Es tracta de l’únic brollador d’aigües termals que existeix a les Balears.
Encara que probablement és conegut des de l’època romana, és al segle XVI quan se’n fa referència per primera vegada a la utilització. L’actual balneari data de 1844.
Al balneari es fan servir les aigües amb finalitats terapèutiques. Es tracta d’aigües clorurades sòdiques amb certa radioactivitat natural, que les fa úniques.
A) Vista de la façana principal del balneari 2) Placa inaugural de les instal•lacions B) Una de les fonts d’aigua termal.
L’origen d’aquesta surgència natural d’aigua calenta està relacionat amb les anomalies geotèrmiques del sector oriental de Mallorca.
L’aigua prové d’un aqüífer situat a més de 1000 m de profunditat, que, a causa del gradient geotèrmic de la Terra, té una temperatura de 85 ºC. Aquesta aigua, que, en principi hauria d’estar confinada, ascendeix a través d’una falla cap a la superfície. En l’ascens es va barrejant amb les aigües d’altres aqüífers i canvia la seva composició (alguns aqüífers són d’aigua salada i altres d’aigua dolça) i temperatura. Com a resultat, sorgeix una aigua que, en sortir a superfície, té uns 38 ºC de temperatura, és altament mineralitzada i de caràcter salabrós, característiques que li confereixen les seves propietats especials.
Esquema geològic del brollador de sa Font Santa de Sant Joan. Els materials en verd són impermeables, mentre que la resta són permeables i amb presència d’aqüífers. La falla permet l’ascens de l’aigua, que apareix en superfície barrejada. Modificat de Mateos Ruiz & González Casasnovas (2009).
Com a curiositat, cal afegir que a les instal•lacions del balneari, principalment construïdes en marès, hi ha blocs en els quals es poden observar petjades de Myotragus, vistes en secció. Es tracta d’un bòvid autòcton de les Balears actualment extint.
Bloc de marès amb una secció vertical de petjada de Myotragus (forma convexa en el centre). Originalment aquest bloc de marès devia estar en una posició invertida, ja que la direcció de la trepitjada és lògicament cap a baix i no cap a dalt.
En les proximitats del balneari es troba l’església de Sant Joan de sa Font Santa i un antic aljub del segle XVII que va servir per proveir d’aigua potable les dependències fins a finals del segle XX, davant l’escassetat d’aigua a la regió.
A) Vista exterior de l’aljub i B) Detall de l’interior d'aquest.
