Geoturisme Illes Balears

La primera descripció de la localitat com a LIG al 1988 centrà fonamentalment l’interès en els penyals de la mola de Fornells: uns penyals que constitueixen una costa abrupta que supera lleugerament 100 m d’alçada a ponent i que perden alçada cap a llevant fins a la punta Pentinat. 

Els espadats de la mola de Fornells es troben en procés erosiu constant. Aquests penyals verticals van retrocedint lentament a compte de la mar, procés que motivà en el seu moment l’interès geològic de la localitat. L’erosió contínua per part de l’onatge va soscavant la base del penyal, fins a un moment que provoca grans despreniments de blocs que es van acumulant al seu peu. Els blocs caiguts són arrossegats i tornen a copejar la base del penyal augmentant el poder erosiu de l’onatge. El procés condueix a un retrocés important dels penyals i a la formació de plataformes d’abrasió o rases marines.

Evolució d’un penyal provocat per l’erosió fins als grans despreniments que poden formar una plataforma d’abrasió. L’erosió deguda tant a la pluja i al vent com a l’onatge (1) va erosionant el penya-segat i amb el pas del temps pot provocar a la base un fenomen de soscavació (2). L’evolució d’aquest procés pot provocar inestabilitats importants amb l’aparició de fractures (3), que poden acabar produint el desplomament del penyal i generar al seu peu una plataforma d’abrasió (4), és a dir, una superfície més aviat planera a la base, originada com a conseqüència de l’erosió del penyal i la sedimentació dels materials que s’han erosionat en aquest.

D’aquesta manera, els penyals es troben sotmesos a una forta pressió de la mar, embravida pels vents de tramuntana, la qual cosa també provoca que nombroses coves marines s’escampin per la base dels penyals. Les coves són una prova irrefutable que la Mola de Fornells, d’origen calcari, és extremament permeable a l’aigua. Aquesta aigua, en filtrar-se a través de la roca, es troba carregada de CO₂ i adquireix un pH lleugerament àcid que li permet dissoldre la roca lentament, en un procés que pot arribar a durar milions d’anys i que dóna lloc al desenvolupament d’estructures càrstiques, com les coves que veiem a la costa. En algunes d’aquestes coves, les gotes d’aigua pengen durant un temps del sostre abans de caure, fet que provoca que una part de l’aigua s’acabi evaporant i es constitueixi al sostre un dipòsit calcari en forma de caramell anomenat estalactita. Entre totes les coves de l’àrea destaca la cova Polida de Fornells, que correspon a la cavitat més popular i extensa de la regió de Tramuntana de Menorca, amb 543 m de recorregut. És una cova d’un clar origen per erosió càrstica, però també afectada pels mecanismes d’erosió costanera. L’embat de les onades s’ha encarregat d’eixamplar l’obertura de la cova, per la qual cosa l’erosió de la mar també juga un paper desencadenant en la formació d’aquests elements. D’aquesta manera, són coves que amb el pas del temps van incrementant l’amplada i que fins i tot poden arribar a col·lapsar, és a dir, el seu sostre es pot desplomar.

En superfície, les roques de la Mola, i també del cap de Fornells, prenen formes peculiars que originen uns camps de solcs i crestes afilades anomenats rasclers o lapiaz, a causa de l’erosió de l’aigua de pluja, que reacciona amb el CO₂ i que quan es mou per sobre la superfície (escorrentia) dissol la roca. És a dir, és el mateix procés que forma les coves i que coneixem com a erosió càrstica, però que en aquest cas es desenvolupa en superfície i que fins i tot pot arribar a formar incisions de pocs metres.

De tota manera, l’interès de la localitat no es limita als fenòmens erosius, sinó que també inclou la pròpia sèrie geològica. Des de la torre de defensa de Fornells es pot observar un bon exemple de discordança angular a la Mola. Tal com succeeix al cap de Cavalleria, es pot contemplar com els estrats inferiors de la Mola estan inclinats, mentre que els superiors jeuen horitzontalment. Els de sota són més antics, sedimentats al juràssic, mentre que els de sobre, molt més moderns, es van sedimentar al quaternari. Una discordança és una relació geomètrica entre capes de sediments que representa un canvi en les condicions en què es va produir el seu procés de deposició. És a dir, en absència de moviments tectònics, els sediments es dipositen en estrats (capes) horitzontals i paral·lels, i aquest va ser el cas de les roques del juràssic. Després, les forces tectòniques van provocar la seva inclinació en conjunt i, més tard, les roques van patir una erosió intensa, que va formar un relleu pràcticament pla. Finalment (en aquest cas al quaternari), es van dipositar novament estrats horitzontals damunt dels estrats inclinats.

Cal assenyalar que la Mola no està constituïda únicament per roques del juràssic, sinó que la meitat oriental, exceptuant l’extrem nord, està formada per roques sedimentades durant el cretaci. Les roques del quaternari de la zona es defineixen com a dipòsits de calcarenites (marès) transportats pel vent en les proximitats d’una platja que actuà com la font d’arena. Contenen abundants fòssils de caragols terrestres. Aquestes roques del quaternari no les trobam al cap de Fornells, no s’hi van depositar o bé van ser esborrades per l’erosió. Així, al cap de Fornells, al voltant de la torre, únicament afloren les roques inclinades del juràssic, que identificam també a la part baixa de la mola de Fornells. La presència de fòssils al LIG el fan susceptible d’espoliació. És imprescindible no recollir aquests exemplars per tal de conservar els afloraments geològics i permetre que tothom que ho vulgui en pugui gaudir de la mateixa manera.

Aquestes roques corresponen predominantment a dolomies, però al cap de Fornells també s’identifica un dels pocs afloraments constituït per margues del juràssic menorquí: una roca sedimentària que consta d'un 35 a un 65 % de carbonat càlcic i la resta d'argila, amb un aspecte terrós i que és fàcilment erosionable, i on recau un interès científic especial, perquè conté fòssils d’algues, crinoïdeus i braquiòpodes, que van permetre datar aquestes roques i conèixer, per tant, que es van sedimentar fa 180 milions d’anys.