BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

1. La indústria és reconeguda com un sector clau per al desenvolupament econòmic dels països. No de bades, l’expansió de l’activitat industrial ha estat transcendental per impulsar la innovació tecnològica, la capacitat exportadora, la sofisticació dels processos productius i, en definitiva, per augmentar el creixement econòmic. Els efectes de les diferents revolucions industrials, a més a més, han anat més enllà de l’àmbit estrictament econòmic i han impulsat canvis importants a l’àmbit social i demogràfic, com la generació d’una àmplia classe mitjana.

Avui dia, la contribució de la indústria al creixement mundial és dispar. Així, mentre a les economies emergents de l’est asiàtic —Corea del Sud, la Xina i Tailàndia— la contribució del sector industrial al creixement frega el 30 % del PIB, a les economies avançades a l’un i l’altre costat de l’Atlàntic —EUA i UE-28— no supera el 15 %, i a les Illes Balears se situa en el 7,5 %. La pèrdua de pes que experimenta la indústria a les Illes Balears es va iniciar fa més de trenta anys i s’ha accentuat des de l’entrada del nou segle. Així, si l’any 1987 la indústria balear aportava prop del 10 % del valor afegit brut que es generava a les illes, actualment el seu pes es xifra en el 7,5 %, un percentatge que es limita al 3,4 % en el cas de la indústria manufacturera.

Arran de la Llei 4/2017, de 12 de juliol, d’indústria de les Illes Balears, i més concretament des de l’aprovació pel Consell de Govern, el 26 de gener de 2018, del Pla Director d’Indústria de les Illes Balears 2018-2025, encara que es reconeix que la definició d’aquest Pla coincideix amb un context econòmic general favorable generat fonamentalment pel sector dels serveis (hoteleria) i la recuperació del sector de la construcció,  afloren clarament les debilitats del sector industrial, assenyalades en el Pla, que són: la presència limitada de la indústria en el teixit productiu regional; el retrocés del secundari balear; la contracció creixent de la producció manufacturera; la baixa especialització industrial; el baix nivell tecnològic predominant; l’escassa participació en el sistema d’innovació; l’elevada dependència dels costos de mà d’obra i matèries primeres; la productivitat manufacturera baixa; el magre retorn de la inversió; el baix nivell de capitalització de l’activitat; la inversió insuficient; l’escassa adopció i ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC); el desajust per inadequació de la mà d’obra; la manca de dimensió empresarial per assumir amb garanties projectes innovadors d’àmbit global i afrontar els reptes d’un mercat global, i la presència elevada d’unitats de menor mida, entre d’altres.

Precisament, per tal d’aconseguir una expansió significativa i sostenible del teixit industrial de les Illes Balears o la consolidació d’aquest, o l’adopció de mesures adreçades a garantir la viabilitat d’una empresa o sector industrial exposat a riscs per a la seva continuïtat, es va incloure en la Llei 4/2017 la figura dels projectes industrials estratègics, projectes que es considera que, per l’indubtable interès social, tenen una dimensió supramunicipal, és a dir, una incidència que transcendeix l’àmbit municipal per la seva magnitud, importància o característiques especials.

Aquests projectes estratègics van dirigits fonamentalment a afavorir les inversions que siguin rellevants per a millorar o consolidar el teixit industrial balear. S’ha de fer una menció especial de tots els projectes  destinats a reindustrialitzar zones geogràfiques que hagin patit una pèrdua de pes remarcable de la indústria dins la seva estructura econòmica; com també de tots els sectors industrials estratègics en risc real de veure compromesa la seva continuïtat en el futur.

També és important deixar palesa la importància que tenen, a l’hora de definir una proposta d’inversió com a projecte estratègic, les seves implicacions de política energètica i mediambiental. El repte que es vol assolir és el d’una indústria neta i compromesa ambientalment, promovent tant l’eficiència energètica com la disminució de les emissions a l’atmosfera.

Per tot el que ha estat exposat, és necessari i urgent simplificar i abreujar tant com sigui possible els processos per aconseguir l’objectiu esmentat en un termini mínim, garantint a la vegada la sostenibilitat ambiental.

2. L’article 49 de l’Estatut d’autonomia permet al Govern dictar mesures legislatives provisionals, en forma de decret llei, en casos de necessitat extraordinària i urgent, les quals no poden afectar matèries determinades. Es tracta d’una figura inspirada en la que preveu l’article 86 de la Constitució espanyola, l’ús de la qual ha produït una jurisprudència extensa del Tribunal Constitucional. L’alt tribunal ha insistit que la definició, per part dels òrgans polítics, d’una situació d’extraordinària i urgent necessitat ha de ser explícita i raonada, i que hi ha d’haver una «connexió de sentit», o relació d’adequació, entre la situació excepcional i les mesures que es pretengui adoptar, que han de ser idònies, concretes i d’eficàcia immediata. És exponent d’aquesta doctrina constitucional la recent Sentència 12/2015, de 5 de febrer, en la qual es recullen els pronunciaments reiterats de l’alt tribunal sobre la utilització d’aquest instrument normatiu.

Des de la Sentència 137/2011, de 14 de setembre, el Tribunal Constitucional ha reconegut que la valoració de la necessitat extraordinària i urgent pot ser independent de la seva imprevisibilitat i, fins i tot, pot tenir l’origen en la inactivitat prèvia de l’administració competent, sempre que hi concorri efectivament l’excepcionalitat de la situació. Així mateix, el Tribunal Constitucional, en la mateixa línia que l’anterior Sentència 29/1986, de 20 de febrer, en la Sentència 237/2012, de 13 de desembre, raona que no s’ha de confondre l’eficàcia immediata de la norma provisional amb la seva execució instantània i, per tant, s’ha de permetre que les mesures adoptades amb caràcter d’urgència incloguin un posterior desplegament normatiu i d’actuacions administratives d’execució d’aquelles.

3. El Decret llei té habilitació expressa en l’article 49 de l’Estatut d’autonomia i es dicta a l’empara de les competències que exerceix la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, segons els articles 30.21, 30.24 i 42 de l’Estatut d’autonomia.

4. El Decret llei disposa de cinc articles, una disposició derogatòria i una final.

El primer dels articles està dedicat al seu objecte i finalitat, el segon a definir el concepte de projecte industrial estratègic i els seus requisits, el tercer a regular el procediment per a la declaració d’una proposta d’inversió com a projecte industrial estratègic, el quart a establir els efectes d’aquesta declaració i, finalment, el cinquè a regular el seguiment de les propostes declarades projectes industrials estratègics.

Per això, el Consell de Govern, a proposta del conseller de Treball, Comerç i Indústria, a l’empara de l’article 49 de l’Estatut d’autonomia, dicta el següent

 

Decret llei

Article 1

Objecte i finalitat

Aquest Decret llei té per objecte establir el procediment administratiu per declarar com a projectes industrials estratègics les propostes d’inversió definides en l’article següent, d’acord amb els principis d’agilització i simplificació dels procediments administratius; així com també els efectes de la declaració de projecte industrial estratègic i el seu seguiment.

Article 2

Concepte i requisits

1. Es podran considerar projectes industrials estratègics, d’acord amb l’article 7 d de la Llei 4/2017, de 12 de juliol, d’indústria de les Illes Balears, les propostes d’inversió per implantar, ampliar, modificar o reindustrialitzar una o diverses activitats industrials que tenguin com a resultat previsible una expansió significativa i sostenible del teixit industrial balear o la consolidació d’aquest, o l’adopció de mesures adreçades a garantir la viabilitat d’una empresa o sector industrial exposat a riscs per a la seva continuïtat.

2. Aquests projectes tan sols es podran ubicar a sòl classificat com a urbà o urbanitzable i sempre que l’activitat del projecte s’inclogui dins els usos permesos o, en cas contrari, que sigui un ús adequat a la ubicació del projecte. En cap cas s’entendrà com a adequada la ubicació a zones residencials o d’equipaments. Excepcionalment, i tan sols en els supòsits de projectes d’implantació d’energies renovables, es podran ubicar a sòl rústic comú.

3. Els promotors podran ser l’Administració pública, qualsevol entitat pública o persona física o jurídica privada, o col·laboració pública i privada.

4. A l’efecte de la declaració d’una proposta d’inversió com a projecte industrial estratègic, s’ha de tenir en compte:

a. La viabilitat econòmica i financera del projecte.

b. La previsió de la millora o expansió del teixit industrial de les Illes Balears.

c. La generació d’ocupació de qualitat que suposi el projecte.

d. La millora de la formació al llarg de la vida dels treballadors com a factor de competitivitat de les indústries.

e. El model energètic que garanteixi la suficiència del subministrament, la sostenibilitat ambiental i les tecnologies netes.

f. La reconversió energètica.

g. El nivell tecnològic i d’inversió que aporti al sector industrial.

h. La millora de les infraestructures i equipaments necessaris per a l’activitat industrial.

i. La promoció de l’agrupació i col·laboració d’empreses per afavorir l’activitat industrial internacional.

j. Es podrà tenir en compte qualsevol altre requisit que motivi la importància del projecte en el teixit industrial balear.

 

Article 3

Procediment

1. El procediment per a la declaració d’una proposta d’inversió com a projecte industrial estratègic s’ha d’iniciar a instància del promotor mitjançant una sol·licitud dirigida a la conselleria competent en matèria d’indústria, a la qual cal adjuntar:

a. Una memòria en què s’especifiquin, almenys, els punts següents:

• Característiques generals del projecte que en justifiquen la declaració, amb valoració del seu impacte en el teixit industrial de les Illes Balears.
• Calendari d’execució del projecte, que es podrà dur a terme per fases.
• Identificació de l’entitat promotora.
• Viabilitat econòmica i financera.
• Nivell de generació d’ocupació de qualitat.

b. Projecte tècnic de l’activitat, infraestructures, dotacions o instal·lacions objecte del projecte, així com de l’àmbit territorial afectat, incloent-hi plànols de situació i localització de les instal·lacions, la determinació gràfica del traçat i de les característiques d’accessos viaris i de les xarxes de conducció i distribució, així com la documentació exigible d’acord amb les autoritzacions necessàries previstes en la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears.

c. Acreditació de la solvència tècnica i econòmica del promotor, en la qual consti que compta amb els mitjans tècnics i econòmics suficients per dur a terme el projecte.

2. La instrucció del procediment correspon a la direcció general competent en matèria d’indústria, que ha de demanar tots els informes que siguin necessaris per a l’avaluació del projecte. En tot cas el projecte s’ha de sotmetre a avaluació ambiental o integrada en tots els supòsits en què la normativa mediambiental així ho exigeixi.

3. El projecte s’ha de  trametre a l’ajuntament corresponent perquè n’emeti un informe en el termini d’un mes, sobre el que comporta el projecte i sobre la seva incidència en el municipi. Per continuar el procediment, l’informe de l’ajuntament ha de ser favorable. També és preceptiu l’informe del consell insular corresponent, que haurà de ser emès en el mateix termini d’un mes. Aquest informe es considera determinant per a l’acord que s’ha d’adoptar. En ambdós casos s’aplicarà la suspensió del termini màxim per resoldre, previst en l’article 22.1 d de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

Quan el projecte afecti més d’un municipi, si els informes dels ajuntaments són contradictoris, n’haurà de resoldre la discrepància el Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. 

4. Amb l’emissió de l’informe, l’ajuntament ha d’exigir al promotor les taxes o els imposts que correspondrien a les llicències municipals que s’haurien d’atorgar si el projecte no fos declarat projecte industrial estratègic.

5. No serà necessari l’informe de l’ajuntament quan les obres de construcció d’infraestructura i equipaments s’hagin previst amb el grau de detall suficient com a obres que s’hagin d’executar en un pla especial, pla territorial insular o pla director sectorial aprovat degudament.

6. El projecte serà sotmès a exposició pública mitjançant un  anunci en el Butlletí Oficial de les Illes Balears per un període d’un mes, amb indicació expressa de l’adreça o punt d’accés electrònic on aquest es pugui consultar.

7. Una vegada rebuts els informes o exhaurits els terminis, el Consell de la Indústria de les Illes Balears haurà d’emetre un informe del projecte.

8. La persona titular de la conselleria competent en matèria de indústria elevarà al Consell de Govern la proposta de declaració de la inversió com a projecte industrial estratègic, o bé la proposta de denegació.

9. El Consell de Govern aprovarà la declaració de la inversió com a projecte industrial estratègic, o bé la denegarà.

10. L’acord de Consell de Govern serà notificat a l’ajuntament corresponent, al qual li correspondran els actes d’inspecció, control i sanció, d’acord amb les seves competències en matèria urbanística i d’activitats.

11. El termini màxim per resoldre el procediment és de sis mesos, transcorregut el qual sense que s’hagi notificat la resolució l’interessat podrà entendre desestimada la seva sol·licitud per silenci administratiu.

Article 4

Efectes

1. Que la inversió es declari projecte industrial estratègic té els efectes següents:

a. L’aprovació del projecte d’implantació o d’ampliació de la instal·lació industrial, i l’autorització per iniciar i executar les obres i les instal·lacions.

b. La no subjecció a les llicències municipals ni a les comunicacions prèvies previstes en la normativa.

c. L’ajuntament ha d’incorporar al seu planejament, quan se’n dugui a terme la revisió o la modificació, la regularització urbanística del projecte executat, sense perjudici de la seva efectivitat immediata.

d. La declaració d’interès general.

e. La declaració d’utilitat pública quan el promotor sigui una administració pública, entitat pública o col·laboració pública i privada, amb majoria de capital públic.

f. Els terminis ordinaris dels tràmits administratius es reduiran a la meitat quan afectin el projecte, excepte els relatius a la presentació de sol·licituds i recursos, els procediments de concurrència competitiva i els de naturalesa fiscal.

g. Prioritat en la tramitació administrativa.

2. La declaració pot tenir també els efectes següents:

a. La concessió de forma directa de subvencions, d’acord amb la legislació de subvencions, incloses les mesures laborals de recol·locació i requalificació de treballadors, així com el foment i la constitució de noves formes societàries derivades del projecte.

b. L’establiment de línies o programes de formació específiques per als treballadors de les empreses afectades.

 

Article 5

Seguiment

1. La persona titular de la conselleria competent en matèria d’indústria informarà periòdicament el Consell de Govern i el Consell de la Indústria de les Illes Balears sobre l’estat de tramitació i, si s’escau, de l’execució dels projectes industrials estratègics de les Illes Balears.

2.  El Consell de Govern, a proposta motivada de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’indústria, i amb l’informe previ del Consell de la Indústria, podrà declarar la revocació de la declaració de projecte industrial estratègic en els supòsits següents:

a. Incompliment de les condicions establertes per al seu desenvolupament.

b. Inactivitat manifesta durant més d’un any quant a la realització de les tramitacions necessàries per a l’execució del projecte.

c. Incompliment de les obligacions derivades de les subvencions.

d. Qualsevol altra causa que posi de manifest la inviabilitat del projecte o dels objectius que motivaren la declaració de projecte industrial estratègic.

3. Prèviament a la declaració de revocació, la conselleria competent en matèria d’ indústria elaborarà i sol·licitarà la documentació necessària que justifiqui la revocació i obrirà un període d’al·legacions a les parts interessades.

4. La revocació de la declaració de projecte industrial estratègic implicarà l’obligació del promotor de dur a terme la restitució a la situació anterior a la declaració mencionada.

Disposició derogatòria única

Derogació normativa

Queden derogades totes les disposicions legals que s’oposin al que estableix aquest Decret llei.

Disposició final única

Entrada en vigor

Aquest Decret llei entrarà en vigor l’endemà d’haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

  

Palma, 21 de desembre de 2018

	La presidenta
El conseller de Treball, Comerç i Indústria	Francesca Lluch Armengol i Socias
Iago Negueruela Vázquez