BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

I

La guerra provocada per la invasió d'Ucraïna per part de Rússia a final del mes de febrer d'enguany ha generat i genera importants conseqüències en tots els ordres, tant des del punt de vista humanitari com econòmic.

Consegüentment, a les Illes Balears hem anat implementant mesures necessàries tant per a l'adequat acolliment dels refugiats i l'atenció de les seves necessitats com per atendre les necessitats bàsiques de les persones que resideixen a les Illes Balears mancades de recursos econòmics suficients per afrontar la situació inflacionista de la nostra economia.

L'inici de la invasió per part de Rússia va provocar una alça del preu del gas fins a màxims històrics i, transcorreguts gairebé nou mesos des de la invasió, la persistència del conflicte continua afectant el nivell general de preus. S'ha produït així un augment abrupte i generalitzat de costs de les matèries primeres i dels béns intermedis, afegit al que ja es produïa a conseqüència dels colls d'ampolla en les cadenes de producció deguts a les friccions generades per la ràpida recuperació econòmica després de la pandèmia. Les conseqüències econòmiques d'aquesta evolució són un augment de la taxa d'inflació i un alentiment del ritme de creixement.

L'economia de les Illes Balears afronta aquesta situació des d'una posició sòlida, mantenint una intensa creació d'ocupació i en plena execució del programa de reformes i inversions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que té en la transició energètica un dels seus quatre eixos principals.

No obstant això, la taxa d'inflació ha pujat des d'un nivell pròxim a zero a principi de 2021 fins a situar-se per sobre del 8 %, que reflecteix primer l'impacte directe dels preus de l'energia i, de manera més recent, la seva translació als preus dels béns i serveis que la utilitzen en els seus processos de producció.

La pujada dels preus de l'energia està afectant de manera particular els sectors que la utilitzen de manera intensiva i tenen poca capacitat de traslladar-la a preus, com el transport per carretera, la pesca, l'agricultura i la ramaderia. La pujada dels preus de l'electricitat i el seu efecte sobre la inflació afecten també la renda disponible de les llars, en particular la dels més vulnerables.

En l'actualitat, i a causa de les conseqüències econòmiques i socials de la guerra d'Ucraïna, la situació econòmica internacional continua deteriorant-se, com reflecteix la revisió a la baixa de les previsions de creixement econòmic per part dels principals organismes internacionals. La incertesa lligada a la durada de la guerra i a la persistència de les pressions a l'alça sobre els preus de matèries primeres i béns intermedis està afectant el conjunt de l'economia europea i mundial, i també l'economia espanyola i la de les Illes Balears en particular.

En aquest escenari, és necessari continuar adoptant mesures per fer costat als col·lectius més vulnerables, com també a les persones i famílies que es veuen més afectades a l'hora de fer front a la situació actual d'inflació.

Certament, el Govern de les Illes Balears ha aprovat des de l'inici de la pandèmia diferents mesures de protecció social per fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica inicialment vinculades primer a l'estat d'alarma i més endavant als efectes econòmics produïts per la guerra d'Ucraïna, però la persistència de determinades situacions socials adverses fa necessari adoptar-ne d'altres, de manera que permetin continuar fent front a aquestes situacions de vulnerabilitat social i econòmica.

II

Segons les darreres estadístiques oficials publicades per l'INE, la inflació interanual el mes d'octubre de 2022 s'havia elevat fins al 8,7 %, des d'un nivell pròxim a zero a principi de 2021, i els principals instituts de recerca d'economia, com ara FUNCAS, situen l'indicador avançat de la inflació interanual per al 2023 al voltant del 4-5 %.

Aquest augment de la inflació és conseqüència de diversos factors externs: els problemes en la cadena de subministraments, l'elevació en el preu de les matèries primeres i energia derivada de la sobredemanda induïda per la recuperació de les economies, i la guerra entre Rússia i Ucraïna, crisi, aquesta última, que ha exacerbat els efectes de les anteriors.

La pujada dels preus en general i, en particular, dels de l'energia està afectant la capacitat adquisitiva de les famílies i la competitivitat dels diferents sectors econòmics.

Com a efecte paral·lel a l'enorme increment de la taxa de l'IPC, en un context de manteniment almenys en el primer semestre de 2023, també han fet canviar el patró de decisions dels bancs centrals envers els valors dels tipus d'interès. Així, nous elements estan afectant els ciutadans de les Illes Balears lligats a les seves decisions d'accés i capacitat de compra d'un habitatge. D'un banda, s'està produint un nou element de pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans amb hipoteques variables com a conseqüència de l'augment dels tipus d'interès de referència. D'altra banda, la mateixa inflació té efectes sobre el preu de l'habitatge i fa encara més difícil la compra d'aquest.

Amb la finalitat de contribuir a pal·liar l'efecte que la ràpida i creixent escalada de preus té sobre les economies domèstiques de les Illes Balears, mitjançant aquest Decret llei s'adopten mesures destinades a compensar la pujada de la inflació.

Un primer grup de mesures s'adrecen a millorar el poder adquisitiu de diferents col·lectius que han vist com l'enorme augment dels preus al llarg de 2022 els ha suposat dificultats financeres importants. Sobre això, s'estableix un ajut social per als treballadors que, com a resultat de l'estacionalitat de l'economia balear, treballen durant l'estiu però, en canvi, durant l'hivern veuen com els seus ingressos cauen dràsticament ja que la seva principal font d'ingressos són les prestacions contributives d'atur o els subsidis d'atur. Aquestes prestacions i subsidis han perdut un important poder adquisitiu al llarg del segle xxi i es fa necessari, en un context de gran alça dels preus, complementar amb un ajut social. Estam parlant d'un ajut que està previst que pugui arribar fins a 140.000 treballadors i que ha de permetre establir un pont fins a l'inici de la propera temporada turística.

Així mateix, aquest Decret llei també conté mesures per compensar l'actual situació d'inflació en l'àmbit de la dependència i estableix també un ajut per a les persones beneficiàries del bo social tèrmic. Conté després mesures per a persones perceptores de la renda social garantida o la renda d'emancipació per a joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda de protecció de menors a les Illes Balears, mesures per a famílies, en l'àmbit de l'educació i de la conciliació de la vida familiar i laboral, com també mesures per afavorir l'accés a l'habitatge de les persones residents a les Illes Balears.

Conté també algunes modificacions legislatives, en les disposicions finals.

III

Aquest Decret llei s'estructura en set capítols, que se subdivideixen en vint-i-vuit articles, dues disposicions addicionals, una disposició derogatòria i onze disposicions finals.

El capítol I, amb dos articles, s'ocupa de les disposicions generals referides a l'objecte i l'àmbit d'aplicació.

El capítol II, amb vuit articles, estableix mesures de protecció als treballadors i treballadores demandants d'ocupació, amb l'objectiu d'atenuar els problemes derivats de l'augment del cost de vida dels treballadors i treballadores demandants d'ocupació que són perceptors de prestacions o subsidis econòmics per desocupació, en consideració al fet que, en aquests moments, l'economia balear està sotmesa a una forta estacionalitat com a resultat de la seva especialització econòmica. Això fa que molts de treballadors i treballadores puguin fer feina durant els mesos centrals de l'any, però en canvi es vegin en la impossibilitat de treballar en els mesos d'hivern. Com a resultat d'aquest fet, la seva situació econòmica experimenta una forta davallada d'ingressos en els mesos d'hivern, en què en molts de casos l'única font d'ingressos són les prestacions o subsidis d'atur. Aquesta precarietat econòmica s'ha vist agreujada pel fet que els imports de les prestacions i subsidis d'atur han sofert una important pèrdua de poder adquisitiu al llarg del segle xxi. Si a aquest fet estructural li sumam el sobtat increment generalitzat de preus de l'IPC amb taxes properes al 10 %, aleshores es dibuixa un context d'una enorme incapacitat de manteniment del poder adquisitiu d'aquests treballadors i treballadores.

Per tot això, i de manera puntual, es planteja l'establiment d'un ajut social de protecció a les persones demandants d'ocupació que són perceptores de prestacions o subsidis econòmics per desocupació, a fi d'atenuar els problemes derivats de l'augment del seu cost de vida. En coherència amb les diferències de quantia entre les prestacions econòmiques i els subsidis de desocupació, menors per als segons, l'ajut social és més gran per als treballadors que tenen un subsidi.

Aquesta prestació té un caràcter puntual i complementari de les prestacions i subsidis per desocupació i no té caràcter subvencional, atès que li és d'aplicació la lletra a) de l'apartat 3 de l'article 2 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre.

La Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, a través de la Direcció General de Model Econòmic i Ocupació, exerceix la competència de planificació, gestió i coordinació de les polítiques actives d'ocupació. D'altra banda, el Servei d'Ocupació (SOIB) exerceix les funcions necessàries per gestionar les polítiques actives d'ocupació i dur a terme les accions necessàries per millorar les condicions dels treballadors, entre altres funcions.

Per la seva banda, la Conselleria d'Afers Socials i Esports, en aplicació de l'article 30.15 de la Llei 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, gestiona les prestacions econòmiques que tenen la finalitat de millorar les condicions de vida de les persones que es troben en una situació socialment més desafavorida.

El capítol III, amb dos articles, estableix, d'una banda, dues pagues extraordinàries per als perceptors de la prestació per cures a l'entorn familiar i de la prestació econòmica vinculada als serveis de centre de dia de persones grans i/o del servei d'ajuda a domicili, atès que l'actual crisi econòmica, conseqüència de la guerra d'Ucraïna, afecta d'una manera especial les persones en situació de dependència que viuen als seus domicilis, pel fet que, en els darrers mesos, s'ha produït un important increment de la inflació i de l'IPC que ha gravat els seus pressuposts.

Aquestes persones, especialment vulnerables, no poden prescindir dels subministraments bàsics a la llar, i necessiten, en moltes ocasions, elements que ajudin a la regulació de la temperatura en els seus domicilis. De la mateixa manera, no poden deixar de consumir productes d'higiene personal i de cures, que, igual que els subministraments bàsics, han incrementat d'una forma substancial els seus preus, sense oblidar l'increment que han patit també els aliments i que afecten en general tota la població.

La prestació econòmica per cures a l'entorn familiar del Sistema d'Atenció a la Dependència és el suport necessari que possibilita a les persones i a les seves famílies atendre part de les despeses que suposa tenir cura d'una persona en situació de dependència al seu domicili, emperò, amb la pèrdua de poder adquisitiu que ha experimentat aquesta prestació fruit de l'augment dels preus, les famílies han hagut d'augmentar encara més el seu esforç econòmic.

D'altra banda, en aquest capítol s'estableix també l'eliminació de la participació econòmica dels usuaris dels centres de dia per a persones grans i del servei d'ajuda a domicili del Sistema d'Atenció a la Dependència, atès que els centres de dia per a persones en situació de dependència representen un important suport per a les persones usuàries i les seves famílies. De la mateixa manera, el servei d'ajuda a domicili és cabdal perquè les persones en situació de dependència puguin rebre cures a casa seva i així retardar o evitar la seva institucionalització. En ambdós serveis, la persona continua vivint al seu domicili i en moltes ocasions amb la seva família.

L'impacte de l'increment dels preus fa que la cura d'aquestes persones sigui cada vegada econòmicament més complexa, amb menys garanties de rebre una atenció adequada, i augmenti el risc de claudicació dels seus cuidadors.

Per aquesta raó, es considera necessari compensar l'increment dels costs vitals mitjançant la suspensió de la participació econòmica, en forma de copagament, que els usuaris han de fer per continuar rebent els serveis.

El capítol IV, amb nou articles, estableix un ajut per a les persones beneficiàries del bo social tèrmic, en consideració al fet que l'escalada dels preus energètics incideix de manera particularment aguda en els col·lectius amb més dificultats per assumir les despeses energètiques associades a la seva activitat domèstica, agreujant la seva situació social. Per fer front amb caràcter immediat a aquesta situació, és necessari adoptar mesures complementàries que ampliïn la protecció als consumidors vulnerables, per a la qual cosa s'aprova mitjançant aquest Decret llei un ajut extraordinari que complementi i reforci el bo social tèrmic.

El Reial decret llei 15/2018, de 5 d'octubre, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors, regula el bo social tèrmic, com un programa de concessió directa d'ajuts destinats a pal·liar situacions de vulnerabilitat socioeconòmica en consumidors vulnerables, en allò que respecta a energia destinada a calefacció, aigua calenta sanitària o cuina, gestionat per les comunitats autònomes. La quantia que ha de percebre cada beneficiari ve determinada pel grau de vulnerabilitat i per la zona climàtica de residència. La gestió d'aquest programa l'ha duita a terme el 2022 la Conselleria d'Afers Socials i Esports.

L'establiment d'aquest ajut extraordinari amplia i reforça les actuacions en l'àmbit de la pobresa energètica a la nostra comunitat autònoma, aplicant per primera vegada l'habilitació de l'article 10.5 del Reial decret llei 15/2018, de 5 d'octubre, que permet ampliar la quantia atorgada al bo social tèrmic a càrrec dels pressuposts de les comunitats autònomes gestores.

El capítol V, amb un article,estableix mesures per a persones perceptores de la renda social garantida o la renda d'emancipació per a joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda de protecció de menors a les Illes Balears i, més concretament, estableix un increment extraordinari i temporal de les quanties de la renda social garantida i la renda d'emancipació.

En la línia de suport a les persones més vulnerables davant la crisi econòmica actual i l'alt nivell d'inflació es fa necessari incidir en dos dels col·lectius especialment perjudicats, com són, d'una banda, les unitats de convivència que es troben en situació de vulnerabilitat econòmica i que són perceptores de la renda social garantida i, de l'altra, els joves emancipats que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda de protecció de menors a les Illes Balears i que tenen dret a percebre l'anomenada renda d'emancipació.

Aquestes dues prestacions estan regulades pel Decret llei 7/2022, de 12 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic, tenen les quanties d'ajut vinculades a les de la prestació estatal anomenada ingrés mínim vital, regulada per la Llei 19/2021, de 20 de desembre, per la qual s'estableix l'ingrés mínim vital. Els imports de l'ingrés mínim vital s'han vist incrementats en els mesos d'abril a desembre de 2022 en un 15% respecte de les quanties establertes per l'anualitat de 2022 mitjançant els reials decrets llei 6/2022, de 29 de març, i 11/2022, de 25 de juny. Per aquesta raó, els imports de les dues prestacions autonòmiques s'han incrementat durant els mesos d'abril a desembre de 2022.

Tanmateix, per tal de mantenir la protecció dels col·lectius vulnerables també en l'època de més impacte de baixa ocupació a les Illes Balears, és imprescindible incloure en aquest Decret llei una ampliació addicional del període de cobertura fins al dia 31 de març de 2023, incrementant en un 15 % els imports que aprovi el Govern estatal per a l'ingrés mínim vital en l'exercici de 2023, per cada una de les tipologies d'unitats de convivència.

El capítol VI, amb dos articles, estableix mesures per contribuir a compensar l'actual situació d'inflació, en l'àmbit educatiu, atès que, en el marc d'aquest escut de protecció social, resulta d'importància establir actuacions en aquest àmbit, amb l'ampliació de les beques menjador escolar, del transport escolar o l'establiment d'exempcions i bonificacions a les matrícules dels ensenyaments artístics superiors per al curs 2022-2023.

Pel que fa als estudis universitaris, es preveuen uns ajuts econòmics específics per al curs acadèmic 2022-2023, destinats als alumnes les famílies dels quals tenen més dificultats econòmiques per afrontar aquests estudis. Amb aquestes mesures, els alumnes matriculats o que es matriculin durant el curs 2022-2023 es podran beneficiar d'un ajut del 100 % del preu per crèdit de les primeres matrícules, i d'un 50 % del preu per crèdit de les segones matrícules d'ensenyaments oficials de graus i de màsters habilitants impartits en centres propis de la Universitat de les Illes Balears.

Finalment, el capítol VII, amb quatre articles, estableix un règim de subvencions per a la realització d'activitats extraescolars per contribuir a la conciliació de la vida familiar, laboral i personal a les Illes Balears, amb la finalitat, d'una banda, de promoure la igualtat d'oportunitats en l'accés i la permanència en l'ocupació de dones i homes, així com remoure els obstacles que poden produir sobre l'ocupació les responsabilitats dels treballadors i treballadores derivades de l'àmbit familiar o domèstic i d'altres situacions que pertanyen a aquest àmbit. En una situació crítica com l'actual, aquesta política de foment coadjuvarà les famílies de rendes baixes i mitjanes a afrontar l'alça de preus determinada per la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna. Per aquest motiu s'estableix, a més, una regla específica adreçada principalment a possibilitar la flexibilització de la justificació de les despeses inferiors a tres mil euros, mitjançant una declaració formal de la persona beneficiària, sens perjudici de les actuacions posteriors de comprovació i control.

La disposició addicional primera autoritza el Consell de Govern a aprovar, mitjançant un acord, un programa de fiances denominat Programa Garantia Hipoteca IBAVI, per un import màxim de 15.000.000 d'euros, per afavorir l'accés a un habitatge en règim de propietat, d'acord amb les condicions que determini el Consell de Govern. En aquest sentit, la creació del Programa Garantia Hipoteca IBAVI per facilitar l'accés a l'habitatge en règim de propietat és una mesura addicional d'intervenció pública en el mercat de l'habitatge especialment necessària, adreçada a col·lectius desprotegits en aquesta matèria, que no disposen d'estalvis suficients per escometre la compra del seu habitatge, i que, en essència, ha de tenir com a objectiu afavorir l'adquisició d'aquest habitatge mitjançant la regulació d'una línia de fiances que ofereixi una cobertura temporal i parcial sobre el finançament que necessiti el comprador.

La necessitat de preveure amb caràcter urgent aquest programa es fa palesa a partir de la situació de l'habitatge a Espanya, amb preus per metre quadrat, en el segon trimestre de 2022, al voltant dels 1.500 euros, i més concretament a les Illes Balears, en què el preu per metre quadrat va arribar fins als 2.500 euros; tot tenint en compte, pel que fa al finançament, que les entitats financeres normalment només financen l'import corresponent al 80 % del valor de l'immoble, de manera que el comprador ha de disposar de recursos propis suficients per poder sufragar el 20 % restant i també les despeses inherents a l'adquisició que legalment es meritin a càrrec seu. A això encara s'hi ha d'afegir l'increment del cost del finançament, atesa l'evolució creixent dels índexs de referència, com ara l'euríbor, particularment en aquests darrers mesos de setembre i d'octubre de 2022, en un context d'inflació.

L'article 22 de l'Estatut d'autonomia estableix que les administracions públiques de les Illes Balears han de garantir el dret d'accés a un habitatge digne dels ciutadans de les Illes Balears. Doncs bé, fer front a aquestes circumstàncies i fer-ho amb agilitat és una responsabilitat d'aquesta Comunitat Autònoma, la qual té la competència exclusiva en aquesta matèria, d'acord amb l'article 30.3 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

Els motius indicats són prou excepcionals i urgents per habilitar la immediata posada en marxa d'aquest programa i, amb això, coadjuvar des dels poders públics autonòmics perquè els ciutadans de les Illes Balears —sense estalvis suficients però amb ingressos anuals suficients per adquirir un habitatge susceptible de constituir el seu domicili habitual o permanent— puguin accedir efectivament al finançament bancari, el qual, sense el suport inherent a aquesta fiança de l'Institut Balear de l'Habitatge, els quedaria pràcticament vetat.

La disposició addicional segona conté unes especificitats per a les administracions insulars i locals que adoptin mesures per pal·liar l'escalada de preus i que les tramitin com a subvencions, perquè puguin també agilitar-ne la tramitació.

La disposició derogatòria, a més de derogar les normes i disposicions que s'oposin a aquest Decret llei o que contradiguin el que s'hi estableix, deroga, en particular, els apartats 2 i 3 de la disposició transitòria vuitena i la disposició transitòria desena de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, ambdues normes referides al registre autonòmic d'activitats.

La disposició final primera modifica la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears, concretament s'hi inclou un nou article 64 bis, Règim d'accés a habitatge protegit, que regula expressament les condicions d'accés a habitatge protegit actualment regulades de manera dispersa en diferents disposicions normatives estatals, i específicament es disposa la facultat per part del Consell de Govern de modificar i actualitzar el nivell d'ingressos màxim per accedir a un habitatge protegit mentre no es desenvolupi reglamentàriament la llei. Aquest increment de nivell d'ingressos cerca,d'una banda, facilitar i augmentar la demanda d'habitatge protegit i,de l'altra, incentivar la construcció de més habitatge protegit, en consonància amb l'actualització dels preus màxims de venda i lloguer per a habitatges protegits aprovada pel Consell de Govern en data 20 de juny de 2022.

La disposició final segona modifica la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per a executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, per introduir una disposició addicional (l'onzena) que permetrà que els edificis a què es refereix la disposició addicional onzena esmentada puguin fer les obres de rehabilitació energètica necessàries i acollir-se als ajuts dels fons europeus, atesa la necessitat de donar solucions al problema de l'emergència climàtica.

La disposició final tercera modifica diversos aspectes de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, tots orientats a incrementar la productivitat i facilitar transformació del model productiu de les Illes Balears. Es perfilen d'una manera molt més acurada els casos en què es fa necessària més intervenció administrativa per tal de garantir la seguretat de les persones i els seus béns, aclarint també aspectes tècnics que generaven alguna confusió pel que fa a la seva aplicació. De manera especial, es consolida el paper essencial del projecte d'activitats com a mecanisme de control pel que fa a la seguretat de les activitats i es reforça el paper dels tècnics competents per tal de garantir el bon funcionament d'aquestes i evitar riscs per a la salut o el medi ambient, molèsties als ciutadans o danys als béns públics i privats.

D'altra banda, es prorroga el termini que la Llei atorgava als titulars de les activitats permanents existents abans de l'entrada en vigor de la Llei 7/2013 per dur a terme les revisions periòdiques que aquesta fixa. Es tracta que el compliment d'aquestes obligacions no suposi una càrrega difícil d'assumir en aquests moments per a moltes empreses i petits negocis, alhora que es racionalitzen els diferents terminis que hi havia per a aquestes revisions. En relació amb les revisions tècniques i la importància dels controls i les inspeccions per part de les administracions competents, es crea el Registre d'entitats col·laboradores en matèria d'activitats i es reforça el paper dels ajuntaments a través dels registres municipals d'activitats, per als quals l'Administració autonòmica promourà la seva interoperabilitat.

La disposició final quarta modifica l'article 206 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, en el sentit d'afegir-hi un nou apartat 3, en virtut del qual es fixen les condicions en què s'han distribuir entre els municipis afectats els fons dels corresponents plans de finançament d'infraestructures i de serveis públics, per tal d'agilitar, en una situació crítica com l'actual en què és fonamental transvasar recursos del sector públic, les infraestructures i la prestació dels serveis municipals.

La disposició final cinquena modifica, en primer lloc, l'apartat 2 de l'article 11 del Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna, per prorrogar la vigència de les mesures per agilitar la tramitació de subvencions que se conté en el capítol IV del decret llei esmentat (articles 11 a 14) fins al dia 31 de desembre de 2023, atès que la situació que va donar lloc a l'establiment d'aquest règim subvencional es manté en l'actualitat, raó per la qual es dicta ara un nou decret llei amb noves mesures subvencionals.

En segon lloc, modifica l'apartat 1 de l'article 16 del Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna, en el sentit que la variació dels preus dels materials dels contractes que habiliti a l'òrgan de contractació a adoptar les mesures excepcionals que preveu l'article 17 següent, sigui com sigui aquesta variació per a cadascun dels materials, impliqui en tot cas un increment igual o superior al 6% del conjunt de costos corresponents a materials previstos en el contracte.

En tercer lloc, modifica l'article 19 del Decret llei 4/2022 esmentat. Aquest article regula el pagament de la compensació extraordinària a què es refereix la lletra a) de l'article 17.1 del Decret llei esmentat. Ara bé, des de l'entrada en vigor del Decret llei esmentat, s'ha posat en relleu que cal introduir en l'article 19 diverses normes per aclarir que l'import resultant d'aquesta compensació s'ha d'aplicar en la certificació final d'obra com a partida addicional, com també per assegurar la protecció dels subcontractistes i per garantir l'execució adequada de l'obra pública, així com per corregir la referència que es fa a l'article 16, que ha de ser a l'article 17. Per tot això, es modifica aquest article 19.

En quart lloc, modifica el segon paràgraf de la disposició addicional quarta del Decret llei esmentat, atès que en aquest paràgraf 2 s'indica que la Comissió Permanent és l'òrgan col·legiat encarregat, com a regla general, de la realització dels processos selectius d'accés a la funció pública com a personal funcionari de carrera o interí de la comprovació dels mèrits en els procediments ordinaris de provisió de llocs de treball del personal al servei de l'Administració autonòmica de les Illes Balears. Les raons que en motivaren la creació varen ser la necessitat de disposar de personal que es dediqui en exclusiva a l'execució de les convocatòries, aquesta mateixa raó succeeix quan es tracta de la selecció i provisió de llocs de treball del personal laboral. Per aquest motiu, i atesos els procediments d'estabilització que s'han de dur a terme, es considera urgent i necessari que la Comissió Permanent ja creada també es pugui dedicar en exclusiva als processos del personal laboral, col·lectiu més reduït que el de personal funcionari i en què la dedicació del seu personal a tasques de tribunals i comissions de valoració és més difícil i comporta alhora problemes de gestió.

A més, mitjançant aquesta disposició final, es modifica la disposició addicional primera del Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna. En aquest sentit, atesa la pujada excepcional de preus que s'ha vist agreujada pel conflicte a Ucraïna, mitjançant el Decret llei 4/2022 es varen prendre, de manera urgent, les mesures imprescindibles per garantir la continuïtat dels contractes d'obres, i també d'altres contractes públics, afectats per l'increment de preus de les matèries primeres, i, per tant, per garantir la prestació normal dels serveis públics afectats. A més, atès que aquesta situació ha afectat de la mateixa manera els contractes de tot el territori de les Illes Balears, la disposició addicional primera del Decret llei 4/2022 va preveure que els consells insulars i les entitats locals també poguessin aplicar el règim jurídic que es regula en el capítol V del Decret llei esmentat, sempre que així ho aprovassin amb l'instrument jurídic adient segons la normativa aplicable de cada ens. Doncs bé, des de l'entrada en vigor del Decret llei 4/2022 i fins ara s'ha posat en relleu que cal més agilitat en l'aplicació del capítol V esmentat per part dels consells insulars i de les entitats locals. Per això, es considera adequat que les mesures que preveu el capítol V del Decret llei 4/2022, inclòs també l'Acord del Consell de Govern de 31 d'octubre de 2022 pel qual s'adopten els paràmetres i la metodologia per al càlcul de la compensació extraordinària a què fa referència la lletra a) de l'article 17.1, en relació amb la lletra d) de l'article 18.3 del Decret 4/2022 (BOIB núm. 142, de 3 de novembre) siguin aplicables als contractes dels consells insulars i de les entitats locals, i als contractes del seu sector públic instrumental, sense necessitat que ho hagi d'acordar de manera expressa l'òrgan competent de l'administració pública insular o local corresponent, per la qual cosa cal eliminar la referència a la necessitat d'aquest acord de l'òrgan competent insular o local. Aquesta modificació vincula els consells insulars i les entitats locals atès que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears té competència de desplegament legislatiu i d'execució en matèria de contractes i concessions administratives en l'àmbit substantiu de competències de la Comunitat Autònoma, i en matèria de règim local, d'acord, respectivament, amb els punts 5 i 13 de l'article 31 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer. En el mateix sentit, respecte d'aquesta vinculació i en relació, en aquest cas, amb el Reial decret llei 3/2022, d'1 de març, s'ha de tenir en compte l'informe 27/2022, de 20 de maig de 2022, de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l'Estat, segons el qual la decisió que adopti cada comunitat autònoma sobre l'aplicació del Reial decret llei 3/2022 vincula les corporacions locals de l'àmbit autonòmic de competència.

La referència a l'acord exprés de l'òrgan competent de l'administració pública insular o local corresponent s'elimina també dels paràgrafs de la disposició que es modifica, referits a l'activitat subvencional o a la selecció de personal, amb la mateixa intenció d'agilitar els procediments, atès que la previsió establerta per als consells i ajuntaments s'ha previst de manera potestativa i dona suficient empara legal a l'aplicació de les normes, sense que sigui necessari afegir un tràmit més.

La disposició final sisena modifica la disposició transitòria primera del Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de noves mesures urgents per reduir la temporalitat en l'ocupació pública de les Illes Balears, i estableix, en l'apartat segon, més concretament, l'obligació de modificar la Relació de llocs de treball de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per determinar la naturalesa dels llocs de treball, com a genèrics o singularitzats, per a la qual cosa estableix un termini de tres mesos per fer-ho. Atès que s'ha constatat que és necessari, abans de procedir a aquesta modificació, que s'hagi aprovat el desenvolupament del sistema de provisió per concurs obert i permanent, i atès també que l'entrada en vigor d'aquest sistema requereix que s'hagi regulat completament des de la determinació dels llocs fins als criteris que hauran de regir-lo, es considera urgent i necessària la modificació operada amb aquest Decret llei.

La disposició final setena modifica la disposició addicional sisena del Decret llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, que va crear l'entitat pública empresarial Escola d'Hoteleria de les Illes Balears, atès que es considera necessària i urgent la seva modificació per introduir aspectes fonamentals i de relació amb la Universitat de les Illes Balears.

La participació de la Universitat de les Illes Balears des de la creació del consorci de l'Escola Hoteleria de les Illes Balears el 1994 ha estat clau per a la consecució dels objectius i les finalitats que es varen proposar amb la seva creació. De fet, el grau de Direcció Hotelera és gestionat per l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears mitjançant l'Escola Universitària d'Hoteleria de les Illes Balears com a centre adscrit a la mateixa Universitat de les Illes Balears. Fruit d'aquesta associació i del desig que els possibles títols universitaris que pugui impartir l'EHIB, si escau, es duguin a terme preferentment a través de la UIB, és imprescindible garantir la continuïtat de la seva participació. Per això, es pretén blindar la seva incorporació al Consell de Direcció de la nova entitat pública empresarial, màxim òrgan col·legiat de deliberació, govern i gestió.

La disposició final vuitena pretén l'increment dels llindars de participació econòmica de les diferents prestacions vinculades al Sistema d'Atenció a la Dependència, com a complement de les mesures establertes en el capítol III d'aquest Decret llei, atès que una altra mesura de suport a les persones en situació de dependència s'aconsegueix mitjançant l'increment dels llindars de renda de les diferents prestacions vinculades a l'atenció domiciliària i residencial de la dependència.

Per aquest motiu, mitjançant aquesta disposició final, es modifica el Decret 84/2010, de 25 de juny, pel qual es regulen els criteris per calcular la capacitat econòmica amb la finalitat d'establir la participació econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions assistencials que formen part de la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència de les Illes Balears, i per concretar les prestacions econòmiques del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència.

Per la seva banda, la disposició final novena pretén simplificar el règim de prestació econòmica per a cuidadors de les persones en situació de dependència, per la qual cosa modifica l'article 34 del Decret 83/2010, de 25 de juny, pel qual s'estableixen els principis generals del procediment per al reconeixement del dret als serveis i les prestacions del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència, la intensitat de protecció i el règim de compatibilitats dels serveis i les prestacions, i es crea la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència de les Illes Balears, de manera que la manca de comunicació del canvi de cuidador, sempre que la cura de la persona en situació de dependència s'hagi mantingut, no impliqui l'obligació de reintegrament de les prestacions econòmiques.

S'ha tingut present el fet que els canvis de cuidadors de les persones en situació de dependència en ocasions es produeixen de manera sobtada, imprevista i no esperada, cosa que dificulta la comunicació d'aquest fet a l'Administració a causa de l'impacte que té en l'entorn de la persona dependent.

En la majoria dels casos, aquest canvi de cuidador no suposa una interrupció en les cures de la persona en situació de dependència. No obstant això, suposa l'incompliment d'una obligació de comunicació que pot derivar en la reclamació d'imports de prestació cobrada de manera indeguda.

Per evitar aquestes situacions, especialment en el marc del context de crisi econòmica i sanitària actual, en què els cuidadors són sovint familiars dels usuaris i d'edats avançades, es produeix un greu perjudici a la persona en situació de dependència que en ocasions pot obligar a la seva institucionalització.

En coherència amb el fet que amb aquest Decret llei s'introdueixen modificacions de normes reglamentàries, la disposició final desena conté la deslegalització d'aquestes i estableix que el Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes que contenen les disposicions finals vuitena i novena d'aquest Decret llei.

Finalment, la disposició final onzena n'estableix l'entrada en vigor i els efectes de les diferents mesures que conté aquest Decret llei.

IV

L'article 86 de la Constitució espanyola permet al Govern de l'Estat dictar decrets llei «en cas d'extraordinària i urgent necessitat», sempre que no afectin l'ordenament de les institucions bàsiques de l'Estat, els drets, els deures i les llibertats dels ciutadans regulats en el títol I de la Constitució, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general.

En termes semblants, l'article 49 de l'Estatut d'autonomia permet al Govern de les Illes Balears dictar decrets llei «en cas d'extraordinària i urgent necessitat», sempre que no afectin els drets establerts en l'Estatut d'autonomia, les matèries objecte de lleis de desplegament bàsic d'aquest, els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma, la reforma de l'Estatut, el règim electoral ni l'ordenament de les institucions bàsiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

D'aquesta manera, el decret llei constitueix un instrument constitucionalment lícit, sempre que la finalitat que justifica la legislació d'urgència sigui atendre una situació concreta, dins els objectius governamentals, que per raons difícils de preveure requereix una acció normativa immediata en un termini més breu que el requerit per la via normal o pel procediment d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, especialment pel fet que la determinació del procediment esmentat no depèn del Govern (STC 6/1983, de 4 de febrer, F. 5; 11/2002, de 17 de gener, F. 4; 137/2003, de 3 de juliol, F. 3 i 189/2005, de 7 juliol, F. 3).

Així, aquest alt tribunal ha declarat que la definició, pels òrgans polítics, d'una situació de necessitat extraordinària i urgent requereix ser explícita i raonada, i que hi ha d'haver una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, les quals han de ser idònies, concretes i d'eficàcia immediata; tot això, en un termini més breu que el requerit per la via ordinària o pels procediments d'urgència per a la tramitació parlamentària de les lleis, tenint en compte que l'aplicació en cada cas d'aquests procediments legislatius no depèn del Govern. Així mateix, el Tribunal Constitucional ha dit que no s'ha de confondre l'eficàcia immediata de la norma provisional amb la seva execució instantània, i, per tant, s'ha de permetre que les mesures adoptades amb caràcter d'urgència incloguin posteriors desplegaments reglamentaris o actuacions administratives d'execució d'aquestes mesures o normes de rang legal.

Després de la crisi sanitària i l'actual escenari d'incertesa econòmica, les famílies es troben amb dificultats per assumir les despeses derivades de l'escolarització dels seus fills i filles. És per aquest motiu que el Govern de les Illes Balears considera necessari i urgent promoure la gratuïtat del tercer curs d'educació infantil amb efectes de l'1 de setembre de 2022, curs immediatament anterior al 2n cicle d'educació infantil que és universal i gratuït, al qual es considera que totes les famílies han de tenir accés per assegurar el desenvolupament dels infants en condicions d'equitat.

Els motius d'oportunitat que s'han exposat, com també les mesures que s'adopten en aquest Decret llei, justifiquen raonadament l'adopció d'aquesta norma d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional (STC 29/1982, de 31 de maig, FJ 3; 111/1983, de 2 de desembre, FJ 5; 182/1997, de 20 d'octubre, FJ 3).

Així les coses, la utilització d'aquesta figura normativa compleix amb els dos pressupòsits de validesa, com són la situació d'extraordinària i urgent necessitat i la no afectació a les matèries que li són vedades.

De conformitat amb el que disposa l'article 49 de Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, aquest Decret llei s'ajusta als principis de bona regulació, atenent els principis de necessitat i eficàcia, en un context excepcional d'inflació com l'actual, essent aquest el moment d'adoptar mesures per atendre aquestes necessitats, i essent també el decret llei l'instrument més adequat per garantir-ne la consecució.

En efecte, la inflació s'ha confirmat mes a mes com el primer problema econòmic de les famílies, en aquests dies. Per a les famílies, que diàriament la noten en l'economia domèstica, i també per a l'erari públic, que tot i la millora de la recaptació es veu obligat a escometre despeses extraordinàries com la que suposa l'aprovació d'aquest Decret llei per contribuir a alleugerir l'esforç que suposa aquesta situació per a les famílies.

Així doncs, queda justificada la necessitat i la urgència de l'adopció de les mesures que conté aquest Decret llei, que se sumen a les adoptades anteriorment, i amb independència d'altres que es puguin adoptar en el futur.

La norma s'adequa també al principi de proporcionalitat perquè conté la regulació imprescindible per assolir l'objectiu perseguit.

Igualment, s'ajusta al principi de seguretat jurídica, establint normes clares que asseguren la millor protecció dels drets dels ciutadans, proporcionant certesa i agilitat en els procediments.

Quant al principi de transparència, atesa la urgència per a l'aprovació d'aquesta norma, s'exceptuen els tràmits de consulta pública i d'audiència i informació públiques, de conformitat amb el que disposa l'article 55.2.c) i h) de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears.

Finalment, quant al principi d'eficiència, aquest Decret llei no imposa càrregues administratives no justificades i la regulació que conté resulta proporcionada, en consideració a la necessitat de garantir el principi d'eficàcia en l'aplicació de les mesures adoptades.

Per tant, en el conjunt i en cadascuna de les mesures que s'hi adopten concorren, per la seva naturalesa i finalitat, les circumstàncies d'extraordinària i urgent necessitat que exigeixen els articles 86 de la Constitució espanyola i 49 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, com a pressupòsits que habiliten l'aprovació d'aquest Decret llei, per la qual cosa, en el context d'alarma que estan afrontant totes les comunitats autònomes, el Govern de les Illes Balears considera plenament adequat l'ús d'aquest instrument per donar cobertura a les disposicions que s'han descrit, atès que respon a l'exigència que hi hagi una connexió de sentit o relació d'adequació entre la situació excepcional i les mesures que es pretenen adoptar, que són idònies, concretes i d'eficàcia immediata.

Aquest Decret llei es dicta a l'empara dels títols competencials establerts en els articles 12.3, 16, 19, 21, 22, 26, apartats 3, 13, 14, 15, 16, 31 i 39 de l'article 30, apartat 6 de l'article 31, apartat 11 de l'article 32 i article 36 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

Per tot això, a l'empara de l'article 49 de l'Estatut d'autonomia, a proposta de la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat; de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors; del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball; de la consellera d'Afers Socials i Esports; del conseller d'Educació i Formació Professional; del conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, i del conseller de Mobilitat i Habitatge, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 7 de novembre de 2022, s'aprova el següent

 

DECRET LLEI

Capítol I Disposicions generals

Article 1

Objecte i finalitat

Aquest Decret llei té per objecte establir mesures adreçades a millorar el poder adquisitiu de persones i famílies que pertanyen a diferents col·lectius i que han vist com l'increment dels preus els ha suposat dificultats financeres importants.

Aquestes mesures tenen com a finalitat contribuir a pal·liar l'efecte que la ràpida i creixent escalada de preus té sobre les economies domèstiques de les persones i famílies residents a les Illes Balears, amb rendes baixes i mitjanes.

Així mateix, s'estableixen mesures orientades a aclarir i simplificar la tramitació administrativa per dur a terme activitats de les empreses de les Illes Balears.

Article 2

Àmbit d'aplicació

Les mesures que conté aquest Decret llei són d'aplicació en el territori de les Illes Balears.

Capítol II Mesures de protecció als treballadors i treballadores demandants d'ocupació

Article 3

Ajut social de protecció als treballadors i treballadores demandants d'ocupació

1. Aquest ajut social té per objecte la protecció dels treballadors i treballadores demandants d'ocupació que són perceptors de prestacions o subsidis econòmics per desocupació, a fi d'atenuar els problemes derivats de l'augment del seu cost de vida.

2. D'acord amb l'apartat 2 de l'article 263 del Reial decret legislatiu 8/2015, de 20 d'octubre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei general de la Seguretat Social, s'entén per prestació contributiva la que té per objecte proporcionar prestacions substitutives de les rendes salarials deixades de percebre com a conseqüència de la pèrdua d'una ocupació anterior o de la suspensió del contracte o reducció de la jornada. Mentre que, d'acord amb l'apartat 3 de l'article esmentat, s'entén per subsidi de desocupació, de nivell assistencial i complementari del nivell contributiu el que garanteix la protecció dels treballadors desocupats que es trobin en qualsevol dels supòsits inclosos en l'article 274 del Reial decret legislatiu 8/2015, esmentat abans.

Article 4

Naturalesa de l'ajut social de protecció als treballadors i treballadores demandants d'ocupació

L'ajut social als treballadors i treballadores demandants d'ocupació:

1. És una prestació de caràcter finalista, extraordinària i puntual que queda exclosa de l'àmbit d'aplicació de la normativa general de subvencions, atesa la lletra a) de l'apartat 3 de l'article 2 del Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre.
2. És un dret subjectiu de totes les persones que compleixen els requisits que estableix l'article següent d'aquest Decret llei i la concessió no està condicionada a la disponibilitat pressupostària.
3. Té caràcter complementari, respecte de les prestacions contributives i subsidis d'atur, d'acord amb les limitacions establertes en la normativa aplicable.
4. És intransferible, de manera que no es pot oferir en garantia d'obligacions, no es pot cedir totalment ni parcialment, no pot ser objecte de compensació o descompte —excepte per al reintegrament de les prestacions percebudes indegudament d'acord amb aquest Decret llei—, ni objecte de retenció o embargament, excepte en els supòsits i amb els límits prevists en la legislació general de l'Estat que hi sigui aplicable.

Article 5

Persones destinatàries i requisits

1. A l'efecte d'aquest Decret llei, les persones destinatàries han de complir els requisits següents:

1. Tenir reconeguda pel Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) la prestació contributiva o el subsidi per desocupació com a mínim un dia dins el període comprès entre l'1 de novembre i el 23 de desembre de 2022.
2. Estar inscrites com a demandants d'ocupació en el Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) com a mínim un dia dins el període comprès entre l'1 de novembre i el 23 de desembre de 2022.

2. No es pot percebre l'ajut social dues vegades. Per això, a les persones que al llarg del període entre 1 de novembre i 23 de desembre de 2022 hagin tingut reconegut tant el dret a la prestació contributiva com el dret al subsidi per desocupació només els correspon el dret a un ajut social, que serà el corresponent a la prestació o subsidi que s'hagi reconegut en primer lloc.

3. Queden excloses de l'ajut les persones a qui el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) els reconegui, en data posterior al 31 de març de 2023, el dret a prestació contributiva o subsidi per desocupació. Aquesta data pot ser modificada mitjançant una resolució conjunta de les conselleries d'Afers Socials i Esports i de Model Econòmic, Turisme i Treball.

Article 6

Òrgans competents per la tramitació, la gestió i el pagament de l'ajut

1. Els òrgans competents per a la tramitació de l'ajut són la Conselleria d'Afers Socials i Esports i la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball.

2. El procediment de reconeixement del dret a la prestació serà d'ofici, d'acord amb el que s'estableix en aquest article.

3. La Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, a través del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB), una vegada comprovats els requisits, ha de facilitar les dades de les persones beneficiàries a la Conselleria d'Afers Socials i Esports perquè aquesta pugui continuar la tramitació. Amb criteris de simplificació administrativa, la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, a través del SOIB, sol·licitarà al Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), a l'Institut Nacional d'Estadística i a altres administracions les dades que es considerin necessàries i imprescindibles per a la tramitació correcta dels ajuts, d'acord amb els principis de col·laboració interadministrativa i eficiència en la gestió.

4. La Conselleria d'Afers Socials i Esports i la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball han de resoldre conjuntament el reconeixement del dret als ajuts, mitjançant una o més resolucions, que es publicaran en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. En la mateixa resolució s'ha d'establir un termini no inferior a deu dies naturals perquè les persones beneficiàries puguin exercir la renúncia al dret a percebre l'ajut social, sens perjudici que posteriorment puguin reintegrar l'import que se'ls hagi ingressat.

5. La Conselleria d'Afers Socials i Esports és l'òrgan competent per resoldre el pagament dels ajuts, d'acord amb els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per al 2023.

6. Per a la tramitació, la gestió i el pagament de l'ajut, ambdues conselleries podran aprovar una instrucció conjunta que regularà els aspectes no regulats en aquest article.

Article 7

Import i forma de pagament

1. L'import de l'ajut social per a les persones que perceben prestacions contributives per desocupació és de 300 euros, i de l'ajut social per a persones que perceben subsidis d'atur és de 600 euros. Aquest ajut s'ha d'abonar a les persones destinatàries en un únic pagament.

2. Aquests imports s'han de pagar directament a la persona beneficiària i en el compte bancari en què es fa efectiu l'ingrés de la prestació contributiva o subsidi de desocupació, d'acord amb les dades facilitades pel SEPE.

Article 8

Reintegrament de les prestacions

En el cas de pagaments indeguts, el reintegrament es regeix per les mesures següents:

1. Les persones destinatàries, per iniciativa pròpia o per requeriment de l'Administració, han de reintegrar les quanties rebudes per error o percebudes indegudament, d'acord amb l'article 40 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i amb l'article 77 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2. Les persones que han de reintegrar la quantia rebuda poden demanar el fraccionament del deute.

Article 9

Règim de compatibilitats

Atesa la finalitat compensatòria de l'ajut social als treballadors demandants d'ocupació, aquesta és compatible amb totes les prestacions, les rendes i els ajuts de qualsevol sistema de protecció, amb els límits prevists en la normativa aplicable.

Article 10

Tractament i cessió de dades personals

Els tractaments de dades personals de les persones beneficiàries, incloses les comunicacions de les dades personals entre les administracions públiques, que resultin necessàries per a la tramitació d'aquests ajuts, s'han de considerar fonamentats en el compliment d'una missió realitzada en l'interès públic o en l'exercici de poders públics conferits al responsable, d'acord amb l'article 8.2 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, de conformitat amb els termes que preveu l'article 6.1.e) del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE.​​​​​​​

Capítol III Mesures en l'àmbit de la dependència

Article 11

Pagaments extraordinaris per a persones en situació de dependència que reben la prestació econòmica per cures a l'entorn familiar, la prestació econòmica vinculada al servei de centre de dia i/o la prestació econòmica vinculada al servei d'ajuda a domicili del Sistema d'Atenció a la Dependència

1. S'estableixen dues pagues extraordinàries per a persones que tenen reconeguda com a prestació del Sistema d'Atenció a la Dependència la prestació econòmica per cures a l'entorn familiar, la prestació econòmica vinculada al servei de centre de dia i/o la prestació econòmica vinculada al servei d'ajuda a domicili.

2. Les pagues extraordinàries s'abonaran els mesos de desembre de 2022 i gener de 2023.

3. Es concedeixen d'ofici, resolent a favor de les persones dependents que el mes de desembre de 2022 i/o gener de 2023 constin d'alta en les prestacions econòmiques esmentades en l'apartat primer.

4. L'òrgan instructor ha d'emetre la resolució de reconeixement d'aquest pagament extraordinari.

5. L'import de cadascuna de les pagues extraordinàries ha de ser igual a la quantitat reconeguda a la prestació econòmica de cada persona beneficiària.

6. Són requisits de les persones destinatàries a percebre les pagues extraordinàries:

1. Tenir reconeguda com a prestació del Sistema d'Atenció a la Dependència la prestació econòmica per a cures a l'entorn familiar, la prestació econòmica vinculada al servei de centre de dia i/o la prestació econòmica vinculada al servei d'ajuda a domicili del Sistema d'Atenció a la Dependència, en el mes o mesos en què s'abonin les pagues extraordinàries, incloent-hi les persones beneficiàries que es donin d'alta de la prestació ordinària en aquests mesos.
2. Mantenir activa la prestació econòmica en qualsevol dels mesos que s'abonin les pagues extraordinàries.

7. El règim jurídic d'aquestes pagues, especialment pel que fa a les obligacions de les persones beneficiàries i a les causes de pèrdua de la prestació, són les previstes en la normativa autonòmica de promoció de l'autonomia i l'atenció a la dependència.

Article 12

Eliminació temporal de la participació econòmica dels usuaris del servei de centre de dia per a persones grans i/o del servei d'ajuda a domicili del Sistema d'Atenció a la Dependència

1. Les persones que reben com a prestació del Sistema d'Atenció a la Dependència el servei de centre de dia per a persones grans i/o el servei d'ajuda a domicili, o els serveis de centre de dia que presta la Conselleria d'Afers Socials i Esports a través de la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal de les Illes Balears, queden exemptes de participar econòmicament d'aquests serveis els mesos de novembre de 2022 a abril de 2023, el qual ha de ser assumit per l'Administració.

2. Les administracions públiques, entitats socials o mercantils que mantenen convenis o concerts socials amb la Conselleria d'Afers Socials i Esports han de facturar íntegrament la quantia de copagament dels usuaris dels serveis a la Conselleria, d'acord amb els procediments de facturació establerts en cada cas. Per possibilitar això, no és necessari modificar els convenis o concerts socials vigents ni emetre o modificar les resolucions de prestacions de serveis a les persones beneficiàries.

 

Capítol IV Mesures per a les persones beneficiàries del bo social tèrmic

Article 13

Ajut autonòmic a les persones beneficiàries del bo social tèrmic

L'ajut autonòmic a les persones beneficiàries del bo social tèrmic té per objecte pal·liar la pobresa energètica ampliant la protecció als consumidors vulnerables per compensar l'augment de preus en l'energia.

Article 14

Naturalesa de l'ajut autonòmic a les persones beneficiàries del bo social tèrmic

L'ajut autonòmic als beneficiaris del bo social tèrmic:

1. És una prestació de caràcter finalista i puntual que queda exclosa de l'àmbit d'aplicació de la normativa general de subvencions.
2. És un dret subjectiu de totes les persones que compleixen els requisits que estableix aquest Decret llei i la concessió no està condicionada a la disponibilitat pressupostària.
3. Té caràcter complementari i compatible amb totes les pensions, les rendes i els ajuts de qualsevol sistema de protecció, amb els límits prevists en la normativa aplicable.
4. És intransferible, de manera que no es pot oferir en garantia d'obligacions, no es pot cedir totalment ni parcialment, no pot ser objecte de compensació o descompte —excepte per al reintegrament de les prestacions percebudes indegudament d'acord amb aquest Decret llei—, ni objecte de retenció o embargament, excepte en els supòsits i amb els límits prevists en la legislació general de l'Estat que hi sigui aplicable.

Article 15

Persones destinatàries i requisits

A l'efecte d'aquest Decret llei, s'entén que són persones destinatàries de l'ajut autonòmic les persones que tenen reconegut el dret al bo social tèrmic el 31 de desembre de 2020 o el 31 de desembre de 2021 i a les quals s'hagi ordenat un pagament per aquest concepte abans del dia 31 de gener de 2023.

Article 16

Òrgan competent per a la gestió

L'òrgan competent per a la gestió de l'ajut autonòmic a les persones beneficiàries del bo social tèrmic és la conselleria competent en matèria d'afers socials i esports.

Article 17

Procediment de tramitació

1. El procediment de reconeixement del dret a aquesta prestació és d'ofici, a partir de la comprovació que la persona compleix els requisits establerts en l'article 15.

2. Mitjançant un anunci públic general en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, l'òrgan gestor ha d'establir un termini no inferior a deu dies perquè les persones beneficiàries puguin exercir la renúncia al dret a percebre l'ajut autonòmic, sens perjudici que puguin fer efectiu el retorn de l'import que se'ls hagi ingressat.

3. L'òrgan gestor ha de dictar i comunicar, mitjançant la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, la resolució en el termini més breu possible i, en tot cas, abans del dia 1 d'abril de 2023.

4. Les persones interessades poden impugnar les resolucions d'acord amb el règim de recursos establert en la normativa sobre procediment administratiu.

Article 18

Import i forma de pagament

1. L'import de l'ajut autonòmic per a les persones beneficiàries és l'equivalent a dues anualitats de l'import aprovat per al 2022 per al bo social tèrmic des del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

2. Aquests imports s'han de pagar directament a la persona beneficiària i en el compte bancari en què es fa efectiu l'ingrés del bo social tèrmic. Es pot fer en un únic pagament o amb més d'un, dins el primer trimestre de 2023.

Article 19

Reintegrament de les prestacions

En el cas de pagaments indeguts, el reintegrament es regeix per les mesures següents:

1. Les persones destinatàries, per iniciativa pròpia o per requeriment de l'Administració, han de reintegrar les quanties rebudes per error o percebudes indegudament, d'acord amb l'article 40 del Decret 75/2004, de 27 d'agost, de desplegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i amb l'article 77 de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2. Les persones que han de reintegrar-la poden demanar el fraccionament del deute.

Article 20

Règim de compatibilitats

L'ajut autonòmic és compatible amb totes les prestacions, les rendes i els ajuts de qualsevol sistema de protecció, amb els límits prevists en la normativa aplicable.

Article 21

Cessió de dades

1. L'ens o l'òrgan gestor de l'ajut autonòmic ha de facilitar les dades de caràcter personal necessàries per a la gestió dels expedients a l'Administració tributària, a les entitats gestores de la Seguretat Social i a altres entitats públiques, a efectes fiscals i de control de les prestacions i els subsidis.

2. Mitjançant el procediment «Sol·licitud d'exercici de drets en matèria de protecció de dades personals», previst a la Seu Electrònica de la CAIB (seuelectronica.caib.es), la persona afectada pel tractament de dades personals pot exercir davant el responsable del tractament els seus drets d'informació, d'accés, de rectificació, de supressió, de limitació, de portabilitat, d'oposició i de no inclusió en tractaments automatitzats i, fins i tot, de retirar el consentiment, si escau, en els termes que estableix la normativa vigent.

 

Capítol V Mesures per a persones perceptores de la renda social garantida o la renda d'emancipació per a joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda de protecció de menors a les Illes Balears

Article 22

Increment d'un 15 % de les quanties de la renda social garantida i de la renda d'emancipació per a joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda de protecció de menors a les Illes Balears, regulades pel Decret llei 7/2022, d'12 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic

1. Les quanties de la renda social garantida, regulada pel Decret llei 7/2022, de 12 de juliol, s'han d'incrementar, en les mensualitats corresponents als mesos de gener, febrer i març de 2023, en un 15 % sobre les quanties aprovades per a l'ingrés mínim vital per al 2023, d'acord amb els diferents tipus d'unitats de convivència que siguin d'aplicació.

2. Les quanties de la renda d'emancipació per a joves que han estat sotmesos a mesures administratives de tutela o guarda de protecció de menors a les Illes Balears, regulada pel Decret Llei 7/2022, de 12 de juliol, s'han d'incrementar, en les mensualitats corresponents als mesos de gener, febrer i març de 2023, en un 15 % sobre les quanties aprovades per a l'ingrés mínim vital per al 2023, d'acord amb els diferents tipus d'unitats de convivència que siguin d'aplicació.

3. Les quanties que s'han de pagar per aquestes dues prestacions a partir de la mensualitat d'abril es correspondran amb les aprovades per a l'ingrés mínim vital per al 2023, d'acord amb els diferents tipus d'unitats de convivència que siguin d'aplicació.

 

Capítol VI Mesures en l'àmbit de l'educació

Article 23

Extensió dels ajuts per l'equitat educativa

Amb la finalitat de garantir més equitat educativa, la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de convocar ajuts d'alimentació per a l'alumnat dels instituts d'educació secundària que no disposen de menjador escolar, amb els mateixos requisits i criteris de valoració que els establerts per als ajuts individualitzats de menjadors. Aquests ajuts es poden referir a plats del dia i/o berenar de les cafeteries dels instituts.

Així mateix, la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'obrir una línia d'ajuts de mobilitat entre illes per a l'alumnat de formació professional que es vegi obligat a residir a una altra illa diferent de la seva residència habitual perquè, en la seva illa de residència habitual, no es disposi de l'oferta formativa que cursa.

Article 24

Ajuts als ensenyaments artístics superiors i als ensenyaments oficials que imparteix la Universitat de les Illes Balears per al curs acadèmic 2022-2023

1. Els alumnes de famílies amb rendes inferiors a 33.000 euros en declaració individual i a 52.800 euros en declaració conjunta que, per al curs acadèmic 2022-2023, s'hagin matriculat a ensenyaments dels graus del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears i de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de les Illes Balears i als ensenyaments oficials de grau o màsters habilitants, i al curs de formació pedagògica i didàctica equivalent a l'exigida en l'article 100 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, per al professorat tècnic de formació professional, impartits en centres propis de la Universitat de les Illes Balears o de la Conselleria d'Educació i Formació Professional, es poden beneficiar dels ajuts següents:

1. Un ajut del 100 % del preu per crèdit de les primeres matrícules dels ensenyaments oficials de grau i de màsters habilitants impartits en centres propis de la Universitat de les Illes Balears.
2. Un ajut del 100 % de les primeres matrícules dels graus del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears i de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de les Illes Balears i del curs de formació pedagògica i didàctica equivalent a l'exigida en l'article 100 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, per al professorat tècnic de formació professional.
3. Un ajut del 50 % del preu per crèdit de les segones matrícules dels ensenyaments oficials de grau i de màsters habilitants impartits en centres propis de la Universitat de les Illes Balears.
4. Un ajut del 50 % de les segones matrícules dels graus del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears i de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de les Illes Balears i del curs de formació pedagògica i didàctica equivalent a l'exigida en l'article 100 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, per al professorat tècnic de formació professional.

2. L'import màxim de l'ajut, una vegada deduïdes les exempcions i/o bonificacions establertes per la normativa vigent, és de 1.800 euros per alumne i curs.

3. Als efectes d'aquest article, la renda de la unitat familiar s'ha de determinar d'acord amb els criteris de càlcul i deduccions de renda prevists en el Reial decret 154/2022, de 22 de febrer, pel qual s'estableixen els llindars de renda i patrimoni familiar i les quanties de les beques i ajudes a l'estudi per al curs 2022-2023.

4. Els alumnes que a l'entrada en vigor d'aquest Decret llei es matriculin als ensenyaments oficials de grau o màsters habilitants dels centres propis de la Universitat de les Illes Balears, i al curs de formació pedagògica i didàctica equivalent a l'exigida en l'article 100 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, per al professorat tècnic de formació professional, impartit a la Universitat de les Illes Balears o en centres de la Conselleria d'Educació i Formació Professional, tenen dret a una exempció del preu per crèdit de les primeres matrícules i/o una bonificació del 50 % del preu per crèdit de les segones matrícules en els termes i les condicions que estableix aquest article.

 

Capítol VII Mesures en l'àmbit de la conciliació

Article 25

Subvencions en matèria de conciliació de la vida familiar, laboral i personal

S'estableix un règim de subvencions per a la realització d'activitats extraescolars per contribuir a la conciliació de la vida familiar, laboral i personal a les Illes Balears, amb la finalitat, d'una banda, de promoure la igualtat d'oportunitats en l'accés i la permanència en l'ocupació de dones i homes, així com remoure els obstacles que poden produir sobre l'ocupació les responsabilitats dels treballadors i treballadores derivades de l'àmbit familiar o domèstic i d'altres situacions que pertanyen a aquest àmbit. Així mateix, aquesta política de foment coadjuvarà les famílies de rendes baixes i mitjanes a afrontar l'alça de preus determinada per la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna.

Article 26

Persones beneficiàries

Es poden beneficiar de les subvencions en matèria de conciliació de la vida familiar, laboral i personal les persones físiques majors d'edat que compleixin els requisits següents:

a. Estar empadronades, amb residència legal,en algun municipi de les Illes Balears.

b. Tenir la consideració d'unitat familiar per tenir a càrrec seu en qualitat de pare, mare o tutor o un vincle d'acolliment permanent a infants o joves d'entre 3 a 16 anys que participin en activitats extraescolars de tipus esportiu, formatiu o similar durant el curs escolar 2022-2023, i que siguin convivents al mateix domicili. Hi estan incloses les famílies monoparentals amb només un fill o filla, atès que l'article 5.2.b) de la Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies, estableix que les monoparentals són una de les famílies amb més necessitat de protecció.

En el cas de persones convivents amb un vincle matrimonial o d'unió estable de parella o de persones separades legalment o de fet només pot sol·licitar la subvenció un dels dos progenitors.

c. Haver tingut durant l'exercici de 2021 un nivell de renda màxim de la unitat familiar de 52.800,00 euros bruts.

 

Article 27

Import de la subvenció

L'import de la subvenció serà una quantitat fixa màxima de 200 euros per cada infant o jove de la unitat familiar que realitzi les activitats objecte de la subvenció.

Article 28

Convocatòria, tramitació, gestió i pagament de la subvenció

1. L'òrgan competent per a la convocatòria, la tramitació, la gestió, la resolució i el pagament de la subvenció és la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat, que l'ha de dur a terme d'acord amb el que preveu el Text refós de la Llei de subvencions, aprovat pel Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre.

2. A les actuacions de gestió se'ls han d'aplicar les regles previstes en el capítol I del títol IV del Text refós de la Llei de subvencions esmentat, si bé amb la particularitat que l'òrgan competent per a la concessió de la subvenció pot decidir motivadament admetre, per a la justificació de despeses inferiors a tres mil euros, una declaració formal de la persona beneficiària, sens perjudici de les actuacions posteriors de comprovació i control.

Disposició addicional primera

Programa Garantia Hipoteca IBAVI

1. S'autoritza el Consell de Govern perquè aprovi, mitjançant un acord, a proposta de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors i del conseller d'Habitatge i Mobilitat, un programa de fiances denominat Programa Garantia Hipoteca IBAVI que afavoreixi l'accés a un habitatge en règim de propietat, mitjançant l'oferiment d'una cobertura temporal i parcial, en forma de fiança de l'Institut Balear de l'Habitatge, sobre el finançament que necessiti el comprador.

2. El programa esmentat en l'apartat anterior té un import màxim de 15.000.000 d'euros, sens perjudici que es pugui ampliar mitjançant un acord del Consell de Govern. A més, aquest programa serà gestionat per l'Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI), amb càrrec al seu pressupost, sens perjudici de la intervenció d'una entitat col·laboradora i de les entitats financeres, per mitjà de la subscripció dels convenis de col·laboració corresponents.

L'entitat col·laboradora a què es refereix el paràgraf anterior pot ser qualsevol entitat pública o privada sense ànim de lucre d'acord amb els seus estatuts, i el conveni que subscrigui l'IBAVI amb aquesta, que ha de preveure la compensació corresponent, i també el que se subscrigui amb les entitats financeres que s'adhereixin al programa, han de tenir una durada concordant amb els drets i les obligacions de les parts inherents al programa.

Disposició addicional segona

Especificitats per a les administracions insulars i locals

Per als anys 2022 i 2023, els consells insulars i els ajuntaments que adoptin mesures per pal·liar l'escalada de preus i que les tramitin com a subvencions poden aplicar la previsió que conté l'article 28.2 d'aquest Decret llei.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Es deroguen, amb caràcter general, totes les normes i disposicions que s'oposin a aquest Decret llei o que contradiguin el que s'hi estableix, i, en particular, queden derogats els apartats 2 i 3 de la disposició transitòria vuitena i la disposició transitòria desena de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears.

Disposició final primera

Modificació de la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l'habitatge de les Illes Balears

S'introdueix un nou article, el 64 bis, a la Llei 5/2018, de 19 de juny, amb el contingut següent:

Article 64 bis

Règim d'accés a habitatge protegit

a) Persones beneficiàries

1. Poden accedir a un habitatge protegit, en règim de propietat, les persones que, mancant d'un habitatge en propietat, acreditin els ingressos que es concretin mitjançant acord del Consell de Govern i compleixin els requisits que reglamentàriament s'estableixin per a l'accés a aquesta mena d'habitatges, i han d'estar inscrites en el Registre públic de demandants d'habitatge protegit.

2. En els casos de liquidació del règim econòmic matrimonial i de parelles de fet legalment constituïdes, quan l'habitatge que els hagi estat adjudicat s'atribueixi a un dels cònjuges, no serà necessari el compliment d'aquests requisits.

3. En els supòsits d'adquisicions mortis causa, entenent inclosos en aquest supòsit els pactes successoris, quan la nova persona propietària no compleixi les condicions i els requisits específics per accedir a un habitatge subjecte a algun règim de protecció, l'ha de transmetre o arrendar en el termini de dos anys a qui compleixi les condicions establertes en la normativa per adquirir-lo o arrendar-lo amb les mateixes condicions.

Quan el dret d'adquisició de l'habitatge per successió mortis causa es refereixi a una persona menor no emancipada, no li serà aplicable el que es disposa en el paràgraf anterior.

4. En el cas que, després de produïda l'adjudicació de l'habitatge protegit de promoció pública i abans de la signatura del contracte corresponent, mori la persona adjudicatària, es poden subrogar en aquesta condició de persona adjudicatària els membres de la unitat familiar o de convivència que figurin en la sol·licitud formulada, i s'aplicarà, si escau, i a l'efecte de designar la persona adjudicatària, l'ordre de prelació establert en la legislació d'arrendaments urbans.

b) Situacions excepcionals en el règim d'accés

1. Excepcionalment, poden accedir a un habitatge protegit les persones que siguin propietàries d'un altre habitatge quan estigui subjecte a expedient d'expropiació forçosa, les persones separades o divorciades que es trobin al corrent en el pagament de les pensions alimentàries i compensatòries i que hagin estat privades de l'ús de l'habitatge per sentència o conveni regulador i les que ocupin allotjaments provisionals com a conseqüència d'actuacions d'emergència o remodelacions urbanes que impliquin la pèrdua del seu habitatge.

2. També poden adquirir per dació en pagament un habitatge protegit les entitats de crèdit que, respecte als habitatges, hagin formalitzat un préstec hipotecari, amb la finalitat d'evitar més despeses als propietaris, amb l'obligació de destinar-les exclusivament a la finalitat i als destinataris que determini el règim jurídic aplicable a aquelles, de conformitat amb el que es preveu en la seva qualificació com a habitatges protegits.

 

Disposició final segona

Modificació de la Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s'han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

S'introdueix una disposició addicional (l'onzena) a la Llei 4/2021, de 17 de desembre, amb el contingut següent:

Disposició addicional onzena

Especificitats per a la rehabilitació energètica en determinades edificacions

En els edificis fora d'ordenació, sobre la base de l'article 129, apartat 2, lletra c), de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, i als únics efectes de poder executar les inversions regulades en el Reial decret 853/2021, de 5 d'octubre, C02.101 del Programa de rehabilitació per a la recuperació econòmica i social en entorns residencials, es poden dur a terme obres de rehabilitació sense tenir en compte les limitacions i prohibicions establertes en l'article esmentat.

En qualsevol cas, les obres de rehabilitació han d'estar incloses en almenys un dels programes següents:

a) Programa 1. Ajuda a les actuacions de rehabilitació en l'àmbit de barri, concretament les actuacions de millora o rehabilitació d'edificis d'ús predominantment residencial per a habitatge, sempre que s'obtengui una reducció almenys del 30 % del consum d'energia primària no renovable, referida a la certificació energètica.

b) Programa 3. Ajuda a les actuacions de rehabilitació en l'àmbit d'edifici l'objecte del qual és el finançament de la millora acreditada de l'eficiència energètica amb especial atenció a l'envolupant edificatòria de tipologia residencial col·lectiva.

En tots dos casos,a) i b), almenys el 50 % de la superfície construïda sobre rasant de l'edifici ha de ser d'ús residencial d'habitatge.

Disposició final tercera

Modificació de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears

1. Els apartats 1 i 2 de l'article 11 de la Llei 7/2013 queden modificats de la manera següent:

1. La persona titular d'una activitat està obligada a tramitar davant l'òrgan competent la modificació de les condicions que emparen els títols habilitants d'acord amb el que estableix aquesta Llei. Quan aquesta modificació suposi l'exercici d'una nova activitat o l'ampliació d'activitats existents, només es podrà dur a terme si aquestes activitats són compatibles amb els usos permesos per la normativa urbanística.

Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per condicions que emparen els títols habilitantsles que es troben reflectides en el projecte d'activitats o deriven de la normativa que sigui aplicable, l'alteració de les quals ha de dur implícita l'actualització del projecte de l'activitat.

2. Les modificacions de les instal·lacions de les activitats existents podran ser substancials, importants o simples, i s'han de tramitar d'acord amb aquesta Llei, la normativa urbanística i la resta de normativa sectorial que sigui aplicable. No tenen la condició de modificacions als efectes d'aquesta Llei les actuacions de reforma, reparació o manteniment de les edificacions o de les instal·lacions d'una activitat, quan no és necessari alterar el projecte d'activitats per no fer cap actuació el resultat final de la qual no hi estigui previst; tot això, sens perjudici del compliment de la normativa sectorial que sigui aplicable i de l'obtenció de les preceptives autoritzacions urbanístiques.

2. Els apartats 2, 3 i 4 de l'article 15 de la Llei 7/2013 queden modificats de la manera següent:

2. En la construcció o reforma d'edificis destinats a activitats o d'edificis l'ús predominant dels quals sigui el residencial i en els quals es prevegi la construcció d'establiments físics susceptibles d'activitats, no s'haurà d'aportar cap projecte d'activitats si la determinació de les activitats que s'hi vulguin dur a terme és desconeguda. Per a l'atorgament de les llicències urbanístiques, el projecte d'obra que es presenti ha d'incorporar el contingut que sobre aquests tipus d'actuació preveu l'annex II. Aquest contingut es pot presentar també com a documentació tècnica annexa al projecte bàsic.

3. Les obres de reforma, modernització o manteniment dels edificis destinats predominantment o no a l'exercici d'activitats, quan aquestes obres no suposin la modificació de les condicions dels títols habilitants de les activitats existents, incloses les infraestructures comunes, no han de presentar cap projecte d'activitat d'acord amb aquesta Llei.

4. Per a l'atorgament de les llicències urbanístiques per a la construcció d'edificis l'ús predominant dels quals sigui el residencial i on es prevegin aparcaments, el projecte d'obra que es presenti ha d'incorporar el contingut que sobre aquest tipus d'actuació preveu l'annex II, que es pot presentar també com a documentació tècnica annexa al projecte bàsic, tret que es presenti ja el projecte d'activitat de l'aparcament complet. Si no s'ha presentat abans, el projecte d'activitat de l'aparcament s'ha de presentar juntament amb el d'execució de l'obra. Aquests aparcaments no tenen la condició d'activitats als efectes d'aquesta Llei i no han de presentar cap declaració responsable per a l'inici i l'exercici de l'activitat d'aparcament.

3. Els apartats 1, 2, 4 i 7 de l'article 32 de la Llei 7/2013 queden modificats de la manera següent:

1. Es creen els registres administratius següents:

a) Registre de les entitats col·laboradores en matèria d'activitats.

b) Registre autonòmic d'activitats itinerants.

c) Registre d'acreditació del personal dels serveis d'admissió i control d'ambient intern dels espectacles públics i les activitats recreatives.

2. Els registres esmentats en els apartats a), b) i c) anteriors queden adscrits a la conselleria competent en matèria d'activitats classificades i espectacles públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. En tot cas, s'ha de complir la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i la resta de la normativa aplicable.

[...]

4. En el Registre de les entitats col·laboradores en matèria d'activitats s'hi inscriuran les entitats habilitades d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

[...]

7. Baixa del Registre d'activitats:

a) El Registre de les entitats col·laboradores en matèria d'activitats: l'administració competent procedirà a la baixa en el Registre quan l'entitat perdi l'habilitació d'acord amb el que disposa la Llei. També es deixarà constància en el Registre de la suspensió de l'habilitació.

b) El Registre d'activitats itinerants: la baixa de les activitats que pertanyen a aquesta categoria només la podrà fer la persona en la qual concorrin la titularitat de l'activitat en qüestió i el ple domini de l'atracció, o la farà l'administració competent d'ofici amb sanció ferma. Així mateix, si de les comprovacions fetes es desprèn la falsedat, l'omissió o la inexactitud essencial de les dades declarades, amb l'audiència prèvia a les persones interessades, s'ha de suspendre l'activitat o la instal·lació i s'ha de dictar una resolució per la qual es cancel·la la inscripció en el Registre, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que això pugui comportar.

4. L'article 33 de la Llei 7/2013 queda modificat de la manera següent:

Article 33

Interoperabilitat de dades

La conselleria competent en matèria d'activitats classificades i espectacles públics ha d'impulsar una plataforma interadministrativa per tal de garantir la interoperabilitat de les dades dels registres municipals d'activitats permanents i facilitar-ne l'accés públic en els termes que es prevegin reglamentàriament.

​​​​​​​5. L'apartat 1 de l'article 35 de la Llei 7/2013 queda modificat de la manera següent:

1. Per exercir una activitat permanent de les que preveu aquesta Llei és necessari:

a) Disposar de les instal·lacions necessàries per dur a terme l'activitat, que han de complir el que determina aquesta Llei i la resta de normativa sectorial que hi sigui aplicable. Aquestes instal·lacions hauran d'estar reflectides en un projecte d'activitat el contingut del qual forma part del títol habilitant i que s'haurà d'alterar o modificar en els termes i en la forma legalment prevists per tal que estigui sempre actualitzat.

b) Presentar una declaració responsable davant l'administració competent, en els termes que preveuen els articles 42 a 44.

6. L'article 39 de la Llei 7/2013 queda modificat de la manera següent:

Article 39

Documentació tècnica

Per tal de dur a terme les instal·lacions necessàries per a una activitat major o menor, el promotor ha de presentar davant l'ajuntament el projecte d'activitat amb el contingut que, com a mínim, preveu l'annex II d'aquesta Llei.

Quan sigui necessari obtenir la corresponent llicència urbanística, el promotor de la instal·lació pot optar entre presentar, amb el projecte bàsic d'edificació, un projecte preliminar d'activitats d'acord amb l'annex II d'aquesta Llei o integrar el contingut d'aquest en el projecte d'obres. En qualsevol cas, ha de presentar el projecte d'activitats complet com a màxim en el moment de presentar el projecte d'execució d'obres.

En la resta de casos, si és preceptiva la presentació d'una comunicació prèvia per a la realització d'obres i instal·lacions, es pot presentar el projecte d'activitat juntament amb aquesta o presentar una memòria descriptiva en què es faci menció de les activitats i instal·lacions que s'han d'implantar, el pressupost i, a més, es justifiqui l'absència dels aspectes que poden provocar una situació d'impossibilitat material de dur a terme l'activitat que es pretén desenvolupar. En el supòsit de presentació de la memòria descriptiva, és preceptiva la presentació del projecte d'activitat a l'administració competent abans de poder fer ús de les noves instal·lacions.

En els casos de modificacions d'activitats existents, l'abast del contingut del projecte d'activitat que s'ha d'aportar dependrà del tipus de modificació d'acord amb el que fixa l'article 11.

És un deure del promotor disposar de les autoritzacions prèvies necessàries i de la documentació tècnica pertinent al llarg de l'execució de les obres, i exhibir-les als representants de l'administració competent que ho requereixin en exercici de la seva activitat inspectora.

7. L'apartat 2 de l'article 43 de la Llei 7/2013 queda modificat de la manera següent:

2. L'inici i l'exercici d'una activitat major o menor en un establiment que no necessita la realització d'obres o instal·lacions requereix la presentació a l'òrgan competent d'una declaració responsable del titular en la qual s'identifiqui l'activitat que s'ha de dur a terme i el projecte en què s'empara. La declaració responsable haurà d'anar acompanyada del certificat d'un tècnic competent en què es declara que les instal·lacions existents són conformes al projecte de l'activitat i adequades per a l'exercici de l'activitat que es vol desenvolupar.

8. L'article 44 de la Llei 7/2013 queda modificat de la manera següent:

Article 44

Modificació de les activitats

En el cas de l'execució de modificacions d'activitats existents d'acord amb el que preveuen els articles 37 i 38, si no ho ha fet abans, el titular ha de presentar a l'ajuntament el projecte d'activitat i, a més, ha de presentar un certificat d'un tècnic competent que acrediti que les instal·lacions s'ajusten al projecte d'activitats modificat i que són adequades per a l'exercici de l'activitat que es vol desenvolupar, tot això abans de poder fer ús de les instal·lacions executades.

En el cas que la modificació tengui el caràcter de substancial segons el que disposa l'article 11 o suposi la implantació d'una nova activitat, serà necessària també la presentació d'una declaració responsable en la qual el titular manifesti el compliment de la normativa que sigui aplicable per a l'exercici de la seva activitat. Amb aquesta declaració s'ha d'adjuntar un certificat d'un tècnic competent que acrediti que les instal·lacions s'ajusten al projecte d'activitats modificat i que són adequades per a l'exercici de l'activitat que es vol desenvolupar.

9. L'article 45 de la Llei 7/2013 queda modificat de la manera següent:

Article 45

Efectes de la presentació de la declaració responsable

1. La presentació de la declaració responsable d'acord amb el que preveu l'article 43 faculta per a l'inici i l'exercici de l'activitat, sens perjudici del que indica l'apartat 4 de l'article 69 de la Llei 39/2015 o la norma que el substitueixi.

En el cas de la presentació de la declaració responsable prevista en l'article 44, aquesta faculta per a l'ús de les instal·lacions executades i l'exercici de l'activitat que s'hi vincula, també sens perjudici del que indica l'apartat 4 de l'article 69 de la Llei 39/2015 o la norma que el substitueixi.

2. La inexactitud, la falsedat o l'omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada o informació que s'incorpori a una declaració responsable determina la impossibilitat de continuar l'exercici del dret o l'activitat afectada des del moment en què es tengui constància d'aquests fets, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que es detectin.

No obstant això, l'administració competent ha de resoldre declarant la concurrència d'aquestes circumstàncies que determinen la invalidesa del títol habilitant, amb l'audiència prèvia al titular, al qual ha d'atorgar un termini no inferior a dos mesos per tal que pugui esmenar les deficiències observades.

Amb l'acord que inicia el procediment per determinar l'eventual ineficàcia del títol habilitant, es pot ordenar el tancament total o parcial de l'activitat sempre que s'acrediti un risc per a persones, els seus béns o el medi ambient.

10. L'article 46 de la Llei 7/2013 queda modificat de la manera següent:

Article 46

Autoritzacions provisionals d'instal·lacions imprescindibles per desenvolupar l'activitat principal

1. En cas que s'hagi iniciat un expedient de legalització d'instal·lacions complementàries que resultin imprescindibles per desenvolupar l'activitat principal, l'ajuntament pot autoritzar provisionalment i per una sola vegada l'ús d'aquestes instal·lacions sempre que:

a) L'activitat principal disposi de títol habilitant amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

b)Es presti fiança suficient sobre els danys que es puguin ocasionar en cas de denegació de la sol·licitud de legalització de les activitats complementàries.

c) Acreditin que l'autorització provisional no suposi un risc per a les persones i el medi ambient.

2. El termini màxim de vigència d'aquesta autorització serà d'un any, amb possibilitat de prorrogar-se durant sis mesos si el procés de legalització es troba en estat avançat.

11. L'article 49 de la Llei 7/2013 queda modificat de la manera següent:

Article 49

Obligació de fer revisions tècniques periòdiques en activitats permanents

1. Sens perjudici de les inspeccions a què siguin sotmeses les activitats en qualsevol moment per part de les administracions competents, els titulars de les activitats han de fer una revisió tècnica periòdica en el termini de deu anys comptadors des de l'inici de l'activitat i, successivament, cada de deu anys comptadors des de la darrera revisió.

2. Als efectes del còmput dels terminis de l'apartat anterior, també té la consideració d'inici de l'activitat la realització de modificacions substancials que preveu l'article 11.

3. Quan es tracti d'activitats en espais compartits és el titular de la instal·lació l'obligat a fer les revisions periòdiques que preveu aquesta Llei.

12. La disposició addicional setena de la Llei 7/2013 queda modificada de la manera següent:

Disposició addicional setena

Registres municipals d'activitats permanents i documentació in situ

1. Els ajuntaments han de crear un registre municipal d'activitats permanents d'acord amb el que reglamentàriament es determini, el qual garantirà la publicitat de les dades i la seva interoperabilitat amb la resta d'administracions públiques d'acord amb l'article 33 d'aquesta Llei.

2. No serà preceptiva la presentació o la possessió de la documentació que preveu aquesta Llei en el lloc on s'exerceix l'activitat quan aquesta es trobi dipositada en el Registre municipal d'activitats i sigui accessible per via telemàtica.

13. L'apartat 1 de la disposició transitòria onzena de la Llei 7/2013 queda modificat de la manera següent:

1.Els titulars de les activitats permanents existents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei han de presentar a l'administració competent una revisió tècnica en els termes que regula l'article 50. Aquesta revisió s'ha de fer abans del 31 de desembre de 2024, quan es tracta d'activitats permanents majors, i abans del 31 de desembre de 2026, en la resta de casos. Les successives revisions es faran cada deu anys, d'acord amb el que disposa l'article 49.

A l'efecte que preveu el paràgraf anterior, la revisió tècnica s'ha d'entendre també feta quan es duguin a terme modificacions substancials de les previstes en l'article 11.

14. Les referències de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, a la Secció 1a (activitats permanents) del Registre autonòmic d'activitats s'han d'entendre fetes als registres municipals d'activitats permanents.

Disposició final quarta

Modificació de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears

S'afegeix un nou apartat, l'apartat 3, a l'article 206 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, amb el contingut següent:

3. Per a l'execució dels corresponents plans de finançament d'infraestructures i de serveis públics, el conseller o consellera competent en matèria de cooperació local, mitjançant una resolució, ha d'establir la distribució dels fons disponibles entre els municipis afectats, en consideració, entre altres circumstàncies, al nombre d'habitants i al nombre de nuclis poblacionals.

Disposició final cinquena

Modificacions del Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s'adopten mesures extraordinàries i urgents per a pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna

1.Es modifica l'apartat 2 de l'article 11 del Decret llei 4/2022, de 30 de març, que passa a tenir la redacció següent:

2. Aquest règim especial té vigència fins al dia 31 de desembre de 2023, data a partir de la qual no es poden aprovar bases reguladores ni iniciar procediments de concessió de subvencions a l'empara d'aquest capítol, que sí que és aplicable, això no obstant i si escau, a les actuacions dels procediments en tramitació que s'hagin iniciat amb anterioritat a la data esmentada.

2. Es modifica l'apartat 1 de l'article 16 del Decret llei 4/2022, de 30 de març, que passa a tenir la redacció següent:

1. A l'efecte d'aquest capítol, s'entén per alteració extraordinària i imprevisible una variació dels preus dels materials que, en conjunt, determini un increment igual o superior al 6 % de la quantia dels costs d'aquests materials prevists en el contracte.

3. Es modifica l'article 19 del Decret llei 4/2022, de 30 de març, que passa a tenir la redacció següent:

Article 19

Pagament de la compensació extraordinària dels contractes d'obra

1. La compensació extraordinària prevista en la lletra a) de l'article 17.1 s'aplica sens perjudici de la regulació que estableixi la legislació bàsica per a aquests supòsits i d'acord amb la regla d'incompatibilitat a què es refereix l'article 15.4 d'aquest Decret llei.

En tot cas, les quanties que es percebin a l'empara d'aquest capítol s'han de computar i tenir en consideració en qualsevol altra resolució o mesura que es pugui acordar orientada a garantir la viabilitat econòmica del contracte, de manera que no es pugui obtenir una doble compensació per la mateixa causa.

2. L'import resultant de la compensació extraordinària a què es refereix el primer paràgraf de l'apartat 1 anterior s'ha d'aplicar a la certificació final d'obra com a partida addicional amb ple respecte a la legislació pressupostària. L'òrgan de contractació està facultat, sempre que compleixi els requisits que disposa la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, o la normativa pressupostària aplicable, per fer pagaments a compte per l'import de la revisió calculada en la data de pagament de cada certificació d'obra.

L'import s'ha de corregir, si escau, a l'alça o a la baixa, en la liquidació del contracte, amb els índexs a què es refereix l'Acord del Consell de Govern de 31 d'octubre de 2022 pel qual s'adopten els paràmetres i la metodologia per al càlcul de la compensació extraordinària a què fa referència la lletra a) de l'article 17.1, en relació amb la lletra d) de l'article 18.3, que siguin aplicables al període en què s'hagi fet la revisió.

3. El pagament de la compensació extraordinària a què fa referència la lletra a) de l'article 17 està supeditat al fet que el contractista renunciï a qualsevol reclamació administrativa o judicial derivada de l'increment del cost dels materials.

4. El contractista que percebi l'import resultant d'aquesta compensació extraordinària ha de repercutir al subcontractista la part que correspongui a la porció de l'obra subcontractada. El subcontractista té acció contra el contractista per reclamar-li aquesta part. Els subcontractistes no tenen acció directa davant l'administració contractant per les obligacions contretes amb ells pel contractista com a conseqüència de l'execució del contracte principal i dels subcontractes.

5. En els casos en què s'hagi reconegut al contractista el dret a la compensació extraordinària, l'òrgan de contractació, amb l'audiència prèvia del contractista, ha d'aprovar un nou programa de treball adaptat a les circumstàncies actuals de l'obra. El contractista està obligat a complir el programa esmentat.

L'incompliment del programa de treball per causa imputable al contractista, una vegada percebut l'import resultant de la compensació extraordinària en tot o en part, produeix els efectes següents:

a) Si el retard és superior a un mes, l'òrgan de contractació pot imposar al contractista multes coercitives quan persisteixi en l'incompliment de les seves obligacions, sempre que hagi estat requerit prèviament i no les hagi complert en el termini fixat. L'import diari de la multa serà proporcional al dany causat a l'interès públic, amb un límit màxim de 10.000 euros al dia.

b) Si el retard és superior a dos mesos, l'òrgan de contractació pot imposar al contractista, a més, una penalitat del deu per cent del preu d'adjudicació del contracte.

c) Si el retard és superior a tres mesos, sens perjudici de les multes i les penalitats ja imposades, el contractista perdrà el dret a la compensació extraordinària i estarà obligat a tornar tots els imports que hagi rebut en aquest concepte. En aquest cas, l'òrgan de contractació, amb l'audiència prèvia del contractista, pot declarar resolt el contracte per culpa del contractista a l'efecte del que preveu la lletra c) de l'article 71.2 de la Llei 9/2017.

6. Els acords que s'adoptin en aplicació del que preveu aquest article són immediatament executius. Tots els deutes que se'n derivin es poden fer efectius mitjançant deducció dels imports que, en concepte de pagament total o parcial, s'hagin d'abonar al contractista o sobre la garantia que, si s'escau, s'hagi constituït, quan no es puguin deduir dels pagaments esmentats. Quan la garantia no sigui suficient per cobrir aquestes responsabilitats, es cobrarà la diferència mitjançant el procediment administratiu de constrenyiment, d'acord amb el que estableixen les normes de recaptació aplicables.

4. Es modifica la disposició addicional primera del Decret llei 4/2022, de 30 de març, que passa a tenir la redacció següent:

Disposició addicional primera

Normes per a les administracions insulars i locals

Les normes que s'aproven mitjançant el capítol V d'aquest Decret llei, i també l'Acord del Consell de Govern a què es refereix la lletra d) de l'article 18.3, són aplicables, sens perjudici de la legislació de caràcter bàsic i de l'autonomia local i insular, als contractes dels consells insulars i de les entitats locals, i als contractes del seu sector públic instrumental.

Aquestes entitats també poden aplicar les normes d'agilitació de l'activitat subvencional que conté aquest Decret llei.

Així mateix, aquestes entitats també poden adoptar les normes que contenen les disposicions addicionals quarta i cinquena d'aquest Decret llei, per tal de d'agilitar els processos selectius que han d'executar les ofertes d'ocupació pública i la provisió de llocs de treball, a més de facilitar la crida de personal funcionari interí, com també les normes legals i reglamentàries en matèria de funció pública, que es modifiquen mitjançant les disposicions finals cinquena, sisena, setena i vuitena d'aquest Decret llei.

5. Es modifica el segon paràgraf de la disposició addicional quarta del Decret llei 4/2022, de 30 de març, que passa a tenir la redacció següent:

2. La Comissió Permanent de Selecció i Provisió és l'òrgan col·legiat encarregat, com a regla general, de la realització dels processos selectius d'accés a la funció pública tant del personal funcionari com del personal laboral i, també, de la comprovació dels mèrits en els procediments ordinaris de provisió de llocs de treball del personal al servei de l'Administració.

​​​​​​​Disposició final sisena

Modificació del Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de noves mesures urgents per reduir la temporalitat en l'ocupació pública de les Illes Balears

Es modifica l'apartat segon de la disposició transitòria primera del Decret llei 6/2022, de 13 de juny, que passa a tenir la redacció següent:

2. La Relació de llocs de treball de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears s'ha de modificar per determinar la naturalesa dels llocs de treball, com a genèrics o singularitzats, un cop s'hagi aprovat el desenvolupament del sistema de provisió per concurs obert i permanent.

Disposició final setena

Modificació del Decret llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears

1. S'introdueix un punt 2 a la disposició addicional sisena del Decret llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, amb el contingut següent:

2. L'òrgan col·legiat de màxima representació en el govern, gestió i deliberació de l'entitat pública empresarial ha d'estar format com a mínim per representants de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears. La Presidència d'aquest òrgan col·legiat ha de recaure en l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, mentre que la Vicepresidència ha de recaure en la Universitat de les Illes Balears.

2. Es renumeren els apartats 2, 3, 4, 5, 6 i 7 de la disposició addicional sisena del Decret llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, que passen a ser els apartats 3, 4, 5, 6, 7 i 8, respectivament.

3. S'introdueix un punt 9 a la disposició addicional sisena del Decret llei 3/2022, d'11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears, amb el contingut següent:

9. Qualsevol ensenyament conduent a l'obtenció de titulacions universitàries que imparteixi l'EHIB, a través de l'Escola Universitària d'Hoteleria de les Illes Balears o un altre centre adscrit que pugui crear, ho ha de fer preferencialment amb adscripció a la Universitat de les Illes Balears.

Disposició final vuitena

Modificació del Decret 84/2010, de 25 de juny, pel qual es regulen els criteris per calcular la capacitat econòmica amb la finalitat d'establir la participació econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions assistencials que formen part de la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència de les Illes Balears, i per concretar les prestacions econòmiques del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència

1. Es modifica el punt segon de l'article 4 del Decret 84/2010, de 25 de juny, amb el contingut següent:

2. Les persones amb una capacitat econòmica igual o inferior a 1,25 vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) anual de l'exercici en curs no participen del cost dels serveis.

2. Es modifica el punt segon de l'article 6 del Decret 84/2010, de 25 de juny, amb el contingut següent:

2. Només es pot reduir la capacitat econòmica de la persona beneficiària fins a una quantia equivalent a 1,25 vegades l'IPREM de l'exercici corresponent per al manteniment de la seva llar.

3. Es modifica el punt setè de l'article 9 del Decret 84/2010, de 25 de juny, amb el contingut següent:

7. Una vegada calculada, d'acord amb el que preveuen els apartats anteriors, l'aportació econòmica de la persona usuària al servei d'atenció residencial es pot reduir en els supòsits següents:

a) Si la persona interessada té cònjuge o parella de fet, aquesta ha de disposar d'una quantia anual equivalent a dos IPREMs de l'exercici corresponent. En el cas d'ascendents majors de 65 anys, descendents o persones vinculades per tutela o acolliment menors de 25 anys o majors d'aquesta edat en situació de dependència o discapacitat, sempre que hi convisquin i en depenguin econòmicament, cada una d'aquestes persones ha de disposar d'una quantia anual equivalent a 1,25 vegades l'IPREM de l'exercici corresponent. Aquesta reducció es refereix a la participació econòmica de la persona usuària. En cap cas, el que preveu aquest apartat no implica reconèixer drets econòmics a favor de les persones esmentades.

​​​​​​​b) Es garanteix una quantia mínima per a despeses personals de la persona usuària del servei residencial, en termes anuals, equivalent a un 12,5 % de l'IPREM de l'exercici corresponent.

4. Es modifiquen els punts sisè i setè de l'article 11 del Decret 84/2010, de 25 de juny, amb el contingut següent:

6. Les persones amb una capacitat econòmica igual o inferior a 1,25 vegades l'IPREM per a l'exercici corresponent no participen del cost d'aquests serveis.

7. Per aplicar el sistema de participació econòmica de la persona usuària, només se'n pot reduir la capacitat econòmica fins a una quantia equivalent a 1,25 vegades l'IPREM de l'exercici corresponent.

5. S'afegeixen els apartats tercer a sisè a l'article 12 del Decret 84/2010, de 25 de juny, amb el contingut següent:

3. La participació econòmica de la persona beneficiària en el servei d'ajuda a domicili es determina de manera progressiva, d'acord amb la seva capacitat econòmica, segons la fórmula següent:

10 + [(CE – IPREM) / IPREM)] x 13,75

CE: capacitat econòmica de la persona

4. El resultat de la fórmula anterior és un percentatge que, aplicat a la capacitat econòmica de la persona beneficiària, proporciona la seva participació en el servei. En cap cas la participació no pot superar el 65 % dels indicadors de referència dels serveis de centre de dia i centre de nit, i el mòdul social es fixa en un 35 %.

5. Les persones beneficiàries del servei d'ajuda a domicili amb una capacitat econòmica igual o inferior a 1,25 IPREMs per a l'exercici corresponent no participen en el pagament d'aquest servei.

6. Per aplicar el sistema de pagament només es pot reduir la capacitat econòmica de la persona beneficiària fins a una quantia equivalent a 1,25 vegades l'IPREM per a l'exercici corresponent, per al manteniment de la llar.

6. Es modifica l'article 13 del Decret 84/2010, de 25 de juny, amb el contingut següent:

En el servei de teleassistència, la persona usuària no ha de participar en el cost del servei.

7. Es modifica el punt segon de l'article 15 del Decret 84/2010, de 25 de juny, amb el contingut següent:

2. Si la capacitat econòmica de la persona beneficiària és igual o inferior a 1,25 vegades l'IPREM per a l'exercici corresponent, la quantia de la prestació és del 100 %.

Disposició final novena

Modificació del Decret 83/2010, de 25 de juny, pel qual s'estableixen els principis generals del procediment per al reconeixement del dret als serveis i les prestacions del Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència, la intensitat de protecció i el règim de compatibilitats dels serveis i les prestacions, i es crea la Xarxa Pública d'Atenció a la Dependència de les Illes Balears

Es modifica el punt segon de l'article 34 del Decret 83/2010, de 25 de juny, amb el contingut següent:

2. Si la persona beneficiària incompleix les obligacions establertes en l'apartat anterior i d'això es deriven quanties indegudament percebudes de la prestació econòmica reconeguda, o una participació insuficient en el cost dels serveis, està obligada a reintegrar-les o a abonar-ne la diferència que correspongui, sens perjudici de les actuacions sancionadores que siguin procedents.

Excepcionalment, quan el canvi de cuidador sigui de manera sobtada i amb caràcter d'urgència, mitjançant declaracions responsables del dependent i del nou cuidador i informe tècnic del treballador social que justifiqui que les cures s'han continuat prestant, es donarà aquesta situació per acreditada sense que suposi la pèrdua del dret assenyalada anteriorment ni la consideració de quantia percebuda indegudament.

Disposició final desena

Deslegalització

El Consell de Govern, mitjançant decret, pot modificar les normes que contenen les disposicions finals vuitena i novena d'aquest Decret llei.

​​​​​​​Disposició final onzena

Entrada en vigor

Aquest Decret llei comença a vigir el mateix dia de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. Això no obstant, les previsions que se contenen en l'apartat 4 de la disposició final cinquena retrotreuen els efectes al 3 de novembre de 2022 i les que conté la disposició final vuitena produeixen efectes a partir del dia 1 de gener de 2023.

 

Palma, 7 de novembre de 2022

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat	La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors
Mercedes Garrido Rodríguez	Rosario Sánchez Grau
El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball (Per suplència d'acord amb l'article 1 del Decret 10/2021, de 13 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears) Josep Marí Ribas	La consellera d'Afers Socials i Esports Fina Santiago Rodríguez
El conseller d'Educació i Formació Professional Martí Xavier March i Cerdà	El conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura Miquel Company i Pons
El conseller de Mobilitat i Habitatge Josep Marí i Ribas
El vicepresident (Per suplència d'acord amb l'article 7 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears) Juan Pedro Yllanes Súarez