Geoturisme Illes Balears

Es Codolar consisteix en una barra litoral formada per còdols rodats originada durant                       l’holocè (10.000 anys) que encara està activa actualment.

Presenta una extensió de poc més de 3 km de llarg i la seva amplada oscil·la entre els 9 i els 80 m. Queda restringida entre el Puig Falcó (al sud-est) i la Punta de Can Toni Fita (al nord-oest) i actua de barrera litoral aïllant gran part dels estanys de ses Salines.

Segons els estudis efectuats a la zona, la barra litoral s’originà a partir de l’erosió de les calcàries del juràssic que afloren a tot el sector de Puig Falcó i Cap des Falcó. Les roques despreses s’arrodoneixen progressivament sota el mar i són dipositades a la costa propera per la deriva litoral.

És possible apreciar una gradació de mides als blocs d’Es Codolar, trobant els més grans i menys arrodonits a les zones més properes a l’àrea font. A mesura que la distància respecte a l’àrea font augmenta els còdols acumulats són més petits i es troben més arrodonits, ja que han tingut la possibilitat de retraballar-se durant més temps.

Fa alguns pocs mil·lennis, els alts muntanyosos situats al sud-est d’Es Codolar es trobaven formant un illot, l’erosió del qual donaria lloc a la barra litoral, modelada pels corrents marítims. En paral·lel es va formar un ventall al·luvial al sector oposat, a Sa Caleta. El desenvolupament d’ambdues formacions va fer de dic natural a la costa, fet que va provocar que la zona situada darrere la barra, que anteriorment era marina, es dessequés donant lloc a les actuals salines.

Consta que des del temps dels fenicis la sal era explotada a les Salines, el que suggereix que Es Codolar té una formació anterior a la seva arribada a l’illa.

Associat al cordó de còdols és possible trobar dos sistemes dunars que actualment es desvinculen de la línea de costa. Degut al pas de vehicles i de persones aquests es troben sotmesos a una forta degradació.

A més, al sector sud-est d’Es Codolar, és possible trobar afloraments de platges i dunes fòssils que presenten una clara estratificació encreuada i rizocrecions (motllos d’arrels) que, al seu dia, cobrien les dunes. Es considera que són del pleistocè (quaternari), és a dir, que tenen una antiguitat d’aproximadament 2,6 milions d’anys.