L’interès geològic de la localitat es relaciona amb l’abundància extraordinària de fòssils d’algues calcàries conegudes com a rodòlits o algues vermelles, i els petits fragments derivats de la destrucció d’aquests, que constitueixen les roques, així com la seva disposició sedimentària. La concentració de nòduls algals és tal que l'aflorament geològic és realment insòlit.
Vista general de la cala Binidalí des del punt d’observació proposat.
Vista on s’aprecia la concentració espectacular de fòssils d’algues d’aspecte globulós de la cala.
Els rodòlits són nòduls d’algues formats principalment per algues coral·linàcies que creixen al voltant d'una resta sòlida, com pot ser un còdol o el fragment d’una closca. Com que necessiten les algues de llum per créixer, es formen sempre a la zona que va de la superfície de l'aigua de la mar fins a la fondària, a partir de la qual la fotosíntesi ja no és possible perquè no hi ha prou llum solar, la zona fòtica.
Aquestes algues es caracteritzen perquè poden incorporar carbonat de calci en els teixits, és a dir, calcifiquen, fet que els permet fossilitzar fàcilment. En créixer, la majoria d'aquests tipus d'algues adquireixen una forma propera a l'esfèrica a causa de la dinàmica de l'ambient que provoca el moviment a què són subjectes pels corrents i per l'onatge. És a dir, el rodolament al qual els sotmet el moviment de l’aigua de mar on viuen els confereix aquestes formes. Tot i així, la seva morfologia externa pot variar, entre d'altres, des d’esfèrica a formes més o menys aplanades.
Habitualment els rodòlits adopten una forma el•lipsoïdal. La seva mida sol ser entre 7 i 4 cm a l’eix principal. Els més grans arriben a 8 cm i els més petits, a 2,5 cm.
En secció s’observa que els nòduls tenen una estructura concèntrica, com a conseqüència del seu creixement. Els rodòlits es desenvolupen a partir d'un nucli, que pot presentar una naturalesa d'allò més variada. Al centre del fòssil es pot arribar a intuir el nucli a partir del qual es forma.
Les algues vermelles o rodòlits són presents a la mar de Menorca des de fa milions d'anys. Actualment viuen des de primera línia de costa fins a profunditats d'un centenar de metres com a molt, no estan subjectes a un substrat fix (fet que provoca el seu moviment i conseqüent forma esfèrica) i a l'illa són popularment conegudes amb el nom de crespell. La seva forma rugosa implica que s’enganxin amb facilitat a les xarxes dels pescadors. Internacionalment se'ls anomena fons de maërl o maerl. Els rodòlits poden formar agregacions molt denses (mantells) a la zona costanera submareal, que pot variar en extensió des d'uns quants metres fins a diversos quilòmetres. Cal assenyalar que les algues calcàries són un dels fòssils dominants en les roques del sud de Menorca (marès).
Exemples de rodòlits actuals (esquerra) i comparació amb rodòlits fòssils (dreta) de Binidalí dipositats al Centre de Geologia de Menorca. Es mostren sencers i en secció, cosa que permet deduir-me l’estructura concèntrica.
Els estudis científics més recents de la zona van permetre determinar a partir dels fòssils identificats que aquestes roques s’haurien format entre fa 11 i 7 milions d’anys (al tortonià) a una profunditat de 70-100 m. Els rodòlits formen capes paral·leles inclinades suaument cap al sud. És a dir, es troben els uns vora els altres units per una matriu de petites partícules de carbonat de calci formant els estrats i conferint a la roca calcària un aspecte granulós.
Els sediments mostren una laminació que s’inclina uns 15º-20º cap a mar oberta (cap al sud). A vegades entre les capes ressalten nivells de color vermell, corresponents a argiles producte de l’erosió càrstica de les roques calcàries de la zona.
Així, el valor del LIG es relaciona fonamentalment amb la presència dels fòssils. Els fòssils són elements excepcionals i indispensables per conèixer la història del nostre planeta i, en conseqüència, de Menorca. Si els extreuen del camp persones no especialistes, la informació que contenen es perd; per això, és imprescindible no recollir aquests exemplars, per tal de conservar els afloraments geològics i permetre que tothom que ho desitgi en pugui gaudir per igual. En cas d’identificar un fòssil és molt important no emportar-se’l i deixar-lo al lloc que li correspon per evitar l’espoliació de la zona. No cal oblidar que els fòssils són elements geològics que poden contenir informació de gran importància i que no s’han de sostreure del camp si no és amb una finalitat científica i que en cas d’haver estat extrets han de ser dipositats en institucions museístiques.
Aquests afloraments van ser greument amenaçats al 1979 per l’avanç de la urbanització de la cala. La implicació de diferents científics de la Universitat Autònoma de Barcelona i de l’Institut Geològic i Miner va ser determinant per evitar la construcció i conservar així part de la localitat d’interès geològic.
