BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

LA PRESIDENTA DE LES ILLES BALEARS

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de les Illes Balears ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que s'estableix a l'article 48.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulg la següent:

LLEI

SUMARI

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1. Objecte de la llei

Article 2. Naturalesa dels consells insulars

TÍTOL I. ELS MEMBRES DELS CONSELLS INSULARS

Capítol I. Adquisició i pèrdua de la condició de membre

Article 3. Composició

Article 4. Elecció i mandat dels consellers

Article 5. Pèrdua de la condició de conseller

Capítol II. Drets i deures dels membres dels consells insulars

Article 6. Disposició general

Article 7. Assistència a les sessions

Article 8. Retribucions i indemnitzacions

Article 9. Accés a la informació

Article 10. Incompatibilitats

Article 11. Declaracions d'activitats i béns

Capítol III. Grups polítics

Article 12. Constitució

TÍTOL II. ORGANITZACIÓ DELS CONSELLS INSULARS

Capítol I. Disposicions generals

Article 13. Regles generals

Article 14. Tipologia d'òrgans

Capítol II. Òrgans de govern

Secció 1a. El ple del consell insular

Article 15. Naturalesa i composició

Article 16. Sessió constitutiva

Article 17. Atribucions

Article 18. Comissions del ple

Article 19. Junta de portaveus

Secció 2a. El president del consell insular

Article 20. Caràcter i elecció

Article 21. Atribucions

Article 22. Cessament

Article 23. Vacant del càrrec

Secció 3a. El vicepresident

Article 24. Nomenament i cessament

Article 25. Atribucions

Secció 4a. El consell executiu

Article 26. Naturalesa i composició

Article 27. Incompatibilitats dels membres

Article 28. Atribucions

Article 29. Govern en funcions

Capítol III. Òrgans d'administració

Secció 1a. Òrgans superiors

Article 30. Consellers executius

Article 31. Departaments insulars

Article 32. Cessament

Article 33. Atribucions

Secció 2a. Òrgans directius

Article 34. Disposicions generals

Article 35. Secretaris tècnics

Article 36. Directors insulars

Article 37. Nomenament dels titulars dels òrgans directius

Article 38. Règim retributiu

Secció 3a. Reglament orgànic

Article 39. Creació i regulació d'òrgans

Secció 4a. Serveis jurídics

Article 40. Serveis jurídics

TÍTOL III. SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL INSULAR

Article 41. Tipologia d'ens

Article 42. Principis d'actuació

Article 43. Òrgans directius

Article 44. Creació dels ens

Article 45. Estatuts

Article 46. Règim econòmic, pressupostari i comptable

Article 47. Societats mixtes

TÍTOL IV. BON GOVERN

Article 48. Bon govern

Article 49. Drets dels ciutadans

Article 50. Transparència i administració electrònica

Article 51. Informació pública

TÍTOL V. FUNCIONAMENT I RÈGIM JURÍDIC

Article 52. Marc normatiu

Article 53. Règim lingüístic

Capítol I. Normes específiques de funcionament

Article 54. Regles de funcionament del ple i de les comissions del ple

Article 55. Regles de funcionament del consell executiu i d'altres òrgans col·legiats

Article 56. Regles comunes

Capítol II. Regles sobre el control de l'acció de govern

Article 57. Mitjans de control i fiscalització

Article 58. Moció de censura i qüestió de confiança

Article 59. Debats sobre l'actuació de política general

Article 60. Preguntes, mocions i interpel·lacions

Article 61. Comissions d'investigació

Article 62. Comunicacions

Article 63. Compareixences

Capítol III. Règim jurídic

Article 64. Règim jurídic de l'activitat dels consells

Article 65. Forma dels actes

Article 66. Règim de recursos

Article 67. Revisió d'ofici i declaració de lesivitat

Article 68. Responsabilitat patrimonial

Article 69. Potestat sancionadora

TÍTOL VI. POTESTAT REGLAMENTÀRIA

Capítol I. Regles generals

Article 70. Marc normatiu

Article 71. Titulars de la potestat reglamentària

Article 72. Tipologia de les disposicions generals

Article 73. Supòsits especials

Article 74. Potestat reglamentària i principis generals normatius

Article 75. Principis de bona regulació

Article 76. Portal web i participació ciutadana

Article 77. Relacions entre reglaments

Article 78. Publicitat i eficàcia

Capítol II. Procediment d'elaboració

Article 79. Expedient

Secció 1a. Actuacions preparatòries

Article 80. Consulta prèvia

Secció 2a. Procediment d'elaboració dels reglaments executius

Article 81. Inici

Article 82. Audiència i informació pública

Article 83. Informes i altres dictàmens preceptius

Article 84. Memòria de l'anàlisi d'impacte normatiu

Article 85. Aprovació definitiva

Article 86. Tramitació d'urgència

Secció 3a. Procediment d'elaboració del reglament orgànic i d'altres reglaments

Article 87. Reglament orgànic

Article 88. Altres reglaments

Secció 4a Textos consolidats

Article 89. Procediment simplificat d'elaboració de textos consolidats

TÍTOL VII. COMPETÈNCIES

Capítol I. Funcions institucionals

Article 90. Iniciativa legislativa

Article 91. Consulta institucional

Article 92. Funcions de representació

Article 93. Comissió General de Consells Insulars

Capítol II. Competències

Secció 1a. Disposicions generals

Article 94. Atribució de competències per llei

Article 95. Tipus de competències

Secció 2a. Competències pròpies

Article 96. Contingut

Article 97. Decrets de traspassos

Article 98. Transferència de competències de l'article 71 de l'Estatut d'Autonomia

Article 99. Simultaneïtat i acceptació de l'atribució competencial

Article 100. Contingut de les lleis de transferència

Article 101. Regles intertemporals

Secció 3a. Competències pròpies en relació amb els municipis i altres entitats locals

Article 102. Àmbit material de les competències

Article 103. Assistència als municipis

Article 104. Coordinació dels serveis municipals

Article 105. Delegació de competències municipals en els consells insulars

Article 106. Procediment per a la delegació de competències

Article 107. Pla insular de cooperació

Article 108. Assemblees de batles

Secció 4a. Competències delegades

Article 109. Contingut

Article 110. Decrets de delegació

Article 111. Renúncia a la delegació

Article 112. Facultats del Govern

Article 113. Incompliment de la delegació

Article 114. Regles intertemporals

Secció 5a. Encàrrecs de gestió

Article 115. Encàrrecs de gestió

Secció 6a. Altres delegacions intersubjectives

Article 116. Delegació de competències a altres administracions

TÍTOL VIII. RELACIONS INTERADMINISTRATIVES

Article 117. Principis rectors

Capítol I. Col·laboració i cooperació

Article 118. Regles generals

Article 119. Conferència de Presidents

Article 120. Convenis

Article 121. Consorcis

Article 122. Requisits generals dels convenis i els consorcis

Capítol II. Coordinació

Article 123. Potestat de coordinació

Article 124. Mesures de coordinació

Article 125. Conferències sectorials

Article 126. Òrgans de composició mixta

Article 127. Plans i programes sectorials

Article 128. Directrius de coordinació

TÍTOL IX. RÈGIM ESPECIAL PER A L'ILLA DE FORMENTERA

Article 129. Disposicions generals

Article 130. Organització

Article 131. Dret de participació en el Ple del diputat per Formentera

Article 132. Junta de Govern

Article 133. Administració insular

Article 134. Especialitats en matèria de règim jurídic

Article 135. Renúncia a les competències

Disposició addicional primera. Compleció dels traspassos pendents

Disposició addicional segona. Règim jurídic del personal de l'administració insular

Disposició addicional tercera. Cooperació específica amb el Consell Insular de Formentera

Disposició addicional quarta. Integració de personal al Consell Insular de Formentera

Disposició addicional cinquena. Mobilitat dels empleats públics

Disposició addicional sisena. Publicacions en el Butlletí Oficial de les Illes Balears

Disposició addicional setena. Referències genèriques

Disposició addicional vuitena. Subvencions i transferències de capital

Disposició addicional novena. Normativa en matèria de subvencions

Disposició addicional desena. Normativa en matèria de patrimoni

Disposició addicional onzena. Decrets de principis generals

Disposició transitòria primera. Procediments i recursos

Disposició transitòria segona. Comissió Tècnica Interinsular

Disposició transitòria tercera. Ordenances fiscals

Disposició transitòria quarta. Normativa d'aplicació fins a l'aprovació del nou reglament orgànic

Disposició transitòria cinquena. Condició de membres no adscrits

Disposició derogatòria

Disposició final primera. Adaptació reglamentària

Disposició final segona. Clàusula de deslegalització

Disposició final tercera. Modificació de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears

Disposició final quarta. Modificació de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears

Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears

Disposició final sisena. Règim legislatiu d'aplicació

Disposició final setena. Entrada en vigor

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

I

L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, fruit de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, exigeix que el marc jurídic dels consells insulars s'estableixi en una llei aprovada amb el vot favorable de dos terços dels diputats del Parlament, i fixa a aquest efecte les coordenades en què s'han de regular l'organització, el funcionament i l'exercici de les competències d'aquestes peces fonamentals de l'arquitectura institucional de la comunitat autònoma.

D'acord amb l'article 39 de l'Estatut, els consells insulars integren el sistema institucional autonòmic. Per això, l'article 61 els qualifica d'institucions de la comunitat autònoma que exerceixen el govern, l'administració i la representació de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, com també de les illes adjacents, i afirma que gaudeixen d'autonomia en la gestió dels seus interessos d'acord amb la Constitució, l'Estatut i les lleis del Parlament.

En consonància amb l'article 141.4 del text constitucional, el legislador estatutari articula els vessants institucional i administratiu dels consells insulars, que es configuren alhora com a institucions pròpies de la comunitat autònoma i com a ens territorials de perfils singulars. En conseqüència, els consells són també entitats sotmeses a la legislació estatal bàsica en matèria d'organització i funcionament de les administracions públiques, d'acord amb l'article 149.1.18a de la Constitució, la qual cosa implica tenir ben present el caràcter representatiu que és consubstancial al govern i a l'administració de l'illa com a tipus d'ens públic.

Una rellevància especial té, així mateix, l'article 84 de l'Estatut, que en l'apartat segon assumeix la fragmentació del poder executiu autonòmic perquè disposa que corresponen al Govern de la comunitat autònoma i als consells insulars la funció executiva, incloses la potestat reglamentària i la inspecció, i l'actuació de foment en els àmbits de competència que els són propis. Els ens insulars són cridats, per tant, a ser protagonistes, juntament amb el Govern de la comunitat autònoma, del desplegament normatiu i l'aplicació de les lleis aprovades pel Parlament de les Illes Balears, i disposen, a més a més, d'un marge d'actuació ampli per al desenvolupament i la implementació de polítiques pròpies, d'acord amb els articles 72 i 73 de la norma estatutària.

Inspirant-se en alguns dels plantejaments ja assumits en la Llei 8/2000, de 27 d'octubre, de consells insulars, el legislador estatutari, en modelar aquests ens, ha abandonat definitivament el marc de referència de les diputacions provincials per optar per unes administracions de característiques específiques que estan dotades d'una àmplia autonomia per a la gestió dels interessos propis, que combinen trets propis dels àmbits autonòmic i local, que posseeixen una organització mixta —corporativa, i institucional i burocràtica— preparada per assumir una important càrrega de competències i que disposen de forts mecanismes de control intern de l'administració insular.

Cal afegir a tot això que l'Estatut preveu, en l'article 68, l'establiment d'un règim específic per al Consell Insular de Formentera, atesa la seva singularitat de municipi i illa. Aquesta llei inclou els aspectes fonamentals d'aquest règim i, per tant, constitueix la llei específica a què fa referència dit precepte estatutari. La singularitat d'aquest consell insular es podrà veure reflectida àmpliament, a més, en el desenvolupament reglamentari que aprovin els seus òrgans de govern.

II

En el marc constitucional i estatutari exposat, aquesta llei vol respondre a les necessitats de modernització dels consells insulars i a l'exigència creixent d'eficàcia i d'eficiència en la gestió pública, alhora que pretén contribuir a articular millor les relacions dels ens insulars amb les administracions autonòmica i municipal. La reforma empresa no és, per tant, una mera actualització del règim jurídic dels consells, sinó certament una nova ordenació amb la qual es volen aportar solucions als reptes de servei públic que planteja la ciutadania.

En consonància amb aquest plantejament, els preceptes de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, són aplicables als consells insulars amb caràcter supletori, quan escaigui.

La llei té per objecte, d'acord amb el títol preliminar, establir el marc jurídic fonamental de l'organització, el funcionament i el règim jurídic dels consells insulars i de les entitats que en depenen. Es considera que tant el règim electoral com els aspectes relatius al finançament han de ser tractats en altres lleis.

D'acord amb l'article 2 de la llei, els consells insulars són les institucions de govern de cada una de les illes i exerceixen el govern, l'administració i la representació d'aquestes, a més de ser institucions de la comunitat autònoma en la mesura en què participen de les potestats normativa i executiva d'aquesta. I són també entitats locals dotades de personalitat jurídica pròpia i d'autonomia per a la gestió dels seus interessos, per la qual cosa disposen de les potestats administratives pròpies de les administracions públiques territorials.

La dimensió corporativa dels ens insulars es posa de manifest especialment en el títol I de la llei, que té por objecte l'estatut personal dels seus membres i en el qual destaquen, per la seva novetat, el tractament dels drets i deures dels membres dels consells insulars, que són tant els consellers elegits per formar part del ple com els consellers, electes o no, que integren el consell executiu. La llei pretén que el règim d'incompatibilitats s'equipari al que s'aplica en l'àmbit de l'administració autonòmica.

III

Les grans decisions del legislador estatutari en matèria d'organització queden plasmades i es despleguen en el títol II de la llei, en què s'estableix un esquema comú, però alhora flexible, per als consells de Mallorca, Menorca i Eivissa, que permetrà introduir adaptacions a les peculiaritats de cada illa. A aquest efecte, el reglament orgànic es configura com l'instrument fonamental per desplegar i completar les determinacions de la llei quant al disseny dels òrgans representatius i de l'administració insular que en depèn, i fa realitat així les aspiracions de major autonomia organitzativa expressades per les mateixes institucions insulars.

En el capítol I es recull la tipologia d'òrgans. Així, es distingeix entre òrgans de govern i òrgans d'administració. Formen part del primer grup el president, el vicepresident o els vicepresidents, el consell executiu i el ple. Els òrgans d'administració, ordenats jeràrquicament i integrats en els departaments corresponents, es divideixen entre òrgans superiors —consellers executius— i òrgans directius —secretaris tècnics, directors insulars i els que determini el reglament orgànic.

En el capítol II, que s'ocupa dels òrgans de govern, es preveu que el ple es configuri en termes similars als que recull la Llei de consells insulars de 2000. En conseqüència, deté les competències corresponents als àmbits decisoris fonamentals de la institució, com ara les potestats normativa i de planificació, les funcions pressupostària i tributària, el control sobre la resta d'òrgans de govern i l'administració insular, la creació d'ens públics i altres atribucions de rellevància similar. Paral·lelament, la llei enforteix la posició del president i del consell executiu, que passen a assumir algunes de les competències de caràcter eminentment administratiu que fins ara raïen en el ple. Guia aquest plantejament la idea de dotar de més operativitat les administracions insulars sense minva de l'esfera de decisió democràtica que correspon al ple i a les seves comissions. Les atribucions del president reforcen especialment el seu vessant de cap del govern insular i de l'aparell administratiu que en depèn, i són destacables les seves facultats normatives per al disseny dels departaments insulars. Per la seva banda, el consell executiu veu ampliades les seves responsabilitats en matèries com ara la direcció de l'aparell administratiu insular, la política de personal, la contractació pública, la gestió dels béns públics, l'expropiació forçosa o l'exercici d'accions judicials. Així mateix, dins aquest capítol II, s'hi regula el govern en funcions. En aquest sentit, suposa una novetat la introducció de regles per a la transició entre mandats amb les quals es pretén traslladar a l'àmbit dels consells insulars els plantejaments normatius que ja es preveuen, per exemple, en les administracions estatal i autonòmica, tot cercant l'equilibri entre principis com ara els de neutralitat i d'eficàcia.

En aquest mateix capítol es posen els fonaments per al disseny de les administracions insulars en sintonia amb el marc normatiu que regeix l'Administració de la comunitat autònoma. Per això, es consolida el model institucional burocràtic, estructurat en departaments i jerarquitzat, que caracteritza aquestes administracions des de la Llei 8/2000, de 27 d'octubre. En aquest sentit, la regulació dels òrgans superiors i directius ha de permetre ampliar les respectives esferes d'actuació, tal com exigeixen les responsabilitats creixents de les illes. A aquest efecte la llei conté una regulació que s'inspira, en nombrosos aspectes, en l'organització i el règim de funcionament de l'aparell administratiu autonòmic.

Una de les novetats de la llei en matèria organitzativa és el tractament específic, en el títol III, de les entitats integrants del sector públic instrumental que es pot implantar a cada illa: organismes autònoms, entitats públiques empresarials, societats públiques, fundacions del sector públic i consorcis. Per primera vegada s'estableixen regles legals de caràcter mínim per a la creació, l'organització, el funcionament i l'extinció d'aquestes entitats, a fi de cercar la racionalitat, l'eficàcia i l'eficiència d'aquestes estructures.

IV

El títol IV es dedica al bon govern, a fi de completar el marc regulador dels consells insulars amb aspectes relatius a la governança, als principis de transparència i d'accés a la informació pública i als drets dels ciutadans. Són destacables en aquest punt el tractament dels aspectes relacionats amb l'ètica pública i la possibilitat de creació de comissionats independents encarregats de vetlar per la protecció dels drets dels ciutadans en les seves relacions amb l'administració insular.

El títol V, intitulat «Funcionament i règim jurídic», conté un conjunt de preceptes amb què es pretén resoldre la qüestió del dret aplicable al funcionament i a l'actuació dels diversos òrgans dels consells insulars, estretament lligada al doble vessant institucional i administratiu d'aquests ens. Així mateix, s'ocupa dels mecanismes de control a disposició del ple. En el capítol I s'estableixen normes específiques de funcionament del ple, de les comissions del ple i del consell executiu. De manera congruent amb les exigències del principi representatiu, el ple i les seves comissions exerceixen les seves funcions d'acord amb la legislació estatal i autonòmica de règim local i amb el reglament orgànic, si bé amb algunes particularitats. Per la seva banda, el funcionament del consell executiu, com també el d'altres òrgans col·legiats, es regeixen en essència per la legislació estatal i autonòmica de règim jurídic.

L'acció de govern duita a terme pel president, el consell executiu i l'administració insular queda sotmesa, en els termes del capítol II, als instruments de control que la llei posa en mans del ple. Es tracta de mecanismes de clara inspiració parlamentària que, amb la nova regulació, poden incrementar la seva eficàcia per a l'exigència de responsabilitat als titulars dels òrgans superiors i directius. En el capítol III, que té per objecte el règim jurídic en sentit estricte, el més rellevant és la regla general segons la qual els consells insulars exerceixen les seves competències aplicant, en cada sector material de l'acció pública, la legislació estatal i autonòmica que correspongui. En conseqüència, les normes pròpies del règim local comú només han de ser aplicables a l'activitat dels consells insulars quan ho prescrigui la legislació bàsica estatal o quan ho hagi decidit el legislador balear.

V

La potestat reglamentària dels consells insulars rep per primera vegada un tractament de conjunt en el títol VI de la llei. En el capítol I es fixen regles generals, i es dediquen preceptes específics, entre altres qüestions, als titulars d'aquesta potestat, a la tipologia de normes reglamentàries, als principis de bona regulació, a les relacions entre reglaments i als principis generals normatius a què fa referència l'article 58.3 de l'Estatut. Aquests principis es caracteritzen jurídicament en termes semblants als establerts en la jurisprudència constitucional per a les bases, o normes bàsiques, que l'Estat pot dictar en diverses matèries.

Especial transcendència té el capítol II, relatiu al procediment d'elaboració dels reglaments insulars, en què s'estableixen diferents règims en funció de si es tracta de reglaments executius, del reglament orgànic, d'ordenances fiscals o d'altres tipus de reglaments. Pel que fa als reglaments executius, és a dir, els que es dicten en desplegament i aplicació d'una norma amb rang de llei aprovada en relació amb un dels àmbits materials de competència pròpia dels consells insulars, la llei detalla un conjunt de regles que s'inspira en les que ordenen l'exercici de la potestat reglamentària del Govern i l'Administració de la comunitat autònoma.

Així, hi són objecte de tractament, entre altres qüestions, les actuacions preparatòries, els tràmits d'audiència i informació pública, els informes i dictàmens preceptius, la memòria d'anàlisi d'impacte normatiu, la tramitació d'urgència i l'elaboració de texts reglamentaris consolidats. En aquest capítol es pretén garantir la participació adequada dels ciutadans i de les entitats socials, com també d'altres administracions afectades per la regulació en projecte, participació que es vol fer compatible amb la celeritat dels tràmits, atès que molts d'aquests es poden impulsar simultàniament. Així mateix, es regulen els supòsits per a la tramitació d'urgència. Es preveu que en l'elaboració del reglament orgànic s'han de complir determinats tràmits preceptius i que l'elaboració d'altres reglaments diferents dels executius es regeixi per allò que disposa la legislació bàsica de règim local.

VI

La tipologia de les competències insulars i el règim jurídic per al seu exercici constitueixen l'objecte del títol VII de la llei. El capítol I sistematitza algunes de les funcions més rellevants dels consells insulars com a institucions autonòmiques i per això s'ocupa de la iniciativa legislativa, la representació institucional, la Comissió General de Consells Insulars i la consulta institucional. Aquesta darrera es concep com una clàusula destinada a garantir la intervenció dels consells insulars en els procediments de la comunitat autònoma relatius a l'elaboració d'avantprojectes de llei, projectes de decret i instruments de planificació que els afectin.

En el capítol II s'estableix el règim general de les competències a partir de la distinció clàssica entre competències pròpies i delegades. La llei manté la regla de l'atribució de competències mitjançant norma amb rang de llei, sigui estatal o autonòmica, com també el principi de simultaneïtat de l'atribució de competències als quatre consells insulars. El contingut dels decrets de traspàs de funcions i serveis i de les lleis atributives de competència s'equipara substancialment.

Mereix ser destacada la secció tercera d'aquest capítol, dedicada a les competències insulars en relació amb els municipis i altres entitats locals. En aquest àmbit, els consells insulars es configuren com a administracions de referència en les accions d'assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis. La llei presta una atenció especial al procediment de dispensa de serveis i als plans insulars de cooperació, instruments idonis per canalitzar, mitjançant la priorització objectiva dels projectes, la cooperació econòmica en matèria d'obres i serveis de competència municipal. D'altra banda, amb la llei es pretén consolidar les assemblees de batles com a vies de col·laboració en matèries d'interès supramunicipal.

Pel que fa a les competències delegades, constitueix una novetat la possibilitat d'instrumentar les delegacions als consells insulars mitjançant un decret aprovat en Consell de Govern, fórmula més àgil que ja regeix en la legislació estatal de règim local. Un altre dels punts que cal destacar és la dissolució de la Comissió Tècnica Insular, operació permesa per la disposició transitòria sisena de l'Estatut que, quan serà el moment, s'ha de materialitzar mitjançant un acord del Consell de Govern.

VII

El títol VIII, dedicat a les relacions interadministratives, introdueix en aquesta matèria una regulació més detallada en què es pretén fer compatible el principi d'autonomia i la salvaguarda dels interessos públics de caràcter suprainsular, com també enfortir l'aplicació dels principis de col·laboració i cooperació interadministratives. La llei estableix una nova sistemàtica respecte dels instruments de col·laboració i cooperació, en la qual destaca el tractament que es fa de la Conferència de Presidents, dels convenis i dels consorcis. Les conferències sectorials es conceben simultàniament com a òrgans de coordinació i col·laboració. Així mateix, es delimita amb més precisió l'abast de la tècnica coordinadora, tot respectant les exigències del principi d'autonomia.

Finalment, el títol IX té per objecte el règim especial per a l'illa de Formentera i, per tant, la concreció de les especialitats que presenta la institució de govern, representació i administració de la més petita de les Pitiüses. La llei, que respecta la doble condició d'illa i municipi ja instaurada el 2007, conté regles mínimes relatives a l'organització i el funcionament d'aquest consell insular que han de ser completades en el reglament orgànic per donar resposta adequada a les particularitats de Formentera, atesa la seva condició de consell insular unimunicipal, amb personalitat jurídica única. S'estableixen, com a òrgans necessaris, el ple, el president, el vicepresident o vicepresidents i la junta de govern, òrgan dissenyat en consonància amb el principi representatiu i, per tant, allunyat d'alguns dels trets definidors del consell executiu propi de la resta d'ens insulars. Així mateix, s'estableix un model singular i flexible d'administració insular i s'introdueixen disposicions addicionals específiques per als àmbits de la cooperació interadministrativa, atorgant un paper rellevant al Govern de les Illes Balears. La llei és sensible a les característiques específiques de la insularitat de Formentera i dels vincles geogràfics, econòmics i socials amb l'illa d'Eivissa. Per aquestes raons es preveu que el Govern de la comunitat autònoma pugui acordar amb el Consell Insular d'Eivissa fórmules adients perquè aquest cooperi amb el Consell Insular de Formentera en àmbits determinats, sens perjudici de les relacions bilaterals que es puguin establir entre els consells insulars d'Eivissa i de Formentera.

VIII

La nova regulació dels consells insulars posa de manifest un exercici de les competències legislatives del Parlament que s'inscriu adequadament, a banda dels articles 39 i 61 a 74 de l'Estatut d'Autonomia, en l'article 30 d'aquest mateix text, en què s'atribueix a la comunitat autònoma la competència exclusiva en les matèries «Organització, règim i funcionament de les seves institucions pròpies» (núm. 1), «Procediment administratiu derivat de les especialitats de l'organització pròpia» (núm. 36) i «Organització local, respectant el que preveuen els articles 140, 141 i 149.1.18a de la Constitució» (núm. 45).

S'han volgut respectar així els límits derivats de la competència estatal per a la fixació de les bases del règim jurídic de les administracions públiques. Igualment s'ha pres en consideració la doctrina del Tribunal Constitucional, expressada entre d'altres en la Sentència 132/2012, de 19 de juny, en la qual es va tenir en compte especialment la rellevància del fet insular en la conformació d'una administració pròpia per a les illes, en línia amb allò que disposen els articles 138.1 de la Constitució i 3 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

La regulació d'aquesta llei s'adequa als principis de bona regulació de l'article 49 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears; al principi de necessitat i eficàcia, en relació amb l'adaptació del règim general dels consells insulars al que estableixen l'Estatut d'Autonomia i la legislació bàsica estatal; de proporcionalitat, atès que l'instrument normatiu en forma de llei és el que preveu l'Estatut d'Autonomia, i el seu contingut normatiu és imprescindible i proporcionat a l'efecte de la regulació de l'organització territorial dels consells insulars; de seguretat jurídica, perquè s'insereix plenament i sense contradiccions en l'ordenament jurídic vigent; de transparència, perquè el projecte normatiu s'ha sotmès als tràmits d'audiència i informació pública, ha garantit la participació ciutadana durant la seva elaboració, i s'ha facilitat l'accés al projecte de manera senzilla i universal mitjançant el Portal de Transparència del Govern de les Illes Balears i la presentació de suggeriments de manera telemàtica. Així mateix, es va sol·licitar el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears en relació amb l'avantprojecte de llei. En relació amb el principi d'eficiència, qualitat i simplificació, no es creen noves càrregues administratives, i en relació amb la racionalització de la gestió dels recursos públics, la nova regulació no suposa crear una nova organització.

 

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1

Objecte de la llei

1. Aquesta llei té per objecte establir el marc jurídic fonamental de l'organització, el funcionament i el règim jurídic dels consells insulars i de les entitats que en depenen, d'acord amb la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i la legislació bàsica de l'Estat.

2. El règim electoral i el finançament dels consells insulars es regulen per la seva legislació específica.

3. Les singularitats del règim jurídic i de l'organització del Consell Insular de Formentera, que integra l'Ajuntament de Formentera segons l'Estatut d'Autonomia, són les que s'estableixen en el títol IX d'aquesta llei.

Article 2

Naturalesa dels consells insulars

1. Els consells insulars són les institucions de govern de cada una de les illes i exerceixen el govern, l'administració i la representació de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, com també de les illes menors adjacents.

2. Els consells insulars són també institucions de la comunitat autònoma de les Illes Balears i, com a tals, participen en les potestats normativa i executiva d'aquesta, en els termes prevists en l'Estatut d'Autonomia i en aquesta llei.

3. Les illes, com a entitats locals dotades de personalitat jurídica pròpia i d'autonomia per a la gestió dels seus interessos, disposen de les potestats administratives pròpies de les administracions públiques territorials. Així mateix, poden plantejar conflictes en defensa de la seva autonomia en els termes de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional.

 

TÍTOL I ELS MEMBRES DELS CONSELLS INSULARS

Capítol I Adquisició i pèrdua de la condició de membre

Article 3

Composició

1. Integren els consells insulars els consellers elegits per cadascuna de les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa, en els termes que assenyalen l'Estatut d'Autonomia i la legislació electoral dels consells insulars. El Consell Insular de Formentera està integrat pels candidats electes en les eleccions municipals que tenen lloc en aquesta illa, que passen a ser automàticament consellers d'aquest consell.

2. Els membres del consell executiu no electes tenen també la consideració de membres del consell insular però no formen part del ple, si bé poden participar a les seves sessions amb veu però sense dret a vot.

Article 4

Elecció i mandat dels consellers

1. El nombre de consellers electes, el procediment per elegir-los i els supòsits d'inelegibilitat i incompatibilitat són els que determina la legislació electoral dels consells insulars.

2. La durada del mandat dels consellers electes és de quatre anys a partir de la data de la seva elecció i finalitza el dia anterior a la data en què tenguin lloc les eleccions següents.

3. Un cop finalitzat el seu mandat, els consellers cessants continuen en les seves funcions fins a la presa de possessió dels seus successors.

Article 5

Pèrdua de la condició de conseller

Els consellers electes perden la seva condició per les causes següents:

a) Per finalització del mandat.

b) Per decisió judicial ferma que n'anul·li l'elecció o la proclamació o que en declari la incapacitació.

c) Per renúncia, que s'ha de fer efectiva per escrit davant el ple del consell insular.

d) Pel cessament o la renúncia derivats de l'existència d'una causa d'inelegibilitat o d'incompatibilitat, en les condicions establertes en la legislació electoral.

e) Per pèrdua de la nacionalitat espanyola, en els casos en què es prevegi legalment, sens perjudici del règim electoral aplicable al Consell Insular de Formentera.

 

Capítol II Drets i deures dels membres dels consells insulars

Article 6

Disposició general

Els membres del consell insular, una vegada que han pres possessió del seu càrrec i fins a l'acabament del mandat, gaudeixen dels drets, els honors i les distincions propis del càrrec i estan obligats a complir els deures que els són inherents. Així mateix, poden gaudir de les prerrogatives que la legislació i el reglament orgànic estableixen.

Article 7

Assistència a les sessions

1. Els membres electes del consell insular tenen el dret i el deure d'assistir, amb veu i vot, a les sessions del ple i de la resta d'òrgans col·legiats dels quals formen part, tret de causes justificades que ho impedeixin. El mateix és aplicable als consellers executius respecte dels òrgans de què formin part, excepte en allò que es disposa per als consellers executius no electes en l'article 3 d'aquesta llei.

2. El reglament orgànic regula el dret dels consellers a intervenir en els debats, individualment o a través del portaveu del grup polític al qual s'adscriuen.

Article 8

Retribucions i indemnitzacions

1. Els membres del consell insular tenen dret a percebre, amb càrrec al pressupost insular, les retribucions i les indemnitzacions que determini el ple.

2. Els acords plenaris referents a retribucions dels càrrecs en dedicació exclusiva i parcial, al règim de dedicació d'aquests darrers, i a les indemnitzacions i assistències s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en el portal web del consell insular. Igualment s'hi han de publicar les resolucions del president del consell insular que estableixen la dedicació exclusiva o parcial dels membres de la corporació i les que els atorguen la compatibilitat per a l'exercici d'una altra activitat.

Article 9

Accés a la informació

1. Per a l'exercici adequat de les seves funcions, els consellers electes tenen dret a accedir als antecedents, les dades i les informacions que estiguin en poder dels serveis administratius del respectiu consell insular, en els termes prevists en la legislació aplicable i en el reglament orgànic, el qual ha de concretar les formes d'accés a la informació i el règim d'expedició de còpies de la documentació sol·licitada.

2. Han de resoldre les sol·licituds d'accés a la informació el president del consell insular o l'òrgan que determini el reglament orgànic, dins el termini màxim de cinc dies, i s'han d'entendre estimades si, dins aquest termini, no es dicta una resolució denegatòria. No és necessària l'autorització per a l'accés a la informació en els casos en què ho preveu la legislació de règim local.

3. Les sol·licituds regulades en aquest article es poden denegar motivadament quan l'accés pugui lesionar els drets constitucionals dels ciutadans, pugui ser limitat d'acord amb les lleis, derivi d'una petició notòriament abusiva o tengui per objecte matèries afectades pel secret oficial. A aquest efecte, l'òrgan que ha de resoldre ha de tenir en compte els principis i les regles vigents en la legislació sobre transparència.

4. Els membres del consell insular tenen el deure de guardar confidencialitat respecte de la informació obtinguda conformement al que exigeix el seu deure de reserva.

Article 10

Incompatibilitats

1. Els consellers electes estan sotmesos al règim d'incompatibilitats establert en l'article 64.3 de l'Estatut d'Autonomia, en la legislació electoral i en la legislació bàsica de l'Estat.

2. Els consellers electes amb règim de dedicació exclusiva estan sotmesos, a més del que preveu l'apartat anterior, a les incompatibilitats previstes per als alts càrrecs de l'Administració de la comunitat autònoma.

3. Els membres del consell insular no poden invocar ni fer ús de la seva condició en l'exercici de cap activitat mercantil, industrial o professional relacionada amb el consell insular al qual pertanyin, ni col·laborar en l'exercici per terceres persones d'aquestes activitats.

​​​​​​​4. Els membres del consell insular han d'informar el consell insular de qualsevol fet que pugui constituir una causa d'incompatibilitat. Si es produeix una causa d'incompatibilitat i el ple la declara, la persona afectada ha d'optar, en el termini dels deu dies següents a aquell en què es rebi la notificació de la declaració d'incompatibilitat, entre la renúncia a la condició de conseller o l'abandonament de la situació que dona origen a la incompatibilitat.

5. Si una vegada transcorregut el termini assenyalat en l'apartat anterior no ha exercit l'opció, s'ha d'entendre que la persona afectada renuncia a la seva condició de conseller, i el ple ha de declarar la vacant corresponent a l'efecte de proveir-la de conformitat amb la legislació electoral.

6. El règim d'incompatibilitats dels membres del consell executiu és el que determina l'article 27 d'aquesta llei.

Article 11

Declaracions d'activitats i béns

1. Els membres del consell insular han de formular una declaració sobre les causes d'incompatibilitat i sobre qualsevol activitat que els proporcioni o els pugui proporcionar ingressos econòmics, en els termes prevists legalment. També han de formular una declaració relativa als seus béns i a la participació en societats de tot tipus que indiqui si aquestes estan participades per altres societats; així mateix, han d'aportar informació relativa a la liquidació dels imposts sobre la renda de les persones físiques, de patrimoni i, si escau, de societats.

2. Les declaracions a què fa referència l'apartat anterior, efectuades d'acord amb els models aprovats pel ple, s'han de formular abans de la presa de possessió́, en cas de cessament i al final del mandat, o quan es modifiquin les circumstàncies de fet.

3. Les declaracions anuals de béns i activitats han de ser objecte de publicitat amb caràcter anual i, en tot cas, en el moment de la finalització del mandat, en els termes que fixa el reglament orgànic.

4. Les declaracions a què fa referència l'apartat 1 anterior s'han d'inscriure en els registres corresponents del consell insular, en els termes que estableix el reglament orgànic i sens perjudici del que preveu l'apartat 6 següent.

5. A l'efecte de complir el que disposa la Llei 16/2016, de 9 de desembre, de creació de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears, els consells insulars han de facilitar a aquesta institució la informació relativa als consellers insulars que hagi de constar en el Registre de declaracions patrimonials i activitats regulat en la llei esmentada.

6. L'oficina esmentada en l'apartat anterior i els consells insulars poden subscriure convenis l'objecte dels quals sigui que una mateixa declaració patrimonial o d'activitats presentada en un dels registres a què fa referència aquest article quedi també inscrita en l'altre.

 

Capítol III Grups polítics

Article 12

Constitució

1. Els consellers electes, a l'efecte de la seva actuació corporativa, es constitueixen en grups polítics, en la forma i amb els drets i les obligacions que estableix el reglament orgànic.

2. Els grups han d'estar composts com a mínim per dos consellers electes, excepte el grup mixt, que pot estar constituït per un o més consellers electes. Si un grup, durant la legislatura, queda amb un sol membre, aquest ha de passar directament a integrar-se en el grup mixt. El grup mixt, si no existís, serà creat quan es donin les circumstàncies previstes en el present article.

3. Quan la majoria de membres d'un grup polític abandonin la formació política que va presentar la candidatura per la qual van concórrer a les eleccions o siguin expulsats d'aquesta, seran els membres que romanguin en l'esmentada formació política els legítims integrants d'aquest grup polític amb caràcter general, havent de subsistir aquest amb independència del nombre de membres que l'integrin. El secretari del consell insular s'adreçarà al representant legal de la formació política que va presentar la corresponent candidatura a l'efecte que notifiqui l'acreditació de les circumstàncies assenyalades.

4. Tindran la consideració de membres no adscrits els consellers insulars que no s'integrin en el grup polític que es constitueixi pels que formin part de la candidatura electoral per la qual van ser elegits, els que abandonin el seu grup de procedència i els que siguin exclosos contra la seva voluntat de la seva formació política d'origen. Aquesta previsió no serà aplicable en el cas de candidatures presentades com a coalició electoral, quan algun dels dos partits polítics que la integren decideixi abandonar-la.

​​​​​​​Així mateix, tindran la consideració de membres no adscrits els consellers insulars que hagin concorregut a les eleccions en una agrupació, partit, federació o coalició política declarat il·legal per sentència judicial ferma.

5. Els membres no adscrits tindran els drets polítics i econòmics que individualment els corresponguin com a consellers insulars, però no els derivats amb caràcter exclusiu de la seva pertinença a un grup polític, sense que mai no puguin ser superiors als que els haguessin correspost en cas de romandre en el grup de procedència.

6 En el reglament orgànic s'han de preveure, per als membres no adscrits, les regles següents:

a) Tindran dret a integrar-se en les comissions del ple, amb veu i vot, conforme al procediment que estableixi el reglament orgànic, que haurà de respectar en tot cas la representació proporcional dels grups polítics en totes les comissions.

b) No podran participar en la junta de portaveus, que es constituirà exclusivament pels portaveus dels grups polítics.

c) Quant a les assignacions i als mitjans econòmics i materials que es concedeixen als grups polítics, no són aplicables als consellers insulars no adscrits, als quals tampoc no podran assignar-se altres avantatges econòmics i materials per raó de tal condició.

d) Una vegada que ostentin aquesta consideració, no podran obtenir el reconeixement de dedicació exclusiva o parcial en el consell insular, ni ser designats per a l'acompliment de càrrecs o llocs directius en les entitats públiques o privades dependents del consell insular.

 

TÍTOL II ORGANITZACIÓ DELS CONSELLS INSULARS

Capítol I Disposicions generals

Article 13

Regles generals

1. Els consells insulars, mitjançant els reglaments orgànics respectius i altres normes que els despleguin o completin, estableixen la seva organització d'acord amb l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears i aquesta llei, en el marc del que disposa la legislació bàsica de règim jurídic de les administracions públiques.

2. Els consells insulars s'estructuren en òrgans de govern i òrgans d'administració.

3. Cada consell insular, d'acord amb el seu reglament orgànic, pot crear altres òrgans complementaris, regular-ne l'estructura i el funcionament, i desconcentrar-hi les competències atribuïdes als òrgans de govern i als òrgans superiors d'administració, excepte al ple, amb els límits prevists legalment.

4. Les particularitats de l'organització del Consell Insular de Formentera són les que preveu el títol IX d'aquesta llei.

Article 14

Tipologia d'òrgans

1. Són òrgans de govern dels consells insulars el ple, el president, el consell executiu i, si escau, el vicepresident o vicepresidents.

2. Són òrgans d'administració, ordenats jeràrquicament, els òrgans superiors i els òrgans directius, com també qualsevol altre establert per llei o per reglament orgànic. Les persones titulars dels òrgans superiors i directius tenen la condició d'alts càrrecs de l'administració insular.

3. Són òrgans superiors els consellers executius.

4. Són òrgans directius:

a) Els secretaris tècnics.

b) Els directors insulars.

c) Els que determini el reglament orgànic amb aquest caràcter.

5. El secretari general, l'interventor general i el tresorer del consell insular tindran també la consideració d'òrgans directius excepte previsió en contra en el reglament orgànic.

 

Capítol II Òrgans de govern

Secció 1a El ple del consell insular

Article 15

Naturalesa i composició

1. El ple està integrat per tots els consellers electes i, com a òrgan màxim de representació política dels ciutadans de l'illa, assumeix el govern superior de la institució, com també el control i la fiscalització de l'administració del consell insular.

2. Correspon al president del consell insular convocar i presidir el ple, llevat dels supòsits que preveuen aquesta llei i la legislació electoral.

3. La secretaria del ple correspon al secretari general del consell insular.

Article 16

Sessió constitutiva

1. El ple del consell insular es constitueix en sessió pública en el període comprès entre els dies vint-i-u i quaranta-cinc des de la data de les eleccions.

2. Correspon al president en funcions convocar la sessió constitutiva, després d'haver-ho consultat amb els membres electes que encapçalin cada una de les llistes electorals que hagin obtingut representació.

3. En la sessió constitutiva s'ha de formar una mesa d'edat, integrada pels membres electes de major i menor edat, com també pel secretari general del consell insular. La mesa ha de comprovar les credencials presentades i les acreditacions de la personalitat dels electes, d'acord amb els certificats que hagi tramès la Junta Electoral de les Illes Balears.

4. La mesa d'edat ha de declarar constituïda la nova corporació si hi concorren la majoria absoluta dels consellers electes. En cas contrari, el president en funcions ha de convocar una nova sessió, que ha tenir lloc dos dies després, en la qual el ple s'entén vàlidament constituït sigui quin sigui el nombre de membres electes presents.

5. Els consellers han de prendre possessió davant la mesa d'edat mitjançant jurament o promesa.

6. En la sessió constitutiva es procedeix a l'elecció del president d'acord amb l'article 20 d'aquesta llei.

7. El ple del Consell Insular de Formentera es constituirà d'acord amb el títol IX d'aquesta llei i les disposicions establertes en el seu reglament orgànic.

Article 17

Atribucions

1. Corresponen al ple les atribucions següents:

a) Elegir el president del consell insular.

b) Exercir el control i la fiscalització dels òrgans de govern i d'administració del consell insular.

c) Adoptar la moció de censura al president.

d) Atorgar la confiança plantejada pel president.

e) Exercir la iniciativa legislativa d'acord amb l'Estatut d'Autonomia.

f) Aprovar i modificar el pressupost i el compte general de l'exercici corresponent, i aprovar el reconeixement extrajudicial de crèdits sempre que no hi hagi dotació pressupostària o operacions especials de crèdit.

g) Aprovar el reglament orgànic, que ha d'incloure els criteris fonamentals d'estructuració de l'administració del consell insular, i exercir la potestat reglamentària en les matèries en què ho preveu l'Estatut d'Autonomia.

h) Aprovar el pla estratègic i les bases reguladores de les subvencions.

i) Aprovar el disseny de la bandera de l'illa, el seu dia de celebració, l'himne i altres símbols distintius.

j) Aprovar el pla insular de cooperació.

k) Aprovar els instruments de planificació general i sectorial, inclosos els d'ordenació territorial i urbanística.

l) Determinar els recursos de caràcter tributari i altres prestacions patrimonials públiques.

m) Establir preus públics.

n) Aprovar les transferències i les delegacions de competències, com també els encàrrecs de gestió, a altres administracions públiques.

o) Acceptar les transferències i les delegacions de competències, com també els encàrrecs de gestió a favor del consell insular.

p) Plantejar conflictes de competències a altres administracions públiques i autoritzar l'exercici d'accions judicials en matèries de la competència del ple.

q) Autoritzar la participació del consell insular en fundacions i en consorcis o altres entitats associatives.

r) Crear, modificar i suprimir els serveis públics de competència del consell insular, determinar-ne les formes de gestió i aprovar la prestació de serveis públics i d'activitats econòmiques en règim de monopoli d'acord amb la legislació sobre la competència.

s) Crear, modificar i suprimir organismes autònoms, entitats públiques empresarials, fundacions i societats mercantils per a la gestió de serveis de competència insular.

t) Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic i autoritzar la cessió gratuïta de béns immobles a altres entitats públiques o privades.

u) Aprovar les declaracions de béns d'interès cultural.

v) Fixar les retribucions dels membres del ple, del president, dels membres del consell executiu i dels òrgans directius.

w) Aprovar la plantilla de personal, fixar la quantia anual de les retribucions complementàries dels funcionaris i aprovar anualment la massa salarial del personal laboral del sector públic insular.

x) Declarar la compatibilitat o incompatibilitat del president, dels membres del ple i dels consellers executius no electes, així com autoritzar la compatibilitat dels titulars dels òrgans directius i dels empleats públics del consell insular.

y) Autoritzar i disposar despeses en l'àmbit de la seva competència.

z) Aprovar operacions financeres o de crèdit, i concedir quitaments o esperes, si l'import excedeix del 10% dels recursos ordinaris del pressupost, com també autoritzar les operacions de crèdit previstes excepcionalment per finançar operacions corrents conformement amb el que preveu la legislació d'hisendes locals, a excepció de les operacions de tresoreria.

aa) Aprovar els projectes d'obra i de serveis quan sigui competent per a la contractació o concessió i quan encara no estiguin prevists en els pressuposts.

bb) Aprovar la creació i la supressió de municipis, com també l'alteració de termes municipals.

cc) Exercir altres atribucions que li assignin expressament aquesta o altres lleis o el reglament orgànic.

2. Es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres del ple per a l'adopció dels acords referits a les lletres c), e), i), n), o), q), r), z) i bb), per a l'aprovació i la modificació del reglament orgànic i per a l'aprovació de la prestació de serveis públics i d'activitats econòmiques en règim de monopoli. La resta d'acords s'adopten per majoria simple.

3. El ple pot delegar en favor del president, del consell executiu o de les comissions regulades en l'article 18 d'aquesta llei les atribucions assenyalades en les lletres h), m), p), u), x), y), aa) i cc). Les atribucions indicades en la lletra x) només es poden delegar en les comissions esmentades.

4. En el reglament orgànic es pot decidir desconcentrar les atribucions del ple en les comissions esmentades en l'article 18 d'aquesta llei, amb les mateixes limitacions establertes per a la delegació de competències.

Article 18

Comissions del ple

1. El ple funciona també en comissions, permanents o especials, d'acord amb el que preveu el reglament orgànic.

2. S'integren en les comissions els membres que designin els grups polítics en proporció al nombre de consellers insulars que els representin en el ple.

3. Corresponen a les comissions les funcions següents:

a) L'estudi, l'informe o la consulta dels assumptes que hagin de ser sotmesos a la decisió del ple.

b) El seguiment de la gestió del president, del consell executiu i dels seus membres, sens perjudici del control que correspon al ple.

c) L'exercici de les competències assignades en el reglament orgànic i de les competències delegades pel ple d'acord amb aquesta llei.

d) En el cas de la comissió especial de comptes, les que preveu la legislació d'hisendes locals.

 

Article 19

Junta de portaveus

1. Com a òrgan auxiliar del ple s'ha de constituir la junta de portaveus, que integren el president del consell o el membre electe en qui delegui i els portaveus dels grups polítics constituïts.

2. La constitució, el funcionament i les atribucions de la junta de portaveus es regeixen pel que disposa el reglament orgànic.

 

Secció 2a El president del consell insular

Article 20

Caràcter i elecció

1. El president assumeix la representació institucional del consell insular, dirigeix l'acció de govern i respon de la seva gestió davant el ple.

2. L'elecció del president del consell insular ha de seguir les regles següents:

a) Poden ser candidats tots els consellers electes que hagin estat cap de llista electoral o els que els substitueixin legalment en la candidatura.

b) La mesa d'edat ha de proposar al ple el candidat que presenti més signatures de consellers en suport a la seva candidatura i, en cas d'empat, el que pertanyi a la llista electoral més votada.

c) El candidat proposat ha de presentar al ple el seu programa polític i, amb debat previ, n'ha de sol·licitar la confiança.

d) Si el ple atorga la confiança política al candidat per majoria absoluta dels seus membres, el candidat és proclamat president. Si no obté majoria absoluta, la mateixa proposta s'ha de sotmetre a nova votació i la confiança és atorgada per majoria simple.

e) Si en les votacions esmentades el ple no atorga la seva confiança, s'han de tramitar propostes successives en la forma prevista en els apartats anteriors.

f) En el cas que hagin transcorregut quaranta-vuit hores a partir de la primera votació per a la investidura i cap candidat no hagi obtingut la confiança del ple, ha de ser proclamant president qui encapçali la llista electoral que hagi obtingut el major nombre de vots.

g) Qui resulti proclamat president ha de prendre possessió davant el ple mitjançant jurament o promesa. Si no es troba present, serà requerit per prendre possessió en el termini de quaranta-vuit hores, també davant el ple, amb l'advertiment que, en el supòsit de no fer-ho sense causa justificada, es considerarà que renuncia al càrrec. En aquest cas, la vacant s'ha de cobrir en la forma establerta en aquest article.

h) S'han d'aplicar al Consell Insular de Formentera les previsions del títol IX d'aquesta llei

 

Article 21

Atribucions

1. Correspon al president:

a) Impulsar l'acció de govern.

b) Dirigir i coordinar l'actuació del consell executiu.

c) Convocar les sessions del ple i del consell executiu, presidir-les i dirimir els empats amb el seu vot de qualitat.

d) Nomenar i separar lliurament els membres del consell executiu i les persones titulars dels òrgans directius, sense perjudici d'allò disposat a l'article 28.1.k) d'aquesta llei.

e) Establir les directrius generals de l'acció de govern i donar les instruccions pertinents als membres del consell executiu per tal de mantenir la unitat de direcció política i administrativa.

f) Vetlar pel compliment de les disposicions i els acords del ple i del consell executiu.

g) Dictar els decrets de creació i extinció dels departaments insulars en el marc del reglament orgànic, d'acord amb l'article 31 d'aquesta llei.

h) Ordenar la publicació de les disposicions generals en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

i) Plantejar davant el ple la qüestió de confiança.

j) Proposar debats generals al ple del consell.

k) Exercir les atribucions d'òrgan de contractació previstes en el reglament orgànic i signar els convenis i els contractes que es formalitzin en l'àmbit de les competències del ple o del consell executiu.

l) Sol·licitar el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears.

m) Autoritzar l'exercici de les accions judicials i administratives quan no correspongui al ple o al consell executiu, o en casos d'urgència.

n) Resoldre els conflictes d'atribucions que es puguin plantejar entre els consellers executius.

o) Ordenar l'execució directa d'obres, la prestació de serveis o la realització de subministraments en cas de catàstrofes, d'infortunis públics o supòsits de greu risc, i donar-ne compte al ple en la primera sessió que tengui lloc.

p) Desenvolupar la gestió econòmica, autoritzar despeses i dur a terme qualsevol altre acte de gestió pressupostària en l'àmbit de la seva competència i d'acord amb el pressupost, i aprovar la liquidació del pressupost.

q) Exercir la direcció superior del personal al servei de l'Administració insular i nomenar el personal eventual.

r) Exercir qualsevol altra atribució que li correspongui de conformitat amb les lleis o el reglament orgànic.

2. El president pot delegar l'exercici de les seves atribucions en el vicepresident, en el consell executiu o en els seus membres. No obstant això, no poden ser objecte de delegació les atribucions que assenyalen les lletres a), b), c), d), e), g), i) i j) de l'apartat anterior.

3. En el reglament orgànic es pot decidir desconcentrar les atribucions del president en el consell executiu o en els seus membres, amb les mateixes limitacions establertes per a la delegació de competències.

4. El president pot assumir la titularitat d'un departament en els termes de l'article 31 d'aquesta llei.

Article 22

Cessament

1. El president cessa per les causes següents:

a) L'acabament del mandat d'acord amb la legislació electoral.

b) L'aprovació de la moció de censura.

c) La denegació de la qüestió de confiança.

d) La renúncia comunicada per escrit al ple.

e) La incapacitat física o psíquica permanent que l'impossibiliti per exercir el càrrec.

f) La sentència ferma dels tribunals que l'inhabilitin per exercir el càrrec.

g) La pèrdua de la condició de membre del consell insular.

h) La declaració d'incompatibilitat adoptada pel ple.

2. En les causes previstes en les lletres a) i c) de l'apartat 1 d'aquest article, el president ha de continuar en l'exercici del càrrec fins que el successor n'hagi pres possessió.

3. La incapacitat a què fa referència la lletra e) de l'apartat 1 ha de ser apreciada motivadament pel consell executiu, per acord com a mínim de les tres cinquenes parts dels seus membres, i proposada al ple, el qual, en cas que l'estimi, l'ha de declarar per majoria absoluta dels seus membres.

4. En el supòsit que prosperi una moció de censura, el president cessa en el moment de l'adopció de l'acord. El conseller que resulti proclamat per a la presidència ha de prendre possessió en la forma establerta en l'article 20 d'aquesta llei.

Article 23

Vacant del càrrec

1. En cas de vacant, el consell insular és presidit, interinament, pel vicepresident determinat en l'ordre de prelació establert.

2. Una vegada produïda la vacant, en el termini de cinc dies el president interí ha de convocar el ple per elegir un nou president d'acord amb el procediment establert en l'article 20.2 d'aquesta llei.

 

Secció 3a El vicepresident

Article 24

Nomenament i cessament

1. El vicepresident substitueix el president en els casos prevists en aquesta llei i exerceix les funcions que el president li encomani o li delegui.

2. Si ho preveu el reglament orgànic, en cada consell insular hi pot haver dos o més vicepresidents, que han d'actuar d'acord amb l'ordre de prelació establert pel president en el decret de nomenament.

3. El vicepresident o vicepresidents són nomenats i separats lliurement pel president entre els membres del consell executiu que reuneixen la condició de consellers electes. Els decrets de nomenament i cessament s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

4. La condició de vicepresident es perd, a més de pel cessament, per renúncia expressa comunicada per escrit i per pèrdua de la condició de membre del consell insular.

​​​​​​​Article 25

Atribucions

1. A més de les atribucions pròpies o delegades, correspon al vicepresident substituir en les seves funcions el president en els casos d'absència, malaltia o una altra circumstància temporal que li impedeixi l'exercici de les seves funcions.

2. Així mateix, el vicepresident ha de substituir el president quan, durant la celebració d'una sessió del ple, aquest s'hagi d'abstenir d'intervenir per un possible conflicte d'interessos en relació amb algun punt de l'ordre del dia.

3. En els supòsits de substitució del president prevists en l'apartat 1 anterior, el vicepresident no pot modificar els decrets de la presidència a què fa referència l'article 21.1.g) d'aquesta llei, ni pot revocar les delegacions que aquell hagi atorgat.

 

Secció 4a El consell executiu

Article 26

Naturalesa i composició

1. El consell executiu és l'òrgan de govern que, al capdavant de l'administració insular, exerceix la funció executiva general en relació amb les competències del consell insular, sens perjudici de les atribucions conferides a altres òrgans.

2. El consell executiu està integrat pel president, el vicepresident o vicepresidents i els consellers executius, que poden tenir la condició d'electes o no.

3. El consell executiu respon políticament davant el ple de la seva gestió de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun dels seus membres.

4. El president assigna la secretaria del consell executiu a un dels seus membres o al secretari general del consell insular. Si ho fa en un dels membres, aquest podrà comptar amb l'assistència d'un funcionari del grup A.

Article 27

Incompatibilitats dels membres

1. Els membres del consell executiu exerceixen el seu càrrec en règim de dedicació exclusiva i estan subjectes al règim d'incompatibilitats aplicable als consellers electes amb règim de dedicació exclusiva i als alts càrrecs de l'Administració de la comunitat autònoma.

2. En els termes prevists en la legislació d'incompatibilitats, els membres del consell executiu no poden exercir altres funcions que les que derivin del seu càrrec, ni cap activitat professional o mercantil, excepte la mera administració del seu patrimoni personal o familiar.

Article 28

Atribucions

1. Corresponen al consell executiu les atribucions següents:

a) Dirigir i coordinar l'administració insular d'acord amb les directrius del president.

b) Aprovar els plans i els programes d'actuació dels departaments insulars en els diversos sectors de l'acció pública, sempre que no correspongui a altres òrgans.

c) Aprovar els projectes de normes i plans insulars, abans de sotmetre'ls al ple, si així ho estableix el reglament orgànic.

d) Aprovar el projecte de pressuposts, així com aprovar la resta de plans insulars i de cooperació.

e) Aprovar la relació de llocs de treball; aprovar l'oferta d'ocupació pública, les bases de les convocatòries de selecció i proveïment de llocs de treball; exercir la potestat disciplinària, acordar la separació del servei dels funcionaris i l'acomiadament del personal laboral; aprovar el nombre i el règim del personal eventual; i qualsevol altra actuació en matèria de personal que no estigui expressament atribuïda a un altre òrgan.

f) Desenvolupar la gestió econòmica i autoritzar despeses, i dur a terme qualsevol altre acte de gestió pressupostària en l'àmbit de la seva competència i d'acord amb el pressupost.

g) Aprovar els convenis i els acords de col·laboració i cooperació amb altres administracions públiques o subjectes privats, quan no correspongui expressament a altres òrgans.

h) Exercir les competències d'òrgan de contractació en tot tipus de contractes en els mateixos casos que la legislació de contractes del sector públic preveu per a la Junta de Govern Local en els municipis de gran població, sens perjudici del que pugui preveure el reglament orgànic.

i) Atorgar les concessions sobre béns, com també adquirir i alienar béns i drets patrimonials en els mateixos casos que la legislació de contractes del sector públic preveu per a la Junta de Govern Local en els municipis de gran població.

j) Aprovar les declaracions de béns catalogats.

k) Nomenar i separar les persones titulars dels òrgans directius, si així ho determina el reglament orgànic.

l) Aprovar els plecs de clàusules administratives generals dels contractes.

m) Aprovar les convocatòries d'ajudes i subvencions.

n) Autoritzar l'exercici de les accions judicials i administratives en matèries de la seva competència, excepte en casos d'urgència.

o) Declarar la necessitat d'ocupació dels béns en els procediments d'expropiació forçosa.

p) Reconèixer les obligacions derivades de responsabilitat patrimonial en els casos prevists en el reglament orgànic.

q) Exercir les facultats de caràcter executiu que la legislació administrativa general o sectorial encomana al Govern de la comunitat autònoma en les matèries en què el consell insular hagi assumit les competències corresponents, llevat que una llei o el reglament orgànic disposi una altra cosa.

r) Exercir les atribucions de caràcter executiu que la legislació de l'Estat o de la comunitat autònoma assignin al consell insular sense atribuir-les expressament a altres òrgans, llevat que el reglament orgànic disposi una altra cosa.

s) Exercir qualsevol altra atribució que li sigui assignada en les lleis o en el reglament orgànic.

2. El consell executiu pot delegar en el president i en els altres membres del consell executiu les atribucions assenyalades en les lletres e), f), g), i), j), m), r) i s), com també les competències de la lletra h) amb els mateixos límits establerts en el reglament orgànic per als supòsits de desconcentració.

Article 29

Govern en funcions

1. El president i la resta de membres del consell executiu cessant continuen en funcions fins a la constitució del nou govern insular, d'acord amb les previsions dels articles 22.2 i 32.2 d'aquesta llei.

2. En el procés de transició, el president i la resta de membres del consell executiu cessant estan sotmesos al control del ple, es limiten a la gestió ordinària dels assumptes públics i actuen d'acord amb els principis de mínima intervenció, neutralitat política, lleialtat institucional, col·laboració i transparència.

3. Sens perjudici del que disposa l'apartat anterior, durant el procés de transició s'ha de justificar degudament la concurrència de la urgència o de raons d'especial interès general per dur a terme alguna de les actuacions següents:

a) Revocació de les delegacions acordades en favor d'altres òrgans.

b) Modificació de l'organització de l'Administració insular.

c) Aprovació de convenis i acords de col·laboració i cooperació amb altres administracions públiques.

d) Aprovació de contractes i concessions per un valor superior a 100.000 euros i adquisició i alienació de béns pel mateix import.

e) Aprovació d'ofertes d'ocupació pública.

f) Concessió de subvencions en els casos en què no hi hagi hagut concurrència.

4. Les limitacions establertes en aquest article són també aplicables als òrgans de direcció dels ens integrants del sector públic instrumental dels consells insulars.

 

Capítol III Òrgans d'administració

Secció 1a Òrgans superiors

Article 30

Consellers executius

1. Els consellers executius són els òrgans jeràrquicament superiors en els departaments de l'administració insular dels quals són titulars. Els consellers executius són nomenats lliurement pel president del consell insular i inicien el seu mandat en el moment de la presa de possessió.

2. Per ser conseller executiu es requereix tenir la nacionalitat espanyola, ser major d'edat i gaudir dels drets de sufragi actiu i passiu, així com no estar inhabilitat per exercir càrrec o ocupació pública per sentència judicial ferma.

3. Els decrets de nomenament s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 31

Departaments insulars

1. L'administració de cada consell insular s'organitza en departaments per a l'exercici de competències que corresponen als diferents sectors funcionals homogenis de l'activitat administrativa de la institució.

2. Per decret de la presidència es determina el nombre, la denominació, l'estructura bàsica, l'àmbit funcional dels departaments insulars i, quan escaigui, l'abast de les atribucions dels òrgans que en formen part.

Article 32

Cessament

1. Els consellers executius cessen per alguna de les causes següents:

a) Cessament del president.

b) Decisió lliure del president.

c) Renúncia comunicada per escrit i acceptada pel president.

d) Incompatibilitat declarada i publicada.

e) Incapacitat o inhabilitació en l'exercici del càrrec, declarada per sentència judicial ferma.

2. Els consellers que cessen per la causa expressada en la lletra a) de l'apartat anterior continuen en funcions fins a l'elecció d'un nou president i la pressa de possessió en el càrrec dels seus successors.

3. El cessament produeix efectes des de la publicació del decret del president en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 33

Atribucions

1. Els consellers executius exerceixen les funcions de representació i planificació, i direcció i coordinació immediates dels departaments que encapçalen, sota la superior direcció del president i d'acord amb les directrius del consell executiu. Exerciten les atribucions establertes en aquesta llei i en el reglament orgànic de cada consell i responen de la seva gestió davant del president i també davant del ple, quan aquest els ho requereixi.

2. Com a titulars dels seus departaments, els consellers executius tenen les atribucions següents:

a) Desenvolupar l'acció de govern en les àrees de la seva responsabilitat, i impulsar, dirigir i inspeccionar els serveis del seu departament, així com de les entitats instrumentals que hi estiguin adscrites.

b) Vetlar pel compliment de les disposicions, els acords i les resolucions dels òrgans superiors del consell que afectin el seu departament.

c) Establir els objectius del departament i formular programes d'actuació. Impulsar l'elaboració de l'avantprojecte de pressuposts del departament i l'estudi de necessitats en matèria de personal.

d) Proposar el nomenament i el cessament dels alts càrrecs dependents del seu departament.

e) Preparar i presentar perquè els aprovi l'òrgan competent els projectes de reglaments, plans i altres disposicions relatives a matèries pròpies del seu departament.

f) Formular, quan escaigui, les propostes relatives als acords o a les resolucions que hagin d'adoptar els òrgans competents en matèries pròpies del seu departament.

g) Establir l'organització interna del departament i dirigir el personal que hi estigui adscrit, de conformitat amb el contingut de les plantilles orgàniques i la relació de llocs de treball aprovats pel consell. Així mateix, li correspon qualsevol altra funció en relació amb el personal del seu departament que no estigui assignada a altres òrgans del consell insular.

h) Dirimir els conflictes entre els òrgans del seu departament i suscitar conflictes d'atribucions amb altres departaments.

i) Aprovar i signar, en nom del consell, els convenis amb altres entitats relatius a assumptes del seu departament respectant el límit de les quanties que s'estableixin en el decret de creació del departament.

j) Exercir les atribucions d'òrgan de contractació d'acord amb l'article 28 d'aquesta llei.

k) Resoldre les convocatòries d'ajudes i subvencions.

l) Autoritzar despeses i dur a terme qualsevol altre acte de gestió pressupostària en l'àmbit de la seva competència i d'acord amb el pressupost.

m) Concedir autoritzacions i llicències i adoptar decisions relatives a l'exercici d'activitats econòmiques, sempre que no sigui competència d'altres òrgans.

​​​​​​​n) Respondre, quan no correspongui a un altre òrgan del consell, les peticions promogudes pels ciutadans.

o) Exercir la potestat sancionadora en els casos que preveu el reglament orgànic.

p) En general, i d'acord amb el reglament orgànic, exercir, en les matèries atribuïdes al seu departament, les competències que la legislació sectorial assigna als consellers del Govern de la comunitat autònoma, sens perjudici de les competències atribuïdes a altres òrgans del consell.

q) Qualsevol altra atribució que els sigui conferida per alguna disposició legal o reglamentària.

3. Els consellers executius poden delegar en els directors insulars i els secretaris tècnics la representació del departament, com també les atribucions previstes en les lletres g), i), j), k), l), m), n), o), p) i q) de l'apartat anterior, sempre que una llei o el reglament orgànic no disposin el contrari.

 

Secció 2a Òrgans directius

Article 34

Disposicions generals

1. Els òrgans directius s'integren en l'estructura dels departaments d'acord amb el que disposa el decret de la presidència corresponent.

2. Els titulars dels òrgans directius són nomenats i separats seguint els criteris establerts a l'article 37 i d'acord amb allò que disposa l'article 21.1.d) d'aquesta llei.

3. Quan es produeixi el nomenament dels nous membres del consell executiu, els titulars dels òrgans directius han de continuar en el càrrec fins que no se'n disposi expressament el cessament.

4. Els titulars dels òrgans de direcció exerceixen el seu càrrec en règim de dedicació exclusiva i estan sotmesos als mateixos règims d'incompatibilitats i de transparència establerts per als consellers executius. El reglament orgànic podrà regular, respecte dels directors insulars, l'equiparació de manera extraordinària i justificada de la seva compatibilitat amb caràcter personal i individual d'acord al que s'estableix legalment per als treballadors públics.

Article 35

Secretaris tècnics

1. Els secretaris tècnics són els òrgans directius per a la gestió dels serveis comuns d'un o més departaments.

2. Correspon als secretaris tècnics:

a) Dur a terme la gestió dels serveis comuns i del personal del seu departament.

b) Elaborar els programes de necessitats i la proposta dels avantprojectes de pressuposts, de plantilles i de relacions de llocs de treball del seu departament.

c) Donar assistència tècnica i administrativa al conseller executiu.

d) Proposar reformes encaminades a perfeccionar el funcionament dels diversos serveis del departament i, especialment, promoure estudis per tal de millorar l'organització, els mètodes de treball, els rendiments i la disminució dels seus costs.

e) Proposar l'adopció de la normativa que afecti les matèries pròpies del departament.

f) Tenir cura de l'execució del pressupost.

g) Preparar i editar els texts de les publicacions tècniques i de les disposicions que afectin el seu departament, donar-los publicitat i proposar-ne la revisió.

h) Dirigir i promoure l'elaboració d'estadístiques.

i) Gestionar i fer inventari dels béns i mitjans materials adscrits al departament.

j) Gestionar la contractació del departament d'acord amb el reglament orgànic i autoritzar i signar, si escau, els contractes menors.

k) Qualsevol altra atribució que els sigui conferida per una disposició legal o reglamentària o delegada per un òrgan superior.

3. Es pot crear, com a òrgan de suport tècnic del consell executiu, una comissió integrada pels secretaris tècnics dels diferents departaments. La presidència i el funcionament d'aquesta comissió han de ser determinats pel reglament orgànic.

4. El reglament orgànic pot prescindir de la figura dels secretaris tècnics i establir que les funcions d'aquests siguin assumides, amb caràcter excepcional, pels directors insulars.

​​​​​​​Article 36

Directors insulars

1. Els directors insulars són òrgans directius per a la gestió d'una o diverses àrees funcionalment homogènies.

2. Correspon als directors insulars:

a) Proposar i executar els programes d'actuació determinats pels òrgans superiors.

b) Dirigir i coordinar els òrgans i les unitats que estiguin sota la seva dependència.

c) Impulsar propostes de regulació o de planificació en les àrees de la seva competència.

d) Proposar al conseller, quan escaigui, la resolució dels assumptes que afecten les àrees de la seva competència.

e) Vetlar per la utilització racional i eficient dels mitjans materials al seu càrrec.

f) Exercir les facultats que la legislació administrativa general o sectorial encomani als directors generals de l'Administració de la comunitat autònoma, en les matèries atribuïdes a la competència del consell insular, llevat que una llei o el reglament orgànic disposin una altra cosa.

g) Qualsevol altra atribució que els sigui conferida per una disposició legal o reglamentària o que sigui delegada per un òrgan superior.

 

Article 37

Nomenament dels titulars dels òrgans directius

1. El nomenament de les persones titulars dels òrgans directius s'ha d'efectuar lliurement, atenent criteris de formació, competència professional i experiència.

2. Les persones titulars dels òrgans directius que tenguin assignades les funcions que legalment corresponen al personal funcionari d'administració local amb habilitació de caràcter nacional s'han de designar lliurement entre el personal que tengui aquella condició, sens perjudici dels supòsits legals o reglamentaris en què es prevegi la designació amb caràcter accidental. Aquest personal depèn orgànicament de la presidència o del conseller executiu que es determina per decret de la presidència.

Article 38

Règim retributiu

Les retribucions de les persones titulars dels òrgans directius es fixen d'acord amb la normativa pressupostària i són públiques en els termes que preveu la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

 

Secció 3a Reglament orgànic

Article 39

Creació i regulació d'òrgans

1. Correspon al reglament orgànic:

a) Concretar les atribucions i el règim de funcionament dels òrgans prevists en aquesta llei.

b) Desconcentrar les competències del ple en el president, en el consell executiu o en les comissions regulades en l'article 18 d'aquesta llei, amb els límits prevists legalment.

c) Establir els criteris fonamentals d'estructuració de l'administració insular en departaments a què s'han de subordinar els decrets de la presidència esmentats en l'article 21 d'aquesta llei.

d) Crear i regular els òrgans específics per a l'exercici de les competències del consell insular i desconcentrar-hi les competències atribuïdes als òrgans de govern i als òrgans d'administració amb els límits prevists legalment.

e) Crear òrgans col·legiats als quals s'atribueixin funcions decisòries, de proposta, d'emissió d'informes preceptius o de seguiment i control d'altres òrgans de l'administració insular, i desconcentrar-hi les competències atribuïdes als òrgans de govern i als òrgans d'administració amb els límits prevists legalment.

f) Determinar l'estructura dels serveis jurídics per a l'exercici de les funcions consultiva i de representació i defensa en judici.

g) Qualsevol altre contingut previst exigit per aquesta llei.

2. La creació d'òrgans col·legiats que realitzin exclusivament funcions diferents de les que preveu la lletra d) de l'apartat anterior es pot dur a terme també per acord del ple, per acord del consell executiu o per conveni.

3. Els consells insulars poden aprovar altres reglaments de caràcter organitzatiu destinats a desplegar o completar les previsions del reglament orgànic.

 

 

Secció 4a Serveis jurídics

Article 40

Serveis jurídics

1. La representació i la defensa en judici dels consells insulars correspon als lletrats o advocats integrants dels seus serveis jurídics o de la seva advocacia. Això no obstant, aquestes funcions es poden encomanar a advocats col·legiats designats per a casos o àmbits d'actuació concrets, els quals han d'actuar amb l'habilitació prèvia i sota les instruccions de l'òrgan que tengui atribuïda la direcció dels serveis jurídics insulars.

2. La representació i la defensa en judici de les entitats integrants del sector públic instrumental dels consells insulars correspon igualment als lletrats o advocats integrants dels serveis jurídics o de l'advocacia del consell insular que correspongui, llevat que el reglament orgànic disposi una altra cosa.

3. En els termes establerts en el reglament orgànic, l'assessorament jurídic als òrgans de l'administració insular correspon als funcionaris amb habilitació nacional i als lletrats o advocats integrants dels serveis jurídics o de l'advocacia del consell insular, de conformitat amb les competències reconegudes respectivament.

4. La direcció dels serveis jurídics o de l'advocacia del consell insular ha de recaure en un funcionari públic que pertanyi a un cos o escala, de qualsevol administració pública, que tengui atribuïdes funcions de representació i defensa en judici o d'assessorament jurídic, de conformitat amb allò que disposi el reglament orgànic i la relació de llocs de treball de cada consell insular.

5. Sens perjudici de la regulació que pugui contenir el reglament d'organització, són aplicables, supletòriament, les regles previstes per a la representació i la defensa de l'administració dependent del Govern de les Illes Balears, amb les degudes i necessàries adaptacions a l'organització pròpia dels consells insulars.

6. Les notificacions, citacions i altres comunicacions judicials, perquè s'entenguin fetes amb validesa, s'han de practicar a la seu dels serveis jurídics insulars i en la persona d'un dels seus lletrats o advocats, i de conformitat amb el règim electrònic de comunicacions vigent, sense perjudici de les actuacions judicials d'investigació.

7. El cap de l'advocacia o, si n'és el cas, el cap dels serveis jurídics, amb la conformitat de la presidència del consell insular o del conseller executiu de qui en depengui, pot formular instruccions que unifiquin els criteris interpretatius o d'actuació dels diferents departaments, àrees, serveis insulars del consell insular o del seu sector públic instrumental en matèria jurídica relacionada amb l'àmbit d'actuació de l'advocacia o servei jurídic del consell insular. Aquestes instruccions són de compliment obligat per al funcionariat o personal del consell insular o del sector públic instrumental esmentat abans.

 

TÍTOL III SECTOR PÚBLIC INSTRUMENTAL INSULAR

Article 41

Tipologia d'ens

1. Integren el sector públic instrumental dels consells insulars els ens que, sota la seva dependència o vinculació d'acord amb la legislació bàsica estatal, es troben en una de les categories següents:

a) Organismes autònoms.

b) Entitats públiques empresarials.

c) Societats mercantils públiques.

d) Fundacions del sector públic.

e) Consorcis insulars.

​​​​​​​2. Les entitats esmentades en les lletres a) i b) de l'apartat anterior són organismes públics de naturalesa institucional amb personalitat pública.

3. Les entitats esmentades en les lletres c) i d) de l'apartat 1 anterior són organismes de titularitat pública i de naturalesa institucional amb personalitat privada. Són fundacions del sector públic les fundacions que presentin les mateixes característiques que les integrades en el sector públic instrumental de la comunitat autònoma.

4. Els consorcis tenen la consideració d'ens de naturalesa corporativa amb base associativa i amb personalitat jurídica.

5. Els ens instrumentals s'han d'adscriure orgànicament a la presidència del consell insular o a un departament.

6. En allò no regulat en la present llei, resultarà aplicable al sector públic instrumental dels consells insulars el que es preveu en la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i en la normativa que la desenvolupi.

Article 42

Principis d'actuació

Les entitats que integren el sector públic instrumental dels consells insulars estan sotmeses als principis de legalitat, servei a l'interès general, eficàcia, eficiència, estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera i transparència.

Article 43

Òrgans directius

Als efectes d'aquesta llei, tenen també la consideració d'òrgans directius els titulars dels òrgans superiors unipersonals dels organismes autònoms, les entitats públiques empresarials i els consorcis que formen part del sector públic dels consells insulars.

Article 44

Creació dels ens

1. La creació dels ens públics instrumentals correspon al ple, a proposta del consell executiu. Amb l'acord de creació s'ha d'aprovar un pla d'actuació inicial que ha d'incloure, almenys, els aspectes següents:

a) Declaració de l'objecte o la finalitat de l'ens, amb referència expressa a les competències del consell insular, als objectius d'interès públic i a les línies d'actuació adequades per assolir-los.

b) Memòria que justifiqui la conveniència i l'oportunitat de la seva creació, amb atenció especial als principis d'eficàcia, sostenibilitat i eficiència.

c) Forma juridicoorganitzativa proposada i justificació de l'opció escollida en relació amb altres alternatives.

d) Òrgans de govern de l'ens.

e) Pla estratègic, en què s'han de detallar els objectius concrets i les línies d'actuació.

f) Previsions sobre els recursos humans necessaris, fixades d'acord amb l'informe del departament insular competent en matèria de personal.

g) Avantprojecte del pressupost corresponent al primer exercici de funcionament.

2. El pla d'actuació inicial ha d'incloure, com a annex, un estudi economicofinancer justificatiu de la suficiència de la dotació prevista per al començament de la seva activitat i dels compromisos futurs per garantir-ne la continuïtat durant un període, almenys i amb caràcter general, de cinc anys. L'estudi ha de fer referència a les fonts de finançament de les despeses i inversions, com també a la incidència que tindrà sobre els pressuposts del consell insular.

3. El pla d'actuació inicial i l'estudi economicofinancer han de comptar amb l'informe favorable previ del departament insular competent en matèria d'hisenda i han de ser objecte d'un tràmit d'informació pública per un termini no inferior a trenta dies.

4. Amb caràcter general, les entitats públiques empresarials i les societats mercantils públiques han de procurar l'autofinançament, de manera que els ingressos que es generin per la realització de les activitats pròpies del seu objecte o finalitat siguin suficients per cobrir majoritàriament les despeses i inversions que tenguin previst fer.

Article 45

Estatuts

1. Les entitats públiques a què es refereix aquest títol es regeixen pels seus estatuts, que han de ser aprovats pel ple, amb l'informe previ dels serveis jurídics corresponents.

2. Els estatuts han de determinar, almenys, els punts següents:

a) Denominació, seu i domicili de l'entitat.

b) Finalitat institucional i competències que s'assignen a l'entitat.

c) Departament d'adscripció.

d) Potestats administratives que s'atribueixen, si es tracta d'organismes autònoms, entitats públiques empresarials o consorcis.

e) Funcions de direcció i control que s'atribueixen al consell insular.

f) Denominació, composició, forma de designació dels seus membres, competències i règim de funcionament dels òrgans de govern i administració.

g) Règim econòmic, pressupostari i comptable.

h) Patrimoni que s'assigna a l'entitat per al compliment de la seva finalitat institucional.

i) Règim patrimonial i de contractació.

j) Règim de personal.

k) Règim d'impugnació dels actes.

l) Causes d'extinció.

3. En l'elaboració i l'aprovació dels estatuts de les fundacions del sector públic s'ha de tenir en compte la legislació de fundacions.

4. En els estatuts de les societats mercantils públiques s'ha de preveure el compliment de la legislació de societats de capital.

Article 46

Règim econòmic, pressupostari i comptable

El patrimoni, l'elaboració i l'aprovació dels pressuposts, l'aprovació dels comptes anuals, el règim de tresoreria i la fiscalització de les entitats a què es refereix aquest títol es regeixen per la legislació d'hisendes locals, per la legislació de règim local, per la legislació de patrimoni, si escau, i pel reglament orgànic del consell insular.

Article 47

Societats mixtes

1. Per a la gestió o la prestació de serveis amb contingut econòmic que no impliquin l'exercici de funcions d'autoritat, els consells insulars poden constituir amb altres administracions societats mercantils el capital de les quals pertanyi totalment o majoritàriament a les entitats públiques prestadores del servei.

2. Els acords de constitució, de participació o d'adquisició de títols representatius de capital de les societats mixtes s'han d'adoptar d'acord amb la legislació reguladora dels patrimonis respectius.

 

TÍTOL IV BON GOVERN

Article 48

Bon govern

1. En cada consell insular s'han d'impulsar les estratègies i les accions de governança que afavoreixin la implicació de la ciutadania en la definició de les polítiques públiques a fi d'aconseguir respostes eficaces a les necessitats de la societat. Així mateix, s'han d'establir els mecanismes adequats de control, de transparència i de rendició de comptes.

2. En el reglament orgànic s'han de recollir els principis ètics i de bon govern que han de guiar l'actuació del consell insular, com també un codi de conducta per als alts càrrecs.

Article 49

Drets dels ciutadans

1. Els consells insulars emparen, mitjançant els instruments i els procediments adequats, els drets dels quals són titulars els ciutadans davant les administracions públiques. A aquest efecte, arbitren les mesures adequades perquè els ciutadans i els grups en què s'integren disposin de la informació institucional i administrativa adequada per a l'exercici dels seus drets, participin en l'organització de l'administració insular, siguin degudament consultats en els procediments de planificació sectorial i d'elaboració normativa, i puguin assistir a les sessions del ple fent ús de les facultats que determini el reglament orgànic.

2. El reglament orgànic pot preveure la creació de comissionats insulars, encarregats de supervisar el funcionament de l'administració insular per a la protecció dels drets dels ciutadans. Aquests òrgans actuen amb autonomia funcional i independència de criteri.

Article 50

Transparència i administració electrònica

1. En el reglament orgànic poden preveure's regles així com instruments adequats per a aconseguir un nivell òptim de transparència de la institució que faciliti l'accés de la ciutadania a la informació pública i afavoreixi el coneixement i el control de tota l'activitat del consell insular.

2. Així mateix, poden preveure's mesures necessàries per millorar l'impuls, el desenvolupament i l'ordenació de l'administració electrònica.

Article 51

Informació pública

Els consells insulars han de facilitar la informació i la divulgació de la seva activitat més rellevant. A aquest efecte, els reglaments orgànics han de preveure almenys el règim de publicitat activa de la informació institucional i administrativa, organitzativa, de planificació, de rellevància jurídica, pressupostària i estadística.

 

TÍTOL V FUNCIONAMENT I RÈGIM JURÍDIC

Article 52

Marc normatiu

1. Els consells insulars, en el marc de la legislació bàsica de l'Estat, adeqüen el seu funcionament al que disposen aquest títol i el reglament orgànic respectiu.

2. Els reglaments orgànics despleguen i completen el règim jurídic que s'estableix en aquest títol.

Article 53

Règim lingüístic

1. El català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, ho és també dels consells insulars. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i general en l'administració insular i en les entitats que en depenen.

2. L'ús del català i del castellà en tot tipus d'actuacions institucionals i administratives es regula en el reglament orgànic o en disposicions específiques, sempre respectant el dret d'opció lingüística dels ciutadans i d'acord amb el que disposen l'Estatut d'Autonomia i les lleis de la comunitat autònoma.

3. D'acord amb el que estableix l'Estatut d'Autonomia, els consells insulars han d'adoptar mesures per a la normalització de la llengua catalana en l'àmbit de les seves competències i han de vetlar per la qualitat del llenguatge administratiu.

 

Capítol I Normes específiques de funcionament

Article 54

Regles de funcionament del ple i de les comissions del ple

El ple del consell insular i les comissions que emanen del ple exerceixen les seves funcions d'acord amb la legislació de règim local i el reglament orgànic, que ha d'assegurar la periodicitat, el caràcter públic de les sessions i la transparència dels acords. Això no obstant, aquesta normativa s'ha d'aplicar d'acord amb les particularitats següents:

a) Els consellers executius no electes del consell insular poden intervenir en les sessions del ple i les comissions, amb veu i sense vot, en assumptes relacionats amb el departament respectiu.

b) Per a l'exercici de les funcions de control i fiscalització sobre el consell executiu són aplicables les previsions que estableix el capítol II d'aquest títol.

 

Article 55

Regles de funcionament del consell executiu i d'altres òrgans col·legiats

1. El funcionament del consell executiu, d'acord amb la legislació bàsica de règim jurídic de les administracions públiques i el reglament orgànic, s'adequa a les regles següents:

a) Les sessions són convocades pel president i a la convocatòria s'ha d'adjuntar l'ordre del dia. La documentació corresponent als assumptes que s'hi han de tractar ha d'estar prèviament a disposició dels membres de l'òrgan.

b) Les sessions poden ser ordinàries o extraordinàries i aquestes darreres poden tenir o no caràcter urgent, quan no sigui possible convocar-les amb l'antelació establerta normativament. La urgència l'ha de ratificar la majoria dels membres del consell executiu que hi siguin presents.

c) La constitució del consell executiu és vàlida si hi assisteixen el president i el secretari, o les persones que els substitueixin, i la meitat, com a mínim, dels consellers executius.

d) Els acords del consell executiu s'adopten per majoria simple dels membres presents. El president dirimeix amb el seu vot els empats.

e) Només es poden adoptar acords sobre els assumptes que figurin en l'ordre del dia. No obstant això, per raons d'urgència, es poden adoptar acords sobre altres assumptes, sempre que la urgència sigui acordada per la majoria absoluta dels membres del consell executiu.

f) Les sessions del consell executiu no són públiques, però ho han de ser, almenys, quan es debatin assumptes en què aquest òrgan exerceixi competències per delegació del ple. No obstant això, s'hi poden convocar altres membres del consell insular, titulars d'òrgans directius, empleats públics o experts el parer dels quals es consideri necessari.

2. El funcionament dels altres òrgans col·legiats que no emanin del ple s'ha d'adequar a la legislació bàsica de règim jurídic de les administracions públiques i al reglament orgànic.

Article 56

Regles comunes

Les sessions del ple, del consell executiu i de la resta d'òrgans col·legiats de l'administració insular es poden dur a terme de manera no presencial, d'acord amb les previsions del reglament orgànic.

 

Capítol II Regles sobre el control de l'acció de govern

Article 57

Mitjans de control i fiscalització

1. El ple exerceix el control i la fiscalització de l'actuació del president i del consell executiu pels mitjans següents:

a) Moció de censura.

b) Qüestió de confiança.

c) Debats sobre l'actuació dels òrgans de govern.

d) Preguntes dels grups polítics al president o als consellers executius.

e) Mocions i interpel·lacions.

f) Comissions d'investigació.

g) Compareixences.

2. No obstant el que disposa l'apartat anterior, el reglament orgànic pot:

a) Establir altres mitjans complementaris de control i fiscalització.

b) Completar la regulació prevista en aquest capítol.

c) Disposar que els mitjans de control diferents dels prevists en l'article 58 següent puguin ser adoptats per comissions representatives del ple.

 

Article 58

Moció de censura i qüestió de confiança

La moció de censura al president i la qüestió de confiança que aquest plantegi al ple s'han de regir pel que disposa la legislació electoral general, amb la particularitat que el president pot plantejar la qüestió de confiança sobre el seu programa en conjunt, sobre una declaració de política general o sobre l'aprovació de qualsevol assumpte de transcendència especial.

Article 59

Debats sobre l'actuació de política general

1. El ple del consell ha de dur a terme, cada mandat corporatiu, un mínim de dos debats sobre l'orientació general de la política del consell insular.

2. Així mateix, a proposta del president o a sol·licitud d'almenys una quarta part dels seus membres, el ple pot acordar que es dugui a terme una sessió extraordinària que tengui per objecte debatre la gestió del consell executiu en àrees determinades. El reglament orgànic ha de preveure el nombre màxim d'aquestes sessions en cada mandat corporatiu.

3. En acabar qualsevol dels debats a què es refereixen els apartats anteriors, els grups polítics poden presentar propostes de resolució, que el ple ha de votar en la sessió que es convoqui a aquest efecte. El reglament orgànic ha de fixar les regles per a la presentació de les propostes i per a la sessió del ple en què s'han de debatre i votar.

Article 60

Preguntes, mocions i interpel·lacions

1. Tots els grups polítics i els seus membres poden formular, per escrit i d'acord amb el procediment i les condicions previstes en el reglament orgànic, mocions, interpel·lacions i preguntes als membres del consell executiu.

2. Les mocions, que han de tenir un caràcter d'impuls, de tràmit o d'adopció d'una posició institucional, se substancien davant el ple i han d'incloure una proposta de resolució.

3. Les interpel·lacions han de versar sobre l'actuació del president, del consell executiu o d'algun departament en qüestions de política general.

4. Les preguntes, que són sol·licituds concretes d'informació, han d'indicar si se'n demana una resposta oral o una resposta escrita.

5. Les interpel·lacions i les preguntes orals es poden formular davant el ple o, si el grup proponent ho prefereix, davant les comissions representatives del ple.

Article 61

Comissions d'investigació

1. El ple, en els termes establerts en el reglament orgànic i a proposta de dos grups polítics que representin almenys la tercera part dels seus membres, pot acordar la creació d'una comissió d'investigació sobre l'actuació dels òrgans de govern insulars o dels seus membres en un assumpte o una matèria determinats.

2. Aquestes comissions han d'estar formades per un representant de cada grup polític. Les decisions de les comissions s'han d'adoptar en funció del criteri del vot ponderat.

3. Les conclusions de les comissions s'han de discutir i votar en el ple, d'acord amb el que preveu el reglament orgànic.

Article 62

Comunicacions

El president o els consellers executius poden trametre al ple comunicacions sobre aspectes concrets de la seva gestió perquè es debatin en el ple. El reglament orgànic ha de regular els requisits i el procediment per a la seva tramitació i substanciació davant el ple.

Article 63

Compareixences

1. El reglament orgànic ha d'incloure la regulació de les compareixences del president i dels membres del consell executiu davant el ple o davant una comissió, a fi de desenvolupar una sessió informativa.

2. Aquestes compareixences es poden dur a terme a petició del president o dels membres del consell executiu, com també si ho sol·liciten almenys dos grups polítics o el nombre de membres del ple que fixi el reglament orgànic.

 

Capítol III Règim jurídic

Article 64

Règim jurídic de l'activitat dels consells

1. Els consells insulars exerceixen les seves competències d'acord amb aquesta llei, tot aplicant, en cada sector material de l'acció pública, la legislació estatal i autonòmica que correspongui.

2. Amb caràcter general, i sens perjudici del que disposen els articles 54 i 55 d'aquesta llei, els òrgans dels consells insulars apliquen la legislació de règim jurídic de l'Administració de la comunitat autònoma en tot allò no previst en aquest capítol.

3. L'exercici de la potestat reglamentària s'ajusta al que preveu el títol VI d'aquesta llei.

Article 65

Forma dels actes

Els actes dels òrgans insulars adopten la forma següent:

a) Els dictats pel ple, acord plenari.

b) Els dictats pel president, decrets de la presidència.

c) Els dictats pel consell executiu, acords del consell executiu.

d) Els dictats pels consellers executius i pels òrgans directius, resolucions de l'òrgan corresponent.

e) Els dictats per altres òrgans col·legiats, acords de l'òrgan corresponent.

 

Article 66

Règim de recursos

1. Posen fi a la via administrativa els actes següents:

a) Els del ple i de les comissions regulades a l'article 18 d'aquesta llei.

b) Els del president.

c) Els que resolguin recursos d'alçada.

d) Els així prevists en els estatuts dels ens del sector públic instrumental.

2. Contra els actes dictats pel consell executiu es pot interposar un recurs d'alçada davant el ple.

3. Contra els actes dictats pels òrgans col·legiats creats per a l'exercici de competències desconcentrades dels òrgans de govern del consell insular es pot interposar un recurs d'alçada davant el consell executiu, llevat dels que posin fi a la via administrativa d'acord amb l'apartat 1 d) d'aquest article.

4. Contra els actes dictats pels consellers executius i els actes dels òrgans directius del consell insular i dels ens del sector públic instrumental es pot interposar un recurs d'alçada davant el consell executiu, llevat dels que posin fi a la via administrativa d'acord amb l'apartat 1.d) d'aquest article.

Article 67

Revisió d'ofici i declaració de lesivitat

1. El reglament orgànic de cada consell insular estableix els òrgans competents per iniciar i instruir els procediments de revisió d'ofici de disposicions i actes.

2. Són competents per resoldre els procediments a què fa referència l'apartat anterior:

a) El ple, respecte de les seves pròpies disposicions i actes i dels actes dictats pels òrgans col·legiats creats per a l'exercici de les competències insulars.

b) El president respecte dels seus actes i disposicions, com també dels actes dictats pel consell executiu i per la resta d'òrgans de l'administració insular i dels ens que integren el sector públic instrumental.

3. La declaració de lesivitat dels actes dels consells insulars i dels ens que integren el sector públic instrumental correspon als mateixos òrgans que, d'acord amb l'apartat anterior, són competents per resoldre els procediments de revisió d'ofici.

4. Correspon al ple resoldre els procediments de revisió d'ofici en matèria tributària.

Article 68

Responsabilitat patrimonial

1. Amb independència de l'òrgan a què s'imputi l'actuació generadora del dany, els procediments de responsabilitat patrimonial de l'administració insular els resol el ple si es tracta de reclamacions per un import igual o superior al que fixi el reglament orgànic de cada consell, i el consell executiu en la resta de casos. Supletòriament, aquest import serà de 500.000 euros.

2. La competència per resoldre els procediments de responsabilitat patrimonial que tramitin els ens del sector públic instrumental correspon al ple en els mateixos casos que en l'apartat anterior i als òrgans de l'ens que determinin els seus estatuts en la resta de casos.

Article 69

Potestat sancionadora

1. L'exercici de la potestat sancionadora correspon als òrgans insulars determinats legalment o reglamentàriament per raó de la matèria o, si no n'hi ha, al conseller executiu competent.

2. Llevat que mitjançant una llei o mitjançant el reglament orgànic o els estatuts dels ens del sector públic instrumental es determini una altra cosa, correspon al consell executiu imposar les sancions per infraccions molt greus.

 

TÍTOL VI POTESTAT REGLAMENTÀRIA

Capítol I Regles generals

Article 70

Marc normatiu

1. Els consells insulars exerceixen la potestat reglamentària d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, la legislació bàsica de l'Estat i aquesta llei.

2. En tot el que no preveu aquest títol són aplicables, en allò que escaigui i d'acord amb el reglament orgànic, les normes que regulen la potestat reglamentària del Govern de la comunitat autònoma.

Article 71

Titulars de la potestat reglamentària

1. La potestat reglamentària s'exerceix mitjançant les disposicions generals aprovades pel ple.

2. Això no obstant, el president del consell insular pot dictar disposicions generals en els casos següents:

a) Creació i extinció de departaments en el marc del que disposa el reglament orgànic, inclosa la modificació de la denominació i de les competències que els corresponen, així com la fixació de l'àmbit funcional dels diferents òrgans de cada departament.

b) Determinació del règim de suplències dels consellers executius.

3. El procediment d'elaboració de les disposicions generals dictades pel president es regeix pel reglament orgànic.

Article 72

Tipologia de les disposicions generals

1. Les disposicions generals del ple responen a la tipologia següent:

a) Reglament orgànic.

b) Reglament executiu.

c) Ordenança fiscal.

d) Altres reglaments.

2. Les disposicions generals esmentades en l'apartat anterior es caracteritzen en els termes següents:

a) El reglament orgànic conté l'ordenació fonamental de l'organització i el funcionament de l'administració insular.

b) Els reglaments executius són disposicions generals dictades per al desplegament i l'execució de les lleis.

c) Les ordenances fiscals són disposicions generals que regulen els tributs insulars, d'acord amb la legislació d'hisendes locals.

d) La resta de disposicions generals, sota la denominació de reglaments, està constituïda per les que no estan compreses en cap de les lletres anteriors.

3. Les disposicions generals del president adopten la forma de decret de la presidència.

Article 73

Supòsits especials

1. Els pressuposts generals i els instruments de planificació general i sectorial i d'ordenació territorial i urbanística tenen rang de disposició reglamentària, d'acord amb la seva legislació específica.

2. L'elaboració, el contingut i l'aprovació dels pressuposts generals i de les ordenances fiscals dels consells insulars s'han d'ajustar a la legislació d'hisendes locals, amb les especialitats organitzatives derivades d'aquesta llei.

3. L'elaboració, el contingut i l'aprovació dels instruments de planificació sectorial i dels d'ordenació territorial i urbanística s'han de dur a terme de conformitat amb la seva legislació específica, sense que hi sigui aplicable el que preveu el capítol II d'aquest títol.

Article 74

Potestat reglamentària i principis generals normatius

1. La potestat reglamentària en les matèries de l'article 70 de l'Estatut d'Autonomia correspon als consells insulars, sens perjudici de la facultat del Govern d'establir els principis generals en la matèria que li atorga l'article 58.3 de l'Estatut d'Autonomia.

2. Els principis generals tenen caràcter normatiu, s'han de fixar mitjançant un decret aprovat en el Consell de Govern, han d'estar justificats en la necessitat d'una regulació comuna basada en els interessos generals de la comunitat autònoma i han de permetre el desplegament reglamentari suficient i diferenciat, si s'escau, per part dels consells insulars.

3. En el procediment d'elaboració dels decrets que contenguin principis generals s'ha de justificar expressament la necessitat d'una regulació comuna en la matèria i s'han d'identificar els interessos de caràcter suprainsular que fonamenten aquesta regulació.

Article 75

Principis de bona regulació

1. En l'exercici de la potestat reglamentària, els consells insulars han d'actuar d'acord amb els principis de necessitat, eficàcia, proporcionalitat, seguretat jurídica, transparència i eficiència.

2. Les disposicions generals emanades del ple han d'incloure un preàmbul que ha d'expressar la finalitat de les mesures adoptades i el marc normatiu que les habilita, com també el compliment dels principis legals de bona regulació.

Article 76

Portal web i participació ciutadana

En el portal web de cada consell insular s'han de poder consultar les iniciatives normatives i el seu estat de tramitació, a fi de garantir la informació als ciutadans i de facilitar la seva participació en els procediments corresponents.

Article 77

Relacions entre reglaments

1. Les relacions entre els reglaments de cada consell insular es regeixen pels principis de competència i d'especialitat.

2. Les disposicions generals relatives a l'organització s'han d'ajustar a la jerarquia normativa següent:

1r. Reglament orgànic.

2n. Reglaments de caràcter organitzatiu.

3r. Decrets de la presidència relatius a la creació i l'organització dels departaments.

 

Article 78

Publicitat i eficàcia

1. Els reglaments s'han de publicar íntegrament en el Butlletí Oficial de les Illes Balears perquè entrin en vigor i produeixin efectes jurídics.

2. Els reglaments s'han de publicar en el portal web del consell insular en un apartat específic fàcilment accessible a la pàgina principal i mantenir-s'hi mentre siguin vigents. Amb caràcter facultatiu es poden establir altres mitjans de publicitat.

3. Els reglaments executius dels consells insulars entren en vigor al cap de vint dies de la seva publicació oficial, llevat que estableixin una altra data. L'entrada en vigor de la resta de disposicions generals es produeix d'acord amb la legislació bàsica de l'Estat.

 

Capítol II Procediment d'elaboració

Article 79

Expedient

Tots els tràmits que preveu aquest capítol han de quedar documentats en l'expedient electrònic corresponent.

 

Secció 1a Actuacions preparatòries

Article 80

Consulta prèvia

1. Abans de l'inici del procediment d'elaboració de disposicions reglamentàries i en els supòsits que preveu la normativa bàsica estatal, el conseller executiu competent ha d'ordenar la realització d'una consulta pública a través del lloc web corresponent, amb la finalitat que els destinataris potencials de la norma tenguin la possibilitat d'emetre la seva opinió sobre els trets generals de la regulació proposada.

2. La consulta no és preceptiva quan es tracti d'iniciatives:

a) De normes pressupostàries.

b) De reglaments tècnics i d'organització.

c) En què concorrin raons greus d'interès públic.

d) Relatives a regulacions que no hagin de tenir un impacte significatiu sobre l'activitat econòmica, jurídica o social.

e) En què no s'imposin obligacions rellevants als destinataris.

f) Que suposin la regulació d'aspectes parcials d'una matèria.

g) En què el contingut de la regulació estigui substancialment determinat per una norma de rang superior.

h) Que impliquin la tramitació urgent del procediment normatiu.

3. La consulta ha de tenir una durada adequada a la naturalesa de la matèria i, en tot cas, no inferior a quinze dies.

 

Secció 2a Procediment d'elaboració dels reglaments executius

Article 81

Inici

1. L'elaboració dels reglaments executius és iniciada pel conseller executiu competent per raó de la matèria, qui designa l'òrgan responsable del procediment.

2. La resolució d'inici ha d'anar acompanyada dels estudis, de les consultes i de la redacció d'esborranys que s'hagin dut a terme per garantir l'oportunitat i la legalitat de la norma.

3. El projecte de reglament ha de ser adoptat pel consell executiu, que l'ha de sotmetre al ple per a la seva l'aprovació inicial.

4. En els mateixos supòsits i en les mateixes condicions que la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, preveu per al procediment d'elaboració dels projectes de disposició reglamentària, el consell executiu pot adoptar motivadament les mesures provisionals que consideri adequades i necessàries per assegurar l'eficàcia de la regulació que es pretengui establir.

Article 82

Audiència i informació pública

1. Una vegada aprovats inicialment, els projectes de reglament s'han de sotmetre als tràmits següents:

a) Audiència dels interessats, directament o per mitjà de les entitats reconegudes per la llei que els agrupin o els representin.

b) Consulta a l'Administració de la comunitat autònoma, per mitjà de la conselleria competent per raó de la matèria.

c) Consulta als municipis de l'illa, directament o per mitjà de les organitzacions representatives d'aquestes entitats, quan la iniciativa els afecti.

d) Consulta a altres administracions públiques, quan escaigui.

e) Informació pública.

f) Informe del Consell Econòmic i Social, quan pertoqui.

2. Es pot prescindir dels tràmits d'audiència i informació públiques en el cas de normes pressupostàries i organitzatives, o quan concorrin raons greus d'interès públic que ho justifiquin.

3. El termini dels tràmits d'audiència, de consultes i d'informació pública, que es poden impulsar de manera simultània, ha de ser adequat a la naturalesa de la disposició i, en tot cas, no inferior a trenta dies.

Article 83

Informes i altres dictàmens preceptius

1. Una vegada efectuats els tràmits prevists en l'article anterior, el projecte de reglament s'ha de sotmetre preceptivament als informes i dictàmens següents, que es poden impulsar de manera simultània:

a) Informe d'avaluació d'impacte de gènere, en els termes que preveu la normativa sobre igualtat.

b) Quan s'estableixin limitacions per a l'accés a activitats econòmiques i serveis, o mesures que restringeixin la llibertat d'establiment, informe justificatiu que concorren raons imperioses d'interès general i que es respecten els principis de necessitat i proporcionalitat, en el marc del que disposa la legislació bàsica estatal. L'informe no serà necessari quan aquestes circumstàncies ja estiguin justificades en la memòria regulada en l'article 84 d'aquesta llei.

c) Informe del secretari general de la corporació, quan sigui exigible d'acord amb l'ordenament jurídic.

d) Altres informes o dictàmens que resultin preceptius de conformitat amb la normativa sectorial d'aplicació.

2. Una vegada emesos els informes precedents, la darrera versió del projecte s'ha de sotmetre al dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears quan ho prevegi la normativa reguladora d'aquesta institució.

Article 84

Memòria de l'anàlisi d'impacte normatiu

L'òrgan responsable de la tramitació del procediment ha d'elaborar al llarg del procediment una memòria de l'anàlisi d'impacte normatiu, que consisteix en un document dinàmic al qual s'han d'anar incorporant els continguts següents:

a) Oportunitat i justificació de la proposta normativa i alternatives a la regulació.

b) Anàlisi i valoració resumida de les al·legacions presentades en els tràmits d'audiència i informació pública, com també dels informes emesos.

c) Anàlisi jurídica, que ha d'incloure l'examen de legalitat, la referència a l'adequació a l'ordre de competències i la relació de normes que es deroguen.

d) Impacte econòmic, que ha d'avaluar les conseqüències de la seva aplicació sobre els sectors, col·lectius o agents afectats per la norma, inclòs l'efecte sobre la competència, la unitat de mercat i la competitivitat.

e) Impacte sobre el pressupost del consell insular i sobre l'estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera.

f) Identificació de les càrregues administratives que comporta per als ciutadans.

g) Qualsevol altre aspecte relacionat amb la qualitat normativa o que resulti rellevant a criteri de la secretaria tècnica o de l'òrgan que tramiti el procediment.

 

Article 85

Aprovació definitiva

Correspon al ple l'aprovació definitiva dels reglaments executius. La proposta prèvia ha d'anar acompanyada de la darrera versió del projecte, de la memòria d'anàlisi d'impacte normatiu i del dictamen del Consell Consultiu.

​​​​​​​Article 86

Tramitació d'urgència

1. Correspon al ple, en el moment de l'aprovació inicial, acordar la tramitació urgent del procediment d'elaboració de disposicions reglamentàries quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

a) Quan sigui necessària la tramitació urgent perquè la disposició hagi d'entrar en vigor en el termini exigit en normes de la Unió Europea, de l'Estat o de la comunitat autònoma.

b) Quan concorrin altres circumstàncies excepcionals o d'interès públic, degudament acreditades, que requereixin l'aprovació i l'entrada en vigor urgent de la disposició.

2. La tramitació per via d'urgència implica que es redueixen a la meitat els terminis prevists per a la realització dels tràmits del procediment.

 

Secció 3a Procediment d'elaboració del reglament orgànic i d'altres reglaments

Article 87

Reglament orgànic

Per a l'elaboració del reglament orgànic se seguiran els tràmits següents: aprovació inicial pel ple, informació pública per un termini no inferior a un mes, informe sobre al·legacions, informe dels serveis jurídics, dictamen del Consell Consultiu i aprovació definitiva pel ple.

Article 88

Altres reglaments

El procediment per a l'elaboració d'altres reglaments és, sens perjudici del que preveu la legislació bàsica de l'Estat, el que determina el reglament orgànic, i inclou, com a tràmits preceptius, l'aprovació inicial pel ple, l'audiència a les persones i les entitats interessades per un termini no inferior a trenta dies, la informació pública pel mateix termini, els informes exigits per la normativa sectorial quan pertoqui, l'informe sobre al·legacions i l'aprovació definitiva pel ple. Això no obstant, el text del reglament aprovat inicialment passarà a ser definitiu si en la data d'acabament del termini d'informació pública no s'ha presentat cap al·legació i no és necessari cap informe exigit per la legislació sectorial.

 

Secció 4a Texts consolidats

Article 89

Procediment simplificat d'elaboració de texts consolidats

1. Els texts consolidats dels reglaments s'han d'aprovar seguint els tràmits del procediment simplificat que regula aquest article.

2. Als efectes d'aquest article, s'entén per text consolidat d'un reglament el que es limita a reunir en una única versió el text inicial del reglament, substituint les disposicions modificades, eliminant les derogades expressament i incorporant les addicionades.

3. El procediment l'inicia el conseller executiu competent per raó de la matèria, qui ha de designar l'òrgan responsable de la tramitació del procediment i ha de justificar la necessitat de dur a terme la consolidació.

4. Els projectes de texts consolidats únicament s'han de sotmetre als tràmits següents:

a) Informe de la secretaria tècnica competent, que s'ha de referir a l'adequació del procediment seguit, d'acord amb les limitacions substantives i els tràmits procedimentals que estableix aquest article.

b) Informe d'impacte de gènere, en els casos en què les normes objecte de consolidació no hagin estat objecte d'aquest informe en el moment en què es tramitaren. Aquest informe s'ha d'emetre en el termini de deu dies.

c) Aprovació pel ple.

5. Quan els projectes de texts consolidats de reglaments executius incloguin l'harmonització, l'aclariment o la regularització de les disposicions corresponents, serà preceptiu el dictamen del Consell Consultiu.

​​​​​​​6. Els reglaments que s'aprovin per mitjà d'aquest procediment han d'incloure la denominació “text consolidat” en el títol de la disposició i s'han de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

TÍTOL VII COMPETÈNCIES

Capítol I Funcions institucionals

Article 90

Iniciativa legislativa

1. El ple exerceix la iniciativa legislativa prevista en l'Estatut d'Autonomia mitjançant l'elaboració, l'aprovació i la posterior tramesa de proposicions de llei al Parlament.

2. Cada consell insular pot designar una delegació de fins a tres membres de la corporació per tal de defensar les seves proposicions de llei davant el Parlament.

3. D'acord amb el procediment que s'estableixi en el reglament orgànic, les proposicions de llei s'han d'aprovar per majoria absoluta del ple i han de contenir un text articulat i una exposició de motius en què es deixi constància de l'aplicació dels principis de bona regulació.

4. Amb caràcter previ a l'elaboració de la proposició s'ha de dur a terme la consulta ciutadana a què fa referència l'article 80 d'aquesta llei.

5. Els consells insulars, mitjançant acord del ple, també poden sol·licitar al Govern l'adopció d'un projecte de llei. L'acord corresponent s'ha d'aprovar per majoria absoluta del ple.

6. Les propostes normatives a què fa referència aquest article han d'anar acompanyades d'una memòria sobre l'oportunitat de la regulació.

7. Els consells insulars poden sol·licitar al Parlament de les Illes Balears la presentació de proposicions de llei davant el Congrés dels Diputats, com també la interposició del recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional en relació amb lleis de l'Estat que puguin afectar el seu règim jurídic o les seves competències.

Article 91

Consulta institucional

1. Quan un avantprojecte de llei, un projecte de decret, un pla sectorial o qualsevol altre instrument de planificació o d'ordenació de la comunitat autònoma afecti àmbits materials en què els consells insulars tenguin competències, el Govern ha d'adoptar les mesures necessàries perquè en el procediment corresponent els consells insulars disposin de la informació adequada per pronunciar-s'hi i siguin oïts en un termini adequat i suficient.

2. El Govern ha d'actuar de la mateixa manera quan estigui prevista la seva participació en les sessions d'òrgans de l'Estat o de la Unió Europea i els assumptes que s'hagin de tractar afectin les competències dels consells insulars.

Article 92

Funcions de representació

1. Els consells insulars exerceixen les funcions de representació ordinària del Govern i de l'Administració de la comunitat autònoma a cada illa i, a aquest efecte:

a) Vetlen per l'aplicació de les lleis i dels reglaments de la comunitat autònoma.

b) Reben i cursen els escrits i els documents dels particulars adreçats a l'Administració de la comunitat autònoma.

c) Proporcionen informació i orienten la ciutadania sobre l'organització i les competències de l'Administració de la comunitat autònoma.

2. Els consells insulars representen protocol·làriament, per mitjà de la seva presidència, el Govern de la comunitat autònoma en qualsevol acte oficial que tengui lloc a l'illa, llevat que hi assisteixin el president o qualsevol dels membres del Govern.

Article 93

Comissió General de Consells Insulars

Mitjançant un acord del ple els consells insulars designen els seus representats en la Comissió General de Consells Insulars.

 

Capítol II Competències

Secció 1a Disposicions generals

Article 94

Atribució de competències per llei

1. Els consells insulars exerceixen les competències que els atribueixen l'Estatut d'Autonomia, les lleis de l'Estat i les lleis de la comunitat autònoma.

2. L'atribució de competències per part de la comunitat autònoma als consells insulars en els diversos sectors de l'acció pública es du a terme d'acord amb l'Estatut d'Autonomia i les previsions d'aquest títol.

Article 95

Tipus de competències

1. Les competències dels consells insulars són pròpies o delegades.

2. Són competències pròpies dels consells insulars les que tenen assignades en les matèries enumerades en l'article 70 de l'Estatut d'Autonomia i les que, en aquest concepte, els atribueixen les lleis de l'Estat i de la comunitat autònoma, incloses les que exerceixen els consells insulars d'acord amb la legislació bàsica de règim local, com a entitats que garanteixen els principis de solidaritat i equilibri intermunicipals.

3. Les competències relatives a les matèries enumerades en l'article 71 de l'Estatut d'Autonomia poden ser atribuïdes als consells insulars mitjançant transferència o delegació. També ho poden ser les competències relatives a altres àmbits materials en què hi hagi interessos públics de caràcter insular que justifiquin l'ordenació i la gestió descentralitzades per part dels consells insulars.

4. Totes les competències dels consells s'exerceixen d'acord amb el principi de lleialtat institucional i les regles que regeixen les relacions entre administracions públiques, i poden ser objecte de coordinació per part del Govern de conformitat amb l'Estatut d'Autonomia i les lleis.

5. Es pot encomanar als consells insulars, d'acord amb aquest títol, la realització d'activitats de caràcter material o tècnic que siguin de la competència de la comunitat autònoma o d'altres administracions.

Secció 2a Competències pròpies

Article 96

Contingut

1. En les matèries en què tenen atribuïdes competències pròpies, els consells insulars exerceixen, en règim d'autonomia, la potestat reglamentària, la funció executiva i la gestió, i poden adoptar polítiques pròpies en cada sector de l'acció pública.

2. Els consells insulars exerceixen l'activitat de foment en aquestes matèries d'acord amb la legislació de subvencions de la comunitat autònoma.

Article 97

Decrets de traspassos

1. Els traspassos de funcions i serveis de la comunitat autònoma als consells insulars per a l'exercici de les competències enumerades en l'article 70 de l'Estatut d'Autonomia es duen a terme mitjançant l'aprovació pel Govern, amb forma de decret, de la proposta de la Comissió Mixta de Transferències prevista en la disposició transitòria cinquena de l'Estatut d'Autonomia.

2. La proposta de traspàs s'ha de comunicar als consells insulars i ha d'incloure les especificacions relatives als punts següents:

a) Delimitació de l'àmbit material d'actuació i expressió de les disposicions estatutàries que fonamenten el traspàs.

b) Funcions objecte de traspàs i règim jurídic general que se'ls ha d'aplicar.

c) Funcions que es reserven el Govern i l'Administració de la comunitat autònoma.

d) Funcions compartides i mecanismes de col·laboració i coordinació.

e) Mitjans personals.

f) Valoració del cost efectiu dels serveis objecte de traspàs i mitjans financers que es posen a disposició dels consells insulars, com també memòria sobre l'adequació i la suficiència de la dotació econòmica.

g) Inventari de béns, drets i obligacions que es traspassen.

h) Relació de la documentació administrativa relativa als serveis traspassats.

i) Data de l'efectivitat del traspàs i, si escau, fixació de regles intertemporals per als procediments administratius en curs.

3. Els decrets de traspassos es publiquen en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 98

Transferència de competències de l'article 71 de l'Estatut d'Autonomia

1. La transferència de competències en les matèries de l'article 71 de l'Estatut d'Autonomia es du a terme mitjançant una llei i comporta l'atribució als consells insulars de la titularitat i l'exercici de la competència.

2. La transferència té per objecte la funció executiva i la gestió de la matèria corresponent. També pot tenir per objecte l'exercici de la potestat reglamentària en la mesura en què sigui necessària per a l'execució de la normativa de la comunitat autònoma.

Article 99

Simultaneïtat i acceptació de l'atribució competencial

1. Les competències que siguin atribuïdes als consells insulars per una llei del Parlament ho han de ser simultàniament als quatre consells insulars com a regla general. Això no obstant, prèviament a l'aprovació de la llei, cada consell insular s'ha de pronunciar per mitjà del ple respectiu sobre si accepta o no l'atribució de les competències corresponents, i la seva posició ha de ser tinguda en compte pel Parlament.

2. Si algun consell insular no accepta l'atribució d'una competència no podrà reclamar-la en la mateixa legislatura ni en el mateix exercici pressupostari de legislatures diferents.

Article 100

Contingut de les lleis de transferència

Els projectes de llei de transferència de competències als consells insulars han d'incloure les determinacions que preveu l'article 97 d'aquesta llei per a les propostes de traspassos.

Article 101

Regles intertemporals

1. A la data d'efectivitat de la transferència, els òrgans competents de l'Administració de la comunitat autònoma han de traspassar als consells insulars els expedients i la documentació corresponent als procediments administratius en curs, sigui quin sigui l'estat de tramitació d'aquests, a fi que els òrgans insulars competents puguin dictar la resolució que pertoqui.

2. Correspon als òrgans competents de l'Administració de la comunitat autònoma la resolució dels recursos administratius que s'interposin contra actes d'aquesta administració dictats amb anterioritat a la data d'efectivitat de la transferència, encara que el recurs s'hagi presentat amb posterioritat a aquesta data.

3. Els òrgans competents de l'Administració de la comunitat autònoma han d'informar els consells insulars de les resolucions dictades en els procediments de recurs a què es refereix l'apartat anterior.

 

Secció 3a Competències pròpies en relació amb els municipis i altres entitats locals

Article 102

Àmbit material de les competències

En relació amb els municipis i altres entitats locals de l'illa respectiva, correspon als consells insulars:

a) La coordinació dels serveis municipals en els termes de l'article 104 d'aquesta llei, com també la coordinació dels serveis municipals entre si per garantir-ne la prestació integral i adequada en tot el territori insular.

b) L'assistència i la cooperació jurídica, econòmica i tècnica, especialment als de menys capacitat econòmica i de gestió. En tot cas, els consells insulars garanteixen als municipis de menys de 2.000 habitants la prestació dels serveis de secretaria i intervenció.

c) La prestació de serveis públics de caràcter supramunicipal.

d) El suport a la col·laboració i la cooperació entre municipis.

e) La col·laboració en el desenvolupament econòmic i social dels municipis, com també en la planificació municipal.

f) L'obertura de canals de consulta amb els municipis i el foment de la seva participació en els assumptes d'interès insular.

 

Article 103

Assistència als municipis

1. L'assistència dels consells insulars als municipis té caràcter voluntari i s'ha de dur a terme, amb la sol·licitud prèvia de l'ajuntament corresponent, en els termes que acordin les administracions implicades. Això no obstant, l'assistència té caràcter obligatori quan estigui determinada legalment.

2. L'assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis ha de comprendre les formes d'actuació que determini cada consell insular mitjançant disposicions reglamentàries.

Article 104

Coordinació dels serveis municipals

En els municipis amb una població inferior a 20.000 habitants, els consells insulars coordinen o assumeixen la prestació dels serveis municipals en els termes establerts en la legislació de règim local.

Article 105

Delegació de competències municipals en els consells insulars

Quan hi hagi raons d'eficàcia i eficiència degudament justificades en l'expedient, els municipis i altres entitats locals poden delegar l'exercici de les seves competències en el consell insular respectiu.

Article 106

Procediment per a la delegació de competències

1. Les propostes de delegació de competències s'han de sotmetre a informació pública i a audiència de les persones interessades per un termini mínim d'un mes, s'han d'ajustar a la legislació pressupostària i han de complir els principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

2. Les propostes s'han d'aprovar per majoria absoluta dels membres de la corporació municipal. Han de ser acceptades pel ple del consell insular també per majoria absoluta.

3. Si un cop transcorreguts tres mesos des de la presentació de la proposta de delegació el consell insular no ha adoptat l'acord a què fa referència l'apartat anterior, la proposta s'haurà d'entendre desestimada.

4. La delegació de competències s'ha d'articular mitjançant un conveni formalitzat d'acord amb la legislació de règim jurídic del sector públic.

5. L'efectivitat de la delegació de les competències roman condicionada a l'assignació dels mitjans materials i econòmics necessaris per exercir-les.

Article 107

Pla insular de cooperació

1. Els consells insulars aproven un pla insular de cooperació d'obres i serveis de competència municipal, com a instrument per contribuir al finançament de les inversions de caràcter prioritari que proposin les entitats locals de l'àmbit territorial respectiu.

2. El pla té caràcter anual o pluriennal.

3. El Govern de la comunitat autònoma pot col·laborar en la dotació econòmica dels plans en els termes que acordi amb cada consell insular.

4. L'elaboració dels plans s'ha d'ajustar a les regles següents:

a) S'ha de garantir la participació de tots els municipis de l'illa mitjançant l'obertura d'una fase prèvia de consulta que permeti als ajuntaments comunicar necessitats i presentar projectes.

b) El pla ha de contenir una memòria justificativa dels objectius que s'han d'assolir i dels criteris de selecció de les inversions i de distribució dels fons públics corresponents.

c) La proposta de pla s'ha de sotmetre a audiència dels ajuntaments perquè hi puguin presentar al·legacions en un termini no inferior a un mes, tret que existeixi l'acord unànime respecte del seu contingut manifestat en l'assemblea de batles o òrgan similar.

 

Article 108

Assemblees de batles

Per al millor exercici de les seves competències, els consells insulars promouran la constitució d'assemblees o consells de batles, o d'òrgans similars, com a via de col·laboració, coordinació i participació en assumptes d'interès supramunicipal. Cada consell insular establirà reglamentàriament el règim de funcionament d'aquests òrgans, com també les regles fonamentals de la seva intervenció en els procediments d'elaboració de plans de caràcter supramunicipal, inclòs el Pla insular de cooperació.

 

Secció 4a Competències delegades

Article 109

Contingut

1. La delegació de la funció executiva i la gestió en els supòsits de l'article 71 de l'Estatut d'Autonomia, i en qualsevol altre en què ho permetin les lleis, comporta l'atribució als consells insulars de l'exercici de la competència, i la comunitat autònoma en conserva la titularitat.

2. La delegació s'ha d'acordar mitjançant un decret aprovat en el Consell de Govern si és acceptada prèviament pels consells insulars interessats mitjançant un acord del ple respectiu adoptat per majoria absoluta.

3. El Govern ha de comunicar la proposta de delegació de competències al Parlament.

Article 110

Decrets de delegació

Els decrets de delegació han de concretar els tipus i l'abast de les competències que es deleguen i han de contenir les determinacions previstes amb caràcter general per a les propostes de traspassos de funcions i serveis.

Article 111

Renúncia a la delegació

1. Les delegacions de competències tenen caràcter indefinit, llevat que es disposi una altra cosa en els decrets que les aprovin.

2. Això no obstant, els consells poden renunciar a la delegació en els supòsits següents:

a) Incompliment greu per part de la comunitat autònoma de les obligacions i els compromisos assumits en la delegació.

b) Insuficiència de la dotació econòmica assignada, que determini una pèrdua significativa de l'eficàcia en l'exercici de les competències delegades.

c) Impossibilitat degudament justificada, per circumstàncies sobrevingudes, de l'exercici de les competències delegades.

3. La renúncia s'ha de decidir mitjançant un acord del ple adoptat per majoria absoluta, oït el Consell de Govern de la comunitat autònoma, i s'ha de comunicar al Parlament.

4. L'acord de renúncia només produeix efectes a partir dels dos mesos següents a la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Article 112

Facultats del Govern

Per tal d'assegurar l'exercici adequat de les competències delegades amb criteris d'eficàcia i eficiència per part dels consells insulars, el Govern i l'Administració de la comunitat autònoma poden:

a) Dirigir i controlar l'exercici dels serveis objecte de delegació.

b) Dictar directrius i instruccions tècniques de caràcter general o particular.

c) Requerir informació.

d) Inspeccionar el funcionament dels serveis delegats.

e) Designar comissionats.

f) Formular requeriments per a l'esmena de deficiències observades.

g) Crear òrgans específics de seguiment de la gestió insular.

 

Article 113

Incompliment de la delegació

1. En el cas que un consell insular incompleixi el decret de delegació, exerceixi les competències delegades de manera que s'afectin greument els interessos generals de la comunitat autònoma o dificulti l'exercici de les facultats a què fa referència l'article anterior, el Govern pot requerir el compliment adequat de la delegació, i li ha de concedir un termini no inferior a un mes a aquest efecte.

2. Si un cop transcorregut el termini concedit per al compliment del requeriment no ha obtingut una resposta adequada, el Govern podrà adoptar, ateses les circumstàncies, alguna de les mesures següents:

a) Suspensió parcial o total de la delegació per un període no superior a sis mesos, tot acordant les mesures corresponents de substitució en l'exercici de la competència.

b) Revocació parcial o total de la delegació.

 

Article 114

Regles intertemporals

Les regles intertemporals establertes per als supòsits de transferència de competències en l'article 101 d'aquesta llei són també aplicables als supòsits de delegació de competències.

 

Secció 5a Encàrrecs de gestió

Article 115

Encàrrecs de gestió

1. En el marc de la legislació de règim jurídic de les administracions públiques, els consells insulars i els seus ens instrumentals poden encarregar la realització d'activitats de caràcter material o tècnic de la seva competència a altres administracions públiques. Així mateix poden acceptar els encàrrecs de gestió que els proposin altres ens públics d'acord amb els apartats següents.

2. L'encàrrec de gestió no pot comportar l'atribució als consells insulars de facultats de resolució, però aquests podran dur a terme les actuacions materials i de gestió que siguin inherents a l'objecte de l'encàrrec, inclosa la facultat de dictar actes de tràmit que no siguin susceptibles de recurs.

3. L'encàrrec s'ha de formalitzar mitjançant conveni, de conformitat amb la legislació bàsica de règim jurídic de les administracions públiques.

4. L'efectivitat de l'encàrrec queda condicionada a l'existència dels mitjans materials, personals i econòmics necessaris per exercir-lo.

 

Secció 6a Altres delegacions intersubjectives

Article 116

Delegació de competències a altres administracions

1. Els consells insulars poden delegar les seves competències en els municipis i altres entitats locals del seu territori, d'acord amb el que preveuen l'article 75 de l'Estatut d'Autonomia i la legislació de règim local. La delegació de competències que hagin estat atribuïdes als consells insulars en virtut d'una delegació acordada per la comunitat autònoma roman subjecta a l'aprovació del Govern.

2. Els consells insulars poden delegar les seves competències en l'Administració de la comunitat autònoma o en algun dels ens integrants del sector públic instrumental d'acord amb el que preveu la legislació de règim jurídic de les administracions públiques.

3. L'efectivitat de la delegació queda condicionada a l'assignació dels mitjans materials, personals i econòmics necessaris per exercir-la.

 

TÍTOL VIII RELACIONS INTERADMINISTRATIVES

Article 117

Principis rectors

Els consells insulars es relacionen amb la resta d'administracions públiques d'acord amb els principis establerts en la legislació bàsica de l'Estat, i especialment els de lleialtat institucional, respecte a l'autonomia, col·laboració, cooperació i coordinació.

 

Capítol I Col·laboració i cooperació

Article 118

Regles generals

1. Amb caràcter general, la comunitat autònoma i els consells insulars articulen la col·laboració i la cooperació mútues mitjançant els instruments següents:

a) La Conferència de Presidents.

b) Les conferències sectorials i altres òrgans de composició mixta.

c) Els convenis de col·laboració.

d) Els plans i programes d'actuació conjunta, sens perjudici del que preveu el capítol II d'aquest títol.

e) Els consorcis.

f) L'exercici conjunt de la iniciativa econòmica mitjançant la creació de societats mixtes.

2. El Govern de les Illes Balears ha d'adoptar les mesures pertinents per tal que els òrgans territorials de l'Administració de la comunitat autònoma mantenguin permanentment la interlocució adequada amb els òrgans competents dels consells insulars.

Article 119

Conferència de Presidents

1. La Conferència de Presidents constitueix, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, el marc general i permanent d'interlocució entre el Govern i els consells insulars en les matèries d'interès comú.

2. Integren la Conferència el president de la comunitat autònoma i el president de cada consell insular. D'acord amb el Reglament de la Conferència de Presidents, els consells insulars poden designar altres representants perquè s'integrin en els òrgans específics i els grups de treball que es constitueixin.

Article 120

Convenis

1. D'acord amb la legislació bàsica de l'Estat, els consells insulars i les seves entitats instrumentals poden subscriure convenis amb subjectes de dret públic i privat, sense que això impliqui cessió de la titularitat de la competència.

2. Quan els convenis pluriennals incloguin aportacions de fons per part d'un consell insular per finançar actuacions que hagi d'executar exclusivament una altra administració pública i el consell insular assumeixi, en l'àmbit de les seves competències, els compromisos enfront de tercers, l'aportació del consell insular d'anualitats futures està condicionada a l'existència de crèdit en els pressuposts corresponents.

Article 121

Consorcis

1. Els consells insulars i les seves entitats instrumentals poden constituir consorcis amb altres administracions públiques o amb entitats privades per al desenvolupament d'activitats d'interès comú dins l'àmbit de les seves competències.

2. Els consorcis s'adscriuen al consell insular corresponent d'acord amb els criteris que, a aquest efecte, estableix la legislació bàsica de l'Estat.

3. La constitució d'un consorci sols podrà tenir lloc quan la cooperació no pugui formalitzar-se a través d'un conveni i sempre que permeti una assignació més eficient dels recursos econòmics.

Article 122

Requisits generals dels convenis i els consorcis

La subscripció de convenis i la constitució de consorcis ha de millorar l'eficiència de la gestió pública, eliminar duplicitats administratives i complir amb la legislació d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

 

Capítol II Coordinació

Article 123

Potestat de coordinació

1. El Govern de les Illes Balears, d'acord amb l'article 72.2 de l'Estatut d'Autonomia, pot coordinar l'actuació dels consells insulars quant a l'exercici de les competències atribuïdes com a pròpies o delegades, en els termes dels apartats següents.

2. La coordinació de l'activitat dels consells en les competències que tenen atribuïdes com a pròpies requerirà en tot cas l'audiència prèvia dels consells.

3. La coordinació ha de respectar en tot cas l'autonomia dels consells insulars i requereix que hi concorrin les circumstàncies següents:

a) Que l'activitat o el servei transcendeixi l'àmbit dels interessos propis dels consells.

b) Que l'activitat o el servei insular repercuteixi de manera substantiva en els interessos de la comunitat autònoma o els condicioni de manera rellevant.

4. La coordinació suposa la definició concreta, per a una matèria, una competència o un servei determinats, dels interessos generals prioritaris a la satisfacció dels quals s'ha d'adreçar l'actuació de les administracions públiques implicades.

Article 124

Mesures de coordinació

1. La coordinació a què es refereix l'article anterior es duu a terme mitjançant els instruments següents:

a) Les conferències sectorials regulades en l'article 125 d'aquesta llei i altres òrgans de composició mixta.

b) Els plans i programes sectorials.

c) Les directrius de coordinació.

2. En relació amb l'exercici de les competències delegades als consells insulars, la coordinació es duu a terme mitjançant els instruments enumerats en l'apartat anterior i qualsevol altre que permeti assegurar una actuació eficaç i adequada a la finalitat de la delegació.

Article 125

Conferències sectorials

1. Les conferències sectorials són òrgans creats per llei per aconseguir la coordinació i la col·laboració en l'exercici de les competències de la comunitat autònoma i els consells insulars en un o més àmbits materials homogenis o relacionats.

2. Les conferències sectorials estan integrades pel conseller autonòmic corresponent, que les ha de presidir, i pels consellers insulars responsables en la matèria.

3. Cada conferència sectorial aprova un reglament d'organització i funcionament.

Article 126

Òrgans de composició mixta

1. Mitjançant conveni, l'Administració de la comunitat autònoma i els consells insulars poden constituir òrgans integrats per representants de cada una d'aquestes institucions per tal de reforçar la col·laboració mútua en àmbits d'actuació d'interès comú.

2. El que disposa l'apartat anterior és també aplicable a les entitats del sector públic.

Article 127

Plans i programes sectorials

1. D'acord amb la legislació sectorial, el Govern de les Illes Balears pot aprovar plans i programes que incloguin mesures de coordinació de les competències de la comunitat autònoma i d'un o més consells insulars en sectors determinats de l'acció pública.

2. En l'elaboració dels plans i dels programes sectorials s'ha de facilitar la participació efectiva dels consells insulars a fi d'aconseguir l'harmonització dels interessos públics afectats.

Article 128

Directrius de coordinació

1. El Govern de les Illes Balears, mitjançant la seva potestat normativa, pot fixar directrius de coordinació de l'activitat dels consells insulars. Aquestes directrius es poden adoptar per acord del Consell de Govern en casos d'urgència extrema.

2. Les directrius, que són vinculants per als consells insulars, han de contenir els objectius generals i les prioritats d'actuació administrativa i, si s'escau, els instruments que, d'acord amb la naturalesa de la matèria de què es tracti, permetin assolir aquests objectius.

 

TÍTOL IX RÈGIM ESPECIAL PER A L'ILLA DE FORMENTERA

Article 129

Disposicions generals

1. El Consell Insular de Formentera actua simultàniament com a institució de govern, administració i representació de l'illa i del municipi del mateix nom, i exerceix les competències i les funcions que li atribueixen l'Estatut d'Autonomia i aquesta llei, com també les que l'ordenament jurídic assigna al municipi de Formentera.

2. El consell insular es configura com un ens públic dotat de personalitat jurídica única, pròpia i plena, i exerceix totes les potestats administratives que corresponen als ens territorials.

3. Quan en un procediment administratiu sigui exigible la intervenció del municipi de Formentera, aquesta s'ha d'entendre produïda per l'actuació dels òrgans competents de l'administració insular.

Article 130

Organització

1. El Consell Insular de Formentera estableix la seva organització d'acord amb les particularitats previstes en aquesta llei i en el seu reglament orgànic.

2. Són òrgans necessaris del Consell Insular de Formentera el ple, el president, el vicepresident o vicepresidents i la Junta de Govern.

3. La constitució del ple i l'elecció del president es regeixen per la legislació electoral i de règim local, per aquesta llei i pel reglament orgànic.

4. La Junta de Govern es constitueix d'acord amb la legislació de règim local.

Article 131

Dret de participació en el ple del diputat per Formentera

En el ple del Consell Insular de Formentera, el diputat al Parlament per aquesta illa hi pot intervenir amb veu i sense vot.

Article 132

Junta de Govern

1. La Junta de Govern està formada pel president i per un nombre de consellers no superior al terç més dos del total de membres del ple. Els membres de la Junta són lliurement designats pel president d'entre els consellers electes.

2. La Junta de Govern exerceix amb caràcter general, i d'acord amb el reglament orgànic, les atribucions que aquesta llei assigna al consell executiu en la resta de consells insulars. Això no obstant, el reglament orgànic pot atribuir, totalment o parcialment, aquestes atribucions al ple.

3. Les sessions de la Junta de Govern, que es duen a terme en els termes prevists en el reglament orgànic, no són públiques, però poden ser-ho almenys quan es debatin assumptes en què s'exerceixin competències delegades del ple.

4. A les sessions de la Junta de Govern s'hi poden convocar altres consellers, titulars d'òrgans directius, empleats públics o experts el parer dels quals es consideri necessari.

Article 133

Administració insular

1. Els consellers membres de la Junta de Govern, com també els altres que determini el president, exerceixen les competències que els atribueix el reglament orgànic.

2. Per a la gestió de les diverses àrees de l'acció de govern es poden establir direccions insulars que, tant si formen part d'un departament com si no, depenguin del president o d'un conseller membre de la Junta de Govern.

3. Correspon al president del consell insular l'exercici de les competències no atribuïdes expressament a altres òrgans.

Article 134

Especialitats en matèria de règim jurídic

Posen fi a la via administrativa els actes dictats pel ple, pel president, per la Junta de Govern i pels consellers membres de la Junta de Govern.

Article 135

Renúncia a les competències

1. Per acord del ple, adoptat per majoria absoluta, el Consell Insular de Formentera pot renunciar a la titularitat i a l'exercici de les competències que tengui atribuïdes per una llei de la comunitat autònoma.

2. La renúncia s'ha de comunicar al Govern i al Parlament de les Illes Balears a fi que s'adoptin les mesures pertinents per als traspassos de funcions i serveis.

3. La renúncia produirà plens efectes a partir dels quatre mesos següents a la data de la comunicació de l'acord plenari al Govern de la comunitat autònoma.

Disposició addicional primera

Compleció dels traspassos pendents

En el termini d'un any comptador des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, el Govern, oïda la Conferència de Presidents, ha d'impulsar una estratègia consensuada amb els consells insulars per completar els traspassos de funcions i serveis corresponents a les matèries enunciades en l'article 70 de l'Estatut d'Autonomia, amb l'objectiu d'igualar el sostre competencial dels consells insulars en aquestes matèries. De manera especial, el Govern ha de prioritzar els traspassos en matèria de cooperació i assistència als municipis.

Disposició addicional segona

Règim jurídic del personal de l'administració insular

El personal funcionari dels consells insulars i, en allò que escaigui, el personal eventual i el personal laboral, s'han de regir pel que disposen l'Estatut bàsic de l'empleat públic, la legislació bàsica estatal i la Llei de funció pública de la comunitat autònoma, tenint en compte el que es preveu en aquesta matèria en la Llei 20/2006, de 16 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears.

Disposició addicional tercera

Cooperació específica amb el Consell Insular de Formentera

1. En l'àmbit de la cooperació interadministrativa, el Govern ha de dispensar un tractament especial al Consell Insular de Formentera per raó de la seva singularitat i en atenció al caràcter unimunicipal d'aquest.

En conseqüència, el Govern, en compliment de la seva funció de vetllar per l'equilibri i la cohesió territorial entre les illes, ha d'articular fórmules de suport efectiu en favor del Consell Insular de Formentera d'acord amb l'Estatut d'Autonomia i aquesta llei.

2. A l'efecte del que es disposa a l'apartat anterior, el Govern pot acordar amb el Consell Insular d'Eivissa les fórmules pertinents perquè aquest cooperi amb el Consell Insular de Formentera en àmbits determinats, sens perjudici de les relacions bilaterals que es puguin establir entre els consells insulars de les illes d'Eivissa i de Formentera.

Disposició addicional quarta

Integració de personal al Consell Insular de Formentera

1. El personal procedent del Consell Insular d'Eivissa i Formentera que prestava serveis a l'illa d'Eivissa abans de produir-se'n l'extinció es pot integrar en el Consell Insular de Formentera, en els termes que prevegi un acord entre ambdues institucions, ratificat pel ple d'aquestes.

2. La sol·licitud s'ha de formular en el termini d'un any comptador des de l'entrada en vigor d'aquesta llei.

3. La integració suposa la conservació dels drets adquirits, com també el manteniment del dret a incorporar-se al Consell Insular d'Eivissa d'acord amb la legislació de funció pública.

Disposició addicional cinquena

Mobilitat dels empleats públics

1. L'Administració de la comunitat autònoma i els consells insulars que ho decideixin poden promoure conjuntament les mesures normatives i administratives pertinents per tal d'afavorir la mobilitat interadministrativa dels seus empleats públics d'acord amb el principi de reciprocitat.

2. A l'efecte del que preveu l'apartat anterior, aquestes administracions han de coordinar les accions formatives pertinents, han de configurar les relacions de llocs de treball respectives amb criteris homogenis i han d'aprovar les bases i els temaris dels processos selectius de manera que permetin establir equivalències entre els cossos, les escales, les especialitats i les categories d'empleats públics.

3. Correspon a l'Escola Balear d'Administració Pública, amb la col·laboració dels departaments insulars competents, impulsar un pla específic per assolir els objectius establerts en l'apartat 1 anterior.

Disposició addicional sisena

Publicacions en el Butlletí Oficial de les Illes Balears

És aplicable als consells insulars el mateix règim previst per a la comunitat autònoma en relació amb la publicació d'actes, disposicions i anuncis en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Disposició addicional setena

Referències genèriques

En aquesta llei s'utilitza la forma no marcada quant al gènere, que coincideix formalment amb la masculina, en totes les referències a òrgans, càrrecs i funcions, de manera que s'han d'entendre referides al masculí o al femení segons la identitat de gènere de la persona titular de qui es tracti.

Disposició addicional vuitena

Subvencions i transferències de capital

Els convenis o els instruments jurídics relatius a subvencions o, en general, a transferències de capital imputables al capítol VII del pressupost de despeses dels consells insulars que prevegin el pagament anticipat d'aquestes subvencions o transferències poden establir que el beneficiari justifiqui la seva aplicació a les inversions corresponents en un termini de fins a quatre anys comptadors des de la seva adjudicació.

Disposició addicional novena

Normativa en matèria de subvencions

1. Sens perjudici del que estableix l'article 96.2 d'aquesta llei en relació amb l'activitat de foment relacionada amb les competències pròpies dels consells insulars, per a la resta d'activitat de foment dels consells insulars també s'ha d'aplicar la legislació de subvencions de la comunitat autònoma en tot allò que no contradigui la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i el Reial Decret 887/2006, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

2. En particular, i en el marc del que preveuen la disposició addicional novena del Reglament de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, i la disposició addicional tercera del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, els consells insulars han de promoure la subscripció de convenis de col·laboració amb les entitats locals, a fi que aquestes administracions i les seves entitats instrumentals puguin justificar les subvencions concedides pels consells insulars o les seves entitats instrumentals a través d'un certificat emès pel titular de l'òrgan gestor de la subvenció que acrediti la realització de l'activitat i el compliment de la finalitat de la subvenció, i també d'un informe emès per la Intervenció o òrgan de control equivalent de l'entitat subvencionada que acrediti la veracitat i la regularitat de la documentació justificativa de la subvenció.

Disposició addicional desena

Normativa en matèria de patrimoni

En tot allò no previst en la legislació estatal en matèria de patrimoni aplicable a les administracions públiques i, en particular, a les entitats locals, o en la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, els consells insulars han d'aplicar la Llei 6/2001, d'11 d'abril, de patrimoni de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Disposició addicional onzena

Decrets de principis generals

1. Sens perjudici del que preveu l'article 74 d'aquesta llei, s'autoritza el Govern de les Illes Balears perquè en el termini de tres anys des de la seva entrada en vigor modifiqui expressament els decrets autonòmics vigents dictats en matèries de competència pròpia dels consells insulars a fi de limitar el seu contingut als principis generals que, si escau, es considerin adients, en el marc de l'article 58.3 de l'Estatut d'Autonomia.

2. Per això, el Govern de les Illes Balears pot fer ús del procediment simplificat que preveuen els apartats 2 i 3 de l'article 62 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, amb l'audiència així mateix dels consells insulars, i amb l'exigència del dictamen preceptiu del Consell Consultiu de les Illes Balears.

Disposició transitòria primera

Procediments i recursos

1. Sens perjudici de les adaptacions organitzatives que escaiguin, els procediments administratius que es trobin en curs en entrar en vigor aquesta llei s'han de continuar tramitant d'acord amb la normativa vigent en el moment de la seva iniciació. Això no obstant, el règim de recursos s'ha d'adequar a les previsions d'aquesta llei, encara que el recurs s'hagi interposat abans de l'entrada en vigor d'aquesta.

2. S'exceptuen del que prescriu l'apartat anterior els procediments d'elaboració de disposicions de caràcter reglamentari, la tramitació dels quals haurà de continuar, en allò que escaigui, d'acord amb les previsions del títol VI d'aquesta llei.

Disposició transitòria segona

Comissió Tècnica Interinsular

1. Les iniciatives per a la transferència de competències que es trobin en curs en entrar en vigor aquesta llei que impliquin la intervenció de la Comissió Tècnica Interinsular a què fa referència la disposició transitòria sisena de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, es tramitaran d'acord amb la normativa vigent en el moment en què es posaren en marxa.

2. Una vegada acabada la tramitació de les iniciatives a què fa referència l'apartat anterior, per acord del Consell de Govern es procedirà a la dissolució de la Comissió Tècnica Interinsular.

Disposició transitòria tercera

Ordenances fiscals

En entrar en vigor aquesta llei, i mentre no aprovin les ordenances fiscals corresponents a les matèries de la seva competència, els consells insulars han de continuar aplicant les taxes i els preus públics que estableix la legislació de la comunitat autònoma.

Disposició transitòria quarta

Normativa d'aplicació fins a l'aprovació del nou reglament orgànic

1. Mentre el consell insular no aprovi el reglament orgànic que ha de desenvolupar allò que disposa aquesta llei, regiran les disposicions d'aquesta com si no es referissin a l'aprovació del reglament orgànic.

2. De manera supletòria i en allò que no contradigui el contingut d'aquesta llei, segons el que s'estableix en l'apartat anterior de la present disposició, vigirà el reglament orgànic vàlid a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

Disposició transitòria cinquena

Condició de membres no adscrits

A l'entrada en vigor d'aquesta llei, els membres del consell insular integrats en el grup mixt pel fet d'haver abandonat el seu grup polític de procedència per voluntat pròpia, per haver estat exclosos d'aquest contra la seva voluntat o per haver estat expulsats del partit en representació del qual van obtenir el seu escó, passaran automàticament a la condició de membres no adscrits amb els drets i deures que preveu l'article 12 d'aquesta llei.

Disposició derogatòria

1. Queden derogades les normes següents:

a) La Llei 8/2000, de 27 d'octubre, de consells insulars.

b) La Llei 10/2015, d'1 de desembre, de la Comissió General de Consells Insulars.

c) La disposició addicional segona del text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre.

d) La disposició transitòria tercera de la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives.

2. Així mateix, queden derogades les normes de rang igual o inferior que contradiguin el que disposa aquesta llei o s'hi oposin.

Disposició final primera

Adaptació reglamentària

En el termini de divuit mesos comptadors des de l'entrada en vigor d'aquesta llei, els consells insulars han d'adaptar el seu reglament orgànic i qualsevol altra disposició reglamentària al que estableix aquesta llei.

Disposició final segona

Clàusula de deslegalització

Les quanties que corresponguin a atribucions del ple, del consell executiu i dels consellers executius que estan previstes en aquesta llei es poden actualitzar mitjançant un acord del ple del consell.

Disposició final tercera

Modificació de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears

Es modifica l'article 15.1 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

“1. La iniciació, l'ordenació, la instrucció i l'execució dels procediments per a la inscripció d'un bé en el catàleg insular correspon a la comissió insular competent en matèria de patrimoni històric, mentre que l'acord de declaració de bé catalogat correspon al consell executiu.”

Disposició final quarta

Modificació de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears

Es modifica l'article 18.8 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

“8. Projectes de reglament orgànic, de reglament executiu i de texts consolidats de reglaments executius que hagin de ser aprovats pels consells insulars.”

Disposició final cinquena

Modificació de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears

Es modifica l'apartat 5 de l'article 76 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, que queda redactat de la manera següent:

“5. Els membres de les corporacions locals que no s'integrin en un grup en el termini assenyalat o els que abandonin el grup format per la candidatura en la qual es van presentar a les eleccions, no es poden integrar en el grup mixt, sinó que queden com a membres de la corporació no adscrits.

La mateixa regla s'aplica als membres corporatius exclosos contra la seva voluntat del seu grup d'origen.”

Disposició final sisena

Règim legislatiu d'aplicació

Amb caràcter general i d'acord a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, als consells insulars els serà d'aplicació, en l'exercici de les competències que els són pròpies, la legislació aplicable a la comunitat autònoma de les Illes Balears i el seu govern, tret d'aquells casos que, d'acord amb el que es disposa en el títol III de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, el consell actuï en exercici d'allò que específicament s'hi estableix.

Disposició final setena

Entrada en vigor

Aquesta llei comença a vigir al cap d'un mes de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Per tant, ordén que tots els ciutadans guardin aquesta llei i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin guardar.

 

Palma, 28 de juny de 2022

La presidenta Francesca Lluch Armengol i Socias