MINES D'ARGENT I PLOM DE S'ARGENTERA

S’Argentera ha constituït una de les principals explotacions mineres de Balears i la principal d’Eivissa, destinada a l’extracció de plom i argent. Probablement la mineria a la zona començà en temps prehistòrics, si bé és des de l’època púnica i romana que n’existeixen vestigis. No obstant, no és fins l’edat mitjana (segle XIV, concretament) quan tenim les primeres fonts documentals de les explotacions, existint alguns testimonis posteriors. 


Part de les runes dels edificis miners.

Cap al final del segle XVIII, principalment al segle XIX, va tenir lloc la darrera etapa en el desenvolupament de les mines. Durant els darrers anys del segle XIX i primers del XX s’Argentera patí una greu crisi causada per la inundació de les seves galeries. Després d’alguns breus intents de reactivar les explotacions, les mines de s’Argentera van ser abandonades definitivament als anys 50.

Geològicament parlant, el jaciment de les mines de s’Argentera correspon a una mineralització de Pb-Zn que es va originar degut a processos d’alteració superficial de les dolomies i margues del juràssic inferior durant una etapa d’intens vulcanisme que va començar al triàssic superior i continuà fins al juràssic inferior (210-190 Ma, aproximadament). Aquest vulcanisme es deu a la separació de l’antic supercontinent Pangea en els continents actuals.

El material explotat a la mina és la galena, la qual és mena de plom. Aquest mineral és susceptible de contenir un cert percentatge d’argent, anomenant-se en aquests casos galena argentífera, que és precisament el tipus de galena present a s’Argentera que es troba disseminat entre les capes de dolomies i margues en forma de filons. Durant tota la vida activa de la mina es van extreure més de 150.000 tones de mena amb una qualitat de plom molt variable.

Associat a la galena es pot observar pirita, limonita, goethita, barita, quars i, sobre tot, calcita. Aquest darrer té presència, principalment, dins les nombroses cavitats càrstiques que existeixen a la roca mare, la dolomia. De forma residual també es pot trobar cinabri, mena del mercuri.