BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

 

LLEI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix, en l'article 11, que una llei del Parlament de les Illes Balears ha de regular, sens perjudici de les competències de l'Estat, l'abast i el contingut del reconeixement de la personalitat d'origen de les comunitats balears establertes fora del territori de la comunitat autònoma.

Aquesta previsió de regulació mitjançant una llei ja es recollia en l'article 8 de l'Estatut vigent abans de la reforma efectuada per la Llei orgànica 1/2007, i en compliment del mandat estatutari es va dictar la Llei 3/1992, de 15 de juliol, de comunitats balears assentades fora del territori de la comunitat autònoma, que és l'instrument legal que regula, des de fa més de trenta anys, la participació de les comunitats illenques fora del territori balear en la vida social i política de les Illes Balears.

Atès el temps transcorregut des de l'aprovació de la llei esmentada, a fi de donar resposta a les qüestions que la norma vigent no resol pel que fa a les relacions de les institucions autonòmiques -Parlament de les Illes Balears, Govern de les Illes Balears, president de les Illes Balears i els quatre consells insulars, segons la redacció actual de l'Estatut d'Autonomia (en endavant englobades sota la designació “institucions autonòmiques”)- i el conjunt de la societat de les Illes Balears amb les comunitats balears assentades fora del territori balear i els seus membres, bé perquè aquestes qüestions no es varen preveure quan la llei es va aprovar, bé perquè els preceptes normatius que regulaven aquestes relacions es demostren ineficients avui en dia, es considerà convenient abordar-ne la revisió. La Mesa Coordinadora de Cases i Centres Balears que agrupa les comunitats balears radicades a l'Argentina, l'Uruguai i Xile, que es va reunir els dies 28 i 29 de setembre de 2019, va advocar, en el seu comunicat de conclusions, perquè, en el temari del següent Ple del Consell que es convocàs, s'haurien d'incorporar la reflexió i la revisió de la Llei reguladora de comunitats balears assentades fora del territori de la comunitat autònoma. Així, es va incorporar, com a sisè punt de l'ordre del dia de la vint-i-tresena reunió del Ple del Consell de Comunitats Balears a l'Exterior convocat a Palma el dia 25 de gener de 2020, el punt següent: «Proposta d'elaboració d'una nova legislació reguladora de les comunitats balears a l'exterior», i, una vegada celebrat, en les conclusions es va adoptar proposar l'inici de la tramitació del procediment de revisió de la Llei 3/1992, ja esmentada, i s'informà favorablement sobre el contingut de la proposta de consulta pública presentada.

En el transcurs del procediment d'elaboració de la proposta d'avantprojecte de llei de modificació de la Llei 3/1992 es detectà la necessitat de canvis en profunditat del text normatiu vigent actualment, i per raons de tècnica normativa s'elabora una llei de nou encuny.

Els principals objectius i novetats de la norma són: precisar el concepte i la definició de ciutadania balear a l'exterior, a l'efecte de reconèixer-los com a subjectes de drets i deures en els àmbits en els quals la comunitat autònoma té competències, i així, a més de definir el que s'entén per població illenca fora del territori de les Illes Balears, es regulen les persones amb lligams d'origen i les persones amb vincles indelebles amb les Illes Balears; perfilar els requisits per gaudir de la condició de comunitat illenca fora del territori balear, completar el procediment per al reconeixement oficial d'aquesta condició i, si escau, per a reunions dels diversos òrgans del Consell de les Illes Balears a l'Exterior; incentivar la participació de les comunitats illenques fora del territori balear en les efemèrides i els grans esdeveniments de les Illes Balears, com els actes commemoratius de la institucionalització del dia 1 de març com a diada de les Illes Balears, les diades oficials insulars, i establir la celebració del Dia Internacional de les Comunitats Balears a l'Exterior.

La llei consta de setze articles dividits en cinc capítols, dues disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals.

En el capítol I es precisen el concepte i la definició de ciutadania balear a l'exterior tant si són illencs o illenques fora del territori de les Illes Balears com persones amb lligams d'origen o persones amb vincles indelebles amb les Illes Balears.

El capítol II regula les comunitats illenques fora del territori balear i perfila els requisits per gaudir-ne de la condició, així com el reconeixement oficial d'aquesta condició i els supòsits de revocació.

El capítol III recull el suport institucional als illencs o les illenques fora del territori de les Illes Balears i a les persones amb lligams d'origen o amb vincles amb les Illes Balears.

El capítol IV regula el Consell de les Illes Balears a l'Exterior i, com a novetat, incorpora la creació d'un òrgan de participació entre el Consell de les Illes Balears a l'Exterior i els grups parlamentaris del Parlament de les Illes Balears, com a reflex de la pluralitat política que ha de presidir les relacions amb la diàspora balear, i d'un òrgan de participació entre el Consell de les Illes Balears a l'Exterior i les entitats locals de les Illes Balears amb les comunitats balears o illenques fora del territori balear.

El capítol V té per objecte els símbols i les efemèrides, recull la participació en els actes commemoratius del dia 1 de març com a diada de les Illes Balears, en les diades oficials insulars, i estableix la celebració del Dia Internacional de les Comunitats Balears a l'Exterior.

Les disposicions addicionals regulen la integració del Registre de comunitats existent i l'habilitació d'una dotació pressupostària anual destinada a l'acompliment dels objectius de la llei.

Les disposicions transitòries regulen el manteniment de la condició de comunitats balears reconegudes abans d'aquesta llei, les sol·licituds de reconeixement de les comunitats balears o illenques fora del territori balear, el règim transitori del reconeixement de comunitat balear o illenca i del Consell de Comunitats Balears creat per la Llei 3/1992.

La disposició derogatòria deroga la Llei 3/1992 i manté en vigor el Decret 129/1993 fins que no s'aprovin els reglaments prevists en la disposició final primera, que conté l'habilitació legal per al desplegament reglamentari d'aquesta llei.

Aquesta llei s'adequa als principis de bona regulació de l'article 49 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears; al principi de necessitat i eficàcia, per tal de donar resposta a les qüestions que la norma vigent no resol pel que fa a les relacions de les institucions autonòmiques i la societat illenca amb les comunitats balears assentades fora del territori balear i els seus membres; de proporcionalitat, atès que l'instrument normatiu en forma de llei és el que preveu l'Estatut d'Autonomia; de seguretat jurídica, perquè s'insereix un text coherent amb la resta de la normativa vigent; de transparència, perquè el projecte normatiu s'ha sotmès als tràmits d'audiència i informació pública, ha garantit la participació ciutadana durant la seva elaboració, i s'ha facilitat l'accés al projecte de manera senzilla i universal mitjançant el Portal de Transparència del Govern de les Illes Balears i la presentació de suggeriments de manera telemàtica. Així mateix, es va sol·licitar i emetre el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears en relació amb l'avantprojecte de llei. En relació amb el principi d'eficiència, qualitat i simplificació, comporta una càrrega administrativa de fàcil compliment a la disposició transitòria primera, i en relació amb la racionalització de la gestió dels recursos públics, la nova regulació no suposa crear una nova organització.

Capítol I Disposicions generals

Article 1 Objecte i àmbit d'aplicació

1. Aquesta llei té per objecte regular, d'acord amb la normativa vigent, el marc de les relacions de la comunitat autònoma de les Illes Balears amb les comunitats balears o illenques establertes fora del territori de la comunitat autònoma, amb els illencs o les illenques residents, temporalment o permanentment, o desplaçats, a l'estranger, com també amb les altres persones que, més enllà del territori balear, i en la mesura que siguin afectades per aquesta disposició, acreditin lligams d'origen, emocionals o afectius amb la gent, la llengua, la cultura i la història de les Illes Balears.

2. El Govern i l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i la resta d'institucions autonòmiques, tal i com ha quedat recollit a l'exposició de motius, si correspon, en l'àmbit de les competències que els són pròpies, donen suport a aquestes relacions, les promouen, les incentiven, les fomenten i vetllen pel compliment d'aquesta llei.

Article 2 Definicions

1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per població illenca fora del territori de les Illes Balears:

a) Els espanyols o les espanyoles residents a l'estranger que hagin tingut el darrer veïnatge administratiu a les Illes Balears i acreditin aquesta condició en el consolat d'Espanya corresponent. Gaudeixen també d'aquests drets els seus descendents inscrits com a espanyols, si ho sol·liciten, en la forma que determini la llei de l'Estat.

b) Els espanyols o les espanyoles que, tenint la condició política de ciutadans o ciutadanes de la comunitat autònoma de les Illes Balears conforme amb el que estableix l'article 9.1 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, resideixin temporalment fora del territori de la comunitat autònoma.

c) Els espanyols o les espanyoles que, tenint la condició política de ciutadans o ciutadanes de la comunitat autònoma de les Illes Balears conforme amb el que estableix l'article 9.1 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, es trobin en situació de desplaçats temporals fora del territori espanyol.

2. Als efectes d'aquesta llei, s'entenen per persones amb lligams d'origen amb les Illes Balears les que, sense tenir la condició política de ciutadans o ciutadanes de la comunitat autònoma de les Illes Balears a l'exterior ni la d'illencs o illenques fora del territori de les Illes Balears tal com està definida en l'apartat 1 d'aquest article, i sigui quina sigui la seva ciutadania personal i lloc de residència, dins o fora del territori espanyol, elles mateixes o algun o alguns dels seus familiars avantpassats són oriünds de les Illes Balears.

3. Als efectes d'aquesta llei, s'entenen per persones amb vincles indelebles amb les Illes Balears les que, sense tenir la condició política de ciutadans o ciutadanes de la comunitat autònoma de les Illes Balears ni la d'illencs o illenques fora del territori de les Illes Balears tal com està definida en l'apartat 1 d'aquest article, i sigui quina sigui la seva ciutadania personal i lloc de residència, dins o fora del territori espanyol, mantenen, i ho acrediten, una trajectòria de vinculació afectiva, emocional o de qualsevol altra naturalesa amb les Illes Balears.

Article 3 Finalitats

Les finalitats d'aquesta llei són les següents:

a) Determinar el règim jurídic i fer efectius els instruments per al reconeixement de la personalitat d'origen de les comunitats balears o illenques assentades fora del territori balear i fixar l'abast i el contingut del reconeixement esmentat.

b) Establir els mecanismes de relació entre les institucions autonòmiques i les comunitats balears o illenques fora del territori, principalment a través de l'òrgan d'interlocució permanent entre la comunitat autònoma de les Illes Balears i les diferents formes d'entitats en les quals les entitats esmentades s'organitzen.

c) Contribuir a l'enfortiment de les comunitats balears o illenques assentades, dins o fora del territori espanyol, en ambdós casos com a vehicles de cohesió i interacció entre les persones que les integren i els espais de projecció de les Illes Balears més enllà del seu territori.

d) Incorporar la població illenca fora del territori de les Illes Balears i les comunitats balears o illenques assentades fora del territori, si escau, en les actuacions de projecció exterior de la comunitat autònoma de les Illes Balears en exercici de les seves competències i en defensa dels interessos que li són propis.

e) Afavorir l'adopció de vies estables de relació i intercanvi entre els diferents tipus de comunitats balears o illenques assentades fora del territori, destinades a crear sinergies per millorar-ne el funcionament individual i col·lectiu.

f) Coadjuvar que les comunitats balears o illenques assentades fora del territori balear siguin un punt de referència i es consolidin, especialment en l'àmbit cultural i social, econòmic i polític, a les localitats i els països en què s'assenten, i que contribueixin a potenciar les relacions amb les institucions i els agents socials d'aquests.

g) Facilitar i promoure l'exercici dels drets i deures de la ciutadania espanyola a què es refereix l'apartat 1 de l'article 2 d'aquesta llei i que resideix temporalment o permanentment, o desplaçada, a l'estranger, en els àmbits en què la comunitat autònoma de les Illes Balears té competències.

h) Reconèixer a les persones definides en els apartats 2 i 3 de l'article 2 d'aquesta llei que acreditin lligams d'origen, emocionals o afectius amb la gent, la llengua, la cultura i la història de les Illes Balears, siguin membres o no d'una comunitat balear o illenca assentada fora del territori, el dret de col·laborar en la vida social i cultural de les Illes Balears i de compartir-la.

i) Incentivar i promoure la participació activa de les persones joves en la gestió de les activitats i els òrgans directius de les associacions reconegudes com a comunitats balears o illenques fora del territori balear.

j) Potenciar les relacions socials, culturals, econòmiques i polítiques amb els països on hi ha una important presència de ciutadans balears, amb llurs institucions i amb llurs agents socials.

k) Vetllar per la consideració, el reconeixement i la difusió de la tasca de les comunitats balears a l'exterior i dels ciutadans balears a l'exterior.

l) Promoure la constitució de comunitats balears o illenques assentades fora del territori balear en els territoris on no n'hi hagi, sempre que el pes demogràfic de les persones balears que hi resideixen ho permeti i ho faci necessari.

m) Reconèixer el paper dels associats i les associades en les comunitats balears o illenques fora del territori balear i la seva participació activa en la presa de decisions.

Capítol II Les comunitats balears o illenques fora del territori

Article 4 Concepte i definició

Als efectes d'aquesta llei, s'entenen per comunitats balears o illenques fora del territori balear a què es refereix l'article 11 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, les entitats privades sense ànim de lucre, vàlidament constituïdes i amb personalitat jurídica pròpia d'acord amb l'ordenament jurídic del territori on s'assenten, els objectius de les quals persegueixen l'assoliment de les finalitats fixades en aquesta llei i la personalitat d'origen de les quals els sigui reconeguda d'acord amb el que aquesta disposa.

Article 5 Membres

Poden ser membres de les comunitats balears o illenques fora del territori balear, a més dels illencs o les illenques assentats fora del territori de les Illes Balears, les persones que tenguin lligams d'origen amb les Illes Balears o acreditin que compleixen els requisits i les condicions que s'esmenten en l'apartat 3 de l'article 2 d'aquesta llei.

Article 6 Suport institucional

1. El Govern de les Illes Balears i l'administració autonòmica donen suport a les comunitats illenques fora del territori per a la consecució dels objectius estratègics següents:

a) Fomentar i enfortir aquestes comunitats, enteses com a punt de trobada i espai d'experiència de la cadena migratòria balear establerta en una àrea geogràfica determinada.

b) Organitzar actes de coordinació de les comunitats esmentades, de caràcter geogràfic, destinats a crear sinergies per millorar-ne el funcionament individual i col·lectiu.

c) Fer possible la presència i la potencialitat de la diàspora mallorquina, menorquina, eivissenca i formenterera, aglutinada en el si d'aquestes comunitats, com a agents actius en la projecció exterior de les Illes Balears en l'exercici de les seves competències.

d) Facilitar a les comunitats de què es tracta que siguin un punt de referència i es consolidin, especialment en l'àmbit cultural i social, a les localitats i als països en què s'assenten, i que contribueixin a potenciar les relacions amb les institucions i els agents socials d'aquests.

e) Crear les condicions per fer factible la connectivitat, la interacció, la comunicació i la col·laboració d'aquestes comunitats i els seus membres amb les institucions autonòmiques i el conjunt de la societat de les Illes Balears.

f) Promoure processos de debat i aportar instruments innovadors per abordar, en el si de les comunitats de què es tracta, el necessari relleu generacional, que es constitueix com un dels grans desafiaments amb vista al futur.

g) Reivindicar el llegat de l'emigració de les Illes Balears i fomentar l'estudi, la recerca i la difusió del fet emigratori en totes les manifestacions que presenta.

h) Afavorir l'apropament de les comunitats en qüestió als diferents àmbits del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears.

i) Abordar l'aprenentatge, la conservació i la transmissió de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, entre els membres de les comunitats esmentades, especialment entre els més joves.

j) Coadjuvar a la presència de qualsevol manifestació del patrimoni cultural, històric i artístic de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera en el si d'aquestes comunitats.

k) Preservar i difondre el patrimoni històric, documental i cultural de les comunitats de què es tracta.

l) Dur a terme actuacions de cooperació al desenvolupament en els països en els quals les comunitats estan assentades, si aquestes tenen capacitat operativa suficient.

m) Col·laborar, si escau, amb aquestes comunitats per detectar, en les seves zones d'influència, oriünds de les Illes Balears o descendents, especialment els d'avançada edat i en situació d'extrema necessitat, per facilitar-los suport extraordinari i informació d'urgència.

n) Promoure l'ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació entre les comunitats balears assentades fora de les Illes Balears.

o) Constituir noves comunitats que actuïn com a punts de descobriment, contacte i coneixement de les Illes Balears.

p) Fomentar la participació de joves, d'origen o descendents de balears, la igualtat entre dones i homes, la igualtat de tracte, així com la no-discriminació en el si de les comunitats i en els òrgans de govern respectius.

q) Informar, assessorar i orientar els balears que arriben als països o territoris de l'estat on ja hi ha comunitats balears a l'exterior, i els balears que sol·liciten informació abans de marxar.

​​​​​​​2. Les comunitats balears o illenques establertes fora del territori de la comunitat autònoma han de tenir accés als ajuts i a les subvencions per al compliment dels objectius d'aquesta llei, d'acord amb la legislació aplicable.

Article 7 Reconeixement oficial de les comunitats balears o illenques fora del territori

1. Les comunitats balears o illenques fora del territori poden ser beneficiàries dels serveis, els ajuts i les prestacions institucionals que s'estableixen d'acord amb aquesta llei, un cop obtingut el reconeixement del Govern de les Illes Balears.

2. L'obtenció del reconeixement a què fa referència l'apartat anterior requereix l'acreditació dels requisits següents:

a) Que la constitució de la comunitat balear o illenca s'ha fet conforme a dret, d'acord amb l'ordenament jurídic del territori on radiquin.

b) Que la majoria dels seus membres són illencs o illenques assentats fora del territori de les Illes Balears, o persones que, sigui quina sigui la seva ciutadania personal i el lloc de residència, dins o fora del territori espanyol, tenen lligams d'origen amb les Illes Balears o mantenen, i ho acrediten, una trajectòria de vinculació afectiva, emocional o de qualsevol altra naturalesa amb les Illes Balears.

c) Que tenguin com a objectiu principal, recollit expressament en els seus estatuts, el manteniment dels vincles entre els seus membres i les Illes Balears en totes les seves manifestacions.

d) Que no tenguin ànim de lucre.

e) Que, quant a estructura interna i funcionament, s'organitzin d'acord amb principis democràtics i de transparència.

f) Que no tenguin cap finalitat política o sindical concreta.

g) Que en la seva denominació institucional incloguin les paraules Illes Balears, Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Pitiüses o alguna altra de derivada o relacionada.

h) Que en els seus estatuts i altres normes de funcionament no hi hagi cap precepte o cap disposició que contradigui el que es disposa a la Constitució Espanyola, a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears ni a altra legislació espanyola i balear en matèria de drets individuals i col·lectius.

3. El procediment de reconeixement s'ha d'establir per decret, com també el de la revocació d'aquest.

Article 8 Revocació del reconeixement oficial

1. La revocació del reconeixement oficial s'efectua en els supòsits següents:

a) Iniciativa presa per l'entitat mateixa.

b) Dissolució de l'entitat.

c) Inactivitat manifesta de l'entitat durant un període de dos anys.

d) Incompliment manifest dels requisits exigits per al reconeixement oficial.

e) Incompliment de l'obligació de mantenir actualitzades les dades en el Registre de les comunitats balears o illenques fora del territori, d'acord amb el que s'estableixi per decret.

f) Incompliment greu en la gestió i l'aplicació dels ajuts públics atorgats per les institucions autonòmiques.

g) Sentència judicial ferma que declari la falsedat de les dades o dels documents que sustentaren el reconeixement oficial d'una entitat o de la seva posterior inscripció en el registre.

h) Qualsevol altre incompliment greu del que estableixen aquesta llei i la normativa que la desplega.

2. Les conseqüències del revocament es determinaran reglamentàriament.

Article 9 El Registre de les comunitats balears o illenques fora del territori balear

1. Es crea el Registre de les comunitats balears o illenques fora del territori balear, que es configura com una base de dades de caràcter administratiu en què s'inscriuen d'ofici les comunitats balears o illenques fora del territori balear, reconegudes d'acord amb aquesta llei i la normativa que la desplega.

2. L'organització i el funcionament d'aquest registre es determinarà reglamentàriament.

3. Les comunitats balears o illenques fora del territori reconegudes com a tals han de comunicar al Registre les modificacions de dades que es produeixin, a l'efecte de l'actualització de les dades inscrites.

4. Les dades del Registre seran públiques i constaran en el Portal de Transparència del Govern de les Illes Balears.

Capítol III La població illenca fora del territori de les Illes Balears i les persones amb lligams d'origen o amb vincles indelebles amb les Illes Balears

Article 10 Integració de l'especificitat en les polítiques públiques

El Govern de les Illes Balears reconeix l'especificitat dels illencs o les illenques fora del territori de les Illes Balears en l'establiment de les polítiques públiques, vetla per la integració de les característiques pròpies d'aquestes persones en les disposicions normatives i impulsa el desenvolupament de polítiques pròpies destinades a aquest col·lectiu.

Article 11 Suport institucional

1. El Govern de les Illes Balears té cura que els illencs o les illenques fora del territori de les Illes Balears puguin fer efectius els drets que la normativa vigent reconeix a les persones residents a l'exterior, particularment en els àmbits polític, administratiu, civil, social i lingüístic, i promou les accions necessàries per tal que el seu exercici es dugui a terme en les mateixes condicions que són aplicables a les persones balears residents a les Illes i d'acord amb el principi d'igualtat de gènere, de tracte i de no-discriminació.

2. El Govern de les Illes Balears vetla perquè totes les administracions públiques competents garanteixin que els illencs o les illenques fora del territori de les Illes Balears puguin accedir als serveis públics en condicions d'eficiència i eficàcia i es puguin beneficiar de les prestacions que els siguin reconegudes per l'ordenament jurídic vigent.

3. El Govern de les Illes Balears ha de procurar també donar suport institucional a les persones que, més enllà del territori balear, acreditin lligams d'origen, emocionals o afectius amb la gent, la llengua i la cultura de les Illes Balears, amb independència de la seva nacionalitat actual, i siguin membres o no d'una comunitat balear o illenca assentada fora del territori balear, per tal que emprenguin o executin iniciatives o actuacions per a la reivindicació del llegat de l'emigració balear a ultramar i per a la salvaguarda i la difusió de tot tipus del patrimoni material i immaterial connatural a aquest llegat amb l'objectiu de la seva transmissió de generació en generació, o participin en aquestes iniciatives.

4. Aquest suport, així mateix, es podrà fer extensiu a les actuacions que propiciïn que les persones a les quals fan referència els apartats 2 i 3 de l'article 2 d'aquesta llei, amb residència fora del territori balear, puguin sostenir en el temps, i mantenir des de la distància, una vinculació activa amb la comunitat autònoma i participar en la vida social i cultural de les Illes Balears, i compartir-la.

5. Les conselleries de l'Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i els ens del sector públic instrumental en cada cas concernits, han de propiciar que els illencs o les illenques fora del territori, com també les persones que, més enllà del territori espanyol, acreditin lligams d'origen, emocionals o afectius amb la gent, la llengua i la cultura de les Illes Balears, amb independència de la seva nacionalitat actual, i siguin membres o no d'una comunitat balear o illenca assentada fora del territori espanyol, puguin accedir a espais de formació, preferentment a distància, en totes les matèries que afavoreixin el compliment de les finalitats previstes en aquesta llei.

6. Els consells insulars, en l'àmbit de les seves competències i d'acord amb la seva relació i històrica col·laboració amb les comunitats illenques a l'exterior de les quals són originaris els seus descendents, podran donar suport institucional a aquestes.

7. El Govern de les Illes Balears propiciarà el desenvolupament de programes d'activitats que donin visibilitat i continuïtat a les relacions entre les institucions i associacions amb aquells ajuntaments de les Illes Balears que tenguin formalitzats llaços d'amistat i d'agermanament amb municipis de països on hi hagi assentades comunitats balears. En tot cas, aquestes actuacions es duran a terme en coordinació i participació amb els ajuntaments.

Capítol IV Els òrgans de relació amb les comunitats balears o illenques a l'exterior

Article 12 El Consell de les Illes Balears a l'Exterior

1. El Consell de les Illes Balears a l'Exterior és l'òrgan col·legiat d'assessorament, consulta i participació externa, com també d'informe i proposta, de les comunitats balears o illenques establertes fora del territori de la comunitat autònoma.

2. El Consell de les Illes Balears a l'Exterior té les funcions següents:

a) Assessorar el Govern de les Illes Balears sobre les línies generals, els objectius i les iniciatives específiques que desenvolupi en les seves relacions amb les comunitats balears o illenques fora del territori de la comunitat autònoma i amb els illencs o les illenques fora del territori espanyol, com també amb les que tenguin com a destinatàries les persones amb lligams d'origen o amb vincles indelebles amb les Illes Balears, amb residència o no al territori espanyol.

b) Elaborar informes de seguiment de les polítiques públiques en matèria de suport a les persones i les comunitats illenques fora del territori balear.

c) Evacuar informes sobre l'estat, la situació i l'evolució de les relacions de les persones i les comunitats illenques a l'exterior amb la comunitat autònoma de les Illes Balears i les seves institucions.

d) Ser consultat, de manera preceptiva, en els procediments d'elaboració d'avantprojectes de llei i disposicions administratives de qualsevol tipus que afectin la normativa reguladora de les comunitats balears o illenques fora del territori de la comunitat autònoma.

e) Fomentar les relacions mútues entre les comunitats balears o illenques fora del territori de la comunitat autònoma, els illencs o les illenques fora del territori espanyol, les persones amb lligams d'origen o amb vincles amb les Illes Balears, el Govern de les Illes Balears i la resta d'institucions autonòmiques.

f) Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per l'ordenament jurídic.

3. L'estructura, el funcionament, l'organització, la composició i l'adscripció del Consell de les Illes Balears a l'Exterior s'han de determinar reglamentàriament.

4. En tot cas, el decret que desenvolupi el que disposa aquest article ha d'atendre les prescripcions següents:

a) La composició ha d'incloure, en tot cas:

- Una presidència, el president o la presidenta de les Illes Balears.

- Una vicepresidència almenys, a càrrec de la persona titular de la conselleria competent en matèria de les relacions amb les comunitats balears a l'exterior.

- Una secretaria, a càrrec de la persona titular de la direcció general competent en matèria de les relacions amb les comunitats balears a l'exterior.

- Vocals, almenys ha d'incloure:

- Quatre representants de les conselleries del Govern de les Illes Balears que s'estableixin reglamentàriament.

- Un o una representant per cadascun dels consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

- Un o una representant de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears.

- Dues persones representants amb un sol vot de cadascuna de les comunitats balears o illenques fora del territori balear, reconegudes com a tals, la composició de les quals ha de ser preferentment paritària.

b) L'òrgan col·legiat de què es tracta s'ha d'estructurar, necessàriament, en ple i en comissió permanent, sens perjudici de l'existència potestativa d'altres unitats internes d'organització per al tractament de qüestions específiques. Es desenvoluparan reglamentàriament el funcionament i la periodicitat de la comissió permanent, així com la seva representació al Consell de les Illes Balears a l'Exterior.

c) El ple s'ha de reunir en sessió ordinària una vegada cada dos anys, i la comissió permanent ho ha de fer, necessàriament, una vegada a l'any. Les sessions es podran fer presencialment, a distància per mitjans electrònics o d'una manera mixta.

d) En la designació dels membres que han d'integrar la comissió permanent en representació de les comunitats illenques fora del territori, basada en criteris democràtics, s'ha de procurar assolir una representació equilibrada per àrees geogràfiques i països en els quals radiquen aquestes comunitats.

Article 13 Òrgan de participació entre el Consell de les Illes Balears a l'Exterior i els grups parlamentaris

Es crea, en el si del Consell de les Illes Balears a l'Exterior, com a unitat interna d'organització prevista a l'article 12.4.b) d'aquesta llei, l'òrgan de participació entre el Consell de les Illes Balears a l'Exterior i els grups parlamentaris que formen part del Parlament de les Illes Balears. A més dels representants del Consell de les Illes Balears a l'Exterior que es designin estarà composta per almenys un o una vocal en representació de cadascun dels grups parlamentaris que formen part del Parlament de les Illes Balears.

El funcionament i l'organització d'aquest òrgan es determinaran reglamentàriament.

Article 14 Òrgan de participació entre el Consell de les Illes Balears a l'Exterior i les entitats locals

Es crea, en el si del Consell de les Illes Balears a l'Exterior, com a unitat interna d'organització prevista a l'article 12.4.b) d'aquesta llei, l'òrgan de participació entre el Consell de les Illes Balears a l'Exterior i les entitats locals de les Illes Balears. A més dels representants del Consell de les Illes Balears a l'Exterior que es designin estarà composta per almenys un o una vocal en representació de cadascuna de les entitats locals que tengui una relació d'agermanament i/o cooperació amb un municipi, entitat o institució radicada en el territori o vinculada amb les comunitats balears o illenques fora del territori balear.

El funcionament i l'organització d'aquest òrgan es determinaran reglamentàriament.

Capítol V Símbols i efemèrides

Article 15 Els símbols de les Illes Balears

El Govern ha de fomentar el bon ús del nom, la bandera i els símbols de les Illes Balears en la seu social de les comunitats balears o illenques fora del territori o en els actes que organitzin o en què participin.

Article 16 Institucionalització de diades

1. El Govern de les Illes Balears i la resta d'institucions autonòmiques han de fer possible que les comunitats illenques fora del territori balear es puguin sumar, des dels llocs en què estan assentades, als actes commemoratius de l'1 de març, diada de les Illes Balears.

2. Així mateix, s'ha de propiciar que les col·lectivitats mallorquines, menorquines, eivissenques i formentereres a l'exterior participin en la celebració del 31 de desembre, diada de Mallorca; del 17 de gener, diada de Menorca; del 8 d'agost, festes de la terra d'Eivissa; i del 25 de juliol, diada de Formentera.

3. El Dia Internacional de les Comunitats Balears a l'Exterior es durà a terme el dia 15 de juliol, en commemoració de la data de promulgació de la primera llei reguladora de les comunitats illenques fora del territori balear, en reconeixement de l'emigració balear, que es projecta en la seva descendència i en la trajectòria de les entitats en les quals aquesta s'organitza.

Disposició addicional primera Integració del Registre de les comunitats balears o illenques fora del territori balear ja existent

L'actual Registre de comunitats balears al qual al·ludeix l'article 17 de la Llei 3/1992, de 15 de juliol, de comunitats balears assentades fora del territori de la comunitat autònoma, l'organització i el funcionament del qual es regula en el Decret 129/1993, de 16 de desembre, s'integrarà en el Registre de les comunitats balears o illenques fora del territori balear creat per l'article 9 d'aquesta llei.

Disposició addicional segona Dotació pressupostària

1. El Govern ha d'habilitar anualment una partida específica al projecte de llei de pressuposts de la comunitat autònoma de les Illes Balears destinada a complir els objectius d'aquesta llei.

2. L'adopció de les mesures establertes per aquesta llei resta subjecta a les disponibilitats pressupostàries.

Disposició transitòria primera Manteniment de la condició de comunitats balears o illenques fora del territori balear reconegudes abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei

1. En el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta norma, les comunitats balears o illenques fora del territori balear ja reconegudes com a tals i inscrites en el Registre creat per l'article 17 de la Llei 3/1992, de 15 de juliol, de comunitats balears assentades fora del territori de la comunitat autònoma, l'organització i el funcionament del qual es regulen pel Decret 129/1993, de 16 de desembre, han d'acreditar, mitjançant una declaració responsable, que compleixen els requisits que determina aquesta llei per mantenir el reconeixement de la seva condició. Aquesta declaració responsable s'ha d'anotar en el registre previst en l'article 9 d'aquesta llei.

2. També en el termini assenyalat en l'apartat anterior, les comunitats balears o illenques fora del territori balear ja reconegudes en el marc jurídic preexistent, però que s'hagin d'adaptar als nous requeriments prevists en aquesta llei per conservar el reconeixement esmentat, han de presentar la documentació que acrediti que han acomplert els tràmits per acomodar-se a les prescripcions que provenen d'aquesta norma. El manteniment del reconeixement de les comunitats balears o illenques fora del territori balear s'ha de formalitzar mitjançant una resolució de la persona titular de la conselleria competent en matèria de les relacions amb les comunitats balears a l'exterior.

3. Si no es duen a terme les adaptacions a què es refereix l'apartat anterior, les comunitats balears o illenques fora del territori balear perdran el reconeixement d'aquesta condició, i dels drets i les obligacions que aquest reconeixement comporta, i només la podran recuperar instant de nou el procediment previst en l'article 7 d'aquesta llei.

​​​​​​​Disposició transitòria segona Sol·licituds de reconeixement de les comunitats balears o illenques fora del territori balear presentades amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei

Els procediments de reconeixement de la condició de comunitat balear o illenca fora del territori balear iniciats amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei se sotmetran, quant al procediment, al règim jurídic establert en la normativa anterior.

Disposició transitòria tercera Règim transitori fins a la constitució del Consell de les Illes Balears a l'Exterior

Mentre no es constitueixi el Consell de les Illes Balears a l'Exterior a què fa referència l'article 12 d'aquesta llei, les seves funcions seran assumides per l'actual Consell de Comunitats Balears creat per la Llei 3/1992, de 15 de juliol, de comunitats balears assentades fora del territori de la comunitat autònoma, el funcionament del qual es regula mitjançant el Decret 77/1995, de 3 d'agost, modificat pel Decret 116/1997, de 6 de setembre, i pel Decret 18/2007, de 16 de març.

Disposició derogatòria única Derogació normativa

1. Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb el que disposa aquesta llei i, en particular, la Llei 3/1992, de 15 de juliol, de comunitats balears assentades fora del territori de la comunitat autònoma, i l'Ordre del conseller de Presidència, de 22 de desembre de 1999, per la qual es crea la Comissió d'estudis sobre el fet emigratori de les Illes Balears.

2. Mentre no s'aprovin els reglaments a què es refereixen les lletres a), b) i c) de l'apartat 2 de la disposició final primera d'aquesta llei, es mantindrà en vigor el Decret 129/1993, de 16 de desembre, en la mesura que no s'oposi al que preceptua aquesta llei ni la contradigui.

Disposició final primera Habilitació normativa

1. S'autoritza el Consell de Govern a dictar les disposicions necessàries per al desplegament i l'aplicació d'aquesta llei.

2. En concret, en el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern de les Illes Balears ha d'establir reglamentàriament:

a) El procediment de reconeixement de les comunitats balears o illenques fora del territori i el de la revocació d'aquest, en el marc del que disposen, respectivament, els articles 7 i 8 d'aquesta llei.

b) L'organització i el funcionament del Registre de les comunitats balears o illenques fora del territori balear.

c) L'estructura, el funcionament, l'organització, la composició i l'adscripció del Consell de les Illes Balears a l'Exterior al qual es refereix l'article 12 d'aquesta norma.

Disposició final segona Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

 

Palma, 22 de març de 2023

La presidenta ​​​​​​​Francesca Lluch Armengol i Socias