| UTM-X | UTM-Y | ||
|---|---|---|---|
| PARADA 1: CORDÓ LITORAL DUNAR D’ES CAVALLET | |||
| PARADA 2: ESTANYS DE SES SALINES | |||
| PARADA 3: CORDÓ LITORAL D’ES CODOLAR |
Recorregut recomanat a la zona dels estanys de Ses Salines.
A la zona des Munt Petit es troba un petit aflorament de juràssic mitjà compost per calcàries taulejades amb intercalacions de nivells margosos.
Lo més interessant d’aquest aflorament és l’observació de les diferents superfícies d’estratificació que es troben inclinades. Una superfície d’estratificació és un pla ben definit que separa capes successives de roques sedimentàries. Cada superfície equival a una ruptura o discontinuïtat de la sedimentació.
Aflorament del juràssic mitjà a on es poden observar superfícies d’estratificació inclinades a favor de la pendent (punt A).
La inclinació dels estrats és a favor de la pendent, fet que afavoreix la producció de lliscaments planars.
lateral de l’aflorament de les calcàries juràssiques i exemple de com es formen els lliscaments planars (punt A).
Des d’aquest mateix punt es poden contemplar els estanys d’Es Cavallet, que formen part de Ses Salines d’Eivissa.
Estanys de la zona d’Es Cavallat durant l’alba (punt A).
L’aiguamoll de Ses Salines d’Eivissa es composa per un seguit de llacunes limitades per platges e illots. Aquestes llacunes han quedat tancades i incomunicades, pràcticament, del mar degut a la creació de barreres litorals. Les barreres es van originar a causa de les variacions del nivell del mar ocorregudes durant el quaternari.
Les úniques connexions dels estanys amb el mar es troben al sector est (a la zona d’Es Cavallet) i al sector oest (zona d’Es Codolar). Cap al nord les serres eivissenques bordegen els saladars, mentre que cap al sud i sud-est apareixen les colines de Penya Roja i Corb Marí.
Aquestes colines, al llarg de la història geològica d’Eivissa i depenent de les variacions del nivell del mar, s’han mantingut, a vegades, unides a la resta d’Eivissa a partir d’un cordó litoral o bé han passat a formar part de l’arxipèlag d’illes que uneix Eivissa i Formentera.
Actualment es troben unides a Eivissa mitjançant una plana al•luvial de molt poca pendent a on es situen, precisament, els estanys de Ses Salines. La mà de l’home ha modificat els espais interiors de les llacunes per tal d’aprofitar-les com a àrees per a la producció de sal per evaporació.
A la zona del Munt Gros, normalment sempre, és possible observar una muntanya de sal blanca extreta per l’evaporació dels estanys i la precipitació de les evaporites.
Muntanya de sal al Munt Gros i estanys d’Es Codolar (vista cap al punt B).
Les evaporites són les roques sedimentàries d’origen essencialment químic que es formen, principalment, per la precipitació de les sals dissoltes a aigües molt concentrades (salmorres). Es tracta de roques monomineràl•liques, és a dir, que estan formades per un sol component mineral.
Els grups més comuns de les evaporites són els clorurs (sal comú i silvina) i els sulfats (guix i anhidrita). Acostumen a trobar-se associades a carbonats, argiles, etc.
Aquestes roques es caracteritzen per la seva textura cristal•lina, l’absència de porositat, la limitada composició mineral, l’absència de fòssils (normalment), el seu gust, l’alta solubilitat, etc. Gràcies a aquesta darrera característica s’estableix una seqüència de precipitació fixa. Els minerals més solubles són els darrers en precipitar.
Vista aèria dels estanys d’Es Codolar (punt C).