Cap Blanc constitueix un dels millors afloraments pel que fa a l’estudi del miocè superior (11,6-5,5 Ma), ja que en els seus penya segats és possible observar els grans esculls de corall que proliferaren durant aquesta època.
Panoràmica general de Cap Blanc, des de Punta Negra.
Durant el miocè superior, Mallorca ja es troba separada de la península i presenta l’estructura actual de zones elevades (Horst) i zones deprimides (Graben).
Les zones elevades, corresponents a la Serra de Tramuntana i les Serres de Llevant-Sistema Central, corresponien a illes rodejades d’un mar poc profund. Dominava llavors un clima tropical que propiciava el desenvolupament de grans esculls de corall al voltant de les illes, a imatge i versemblança dels actuals esculls que podem trobar al Carib o Austràlia.
Reconstrucció de Mallorca fa aproximadament 7 Ma, (esquerra), on es desenvolupaven grans colònies de coralls (en groc, a la dreta). Modificat de Pomar et al. (1983).
Vestigis d’aquest ambient tan diferent a l’actual es poden observar en moltes zones del Migjorn, Llevant i la part central de Mallorca però és en aquest sector, entre Cap Blanc i Vallgornera, on la seva observació és més fàcil.
Al contrari del que pot semblar a simple vista, la disposició dels esculls segueix un patró predeterminat i concret que pot ser detectat a gran i petita escala, i que varia segons les condicions marines del moment.
Els esculls comencen la seva formació durant intervals de pujada relativa de la mar, en un medi tropical i amb aigües netes i agitades. Els llocs de preferència són al voltant d’illes volcàniques en formació o bé en plataformes continentals (els coralls de Cap Blanc corresponen a aquesta categoria). Amb creixement lent però constant es formen acumulacions coral•lines (agrupades en el front escullós), que creix tant vertical com horitzontalment seguint el contorn de la plataforma sobre la que s’assenta. Quan el front creix el suficient frena les ones, generant una zona soma entre l’escull i terra ferma anomenada lagoon, en el que s’acumula el sediment arenós. Per altra banda, la zona que precedeix al front escullós forma una pendent anomenada talús escullós.
Esquema de la estructura d’un escull de corall com els presentes en el miocè de Mallorca. Basat en Pomar & Ward (1991).
Una vegada madurat l’escull s’anirà adaptant als canvis del nivell marí, sempre creixent fins les zones més o menys profundes i millor il·luminades. Quan les condicions deixin de ser propícies per el creixement de coralls, l’escull detindrà el seu creixement i acabarà morint. Tot el cicle vital de l’escull té una durada de milers d’anys, el que permet l’establiment d’ecosistemes complexes que evolucionen al seu voltant.
En el cas dels esculls com el de Cap Blanc, així com en moltes altres localitats mediterrànies, la seva extinció es va produir quasi acabant el miocè, fa poc menys de 6 Ma. Llavors va tenir lloc la dessecació del Mediterrani degut a la seva incomunicació amb l’Atlàntic, el que va acabar amb la major part dels ecosistemes de la zona, inclosos els grans esculls.
En Cap Blanc, on els penya segats arriben a la seva major altura i verticalitat, és possible observar des de la mar una secció de les enormes estructures coral·lines, formades per la superposició de varis coses escullosos on és possible distingir el talús escullós, el front escullós i el lagoon.
Panoràmica des Cap Blanc i esquema de l’estructura dels esculls de coral que presenten els seus penya-segats. (Cortesia de Lluís Pomar).
Si bé fa varis milions d’anys que els esculls tropicals de Balears varen desaparèixer, gràcies als afloraments com el de Cap Blanc ens podem imaginar Balears d’un mode molt diferent al que presenta avui en dia, més proper a l’actual Carib que al del propi Mediterrani.
