| UTM-X | UTM-Y | ||
|---|---|---|---|
| PARADA 1: CALA BANYALBUFAR | |||
| PARADA 2: TORRE DES VERGER | |||
| PARADA 3: CALA ESTELLENCS |
Recorregut recomanat
Cala Banyalbufar conté, en una superfície relativament petita, quatre afloraments de roques molt diferents entre si, però molt representatives de la geologia mallorquina.
L’inici del recorregut de la parada, on es troba l’aparcament, correspon a un penya-segat rocós de forma tabular constituït per unes roques d’aspecte nodulós: es tracta d’una sèrie potent de gresos i conglomerats a la base, del miocè inferior, fa uns 20 Ma (punt A).
Aquests materials s’enquadren en la formació Sant Elm i representen fons marins de relativa poca profunditat (a l’interior podem observar fòssils d’ostrèids).
Penya-segat en el punt A, format per materials del miocè inferior, de la formació Sant Elm
En la baixada a la cala, abans que comencin les escales, a la nostra dreta, podem observar les restes d’un antic molí d’origen àrab (punt B).
El molí aprofitava un antic salt d’aigua, que en temps geològics relativament recents va haver de tenir certa entitat, ja que va generar una important colada de travertí.
El travertí és un tipus de roca la gènesi de la qual requereix molt poc temps i es forma per precipitació de carbonat càlcic a partir d’aigües sobresaturades, especialment en zones de surgències càrstiques. La precipitació sol produir-se sobre materials vegetals, per això presenta una estructura interna porosa, amb motlles de branques i fulls.
Vista i esquema del travertí al sud-oest de la cala (punt B).
Les escales de baixada es basen sobre una roca molt fracturada de color gris fosc, on s’aprecia certa estratificació (punt C).
Es tracta de dolomies del triàsic mitjà, fa uns 230 Ma. Representen fons marins superficials i constitueixen el que es coneix com a fàcies Muschelkalk.
Aquestes roques, que ara formen part del penya-segat, corresponen al substrat sobre el qual es varen dipositar els gresos i conglomerats d’aspecte nodulós de la formació Sant Telm anteriorment descrites.
Dolomies del triàsic mitjà a la baixada a la cala
A la cala tenim altres roques superposades amb una edat molt més recent, de devers 20-15 Ma (punt D). Estratigràficament succeeixen a la formació Sant Elm abans comentada i corresponen a la formació Banyalbufar, de la qual aquesta cala és un dels millors afloraments.
Estan constituïts per una alternança de capes dures, gresos calcaris ocres molt ben estratificats, i de capes toves, margues gris blavoses.
Es tracta de dipòsits d’allaus submarines denominats turbidites. Aquests moviments de materials es produeixen per la inestabilitat del talús submarí, que genera periòdicament les allaus per causes tectòniques normalment.
Formació Banyalbufar que aflora als penya-segats de la cala, reforçats amb murs de peu i contraforts (punt C).
A causa que el comportament resistent dels gresos i de les margues és molt diferent, es produeix erosió diferencial, la qual cosa genera perillosos despreniments de blocs rocosos en quedar en ràfec.
A fi d’estabilitzar els talussos es varen efectuar, entre els anys 2001 i 2003, una sèrie d’obres destinades al reforç dels talussos de la zona, que van incloure l’execució de diversos contraforts (que funcionaven com a pilars) i la instal•lació de malles de triple torsió, localment reforçades amb xarxes de cable d’acer i ancoratges a les capes de gresos.
