A l’extrem occidental de la cala de s’Arenal d’en Castell localitzam un dels millors indrets per reconèixer les roques que constitueixen la sèrie geològica del triàsic mitjà de Menorca (formades entre fa 240 i 230 milions d’anys), i segurament amb els afloraments d’aquest període que presenten una major espectacularitat a l’illa.
S’Arenal d’en Castell és una cala gairebé circular flanquejada per dolomies del juràssic a l’est i per les roques del triàsic a l’oest. Just al final de la platja, per l’extrem occidental, es pot observar amb claredat el contacte entre les calcàries i dolomies que formen la sèrie geològica del triàsic mitjà i les margues vermelles i grogues sedimentades a continuació al triàsic superior.
Extrem de ponent de l’arenal. Contacte geològic entre les calcàries grises del triàsic mitjà (dreta) i les margues vermelles i grogues toves del triàsic superior (esquerra).
Les calcàries que trobam a partir d’aquest punt en el promontori, que constitueix el tancament de la cala pel marge oest, presenten afloraments esplèndids de la sèrie geològica del triàsic mitjà. Probablement cridaran especialment l’atenció a l’observador els magnífics plecs que afecten les roques calcàries finament estratificades. Entre les calcàries s’identifiquen capes primes de margues (que coneixem amb el nom de juntes d’estratificació) que van conferir la plasticitat necessària a aquestes roques perquè es plegassin d’una manera tan aguda.
Les roques del triàsic de s’Arenal d’en Castell es troben molt replegades tectònicament. A les fotografies, capes plegades i ondulades en les calcàries del triàsic mitjà al promontori oest de la cala.
Aquestes roques presenten algunes restes fòssils, entre les quals destaquen les d’uns bivalves (escopinyes) que van viure únicament al triàsic mitjà i superior, per la qual cosa es tracta d’un fòssil guia, és a dir, un fòssil emprat per a definir i identificar un període geològic concret. Malauradament, l’espoliació, que ha afectat aquest i altres jaciments paleontològics de l’illa, fa difícil localitzar aquest fòssil al camp. En cas d’identificar un fòssil és molt important no endur-se’l i deixar-lo al lloc que li correspon, per tal que tothom que visiti el LIG en pugui gaudir i no contribuir a l’espoliació que afecta la zona.
Fòssils de Daonella a s’Arenal d’en Castell, bivalve de closca amb costelles característic de les roques del triàsic mitjà i superior.
En algunes capes es poden identificar fàcilment nòduls de sílex, unes masses arrodonides, globuloses, de dimensions centimètriques a decimètriques amb una composició diferent de la roca que l’embolcalla. En aquest cas el sílex és troba inclòs en una roca calcària.
Nòduls de sílex als nivells inferiors de les calcàries del triàsic mitjà de s’Arenal d’en Castell.
També és característic de la zona la presència d’estructures de bioturbació, unes marques en forma de tubs fetes per animals en els sediments, quan aquests encara no s’havien consolidat i que són el producte de l’activitat excavadora d’organismes desconeguts que probablement corresponen a crancs.
Bioturbacions a les roques calcàries, moltes vegades en blocs caiguts del penyal on el mar ha erosionat les parts més toves (més margoses) i ha fet ressaltar els tubs originats pels organismes.
Les diferents roques que formen la sèrie geològica del triàsic mitjà de s’Arenal d’en Castell es poden reconèixer especialment en un petit codolar encarat a tramuntana del marge est del promontori, que mostra els millors afloraments de l’àrea. En aquesta destaquen els plegaments molt aguts, coneguts com a chevron, uns plecs on la zona de major curvatura del plec (la xarnera) és angulosa, en lloc d’arrodonida.
Vista del macar que representa major interès per al reconeixement de la sèrie geològica del LIG.
Codolar del marge est del promontori que tanca la cala. De més antic a més modern i, per tant, de baix a dalt, s’identifiquen calcàries amb un nivell de margues i calcàries amb estrats gruixuts amb traces de bioturbació i nòduls de sílex a la part alta (1). A continuació detectam calcàries amb restes fòssils i fines intercalacions de margues molt plegades a la part superior (2). Seguides d’aquestes, identificam unes altres calcàries amb juntes d’estratificació constituïdes per margues de color marró-groc i fortament plegades (3). Per sobre, i ja al penyal, es distingeixen unes dolomies, d’aspecte massiu i lleugerament ocres (4), seguides d’un altre nivell de calcàries molt bioturbades amb estratificació de mitjana a fina i juntes d’estratificació margoses (5).
