Part de l’aflorament triàsic de Punta d’en Valls.
Les fàcies zebra del triàsic corresponen amb les roques més antigues d’Eivissa. Els millors afloraments es localitzen entre es Puig d’en Mestre i Punta d’en Valls i a tot l’entorn de l’illot de Tagomago.
Es tracta d’unes dolomies cristal•lines de color gris fosc que presenten abundants venes de dolomita i calcita blanca que li donen a la unitat un aspecte bandat i li confereixen el nom de fàcies zebra.
Detall de les venes de dolomita i calcita blanca que li donen un aspecte bandejat a la unitat.
Degut a la seva dolomitització no és possible trobar restes fòssils; no obstant, sí es pot observar nombroses traces corresponents a bioturbació d’organismes que vivien enterrats al sediment quan aquest encara era tou.
Esquerra: restes de bioturbació. Dreta: detall de la bioturbació.
Per sobre, apareix una unitat de dolomies i calcàries taulejades de color fosc que es disposen de manera discordant. Presenten una relativa riquesa en fauna fòssil i ajuden a datar la unitat de fàcies zebra.
Tant la unitat de fàcies zebra com les dolomies i calcàries taulejades es varen formar a partir d’un sediment carbonatat acumulat a la plataforma continental sota un mar poc profund (Panthalassa), a la vorera del megacontinent Pangea. Era un ambient generalment restringit, d’aigües clares i poc profundes amb intercalacions de nivells de tempestites.
Es pot considerar que varen tenir lloc episodis d’escassa sedimentació degut al fet de que és possible trobar capes de coloracions vermelloses, verdoses i groguenques entre els estrats grisos. Aquestes capes correspondrien amb crostes ferruginoses endurides per òxids de ferro i manganès que s’han oxidat en contacte amb l’oxigen i proporcionen les diferents tonalitats
Fotografia de les crostes ferruginoses que es poden trobar, puntualment, entre els estrats de dolomies grises.
Degut als processos tectònics compressius ocorreguts durant l’Orogènia Alpina, aquesta unitat triàsica va quedar exposada en superfície, creant relleu. Aquest fet queda reflectit en la disposició dels estrats, els quals es troben verticalitzats en gran part de l’aflorament i donen lloc a plecs antiformes.
Verticalitat dels estrats.
Plec antiforme que es pot trobar a la zona de n’Argeleit, a meitat del recorregut costaner anant cap a la Punta d’en Valls.
