les activitats de recerca, investigació i de creació de béns i serveis vinculats a algun tipus de tecnologia. Inclou les activitats logístiques de gestió associades als processos industrials.

 

Article 78

Ús dotacional

L'ús dotacional és el que comprèn les distintes activitats, siguin públiques o privades, destinades a l'ensenyament o a la formació, de caràcter assistencial o administratiu, així com les infraestructures i serveis necessaris per tal d'assegurar la funcionalitat urbana. S'hi distingeixen els següents usos detallats:

a) Ús de comunicacions: és el que comprèn les activitats destinades al sistema de comunicacions i transports, amb inclusió de les reserves d'aparcament de vehicles, tant de titularitat pública com de titularitat privada. S'hi poden diferenciar els següents usos de comunicacions:

- L'ús de xarxa viària, que comprèn el trànsit de persones i vehicles i l'estacionament d'aquests darrers a les àrees regulades a aquest efecte.

- L'ús d'aparcament de vehicles, que comprèn els espais d'ús públic, col·lectiu o privat, destinats a l'estacionament de vehicles tipus turisme o motocicletes, ja siguin subterranis, en superfície o en edificis construïts a aquest efecte. Així mateix, s'inclou en aquest ús el corresponent al dipòsit o la guarda de grans vehicles automòbils tals com autobusos i camions.

- L'ús de transports, que comprèn les activitats que es desenvolupen a les àrees destinades al trànsit i l'estada de persones, tant de transport públic, com privat o col·lectiu.

b) Ús d'infraestructures o serveis urbans: és el que comprèn les activitats vinculades a les infraestructures bàsiques i de serveis, com les relacionades amb el cicle hidràulic, les instal·lacions d'energia i de telecomunicacions, el tractament de residus, les estacions de servei de subministrament de carburant o d'energia i els cementiris. S'hi poden diferenciar els següents usos d'infraestructures o serveis urbans:

- L'ús d'instal·lacions i serveis: que comprèn les activitats destinades a les grans xarxes d'abastiment i centres de producció o emmagatzematge d'energia, així com les xarxes i instal·lacions de tractament de residus.

- L'ús de comunicacions i telecomunicacions: que comprèn les activitats que es desenvolupen a les àrees i les instal·lacions bàsiques destinades als serveis de comunicacions (correus, telègrafs i telèfons) i telecomunicacions (ràdio, televisió i transmissió de dades).

- L'ús d'estació de serveis: que comprèn els espais i els edificis destinats exclusivament a estació de serveis (benzineres).

- L'ús de cementiri: són les activitats d'ús públic, col·lectiu o privat, destinades a serveis funeraris en general, cementiris o tanatoris d'acord amb la legislació sectorial aplicable.

c) Ús d'espai lliure: comprèn els espais lliures públics o zones verdes, siguin de titularitat pública o privada. S'hi poden diferenciar els següents usos:

- L'ús d'espais lliures d'ús i domini públics: que comprèn les zones d'ús i domini públic, destinades a l'esbarjo i l'esplai de la població.

- L'ús d'espais lliures privats: que comprèn les àrees enjardinades de domini privat i ús públic o privat.

d) Ús d'equipament: és el que comprèn els usos que conformen distintes activitats com les de formació, l'assistencial o administrativa, així com les infraestructures i serveis necessaris per assegurar la funcionalitat urbana. S'hi poden diferenciar els següents usos d'equipaments:

- L'ús educatiu: que comprèn les activitats destinades a la formació escolar, universitària o acadèmica de les persones, siguin de titularitat pública o privada. En el cas d'activitats de titularitat privada, aquest ús comporta aprofitament urbanístic.

- L'ús cultural: que comprèn les activitats destinades a la formació intel·lectual i cultural, siguin de titularitat pública o privada. En el cas d'activitats de titularitat privada, aquest ús comporta aprofitament urbanístic.

- L'ús esportiu: que comprèn les activitats destinades a l'expansió esportiva de les persones, siguin de titularitat pública o privada. En el cas d'activitats de titularitat privada, aquest ús comporta aprofitament urbanístic.

- L'ús religiós: que comprèn les activitats destinades al culte religiós, així com els usos lligats a aquest i a les formes de vida associativa religiosa. En el cas d'activitats de titularitat privada, aquest ús comporta aprofitament urbanístic.

- L'ús administratiu o institucional (AI): que comprèn les activitats pròpies dels serveis de les administracions públiques o les seves entitats instrumentals. S'hi inclouen, així mateix, els usos destinats a la salvaguarda de persones i béns, com parcs de bombers, policia i forces de seguretat, protecció civil o altres usos anàlegs.

- L'ús sanitari: que comprèn les activitats destinades a la prestació de serveis mèdics o quirúrgics, que poden ser de titularitat pública o privada. En el cas d'activitats de titularitat privada, aquest ús comporta aprofitament urbanístic.

- L'ús assistencial: que comprèn les activitats destinades a la informació, l'orientació i la prestació de serveis o ajudes socials, amb inclusió d'usos més generals com les residències de persones majors, centres geriàtrics, de tractament de dependències i d'assistència social en general, que poden ser de titularitat pública o privada. En el cas d'activitats de titularitat privada, aquest ús comporta aprofitament urbanístic.

 

CAPÍTOL IV CONDICIONS D'HIGIENE I COMPOSICIÓ INTERIOR DELS EDIFICIS

Article 79

Normativa general aplicable

1. A tota construcció destinada a l'allotjament de persones és d'aplicació la normativa vigent en matèria d'habitabilitat; en matèria d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i en les matèries regulades pel codi tècnic de l'edificació, entre elles el requisit bàsic d'estalvi d'energia.

L'objectiu del requisit bàsic d'estalvi d'energia consisteix a aconseguir un ús racional de l'energia necessària per a la utilització dels edificis, reduint a límits sostenibles el consum, i aconseguir així mateix que una part d'aquest consum procedeixi de fonts d'energia renovable, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment.

Per satisfer aquest objectiu, els edificis s'han de projectar, construir, utilitzar i mantenir de forma que es compleixin les exigències bàsiques que s'estableixen en els apartats de l'article 15 del Codi tècnic de l'edificació.

2. Les determinacions d'aquestes normes complementen la normativa vigent en aquells aspectes que no queden expressament recollits.

3. Les determinacions de condicions d'higiene i composició interior dels edificis d'aquest Pla general són d'aplicació als edificis de nova planta, a les parts afectades per reformes integrals, canvis d'ús i ampliacions. En la resta de casos es permet mantenir els espais en les condicions en què es varen autoritzar, i també qualsevol actuació per adequar-los parcialment a les determinacions sobre condicions d'higiene i composició interior dels edificis d'aquest Pla general.

Article 80

Concepte de superfície útil

S'entén per superfície útil d'una dependència la del sòl contingut en el perímetre definit per la cara interior dels murs, envans o plafons que delimiten el seu espai, incloent armaris encastats però no la dels elements estructurals o instal·lacions. A efectes del còmput d'aquesta superfície, s'ha de comptabilitzar quan hi hagi l'alçada lliure mínima que determina la normativa vigent en matèria d'habitabilitat.

Article 81

Condicions mínimes dels elements comuns dels edificis

1. A l'espai destinat a entrada o vestíbul dels edificis d'habitatges plurifamiliars s'ha de poder inscriure, tangent al pla format per la porta d'accés, un cercle d'un metre i cinquanta centímetres (1,50) de diàmetre, i s'ha de disposar d'una altura lliure mínima de dos metres i cinquanta centímetres (2,50). L'amplària mínima de la porta d'accés ha de ser d'un (1) metre.

2. El vestíbul d'entrada que doni accés a més de set (7) habitatge ha de disposar d'una superfície útil mínima de cinc (5) metres quadrats, i de vuit (8) metres quadrats quan siguin més de deu (10) habitatges.

3. En els vestíbuls d'entrada no es pot instal·lar cap tipus de local, ni a través dels vestíbuls es permet l'accés de públic o mercaderies a locals situats a la planta baixa de l'edifici.

4. Qualsevol recorregut horitzontal d'accés des de la via pública o espai lliure públic a un habitatge ha de tenir, almenys, una amplària lliure d'un metre i vint centímetres (1,20). En aquest recorregut es permeten reduccions puntuals d'aquesta amplària per ubicar elements verticals de sustentació de l'estructura, i en aquests punts l'amplària no pot ser inferior a vuitanta centímetres (0,80m).

5. Il·luminació i ventilació:

a) Les escales han de tenir il·luminació i ventilació directa, que es pot aconseguir directament o a través d'un porxo, des de la via pública, espai lliure públic o privat, pati d'illa o pati de 1a o 2a categoria.

b) A cada planta, llevat de la planta baixa, hi ha d'haver un buit d'il·luminació i ventilació d'una superfície no inferior a un (1) metre quadrat.

c) En cas que es ventili a través d'un porxo i que estigui destinat a bugaderia i estenedor, el costat inferior del buit d'il·luminació i ventilació s'ha de situar almenys a una altura d'un metre i cinquanta centímetres (1,50) sobre la cota del paviment del porxo.

d) Als edificis d'altura igual o inferior a planta baixa i dos pisos (PB+2) es permet que la il·luminació i ventilació de l'escala es faci a través de la coberta de l'escala, ja sigui amb claraboies o finestres, que tinguin una superfície no inferior a 1,20 m².

 

Article 82

Habitabilitat i composició mínima d'un habitatge

1. Qualsevol nou habitatge que es projecti dins un edifici ha de tenir façana al carrer, per la qual cosa no pot tenir façana exclusiva al pati interior de l'illa de cases.

2. Tot habitatge de nova planta, o la reforma i o rehabilitació d'un habitatge existent, ha de tenir com a mínim una habitació de sala, cuina i menjador, un dormitori doble i un bany, tots ells accessibles des de l'interior de l'habitatge.

 

​​​​​​​Article 83

Condicions mínimes dels locals

1. La superfície útil mínima dels locals comercials i oficines, amb independència del seu ús, és de trenta-cinc (35) metres quadrats. Només s'admet l'ús de local en el primer soterrani quan estigui vinculat al local situat a la planta baixa. Les dependències destinades a oficines han de tenir una superfície útil mínima de deu (10) metres quadrats. Els locals d'ús indeterminat no poden tenir cap distribució interior tret de la necessària per a la formació dels lavabos.

2. Altura lliure dels locals

a) Per als locals comercials, l'altura lliure mínima és de dos metres i setanta centímetres (2,70) metres, que es pot reduir a dos metres i cinquanta centímetres (2,50) en el cinquanta per cent (50%) de la seva superfície i a dos metres i vint centímetres (2,20) en les zones de magatzem i dependències que no s'utilitzin permanentment pel personal o públic.

b) Els locals industrials han de tenir una altura mínima lliure de tres (3,00) metres, que es pot reduir a dos metres i vint centímetres (2,20) a les zones de magatzem, serveis sanitaris i dependències que no s'emprin permanentment per part del personal.

c) Els locals que es vulguin destinar a usos d'espectacles públics han de tenir una altura lliure no inferior a tres metres i vint centímetres (3,20), amb les excepcions regulades a la normativa específica.

3. Accés als locals

a) Els locals no poden servir de pas ni tenir comunicació directa amb cap habitatge, llevat que quan siguin del mateix titular i, si s'adopten les mesures previstes a la normativa contra incendis, en els casos legalment permesos d'acord amb l'activitat.

b) Quan la cota del paviment del local, en el punt d'accés des de la via pública, sigui inferior a la rasant, l'entrada ha de tenir una altura lliure mínima de dos (2) metres comptats des de la rasant de la voravia en el punt d'accés. S'ha de deixar un replà, d'un (1) metre d'amplària com a mínim, al nivell del batent on es pugui efectuar el gir de la porta.

4. Il·luminació i ventilació dels locals:

a) Els locals amb ventilació natural han de disposar de buits de ventilació de superfície total no inferior a una desena part (1/10) de la superfície en planta de cada dependència. La il·luminació i ventilació directa, llevat dels locals exclusivament destinats a magatzems trasters i passadissos, no es pot donar des de patis de 2a categoria ni xemeneies de ventilació.

b) Els locals poden disposar de ventilació artificial mitjançant un sistema d'aire condicionat i climatitzat o bé forçada mecànicament. En aquests casos s'han de definir detalladament aquestes instal·lacions al projecte d'execució. Per als serveis higiènics han de complir les condicions de ventilació establertes per als habitatges o mitjançant ventilació forçada que evacuï directament a l'exterior sobre la coberta de l'edifici.

c) Tots els locals d'activitat indeterminada, situats a edificis de nova planta, ampliació o reforma, han d'estar dotats d'un conducte vertical d'extracció de fums que evacuï directament a l'exterior per damunt de la coberta de l'edifici, d'una secció no inferior a trenta per trenta (30x30) centímetres per cada cent metres quadrats (100 m²) de superfície útil del local o fracció.

5. Accessibilitat. Els locals oberts al públic de superfície útil superior a 100 m² han de disposar almenys d'una cambra higiènica accessible en els termes que determina la normativa d'accessibilitat d'ús públic per a totes aquelles persones que tinguin accés a l'establiment, siguin o no clients. Aquesta cambra pot ser compartida per un o ambdós sexes en funció de les necessitats de l'activitat.

6. Les determinacions anteriors són d'aplicació per als nous locals, canvis d'usos i ampliacions. En la resta de casos es permet mantenir els locals en les condicions en què es varen autoritzar, i també es permet qualsevol actuació sobre aquests espais per adequar-los parcialment a les determinacions anteriors.

Article 84

Patis

1. Pel que fa a la il·luminació i ventilació que proporcionen els patis es classifiquen de la següent manera:

1a categoria: quan afecten a estar, menjador, estar-menjador, menjador-cuina, estar-menjador-cuina o dormitoris.

2a categoria: quan afecten a la resta de les dependències no assenyalades en la 1a categoria.

2. Les seves dimensions mínimes en planta seran tals que en el seu interior s'hi pugui inscriure un cercle de diàmetre igual o major que:

- 1/6 de la seva altura en patis de 1a categoria, essent el diàmetre mínim de 3 m.

- 1/8 de la seva altura en patis de 2a categoria, essent el diàmetre mínim de 2 m.

- La superfície del cercle no podrà quedar afectada per la projecció de galeries o bugaderies en voladís, ni sortints de cap tipus en tota l'altura del pati.

3. L'altura dels patis a què s'al·ludeix en els apartats precedents, es comptarà des del paviment del pati fins a la vora de la cornisa, ampit o remat del paràmetre que defineixi almanco la meitat del perímetre. En cas que el perímetre sigui definit per dues meitats afectades per totes dues altures, es tindrà en compta la més favorable, és a dir, l'altura de major cota.

4. Als patis no es permeten estrangulacions en planta que donin lloc a dimensions inferiors a un metre (1,00 m), preses perpendicularment a qualsevol de les cares del pati. Igualment queden prohibides les zones de penetració del pati cap als edificis en els quals la relació entre la dimensió comuna i la profunditat de penetració sigui inferior a dues terceres parts.

Article 85

Llums rectes d'il·luminació i ventilació

1. Es defineix com a llum recta d'il·luminació i ventilació d'un buit el menor dels segments que, essent perpendiculars al buit en qualsevol dels seus punts, es talla amb el mur més pròxim existent o possible per aplicació de la normativa.

2. Als patis no s'admeten llums rectes d'il·luminació i ventilació inferiors a tres (3) metres.

3. Tots els nous buits d'il·luminació i ventilació han de quedar separats lateralment del pla de mitgera una distància mínima de seixanta (60) centímetres.

Article 86

Dotació d'aigua potable

1. Tots els habitatges han d'estar dotats del cabal d'aigua suficient per als usos domèstics dels seus habitants. La connexió a la xarxa general d'aigua potable és obligatòria en sòl urbà i en sòl urbanitzable.

2. A tots els edificis de nova planta i en les reformes integrals dels edificis existents s'ha de disposar d'un comptador per a cada local, a més dels corresponents a cadascun dels habitatges. El recinte de mesurament o armari on s'allotgin els comptadors d'aigua s'ha de situar a un lloc de fàcil accés i d'ús comú de l'immoble. El seu emplaçament sempre ha de ser al nivell de la planta baixa, i les seves portes no s'han de poder obrir cap a rampes de garatges o llocs de pas de vehicles.

3. Tots els habitatges, edificacions turístiques i edificacions de nova construcció que requereixin subministrament d'aigua, així com les modificacions de les existents que requereixin l'obtenció de llicència municipal per a la seva autorització, han d'incloure comptadors individuals d'aigua, així com la instal·lació d'elements de fontaneria de baix consum i dispositius d'estalvi d'aigua. En el cas d'hotels, oficines i edificis d'ús públic les aixetes han de ser electròniques o polsadors. En els projectes se n'ha de justificar la seva utilització i se n'ha de garantir l'efectiva instal·lació.

4. En els projectes d'obra nova, reformes integrals i canvis d'ús s'ha de preveure una reserva d'aigua potable mínima de dos (2) m³ per habitatge o per cada cent (100) m² de superfície construïda d'edificació residencial. Per a usos distints al residencial s'ha de justificar al projecte que es garanteix la continuïtat de l'activitat en cas d'interrupció del servei, en funció de la capacitat i l'ús al qual es destini.

Article 87

Evacuació i acumulació d'aigües pluvials

1. Totes les construccions de nova planta han de disposar d'un dipòsit (cisterna o aljub) per acumular l'aigua pluvial que prové de les cobertes. Ha de tenir una capacitat mínima tal, que es compleixi una de les dues condicions següents:

a) 1 m³ per cada 10 m² de coberta, ja sigui inclinada o plana, transitable o no transitable,

b) 20 m³ per cada habitatge o local.

2. Les aigües pluvials de les cobertes s'han de conduir fins al dipòsit i hi ha d'haver un derivador que permeti aprofitar l'aigua de pluja o rebutjar-la. El dipòsit ha de comptar amb un sobreeixidor. Disposarà també d'una alimentació des de la xarxa municipal d'abastiment, per a garantir la disponibilitat d'aigua per a reg. La connexió des de la xarxa municipal no podrà entrar en cap cas en contacte amb el nivell màxim del depòsit.

3. La reserva d'aigua de pluja s'ha de destinar al reg.

4. En sòl urbà, el sobreeixidor del dipòsit s'ha de conduir obligatòriament cap a la xarxa de pluvials, amb una arqueta sifònica intermèdia registrable situada en la voravia, arran de l'alineació de façana. En cas que el carrer no disposi de xarxa de pluvials és suficient conduir les aigües per davall la voravia, fins a la rigola.

5. Les noves grans superfícies pavimentades o impermeables, com aparcaments, instal·lacions esportives i d'oci, han d'adoptar sistemes de drenatge que minimitzin l'impacte de les aigües pluvials.

6. En cas de necessitat d'eliminar l'aigua interior de soterranis i semisoterranis provinent d'un alt nivell freàtic, aquesta aigua s'ha d'abocar a la xarxa de pluvials general. En cas de no existir xarxes de pluvials es cercaran tècniques alternatives.

7. Els dipòsits (cisternes o aljubs) s'han de separar de les partions i fons de parcel·la una distància mínima d'1 metre.

Article 88

Evacuació d'aigües fecals

1. Totes les construccions han de conduir les aigües fecals a la xarxa de clavegueram i han d'incorporar una arqueta sifònica o pou de bloqueig en la voravia arran de l'alineació de façana.

2. En els casos excepcionals legalment especificats on no hi hagi xarxa de clavegueram davant la parcel·la es pot instal·lar una fossa sèptica homologada. En aquest cas la instal·lació de fossa sèptica ha de complir les determinacions del pla hidrològic vigent pel que fa a característiques i manteniment.

3. Els abocaments a la xarxa han de complir específicament les determinacions del pla hidrològic vigent.

4. Les aigües residuals procedents de les activitats classificades, abocades a la xarxa de col·lectors municipals, estan subjectes a un tractament previ a l'abocament que ha de garantir:

a) La protecció de la salut del personal de manteniment dels col·lectors i plantes de tractament.

b) Que no es deteriorin els col·lectors, les plantes de tractament i els equips associats.

c) Que no s'obstaculitzi el funcionament de les plantes de tractament.

d) Que els abocaments no tinguin efectes negatius sobre el medi ambient i es compleixin les disposicions legals vigents.

e) Que permeti l'evacuació o el reciclatge de llots de les plantes de tractament d'aigües residuals.

5. La construcció i el manteniment de les mesures que sigui necessari adoptar són a càrrec del responsable de l'activitat, i la inspecció és competència de l'Ajuntament.

6. Els dipòsits que contenguin aigües residuals s'han de separar com a mínim deu (10) metres dels aljubs d'aigua potable i piscines i cinc (5) metres dels eixos de mitgeres. Aquestes distàncies poden ser superiors en zones on les ordenances particulars així ho requereixin, com el cas del sòl rústic, on la distància mínima a partions ha de ser de 10 metres.

Article 89

Reutilització d'aigües grises

1. Per tal de reduir la demanda d'aigua potable, s'ha d'instal·lar i posar en servei obligatòriament un circuit separat per a la reutilització d'aigües grises filtrades, desinfectades i tractades amb el corresponent sistema de tractament i impulsió, en els edificis amb ús residencial o turístic següents:

a) Habitatges unifamiliars en zones extensives o edificis que arribin a les 200 unitats de desaigua (UD), calculades segons determina el DB HS-5 del CTE. Disposaran d'un depòsit la capacitat del qual es calcularà sobre la base de 50 litres per plaça en cas d'edificis d'ús turístic i hoteler, i de 500 litres per habitatge en el cas d'habitatges unifamiliars, com a mínim, amb les seves corresponents instal·lacions de bombeig, filtrat i desinfecció. La reserva d'aigua s'haurà de destinar a les cisternes dels inodors i al reg.

b) En els habitatges unifamiliars en sòl rústic. Disposaran d'un depòsit acumulador de les aigües grises produïdes, amb una capacitat mínima de 500 litres amb les seves corresponents instal·lacions de bombeig, filtrat i desinfecció. La reserva d'aigua s'haurà de destinar a les cisternes dels inodors i al reg.

2. En la resta d'edificis la instal·lació i posada en servei és voluntària.

Article 90

Sortida de fums

1. A totes les cuines s'ha d'instal·lar un conducte d'extracció de fums. També s'ha d'instal·lar allà on es prevegi la instal·lació d'una xemeneia, caldera o escalfador de combustió o qualsevol altre aparell susceptible d'emetre fums. Tos els conductes han de ventilar directament a l'exterior sobre la coberta de l'edifici. Està prohibida la sortida de fums lliures per façanes, patis comuns, balcons i finestres, encara que sigui provisional.

2. Qualsevol tub o conducte de xemeneia ha d'estar proveït d'aïllament i revestiment suficients per evitar que la radiació de calor es transmeti a la propietat contigua i que el pas o sortida de fums causi molèsties o perjudicis a tercers.

3. La sortida a l'exterior de qualsevol conducte d'extracció o ventilació s'ha de prolongar com a mínim 1 metre per sobre de qualsevol construcció situada a menys de 8 metres dins o fora de la parcel·la. L'Ajuntament pot imposar les mesures correctores que estimi pertinents quan una sortida de fums, al seu judici, pugui causar molèsties o perjudicis a tercers.

Article 91

Recinte per a contenidors

1. Als locals que es destinin a l'ús comercial, els equipaments escolars, esportius, sanitaris i els edificis turístics que disposin d'una superfície útil superior a tres-cents (300) metres quadrats s'ha de preveure un recinte accessible des de la via pública per allotjar-hi els contenidors de residus.

2. La superfície útil mínima d'aquest recinte ha de ser de dos (2) metres quadrats per cada tres-cents (300) metres quadrats de superfície de local.

3. Els edificis destinats a usos industrials o de tallers han de tenir les instal·lacions adequades per gestionar els seus propis residus, d'acord amb la normativa aplicable.

4. Els nous habitatges hauran d'estar condicionats per poder fer recollida selectiva, amb espai suficient per ubicar contenidors casolans pels diferents tipus de residus.

Article 92

Bugaderies

1. Les bugaderies es poden instal·lar a l'interior de l'habitatge, a galeries, terrats, soterranis i semisoterranis sempre que disposin de desguàs i ventilació adients. Està prohibida la instal·lació de bugaderies a entrades, caixes d'escala o envaint plantes altes i les superfícies mínimes dels patis. Es prohibeix que les bugaderies tinguin accés únicament des de la via pública.

2. La superfície mínima de la bugaderia és de 2 m², amb un diàmetre mínim inscriptible d'1,20 m i una alçada mínima de 2,20 m, i pot estar integrada dins la cuina.

3. Les condicions de ventilació i il·luminació són les mateixes que estableix la normativa vigent sobre habitabilitat per als banys.

Article 93

Accés a coberta

Tot edifici ha de tenir un accés a la coberta, ja siguin terrats o teulades, que permeti dur a terme les tasques de manteniment. Aquest accés a coberta pot donar-se des de l'exterior quan l'alçada a salvar no sigui de més de 3 m. L'accés es pot donar des d'un element comú de l'edifici o a través d'un local o habitatge. En aquest darrer cas ha de constar en el títol de propietat la servitud a que està sotmesa la propietat, de permetre l'accés a la coberta per tasques de manteniment.

 

CAPÍTOL V APARCAMENTS

Article 94

Règim aplicable als aparcaments en sòl urbà

1. Aquest capítol regula la reserva d'espais destinats a aparcaments de vehicles automòbils tipus turisme no oberts a l'ús públic de forma general per a tot el sòl urbà. Es refereixen en tot moment a estàndards exigibles en terrenys, edificacions o instal·lacions de titularitat privada.

2. Els planejaments parcials poden augmentar les exigències pel que fa a l'aparcament per una zona determinada.

3. Les places d'aparcament resultants de l'aplicació dels estàndards mínims indicats en aquest capítol han d'estar vinculades, i així ha de constar en el projecte tècnic, a efecte de les transmissions de propietat de les quals siguin objecte, a l'habitatge, local o establiment en qüestió.

4. Les determinacions relatives als aparcaments són d'aplicació als edificis de nova planta, a les parts afectades per reformes integrals, canvis d'ús i ampliacions. En la resta de casos es permet mantenir els aparcaments en les condicions en què es varen autoritzar, i també es permet qualsevol actuació per adequar-los parcialment a les determinacions sobre aparcaments d'aquest Pla general.

 

​​​​​​​Article 95

Nombre de places d'aparcament

1. El nombre de places que s'ha de reservar ve determinat segons l'ús previst:

a) Residencial: 1 plaça per cada habitatge.

b) Turístic: s'ha de complir el que preveu la legislació específica, i com a mínim una plaça per cada sis places turístiques.

c) Comercial i administratiu: 1 plaça per local o per cada cent metres quadrats (100 m²) d'edificació.

d) Sales de reunió d'ús públic i espectacles: 1 plaça per cada cinquanta metres quadrats (50 m²) d'edificació.

e) Esportiu: deu per cent (10 %) de la superfície de la parcel·la, excepte quan se'n justifiqui la disminució en funció dels aparcaments públics circumdants. Com a mínim 1 plaça per cada 50 persones (comptant jugadors i espectadors).

f) Assistencial o sanitari: 1 plaça per cada cent metres quadrats (100 m²) d'edificació o per cada quinze (15) llits.

g) Resta d'usos: 1 plaça per cada cent metres quadrats (100 m²) d'edificació.

2. En cas que a un mateix edifici coexisteixin diferents usos, per calcular el nombre de places que cal reservar s'han de sumar, inclosos els respectius decimals, el nombre de places que resultin de cada ús. El resultant, si la fracció decimal és major que 5 serà a l'alça i si és igual o menor que 5 serà a la baixa.

3. En casos d'ampliació d'edificis existents, només es computa la superfície d'ampliació per al càlcul del nombre de places d'aparcament. En cas de canvis d'usos i reformes integrals es computa tota la superfície de l'edifici.

Article 96

Obligatorietat dels aparcaments

1. Aparcaments voluntaris. Els aparcaments voluntaris també estan obligats a complir les condicions de disseny establertes en aquest capítol, sense perjudici d'allò que indica l'apartat següent.

2. Edificis de nova planta. És obligatòria la reserva d'espai destinat a aparcament quan el nombre de places d'aparcament que resulta d'aplicar els coeficients de l'article anterior és igual o superior a les tres (3) places d'aparcament. Malgrat l'anterior, a la zona RE-NA no és obligatòria aquesta reserva quan la façana disposi de menys de set metres (7 m) d'amplada, ni quan es tracti d'un establiment de turisme d'interior, ni quan es tracti d'un edifici destinat íntegrament a ús d'equipament.

3. Edificis existents. No és obligatòria la reserva d'espai destinat a aparcament en els edificis existents on no s'incrementi el sostre edificat, sempre que:

- siguin actuacions en edificis catalogats;

- siguin canvis d'ús quan el nombre resultant de places que s'haurien de preveure en el cas de nova planta, considerant els usos de tot l'edifici, sigui igual o inferior a quatre (4) places; o

- siguin edificis destinats íntegrament a equipament.

En el cas de les reformes integrals s'estarà a les disposicions de l'apartat 2 d'aquest article. En les ampliacions, no és obligatòria la reserva de places d'aparcament en ampliacions inferiors al 20% de la superfície existent. El número de places es referirà a la superfície que s'amplia o es canvia d'ús.

No és obligatòria la reserva d'espai destinat a aparcament en els edificis destinats a turisme d'interior.

4. Tampoc és exigible la reserva d'espai d'aparcament en parcel·les a les quals s'accedeixi exclusivament per vials d'ús exclusiu de vianants.

Article 97

Determinacions de disseny dels aparcaments

Les determinacions d'aquest article són aplicables als aparcaments de titularitat privada situats a l'interior d'edificis o parcel·les. No inclouen aparcaments en la via pública.

1. Places d'aparcament: es denomina plaça d'aparcament l'espai rectangular destinat a aparcament d'un cotxe. La longitud o fons mínim és de quatre metres i cinquanta centímetres (4,50) i l'amplària mínima, de dos metres i trenta centímetres (2,30). En el cas de places situades en cordó, la longitud mínima és de cinc metres.

Els vehicles que s'han de situar a cada plaça no poden sobresortir dels límits del rectangle i en el rectangle de cada plaça no s'admeten minves de superfície.

 

​​​​​​​2. Disposicions de les places:

a) Els aparcaments es poden construir a l'interior de l'edifici, a la planta baixa, soterrani o semisoterrani o, complint la superfície mínima d'espais enjardinats, a l'àrea no edificable del solar.

b) Es considera que una plaça està en bateria quan es troba perpendicular a l'eix de la via.

c) Es considera que una plaça està en cordó quan es troba paral·lela a l'eix de la via. En aquesta disposició les places s'han de distanciar en el sentit del seu eix longitudinal cinquanta (50) centímetres entre si, o respecte d'elements constructius.

d) Es considera que una plaça està en diagonal quan l'angle que forma el seu eix amb el de la via està comprès entre seixanta (60) i trenta (30) graus sexagesimals.

e) Exclusivament a les zones de tipologia d'edificació aïllada, les places d'aparcament exigibles segons el tipus d'edificació poden situar-se a les àrees no edificables del solar, sempre deixant lliure la superfície mínima d'espais enjardinats.

3. Accés:

a) La porta d'accés al garatge ha d'estar alineada amb el pla de façana o a una profunditat no superior a 3,00 m. Això no impedeix que es compleixi la normativa vigent que obliga a deixar un espai d'accés i espera de menor pendent, en cas d'haver-hi rampa. Aquesta zona ha de quedar a l'interior de l'aparcament. En aparcaments de més de tres places és obligatori comptar amb obertura mecànica i comandament a distància.

b) L'amplària mínima de la porta d'accés és de dos metres i cinquanta centímetres (2,50).

c) Els locals d'aparcaments de capacitat superior a cinquanta vehicles o de més de mil cinc-cents (1.500) m² de superfície total, o aquells en els quals el tram d'accés a la zona d'estacionament tingui una longitud superior a quaranta (40) metres, han de tenir com a mínim dos accessos. Cadascun ha de tenir dos metres i vuitanta-cinc centímetres (2,85) d'amplària mínima, i han d'estar senyalitzats o abalisats de manera que s'hi estableixi un sentit únic de circulació. Es poden substituir per un únic accés d'amplària no inferior a cinc (5) metres amb dos sentits de circulació.

4. Rampes:

a) El pendent màxim és del vint per cent (20%) i, entre plans de diferent pendent, s'han de fer corbes d'acord amb generatrius constituïdes per plans reglats, la directriu de les quals ha de ser un segment circular de longitud igual o superior a quatre (4) metres.

b) Es poden substituir les rampes de connexió interior entre plantes per sistemes mecànics d'elevació de cotxes. En aquest cas, s'ha de justificar i garantir degudament l'ús, el manteniment i el compliment de la normativa vigent.

5. Carrils:

a) De circulació: són aquells espais destinats només a la circulació, des dels quals no s'accedeix a cap plaça. La seva amplària mínima ha de ser de dos metres i cinquanta centímetres (2,50) per a sentit únic i de quatre metres i cinquanta centímetres (4,50) per a doble sentit. Es permeten carrils de circulació per a doble sentit amb l'amplària mínima corresponent a un sol sentit, sempre que la longitud de l'esmentat carril no excedeixi de quaranta (40) metres i n'estigui regulat l'ús mitjançant semàfors.

b) De maniobra: són aquells espais que, a més de permetre la circulació, donen accés a una o diverses places d'aparcament i, per tant, han de complir, a més de les limitacions corresponents als carrils de circulació, les següents:

- L'amplària mínima, quan siguin de doble sentit de circulació, no pot ser inferior a quatre metres i cinquanta centímetres (4,50).

- Quan els carrils de maniobra acabin en cul-de-sac i tinguin una longitud superior a vint-i-cinc (25) metres és obligatori deixar als fons dels carrils l'espai suficient per fer les maniobres de canvi de sentit.

- L'amplària mínima dels carrils que donin accés a places d'amplària igual o inferior a dos metres i cinquanta centímetres (2,50) és de cinc (5) metres, i es pot disminuir, proporcionalment a l'augment de l'amplària de la plaça, fins a quatre metres i vint-i-cinc centímetres (4,25) per a una plaça de dos metres i vuitanta centímetres (2,80) d'ample.

- En cap cas no hi ha d'haver places encaixonades entre parets amb una separació inferior a dos metres i cinquanta centímetres (2,50).

- Les dimensions mínimes de l'espai d'aparcament als garatges d'una única plaça és de 2,50 per 4,80 metres, i l'accés i el buit de la porta han de tenir una amplària útil mínima de dos metres i cinquanta centímetres (2,50).

6. Corbes: tant els carrils de circulació com els de maniobra han de tenir en els trams corbs un radi interior mínim de tres metres i noranta centímetres (3,90), i una amplària mínima de dos metres i seixanta-cinc centímetres (2,65) en els carrils d'un sol sentit i de quatre metres i noranta centímetres (4,90) en els de doble sentit.

7. Compatibilitat entre espais i elements constructius:

a) Els espais destinats a places d'aparcament no es poden superposar amb els destinats a carrils de circulació i maniobra. No es permet la ubicació de cap element constructiu, com ara pilars, baixants, murs, etc,. a l'espai mínim dels carrils de circulació i maniobra.

b) Per tal de no entorpir el fàcil accés dels vehicles a les places, en cap de les tres disposicions no es poden col·locar elements fixos entre la plaça d'aparcament i el carril de maniobra, per la qual cosa els elements constructius verticals s'han de col·locar entre les places.

8. Altura lliure:

a) L'altura lliure mínima entre paviments i sostres horitzontals és de dos metres i vint centímetres (2,20) i en cap punt no es pot reduir a menys de dos (2,00) metres com a conseqüència de canalitzacions, elements estructurals o qualsevol altre element fix, excepte en el fons de les places i en una amplària màxima de seixanta (60) centímetres, en què l'altura es pot reduir a un metre i seixanta-cinc centímetres (1,65).

b) A les rampes, la distància perpendicular entre paviment i sostre ha de ser com a mínim de dos metres i vint centímetres (2,20) en tots els punts.

9. Senyalització:

a) L'entrada i sortida d'un aparcament ha d'estar senyalitzada amb un llum de color ambre intermitent que ha de ser visible des d'ambdós costats de la calçada i voravia pròxima. Aquest llum ha de funcionar sempre que estigui oberta la porta de l'aparcament. Quan un carril de circulació serveixi d'entrada i sortida i tinguí menys de quatre metres i cinquanta centímetres (4,50) d'amplària, s'han de col·locar semàfors a ambdós extrems per a la correcta utilització alternativa.

b) Els locals han d'estar dotats d'enllumenat de senyalització per indicar la situació de les sortides. Si la superfície és superior a sis-cents (600) m², han d'estar dotats, a més de la instal·lació d'enllumenat normal, de la de l'enllumenat d'emergència. Ambdós enllumenats, en cada cas, s'han d'instal·lar també a les escales i als vestíbuls d'independència.

c) S'han de col·locar a llocs molt visibles rètols llegibles com a mínim a deu (10) metres de distància, amb els textos: «Perill d'incendi, prohibit fumar i fer foc» i «És obligatori aparcar en el sentit de la sortida més ràpida».

d) A la porta d'entrada exterior s'ha d'indicar l'altura màxima dels vehicles que hi poden entrar, que ha de ser inferior en trenta (30) centímetres de l'altura lliure més petita del local.

e) Els límits dels carrils i de les places s'han de senyalitzar al paviment.

10. Sistema de ventilació:

a) Els sistemes de ventilació han d'estar projectats i fets amb capacitat suficient per impedir l'acumulació de gasos nocius en una proporció capaç de produir accidents. La superfície de ventilació natural i directa, a través de les obertures que pugui tenir el local a façanes oposades que assegurin la renovació de l'aire de l'interior del local, ha de ser com a mínim del cinc per cent (5%) de la superfície total. Si les obertures són a una mateixa façana, aquestes superfícies de ventilació han de ser com a mínim del vuit per cent (8%).

b) Als efectes del dimensionat de buits, els patis o xemeneies de ventilació han de tenir idèntica consideració que la façana i la seva secció ha de ser igual o superior a la dels buits que hi ventilin.

c) En cas de no ser possible la ventilació natural, s'ha d'instal·lar un sistema de ventilació forçada que ha d'assegurar una renovació mínima d'aire de quinze (15) m³ per hora i per m² de superfície del local.

11. Evacuació de fums:

a) Els garatges, així mateix, han de disposar d'un conducte independent per a cada planta o local a raó de cinquanta (50) cm² per cada dos-cents cinquanta (250) m² de superfície d'aparcament en planta, llevat d'una major exigència derivada d'una norma de rang superior.

b) Aquests conductes han d'estar proveïts de comportes o d'altres dispositius especials de tancament, i d'un sistema que, manualment o automàticament, en provoqui l'obertura en cas d'incendi.

c) Aquest conducte es considera, en principi, independent del sistema de ventilació forçada o directa que pugui tenir la planta o el local en qüestió. Si el local hagués d'estar dotat de sistema de ventilació forçada per a la descàrrega d'aire a l'atmosfera, es pot emprar el mateix conducte a què es refereix l'apartat anterior, però en aquest cas s'han de preveure els mecanismes adequats perquè aquest sistema d'evacuació natural de fums i gasos funcioni com a tal en cas d'incendi.

d) En tot cas, tant els conductes d'evacuació d'aire de ventilació forçada com els de fums i gasos, han d'efectuar la descàrrega a l'atmosfera a un (1) metre per damunt de la part superior de qualsevol buit de ventilació d'una habitació situada a una distància inferior a vuit (8) metres, ja sigui del mateix edifici o d'un altre veí.

12. Evacuació de líquids: a cada local o planta d'aparcament s'ha de preveure un sistema que permeti i garanteixi l'evacuació d'aigua i líquids.

 

​​​​​​​Article 98

Aparcaments a l'aire lliure en solars no edificats

A tots els solars no edificats es permet provisionalment la instal·lació i l'ús d'aparcaments a l'aire lliure, sempre que compleixin les següents condicions:

a) Els terrenys del solar destinats a aparcament s'han de dotar de paviments d'adequades condicions de resistència i antilliscants, així com d'instal·lacions per a la recollida i evacuació de pluvials, de manera que es garanteixi que no s'hi produeixen embassaments.

b) El recinte d'aparcament ha de complir amb tota la normativa aplicable per l'activitat d'aparcament.

c) Els solars no edificats han d'estar tancats de conformitat amb allò que preveuen aquestes normes.

d) El fet que un solar no edificat es destini a l'activitat d'aparcaments no l'eximeix de l'obligatorietat del pagament de les taxes, arbitris i imposts que li corresponguin com a solar sense edificar i, a més, per l'activitat d'aparcaments.

e) La durada d'aquest ús provisional mai no podrà superar els terminis d'edificació forçosa.

 

TÍTOL IV NORMES D'EDIFICACIÓ EN SÒL URBÀ

CAPÍTOL I PRELIMINAR

Article 99

Definició de solar

Tenen la consideració de solar els terrenys classificats com a sòl urbà i que siguin aptes per a l'edificació, sempre que no estiguin inclosos en un àmbit de gestió o d'execució urbanística, pendent de desenvolupament previst a les fitxes de planejament i gestió urbanística d'aquest Pla General que compleixin els requisits següents:

a) Confrontin amb via pública, zona d'aparcaments públics annexos a la vialitat o amb espai lliure públic.

b) Disposin efectivament, a peu de l'alineació de façana confrontant amb l'espai públic, dels serveis urbanístics de: xarxa viària pavimentada amb voreres encintades, si s'escau, i amb un grau de consolidació suficient per permetre la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal; xarxes d'abastament d'aigua i de sanejament; xarxa de subministrament d'energia elèctrica, i enllumenat públic. Tot això d'acord amb el què determinen els articles 22 i 25 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears.

c) Tinguin assenyalades les alineacions i les rasants, en el cas que el planejament urbanístic les defineixi.

d) S'hagin cedit, si s'escau, els terrenys exigits pel planejament per destinar-los a vial o a espais lliures públics amb vista a regularitzar alineacions o a completar la xarxa viària.

Els terrenys classificats com a sòl urbà per aquest Pla general i que estiguin inclosos en un àmbit de gestió o d'execució urbanística previst a les Fitxes de planejament i gestió urbanística d'aquest Pla general tindran la consideració de solar una vegada que s'hagin executat les obres del projecte d'urbanització que hauran d'incloure els serveis urbanístic prevists en el capítol V (Normes tècniques per a les xarxes de serveis) del Títol VI de les Normes urbanístiques del Pla general.

 

CAPÍTOL II NORMES DE COMPOSICIÓ I ESTÈTICA EXTERIOR DELS EDIFICIS

Article 100

Alineacions i rasants

1. Les alineacions exteriors i rasants a què han de subjectar-se les construccions són les definides en els plànols d'ordenació del Pla general i dels instruments de planejament derivats aplicables a cada zona.

2. Les alineacions de vies, places i d'altres àrees públiques fixen el límit entre els espais públics destinats a la xarxa viària o d'altres àrees públiques i les parcel·les o solars d'edificació pública o privada.

3. Les noves construccions han de respectar la rasant existent en la voravia. Es prohibeix expressament modificar la rasant de la voravia amb l'execució d'obres en edificis particulars. Només es pot modificar la rasant d'una via pública quan així ho prevegi la modificació de l'instrument de planejament que correspongui aprovat definitivament, ja sigui una modificació de planejament general per a aquelles rasants fixades per a aquest, o la modificació d'una figura de planejament derivat en cas que aquest fos el que l'establí.

Article 101

Xamfrans

1. En tots els angles d'illa d'edificació contínua, estigui o no grafiat en els plànols d'ordenació, l'alineació exterior s'ha d'aixamfranar perpendicularment a la bisectriu de l'angle de les dues alineacions. El xamfrà ha de tenir una longitud de 3 metres. En cas de reculades a l'alineació oficial, el xamfrà s'ha de preveure sobre els límits del solar.

2. Les edificacions existents en el moment de l'entrada en vigor d'aquest Pla que no disposin del xamfrà obligatori a les seves cantonades, però que sí s'ajustin a l'alineació oficial en la resta del perímetre de façana, només estan obligades a executar el xamfrà en cas de reforma integral o reconstrucció dels elements estructurals que formin el xamfrà.

3. L'amplada de la voravia enfront del xamfrà, quan les dues voravies que hi conflueixin siguin de distinta amplitud, ha de ser la de la major.

4. S'exclouen del compliment dels xamfrans els edificis catalogats, els edificis dins els àmbits BIC Conjunt Històric de Manacor, ART Centre històric de Manacor i aquells expressament indicats.

Article 102

Profunditat màxima edificable d'illa

1. En les zones d'edificació contínua s'estableix per a cada illa una profunditat màxima edificable, expressada en metres, grafiada al plànol d'ordenació del sòl urbà o segons percentatge màxim de superfície ocupable fixat a les normes.

2. A l'interior de l'illa, la profunditat màxima edificable establerta no pot ser superada per cossos sortints, però sí per elements sortints no superiors a 50 cm.

Article 103

Condicions generals d'estètica

1. Les determinacions de condicions generals d'estètica són d'aplicació als edificis de nova planta, a les reformes integrals, i a les parts de les plantes afectades per canvis d'ús, ampliacions i intervencions que afectin l'exterior dels edificis. En la resta de casos es permet mantenir els edificis en les condicions en què es varen autoritzar, i també es permet qualsevol actuació sobre la seva envolupant per adequar-los parcialment a les determinacions sobre condicions generals d'estètica d'aquest Pla general.

2. Les noves edificacions i les intervencions sobre construccions existents s'han integrar en l'entorn on es situen. L'Ajuntament pot denegar la llicència a projectes d'edifici que, per la seva composició, colors o formes estridents, no s'integrin en l'entorn.

3. Per tal de garantir la integració en l'entorn, els paraments de les parets mitgeres de qualsevol classe que puguin ser visibles des de l'exterior s'han de tractar usant colors i materials similars als de la façana. Aquesta obligació és de la propietat de l'edifici, i la propietat de l'edifici o solar contigu ha de consentir l'execució de les obres i les seves reparacions. Les caixes d'escala i ascensors, i en general tota l'edificació situada per sobre de l'alçada reguladora, s'han de tractar utilitzant colors i materials similars als de la façana.

4. Els estenedors de roba, escalfadors, acumuladors, aparells d'aire condicionat i dipòsits d'aigua no han de ser visibles des de la via pública.

5. Els espais de reculada, tant pel que fa a via pública com a mitgeres, les terrasses, galeries i cobertes, s'han de mantenir en bon estat de neteja. Especialment els espais de reculada visibles des de la via pública o edificis veïns no es poden destinar a emmagatzematge d'objectes o mercaderies que puguin perjudicar la integració estètica en l'entorn.

6. Als edificis construïts i en construcció no es permet la modificació d'un element de la façana si no es garanteix la simultània modificació de tots els elements similars de l'edifici, de manera que no se n'alteri l'homogeneïtat del conjunt ni la unitat arquitectònica. A tal efecte, la sol·licitud per modificar elements de façana ha d'incloure un estudi de façanes que justifiqui que es manté la unitat del conjunt.

7. Es poden instal·lar panells tèrmics o fotovoltaics sobre la coberta, complint les condicions de les construccions permeses per damunt l'alçada reguladora.

Article 104

Façanes

1. Quan una edificació de nova planta sigui contigua o flanquejada per edificacions incloses en el Catàleg d'elements i espais protegits del terme municipal de Manacor o protegides per una administració supramunicipal, s'ha d'adequar la nova façana a les preexistents, i s'han d'harmonitzar les línies de referència de la composició (cornises, volades, impostes, vols, sòcols, remarcats, etc.) amb les edificacions protegides.

2. Als edificis de nova construcció, la planta baixa s'ha de composar en relació amb els buits i materials de la resta de la façana. A les edificacions existents es poden modificar les característiques d'una façana existent d'acord amb un projecte adequat que garanteixi un resultat homogeni del conjunt arquitectònic. La modificació de façanes en planta baixa requereix que s'adeqüi al conjunt de l'edifici, tant pel que fa al disseny com als materials i la solució constructiva.

3. Les façanes laterals i posteriors s'han de tractar amb condicions de composició i materials semblants als de la façana principal.

4. Els badalots, ascensors i recintes d'instal·lacions permesos sobre la coberta han de complir les condicions de les construccions permeses per damunt l'alçada reguladora i s'han de tractar en harmonia amb la façana i emprant materials i colors semblants.

Article 105

Sortints de les façanes a la via pública

1. Cap element d'un edifici, tant si en forma part com si és una instal·lació adossada a una façana, tant si és decoratiu o arquitectònic com fix, desmuntable o mòbil, no pot sobresortir de l'alineació, és a dir, volar sobre la via pública, a alçada inferior a 3,20 m sobre la rasant de la voravia i a 4 m sobre la rasant de la via quan no tingui voravies, a excepció de marquesines, rètols, aparells d'il·luminació i tendals, per als quals s'estableixen les corresponents condicions en aquestes ordenances. Queden incloses en aquesta prohibició les persianes, portes, reixes i tota classe d'elements de tancament, els quals s'han de disposar de tal forma que, en cap de les posicions, no sobresurtin de l'alineació oficial a alçada inferior a 3,20 m sobre la rasant de la voravia i a 4 m sobre la rasant de la via si no té voravies. Queden exclosos d'aquesta limitació els goterons dels ampits de les finestres i les persianes dels edificis catalogats.

2. Els aparadors i mostradors, desmuntables o no, no poden sobresortir de l'alineació oficial.

3. Els cossos sortints i balcons no poden sobrepassar un desè de l'amplada de la via pública, ni ser superiors a 1,50 m. Han d'estar separats, com a mínim, 15 cm de la vertical del límit de la voravia amb el vial, i cap a l'edifici pertinent. Igualment, s'han de separar dels eixos de mitgeres a una distància no inferior al vol màxim permès sobre la via.

4. En cap cas no s'admeten cossos sortints ni balcons en carrers amb amplada inferior a 5 m.

5. En carrers amb paviment per a vianants, sense voravia diferenciada, s'han d'aplicar els apartats anteriors considerant que l'amplada de la voravia és de 90 cm.

Article 106

Instal·lacions a façanes

1. Les instal·lacions que discorrin o hagin de discórrer per les façanes de l'edifici s'han de preveure en el projecte tècnic i s'han de projectar agrupades en la mesura que les condicions tècniques ho permetin, de forma que quedin integrades en la composició de l'edifici.

2. Qualsevol instal·lació pròpia d'un edifici, comunitària o particular, no pot sobresortir del parament exterior de la façana i s'ha de situar convenientment per no perjudicar-ne la composició.

3. Les comportes o registres d'instal·lacions o comptadors han de complir els requisits d'estètica que s'estableixen per a la resta de fusteria o bé s'han d'integrar en l'acabat de la façana.

4. És obligatori recollir en canals l'aigua pluvial de les teulades, terrats o terrasses, de manera que no caigui directament sobre la via pública. Les conduccions de recollida d'aigües pluvials poden quedar adossades a la façana quan siguin de zinc, fang o coure, per damunt de 2,50 m sobre la rasant de la voravia.

5. Les característiques de les infraestructures de les xarxes públiques de comunicacions electròniques s'hauran d'ajustar al que es determina en l'Article 113 d'aquestes Normes urbanístiques.

6. Es prohibeix expressament que els condicionaments o extractors d'aire evacuïn l'aire a la via pública a una alçada inferior a 2,50 m per sobre del nivell de la voravia o calçada, llevat dels casos excepcionals degudament justificats i autoritzats.

7. No es permet la instal·lació de panells solars (fotovoltaics o tèrmics) ni aparells d'aire condicionat en façanes.

8. No es permet la instal·lació d'estenedors de roba ni cap tipus d'antenes en balcons, finestres o façana.

 

​​​​​​​Article 107

Instal·lacions de gas en sòl urbà

1. Tot edifici de nova planta i la reforma integral dels edificis existents ha de preveure la instal·lació necessària per rebre el servei de gas, i cap conducció o instal·lació no pot sobresortir del parament de la façana que doni a la via pública.

2. La instal·lació de gas en els edificis existents de les zones urbanes amb edificació entre mitgeres, llevat que es tracti d'una reforma integral de l'edifici, es pot realitzar de la següent forma:

a) Es pot instal·lar un tub de subministrament de gas que sobresurti del parament exterior de la façana de la via pública a partir de 2,50 metres d'alçada respecte de la voravia, i fins al coronament de la coberta de l'edifici. A la coberta de l'edifici es poden col·locar els comptadors, i a partir d'aquests es poden derivar tubs fins a cadascun dels habitatges o locals, per la façana posterior de l'edifici, fins a cadascun dels habitatges o locals de l'edifici.

b) Els 2,50 primers metres del tub de subministrament de gas ha d'anar encastat dins la façana, i no pot sobresortir del parament exterior de la façana.

c) Els tubs de gas que quedin encastat o adossats al parament exterior de qualsevol façana (tant la façana de la via pública com la façana interior, si és el cas) han de ser del mateix color que el tram de la façana per on discorrin. El recorregut del tub de gas que discorri pels 2,50 primers metres pot ser ocultat mitjançant una placa de ferro que compleixi amb els requeriments de la legislació sobre subministrament de gas.

d) Si l'edifici que ha de rebre el tub de subministrament de gas és un edifici plurifamiliar només pot tenir un tub de subministrament, sempre que pugui donar servei a la totalitat dels habitatges o locals de l'edifici. En cas contrari, i sempre que s'acrediti a la memòria del projecte, l'edifici pot disposar de més d'un tub de subministrament per la façana de la via pública, i s'ha de presentar una alternativa en la qual es determini el menor nombre de tubs que necessita l'edifici.

e) A la façana dels edificis existents es pot col·locar la caixa de comptadors sempre que sigui encastada dins la façana, sense sobresortir del parament exterior de la façana de la via pública, i estèticament amb iguals acabats que la façana.

f) En el supòsit que a la façana de la via pública de l'edifici s'ubiqui la caixa de comptadors de gas, i s'hagi d'instal·lar per la façana de la via pública més d'un tub de derivació cap a cadascun dels locals o habitatges de l'edifici, s'ha de presentar un projecte tècnic, subscrit per un tècnic competent, en el qual:

- S'acrediti que no hi ha alternativa tècnica, en funció de la tipologia de l'edifici, per procedir a la derivació individual del subministrament de gas, a cada local o habitatge, per la façana posterior de l'edifici.

- S'estudiï quina és la solució tècnica que implica menys tubs de subministrament per la façana de l'edifici.

Cal tenir en compte que són preferents les solucions tècniques que suposin tubs verticals sobre els horitzontals. La solució tècnica autoritzable és aquella que suposa menys impacte estètic suposi a la façana de la via pública de l'edifici.

3. En cap cas les instal·lacions de gas no poden anar vistes per façana als edificis inclosos dins les zones de conjunt històric o dins ART, als edificis protegits per organismes supramunicipals, i als edificis o immobles inclosos dins el Catàleg d'elements i espais protegits del terme municipal de Manacor quan la seva normativa determini la preservació de les façanes.

4. La instal·lació de gas en els edificis existents de les zones urbanes amb edificació amb reculada a la via pública es pot realitzar de la següent forma: a la paret de tancament del solar es pot instal·lar la caixa de comptadors del subministrament de gas i, a partir d'aquest punt, la derivació individual cap a cadascun dels locals o habitatges ha d'anar soterrada per la zona lliure d'edificació del solar.

5. Aquesta regulació específica preval sobre la resta de preceptes d'aquestes normes urbanístiques, en el cas que entrin en contradicció amb aquesta regulació.

Article 108

Portals, marquesines i tendals

1. Les marquesines i els tendals, tant si són comercials com decoratius, han de tenir un vol màxim d'1,50 m i no superior a una desena part de l'amplada de la via pública, a partir de l'alineació oficial del carrer, i només es poden col·locar a una alçada no inferior a 2,50 m des del pla inferior, i han de separar-se com a mínim 20 cm de la vertical del límit de la voravia amb la via i cap a l'edifici pertinent. No es permeten marquesines i tendals a les vies públiques sense voravia.

2. Només s'admet la instal·lació de marquesines a la planta baixa de l'edifici.

3. És obligatòria la sol·licitud de llicència municipal per a la instal·lació, s'hi han d'adjuntar els documents necessaris subscrits pel propietari o comunitat de propietaris de l'edifici, que garanteixi no només la seva conformitat sinó també l'adequació a la resta de l'edifici existent.

4. Tot això sense detriment del que prevegin les ordenances de cada zona.

Article 109

Anuncis i rètols en façana

1. La publicitat en sòl urbanitzat es regeix per la seva ordenança específica, que en tot cas se subjecta a les condicions regulades en aquest article.

2. Es prohibeix qualsevol tipus de publicitat a les parets mitgeres dels edificis.

3. No es permet ubicar elements de publicitat sobre la via pública.

4. Els rètols s'han de col·locar per damunt els 2,50 m i per sota els 3,50 metres de la rasant de la voravia i sempre que no sobresurtin més de 15 centímetres del pla de façana.

5. Les dimensions màximes dels rètols en façana són d'1,00 metres d'altura per 4,00 metres de longitud.

6. Està prohibida la ubicació d'anuncis o rètols adossats, de qualsevol classe, a baranes o balcons.

7. La sol·licitud de llicència per instal·lar publicitat haurà de garantir el compliment de l'article 36 de la Llei de carreteres de la CAIB, i, si escau, ajustar-se al que determina l'Article 23.3 d'aquestes Normes urbanístiques.

Article 110

Fanals i elements il·luminació

La instal·lació de fanals i altres elements d'il·luminació de caràcter particular que no formin part de l'enllumenat públic han de complir les normes següents:

a) Vies amb voreres: no es poden col·locar fanals i altres elements d'il·luminació que sobresurtin de les façanes a una altura inferior a dos metres i cinquanta centímetres (2,50) sobre el paviment de la voravia. Per damunt d'aquesta altura es permet que s'instal·lin, sempre que no sobresurtin més de seixanta (60) centímetres de l'alineació de les façanes i el seu extrem més sortint disti, com a mínim, vuitanta (80) centímetres de la vertical de la part exterior de la vorada de la voravia.

b) Vies sense voreres: només es poden autoritzar per damunt dels quatre (4) metres d'altura i sempre que no sobresurtin més de seixanta (60) centímetres de l'alineació de les façanes.

 

Article 111

Piscines

En sòl urbà, a l'espai lliure de parcel·la, es permet la construcció de piscines. La làmina d'aigua i els dipòsits compensadors s'han de separar de les partions i fons de parcel·la una distància mínima d'1 metre.

La maquinària de depuració pot estar dins l'espai de reculada sempre que estigui enterrada o dins l'espai edificable, adequadament protegida acústicament per evitar renous.

 

CAPÍTOL III NORMES TÈCNIQUES

Article 112

Parets mitgeres

1. En edificació contínua, les parets mitgeres dels edificis de nova construcció, dins l'espai edificable, han de tenir com a mínim un gruix de vint (20) centímetres dins cada propietat.

2. Les parets mitgeres dins la profunditat edificable, o les de tancament de solar (més enllà de la profunditat edificable), siguin de càrrega, tancament o contenció, així com els seus fonaments, s'han de situar sempre sobre terreny propi i, com a màxim, adossats a la partió o al límit respecte de la via pública.

3. L'alçada màxima dels tancaments de solar (més enllà de la profunditat edificable) dins el pati d'illeta és de 2,50 metres sobre el terreny natural.

 

​​​​​​​Article 113

Instal·lacions de telecomunicacions

1. Els edificis de nova planta han de disposar d'una infraestructura de telecomunicacions ajustada als requeriments tècnics i legals aplicables en cada moment.

2. Els projectes de desplegament de xarxes públiques de comunicacions electròniques en vies públiques ja urbanitzades, i amb edificis ja existents alineats a via pública i sense reculada respecte de la via, se sotmeten al següent règim jurídic:

a) Es reconeix el dret a l'ocupació del domini públic local per al desplegament de la xarxa de comunicacions electròniques.

b) Si hi ha canalitzacions subterrànies, els operadors de comunicacions electròniques estan obligats a utilitzar-les, sense perjudici, si és el cas, del pagament de cànon o taxa per aquesta ocupació. L'Administració local ha de posar les xarxes subterrànies a disposició de qualsevol operador de comunicacions electròniques habilitat com a tal, quan hi hagi una sol·licitud en aquest sentit.

c) Si la xarxa subterrània de telecomunicacions ja no pot ser utilitzada per motius tècnics o econòmics, els operadors de comunicacions electròniques, havent presentat prèviament la documentació acreditativa de la concurrència d'aquestes causes, poden efectuar el desplegament aeri seguint els que ja hi ha o efectuar per façanes desplegament de cables i equipaments que constitueixin una xarxa pública de comunicacions electrònica.

d) El desplegament de xarxes de comunicacions electròniques per façanes no es pot realitzar:

- A l'àmbit declarat BIC Conjunt Històric de Manacor (BOE núm. 197 del 18 d'agost de 1997; BOCAIB núm. 68 del 5 de juny de 1997), delimitat en els plànols d'ordenació del Pla general.

- A l'àmbit declarat BIC del conjunt del Convent de Sant Vicenç Ferrer (BOIB núm. 76 del 27 de maig de 2006, BOE núm. 110 del 6 de maig de 2008; BOIB núm. 58 del 29 d'abril de 2008), delimitat en els plànols d'ordenació del Pla general.

- En els immobles urbans inclosos al Catàleg d'elements i espais protegits del terme municipal de Manacor quan la façana sigui l'element que es protegeix. No obstant això, el desplegament de xarxes de comunicacions electròniques en aquests edificis amb façana protegida podrà ser per façana si ja hi ha un desplegament de xarxa telefònica o de telecomunicacions.

e) El desplegament de xarxes de telecomunicacions electròniques per les façanes de béns inclosos al Catàleg d'elements i espais protegits del terme municipal de Manacor que no tinguin la consideració de Bé d'Interès Cultural però que tinguin protegida la façana, podrà fer-se per la façana si ja hi ha un previ desplegament de xarxa telefònica o de telecomunicacions per aquesta façana, o si és tècnicament inviable el seu desplegament subterrani per no existir espai suficient en el subsòl de la via pública a la que donin front per instal·lar una nova canalització. En el supòsit dels edificis als quals s'ha fet referència anteriorment que ja disposin d'accés telefònic o de telecomunicacions per xarxa subterrània, els nous desplegaments de xarxes de telecomunicacions electròniques també hauran de ser per xarxa subterrània.

f) Les xarxes de comunicacions electròniques adossades a façanes han de tenir un color similar al del tram de la façana per on discorrin o be s'adoptaran solucions constructives que es mimetitzin amb el tram de la façana pel que discorrin. Es prohibeix la instal·lació d'antenes parabòliques en façana.

3. Els projectes de desplegament de xarxes de comunicacions electròniques en vies públiques ja urbanitzades, i amb edificis ja existents amb reculada a via pública, se sotmeten al següent règim jurídic:

a) Es reconeix el dret a l'ocupació del domini públic local per al desplegament de la xarxa de comunicacions electròniques.

b) Si hi ha canalitzacions subterrànies, els operadors de xarxes de comunicacions electròniques estan obligats a utilitzar-les, sense perjudici, si és el cas, del pagament de cànon o taxa per aquesta ocupació. L'Administració local ha de posar les xarxes subterrànies a disposició de qualsevol operador de xarxes de comunicacions electròniques habilitat com a tal, quan hi hagi una sol·licitud en aquest sentit.

c) Si la xarxa subterrània de comunicacions electròniques ja no pot ser utilitzada per motius tècnics o econòmics, els operadors de comunicacions electròniques, havent presentat prèviament la documentació acreditativa de la concurrència d'aquestes causes, podran executar, prèvia autorització municipal de les obres, una canalització subterrània, dimensionada per a almenys dos operadors de telecomunicacions. Un dels conductes de la canalització serà per a l'operador que hagi executat la nova canalització, quedant almenys un conducte que es posarà a la disposició d'un segon operador de telecomunicacions sobre la base dels principis que regeixen en la Llei 9/2014, de 9 de maig, General de Telecomunicacions i normes de desenvolupament.

d) No obstant el que es disposa als apartats anteriors, en les vies públiques ja urbanitzades o en edificis ja existents amb reculada a via pública es permetrà el desplegament aeri o en façana de les xarxes de comunicacions electròniques si ja hi ha implantat un desplegament aeri o a façanes, havent de seguir el desplegament el recorregut dels existents.

e) El desplegament de xarxes de telecomunicacions electròniques per les façanes de béns inclosos al Catàleg d'elements i espais protegits del terme municipal de Manacor que no tinguin la consideració de Bé d'Interès Cultural però que tinguin protegida la façana, podrà fer-se per la façana si ja hi ha un previ desplegament de xarxa telefònica o de telecomunicacions per aquesta façana, o si és tècnicament inviable el seu desplegament subterrani per no existir espai suficient en el subsòl de la via pública a la que donin front per instal·lar una nova canalització. En el supòsit dels edificis als quals s'ha fet referència anteriorment que ja disposin d'accés telefònic o de telecomunicacions per xarxa subterrània, els nous desplegaments de xarxes de telecomunicacions electròniques també hauran de ser per xarxa subterrània.

4. La regulació especifica d'aquest article desplaça, i aleshores són inaplicables, la resta de preceptes d'aquestes Normes urbanístiques que entrin en contradicció amb aquesta regulació, entre altres la regulació sobre sortints de les façanes a la via pública establerta en l'Article 105.

5. Règim de llicències. Aquest apartat és d'aplicació a la instal·lació de xarxes públiques de comunicacions electròniques.

a) En aplicació del que es disposa en la disposició addicional tercera de la Llei 12/2012, no estan subjectes a llicència les estacions o infraestructures radioelèctriques que reuneixin els següents requisits:

- Que s'utilitzin serveis de comunicacions electròniques disponibles per al públic.

- Que la superfície que ocupin sigui igual o inferior a 300 m².

- Que no tinguin impacte en el patrimoni històric-artístic.

- Que no tinguin impacte en l'ús privatiu i ocupació dels béns de domini públic.

- Les existents sense impacte en espais naturals protegits.

b) Estan subjectes a la presentació d'una declaració responsable o comunicació prèvia:

- L'inici i desenvolupament de les activitats comercials a desenvolupar o l'obertura de l'establiment.

- Els canvis de titularitat de les activitats comercials i de serveis.

- La realització de les obres lligades al condicionament dels locals per a estacions o instal·lacions de telecomunicacions sempre que no requereixin d'un projecte d'obra de conformitat amb el que es disposa en la Llei d'ordenació de l'edificació.

- La primera utilització de les instal·lacions, de l'obertura, o d'usos i activitats.

c) En aplicació del que es disposa en l'article 3.1 de la Llei 12/2012 no estan subjectes a llicència i/o a autorització prèvia de qualsevol administració o entitat del sector públic l'inici i exercici del desenvolupament de les activitats comercials i els serveis que defineix l'article 2 de la Llei 12/2012.

d) Per a la instal·lació de xarxes públiques de comunicacions electròniques o d'estacions radio elèctriques en domini privat, diferents de les previstes en la disposició addicional tercera de la Llei 12/2012, no podrà exigir-se per part de les Administracions Públiques competents l'obtenció de llicència o autorització prèvia d'instal·lacions, de funcionament o d'activitat, o de caràcter mediambiental, ni altres llicències o aprovacions de classe similar o anàloga que subjectin a prèvia autorització aquesta instal·lació, en el cas que l'operador hagi presentat a l'Administració Pública competent per a l'atorgament de la llicència o autorització un pla de desplegament per instal·lació de xarxa de telecomunicacions electròniques en el qual es contemplin aquestes infraestructures o estacions i sempre que el citat pla hagi estat aprovat per aquesta administració. Les llicències o autoritzacions prèvies que d'acord amb aquest apartat no puguin ser exigides seran substituïdes per una declaració responsable.

e) En aplicació del que es disposa en la disposició addicional vuitena de la Llei 38/1999 d'ordenació de l'edificació, les obres d'instal·lació d'infraestructures de xarxa o estacions radioelèctriques en edificacions de domini privat no requereixen l'obtenció de llicència d'obres o edificació ni altres autoritzacions, si bé en tot cas el promotor de les mateixes haurà de presentar davant l'autoritat competent en matèria d'obres d'edificació una declaració responsable on consti que les obres es duran a terme segons un projecte o una memòria tècnica subscrits per tècnic competent, segons correspongui, justificativa del compliment dels requisits aplicables del Codi Tècnic de l'Edificació. Una vegada executades i finalitzades les obres d'instal·lació de les infraestructures de les xarxes de comunicacions electròniques, el promotor haurà de presentar davant l'autoritat competent una comunicació de la finalització de les obres i que les mateixes s'han dut a terme segons el projecte o memòria tècnica.

f) En aplicació del que es disposa en el 34.7 de la Llei 9/2014 de Telecomunicacions, en el cas que sobre una infraestructura de xarxa pública de comunicacions electròniques, fixa o mòbil, incloses les estacions radioelèctriques de comunicacions electròniques, ja estigui situada en domini públic o privat, es realitzin actuacions d'innovació tecnològica o adaptació tècnica que suposin la incorporació de nou equipament o la realització d'emissions radioelèctriques en noves bandes de freqüència o amb altres tecnologies, sense variar els elements d'obra civil i masteler, no es requerirà cap tipus de concessió, autorització o llicència o modificació de l'existent o declaració responsable o comunicació prèvia a les administracions públiques competents per raons d'ordenació del territori, urbanisme o mediambientals.

g) Les característiques de les infraestructures de les xarxes públiques de comunicacions electròniques s'hauran d'ajustar al següent:

- Al RD 1066/2001 que aprova el Reglament de les condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària enfront d'emissions radioelèctriques.

- En aplicació del que es disposa en l'article 34.4 de la Llei 9/2014, als paràmetres i requeriment tècnics essencials necessaris per garantir el funcionament de les xarxes i serveis de comunicacions electròniques a la qual es refereix la disposició addicional onzena de la Llei 9/2014, mentre no s'hagi produït el desplegament reglamentari al que fa referència la disposició addicional onzena de la Llei 9/2014, s'estarà al que es disposa a les següents normes UNE:

- UNE 133100-1:2002 Infraestructures per a xarxes de telecomunicacions. Part 1, Canalitzacions subterrànies.

- UNE 133100-2:2002 Infraestructures per a xarxes de telecomunicacions. Part 2, Arquetes i càmeres de registre.

- UNE 133100-3:2002 Infraestructures per a xarxes de telecomunicacions. Part 3, Trams interurbans.

- UNE 133100-4:2002 Infraestructures per a xarxes de telecomunicacions. Part 4, Línies aèries.

- UNE 133100-5:2002 Infraestructures per a xarxes de telecomunicacions. Part 5, Instal·lació en façana.

6. Qualsevol discrepància entre el que estableixen els apartats anteriors i el que disposi la normativa sectorial estatal en matèria de telecomunicacions, s'ha de resoldre d'acord amb el principi de prevalença de les determinacions de la normativa estatal que s'imposin en l'ordenació urbanística d'aquest Pla general. En tot cas, es podran sol·licitar per l'Ajuntament de Manacor les consultes que resultin necessàries a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, com a òrgan consultiu sobre la matèria, d'acord amb la Llei 3/2013, de 4 de juny, quant a les funcions que té atribuïdes respecte de la legislació general de telecomunicacions.

 

CAPÍTOL IV OBRES EN LA VIA PÚBLICA

Article 114

Construcció de voravies

1. La construcció de la voravies que es troba davant la façana d'un immoble amb llicència d'obra nova, ampliació o reforma atorgada és obligació del promotor de les obres sempre que existeixi, o que la seva construcció estigui prevista al planejament general o de desenvolupament. Aquesta obligació inclou no només la del paviment en general sinó també la de la col·locació de la corresponent voravia.

2. Les característiques de la voravia s'han d'adaptar a allò que estableixen aquestes normes en el capítol de normes tècniques per als projectes d'urbanització.

3. Per a la construcció de la voravia és preceptiva l'ordre prèvia de l'autoritat municipal o l'obtenció de la corresponent llicència municipal. Amb l'atorgament de la llicència d'obra nova, ampliació o reforma, s'entén concedida també la llicència per a la construcció de la voravia corresponent.

4. No es pot expedir la llicència de primera ocupació de nova planta, ampliació o reforma que autoritzi l'ús de l'immoble sense abans haver-se construït la voravia corresponent a la façana de l'edifici en qüestió.

5. Llevat que s'estipuli el contrari, les tasques de conservació i reparació de les voreres són competència de l'Ajuntament.

Article 115

Passos per a l'entrada de vehicles

1. Només hi pot haver un accés per a cada tram de façana mínima de parcel·la.

2. L'amplada màxima dels passos és de tres (3) metres. En cas d'aparcaments que tinguin una capacitat igual o superior a 10 places l'amplada màxima és de sis (6) metres.

3. El passos de vehicles sobre les voreres han de respectar la normativa vigent en matèria d'accessibilitat i han de respectar la rasant en la trobada de la voravia amb la façana.

4. Es prohibeix expressament omplir de formigó o d'altres materials la rigola de la calçada en forma de pla inclinat que salvi el desnivell entre la voravia i la calçada, encara que es prevegi la circulació de les aigües pluvials mitjançant canonades o altres sistemes.

5. El paviment de la voravia dels passos de vehicles s'ha de construir de forma que tingui prou resistència per suportar el pas de vehicles.

Article 116

Tancament de solars en sòl urbà

1. Els tancaments de solars en sòl urbà han de complir les següents normes:

a) En edificació contínua alineada a façana el tancament s'ha de realitzar amb una paret opaca de 2,50 metres d'alçada degudament referida. En aquest tipus d'edificació amb reculada de la via pública, el tancament que separi l'espai de reculada de la via pública ha de tenir un acabat similar a la resta de façana, amb un element opac de com a màxim 1 metres d'alçada sobre la rasant de la voravia, i voluntàriament un element vegetal o reixa fins a dos (2,00) metres d'alçada sobre la rasant de la voravia.

b) En edificació aïllada o en edificació contínua amb reculada respecte a l'alineació de façana, el tancament d'obra ha de tenir una alçada màxima d'1 m, damunt del qual es pot aixecar un tancament diàfan de fins una alçada mínima de 2 m i màxima de 2,50 m.

c) Les alçades anteriors s'han d'amidar des de la rasant de la via pública. Quan la rasant de la via pública tinguí un pendent considerable, es poden escalonar els tancaments sempre que superin les alçades anteriors i no s'excedeixin en més de 40 cm.

2. Els propietaris de solars i parcel·les no edificades, tenen l'obligació de tancar-los complint les determinacions del punt anterior. En cas que els titulars no duguin a terme el tancament preceptiu, l'Ajuntament pot ordenar la corresponent ordre de fer o executar-ho de forma subsidiària i carregar el cost a la propietat.

3. Quan s'obrin noves vies els promotors tenen l'obligació d'efectuar el tancament dels solars resultants en el tram de façana. S'ha de preveure en el projecte tècnic aquest tancament.

4. Quan s'enderroca un edifici sense la construcció immediata d'un altre de nova planta és obligatori tancar la parcel·la. El tancament s'ha de situar sobre l'alineació oficial i ha d'estar recollit dins el projecte d'enderroc. Les xarxes de serveis aeris que passaven per la façana demolida s'han de deixar ben fixats sobre la paret de tancament o enterrats per la voravia.

5. Es poden exceptuar de la condició de tancament obligatori aquells solars o parcel·les no edificats en edificació aïllada on no hi hagi un escaló entre la voravia i el solar, mentre l'estat en què es trobi l'interior del solar no suposi cap perill per a les persones i es trobin situats en àrees en què la seva construcció pugui incidir negativament en el caràcter ambiental de la zona.

Article 117

Barreres arquitectòniques a l'espai urbà i al transport

Cap element de mobiliari urbà, suport publicitari, senyal de trànsit, instal·lació o element de qualsevol tipus que es trobi a l'espai públic o adossat a les façanes dels edificis, no es pot instal·lar si això suposa incomplir l'espai de circulació o altura lliure mínims establerts per la normativa vigent en matèria d'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

Article 118

Obertura de síquies i excavacions

1. Les obres d'obertura de síquies a la via pública per a la instal·lació o manteniment de qualsevol servei (clavegueram, enllumenat, comunicacions, etc.) s'han de fer de tal manera que ocasionin el mínim dany als arbres de la via pública.

2. Si no hi ha cap altre lloc més adient per on fer passar la síquia, s'ha de situar a una distància mínima d'un metre des de l'eix de l'arbre.

3. Quan es duguin a terme obres en un terreny pròxim a una zona on hi hagi arbres o quan els vehicles de l'empresa constructora hagin de circular a prop, abans de l'inici de l'obra s'han de protegir els troncs dels arbres afectats. Les proteccions s'han de retirar un cop acabada l'obra.

4. Si com a conseqüència d'una excavació resulten afectades arrels d'un gruix superior a cinc centímetres, s'han de tallar les arrels, deixant uns talls nets i llisos, que s'han de cobrir amb un producte cicatritzant.

5. Si en alguna d'aquestes obres algun arbre resulta perjudicat, és obligació de l'empresa constructora i el promotor la reposició d'aquest arbre i de les plantacions que puguin resultar afectades.

Article 119

Elements vegetals

Per tal de guarnir nous espais amb elements vegetals s'han de tenir en compte les següents recomanacions:

1. Sempre que sigui possible s'han de triar espècies vegetals adaptades ecològicament i fisiològicament a les condicions ambientals i d'infraestructura del municipi per tal d'evitar despeses pel seu manteniment.

2. Per a guarnir jardineres i parterres amb elements vegetals que no siguin de temporada s'han de prioritzar aquelles espècies que estiguin adaptades a la manca d'aigua.

3. S'han de prioritzar les espècies autòctones per sobre de les espècies exòtiques.

 

CAPÍTOL V ORDENANCES PARTICULARS EN SÒL URBÀ

Article 120

Nucli antic (RE-NA i RE-NA-CH)

1. Àmbit. Aquesta zona comprèn la part antiga del nucli urbà de Manacor, tal com apareix grafiat en els plànols d'ordenació. Agrupa el que era el centre històric de la vila, amb els creixements suburbans i eixamples que es varen dur a terme durant els segles XIX i XX, tret de la barriada de Fartàritx. Ús predominant residencial plurifamiliar.

L'àmbit declarat Bé d'Interès Cultural amb la categoria de Conjunt Històric del nucli de Manacor, per acord del Ple del Consell Insular de Mallorca de data 5 de maig de 1997, es correspon amb la identificació que figura en els plànols d'ordenació. Aquest àmbit s'ha de regular a través d'un pla especial que compleixi els requeriments que per a l'ordenació dels conjunts històrics estableix la Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears, i que s'ha d'aprovar definitivament, com a màxim, en el termini de quatre anys des de l'entrada en vigor d'aquest Pla general. Així mateix, el pla especial haurà de regular de forma adient els espais lliures públics i l'edificació inclosos en el seu àmbit.

Mentre no estigui aprovat definitivament el pla especial esmentat, s'apliquen a les edificacions existents les conseqüències que determina la Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears. Durant aquest període transitori, per a la concessió de llicències, la presentació de comunicacions prèvies d'obres, o altres mitjans de declaració responsable que prevegi la legislació urbanística, és necessària l'obtenció de l'autorització de l'òrgan del Consell Insular de Mallorca que exerceixi les competències en matèria de tutela del patrimoni històric, sense que no es permetin alineacions noves, alteracions en l'edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions. En tot cas, les obres que afecten el subsòl han de preveure la realització d'un control arqueològic, en els termes prevists en la normativa sectorial de patrimoni històric.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.

Als plànols d'ordenació s'han identificat mitjançant un ratllat i el número de registre d'autorització de la Conselleria de Turisme els establiments hotelers existents, autoritzats i construïts dins la trama urbana. En aquest casos les condicions de parcel·lació i edificació són les de la taula adjunta.

Els establiments d'allotjament de turisme d'interior s'han de situar dins l'àmbit delimitat com a bé d'interès paisatgístic ambiental Centre històric del nucli urbà de Manacor (fitxa BP-004), en un edifici catalogat, o bé en un edifici anterior a l'1 de gener de 1940.

RE-NA

Tipus ordenació

 

Entre mitgeres alineada a vial

Parcel·la mínima

 

200 m²

Façana mínima

 

7,00 m

Nombre de plantes

 

PB+2

PB+3 segons plànols d'ordenació (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

2,40 m²/m²

Profunditat edificable màx.

 

14,00 metres per a la PB+3

Ocupació

PB

En general, 80%. Es permet l'ocupació del 100% de la planta baixa si és per a ús d'aparcament. No obstant, les parcel·les o part de les parcel·les identificades amb el codi 0p és un espai lliure privat que no pot ser ocupat (veure Article 56.3.j).

PP

80%

Reculades

Façana

- m

Mitgeres

- m

Fons

- m

                                   

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global majoritari)

Residencial unifamiliar

1, 2, 3

L'ús residencial en planta baixa tant sols s'admet si està vinculat a la planta primera

IUR 1/120

Residencial plurifamiliar

1, 2, 3

Residencial comunitari

1, 2, 3

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

3

(*) Exclusivament hotel de ciutat i hotel d'interior

Establiment turístic complementari

2, 3

 

Compatible i secundari al turístic

1, 2

Màx. 30%, segons l'Article 74 c)

Terciari

 

 

 

Comercial

2

 Superfície útil màxima 500 m²

Administratiu privat

1, 2, 3

Recreatiu

2

Taller mecànic / artesanal

2

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

Comunicacions

2, 3

Només aparcaments

 

 

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

2, 3

 

3. Condicions estètiques. En les obres de nova planta o reforma s'ha de mantenir el caràcter de les edificacions tradicionals. Per això s'han de seguir les següents determinacions:

a) Els buits han de tenir una proporció predominant vertical i s'han d'organitzar en eixos verticals, de manera que els buits de les plantes superiors se situïn sobre el mateix eix compositiu que els de planta baixa. La proporció dels buits pot ser diferent en la darrera planta i per al portal del garatge.

b) Sobre la façana només es permeten balcons d'una llargària no major del 70% de l'amplada de la façana. La façana s'ha de rematar amb cornisa. La protecció dels buits de les plantes pis ha de ser amb persianes mallorquines (mai enrotllables). Tota la fusteria ha de ser de fusta o d'un altre material d'un aspecte semblant, excepte en baixos de locals comercials. En tot cas, s'han d'evitar els tons estridents.

c) Els tons de la façana s'han d'integrar en l'entorn: grisos clars i ocres, segons el que predomini al carrer.

 

Article 121

Fartàritx (RE-CB-1 i RE-CB-2)

1. Àmbit. Aquesta zona comprèn la part del nucli urbà de Manacor comprès entre l'avinguda del Torrent, els carrer de sa Fàbrica, la ronda del Port, el carrer dels Moriscos, el passeig de Fartàritx i el carrer de na Comtessa, tal com apareix grafiat en els plànols d'ordenació. Se subdivideix en dues zones, RE-CB-1 i RE-CB-2 que corresponen a les parts situades al nord i al sud del carrer del Remei, respectivament. Ús predominant residencial plurifamiliar.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.  

RE-CB1 i 2

Tipus ordenació

 

Entre mitgeres alineada a vial

Parcel·la mínima

 

200 m²

Façana mínima

 

7,00 m

Nombre de plantes

 

Segons plànols d'ordenació (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

1,60 m²/m²

Profunditat edificable màx.

PB

20,00 m. No obstant, les parcel·les o part de les parcel·les identificades amb el codi 0p és un espai lliure privat que no pot ser ocupat (veure Article 56.3.j).

PP

14,00 m a partir de la PP2

Reculades

Façana

- m

Mitgeres

- m

Fons

- m

 

 

 

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

Residencial unifamiliar

1, 2, 3

L'ús residencial en planta baixa tant sols s'admet si està vinculat a la planta primera.

RE-CB-1 IUR 1/120

RE-CB-2 IUR 1/100

(Ús global majoritari)

Residencial plurifamiliar

1, 2, 3

Residencial comunitari

1, 2, 3

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

2, 3

Exclusivament hotels de ciutat

Establiment turístic complementari

2, 3

 

Compatible i secundari al turístic

1, 2

Màx. 30%, segons l'Article 74 c)

Terciari

 

 

 

Comercial

2

 Superfície útil màxima 500 m²

Administratiu privat

1, 2, 3

 Superfície útil màxima 500 m²

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

Comunicacions

Prohibit

 

 

 

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

2, 3

 

3. Condicions estètiques.

En les obres de nova planta i reforma s'ha de mantenir el caràcter de les edificacions tradicionals del carrer, tant en la composició exterior com en l'ús dels materials. Per això s'han de seguir les següents determinacions:

La façana s'ha de situar fins a la cornisa en el pla de l'alineació i només es permet la reculada respecte a aquesta línia en la fusteria dels buits, fins a un màxim del gruix de la paret exterior, i sense superar els 50 cm.

Els materials permesos en els acabats de façana són els referits de morters de calç o ciment, el paredat irregular tradicional amb junta plena. Queda prohibit especialment utilitzar en la façana les rajoles, elements sintètics, pintures, plàstics i materials brillants i de colors vius.

La gamma de colors a aplicar en els paraments de façana està compresa entre els ocres i els grisos tradicionals.

Per a l'acabat del sòcol de la façana es pot utilitzar una de les següents opcions:

- El mateix material de la resta de la façana.

- Esquitxat de morter de ciment pòrtland i grava tradicional.

- Aplacat de pedra buixardada de color beix.

Els buits de la façana, a excepció de les portes de garatge i els finestrons inferiors a 40 cm de pas, han de tenir sempre unes proporcions verticals majors a una relació 1:1,4 i s'han d'agrupar en eixos verticals. Les fioles han de ser de marès, pedra natural o ceràmiques de to beix.

La fusteria de tots els buits ha de ser de fusta o d'un altre material d'aspecte semblant, i de color natural o en les gammes tradicionals, i s'ha d'evitar el blanc i els tons estridents.

La protecció dels buits de les plantes pis ha de ser amb persianes mallorquines (mai enrotllables).

No es permeten les galeries ni els balcons. La cornisa s'ha de resoldre amb peces de marès o teules, amb un voladís comprès entre 30 i 45 cm. La coberta del primer aiguavés o crugia ha de ser de teula àrab, preferentment de recuperació, i no es pot emmascarar amb un muret de tancament.

Article 122

12 illetes (RE-CB-3 i RE-CB-4)

1. Àmbit. Aquesta zona comprèn el rectangle delimitat per l'avinguda del Parc, la ronda del Port, el carrer de Solimà i el carrer d'en Rafel Ferrer Massanet del nucli urbà de Manacor. Es tracta d'un conjunt d'11 illetes, que inicialment en comprenia 12, ja que s'han unificat les dues illetes inicialment previstes per al camp de futbol de Na Capellera. Se subdivideix en dues zones, RE-CB-3 i RE-CB-4, que corresponen a la zona amb edificació aïllada i la zona amb edificació contínua, respectivament. Ús predominant residencial plurifamiliar.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.

RE-CB-3

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

400 m²

Façana mínima

 

12,00 m

Nombre de plantes

 

PB+2 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

1,50 m²/m²

Ocupació

PB

50%. No obstant, les parcel·les o part de les parcel·les identificades amb el codi 0p és un espai lliure privat que no pot ser ocupat (veure Article 56.3.j).

PP

50%

Reculades

Façana

3,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

                       

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global majoritari)

Residencial unifamiliar

1, 2, 3

L'ús residencial en planta baixa tant sols s'admet si està vinculat a la planta primera.

IUR 1/110

Residencial plurifamiliar

1, 2, 3

Residencial comunitari

1, 2, 3

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

2, 3

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

Comercial

2

 

 

 

 

Administratiu privat

1, 2, 3

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

2, 3

 

3. Condicions estètiques. A la zona RE-CB-3 s'ha de deixar, com a mínim, un 20% de la parcel·la enjardinada i permeable.

 

RE-CB-4

Tipus ordenació

 

Entre mitgeres alineada a via

 

Parcel·la mínima

 

400 m²

Façana mínima

 

12,00 m

Nombre de plantes

 

PB+2 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

Segons plànols

Profunditat edificable màx.

PB

PP

Segons plànols

Segons plànols

Reculades

Façana

- m

Mitgeres

- m

Fons

Segons plànols

    

USOS

Usos detallats

 Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global majoritari)

Residencial unifamiliar

1, 2, 3

 

IUR 1/130

Residencial plurifamiliar

1, 2, 3

Residencial comunitari

1, 2, 3

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

2, 3

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

 

Administratiu privat

1, 2, 3

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

2, 3

 

 

Article 123

Extensiva plurifamiliar (RE-EP-1)

1. Àmbit. Antic polígon 4-12 de Porto Cristo i antics polígons 6-5, 6-6 i 6-9 de cala Anguila – cala Mendia de les NNSS.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta. No obstant això, les parcel·les sense edificar d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció es troben subjectes al règim jurídic de l'art. 24 i 25 de la Llei de Costes. Les parcel·les edificades d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció de costes es troben subjectes al règim jurídic de la D.T. 4a de la Llei de costes i concordants del seu reglament.  

RE-EP-1

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

 

Parcel·la mínima

 

600 m²

Façana mínima

 

15,00 m

Nombre de plantes

 

PB+2 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,67 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

30%

30%

Reculades

Façana

3,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

           

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global majoritari)

Residencial unifamiliar

3

 

IUR 1/300

Residencial plurifamiliar

3

Residencial comunitari

3

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

Prohibit

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

Prohibit

 

Administratiu privat

2, 3

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 124

Extensiva plurifamiliar (RE-EP-2)

1. Àmbit. Antic polígon 5-4 de les NNSS a cala Magrana i polígons d'edificació residencial plurifamiliar en bloc de Cales de Mallorca.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.

RE-EP-2

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

2.000 m²

Façana mínima

 

30,00 m

Nombre de plantes

 

PB+3 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

1,00 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

30%

30%

Reculades

Façana

6,00 m

Mitgeres

6,00 m

Fons

6,00 m

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global majoritari)

Residencial unifamiliar

3

 

IUR 1/400

Residencial plurifamiliar

3

Residencial comunitari

3

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

Prohibit

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

Prohibit

 

Administratiu privat

2, 3

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 125

Extensiva plurifamiliar (RE-EP-3)

1. Àmbit. Polígons d'edificació residencial plurifamiliar en filera de Cales de Mallorca.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta. No obstant això, les parcel·les sense edificar d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció es troben subjectes al règim jurídic de l'art. 24 i 25 de la Llei de Costes. Les parcel•les edificades d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció de costes es troben subjectes al règim jurídic de la D.T. 4a de la Llei de costes i concordants del seu reglament.

RE-EP-3

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

5.000 m²

Façana mínima

 

30,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,50 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

25%

25%

Reculades

Façana

4,00 m

Mitgeres

4,00 m

Fons

4,00 m

 

            USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global majoritari)

Residencial unifamiliar

3

 

IUR 1/400

Residencial plurifamiliar

3

Residencial comunitari

3

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

Prohibit

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

Prohibit

 

Administratiu privat

2, 3

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 126

Extensiva plurifamiliar (RE-EP-4)

1. Àmbit. Antic polígon 10-1 de cala Murada.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta. No obstant això, les parcel·les sense edificar d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció es troben subjectes al règim jurídic de l'art. 24 i 25 de la Llei de Costes. Les parcel·les edificades d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció de costes es troben subjectes al règim jurídic de la D.T. 4a de la Llei de costes i concordants del seu reglament.

Als plànols d'ordenació s'han identificat mitjançant un ratllat i el número de registre d'autorització de la Conselleria de Turisme els establiments hotelers existents, autoritzats i construïts dins la trama urbana. En aquest casos les condicions de parcel·lació i edificació són les de la taula adjunta i són únicament permesos els usos turístics en situació 1, 2 i 3 (*).

RE-EP-4

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

1.000 m²

Façana mínima

 

20,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,33 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

20%

20%

Reculades

Façana

3,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

             

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global majoritari)

Residencial unifamiliar

3

 

IUR 1/750

Residencial plurifamiliar

3

Residencial comunitari

3

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

3

 

Establiment turístic complementari

Prohibit

 (*)

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

 

Administratiu privat

2, 3

 

Recreatiu

2, 3

 

Taller mecànic / artesanal

2, 3

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 40% de la parcel·la enjardinada i permeable.

 

​​​​​​​Article 127

Extensiva plurifamiliar (RE-EP-5)

1. Àmbit. Antic polígon 10-3 de Cala Murada de les NNSS.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.   

RE-EP-5

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

800 m²

Façana mínima

 

20,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,33 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

20%

20%

Reculades

Façana

3,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global majoritari)

Residencial unifamiliar

3

 

IUR 1/355

Residencial plurifamiliar

3

Residencial comunitari

3

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

Prohibit

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

Prohibit

 

Administratiu privat

2, 3

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 128

Intensiva Manacor (RE-IP-1)

1. Àmbit. Aplega el conjunt del nucli urbà de Manacor amb edificació entre mitgeres que no es troba en el nucli antic, Fartàritx o les 12 illetes.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.

A l'illa delimitada per l'avinguda de Fra Juníper Serra, el passeig de l'Estació, el carrer de Lope de Vega i el carrer Via Majòrica regeixen els paràmetres de la zona RE-IP-1 excepte en el que respecta a nombre de plantes, edificabilitat i profunditat edificable màxima. Aquests paràmetres respectaran l'establert a l'Estudi de detall de Ca n'Avellanet, aprovat definitivament en data 5 d'abril de 2004.

RE-IP-1

Tipus ordenació

 

Entre mitgeres alineada a vial

Parcel·la mínima

 

400 m²

Façana mínima

 

12,00 m

Nombre de plantes

 

PB+2, PB+3, segons plànols d'ordenació (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

2,00 m²/m²

Profunditat edificable màx.

 

14 metres, en general. 25 metres en planta baixa per a locals comercials i aparcaments.

No obstant, les parcel·les o part de les parcel·les identificades amb el codi 0p és un espai lliure privat que no pot ser ocupat (veure Article 56.3.j).

Reculades

Façana

- m

Mitgeres

- m

Fons

- m

           

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global majoritari)

Residencial unifamiliar

1, 2, 3

 

IUR 1/90

Residencial plurifamiliar

1, 2, 3

Residencial comunitari

1, 2, 3

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

3

Hotels de ciutat

Establiment turístic complementari

2, 3

 

Compatible i secundari al turístic

1, 2

Màx. 30%, segons l'Article 74 c)

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

 

Superfície útil màxima 500 m²

 

Administratiu privat

1, 2, 3

Recreatiu

2, 3

Taller mecànic / artesanal

2, 3

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

2, 3

Només aparcament

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

2, 3

 

3. Condicions estètiques:

- Els buits de la façana, a excepció de les portes de garatge i els baixos d'ús comercial, han de projectar-se més altes que amples, i s'han d'agrupar en eixos verticals. Les fioles han de ser de marès, pedra natural o ceràmiques de to beix.

- La fusteria de tots els buits ha de ser de fusta o d'un altre material d'aspecte semblant, i de color natural o en les gammes tradicionals, excepte a plantes baixes d'ús comercial. En tot cas, s'han d'evitar els tons estridents.

 

Article 129

Intensiva (RE-IP-2)

1. Àmbit. Correspon a la barriada de creixement suburbà al voltant dels camins de Son Fangos i ses Tapereres, en la perifèria del nucli urbà de Manacor. També inclou el nucli de Son Talent, Son Macià i el polígon 3-4 de s'Illot.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta. No obstant les parcel·les sense edificar d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció es troben subjectes al règim jurídic de l'art. 24 i 25, D.T. 3a, apartat 3r de la Llei de costes i concordants del seu reglament. Les parcel·les edificades d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció de costes es troben subjectes al regim jurídic de la D.T. 4a de la llei de costes i concordants del seu reglament.

RE-IP-2

Tipus ordenació

 

Entre mitgeres alineada a via

Parcel·la mínima

 

200 m²

Façana mínima

 

10,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

1,20 m²/m²

Ocupació màxima

PB

 

PP

60%. No obstant, les parcel·les o part de les parcel·les identificades amb el codi 0p és un espai lliure privat que no pot ser ocupat (veure Article 56.3.j).

60%

Reculades

Façana

- m

3,00 m a s'Illot

Mitgeres

- m

Fons

- m

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global majoritari)

Residencial unifamiliar

3

IUR 1/200

Residencial plurifamiliar

1, 2, 3

Residencial comunitari

1, 2, 3

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

2, 3

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

 

Superfície útil màxima 500 m²

A s'Illot, prohibit

Administratiu privat

1, 2, 3

Recreatiu

2, 3

Taller mecànic / artesanal

2, 3

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

2, 3

 

3. Condicions estètiques. A s'Illot les façanes han de recular 3 metres de l'alineació oficial. En aquest espai s'hi poden preveure terrasses a la mateixa cota o inferior que el paviment de la planta baixa.

Article 130

Intensiva plurifamiliar (RE-IP-3)

1. Àmbit. Comprèn la zona central del nucli urbà de s'Illot, antics polígons 3-1, 3-2 i 3-3 i la zona central del nucli urbà de Porto Cristo, antics polígons 4-1, 4-2, 4-3 i 4-4.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.

Als plànols d'ordenació s'han identificat mitjançant un ratllat i el número de registre d'autorització de la Conselleria de Turisme els establiments hotelers existents, autoritzats i construïts dins la trama urbana. En aquest casos les condicions de parcel·lació i edificació són les de la taula adjunta i són únicament permesos els usos turístics en situació 1, 2 i 3 (*). No obstant les parcel·les sense edificar d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció es troben subjectes al règim jurídic de l'art. 24 i 25, D.T. 3a, apartat 3r de la Llei de costes i concordants del seu reglament. Les parcel·les edificades d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció de costes es troben subjectes al regim jurídic de la D.T. 4a de la llei de costes i concordants del seu reglament.    

RE-IP-3

Tipus ordenació

 

Entre mitgeres alineada a vial

Parcel·la mínima

 

200 m²

Façana mínima

 

10,00 m

Nombre de plantes

 

PB+2 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

1,80 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

60% (es permet l'ocupació del 80% de la planta baixa si és per ús d'aparcament)

60%

Reculades

Façana

- m

3,00 m a l'antic polígon 3-2 de les NNSS'80

Mitgeres

- m

Fons

- m

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global majoritari)

Residencial unifamiliar

1, 3

 

IUR 1/120

Residencial plurifamiliar

1, 2, 3

Residencial comunitari

1, 2, 3

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

3

Només hotel de ciutat en el nucli de Porto Cristo

Establiment turístic complementari

2, 3

 

Compatible i secundari al turístic

2, 3

Màx. 30%, segons l'Article 74 c)

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

 

 

Superfície útil màxima 500 m²

Administratiu privat

1, 2, 3

Recreatiu

2, 3

Taller mecànic / artesanal

2, 3

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

2, 3

Només aparcaments

Infraestructures o serveis urbans

3

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

2, 3

 

3. Condicions estètiques. Al carrer Bordils de Porto Cristo s'ha assenyalat una reculada respecte a l'alineació oficial. En aquest espai es permet la construcció de porxos tancats amb una altura total de 4 metres respecte a la cota de l'acera. Aquesta construcció no computa a efectes d'ocupació i està vinculada a l'ús de la planta baixa.

Article 131

Intensiva (RE-IP-4)

1. Àmbit. Comprèn la zona perimetral del nucli urbà de Porto Cristo, antics polígons 4-5, 4-7 i 4-15, amb una reculada de 3,00 metres a façana.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.         

 

​​​​​​​

RE-IP-4

Tipus ordenació

 

Entre mitgeres amb reculada a alineació oficial

Parcel·la mínima

 

200 m²

Façana mínima

 

10,00 m

Nombre de plantes

 

PB+2 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

1,80 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

60%

60%

Reculades

Façana

3,00 m

Mitgeres

0,00 m

Fons

0,00 m

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global majoritari)

Residencial unifamiliar

1, 3

IUR 1/120

Residencial plurifamiliar

1, 2, 3

Residencial comunitari

1, 2, 3

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

2, 3

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

 

Superfície útil màxima 200 m²

Administratiu privat

1, 2, 3

Recreatiu

2, 3

Taller mecànic / artesanal

2, 3

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

2, 3

Només aparcaments

Infraestructures o serveis urbans

3

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

2, 3

 

3. Condicions estètiques. L'espai de reculada pot estar tancat o pavimentat, i ha d'estar en adequades condicions d'higiene.

Article 132

Extensiva unifamiliar (RE-EU-1)

1. Àmbit.: Antic polígon 1-14 de Manacor.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.  

RE-EU-1

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

400 m²

Façana mínima

 

15,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,80 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

40%

40%

Reculades

Façana

5,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global

majoritari)

Residencial unifamiliar

3

IUR 1/400

Residencial plurifamiliar

Prohibit

 

Residencial comunitari

Prohibit

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

Prohibit

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

Prohibit

 

Administratiu privat

Prohibit

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

Prohibit

 

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 20% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 133

Extensiva unifamiliar (RE-EU-2)

1. Àmbit. Antic polígon 1-29 situat en la perifèria del nucli urbà de Manacor.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.   

RE-EU-2

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

400 m²

Façana mínima

 

15,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,50 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

40%

40%

Reculades

Façana

3,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global

majoritari)

Residencial unifamiliar

3

IUR 1/400

Residencial plurifamiliar

Prohibit

 

Residencial comunitari

Prohibit

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

Prohibit

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

Prohibit

 

Administratiu privat

Prohibit

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

Prohibit

 

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 20% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 134

Extensiva unifamiliar (RE-EU-3)

1. Àmbit. Zona situada en el Puig de Son Talent.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.  

RE-EU-3

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

2.000 m²

Façana mínima

 

25,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,10 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

10%

10%

Reculades

Façana

5,00 m

Mitgeres

5,00 m

Fons

5,00 m

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global

majoritari)

Residencial unifamiliar

3

IUR 1/2.000

Residencial plurifamiliar

Prohibit

 

Residencial comunitari

Prohibit

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

Prohibit

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

Prohibit

 

Administratiu privat

Prohibit

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

Prohibit

 

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 60% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 135

Extensiva unifamiliar (RE-EU-4)

1. Àmbit. Correspon als antics polígons 4-6, 4-10 i 4-11 de Porto Cristo, als 5-1, 5-2 i 5-3 de cala Magrana i al 6-11 de cala Mendia.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta. No obstant això, les parcel·les sense edificar d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció es troben subjectes al règim jurídic de l'art. 24 i 25 de la Llei de Costes. Les parcel·les edificades d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció de costes es troben subjectes al règim jurídic de la D.T. 4a de la Llei de costes i concordants del seu reglament.

Es permet l'ús comercial en planta baixa a l'avinguda Joan Servera Camps.

Als plànols d'ordenació s'han identificat mitjançant un ratllat i el número de registre d'autorització de la Conselleria de Turisme els establiments hotelers existents, autoritzats i construïts dins la trama urbana. En aquest casos les condicions de parcel·lació i edificació són les de la taula adjunta i són únicament permesos els usos turístics en situació 1, 2 i 3 (*).

RE-EU-4

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

400 m²

Façana mínima

 

15,00 m

Nombre de plantes

 

PB+2 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,67 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

30%

30%

Reculades

Façana

3,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global

majoritari)

Residencial unifamiliar

3

IUR 1/400

Residencial plurifamiliar

Prohibit

 

Residencial comunitari

Prohibit

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

(*)

Establiment turístic complementari

Prohibit

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

Prohibit

Excepte en el cas descrit en el punt 2 d'aquest article.

Administratiu privat

Prohibit

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

Prohibit

 

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 136

Extensiva unifamiliar (RE-EU-5)

1. Àmbit. Correspon a l'antic polígon 4-14 de Porto Cristo.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.

RE-EU-5

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

400 m²

Façana mínima

 

15,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,67 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

40%

40%

Reculades

Façana

3,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

             

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global

majoritari)

Residencial unifamiliar

3

IUR 1/400

Residencial plurifamiliar

Prohibit

 

Residencial comunitari

Prohibit

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

Prohibit

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

Prohibit

 

Administratiu privat

Prohibit

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

Prohibit

 

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 137

Extensiva unifamiliar (RE-EU-6)

1. Àmbit. Correspon a l'antic polígon 4-16 de Porto Cristo.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.  

RE-EU-6

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

300 m²

Façana mínima

 

20,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

1 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

50%

50%

Reculades

Façana

3,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global

majoritari)

Residencial unifamiliar

3

IUR 1/300

Residencial plurifamiliar

Prohibit

 

Residencial comunitari

Prohibit

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

Prohibit

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

Prohibit

 

Administratiu privat

Prohibit

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

Prohibit

 

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 138

Extensiva unifamiliar (RE-EU-7)

1. Àmbit. Correspon a l'antic polígon 4-17 de Porto Cristo i als 6-2, 6-4, 6-7, 6-14, 6-15 de cala Anguila, cala Mendia i s'Estany d'en Mas.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.

RE-EU-7

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

600 m²

Façana mínima

 

20,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,33 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

30%

30%

Reculades

Façana

3,00 m

 

Mitgeres

3,00 m

 

Fons

3,00 m

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global

majoritari)

Residencial unifamiliar

3

IUR 1/600

Residencial plurifamiliar

Prohibit

 

Residencial comunitari

Prohibit

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

Prohibit

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

Prohibit

 

Administratiu privat

Prohibit

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

Prohibit

 

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 139

Extensiva unifamiliar (RE-EU-8)

1. Àmbit. Correspon als antics polígons 6-1, 6-8, 6-13 i 6-18 de cala Anguila, cala Mendia i s'Estany d'en Mas.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta. No obstant això, les parcel·les sense edificar d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció es troben subjectes al règim jurídic de l'art. 24 i 25 de la Llei de Costes. Les parcel·les edificades d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció de costes es troben subjectes al règim jurídic de la D.T. 4a de la Llei de costes i concordants del seu reglament.        

RE-EU-8

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

400 m²

Façana mínima

 

15,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,33 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

30%

30%

Reculades

Façana

3,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global

majoritari)

Residencial unifamiliar

3

IUR 1/400

Residencial plurifamiliar

Prohibit

 

Residencial comunitari

Prohibit

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

Prohibit

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

Prohibit

 

Administratiu privat

Prohibit

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

Prohibit

 

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 140

Extensiva unifamiliar (RE-EU-9)

1. Àmbit. Correspon a part de l'antic polígon 6-22 (sector C) de s'Estany d'en Mas.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.

RE-EU-9

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

400 m²

Façana mínima

 

15,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,50 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

25%

25%

Reculades

Façana

3,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

           

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global

majoritari)

Residencial unifamiliar

3

IUR 1/400

Residencial plurifamiliar

Prohibit

 

Residencial comunitari

Prohibit

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

Prohibit

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

Prohibit

 

Administratiu privat

Prohibit

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

Prohibit

 

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 141

Extensiva (RE-EU-10)

1. Àmbit. Correspon a l'antic polígon 6-23 de s'Estany d'en Mas.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.

RE-EU-10

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

400 m²

Façana mínima

 

20,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,40 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

40%

40%

Reculades

Façana

3,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

 

                USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global

majoritari)

Residencial unifamiliar

3

IUR 1/400, ús plurifamiliar només aparellats

Residencial plurifamiliar

3

Residencial comunitari

Prohibit

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

Prohibit

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

Prohibit

 

Administratiu privat

Prohibit

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

Prohibit

 

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 142

Extensiva unifamiliar (RE-EU-11)

1. Àmbit. Correspon a la zona residencial aïllada del nucli urbà de Cales de Mallorca

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.

RE-EU-11

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

1.000 m²

Façana mínima

 

20,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,50 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

25%

25%

Reculades

Façana

5,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

     

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

(Ús global

majoritari)

Residencial unifamiliar

3

IUR 1/1.000

Residencial plurifamiliar

Prohibit

 

Residencial comunitari

Prohibit

 

Turístic

 

 

Allotjament turístic

Prohibit

 

Establiment turístic complementari

Prohibit

 

Compatible i secundari al turístic

Prohibit

 

Terciari

 

 

 

Comercial

Prohibit

 

Administratiu privat

Prohibit

 

Recreatiu

Prohibit

 

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

Prohibit

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

Prohibit

 

Equipament

Prohibit

 

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 40% de la parcel·la enjardinada i permeable.

 

​​​​​​​Article 143

Turística d'allotjament (TU-AL-1)

1. Àmbit. Correspon a la zona hotelera situada entre cala Mendia i s'Estany d'en Mas, concretament els polígons 6-20 i 6-21 de Punta Reina.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta. No obstant això, les parcel·les sense edificar d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció es troben subjectes al règim jurídic de l'art. 24 i 25 de la Llei de Costes. Les parcel·les edificades d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció de costes  es troben subjectes al regim jurídic de la D.T. 4a de la Llei de costes i concordants del seu reglament.         

TU-AL-1

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

3.000 m²

Façana mínima

 

40,00 m

Nombre de plantes

 

PB+2 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,60 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

35%

35%

Reculades

Façana

10,00 m

Mitgeres

6,00 m

Fons

6,00 m

           

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

Residencial unifamiliar

Prohibit

 

Residencial plurifamiliar

Prohibit

Residencial comunitari

Prohibit

Turístic

Allotjament turístic

2, 3

IUT 1/60

Establiment turístic complementari

2, 3

Amb un màxim del 30% de

la superfície edificada

Compatible i secundari al turístic

2, 3

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

Administratiu privat

2, 3

Recreatiu

2, 3

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

2, 3

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 144

Turística d'allotjament (TU-AL-2)

1. Àmbit. Correspon al polígon 6-10, allà on s'ubica l'hotel Inshotel Club Mallorca, solar A.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.

TU-AL-2

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

2.000 m²

Façana mínima

 

30,00 m

Nombre de plantes

 

PB+3 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

1,00 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

40,5%

40,5%

Reculades

Façana

4,00 m

Mitgeres

4,00 m

Fons

4,00 m

                                   

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

Residencial unifamiliar

Prohibit

 

Residencial plurifamiliar

Prohibit

Residencial comunitari

Prohibit

Turístic

Allotjament turístic

2, 3

IUT 1/60

Establiment turístic complementari

2, 3

Amb un màxim del 30% de

la superfície edificada

Compatible i secundari al turístic

2, 3

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

Administratiu privat

2, 3

Recreatiu

2, 3

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

2, 3

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 145

Turística d'allotjament (TU-AL-3)

1. Àmbit. Correspon al polígon 6-9, allà on s'ubica l'hotel Inshotel Club Mallorca, solar B i C.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.

TU-AL-3

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

 

Parcel·la mínima

 

600 m²

Façana mínima

 

15,00 m

Nombre de plantes

 

PB+2 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,67 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

30%

30%

Reculades

Façana

3,00 m

 

Mitgeres

3,00 m

 

Fons

3,00 m

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

Residencial unifamiliar

Prohibit

 

Residencial plurifamiliar

Prohibit

Residencial comunitari

Prohibit

Turístic

Allotjament turístic

2, 3

IUT 1/60

Establiment turístic complementari

2, 3

Amb un màxim del 30% de

la superfície edificada

Compatible i secundari al turístic

2, 3

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

Administratiu privat

2, 3

Recreatiu

2, 3

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

2, 3

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 146

Turística d'allotjament (TU-AL-4)

1. Àmbit. Correspon a zones hoteleres del nucli urbà de cala Anguila - cala Mendia i s'Estany d'en Mas.

2. Les condicions de parcel·lació, edificació i usos vénen regulades a la taula adjunta. Els establiments turístics que limitin amb zona LIC no podran dur a terme activitats musicals o amb altaveus a l'aire lliure que suposin un nivell d'immissió major de 50 dB en el límit de la parcel·la. No obstant això, les parcel·les sense edificar d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció es troben subjectes al règim jurídic de l'art. 24 i 25 de la Llei de Costes. Les parcel·les edificades d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció de costes  es troben subjectes al regim jurídic de la D.T. 4a de la Llei de costes i concordants del seu reglament. 

TU-AL-4

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

600 m²

Façana mínima

 

20,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,33 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

30%

30%

Reculades

Façana

5,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

 

​​​​​​​

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

Residencial unifamiliar

Prohibit

 

Residencial plurifamiliar

Prohibit

Residencial comunitari

Prohibit

Turístic

Allotjament turístic

2, 3

IUT 1/60

Establiment turístic complementari

2, 3

Amb un màxim del 30% de

la superfície edificada

Compatible i secundari al turístic

2, 3

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

Administratiu privat

2, 3

Recreatiu

2, 3

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

2, 3

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 147

Turística d'allotjament (TU-AL-5)

1. Àmbit. Correspon a l'hotel Drach situat al polígon 4-10 de Porto Cristo.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos. Vénen fixades per la autorització de la Conselleria de Turisme a l'empara de la disposició transitòria quarta de la Llei 8/2012, de turisme. En el cas de demolició i substitució de l'edifici, queden reflectides a la taula adjunta. No obstant això, les parcel·les sense edificar d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció es troben subjectes al règim jurídic de l'art. 24 i 25 de la Llei de Costes. Les parcel·les edificades d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció de costes  es troben subjectes al regim jurídic de la D.T. 4a de la Llei de costes i concordants del seu reglament.           

TU-AL-5

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

600 m²

Façana mínima

 

15,00 m

Nombre de plantes

 

PB+2 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,67 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

30%

30%

Reculades

Façana

3,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

                       

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

Residencial unifamiliar

Prohibit

 

Residencial plurifamiliar

Prohibit

Residencial comunitari

Prohibit

Turístic

Allotjament turístic

2, 3

IUT 1/60

Establiment turístic complementari

2, 3

Amb un màxim del 30% de

la superfície edificada

Compatible i secundari al turístic

2, 3

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

Administratiu privat

2, 3

Recreatiu

2, 3

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

2, 3

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 148

Turística d'allotjament (TU-AL-6)

1. Àmbit. Correspon a una ordenació de blocs aïllats, identificada com apartaments turístics en el Centre d'Interès Turístic Nacional de Cales de Mallorca.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta. No obstant això, les parcel·les sense edificar d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció es troben subjectes al règim jurídic de l'art. 24 i 25 de la Llei de Costes. Les parcel·les edificades d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció de costes  es troben subjectes al regim jurídic de la D.T. 4a de la Llei de costes i concordants del seu reglament.

TU-AL-6

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

3.000 m²

Façana mínima

 

30,00 m

Nombre de plantes

 

PB+3 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

1,00 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

25%

25%

Reculades

Façana

3,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

           

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

Residencial unifamiliar

Prohibit

 

 

Residencial plurifamiliar

Prohibit

Residencial comunitari

Prohibit

Turístic

(Ús global

majoritari)

Allotjament turístic

2, 3

IUT 1/60

Establiment turístic complementari

2, 3

Amb un màxim del 30% de

la superfície edificada

Compatible i secundari al turístic

2, 3

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

Administratiu privat

2, 3

Recreatiu

2, 3

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

2, 3

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 149

Turística d'allotjament (TU-AL-7)

1. Àmbit. Correspon a una ordenació de blocs aïllats, identificada com Hotels en el Centre d'Interès Turístic Nacional de Cales de Mallorca.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta. No obstant això, les parcel·les sense edificar d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció es troben subjectes al règim jurídic de l'art. 24 i 25 de la Llei de Costes. Les parcel·les edificades d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció de costes  es troben subjectes al regim jurídic de la D.T. 4a de la Llei de costes i concordants del seu reglament.

TU-AL-7

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

20.000 m²

Façana mínima

 

50,00 m

Nombre de plantes

 

PB+3 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

1,00 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

25%

25%

Reculades

Façana

5,00 m

Mitgeres

5,00 m

Fons

5,00 m

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

Residencial unifamiliar

Prohibit

 

Residencial plurifamiliar

Prohibit

Residencial comunitari

Prohibit

Turístic

Allotjament turístic

2, 3

IUT 1/60

Establiment turístic complementari

2, 3

Amb un màxim del 30% de

la superfície edificada

Compatible i secundari al turístic

2, 3

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

Administratiu privat

2, 3

Recreatiu

2, 3

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

2, 3

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 150

Turística d'allotjament (TU-AL-8)

1. Àmbit. Correspon als hotels de cala Murada.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta. No obstant això, les parcel·les sense edificar d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció es troben subjectes al règim jurídic de l'art. 24 i 25 de la Llei de Costes. Les parcel·les edificades d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció de costes  es troben subjectes al regim jurídic de la D.T. 4a de la Llei de costes i concordants del seu reglament. 

TU-AL-8

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

1.000 m²

Façana mínima

 

20,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

0,40 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

20%

20%

Reculades

Façana

5,00 m

Mitgeres

3,00 m

Fons

3,00 m

           

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

Residencial unifamiliar

Prohibit

 

Residencial plurifamiliar

Prohibit

Residencial comunitari

Prohibit

Turístic

Allotjament turístic

2, 3

IUT 1/60

Establiment turístic complementari

2, 3

Amb un màxim del 30% de

la superfície edificada

Compatible i secundari al turístic

2, 3

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

Administratiu privat

2, 3

Recreatiu

2, 3

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

2, 3

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

3. Condicions estètiques. S'ha de deixar, com a mínim, un 30% de la parcel·la enjardinada i permeable.

Article 151

Turística d'allotjament (TU-AL-9)

1. Àmbit. Correspon als hotels situats al nucli de s'Illot.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta. No obstant això, les parcel·les sense edificar d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció es troben subjectes al règim jurídic de l'art. 24 i 25 de la Llei de Costes. Les parcel·les edificades d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció de costes  es troben subjectes al regim jurídic de la D.T. 4a de la Llei de costes i concordants del seu reglament.

TU-AL-9

Tipus ordenació

 

Entre mitgera alineada a via

Parcel·la mínima

 

200 m²

Façana mínima

 

10,00 m

Nombre de plantes

 

PB+2 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

1,80 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

60%

60%

Reculades

Façana

- m

Mitgeres

- m

Fons

- m

 

           

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

Residencial unifamiliar

Prohibit

 

Residencial plurifamiliar

Prohibit

Residencial comunitari

Prohibit

Turístic

Allotjament turístic

2, 3

IUT 1/60

Establiment turístic complementari

2, 3

Amb un màxim del 30% de

la superfície edificada

Compatible i secundari al turístic

2, 3

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

Administratiu privat

2, 3

Recreatiu

2, 3

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

2, 3

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

3. Condicions estètiques. Les de la zona residencial allà on s'ubiquen.

Article 152

Turística d'allotjament (TU-AL-10)

1. Àmbit. Correspon als hotels de Porto Cristo, situats dins la trama urbana d'edificació contínua entre mitgeres.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta.

TU-AL-10

Tipus ordenació

 

Edificació continua entre mitgeres

Parcel·la mínima

 

200 m²

Façana mínima

 

10,00 m

Nombre de plantes

 

PB+2 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

1,80 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

60%

60%

Reculades

Façana

Segons plànols d'ordenació

Mitgeres

- m

Fons

- m

 

USOS

Usos detallats

Situació

Determinacions específiques

Residencial

Residencial unifamiliar

Prohibit

 

Residencial plurifamiliar

Prohibit

Residencial comunitari

Prohibit

Turístic

Allotjament turístic

2, 3

IUT 1/60

Establiment turístic complementari

2, 3

Amb un màxim del 30% de

la superfície edificada

Compatible i secundari al turístic

2, 3

Terciari

 

 

 

Comercial

2, 3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

Administratiu privat

2, 3

Recreatiu

2, 3

Taller mecànic / artesanal

Prohibit

 

Industrial

 

Productiu

Prohibit

 

Emmagatzematge

Prohibit

 

Tecnològic i logístic

Prohibit

 

Dotacional

 

 

 

Comunicacions

2, 3

 

Infraestructures o serveis urbans

Prohibit

 

Espai lliure

-

 Compatible

Equipament

3

Usos compatibles i secundaris, d'acord amb el que determina l'Article 74.c.

3. Condicions estètiques. Les de la zona residencial allà on s'ubiquen.

Article 153

Turística complementària (TU-CO)

1. Àmbit. Correspon a les edificacions destinades a la prestació d'un o diversos serveis turístics d'acord amb la legislació sectorial. S'hi troben expressament inclosos restaurants, bars i cafeteries.

2. Condicions de parcel·lació, edificació i usos, segons la taula adjunta. No obstant això, les parcel·les sense edificar d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció es troben subjectes al règim jurídic de l'art. 24 i 25 de la Llei de Costes. Les parcel·les edificades d'aquesta qualificació incloses dins la zona de servitud de protecció de costes  es troben subjectes al regim jurídic de la D.T. 4a de la Llei de costes i concordants del seu reglament.

TU-CO

Tipus ordenació

 

Edificació aïllada

Parcel·la mínima

 

200 m²

Façana mínima

 

10,00 m

Nombre de plantes

 

PB+1 (veure Article 66 per relacionar nombre de plantes, alçada reguladora màxima i alçada total)

Edificabilitat

 

1,20 m²/m²

Ocupació màxima

PB

PP

60%

60%