BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, estableix, en l'article 36.2, que correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de desplegament legislatiu i d'execució de l'ensenyament en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.

El Reial decret 1876/1997, de 12 de desembre, sobre traspàs de funcions i serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria d'ensenyament no universitari, va traspassar les funcions i els serveis de l'Administració de l'Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en aquesta matèria.

El Decret 11/2021, de 15 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, determina, en l'apartat 6 de l'article 2, les competències de la Conselleria d'Educació i Formació Professional, i hi estableix, concretament en la lletra a), la competència de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres pel que fa al règim orgànic i de funcionament dels centres docents.

L'organització i el funcionament de les escoles infantils públiques, dels col·legis d'educació primària i dels col·legis d'educació infantil i primària es va regular pel Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s'aprova el reglament orgànic de les escoles públiques d'educació infantil, dels col·legis públics d'educació primària, i dels col·legis públics d'educació infantil, i el dels instituts d'educació secundària pel Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s'aprova el reglament orgànic dels instituts d'educació secundària. Al llarg dels anys que han transcorregut s'ha configurat una nova realitat, tant social com legislativa, que ha fet necessari abordar l'elaboració d'un nou marc regulador que possibiliti noves formes d'organització escolar que facilitin que els centres educatius puguin donar la resposta més adequada a les necessitats de l'alumnat i de la societat actuals.

La Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, estableix, en la disposició final cinquena, que en el termini màxim d'un any des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, s' ha d'adaptar el Reglament d'organització dels centres a les seves disposicions.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, segons la redacció fixada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, i la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears presten una atenció particular a l'autonomia dels centres docents, tant en l'aspecte pedagògic, a través de l'elaboració dels seus projectes educatius, com pel que fa a la gestió econòmica dels recursos i a l'elaboració de les seves normes d'organització, funcionament i convivència. Així mateix, reforcen el paper dels òrgans col·legiats de control i govern dels centres, que són el consell escolar, el claustre del professorat i els òrgans de coordinació docent.

Així mateix, la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, en el capítol I del títol V, i la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, al capítol I del títol III, reconeixen el valor bàsic de la participació de la comunitat educativa als centres docents: alumnat, professorat, famílies, personal d'administració i serveis i voluntariat educatiu. En el capítol III del mateix títol de la Llei 2/2006 es recullen els aspectes que regeixen l'organització i el funcionament dels centres i els seus òrgans de govern i de coordinació docent.

Igualment, el capítol VI del títol V també estableix els aspectes essencials que han de regir l'organització i el funcionament dels centres docents i els seus òrgans de govern i de coordinació docent, tot impulsant l'autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió d'aquests, mitjançant l'articulació de models de funcionament propis entorn del projecte educatiu del centre (PEC) basats en la coordinació de les actuacions dels diferents òrgans i el treball en equip del professorat.

En l'elaboració del projecte educatiu del centre, i pel que fa al projecte lingüístic de cada centre, s'ha d'adequar a l'article 136 de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'Educació de les Illes Balears; a la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística; al Decret 92/1997, de 4 d'abril, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris, i al Decret 45/2016, de 22 de juliol, per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres als centres educatius sostinguts amb fons públics de les Illes Balears.

La Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de homes i dones, estableix en el títol IV mesures per promoure la igualtat i àrees d'intervenció. En el capítol I, Educació, als articles 26, 27, 28 , 29 , 30 i 31 estableix mesures concretes per a la prevenció de conductes violentes en tots el nivells educatius.

Pel que fa al projecte educatiu de centre, el capítol I del títol IV de l'esmentada Llei especifica que l'Administració educativa de les Illes Balears ha de garantir la posada en marxa en els centres de projectes coeducatius que fomentin la construcció de les relacions igualitàries de les dones i els homes sobre la base de criteris d'igualtat que ajudin a identificar i eliminar les situacions de discriminació per orientació i identitat sexuals i les de violència masclista.

El Reglament que s'aprova mitjançant el present Decret possibilita l'exercici de l'autonomia dels centres docents públics no universitaris, juntament amb una major flexibilització de les estructures d'organització i funcionament. D'aquesta manera, seran els centres els que podran decidir quines estructures creen i quins criteris s'han d'aplicar per designar els seus responsables, dins les limitacions establertes en aquest Decret, així com els recursos que es dedicaran a l'acompliment de les tasques associades als òrgans de govern i de coordinació docent, a fi de permetre una millor adaptació de cada centre docent al seu context i promoure estratègies per a la millora de l'èxit escolar de l'alumnat i la reducció de l'abandonament educatiu prematur.

D'altra banda, l'atribució de competències als directors dels centres públics, en desenvolupament del que estableix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, i de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears juntament amb la simplificació administrativa i la implantació de l'administració electrònica, constitueixen, indubtablement, un nou marc regulador de l'organització i el funcionament dels centres educatius respecte al model vigent avui que, sens dubte, contribuirà a una major qualitat del servei educatiu que presten els centres i afavorirà que els esforços es concentrin en el procés d'ensenyament i aprenentatge i en les tasques pedagògiques.

Finalment, en la mesura que exercir l'autonomia va indissolublement lligat a l'avaluació de resultats i de processos, el títol II estableix els trets generals dels processos avaluadors dels centres i dels seus efectes, sense perjudici del que s'estableixi en cada cas en la regulació específica.

Tenint en compte les consideracions precedents, les competències en matèria d'educació que s'atribueixen a aquesta Comunitat Autònoma segons es desprèn de l'article 36 de l'Estatut d'autonomia, el que estableixen la disposició final sisena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, i la disposició final cinquena de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, es fa necessari aprovar un nou reglament que presenta, com a novetat significativa, que, d'acord amb els principis de qualitat i simplificació que apareixen en l'article 49 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, s'aglutina en un sol text el contingut bàsic dels anteriors reglaments orgànics dels centres docents públics que imparteixen educació infantil, primària i educació secundària, de manera que substitueix el Decret 119/2002, de 27 de setembre, i el Decret 120/2002, de 27 de setembre, ja esmentats.

Resulta necessari, per tant, dictar la normativa en matèria d'organització i funcionament de centres que respongui a l'evolució del sistema educatiu a les Illes Balears i als canvis normatius abans esmentats i en reforci l'autonomia en un marc de gestió descentralitzada i de participació de la comunitat educativa, per tal d'aconseguir l'èxit educatiu, disminuir l'abandonament escolar i afavorir la continuïtat en els estudis postobligatoris per donar una resposta adequada a les demandes socials, en un context d'equitat i d'inclusió de tot l'alumnat.

En l'elaboració d'aquest Decret es compleixen els principis de necessitat i eficàcia de l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, atès que el seu objectiu és garantir l'exercici de l'autonomia dels centres docents públics no universitaris, juntament amb una major flexibilització de les estructures d'organització i funcionament; tot això, per dotar els centres d'un marge propi d'autonomia que els permeti adequar l'actuació a les circumstàncies concretes i a les característiques dels seus alumnes, amb l'objectiu d'aconseguir l'èxit escolar de tots els estudiants.

Així mateix, aquest Decret conté la regulació imprescindible per atendre aquesta necessitat i la iniciativa s'exerceix de manera coherent amb la resta de l'ordenament jurídic nacional i de la Unió Europea, d'acord amb els principis de proporcionalitat i seguretat jurídica. En el Decret, d'acord amb el principi d'eficiència, no s'estableixen càrregues administratives per als interessats ni càrregues administratives innecessàries per aconseguir els objectius que s'hi preveuen.

A tot això s'ha d'afegir que, per complir el principi de transparència d'acord amb el que s'estableix en l'article 133.1 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, s'ha fet la consulta prèvia a l'elaboració del Projecte de decret i s'han duit a terme l'audiència i la informació públiques previstes en els articles 55 i 58 de la Llei 1/2019, de 31 de gener. També s'ha posat a disposició dels ciutadans tota la documentació relativa a la seva elaboració, en els termes de l'article 7 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i de l'article 129.5 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre. Així mateix, s'han sol·licitat els informes i dictàmens preceptius pertinents al Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, al Consell Escolar de les Illes Balears, a l'Institut Balear de la Dona i a la Universitat de les Illes Balears.

Per tot l'exposat, a proposta del conseller d'Educació i Formació Professional, d'acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió celebrada el dia 13 de febrer de 2023

Decret

Article únic

S'aprova el Reglament orgànic de les escoles infantils públiques, els col·legis d'educació primària, els col·legis d'educació infantil i primària, els col·legis d'educació infantil i primària integrats amb ensenyaments elementals de música, els col·legis d'educació infantil i primària integrats amb educació secundària i els instituts d'educació secundària de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en els termes que figuren com a annex d'aquest Decret.

Disposició addicional primera

Centres dependents d'altres conselleries o administracions públiques i institucions

El que disposa aquest Decret s'entén sense perjudici de les peculiaritats dels centres docents de caràcter singular que, pel fet de pertànyer a altres conselleries del Govern de les Illes Balears diferents a la Conselleria d'Educació i Formació Professional o a altres administracions públiques i institucions, estiguin acollits a convenis específics de funcionament, als quals s'aplicarà el Reglament aprovat per aquest Decret en allò que no preveu la seva normativa específica.

Disposició addicional segona

Centres privats i privats concertats

Als centres privats, concertats i no concertats, seran d'aplicació els principis continguts als articles 9, 10, 12, 13, 16 i 21 sobre autonomia pedagògica i avaluació externa dels centres, sense perjudici de la seva autonomia organitzativa. Així mateix, els seran d'aplicació tots els preceptes que s'hi refereixen expressament.

Disposició addicional tercera

Centres públics de característiques especials

Els centres d'educació a distància, els centres educatius de persones adultes, els col·legis d'educació especial, els centres integrats de formació professional, els instituts de formació professional, les escoles oficials d'idiomes, les escoles d'arts, els conservatoris de música i de dansa, els centres de referència nacional i qualsevol altre centre de característiques especials es regiran per la seva normativa específica i, supletòriament, en tots els aspectes no regulats per aquesta, pel Reglament aprovat per aquest Decret.

Disposició addicional quarta

Referències a famílies i pares i mares de l'alumnat

Les al·lusions al llarg d'aquest Decret a famílies o a pares o a mares s'han d'entendre fetes igualment a qualsevol altre representant legal del menor en els termes previstos en el Codi civil.

Disposició addicional cinquena

Coordinadors d'àmbits o de departaments de coordinació didàctica o de família professional

Els coordinadors d'àmbit o de departament de coordinació didàctica o de família professional i dels equips d'orientació i suport a l'aprenentatge als centres que imparteixen educació secundària s'assimilaran, als efectes retributius i administratius, als caps de departament didàctic establerts en la disposició addicional vuitena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

Disposició addicional sisena

Gènere

Les formes de gènere gramatical tradicionalment dites masculines que apareixen en aquesta norma s'han d'entendre com a genèriques; per tant, quan es refereixen a persones es refereixen a totes, amb independència del sexe amb què s'identifiquen.

Disposició transitòria primera

Òrgans de coordinació docent dels centres públics

Les persones responsables dels òrgans de coordinació docent dels centres públics continuaran exercint les seves funcions fins a la constitució dels nous òrgans de coordinació docent, d'acord amb el que recull el Reglament que s'aprova en aquest Decret.

Disposició transitòria segona

Consells escolars

Els membres dels consells escolars que van ser elegits amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Decret continuaran exercint les seves funcions fins a la constitució dels nous consells escolars d'acord amb el que recull el Reglament que s'aprova mitjançant aquest Decret.

Disposició derogatòria única

Normes que es deroguen

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s'oposin a aquest Decret i, en particular, les disposicions següents:

a) El Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament orgànic de les escoles públiques d'educació infantil, dels col·legis públics d'educació primària, i dels col·legis públics d'educació infantil i primària.

b) El Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament orgànic dels instituts d'educació secundària.

 

Disposició final primera

Desplegament del Decret

S'autoritza la persona titular de la Conselleria d'Educació i Formació Professional a dictar les disposicions que siguin necessàries per desplegar aquest Decret.

Disposició final segona

Votació per mitjans electrònics

Es faculta la persona titular de la Conselleria d'Educació i Formació Professional a regular el procediment i arbitrar les mesures necessàries per facilitar, en les eleccions a consells escolars, i, quan correspongui, en els altres òrgans col·legiats, la votació dels diferents representants de la comunitat educativa per mitjans electrònics als centres que es determinin.

Disposició final tercera

Aplicació del Decret

Aquest Decret s'aplicarà als centres docents a partir del curs escolar 2023-2024.

Disposició final quarta

Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Maó, 13 de febrer de 2023

	La presidenta
El conseller d'Educació i Formació Professional	Francesca Lluch Armengol i Socias
Martí X. March i Cerdà

 

 

ANNEX Reglament orgànic de les escoles infantils públiques, els col·legis d'educació primària, els col·legis d'educació infantil i primària, els col·legis d'educació infantil i primària integrats amb ensenyaments elementals de música, els col·legis d'educació infantil i primària integrats amb educació secundària i els instituts d'educació secundària de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears

ÍNDEX

TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

Article 1. Objecte

Article 2. Caràcter i ensenyaments dels centres docents públics

Article 3. Creació, modificació i supressió dels centres docents públics

Article 4. Classificació, denominació genèrica i ensenyaments dels centres docents públics

Article 5. Denominació específica dels centres docents dependents de la Conselleria d'Educació i Formació Professional

Article 6. Ús social dels centres docents públics

TÍTOL II. AUTONOMIA I AVALUACIÓ DELS CENTRES DOCENTS PÚBLICS

Capítol I. Autonomia dels centres docents públics

Article 7. Aspectes generals

Article 8. Projectes d'innovació pedagògica

Article 9. Autonomia pedagògica

Article 10. Projecte educatiu del centre

Article 11. Projecte de direcció

Article 12. Concreció curricular

Article 13. Situacions d'aprenentatge

Article 14. Programacions d'aula

Article 15. Autonomia organitzativa

Article 16. Normes d'organització, funcionament i convivència

Article 17. Programació general anual

Article 18. Autonomia de gestió

Article 19. Horari del professorat dels centres públics

Capítol II. Avaluació dels centres

Article 20. Avaluació dels centres

Article 21. Avaluació externa dels centres

TÍTOL III. ORGANITZACIÓ DELS CENTRES DOCENTS PÚBLICS

Capítol I. Participació, governança i lideratge dels centres docents públics

Article 22. Principis d'actuació

Article 23. Estructura de govern dels centres

Article 24. Participació de la comunitat educativa

Article 25. Informació a les famílies

Article 26. Carta de compromís educatiu

Capítol II. Òrgans unipersonals de govern dels centres docents públics

Article 27. L'equip directiu

Article 28. La direcció

Article 29. Funcions de la direcció

Article 30. Accés a la funció directiva

Article 31. Procediment de selecció de les direccions

Article 32. Formació per a la funció directiva

Article 33. Avaluació de la funció directiva

Article 34. Nomenament amb caràcter extraordinari del director

Article 35. Nomenament provisional del director

Article 36. Cessament del director

Article 37. Renovació del mandat del director

Article 38. Nomenament i cessament dels altres òrgans unipersonals de govern

Article 39. Funcions del cap d'estudis

Article 40. Funcions del secretari

Article 41. Funcions d'altres òrgans unipersonals de govern

Article 42. Suplències en l'equip directiu

Capítol III. Òrgans col·legiats de govern dels centres docents públics

Article 43. Normes generals de funcionament dels òrgans col·legiats

Article 44. El consell escolar

Article 45. Composició del consell escolar

Article 46. Competències del consell escolar

Article 47. Elecció i renovació dels membres del consell escolar

Article 48. Règim de funcionament del consell escolar

Article 49. Estatut jurídic dels membres del consell escolar

Article 50. Comissions del consell escolar

Article 51. Claustre del professorat

Article 52. Competències del claustre del professorat

Article 53. Funcionament del claustre del professorat

Capítol IV. Òrgans de coordinació docent dels centres docents públics

Article 54. Òrgans de coordinació docent

Article 55. La comissió de coordinació pedagògica

Article 56. Funcions de la comissió de coordinació pedagògica

Article 57. Equips docents

Article 58. Equip d'orientació i suport a l'aprenentatge

Article 59. Àmbits o departaments de coordinació didàctica o de família professional

Article 60. Constitució dels àmbits o departaments de coordinació didàctica o de família professional

Article 61. Comissió de normalització lingüística.

Article 62. Altres òrgans de coordinació docent

Capítol V. Tutories

Article 63. Tutoria i designació de tutors

Article 64. Funcions de la tutoria

TÍTOL IV. ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES I DE L'ALUMNAT

Article 65. Associacions de famílies d'alumnes

Article 66. Associacions d'alumnes

Article 67. Delegats o representants dels grups d'alumnes

Article 68. Junta de delegats o consell de l'alumnat

TÍTOL V. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES, EXTRAESCOLARS I SORTIDES

Article 69. Activitats complementàries, extraescolars i sortides

 

TÍTOL I DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

Article 1

Objecte

L'objecte d'aquest Reglament és la regulació del funcionament i l'organització de les escoles infantils públiques, els col·legis d'educació primària, els col·legis d'educació infantil i primària, els col·legis d'educació infantil i primària integrats amb ensenyaments elementals de música, els col·legis d'educació infantil i primària integrats amb educació secundària i els instituts d'educació secundària de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 2

Caràcter i ensenyaments dels centres docents públics

1. Els centres docents públics a què es refereix aquest Reglament són institucions escolars dependents de la Conselleria d'Educació i Formació Professional en les quals es du a terme preferentment el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat, les activitats d'innovació de la pràctica educativa, l'actualització del professorat i la participació de la comunitat educativa.

2. Els centres docents públics a què es refereix aquest Reglament imparteixen ensenyaments autoritzats de règim general d'educació infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat i formació professional.

3. Els col·legis d'educació infantil i primària integrats amb ensenyaments elementals de música també imparteixen els ensenyaments elementals de música de règim especial.

​​​​​​​4. Als centres docents que imparteixen educació secundària es poden desenvolupar també programes de formació ocupacional i contínua i integrar alguns dels ensenyaments de règim especial, així com altres programes formatius que determini la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

5. Els centres docents públics estan oberts a la comunitat educativa i disposen d'autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, amb un projecte educatiu propi, en els termes que especifica la normativa vigent.

6. L'autorització per impartir els ensenyaments correspon a la persona titular de  la Conselleria d'Educació i Formació Professional a partir de la proposta del titular de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.

7. L'estructura, organització i gestió dels centres docents públics a què es refereix aquest Reglament s'han de regir per les normes contingudes en el present Reglament orgànic.

Article 3

Creació, modificació i supressió dels centres docents públics

1. La creació, modificació i supressió dels centres a què es refereix l'article anterior, inclosos la integració, el desdoblament o els canvis d'ubicació, corresponen al Govern de les Illes Balears, que ha d'establir el tipus d'ensenyaments que s'hi han de desenvolupar, a proposta de la Conselleria d'Educació i Formació Professional i oïts els consells escolars corresponents, de centres, i si s'escau, municipals i/o insulars.

2. Les entitats que integren l'Administració local poden proposar o sol·licitar la creació i ampliació dels centres a què es refereix l'article anterior, d'acord amb les disposicions específiques que s'estableixin i que tindran, a tots els efectes, el caràcter de centres públics.

Article 4

Classificació, denominació genèrica i ensenyaments dels centres docents públics

1. Els centres docents públics a què es refereix aquest Reglament, en funció dels estudis que tenguin autoritzats, poden adoptar alguna de les categories següents:

a) Escoles infantils públiques (EI): ensenyaments d'educació infantil.

b) Col·legis d'educació primària (CP): ensenyaments d'educació primària.

c) Col·legis d'educació infantil i primària (CEIP): ensenyaments d'educació infantil i educació primària.

d) Col·legis d'educació infantil i primària integrats amb ensenyaments elementals de música (CEIPIEEM): ensenyaments d'educació infantil i educació primària i ensenyaments elementals de música.

e) Col·legis d'educació infantil i primària integrats amb educació secundària obligatòria (CEIPIESO): ensenyaments d'educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria.

f) Instituts d'educació secundària (IES): ensenyaments d'educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional i ensenyaments de règim especial, educació secundària per a persones adultes i formació ocupacional.

2. La persona titular de la Conselleria d'Educació i Formació Professional, a proposta del titular de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, podrà crear, mitjançant un decret, noves categories de centres docents públics no universitaris i podrà establir criteris específics per a cadascuna. Així mateix, podrà autoritzar la transformació de centres d'una categoria determinada en una altra, prèvia consulta als consells escolars afectats, i autoritzar-ne els estudis corresponents.

Article 5

Denominació específica dels centres docents dependents de la Conselleria d'Educació i Formació Professional

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'aprovar la denominació específica dels centres docents que en depenen, a proposta del consell escolar dels respectius centres, escoltat l'ajuntament del municipi on estigui radicat, en el cas que l'ajuntament sigui titular de l'edifici en el qual s'ubica el centre.

2. No podran existir en un mateix terme municipal centres docents amb la mateixa denominació específica.

3. En tots els centres figurarà, a la façana de l'edifici i en un lloc visible, un rètol amb el logotip del centre i amb l'escut del Govern de les Illes Balears i les expressions Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educació i Formació Professional i la denominació del centre.

4. Tots els centres han d'emprar la denominació en llengua catalana en els rètols, impresos i segells i sempre que s'usi la denominació específica del centre. La denominació específica pot ser modificada a proposta del consell escolar del centre, que s'hi ha de mostrar favorable per majoria de dos terços. La proposta de modificació ha d'anar acompanyada d'un informe del consell escolar en el qual es justifiqui la conveniència del canvi i amb un informe favorable de l'entitat local, en el cas que sigui titular de l'edifici en què s'ubica el centre.

Article 6

Ús social dels centres docents públics

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional o l'Administració titular, així com les direccions dels centres, han de promoure l'ús social dels edificis i les instal·lacions dels centres docents públics per part de persones físiques o jurídiques per a la realització d'activitats educatives, culturals, artístiques, esportives o d'altres de caràcter social, fora de l'horari escolar.

2. Les associacions de famílies d'alumnes i les associacions d'alumnes legalment constituïdes poden utilitzar gratuïtament, incloses les possibles despeses habituals de manteniment, les instal·lacions del centre per fer les activitats que els són pròpies, com reunions, activitats i programes culturals i de formació, en les condicions que s'estableixin en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre sempre que no interfereixin en el desenvolupament normal de les activitats previstes en la programació general anual. Seran responsables del bon ús d'aquestes instal·lacions.

3. Correspon als ajuntaments resoldre sobre l'ús social, fora de l'horari escolar, dels edificis dels centres educatius dels quals són titulars. Quan l'activitat s'hagi de dur a terme excepcionalment dins l'horari escolar o exigeixi l'ús d'equipaments o material del centre, es requerirà la conformitat expressa prèvia de la direcció del centre. L'ajuntament ha d'adoptar les mesures oportunes en matèria de vigilància, manteniment i neteja dels locals i instal·lacions emprades i, si es dona el cas, ha d'assumir les despeses i les reparacions dels desperfectes ocasionats.

4. Correspon a la direcció de cada centre docent l'edifici del qual sigui titular el Govern de les Illes Balears autoritzar, o denegar per escrit de manera motivada, l'ús social de les instal·lacions fora de l'horari escolar, així com revocar-lo quan no es respectin les condicions en què va ser atorgat o no se n'apreciï l'ús social. En aquest sentit, la direcció del centre pot subscriure acords d'utilització de les instal·lacions amb associacions sense ànim de lucre. Per a cessions durant el curs escolar, siguin puntuals o no, amb contraprestacions econòmiques o gratuïtes, amb persones físiques o jurídiques distintes de les anteriors, la direcció del centre ha de sol·licitar l'autorització a la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres que tendrà en compte la normativa en matèria de patrimoni. Els ingressos que se n'obtinguin es destinaran a les despeses de funcionament del centre i han de cobrir tota la despesa generada. Els centres de secundària que tenen alguns estudis en horari de tarda poden cedir per a ús social durant aquest període les instal·lacions que no estiguin ocupades. L'organització de l'ús de les instal·lacions del centre més enllà de l'horari escolar s'ha de recollir en la programació general anual.

5. L'autorització d'ús de les instal·lacions per part d'associacions sense ànim de lucre a què es refereix l'apartat anterior la pot concedir així mateix la persona titular de la Conselleria d'Educació i Formació Professional o la persona titular de la conselleria a la qual estigui adscrit el centre docent.

6. En tots els casos, cal garantir el desenvolupament normal de totes les activitats del centre previstes en la programació general anual.

 

TÍTOL II AUTONOMIA I AVALUACIÓ DELS CENTRES DOCENTS PÚBLICS

Capítol I Autonomia dels centres docents públics

Article 7

Aspectes generals

1. Els centres docents disposen d'autonomia pedagògica, d'organització i de gestió per dur a terme models de funcionament propis, en el marc de la legislació vigent, en els termes recollits en aquest Reglament i en les normes que el desenvolupen.

2. Els models de funcionament propis, que poden incloure experimentacions; programes educatius; plans de treball; formes d'organització; agrupaments de l'alumnat; criteris pedagògics i organitzatius per determinar els òrgans de coordinació docent; ampliació de l'horari lectiu d'àmbits, àrees o matèries, agrupament de matèries o mòduls en àmbits, o projectes d'innovació i recerca, s'orientaran a afavorir l'èxit educatiu de l'alumnat, la disminució de l'abandonament educatiu primerenc, la coeducació i la inclusió educativa, i es concretaran en el projecte educatiu, el projecte de direcció i en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre.

3. Tots els centres que constitueixen el sistema educatiu han de donar compte de la seva gestió i dels resultats obtinguts a la comunitat educativa, mitjançant els òrgans de govern i participació establerts, i a l'Administració.

4. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de promoure l'exercici de l'autonomia dels centres educatius i donar-hi suport, en el marc de l'ordenament jurídic general. Així mateix, disposa de les facultats d'assessorament, acompanyament, supervisió i control previstes en l'ordenament mitjançant la Inspecció Educativa.

5. La Conselleria d'Educació i Formació Professional dotarà els centres de recursos humans i materials que possibilitin l'exercici de la seva autonomia, d'acord amb les consignacions pressupostàries establertes. En l'assignació d'aquests recursos s'han de tenir en compte el projecte educatiu i les característiques del centre i del seu alumnat, amb l'objectiu de compensar les situacions derivades del context socioeconòmic i educatiu per aconseguir l'equitat i la inclusió de tot l'alumnat.

6. El centres situats en uns entorns més vulnerables, en zones econòmiques socials o culturals desfavorides o que escolaritzin alumnat amb una determinada problemàtica social, alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, alumnat procedent d'altres països i alumnat que presenta una elevada mobilitat, o d'altres circumstàncies sobrevingudes, rebran el suport de la Conselleria d'Educació i Formació Professional i els recursos addicionals que siguin necessaris en els termes que s'estableixin reglamentàriament.

7. Les dotacions addicionals als centres han d'anar encaminades a millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge i els resultats educatius de forma continuada, han d'estar vinculades a l'acreditació de projectes educatius innovadors que promoguin l'equitat educativa, i han d'estar condicionades a la rendició de comptes i la justificació de l'adequada optimització d'aquests recursos.

8. L'autonomia del centre a través dels projectes lingüístics ha de garantir el que la Llei 1/2022, d'educació de les Illes Balears, estableix per a l'ensenyament.

Article 8

Projectes d'innovació pedagògica

1. Els centres poden desenvolupar projectes d'innovació pedagògica i curricular, d'acord amb el seu projecte educatiu, amb l'objectiu d'afavorir l'èxit educatiu de l'alumnat, la permanència dins el sistema educatiu, la millora de la convivència, la igualtat entre homes i dones i el foment de la coeducació, la inclusió de tot l'alumnat i la millora de la seva participació activa. Aquests projectes d'innovació han de garantir el manteniment dels principis de la normalització lingüística a les Illes Balears.

2. Els centres que desenvolupin projectes d'innovació pedagògica rebran el suport i recursos addicionals de la Conselleria d'Educació i Formació Professional en funció d 'aquests criteris:

a) Desenvolupament de pràctiques educatives innovadores que contribueixin a estimular la capacitat d'aprenentatge dels alumnes i les seves habilitats i potencialitats personals.

b) Foment de pràctiques educatives i organitzatives per millorar els resultats educatius de forma continuada.

c) Impuls de  projectes que promoguin l'equitat educativa

d) Foment de l'èxit escolar de tot l'alumnat a partir del desenvolupament del projecte educatiu del centre.

e) Impuls de  l'aplicació de canvis organitzatius i metodològics des d'una perspectiva inclusiva.

f) Foment de  la coordinació i la feina en equip.

g) Altres criteris que la persona titular de la Conselleria d'Educació i Formació Professional  determini per Resolució, a proposta del titular de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.

 

Article 9

Autonomia pedagògica

1. Els centres docents disposaran d'autonomia per definir el model de gestió organitzativa i pedagògica, que haurà de concretar-se, en cada cas, mitjançant els corresponents projectes educatius, que inclouen les normes d'organització, funcionament i convivència, els projectes lingüístics, la concreció curricular i altres projectes i plans específics del centre i els que en el seu moment determini la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

2. La concreció dels currículums dels diferents ensenyaments té la finalitat prioritària de garantir l'assoliment de les habilitats i competències establertes per a tot l'alumnat, i pot comportar la incorporació d'objectius complementaris i l'adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques que promoguin l'escola com un espai de possibilitats per a tothom.

3. Les mesures esmentades en l'apartat anterior poden afectar l'ús del temps i dels espais; l'agrupament de l'alumnat i els criteris d'assignació de docència al professorat, dins els límits que estableix la normativa bàsica de l'estat; l'ús dels recursos didàctics i la formació del professorat i, d'acord amb el que determinin els decrets d'ordenació curricular aplicables, la distribució dels mòduls, àrees i matèries per cicles o cursos i l'agrupament d'aquests mòduls, àrees i matèries en àmbits.

4. L'aplicació d'estratègies didàctiques pròpies s'ha de recollir en la concreció curricular i requereix l'aprovació del claustre del professorat i la comunicació al consell escolar del centre.

​​​​​​​Article 10

Projecte educatiu del centre

1. Tots els centres educatius han de disposar d'un projecte educatiu actualitzat i adaptat a la seva realitat.

2. El projecte educatiu és el document institucional que garanteix l'autonomia del centre i ha de recollir la seva identitat i els valors, finalitats i prioritats d'actuació, explicitar els objectius educatius i relacionar-los amb els processos d'autoavaluació i avaluació externa, orientar l'activitat del centre i donar-li sentit, amb la finalitat que l'alumnat assoleixi les competències establertes i el màxim aprofitament educatiu.

3. El projecte educatiu s'ha de fonamentar en els principis d'equitat, qualitat, participació democràtica, professionalitat, sostenibilitat, igualtat entre dones i homes, no-discriminació, inclusió educativa i promoció de la salut, s'ha d'adequar al que estableix la Llei 1/2022, d'educació de les Illes Balears, en el títol VI, capítol  I, El model lingüístic, així com els altres principis i fins recollits en la normativa vigent. Els centres  sostinguts totalment o parcialment amb fons públics desenvoluparan el principi de coeducació en totes les etapes educatives.

4. El projecte educatiu s'ha de definir al voltant de les necessitats de l'alumnat i incloure mesures d'intervenció i de seguiment amb la intenció que tot l'alumnat pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats i competències i afavorir la seva continuïtat en el sistema educatiu.

5. El projecte educatiu s'ha d'emmarcar en unes línies estratègiques i s'ha d'adaptar al context de l'entorn social, econòmic, natural i cultural del centre i ha de contribuir a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i el seu entorn.

6. L'equip directiu dels centres públics és el responsable de la coordinació de l'elaboració, la redacció i l'actualització del projecte educatiu del centre, d'acord amb el que s'ha exposat en els punts anteriors. Per a això, comptarà amb la col·laboració de la resta de la comunitat educativa, docents, alumnat i famílies, mitjançant els òrgans de participació que es determinin.

7. El consell escolar dels centres públics, per majoria de dos terços, ha d'aprovar el projecte educatiu del centre, excepte els aspectes pedagògics i de concreció curricular, que els ha d'aprovar el claustre. El consell escolar i el claustre n'han de fer la difusió i ha d'estar a disposició de tots els membres de la comunitat educativa.

8. El projecte educatiu ha d'incloure, entre d'altres, els elements següents:

a) Les característiques de l'entorn del centre i els trets d'identitat.

b) Els valors i els objectius educatius que garanteixin la funció de servei públic d'un centre educatiu.

c) El pla estratègic del centre, amb objectius que s'han de desenvolupar en quatre anys i els plans de millora corresponents, en els quals, a partir de l'anàlisi dels diferents processos d'avaluació de l'alumnat i del centre mateix, es plantegin les estratègies i actuacions necessàries per millorar els resultats educatius i els procediments de coordinació i de relació amb les famílies i l'entorn, així com els indicadors mesurables i els mecanismes d'avaluació per al seu seguiment i control.

d) Les normes d'organització, funcionament i convivència del centre.

e) La concreció curricular, que ha d'incloure, entre d'altres, l'oferta educativa del centre, la proposta pedagògica, els procediments i criteris de promoció i titulació de l'alumnat, els criteris metodològics i d'organització pedagògica i la manera d'aplicar-los al centre.

f) El pla de formació del centre, que ha de recollir l'itinerari formatiu necessari per a la consecució dels objectius del projecte educatiu del centre.

g) Les mesures i els procediments d'inclusió educativa, coeducació i igualtat entre homes i dones.

h) Les mesures relatives a l'orientació i l'acció tutorial.

i) En el cas dels centres de secundària i els centres d'educació primària adscrits, el pla de coordinació entre primària i secundària.

j) El projecte lingüístic, que ha de formular els objectius del centre en relació amb la normalització lingüística d'acord amb la normativa que hi sigui d'aplicació.

k) El pla de digitalització del centre.

l) El pla de foment de la lectura.

m) El pla de contingència del centre per a situacions d'emergència, que ha d'incloure el pla d'autoprotecció actualitzat amb els mecanismes i mitjans disponibles per fer front a qualsevol incidència que afecti la seguretat de les instal·lacions del centre.

n) Els mecanismes de col·laboració amb l'entorn social del centre (ajuntaments, consells insulars, ONG, entitats del tercer sector social, sectors productius, etc.).

o) El pla de dinamització de la participació de tota la comunitat educativa, amb especial esment a l'aprenentatge de la participació real i efectiva per part de l'alumnat.

p) Altres actuacions i trets que caracteritzin el centre.

9. Als centres integrats que imparteixen educació infantil i primària i educació secundària, i als col·legis integrats que imparteixen ensenyaments d'educació infantil i primària i ensenyaments elementals de música, el projecte educatiu serà únic per a tots els estudis impartits al centre.

10. Els centres d'un mateix municipi o zona educativa poden elaborar un projecte educatiu conjunt. En qualsevol cas, aquests projectes han de ser aprovats a cada un dels centres.

11. Els criteris pedagògics del projecte educatiu del centre vinculen tota la comunitat educativa i regeixen l'activitat professional de tot el personal que hi treballa. El centre ha d'establir mesures i instruments d'acollida i formació que facilitin el coneixement del projecte educatiu i la implicació dels professionals, l'alumnat i les famílies que s'hi incorporin.

12. L'oferta i la prestació dels serveis escolars de transport, menjador i altres que en cada cas escaigui s'han de regir pels criteris i objectius educatius establerts en el projecte educatiu del centre.

13. Les famílies i la resta de membres de la comunitat educativa tenen dret a participar, per mitjà del consell escolar, en l'elaboració del projecte educatiu de centre i a conèixer-lo. Per aquest motiu, cada centre ha de mantenir el seu projecte educatiu a disposició de tots els membres de la comunitat educativa, establir els instruments de difusió adients per donar-lo a conèixer, i publicar-lo en l'Aplicació per a la Gestió Educativa de les Illes Balears (GestIB) i la pàgina web del centre, de manera que sigui accessible fàcilment. Com a conseqüència d'això, cada centre ha de disposar d'una pàgina web oficial.

14. El projecte educatiu dels centres privats l'ha d'establir el seu titular; el contingut s'ajustarà al previst a l'article 121 de la Llei orgànica 2/2006, el qual inclourà el caràcter propi del centre i, a més, recollirà els principis establerts al punt segon, tercer, quart i cinquè d'aquest article.

15. Com a mínim cada quatre anys, els centres estan obligats a dur a terme la revisió i, si escau, la modificació del projecte educatiu amb la participació de tota la comunitat educativa.

Article 11

Projecte de direcció

1. El projecte de direcció concreta el desplegament i l'aplicació del projecte educatiu per al període del mandat corresponent, orienta les successives programacions generals anuals del centre i estableix els criteris, els indicadors i els procediments per a l'avaluació de l'assoliment dels objectius previstos, amb una projecció futura del centre a quatre anys vista.

2. El projecte de direcció, que ha de ser coherent amb el projecte educatiu, orienta i vincula tot el personal del centre, la comunitat educativa i els òrgans de govern del centre, després de presentar-lo, debatre'l i aprovar-lo al consell escolar i al claustre per esdevenir el projecte estratègic del centre.

Article 12

Concreció curricular

1. La concreció curricular s'entén com un conjunt de decisions sobre els diferents elements del currículum, que pretenen donar resposta, des de la pròpia realitat del centre escolar, a la formació integral de l'alumnat i assegurar la coherència del conjunt d'actuacions del professorat.

2. Totes les decisions adoptades en relació amb la concreció curricular s'han d'orientar a facilitar el desenvolupament i la consecució de les competències establertes per part de tot l'alumnat del centre.

3. La comissió de coordinació pedagògica dels centres públics ha de coordinar l'elaboració i les modificacions de la concreció curricular d'acord amb el currículum oficial, el projecte educatiu, els criteris establerts pel claustre i les propostes formulades pels equips docents i els àmbits o departaments de coordinació didàctica o de família professional.

4. La concreció curricular i les modificacions anuals d'aquesta les ha d'avaluar i aprovar el claustre del professorat.

Article 13

Situacions d'aprenentatge

1. Cada equip docent o equip de cicle en els ensenyaments d'educació infantil i educació primària i cada àmbit o departament en l'educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional ha de dissenyar les situacions d'aprenentatge corresponents a les àrees, àmbits o mòduls que tengui encomanats en aplicació de la concreció curricular del centre.

2. Cada centre ha d'informar els alumnes i les seves famílies, d'acord amb el projecte educatiu del centre, dels criteris d'avaluació i de qualificació inclosos en les situacions d'aprenentatge de cadascuna de les àrees, matèries o àmbits.

3. Les situacions d'aprenentatge són documents públics, s'han de publicar en el GestIB i hi han de tenir accés tots els membres de la comunitat educativa del centre.

4. El professorat ha de desenvolupar la seva activitat docent d'acord amb situacions d'aprenentatge dels ensenyaments que imparteixi.

Article 14

Programacions d'aula

1. Les situacions d'aprenentatge s'han de desenvolupar en programacions d'aula, que han d'incloure les seqüències didàctiques d'aula derivades de les competències i els criteris d'avaluació i les situacions i activitats d'aprenentatge, tenint en compte la diversitat de l'aula per fer propostes d'activitats múltiples i flexibles perquè tot l'alumnat pugui accedir-hi, participar-hi i avançar dins el marc del currículum general.

2. Cada professor i/o equip docent ha d'elaborar i implementar la programació d'aula dins el marc de les situacions d'aprenentatge.

3. Les programacions d'aula han d'estar a disposició de l'equip directiu i de l'inspector del centre.

Article 15

Autonomia organitzativa

1. Els centres podran dotar-se d'una estructura pròpia de govern, organització, coordinació i participació dels diferents agents de la comunitat educativa, dins els límits que s'estableixin reglamentàriament, orientada al desenvolupament del seu projecte educatiu. L'estructura organitzativa pròpia ha de determinar les competències i la composició dels òrgans de govern i de coordinació.

2. En les decisions sobre l'organització i el funcionament dels centres s'ha de vetlar per un ús òptim dels recursos i aplicar una gestió descentralitzada i flexible, amb participació de la comunitat educativa i corresponsabilitat de les famílies en el procés educatiu i en l'aprenentatge de l'alumnat.

3. Als centres públics correspon a la direcció de cada centre, d'acord amb les competències dels òrgans de govern i participació, impulsar i adoptar mesures per adequar l'estructura organitzativa del centre amb l'objectiu de millorar l'atenció educativa a tot l'alumnat de manera inclusiva en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables.

Article 16

Normes d'organització, funcionament i convivència

1. Els centres han de determinar les seves normes d'organització, funcionament i convivència. El claustre del professorat ha d'emetre informes sobre aquestes normes i les ha d'aprovar el consell escolar, a proposta de la direcció del centre.

2. Les normes d'organització, funcionament i convivència dels centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics  han d'especificar, com a mínim:

a) El procediment d'aprovació, revisió i actualització del projecte educatiu.

b) L'horari general del centre.

c) L'estructura organitzativa de govern i de coordinació del centre i les seves normes de funcionament intern.

d) L'organització i normes d'ús dels espais i les instal·lacions i serveis del centre, inclosos el del transport escolar, del menjador del centre, de l'escola matinera i de les activitats extraescolars.

e) Els drets i deures dels membres de cada sector de la comunitat educativa, d'acord amb la normativa vigent.

f) El pla de convivència, amb les mesures de promoció de la convivència i de coeducació, de promoció de la salut, d'acollida intercultural i lingüística, de prevenció i resolució de conflictes, i de definició i correcció de les conductes greument perjudicials per a la convivència al centre i de les conductes contràries a les normes de convivència.

g) L'organització pràctica de la participació de tots els membres de la comunitat educativa i les concrecions que escaiguin sobre l'intercanvi d'informació entre el centre i les famílies, col·lectivament i individualment, així com els mecanismes de publicitat necessaris perquè les famílies puguin exercir el seu dret a ser informades i a participar en el funcionament del centre.

h) Els mecanismes per afavorir i facilitar el treball en equip del professorat.

i) La constitució i les funcions de la junta de delegats o consell de l'alumnat, de les associacions d'alumnes i d'altres òrgans de representació de l'alumnat.

j) La gestió dels documents d'avaluació produïts pels alumnes (guàrdia, custòdia i destrucció) i el procediment de lliurament a les famílies a petició d'aquestes.

k) Les normes sobre la utilització de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics, l'ús ètic de les xarxes socials i de comunicació digital, així com el procediment per garantir l'accessibilitat universal i segura a Internet per part de l'alumnat i, de manera específica, garantir la protecció del dret a la pròpia imatge i a la protecció de dades de caràcter personal.

l) Les competències i funcions relatives a la prevenció de riscos laborals.

m) Els procediments establerts per a l'atenció de l'alumnat en cas d'accidents escolars, en les absències del professorat, en les activitats extraescolars i complementàries, en els períodes d'esplai o en el cas d'accidents escolars.

n) L'assignació de responsabilitats que no estiguin previstes en aquest Reglament, així com la resta d'elements que es considerin necessaris per a l'organització i funcionament del centre.

o) L'organització de les suplències de l'equip directiu en cas d'absència o malaltia de persones que exerceixen òrgans unipersonals, que no sigui el director.

3. Aquestes normes s'han de publicar en la pàgina web del centre i en el GestIB, de manera que siguin accessibles fàcilment.

Article 17

Programació general anual

1. La programació general anual és el document institucional de planificació acadèmica i d'organització que els centres han d'elaborar al començament de cada curs escolar per concretar les actuacions derivades del projecte educatiu i del projecte de direcció.

2. La programació general anual recull els aspectes relatius a l'organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, la previsió de les situacions d'aprenentatge de les àrees, matèries o àmbits i tots els plans d'actuació acordats per al curs, i estableix els criteris, indicadors i procediments per a l'avaluació de l'assoliment dels objectius previstos.

3. La programació general anual ha d'incloure, almenys:

a) El diagnòstic inicial, amb les principals conclusions extretes de la memòria del curs anterior i de l'avaluació per part del consell escolar del compliment de la programació del curs anterior, així com de l'eina d'autoavaluació del centre.

b) La concreció anual del pla de millora del centre: objectius clau i concreció de propostes específiques de millora, relacionades amb la millora dels resultats acadèmics i amb altres objectius d'àmbit pedagògic, organitzatiu i de gestió.

c) Mesures per assolir els objectius proposats: pla d'actuació de l'equip directiu i dels òrgans col·legiats, amb indicació dels àmbits d'intervenció, objectius mesurables i indicadors, planificació de les accions previstes, recursos i responsables.

d) L'organització general del centre.

e) Criteris pedagògics per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat i del professorat, que s'han d'haver aprovat abans de distribuir la docència de les matèries i grups d'alumnes entre el professorat.

f) El pla per al seguiment i avaluació dels resultats acadèmics.

g) Actuacions referides als projectes institucionals, concreció curricular i plans del centre.

h) La programació anual de les activitats complementàries, extraescolars i sortides.

i) La concreció anual del pla de formació del centre per al curs, que ha d'incloure les formacions al centre, les formacions intercentres, els programes de formació i innovació educativa i els programes educatius que desenvolupi el centre.

j) El pla específic de coordinació entre etapes (EI- CEIP i CEIP-ESO).

k) Acords sobre deures o tasques escolars per a la llar.

4. L'equip directiu del centre ha d'elaborar la programació general anual, tenint en compte les deliberacions i els acords del claustre i del consell escolar i les propostes dels diferents sectors de la comunitat educativa.

5. La programació general anual dels centres públics ha de ser aprovada pel claustre del professorat en l'àmbit de la seva competència i presentada, per a l'aprovació definitiva, al consell escolar del centre, que ha de respectar, en tot cas, els aspectes pedagògics i de concreció curricular que són competència del claustre. Aquesta programació, un cop aprovada, és de compliment obligat per a tota la comunitat educativa del centre.

6. La direcció del centre ha de publicar la programació general anual en el GestIB i en la pàgina web del centre quan s'hagi aprovat, de manera que sigui accessible fàcilment.

7. Els centres privats elaboraran al principi de cada curs la programació general anual que ha de recollir tots els aspectes relatius a l'organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d'actuació acordats i aprovats. L'ha d'aprovar el titular del centre amb l'aprovació prèvia dels aspectes pedagògics i de concreció curricular per part del claustre i l'informe i l'avaluació del consell escolar.

Article 18

Autonomia de gestió

1. La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre amb la participació de tota la comunitat educativa en el marc del principi de lideratge distribuït. L'autonomia comprèn, amb les limitacions aplicables en cada cas:

a) La gestió del professorat, del personal d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis destinat al centre.

b) L'adquisició i la contractació de béns i serveis, d'acord amb la normativa de contractació.

c) La distribució i l'ús dels recursos econòmics del centre, dins de les assignacions pressupostàries que estableixin a l'efecte les administracions públiques i d'acord amb la normativa vigent.

d) La conservació, el manteniment, la millora i la renovació de les instal·lacions del centre, en el cas dels instituts d'educació secundària.

e) L'obtenció, o l'acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials complementaris.

2. El procediment per dur a terme l'autonomia de gestió econòmica dels centres públics s'ha d'ajustar a la regulació específica d'aquest procediment.

3. Els directors dels centres docents públics podran fer contractes menors relatius a l'adquisició de béns i a la contractació d'obres, serveis i subministraments, d'acord amb el que disposa la legislació vigent en matèria de contractes del sector públic, amb els límits fixats en la normativa corresponent i amb submissió a les disposicions que estableixi l'Administració educativa.

Article 19

Horari del professorat dels centres públics

1. El professorat dels centres docents públics a què es refereix aquest Reglament ha de romandre als centres durant les hores lectives i les complementàries que s'estableixin per a cada nivell educatiu. Les hores complementàries han d'incloure l'atenció a les famílies, esplais, coordinacions, reunions del claustre del professorat i dels altres òrgans de coordinació i de formació en centres. S'ha de preveure que dins l'horari personal es recullin les hores adequades i suficients per desenvolupar les tasques comunes de coordinació del professorat. El nombre d'hores lectives i complementàries i la distribució d'aquestes s'ha de concretar en les instruccions conjuntes sobre l'horari del personal docent de la Direcció General de Personal Docent i de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.

2. La resta d'hores, fins a completar la jornada setmanal establerta per als treballadors públics, no serà d'obligada permanència al centre i es dedicaran a preparació i correcció d'activitats, formació, elaboració de materials, reunions de caràcter extraordinari, etc.

3. L'assistència del professorat és obligatòria a totes les reunions o activitats que programi la direcció del centre en compliment de les seves funcions, o que constin en les normes de funcionament del centre o en l'horari personal del professorat, excepte en les circumstàncies degudament justificades previstes en les instruccions de permisos i llicències.

4. Quan per motius puntuals (sortides i activitats extraescolars, colònies, viatges d'estudis, etc.) se superi el nombre d'hores de permanència al centre computat mensualment, la direcció del centre autoritzarà a petició dels docents afectats la compensació corresponent, que es concretarà en les instruccions sobre l'horari del personal docent.

5. El control del compliment de l'horari i de l'assistència del professorat correspon a la direcció del centre, que ha d'establir un sistema de control de l'assistència, que s'ha de comunicar al consell escolar i al claustre, i ha d'incloure tant les activitats lectives com les complementàries.

 

Capítol II Avaluació dels centres

Article 20

Avaluació dels centres

1. L'avaluació dels centres té com a referència el desenvolupament de les competències de l'alumnat i com a objectiu la millora contínua en els àmbits pedagògic, d'organització i gestió i de participació.

2. L'activitat avaluadora ha de ser multinivell i s'ha de concretar en modalitats d'avaluació interna, coavaluació o autoavaluació, i en avaluació externa.

3. L'avaluació ha de ser integral i orientada a la millora contínua i ha de relacionar els resultats educatius amb els processos d'ensenyament i d'aprenentatge; amb els recursos i la gestió que se'n fa; amb l'organització i els processos de participació; amb els objectius del centre, i amb els indicadors de progrés del projecte educatiu, que faran referència a resultats, processos, recursos i condicions d'equitat i que s'establiran de manera contextualitzada a cada centre.

4. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de promoure els processos d'autoavaluació de centres amb l'objectiu de millorar la coordinació pedagògica i curricular, identificar bones pràctiques docents i de lideratge i establir mecanismes àgils que permetin compartir experiències mitjançant l'establiment de xarxes de centres per a la formació entre iguals, que s'han de regular reglamentàriament i que han d'abastar els àmbits següents: planificació curricular i treball a l'aula, convivència i tutoria, coeducació i inclusió, i avaluació dels processos d'ensenyament i aprenentatge i seguiment dels resultats, lideratge i estratègia, gestió de recursos i relació amb l'entorn.

5. Els processos d'autoavaluació s'han de basar en l'ús de l'eina d'autoavaluació de centres de la Conselleria d'Educació i Formació Professional per fer una diagnosi del centre, assenyalar en quin punt es troba i orientar sobre el procés de millora a seguir. Aquesta eina es pot complementar amb processos d'autoavaluació que s'han de basar en els criteris i indicadors recollits en el projecte educatiu del centre, en el projecte de direcció i en la programació general anual per comprovar l'assoliment dels objectius i orientar el procés de millora.

6. La Inspecció Educativa ha de participar en l'autoavaluació dels centres educatius, així com dels seus programes i serveis, i prestar-hi assessorament.

7. En finalitzar cada curs, l'equip directiu, el claustre i el consell escolar han d'avaluar el funcionament del centre i el grau de compliment de la programació general anual. Les conclusions més rellevants i les propostes de millora s'han de recollir en una memòria.

8. La direcció del centre ha de garantir la participació de tots els sectors de la comunitat educativa (personal docent i no docent, alumnat i famílies) en l'avaluació del centre educatiu.

9. L'avaluació del centre ha de ser un referent a tenir en compte en l'avaluació de l'exercici de la funció directiva i de la funció pública docent al centre, i pot suposar la necessitat de revisar, si escau, el projecte educatiu i els altres documents i plans del centre o el projecte de direcció i elaborar plans de millora. Així mateix, ha d'orientar el pla de formació del centre, la dotació de recursos addicionals o la consideració com a centre de referència de bones pràctiques educatives.

Article 21

Avaluació externa dels centres

1. El Departament d'Inspecció Educativa (DIE) ha d'avaluar el funcionament dels centres educatius, la funció directiva i la funció docent.

2. En l'avaluació externa dels centres, que han de dur a terme el DIE i l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), hi han de col·laborar, en els aspectes que específicament es determinin, els òrgans col·legiats de govern i l'equip directiu, els òrgans de coordinació docent i els serveis externs, així com els diferents sectors de la comunitat educativa i les seves organitzacions.

3. L'avaluació externa del centre ha de tenir en compte les conclusions obtingudes en les avaluacions precedents, les avaluacions de diagnòstic, els resultats de l'autoavaluació del centre i els resultats acadèmics i d'aprenentatge, així com el context socioeconòmic i els recursos de què disposa.

4. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de col·laborar amb els centres en la resolució dels problemes detectats en l'avaluació feta i donar suport als plans de millora que s'aprovin.

5. Els resultats de l'avaluació s'han de comunicar al consell escolar i al claustre del professorat de cada centre perquè els analitzin i els valorin.

6. Les avaluacions externes dels centres s'han de completar cada quatre anys.

 

TÍTOL III ORGANITZACIÓ DELS CENTRES DOCENTS PÚBLICS

Capítol I Participació, governança i lideratge dels centres docents públics

Article 22

Principis d'actuació

1. Els òrgans de govern i de coordinació del centre han de vetlar perquè les activitats es desenvolupin d'acord amb els principis i valors constitucionals i estatutaris i la normativa educativa en vigor.

2. Els òrgans de govern i de coordinació han de vetlar, així mateix, perquè les activitats del centre s'orientin a l'aplicació del projecte educatiu i contribueixin a assolir els objectius pedagògics i la millora dels resultats educatius de tot l'alumnat.

3. També han de garantir, en l'àmbit de la seva competència, l'exercici dels drets reconeguts a l'alumnat; al professorat; als pares, les mares o els tutors legals dels alumnes, així com també al personal d'atenció complementària i d'administració i serveis, i vetlar pel compliment dels deures corresponents.

​​​​​​​4. Les direccions han de fomentar el lideratge distribuït, o en xarxa, per enfortir la coresponsabilitat i aprofitar el coneixement i el talent de la comunitat educativa, i facilitar i promoure la participació efectiva de tots els seus membres en la vida, la gestió i l'avaluació del centre.

Article 23

Estructura de govern dels centres

1. L'estructura dels òrgans de govern i de coordinació dels centres docents públics es basa en el principi de lideratge distribuït, participació i col·laboració dels distints sectors de la comunitat educativa.

2. Els centres docents públics han de tenir, com a mínim, els òrgans de govern següents:

a) Unipersonals, segons la seva tipologia: director, cap d'estudis i secretari. Als centres que imparteixin estudis en torn de tarda s'ha d'establir la figura del cap d'estudis nocturn o de tarda. Als centres la complexitat dels quals ho faci aconsellable, o que comptin amb característiques específiques, la Conselleria d'Educació i Formació Professional pot establir òrgans de govern unipersonals addicionals.

b) Col·legiats: consell escolar i claustre del professorat i, si escau, els que s'estableixin per als centres de caràcter singular en la seva normativa específica.

3. Els òrgans unipersonals de govern del centre i els òrgans unipersonals de coordinació que es determinin en el projecte de direcció poden formar part de l'equip directiu.

4. En el marc de les competències que aquest Reglament atribueix als diferents òrgans de govern i les limitacions pressupostàries, els centres poden crear altres òrgans de govern i de coordinació interns a fi de dotar-se d'una estructura pròpia orientada al desenvolupament del seu projecte educatiu.

Article 24

Participació de la comunitat educativa

1. Els equips directius han de facilitar i promoure la participació activa de tots els sectors de la comunitat educativa, especialment l'alumnat, en la presa de decisions del centre.

2. Els diferents sectors de la comunitat educativa han de participar en el govern dels centres docents a través del consell escolar.

3. El professorat ha de participar, a més, en la presa de decisions pedagògiques que corresponguin al claustre, als òrgans de coordinació i als equips docents.

4. Les famílies dels alumnes poden participar en el funcionament dels centres a través de comissions i de les associacions que legalment es constitueixin d'acord amb la normativa que sigui d'aplicació.

5. L'alumnat ha de participar, a més, en el funcionament dels centres a través de comissions i per mitjà dels delegats de grup, o representants de l'alumnat, que constituiran la junta de delegats o el consell de l'alumnat, i de les associacions d'alumnat del centre legalment constituïdes.

6. Els centres poden promoure programes de voluntariat educatiu d'acord amb el projecte educatiu de centre per millorar les possibilitats de realització d'activitats complementàries i extraescolars que puguin compensar les desigualtats i donar suport complementari als aprenentatges. Les activitats que faci aquest personal voluntari no poden suplir les tasques que tenguin un caràcter ordinari o regular.

7. Així mateix, poden plantejar-se altres òrgans i vies de participació i col·laboració per iniciativa de la direcció del centre o de qualsevol sector de la comunitat educativa.

Article 25

Informació a les famílies

1. Les direccions dels centres han d'establir els mecanismes per garantir que les famílies dels alumnes rebin informació, com a mínim, sobre:

a) Els trets d'identitat del centre.

b) Els valors i objectius educatius i les prioritats d'actuació del centre.

c) L'horari general del centre i el calendari escolar.

d) Els serveis que ofereix el centre i les característiques d'aquests serveis.

e) La proposta metodològica, incloses les mesures de suport inclusiu.

f) Els criteris d'avaluació, qualificació, promoció i titulació.

g) El procés d'avaluació dels seus fills i el procediment d'accés al material que tengui incidència en l'avaluació de les diferents matèries. Així mateix tindran dret, prèvia sol·licitud per escrit, a una còpia d'aquests materials d'avaluació sempre que la naturalesa dels instruments ho permeti.

h) Les activitats complementàries, si n'hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s'ofereixen, el seu caràcter voluntari, l'aportació econòmica que, si s'escau, comporten i la resta d'informació rellevant relativa a aquests serveis.

i) Les beques i els ajuts i els programes de reforç específics als quals estigui adherit el centre.

j) Els procediments i resultats de l'avaluació del centre.

k) El projecte lingüístic del centre.

2. La informació anterior ha d'estar disponible en la pàgina web del centre i en el portal adreçat a les famílies del GestIB, de manera que sigui accessible fàcilment.

3. L'Administració educativa ha de garantir la formació a les famílies perquè coneguin els seus drets i deures.

Article 26

Carta de compromís educatiu

1. Els centres educatius han de redactar una carta de compromís educatiu que tindrà com a objectiu potenciar la comunicació, la participació, la implicació, el compromís i la coresponsabilitat entre els centres i les famílies en l'educació de l'alumnat.

2. Aquest document ha de contenir els compromisos que s'acorden entre la família i el centre educatiu per establir la cooperació entre les dues parts.

3. Els continguts de la carta s'han de consensuar amb la participació de la comunitat educativa i han de ser aprovats pel consell escolar. Cada centre educatiu ha d'elaborar la seva carta de compromís educatiu d'acord amb el projecte educatiu respectiu.

4. Qualsevol modificació de la carta ha de ser aprovada pel consell escolar.

5. La carta de compromís educatiu podrà ser signada per la direcció del centre i pels pares o mares o el tutor legal de l'alumne.

 

Capítol II Òrgans unipersonals de govern dels centres docents públics

Article 27

L'equip directiu

1. L'equip directiu és l'òrgan executiu de govern dels centres públics. Està integrat pel director, el cap d'estudis, el secretari, els òrgans unipersonals de coordinació que es determinin en el projecte de direcció i tots els que estableixin les administracions educatives.

2. L'equip directiu ha de treballar de manera coordinada en l'exercici de les seves funcions, d'acord amb les instruccions del director i les funcions específiques legalment establertes.

3. El director, prèvia comunicació al claustre del professorat i al consell escolar, formularà a l'Administració educativa la proposta de nomenament i cessament dels càrrecs de cap d'estudis i secretari entre, preferentment, els docents funcionaris de carrera amb destinació al centre.

4. Tots els membres de l'equip directiu cessen en les seves funcions en acabar el mandat o quan cessa el director.

Article 28

La direcció

1. El director del centre públic és responsable de l'organització, el funcionament i l'administració del centre, n'exerceix també la direcció pedagògica i és el cap de tot el personal del centre.

2. Ha de conjugar la responsabilitat institucional de la gestió del centre com a organització, la gestió administrativa, la gestió de recursos i el lideratge i dinamització pedagògica, des d'un enfocament col·laboratiu, cercant l'equilibri entre les tasques administratives i les pedagògiques.

3. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha de promoure que tots els centres educatius públics comptin amb un projecte de direcció d'abast temporal de quatre anys, així com promoure i fomentar la capacitat de lideratge de les direccions en l'organització i la gestió dels centres educatius.

Article 29

Funcions de la direcció

1. Les funcions del director s'exerceixen en el marc de l'ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció.

2. Corresponen al director les funcions següents:

a) De representació:

1. Representar el centre i exercir la representació de l'Administració educativa al centre.

2. Fer arribar a l'Administració educativa els plantejaments, les aspiracions i les necessitats de la comunitat educativa, expressades pels òrgans de participació legalment reconeguts, i retre comptes de les gestions realitzades als òrgans corresponents.

3. Aplicar al centre els objectius i les prioritats de l'administració i proporcionar la informació que li sigui requerida per les autoritats educatives competents.

b) De direcció:

1. Orientar, dirigir i supervisar les activitats i serveis del centre i l'aplicació de la programació general anual cap a la consecució dels objectius establerts en el projecte educatiu.

2. Garantir el compliment de les lleis i les altres disposicions vigents.

3.  Exercir la direcció de tot el personal adscrit al centre.

c) De lideratge pedagògic:

1. Coordinar l'elaboració de la proposta del projecte educatiu del centre i la programació general anual, així com les modificacions i adaptacions corresponents, juntament amb la resta de l'equip directiu i d'acord amb les directrius i propostes del consell escolar, el claustre i les associacions d'alumnes i de famílies d'alumnes.

2. Exercir la direcció pedagògica, promoure la innovació educativa de forma col·laborativa entre el claustre i coordinada amb tota la comunitat educativa, i impulsar plans per a la consecució dels objectius del projecte educatiu.

3. Vetlar perquè s'aprovin el desplegament i la concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.

4. Participar i promoure la participació del professorat en activitats de formació permanent i d'actualització de les seves competències professionals en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i representar el centre en les reunions de representants que convoquin els centres de professorat.

5. Proposar, d'acord amb el projecte educatiu i la normativa vigent, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives, així com la definició de requisits de titulació i capacitació professional o perfils propis d'alguns llocs de treball en els procediments de provisió de personal docent per comissió de serveis, d'acord amb les condicions i límits que estableixi la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

6. Impulsar, d'acord amb els indicadors de progrés establerts, l'avaluació del projecte educatiu.

d) D'organització i gestió del centre:

1. Impulsar l'elaboració i l'aprovació de les normes d'organització, funcionament i convivència del centre i dirigir-ne l'aplicació.

2. Proposar el nomenament i el cessament dels altres òrgans unipersonals de direcció, designar els de coordinació i assignar-los responsabilitats específiques, amb comunicació prèvia al claustre i al consell escolar, d'acord amb l'establert en aquest Reglament i en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre.

3. Distribuir entre el professorat tasques de gestió i coordinació docent, a més de les funcions de docència i de tutoria que siguin requerides per a l'aplicació del projecte educatiu i que siguin adequades a la seva preparació i experiència.

4. Assignar grups al professorat, si no hi ha acord dins l'òrgan de coordinació corresponent.

5. Signar els convenis de col·laboració aprovats pel consell escolar amb les empreses o entitats que participen en la formació de l'alumnat i en la seva inserció professional.

6. Assignar i controlar l'horari de permanència del professorat al centre d'acord amb els criteris pedagògics establerts pel claustre i la normativa vigent.

7. Visar les certificacions i els documents oficials del centre.

8. Adoptar resolucions sobre l'ús de les instal·lacions del centre.

9. Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa vigent.

10. Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa del centre.

11. Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d'acord amb el pressupost aprovat.

​​​​​​​12. Contractar béns i serveis dins els límits establerts per la Conselleria d'Educació i Formació Professional i actuar com a òrgan de contractació.

13. Atorgar al personal del centre permisos i llicències, en els termes establerts a aquest efecte en la normativa vigent.

14. Vetlar per la gestió i manteniment correctes de les instal·lacions i els equipaments del centre.

e) En relació amb la comunitat educativa i l'entorn:

1. Afavorir la convivència al centre i vetlar per la resolució positiva de conflictes i, si és el cas, l'aplicació del procediment per imposar les correccions que corresponguin, d'acord amb les disposicions vigents.

2. Fomentar i coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa.

3. Fer efectiva la coordinació amb els centres educatius de la zona i amb altres serveis socioeducatius, com també amb les empreses i altres institucions de l'entorn.

4. Fomentar l'ús social de les instal·lacions del centre fora de l'horari lectiu.

5. Garantir el dret de reunió del professorat, de l'alumnat, de les famílies o els tutors legals dels alumnes i del personal d'atenció complementària i d'administració i serveis.

f) En relació amb l'avaluació del centre:

1. Impulsar les avaluacions internes del centre i col·laborar en les avaluacions externes i en l'avaluació del professorat.

2. Participar en els processos d'observació i d'avaluació formativa de la pràctica docent establerts en el projecte educatiu o per l'Administració educativa.

3. Participar, d'acord amb la normativa vigent, en l'avaluació dels funcionaris interins i en pràctiques.

4. Coordinar l'elaboració de la memòria anual com a instrument d'avaluació interna del centre i dels plans de millora que s'elaborin.

g) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per la Conselleria d'Educació i Formació Professional i les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan.

Article 30

Accés a la funció directiva

1. Poden accedir a la funció directiva els funcionaris de carrera que compleixen els requisits següents:

a) Tenir almenys cinc anys d'experiència en la funció pública docent i haver exercit funcions docents com a funcionari de carrera, durant un període de la mateixa durada, en alguns dels ensenyaments dels que ofereix el centre.

b) Estar en possessió del certificat acreditatiu o d'actualització, segons correspongui, d'haver superat un programa de formació sobre el desenvolupament de la funció directiva impartit pel Ministeri d'Educació i Formació Professional o per les administracions educatives de les comunitats autònomes.

c) Presentar un projecte de direcció que inclogui els objectius, les línies d'actuació i l'avaluació, a més dels aspectes que s'especifiquin mitjançant ordre.

d) Posseir les titulacions o els certificats que acrediten el domini de la llengua catalana exigible de conformitat amb la normativa vigent.

e) No haver estat revocat del càrrec.

f) No estar sancionat per falta greu o molt greu en l'exercici de la pràctica docent o no estar suspès fermament de funcions o inhabilitat per a càrrecs públics per resolució judicial.

2. Estaran eximits de l'antiguitat a què es refereix l'apartat a) d'aquest article els candidats que optin a la direcció de centres específics d'educació infantil, centres incomplets d'educació primària, centres d'educació secundària amb menys de vuit unitats o centres amb menys de vuit professors que imparteixin ensenyaments artístics professionals, esportius, d'idiomes o de persones adultes.

3. En igualtat de competència i d'altres criteris, es valorarà com a mèrit ser docent del centre.

Article 31

Procediment de selecció de les direccions

1. Una comissió constituïda per representants de l'Administració educativa i del centre corresponent durà a terme la selecció.

2. La composició de cada comissió de selecció ha de ser la següent: un terç, professors elegits pel claustre; un terç, membres del consell escolar elegits per i entre els membres que no siguin docents, i un terç, personal de l'administració, entre els quals hi ha d'haver un inspector d'educació i un director en actiu d'un centre que imparteixi els mateixos ensenyaments que aquell en què es desenvolupa el procediment de selecció, amb un o més períodes d'exercici amb avaluació positiva de la feina desenvolupada, que serà designat per l'Administració educativa.

La composició de la comissió de selecció s'ha de fer de manera que s'afavoreixi la representació equilibrada d'homes i dones, de conformitat amb el que estableix l'article 29.2 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.

3. La selecció s'ha de dur a terme després de valorar el projecte de direcció presentat per la persona candidata, el qual ha tenir el vistiplau del claustre i el consell escolar pel que fa la seva coherència respecte del projecte educatiu del centre.

4. La selecció es durà a terme segons el procediment que s'estableixi mitjançant ordre, d'acord amb els principis d'igualtat, capacitat i mèrit, i es farà per un període de quatre anys.

Article 32

Formació per a la funció directiva

1. La formació per a l'exercici de la direcció consta de dues fases: prèvia, o d'acreditació, i contínua, o d'actualització, i ha d'estar centrada especialment en les funcions de l'equip directiu.

2. L'Administració educativa ha de garantir l'accés a la formació prèvia a totes les persones que disposin dels requisits d'accés que s'estableixin i que ho sol·licitin.

3. La formació contínua és obligatòria per a tots els membres d'equips directius en exercici, l'Administració l'ha de promoure i s'ha d'establir un mínim d'hores per al període de mandat corresponent.

Article 33

Avaluació de la funció directiva

1. L'Administració educativa, a través del DIE, ha d'avaluar el director al final del seu mandat. A més, es pot dur a terme una avaluació formativa a meitat de mandat. L'avaluació serà sobre la seva capacitat de lideratge pedagògic i de gestió i sobre els principals àmbits d'actuació reflectits en el projecte de direcció, i es tindran en compte els resultats de les avaluacions internes, les autoavaluacions i les avaluacions externes del centre. En l'avaluació hi han de participar el claustre, el consell escolar i el DIE i s'hi ha de garantir la participació efectiva de tots els membres de la comunitat educativa.

2. L'avaluació positiva és indispensable per a la renovació en l'exercici del càrrec i per al reconeixement personal i professional.

3. L'avaluació negativa suposa la no renovació del càrrec.

Article 34

Nomenament amb caràcter extraordinari del director

La persona titular de la Direcció General de Personal Docent, a proposta del titular de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, nomenarà amb caràcter extraordinari un director, preferentment entre el professorat funcionari de carrera, en els supòsits següents:

a) Als centres en què no hi hagi hagut candidatures al càrrec de director o en què la comissió de selecció no hagi seleccionat cap candidat. En aquest cas, per al nomenament d'ofici del director d'un centre públic, el DIE ha de redactar un informe de proposta de nomenament, oït el consell escolar del centre. A partir d'aquest informe, el titular de la Direcció General de Personal Docent, a proposta del titular de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, nomenarà amb caràcter extraordinari el director per un període màxim de quatre anys. El nomenament està condicionat a la superació durant el primer any del mandat d'un programa de formació sobre el desenvolupament de la funció directiva, sempre que la persona nomenada no estigui en possessió d'aquesta certificació.

b) Als centres de nova creació, l'Administració convocarà un concurs públic i ,en aquest cas, el nomenament serà per quatre anys. El nomenament estarà condicionat a la superació durant el primer any del mandat d'un programa de formació sobre el desenvolupament de la funció directiva, sempre que la persona nomenada no estigui en possessió d'aquesta certificació.

 

Article 35

Nomenament provisional del director

En el cas que el director cessi en l'exercici de la funció directiva abans de finalitzar el seu mandat, el titular de la Direcció General de Personal Docent, a proposta del titular de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, nomenarà, oïts el claustre i el consell escolar, un director amb caràcter provisional fins que es dugui a terme la primera convocatòria per a la selecció i el nomenament de directors.

​​​​​​​Article 36

Cessament del director

El director del centre ha de cessar en les seves funcions en finalitzar el període pel qual fou nomenat o en donar-se alguna de les causes següents:

a) Renúncia motivada, acceptada per la Conselleria d'Educació i Formació Professional, oït el consell escolar.

b) Jubilació, incorporació a una altra destinació o altres circumstàncies que es puguin produir i facin que el director no hagi de prestar serveis al centre el curs següent; en aquest cas, cessarà el 30 de juny.

c) Incapacitat física o psíquica sobrevinguda.

d) Revocació del càrrec de director en virtut de l'acord, que ha de ser motivat, d'una majoria de dos terços dels membres del consell escolar. Per a l'adopció d'aquest acord el consell escolar serà convocat amb caràcter urgent i extraordinari, sempre que ho sol·liciti per escrit almenys un terç dels seus components.

e) Resolució ferma d'un expedient disciplinari que suposi sanció per falta greu o molt greu, la qual comportarà el cessament immediat del director. En el cas d'instrucció d'un expedient disciplinari al director, es podrà acordar la suspensió cautelar de les seves funcions, de conformitat amb la normativa vigent quant a procediments disciplinaris. El cap d'estudis, o, si no n'hi ha, el secretari, substituirà el director mentre duri la suspensió cautelar.

 

Article 37

Renovació del mandat del director

Els directors poden optar per continuar en l'exercici del càrrec fins a completar un total de dos períodes consecutius, prèvia avaluació positiva de la tasca desenvolupada al final del primer període. Transcorreguts els dos períodes, si el director vol continuar en el càrrec, ha de participar novament en el procediment de selecció.

Article 38

Nomenament i cessament dels altres òrgans unipersonals de govern

1. Els altres òrgans de govern del centre han de ser proposats per la direcció a l'Administració educativa per al nomenament, amb comunicació prèvia al claustre i al consell escolar, per un període no superior al del mandat de la direcció, preferentment entre els docents funcionaris de carrera amb destinació al centre.

2. Els altres òrgans unipersonals de govern cessaran en les seves funcions quan cessi o acabi el mandat el director que els va designar o en produir-se alguna de les circumstàncies següents: per renúncia, acceptada pel director, oït el consell escolar; pel fet de deixar de prestar servei al centre per qualsevol circumstància; per decisió del director, mitjançant un informe raonat, amb comunicació prèvia al consell escolar, o per expedient disciplinari, quan incompleixin greument les seves funcions, amb un informe raonat previ del director i audiència a la persona interessada.

3. Amb motiu de la instrucció d'un expedient disciplinari a algun d'aquests càrrecs, la Conselleria d'Educació i Formació Professional pot acordar-ne la suspensió cautelar de les funcions.

Article 39

Funcions del cap d'estudis

1. Correspon al cap d'estudis exercir les funcions que li delegui la direcció entre les previstes en l'article 29 d'aquest Reglament i totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en els àmbits curricular; d'organització del centre i dels horaris acadèmics i la distribució de grups i espais; de la coordinació i seguiment de les activitats de caràcter acadèmic, d'avaluació, d'orientació i complementàries; del pla anual de formació del centre; de la convivència, la igualtat i la diversitat, així com altres activitats del centre, i de cura i d'atenció a l'alumnat, d'acord amb el que s'estableixi al projecte de direcció i el que es reculli en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre i a partir dels criteris pedagògics aprovats pel claustre.

2. Entre les funcions del cap d'estudis hi és la d'afavorir i impulsar la coordinació del professorat, de manera que es garanteixi l'assoliment dels objectius fixats en el projecte educatiu, i promoure la participació del professorat en les activitats de formació recollides en el pla anual de formació del centre.

Article 40

Funcions del secretari

1. Correspon al secretari l'exercici de les funcions que li delegui la direcció entre les previstes en l'article 29 d'aquest Reglament i totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en l'àmbit de la gestió econòmica, el règim administratiu del centre, la preinscripció i matriculació de l'alumnat, la custòdia documental i dels expedients i arxius del centre, l'expedició de certificacions, els recursos materials i la conservació i manteniment de les instal·lacions, d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s'incorpori a les normes d'organització, funcionament i convivència del centre.

2. Exercir, per delegació del director i sota la seva autoritat, la direcció del personal d'administració i serveis adscrit al centre.

3. Exercir les funcions pròpies de la secretaria del claustre i del consell escolar del centre, i d'aquells altres òrgans col·legiats en què les normes d'organització, funcionament i convivència del centre així ho estableixin.

Article 41

Funcions d'altres òrgans unipersonals de govern

1. Les funcions d'altres òrgans unipersonals de govern seran les que els delegui la direcció, d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s'hagi establert en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre.

2. El nombre màxim d'òrgans unipersonals de govern addicionals s'establirà per resolució de la Conselleria d'Educació i Formació Professional en funció de la categoria i característiques del centre.

Article 42

Suplències en l'equip directiu

1. En cas d'absència o malaltia del director, es farà càrrec provisionalment de les funcions el cap d'estudis i, si no n'hi ha, el secretari. Si no hi ha cap d'estudis ni secretari, la suplència es durà a terme segons l'establert en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre.

2. En cas d'absència o malaltia d'altres òrgans unipersonals de govern la suplència es durà a terme segons el que s'estableixi en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre.

 

Capítol III Òrgans col·legiats de govern dels centres docents públics

Article 43

Normes generals de funcionament dels òrgans col·legiats

Els òrgans col·legiats del centre han d'aprovar les seves normes de funcionament. S'han d'aplicar les normes relatives als òrgans col·legiats de la secció 3a del capítol II de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, i l'establert en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre, sempre que no vagin en contra de les normes anteriorment citades.

Article 44

El consell escolar

1. El consell escolar dels centres és l'òrgan col·legiat de participació dels diferents sectors de la comunitat educativa en el funcionament i govern del centre.

2. El règim jurídic dels consells escolars és l'establert en aquest Reglament i la seva normativa de desenvolupament.

Article 45

Composició del consell escolar

1. El consell escolar dels centres docents públics que imparteixen ensenyaments d'educació infantil i primària ha d'estar compost pels membres següents:

a) Als centres amb nou unitats o més:

1. La persona que exerceixi la direcció del centre docent, que el presidirà.

2. La persona que exerceixi la prefectura d'estudis.

3. Cinc docents elegits pel claustre.

4. Cinc representants dels pares, les mares o els tutors legals dels alumnes.

5. Un representant del personal d'administració i serveis, sempre que estigui directament vinculat a l'Administració de la Comunitat Autònoma o a l'ajuntament corresponent per relació jurídica administrativa o laboral.

6. Un regidor o representant de l'ajuntament del municipi on es trobi situat el centre.

7. El secretari del centre, que actuarà com a secretari del consell, amb veu, però sense vot.

b) Als centres amb més de sis unitats i menys de nou:

1. La persona que exerceixi la direcció del centre docent, que el presidirà.

2. Tres docents elegits pel claustre.

3. Tres representants dels pares, les mares o els tutors legals dels alumnes.

4. Un regidor o representant de l'ajuntament del municipi on es trobi situat el centre.

5. El secretari del centre, que actuarà com a secretari del consell, amb veu, però sense vot.

c) Als centres amb més de dues unitats i menys de sis:

1. La persona que exerceixi la direcció del centre docent, que el presidirà.

2. Dos docents elegits pel claustre. Un designat pel director, que actuarà com a secretari, amb veu i vot.

3. Dos representants dels pares, les mares o els tutors legals dels alumnes.

4. Un regidor o representant de l'ajuntament del municipi on es trobi situat el centre.

d) Als centres amb una o dues unitats:

1. La persona que exerceixi la direcció del centre docent, que el presidirà i hi actuarà també com a secretari.

2. Un representant dels pares, les mares o els tutors legals dels alumnes.

3. Un regidor o representant de l'ajuntament del municipi on es trobi situat el centre.

2. El consell escolar dels col·legis d'educació infantil i primària integrats amb educació secundària i el dels instituts d'educació secundària ha d'estar compost pels membres següents:

a) Als centres amb dotze unitats o més:

1. La persona que exerceixi la direcció del centre docent, que el presidirà.

2. La persona que exerceixi la prefectura d'estudis.

3. Sis docents elegits pel claustre.

4. Tres representants dels pares, les mares o els tutors legals dels alumnes.

5. Tres representants de l'alumnat.

6. Un representant del personal d'administració i serveis, sempre que estigui directament vinculat a l'Administració de la Comunitat Autònoma o a l'ajuntament corresponent per relació jurídica administrativa o laboral.

7. Un regidor o representant de l'ajuntament del municipi on es trobi situat el centre.

8. La persona titular de la secretaria del centre, que actuarà com a secretari del consell, amb veu però sense vot.

b) Als centres amb menys de dotze unitats:

1. La persona que exerceixi la direcció del centre docent, que el presidirà.

2. La persona que exerceixi la prefectura d'estudis

3. Cinc docents elegits pel claustre.

4. Tres representants dels pares, les mares o els tutors legals dels alumnes.

5. Dos representants de l'alumnat.

6. Un representant del personal d'administració i serveis, sempre que estigui directament vinculat a l'Administració de la Comunitat Autònoma o a l'ajuntament corresponent per relació jurídica administrativa o laboral.

7. Un regidor o representant de l'ajuntament del municipi on es trobi situat el centre.

8. La persona titular de la secretaria del centre, que actuarà com a secretari del consell, amb veu però sense vot.

3. Un dels representants dels pares, les mares o els tutors legals dels alumnes que componen el consell escolar ha de ser designat per l'associació de pares i mares d'alumnes més representativa legalment constituïda, excepte en els centres d'una o dues unitats, en el cas que hi hagi algun pare, mare o tutor legal que es presenti com a candidat. De la mateixa manera, un dels representants dels alumnes serà designat per l'associació d'alumnes més representativa, legalment constituïda o, si no n'hi ha, per la junta de delegats de curs o consell de l'alumnat.

4. Quan no hi hagi cap proposta de designació per part de l'esmentada associació o el centre no en tengui, i fins que aquesta proposta de designació no es produeixi, el lloc vacant l'ocuparà el candidat no electe que ocupi el primer lloc en la llista de suplents per a futures substitucions. El mateix s'aplicarà en cas que l'associació d'alumnes no faci cap proposta o l'associació no existeixi.

5. L'alumnat d'educació primària ha d'estar representat en el consell escolar en les condicions que estableixi el projecte educatiu del centre. No obstant això, només l'alumnat de tercer i quart curs d'educació secundària obligatòria o d'etapes o nivells postobligatoris pot participar en la comissió de gestió econòmica, així com en la selecció o cessament de la persona que exerceixi la direcció.

Article 46

Competències del consell escolar

El consell escolar del centre té les competències següents:

a) Aprovar i avaluar el projecte educatiu, la programació general anual, el projecte lingüístic, el projecte de gestió, les normes d'organització, funcionament i convivència del centre, i altres projectes que en el seu moment determini la Conselleria d'Educació i Formació Professional, sense perjudici de les competències que el claustre del professorat té atribuïdes respecte de tots els aspectes pedagògics.

b) Aprovar el projecte de pressupost del centre, així com supervisar-ne l'execució i aprovar-ne la liquidació.

c) Participar en la selecció de la persona que exerceix la direcció del centre en els termes que s'estableixi en la normativa específica, valorar els projectes de direcció presentats pels candidats pel que fa a la coherència amb el projecte educatiu del centre i ser informat del nomenament i cessament dels membres de l'equip directiu, així com participar en l'avaluació de l'exercici de la funció directiva.

d) Proposar, si escau, la revocació del nomenament de la persona titular de la direcció, amb acord previ motivat dels seus membres adoptat per majoria de dos terços del total de membres que conformen el consell escolar amb dret a vot.

e) Proposar mesures educatives per fomentar la igualtat real i efectiva entre homes i dones.

f) Impulsar l'adopció i el seguiment de mesures educatives que fomentin el reconeixement i la protecció dels drets dels infants i dels adolescents.

g) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin els estils de vida saludable, la convivència en el centre, la igualtat efectiva entre dones i homes, la no-discriminació, la prevenció de l'assetjament escolar, i de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social, així com conèixer la resolució dels conflictes de convivència i vetlar perquè s'adeqüin a la normativa vigent. Quan les mesures correctores adoptades pel director o directora corresponguin a conductes de l'alumnat que perjudiquin greument la convivència del centre, el consell escolar, a instància de pares, mares o tutors legals o, si s'escau, de l'alumnat, pot revisar la decisió adoptada i proposar, si s'escau, les mesures oportunes.

h) Promoure progressivament la conservació i la renovació de les instal·lacions i els equipaments escolars per a la millora de la qualitat i la sostenibilitat

i) Fixar els criteris i directrius per a l'obtenció de recursos complementaris i supervisar-ne l'execució.

j) Decidir sobre l'admissió de l'alumnat amb subjecció al que estableix la normativa específica en aquesta matèria.

k) Fixar les directrius per a la col·laboració amb les administracions locals, amb altres centres docents o amb entitats i organismes públics o privats.

l)  Aprovar els acords de col·laboració i els convenis amb entitats i institucions, a proposta de la direcció del centre.

m) Participar en les avaluacions del centre.

n) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l'eficàcia en la utilització dels recursos i l'evolució dels resultats acadèmics i els de les avaluacions internes i externes en què participi el centre.

o) Avaluar el propi funcionament del consell escolar com a òrgan de participació i presa de decisions.

p) Proposar mesures i iniciatives que facilitin, impulsin i millorin la participació de tota la comunitat educativa.

q) Proposar mesures i iniciatives que garanteixin, facilitin i millorin la inclusió de tot l'alumnat en la pràctica i la vida educatives.

r)  Aprovar la carta de compromís educatiu i les seves modificacions.

s) Elaborar propostes i informes, a iniciativa pròpia o a petició de l'Administració educativa, sobre el funcionament del centre docent i la millora dels processos educatius, infraestructures i equipaments.

t) Qualsevol altra que li sigui atribuïda legalment o reglamentàriament.

 

Article 47

Elecció i renovació dels membres del consell escolar

1. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'establir el procediment d'elecció i renovació dels membres del consell escolar, així com de la  constitució, que s'ha de desenvolupar durant el primer trimestre del curs acadèmic que correspongui.

2. L'elecció dels representants dels diferents sectors de la comunitat educativa en el consell escolar s'ha d'atenir al que estableixi la normativa específica i s'ha de fer de manera que s'afavoreixi la representació equilibrada d'homes i dones, de conformitat amb el que estableix l'article 29.2 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes.

3. La condició de membre electe del consell escolar s'adquireix per quatre anys.

4. El consell escolar s'ha de renovar per meitats cada dos anys de manera alternativa, amb convocatòria prèvia de la Conselleria d'Educació i Formació Professional. Els llocs dels representants que abans de la renovació corresponent deixin de complir els requisits necessaris per pertànyer a aquest òrgan quedaran vacants i s'hauran de cobrir pels candidats següents,  d'acord amb el nombre de vots obtinguts en l'última renovació parcial. La Conselleria d'Educació i Formació Professional establirà els procediments necessaris per cobrir les vacants.

5. Els membres de la comunitat escolar només poden ser elegits pel sector corresponent. Quan algun membre pertany a dos sectors, pot ser candidat per a la representació de tots dos però, en cas de resultar elegit per a ambdós, només pot exercir la representació d'un.

6. Així mateix, la Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'establir el procediment per a la designació dels membres del consell escolar que representen determinades associacions o entitats que no formen part de la comunitat educativa. La condició de membre designat s'adquireix per dos anys.

7. La Conselleria d'Educació i Formació Professional ha d'establir el procediment que s'ha de seguir en el cas d'absència de candidats en el procés d'elecció de representants o quan es produeixi una vacant.

Article 48

Règim de funcionament del consell escolar

1. El consell escolar s'ha de reunir, com a mínim, un cop cada tres mesos i sempre que el convoqui la direcció del centre per iniciativa pròpia o per sol·licitud de, com a mínim, un terç dels seus membres, que han d'indicar els temes a incloure en l'ordre del dia; en aquest últim cas, la reunió tindrà lloc dins els quinze dies següents a la data de la sol·licitud. En tot cas, és preceptiva, a més, una reunió a principi de curs i una altra al final. La participació en les sessions del consell escolar constitueix un dret i un deure per als seus membres.

2. Les reunions del consell escolar s'han de celebrar en el dia i l'horari que possibiliti la participació de tots els seus membres. Per a les reunions ordinàries, la direcció del centre ha d'enviar als membres del consell escolar la convocatòria amb una antelació mínima de set dies naturals, que ha d'incloure l'ordre del dia de la reunió i l'accés a la documentació que s'hagi de debatre i, si escau, aprovar. No pot ser objecte d'acord cap assumpte que no figuri en l'ordre del dia, llevat que hi siguin presents tots els membres i es declari la urgència pel vot favorable de la majoria. Es poden fer convocatòries extraordinàries, amb una antelació mínima de 48 hores, quan la naturalesa dels assumptes que hagin de tractar-se així ho aconselli.

3. Les convocatòries i l'enviament de documentació es poden fer per mitjans electrònics. Així mateix, les actes es poden redactar en format electrònic.

4. El consell escolar es pot constituir, celebrar les seves sessions i adoptar acords tant de manera presencial com a distància. En el cas que les sessions es duguin a terme a distància, s'han de complir els requisits que apareixen a l'article 17.1 de la Llei 40/2015 d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.

5. Per a la constitució vàlida de l'òrgan, a efectes de celebració de sessions, deliberacions i presa d'acords, es requereix la participació de les persones titulars de la presidència i de la secretaria o, si es dona el cas, de qui les substitueixi, i de la meitat més un dels membres.

6. Les decisions del consell escolar s'han de prendre preferiblement per consens. Quan això no sigui possible, s'adoptaran per majoria absoluta (meitat més un dels membres del consell amb dret a vot), excepte en els casos següents, que s'han d'aprovar per majoria de dos terços dels membres del consell amb dret a vot:

a) L'aprovació del projecte educatiu, del projecte de gestió i de les normes d'organització, funcionament i convivència, així com les seves modificacions.

b) La proposta de revocació del nomenament de la persona titular de la direcció.

c) El canvi de nom del centre.

7. Quan en l'ordre del dia s'incloguin temes o qüestions relacionades amb l'activitat normal del centre que estiguin sota la responsabilitat immediata d'algun membre de la comunitat educativa que no sigui membre del consell escolar, se'l pot convocar a la sessió perquè informi sobre el tema o la qüestió corresponent.

8. Els consells escolars han de designar un dels seus membres, preferentment amb formació en igualtat de gènere, perquè impulsi mesures educatives que fomentin la igualtat real i efectiva entre homes i dones i la prevenció de la violència masclista i en faci el seguiment.

9. En aplicació de l'article 19.3c) de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, els docents no electes del consell escolar, com a personal al servei de l'Administració pública i en virtut del càrrec que exerceixen, no es poden abstenir en les votacions.

10. El consell escolar ha de prendre les mesures pertinents per informar tota la comunitat educativa dels acords presos.

Article 49

Estatut jurídic dels membres del consell escolar

1. Les persones electes del consell escolar i les comissions que s'hi constitueixin no estan subjectes a cap mandat imperatiu en l'exercici de la seva representació.

2. Els representants de cada sector han d'informar els seus representats del que s'ha tractat en aquest òrgan i de les decisions que s'han pres.

3. Els representants dels diversos sectors en el consell escolar poden sol·licitar, en assumptes d'interès especial, l'opinió dels òrgans de participació i de col·laboració dels diferents sectors de la comunitat educativa. Per a això disposaran dels recursos i facilitats que garanteixin aquest objectiu.

4. Els membres del consell escolar tenen, en l'exercici de les seves funcions, el deure de confidencialitat en els assumptes relacionats amb persones concretes i que puguin afectar l'honor i la intimitat d'aquestes persones. El deure continuarà vigent fins i tot una vegada acabat el mandat.

5. Les persones electes poden ser cessades quan el nombre de faltes reiterades d'assistència no justificades a les sessions convocades durant un curs acadèmic superi el 50 %. La decisió s'ha de prendre en l'última sessió del consell escolar per majoria absoluta dels membres, prèvia audiència de la persona afectada. L'acte de cessament és un acte administratiu, que ha d'estar motivat, s'ha de notificar a la persona interessada i és susceptible dels recursos administratius pertinents. La vacant que deixa aquesta persona l'ocuparà el següent candidat del sector que representa,d'acord amb el nombre de vots obtinguts en l'última renovació parcial.

Article 50

Comissions del consell escolar

1. El consell escolar de cada centre constituirà les comissions d'estudi, informació i de treball que decideixi, en la forma que es determini en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre, perquè facin aportacions i propostes al plenari del consell. Als centres públics és obligatòria la constitució d'una comissió econòmica i d'una comissió permanent.

2. Les comissions del consell escolar han d'estar integrades, com a mínim, pel director, un altre òrgan unipersonal de govern, un representant del professorat, un representant dels pares i mares i un representant de l'alumnat, si escau. Es poden incorporar a aquestes comissions, a criteri del consell escolar, altres membres de la comunitat educativa quan sigui d'interès per assolir els objectius de la comissió.

Article 51

Claustre del professorat

1. El claustre del professorat és l'òrgan propi de participació del professorat en el govern del centre i té la responsabilitat de planificar, coordinar, informar i, si escau, decidir sobre tots els aspectes educatius i acadèmics del centre.

2. El claustre és presidit per la persona titular de la direcció del centre i està integrat per la totalitat del professorat que presta serveis docents al centre.

3. Els components dels equips d'orientació educativa i psicopedagògics de zona i altres professionals d'atenció educativa poden participar, si escau, en els claustres dels centres on exerceixen la seva funció, en els termes que estableixin les normes d'organització, funcionament i convivència del centre.

Article 52

Competències del claustre del professorat

El claustre del professorat té les competències següents:

a) Formular a l'equip directiu i al consell escolar propostes per a l'elaboració dels projectes del centre, de la programació general i de la memòria anual i de les normes d'organització, funcionament i convivència del centre.

b) Proposar els criteris per a l'elaboració de la concreció curricular, així com dels aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual del centre.

c) Analitzar, aprovar i avaluar la concreció curricular i els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual; decidir les possibles modificacions tenint en compte el que estableix el projecte educatiu i les avaluacions realitzades, i valorar la programació general anual i la memòria final de curs abans de la presentació al consell escolar.

d) Aprovar la planificació general de les sessions d'avaluació dins el marc normatiu, així com el calendari d'exàmens o de proves extraordinàries, quan correspongui.

e) Participar en l'anàlisi i la valoració de l'evolució dels resultats de les autoavaluacions i de les avaluacions internes i externes del centre i elevar informes al consell escolar amb les propostes de millora.

f) Aprovar els criteris pedagògics per a l'atenció a la diversitat, orientació, tutoria, avaluació i recuperació de l'alumnat dins el marc normatiu, així com per a l'elaboració dels horaris de l'alumnat i del professorat.

g) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la promoció de la salut, la convivència, la igualtat entre homes i dones i la resolució pacífica de conflictes al centre.

h) Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin el respecte al medi ambient, el foment de la seva sostenibilitat i el consum responsable, així com la conscienciació de la necessitat d'actuacions davant l'emergència climàtica.

i) Conèixer, en els termes que estableixi el centre, la resolució de conflictes disciplinaris, la imposició de mesures correctores, i, si n'és el cas, vetlar perquè s'atenguin a la normativa vigent.

j) Proposar mesures i iniciatives que fomentin la col·laboració, la participació i el compromís de les famílies per a la millora dels resultats educatius de l'alumnat, el control de l'absentisme escolar i la millora de la convivència.

k) Fer informes sobre les normes d'organització, funcionament i convivència del centre abans de la presentació al consell escolar.

l) Promoure i aprovar actuacions o la participació en convocatòries dins l'àmbit de la innovació i de la formació del centre, inclòs el pla anual de formació del centre.

m) Conèixer les candidatures a la direcció i valorar els projectes de direcció presentats pel que fa a la seva coherència amb el projecte educatiu del centre.

n) Elegir els seus representants en el consell escolar del centre i participar en la selecció del director en els termes que estableix la normativa.

o) Conèixer les relacions del centre docent amb altres institucions del seu entorn i, si escau, amb els centres de treball.

p) Conèixer la situació econòmica del centre docent i valorar trimestralment l'execució del pressupost.

q) Qualsevol altra que li sigui atribuïda legalment o reglamentàriament.

 

Article 53

Funcionament del claustre del professorat

1. El claustre del professorat s'ha de reunir a principi i a final de curs, com a mínim; una vegada cada dos mesos i sempre que el convoqui la direcció del centre, per iniciativa pròpia o a sol·licitud de, com a mínim, un terç dels seus membres, que han d'indicar els temes a incloure en l'ordre del dia. En aquest últim cas, la reunió ha de tenir lloc dins els quinze dies següents a la data de la sol·licitud.

2. L'assistència a les sessions del claustre del professorat constitueix un dret i un deure per a tots els membres.

3. El règim jurídic del claustre és l'establert en aquest Reglament i la seva normativa de desenvolupament.

4. Per a la constitució vàlida del claustre, a efectes de la celebració de sessions, deliberacions i presa d'acords, es requereix la presència de les persones titulars de la direcció i de la secretaria, o de qui les substitueixin, i la de la meitat dels membres.

5. No pot ser objecte de deliberació o acord cap assumpte que no figuri en l'ordre del dia, llevat que hi siguin presents tots els membres del claustre i sigui declarada la urgència de l'assumpte pel vot favorable de la majoria.

6. Els acords han de ser aprovats per majoria simple dels membres presents. Els membres del claustre, com a personal al servei de l'Administració pública, en aplicació de l'article 19.3c) de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, no es poden abstenir en les votacions i poden formular el seu vot particular expressat per escrit amb el sentit del vot i els motius que el justifiquen.

7. El claustre del professorat pot constituir-se, ser convocat, celebrar les sessions, adoptar acords, constituir comissions de treball de caràcter consultiu i informatiu i remetre actes tant de manera presencial com a distància.

8. El claustre del professorat ha de donar suport a l'equip directiu per al compliment de la programació anual del centre i per al compliment del projecte de direcció que, en coherència amb el projecte educatiu del centre, vincula l'acció del conjunt d'òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre.

 

Capítol IV Òrgans de coordinació docent dels centres públics

Article 54

Òrgans de coordinació docent

1. Els òrgans de coordinació docent poden ser unipersonals o col·legiats.

2. Als centres que imparteixen educació infantil i educació primària amb sis o més unitats, s'han de constituir els òrgans col·legiats de coordinació docent següents:

a) La comissió de coordinació pedagògica.

b) Els equips docents de cicle.

c) L'equip d'orientació i suport a l'aprenentatge.

d) Tots els que aprovi el claustre del professorat a proposta de l'equip directiu del centre.

e) Tots els altres que pugui determinar la Conselleria d'Educació i Formació Professional i els establerts en altres textos normatius.

3. Als centres que imparteixen educació secundària, s'han de constituir els òrgans col·legiats de coordinació docent següents:

a) La comissió de coordinació pedagògica.

b) L'equip d'orientació i suport a l'aprenentatge.

c) Els àmbits o departaments de coordinació didàctica.

d) Els equips docents de grup.

e) Tots els que aprovi el claustre del professorat a proposta de l'equip directiu del centre.

f) Tots els altres que puguin ser creats per ordre de la Conselleria d'Educació i Formació Professional i els establerts en altres textos normatius.

4. Els coordinadors, tant si són unipersonals com els responsables dels òrgans de coordinació docent, han de ser nomenats per la direcció del centre.

5. Els centres ubicats al mateix terme municipal o zona d'escolarització poden definir òrgans de coordinació docent comuns, d'acord amb el que s'estableix als projectes educatius respectius.

Article 55

La comissió de coordinació pedagògica

1. La comissió de coordinació pedagògica és l'òrgan responsable de coordinar els assumptes relacionats amb les actuacions pedagògiques, el desenvolupament dels programes educatius i la seva avaluació.

2. A cada centre docent es poden constituir comissions pedagògiques diferenciades per a cada nivell, cicle o etapa educativa, segons s'estableixi en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre.

3. Als centres que imparteixen educació infantil i/o primària, la comissió ha d'estar integrada per les persones que exerceixin:

a) La direcció del centre, que la presideix.

b) La prefectura d'estudis.

c) La coordinació de cicles.

d) L'orientació del centre, sempre que sigui possible.

e) Els altres coordinadors que es determinin en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre.

4. Als centres que imparteixen educació secundària, ha d'estar integrada per les persones que exerceixin:

a) La direcció del centre, que la presidirà.

b) La prefectura d'estudis.

c) La coordinació dels àmbits o departaments de coordinació didàctica i de família professional que es determinin en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre.

d) Les coordinacions que es determinin en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre.

5. Als centres integrats d'educació infantil, primària i secundària, estarà formada pels mateixos components que els centres que imparteixen educació secundària i, a més, per les persones que exerceixen la coordinació del cicle.

6. Als centres amb menys de nou unitats les funcions de la comissió de coordinació pedagògica han de ser assumides pel claustre del professorat.

7. Als centres que disposen d'altres òrgans de govern unipersonals adjunts o de cap d'estudis nocturn o de tarda, aquests es poden incorporar a la comissió de coordinació pedagògica del centre.

8. Hi podran assistir altres membres de la comunitat educativa quan es consideri convenient pels temes o qüestions inclosos en l'ordre del dia.

9. El director ha de designar i nomenar un secretari entre els membres de la comissió de coordinació pedagògica, que s'ha d'encarregar d'estendre l'acta de les reunions.

Article 56

Funcions de la comissió de coordinació pedagògica

La comissió de coordinació pedagògica exerceix les funcions següents:

a) Vetlar per la coherència entre el projecte educatiu del centre, el projecte de direcció, la concreció curricular i la programació general anual.

b) Coordinar i impulsar, a partir dels criteris presentats pel claustre, l'elaboració i la revisió de la concreció curricular.

c) Traslladar a l'equip directiu propostes per a l'elaboració de la programació general anual.

d) Exercir la coordinació entre les diferents etapes educatives i, si escau, cicles educatius.

e) Promoure accions que afavoreixin la millora dels resultats escolars; la integració curricular; les mesures de suport inclusiu; la convivència, la igualtat i la diversitat com a elements didàctics transversals; la promoció, seguiment i avaluació d'acords didàctics; la innovació pedagògica; el treball interdisciplinari; l'ús de les noves tecnologies, i el treball col·laboratiu del professorat.

f) Dissenyar i proposar al claustre el pla anual de formació del centre, a proposta de l'equip directiu i d'acord amb els objectius del projecte educatiu.

g) Concretar els criteris de promoció i titulació de l'alumnat de conformitat amb la normativa vigent.

h) Proposar al claustre la planificació general de les sessions d'avaluació i qualificació i el calendari dels exàmens o proves extraordinàries, d'acord amb la prefectura d'estudis.

i) Les altres que li puguin ser atribuïdes per la direcció del centre o per la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

 

Article 57

Equips docents

1. Equips docents de cicle:

a) Als centres que imparteixen educació infantil i primària, s'han de constituir equips de cicle formats pel personal docent que presta atenció educativa en un mateix cicle de l'educació infantil o de l'educació primària per organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle, elaborar la proposta pedagògica i coordinar les situacions d'aprenentatge segons les directrius de la comissió de coordinació pedagògica i sota la supervisió del cap d'estudis o coordinador del cicle, elegir els materials curriculars i proposar activitats de formació que promoguin l'actualització didàctica i el treball col·laboratiu entre el professorat del cicle i la resta del claustre.

b) Cada equip de cicle ha d'estar coordinat per un docent dels que imparteixen docència en el cicle, preferentment amb destinació definitiva i horari complet al centre.

c) La persona responsable de la coordinació ha de ser elegida per la direcció, escoltat l'equip docent del cicle, i s'ha d'integrar en la comissió de coordinació pedagògica.

2. Equips docents de nivell:

a) Als centres que imparteixen educació secundària obligatòria, es poden constituir equips docents per a cadascun dels nivells (primer, segon, tercer o quart) d'acord amb el que estableixin les normes d'organització, funcionament i convivència del centre. En aquest cas han d'estar formats pel professorat que presta atenció educativa en un mateix nivell de l'educació secundària obligatòria per coordinar les situacions d'aprenentatge i afavorir el treball col·laboratiu entre el professorat.

b) S'ha de procurar que el nombre de docents assignat a cada nivell sigui tan reduït com es pugui i afavorir l'agrupació de les matèries en àmbits, especialment en els cursos de primer a tercer d'educació secundària.

c) Cada equip de nivell ha d'estar coordinat pel cap d'estudis o un docent dels que imparteixen docència en el nivell, preferentment amb destinació definitiva i horari complet al centre.

d) La persona responsable de la coordinació ha de ser elegida per la direcció, escoltat l'equip docent del nivell, i s'ha d'integrar en la comissió de coordinació pedagògica.

3. Equips docents de grup:

a) Estan constituïts pel professorat que imparteix docència a cada grup d'alumnes dels diferents estudis del centre.

b) Són coordinats pels tutors, que han de ser designats segons el que s'estableix en l'article 63 d'aquest Reglament.

c) Les funcions dels equips docents de grup són:

1. Fer el seguiment global de l'alumnat del grup, establir les mesures necessàries per millorar-ne l'aprenentatge i col·laborar amb l'equip d'orientació i suport en la prevenció i detecció primerenca de problemes d'aprenentatge i/o socioeducatius i en la programació, l'elaboració i l'aplicació d'adaptacions curriculars per als alumnes que ho necessitin.

2. Avaluar de manera col·legiada l'alumnat i adoptar les decisions que corresponguin en matèria de promoció i titulació, d'acord amb la normativa vigent i el projecte educatiu del centre.

3. Garantir que cada docent proporcioni als alumnes i a les seves famílies informació relativa a la matèria que imparteix, amb especial referència a les competències específiques i als criteris d'avaluació. Els centres han de publicar aquesta informació en el portal adreçat a les famílies del GestIB o establir un altre sistema unificat, de manera que la informació de totes les matèries sigui fàcilment accessible per a l'alumnat i les famílies.

4. Establir actuacions per millorar el clima de convivència del grup i la resolució de conflictes.

5. Conèixer i participar en l'elaboració de la informació que, si escau, es proporcioni als pares, mares o representants legals de cada un dels alumnes del grup.

​​​​​​​6. Proposar l'aplicació de mesures i estratègies inclusives que proporcionin múltiples mesures de representació, d'acció i d'expressió que condueixin a l'estimulació de l'interès i la motivació cap a l'aprenentatge, sota la coordinació del professor tutor i amb l'assessorament de l'equip d'orientació i suport a l'aprenentatge.

7. Promoure plantejaments interdisciplinaris perquè l'alumnat adquireixi les competències establertes i els objectius previstos per a l'etapa.

4. Als centres que imparteixen educació infantil i primària, les funcions establertes per als equips docents de grup les poden assumir els equips de cicle, segons el que s'hagi establert en el projecte educatiu i en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre.

5. La prefectura d'estudis ha d'incloure en la programació general del centre i en els horaris individuals del professorat la planificació de les reunions dels equips docents.

Article 58

Equip d'orientació i suport a l'aprenentatge

1. L'equip d'orientació i suport a l'aprenentatge estarà integrat, com a mínim, pels components següents:

a) L'orientador del centre.

b) El professorat tècnic de serveis a la comunitat (PTSC), si n'hi ha.

c) El professorat de suport a l'aprenentatge del centre.

d) El professorat que imparteixi els programes de diversificació curricular i dels cicles formatius de grau bàsic, en la forma que s'estableixi en el pla d'orientació i acció tutorial.

e) Un membre de l'equip directiu, preferentment el cap d'estudis.

f) Si és el cas, altres professionals no docents que pugui necessitar l'alumnat, d'acord amb les seves necessitats específiques de suport educatiu, com auxiliars tècnics educatius (ATE), fisioterapeutes, intèrprets de llengua de signes (ILS), etc.

g) També en pot formar part altre personal, segons el que estableixi el projecte educatiu del centre o el que reglamentàriament pugui determinar la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

2. Les funcions de l'equip d'orientació i suport a l'aprenentatge són:

a) Organitzar i garantir la intervenció psicopedagògica i contribuir al desenvolupament de l'orientació educativa, social i professional de l'alumnat.

b) Contribuir a la redacció i revisió dels documents de centre i aportar les mesures i estratègies metodològiques, organitzatives i d'aprenentatge adients per atendre la diversitat en un entorn inclusiu.

c) Elaborar el pla anual i la memòria de l'equip d'orientació i suport a l'aprenentatge i col·laborar amb l'equip directiu en l'organització de mesures inclusives.

d) Oferir les mesures, materials, estratègies i activitats adients per reduir barreres i analitzar quins són els recursos de què disposa el centre i sobre com es poden mobilitzar recursos addicionals per donar suport a l'aprenentatge i a la participació de tot l'alumnat.

e) Intervenir directament i conjuntament amb els altres docents per afavorir la participació de les famílies en les actuacions educatives amb els fills i que s'hi impliquin.

f) Aportar documents, materials i experiències sobre l'atenció a la diversitat i contribuir a la identificació de necessitats i la coordinació d'activitats formatives.

g) Col·laborar en el traspàs d'informació en els canvis d'etapa o de centre.

h) Informar i orientar la comunitat educativa sobre les vies i sortides acadèmiques i professionals, així com del sistema integrat de la formació professional.

3. La coordinació de l'equip d'orientació i suport l'ha d'exercir, preferentment,  l'orientador del centre, sempre que hi desenvolupi la totalitat de la seva jornada.

4. L'equip d'orientació i suport s'ha de reunir periòdicament, tant per dur a terme les funcions de l'equip com per coordinar-se amb els equips docents.

5. Els professionals que conformen l'equip d'orientació i suport a l'aprenentatge han de participar en l'avaluació de l'alumnat i elaborar els informes conjuntament amb l'equip docent.

6. Als centres que imparteixen educació secundària, les seves finalitats són, a més, les establertes per al departament d'orientació en l'article 20 de l'Ordre del conseller d'Educació i Universitat de 22 de maig de 2019 per la qual es regula el funcionament dels serveis d'orientació educativa, social i professional de les Illes Balears (BOIB núm. 70, de 25 de maig).

​​​​​​​Article 59

Àmbits o departaments de coordinació didàctica o de família professional

1. Els centres que imparteixen educació secundària obligatòria, batxillerat, formació professional, ensenyaments de règim especial o ensenyaments elementals de música han de constituir àmbits o departaments de coordinació didàctica o de família professional. El departament de formació i orientació laboral dels centres que imparteixen formació professional s'assimilarà, pel que fa a organització i atribucions de la persona que en sigui responsable, als departaments de família professional d'aquests centres.

2. Als centres que imparteixen educació secundària obligatòria i batxillerat, es poden constituir departaments per a cada especialitat o àmbits de coordinació didàctica, com a resultat d'agrupar distintes matèries, àrees o àmbits, a fi d'afavorir l'enfocament competencial i interdisciplinari del currículum.

3. Als centres la complexitat dels quals ho faci aconsellable, o quan així s'hagi establert en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre, es poden organitzar els àmbits o departament per nivells, cicles o etapes, cadascun dels quals ha de ser coordinat per un dels seus membres.

4. Cada àmbit o departament de coordinació didàctica o de família professional l'ha d'integrar tot el professorat que imparteix els ensenyaments que té encomanats l'àmbit o el departament. Els docents que imparteixen ensenyaments assignats a més d'un àmbit o departament pertanyen a aquell en què tenguin major càrrega lectiva. No obstant això, s'ha de garantir la coordinació d'aquests professors amb els altres àmbits o departaments amb els quals estiguin relacionats a causa dels ensenyaments que imparteixen.

5. La responsabilitat de la coordinació dels àmbits o departaments de coordinació didàctica o de família professional ha de ser exercida, preferentment, per professorat amb destinació definitiva al centre que pertany al cos de catedràtics. En absència de catedràtics, la coordinació pot atribuir-se a qualsevol altre docent del claustre, preferentment funcionari de carrera amb destinació definitiva al centre. Quan hi hagi dues o més persones que puguin ocupar la coordinació, la direcció del centre ha de decidir qui l'ha d'ostentar, escoltat l'àmbit o el departament de coordinació didàctica o de família professional i procurant la participació equilibrada d'homes i dones en els òrgans de coordinació docent dels centres.

6. La persona responsable de la coordinació de l'àmbit o departament cessarà en les seves funcions en produir-se alguna de les circumstàncies següents:

a) Quan, per cessament de la direcció que el va proposar, es produeixi l'elecció del nou director.

b) Per renúncia motivada acceptada per la direcció del centre.

c) A proposta de la direcció o de la majoria absoluta dels components de l'àmbit o departament, mitjançant informe raonat, amb audiència a la persona interessada.

d) Si el cessament s'ha produït per qualsevol de les circumstàncies assenyalades en els paràgrafs b) i c), el nomenament no pot recaure en el mateix professor.

e) En cas de baixa o absència temporal reglamentària de la persona responsable de la coordinació de l'àmbit o departament de coordinació didàctica, ha d'exercir les funcions, per suplència, qualsevol altre membre designat per la direcció, escoltat el departament.

7. Són atribucions de la persona responsable de l'àmbit o departament de coordinació didàctica o de família professional les següents:

a) Coordinar el conjunt d'accions que són competència de l'àmbit o departament de coordinació didàctica o de família professional i vetlar pel compliment d'aquestes accions, en el marc del projecte educatiu i la resta de normes en vigor.

b) Fer el seguiment i participar de l'elaboració de les situacions d'aprenentatge i de les programacions d'aula de les matèries, mòduls i àmbits corresponents i de la memòria anual.

c) Organitzar, preparar i supervisar, en coordinació amb la prefectura d'estudis, les proves per als alumnes de batxillerat o cicles formatius amb matèries o mòduls pendents, com també les proves lliures o extraordinàries dels alumnes, i presidir els exercicis corresponents i avaluar-los en col·laboració amb els altres membres de l'àmbit o departament.

d) Elaborar els informes relacionats amb les reclamacions sobre l'avaluació final de curs que afectin el seu àmbit o departament, d'acord amb les deliberacions dels seus membres i comunicar per escrit a la direcció les decisions adoptades.

e) Coordinar l'ús dels espais i les instal·lacions assignades, proposar l'adquisició del material i de l'equipament específic de l'àmbit o departament i vetlar pel manteniment, així com garantir la conservació i actualització de l'inventari.

f) Impulsar projectes d'innovació educativa i activitats de formació dels membres de l'àmbit o departament.

g) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per la normativa vigent o pel projecte educatiu del centre.

8. Les persones responsables de la coordinació dels departaments de família professional que, si escau, es constitueixin, tenen, a més, les atribucions següents:

a) Organitzar activitats que garanteixin la relació entre la família professional i les empreses del sector per al desenvolupament de la formació pràctica.

b) Inventariar les empreses capacitades per acollir el professorat que necessiti actualització i formació tecnològica i establir-hi els corresponents vincles.

c) Col·laborar amb l'equip directiu per garantir el seguiment del mòdul de formació en centres de treball (FCT), en cas d'absència dels tutors.

d) Col·laborar amb les activitats d'orientació professional.

e) Proposar a la direcció del centre acords amb empreses i institucions.

9. Són competències dels àmbits o departaments de coordinació didàctica o família professional les següents:

a) Formular propostes a la comissió de coordinació pedagògica relatives a l'elaboració i la modificació, si escau, de la concreció curricular.

b) Participar en l'elaboració de les situacions d'aprenentatge, en la selecció, ponderació i seqüenciació dels criteris d'avaluació i en l'agrupació i articulació dels sabers bàsics de les matèries, mòduls i àmbits integrats en l'àmbit o departament, de forma que afavoreixin una visió integrada i multidisciplinària dels sabers bàsics. Fer el seguiment del desenvolupament de les situacions d'aprenentatge i avaluar-les per proposar i implementar mesures de millora.

c) Garantir el treball en equip del professorat per desenvolupar les situacions d'aprenentatge.

d) Distribuir la docència de les matèries i els grups d'alumnes entre el professorat, en funció de les atribucions docents establertes en el Reial decret 665/2015, de 17 de juliol, pel qual es despleguen determinades disposicions relatives a l'exercici de la docència en l'educació secundària obligatòria, el batxillerat, la formació professional i els ensenyaments de règim especial, a la formació inicial del professorat i a les especialitats dels cossos docents d'ensenyament secundari, i en aplicació dels criteris pedagògics aprovats pel claustre. La docència en els dos primers cursos d'educació secundària s'assignarà preferentment a docents amb destinació definitiva al centre. Qualsevol discrepància l'ha de resoldre la direcció del centre.

e) Elegir els materials curriculars d'acord amb els criteris establerts.

f) Informar l'alumnat sobre el desenvolupament de les àrees, matèries i mòduls de l'àmbit o departament, amb especial referència a les competències establertes i als criteris d'avaluació.

g) Establir els plans de recuperació per als alumnes amb matèries pendents de cursos anteriors i per als que hagin de romandre un any més en el mateix curs.

h) Resoldre de manera col·legiada en primera instància les reclamacions que l'alumnat formuli a l'àmbit o departament sobre les qualificacions obtingudes en les matèries, àmbits i mòduls de la seva competència i elaborar els informes corresponents.

i) Conservar les proves i els documents d'avaluació de l'alumnat fins al venciment dels terminis establerts per a les reclamacions.

j) Elaborar a final de curs una memòria en què s'avaluï el desenvolupament de la programació docent, la pràctica docent i els resultats obtinguts i es proposin mesures de millora.

k) Qualsevol altra que li sigui atribuïda en el projecte educatiu del centre, per la direcció del centre en aplicació del que s'estableix en el projecte educatiu i el projecte de direcció o per la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

10. Els àmbits o els departaments de coordinació didàctica i de família professional s'han de reunir sempre que sigui necessari per garantir el compliment adequat de les seves funcions. L'assistència dels membres és obligatòria i de cada reunió s'ha d'estendre l'acta corresponent, signada pel coordinador.

Article 60

Constitució dels àmbits o departaments de coordinació didàctica o de família professional

1. Les normes d'organització, funcionament i convivència han d'establir l'organització i el nombre d'àmbits o de departaments i subdepartaments de coordinació didàctica i de família professional del centre i l'adscripció dels docents.

2. El nombre màxim d'àmbits o departaments de coordinació didàctica per a les etapes d'educació secundària obligatòria i batxillerat és de setze. Als centres que imparteixin només educació secundària obligatòria el nombre màxim és de dotze.

3. Als centres en què s'imparteix formació professional, es poden constituir departaments de família professional. Els departaments de família professional agrupen el professorat que imparteix formació professional en cicles formatius i altres programes de la família professional.

4. No hi pot haver àmbits o departaments unipersonals. Quan en un centre només hi ha un únic professor d'una especialitat, s'ha d'incorporar a l'àmbit o departament d'acord amb el que hagin previst les normes d'organització, funcionament i convivència o, en cas de no haver-se previst, ha de fer l'assignació el director, oïda la comissió de coordinació pedagògica. Tots els professors del centre han d'estar assignats en algun àmbit o departament de coordinació didàctica.

5. Quan en un centre s'imparteixen matèries o mòduls que o bé no estan assignats a un àmbit o departament, o bé poden ser impartits per professors de diferents àmbits o departaments i la prioritat de l'atribució no està establerta per la normativa vigent, la direcció ha d'adscriure aquests ensenyaments a un dels àmbits o departaments esmentats, que s'ha de fer càrrec dels assumptes relacionats amb les matèries o mòduls així assignats.

Article 61

Comissió de normalització lingüística

1. Amb la finalitat d'arribar a l'ús ple de la llengua catalana com a llengua vehicular i d'aprenentatge, en els centres es constituirà una comissió de normalització lingüística que assessorarà l'equip directiu en les funcions de coordinació, impuls i manteniment de les activitats encaminades a incentivar l'ús de la llengua catalana i a aconseguir els objectius que assenyala la normativa vigent.

2. La direcció del centre, oït el claustre, establirà cada curs les línies prioritàries d'actuació de les contingudes en el projecte lingüístic de centre i les incorporarà a la programació general anual.

3. Les funcions de la comissió de normalització lingüística són:

a) Presentar propostes a l'equip directiu per elaborar i modificar el projecte lingüístic de centre.

b) Elaborar un pla anual d'activitats per a la consecució dels objectius inclosos en el projecte lingüístic de centre, que formarà part de la programació general anual.

c) Els encàrrecs assignats per la direcció o pel consell escolar relacionats amb la normalització lingüística.

d) Altres funcions que la Conselleria d'Educació i Formació Professional determini reglamentàriament.

4. La coordinació de la comissió l'exercirà un professor dels que formen part de la comissió de normalització lingüística, designat pel director, preferentment amb destinació definitiva en el centre.

Article 62

Altres òrgans de coordinació docent

1. Els centres educatius poden definir altres òrgans de coordinació docent en funció dels criteris pedagògics establerts en el projecte educatiu i en les normes d'organització, funcionament i convivència del centre. Aquests òrgans poden tenir una durada inferior a la del curs escolar.

2. En els centres  sostinguts totalment o parcialment amb fons públics  hi ha d'haver una coordinació de coeducació encarregada de la coordinació de totes les accions relatives a aquest àmbit.

 

Capítol V Tutories

Article 63

Tutoria i designació de tutors

1. Cada unitat o grup d'alumnes ha de tenir un tutor, que ha de ser nomenat per la direcció del centre entre els professors que imparteixen docència a tot el grup i preferentment entre els que tenen major nombre d'hores de docència en el grup, a proposta de la prefectura d'estudis i havent escoltat el claustre en relació amb els criteris corresponents. Als centres de secundària organitzats per àmbits i equips docents, es poden nomenar excepcionalment dos tutors d'acord amb les limitacions que estableixi la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

2. Als centres d'educació infantil i primària integrats amb ensenyaments elementals de música, a més del tutor d'educació primària, cada alumne ha de tenir un tutor dels ensenyaments elementals de música, que serà el professor de l'assignatura d'instrument.

3. La tutoria i l'orientació dels alumnes és part inherent de la funció docent. Tot el professorat del claustre ha d'exercir les funcions de tutoria i d'acompanyament dels alumnes en el seu procés educatiu.

4. Els tutors dels cicles d'educació infantil, de primer cicle d'educació primària i de primer cicle d'educació secundària obligatòria seran preferentment professors amb destinació definitiva al centre.

5. El nomenament dels professors que exerceixin la tutoria s'ha de fer per a un curs acadèmic, com a mínim, i s'ha de procurar, sempre que sigui possible, que sigui el mateix per a cada grup d'alumnes en els cursos compresos dins d'un cicle determinat.

6. La prefectura d'estudis s'ha d'encarregar, amb la col·laboració de l'equip d'orientació i suport, de la coordinació dels tutors i hi ha de mantenir les reunions periòdiques necessàries.

7. Els centres poden assignar tutories individuals amb funcions específiques, a més de les tutories de grup, per millorar l'atenció a l'alumnat.

8. En els ensenyaments de formació professional s'ha de preveure també la tutorització de les pràctiques a les empreses, que l'exercirà el tutor del grup.

Article 64

Funcions de la tutoria

1. El professorat que exerceixi la tutoria de grup desenvolupa les funcions següents:

a) Desenvolupar les activitats previstes en el pla d'orientació i acció tutorial.

b) Orientar l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge i presa de decisions acadèmiques i professionals, juntament amb la resta de professorat.

c) Coordinar la intervenció educativa del professorat que forma part de l'equip docent del grup d'alumnes.

d) Organitzar i presidir les reunions de l'equip docent i les sessions d'avaluació del seu grup.

e) Coordinar el procés d'avaluació contínua de l'alumnat.

f) Controlar l'assistència i la puntualitat de l'alumnat de la seva tutoria i dur endavant les actuacions que disposa la normativa vigent pel que fa a l'absentisme.

g) Informar l'alumnat sobre tot allò que pugui ser d'interès en relació amb l'organització i el funcionament del centre i el desenvolupament del seu aprenentatge, així com els seus pares, mares o representants legals, presencialment i per mitjans electrònics.

h) Facilitar la integració dels alumnes en el grup i fomentar-ne la participació en les activitats del centre.

i) Efectuar un seguiment global dels processos d'ensenyament i aprenentatge de l'alumnat per detectar dificultats i necessitats especials, amb l'objecte de cercar les respostes educatives adequades, com ara la corresponent adequació personal del currículum, i sol·licitar, si escau, l'assessorament i el suport oportuns.

j) Coordinar juntament amb la prefectura d'estudis les mesures de correcció de conductes contràries a les normes de convivència del centre corresponents a l'alumnat de la seva tutoria i informar-ne a les famílies.

k) Qualsevol altra que li sigui atribuïda en el pla d'orientació i acció tutorial del centre o per la direcció, en aplicació del projecte educatiu i el projecte de direcció, o per la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

2. En els cicles formatius de formació professional, el professor responsable del mòdul de formació en centres de treball té les funcions de tutoria següents:

a) Prendre contacte amb les empreses, ajustar les dates i els horaris de l'estada dels alumnes als centres de treball.

b) Desenvolupar la programació del mòdul de formació en centres de treball. Per a això, mantindrà els contactes oportuns amb el responsable, designat per l'empresa, del programa formatiu en el centre de treball.

c) Orientar l'alumnat, conjuntament amb el professorat de formació i orientació laboral, abans, a l'inici i durant el desenvolupament del mòdul de formació en centres de treball.

d) Recollir informació del desenvolupament de la formació en centres de treball per avaluar els aprenentatges de cada alumne i per valorar el desenvolupament del programa. Recollir, així mateix, qualsevol altra informació d'interès per a una relació escola-empresa millor.

e) Canalitzar i, si s'escau, resoldre les dificultats ordinàries que afectin el desenvolupament del mòdul de formació en centres de treball.

f) Atendre periòdicament l'alumnat en el centre educatiu durant el període de realització del mòdul de formació en centres de treball.

g) Avaluar, de manera col·legiada amb la resta de professors del cicle, l'alumnat que ha realitzat el mòdul de formació en centres de treball, tenint en compte, a més d'altres informacions, l'informe que el tutor de l'empresa confeccionarà amb aquesta finalitat.

h) Altres que li puguin ser encomanades per la direcció del centre o atribuïdes per la Conselleria d'Educació i Formació Professional.

 

TÍTOL IV ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES I DE L'ALUMNAT

Article 65

Associacions de famílies d'alumnes

1. Als centres docents es poden constituir associacions de famílies de l'alumnat, a través de les quals s'ha d'afavorir la participació de les famílies al centre, d'acord amb el que estipula la normativa reguladora d'aquestes associacions i de les seves federacions i confederacions.

2. Les associacions han de fer arribar a la direcció del centre els seus estatuts i la composició de la junta directiva i informar anualment de la llista de socis i de l'import de les quotes que cobren a les famílies. La cessió d'aquestes dades ha de ser conforme amb el que s'estableix en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

3. Les associacions poden participar, amb les seves propostes adreçades al consell escolar i a la direcció del centre, en el projecte educatiu, en la programació general anual, en l'avaluació del centre i en tots els plans que desenvolupi el centre. Per fer possible la participació, les associacions rebran informació de l'equip directiu dels plans i projectes del centre, així com de les activitats programades.

4. Les associacions han de presentar, si escau, abans de l'aprovació de la programació general anual, el seu pla d'activitats extraescolars dirigides a l'alumnat, que ha de comptar amb l'aprovació del consell escolar en relació amb el projecte educatiu del centre.

5. Les associacions de famílies del centre disposaran d'un usuari específic per al GestIB, a fi que puguin accedir a la informació de tipus general del centre i a la de contacte dels pares, mares o tutors legals que constin com a associats. No podran consultar les dades dels pares, mares o tutors legals que no són associats, llevat que aquests ho hagin autoritzat expressament.

6. L'equip directiu del centre ha de facilitar la difusió d'informacions provinents de les associacions de famílies d'alumnes als membres de la comunitat educativa que manifestin expressament el seu desig de rebre-les, en compliment del que s'estableix en la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.

Article 66

Associacions d'alumnes

Es poden constituir associacions integrades per l'alumnat del centre en els termes que estableix la normativa reguladora d'aquestes associacions, a través de les quals s'afavorirà la participació de l'alumnat al centre docent. Les associacions poden participar, amb les seves propostes adreçades al consell escolar i a la direcció del centre, en el projecte educatiu, en la programació general anual, en l'avaluació del centre i en tots els plans que desenvolupi el centre. Per fer possible la participació, les associacions rebran de l'equip directiu informació dels plans i projectes del centre, així com de les activitats programades

Article 67

Delegats o representants dels grups d'alumnes

1. Cada grup d'alumnes a partir de l'educació primària ha d'elegir, abans de finalitzar el segon mes del curs escolar i per a tot el curs acadèmic, un delegat o representant de grup, que formarà part de la junta de delegats o consell de l'alumnat. S'ha d'elegir també un sotsdelegat, que substitueix el delegat en cas d'absència o malaltia i li dona suport en les seves funcions.

2. Les eleccions de delegats i sotsdelegats o representants del grup les ha d'organitzar i convocar el cap d'estudis, en col·laboració amb els tutors dels grups i els representants de l'alumnat al consell escolar.

3. És funció bàsica d'aquests alumnes representar el seu grup i fomentar la participació de l'alumnat amb el suport i l'assessorament del cap d'estudis i el tutor. Són el portaveu en la junta de delegats o consell de l'alumnat, davant la persona que exerceixi la tutoria, així com davant qualsevol altre òrgan constituït al centre, en tots els assumptes en què el grup desitgi ser escoltat. A més, cada centre, en les seves normes d'organització, funcionament i convivència, ha de concretar aquestes funcions segons l'etapa educativa de què es tracti.

4. Els delegats i sotsdelegats o representants del grup poden ser revocats, amb un informe raonat dirigit al tutor, per decisió de la majoria absoluta dels alumnes del grup que els ha elegit. En aquest cas, es convocaran noves eleccions. El mateix procediment d'elecció s'ha d'utilitzar en cas de dimissió del delegat i sotsdelegat o dels representants del grup.

5. Els delegats i sotsdelegats o representants del grup també poden ser revocats pel tutor del grup en el cas d'incomplir les seves funcions o en el cas de sanció per actuacions contràries a les normes de convivència del centre.

Article 68

Junta de delegats o consell de l'alumnat

1. A cada centre s'ha de constituir una junta de delegats o un consell de l'alumnat, que estarà integrat per tots els delegats o representants d'alumnes del centre.

2. La junta de delegats o consell de l'alumnat és el portaveu davant els òrgans de govern del centre per articular la participació de l'alumnat en la gestió del centre, així com per presentar suggeriments i reclamacions de l'alumnat, i els seus integrants no poden ser sancionats en l'exercici d'aquestes funcions.

3. La prefectura d'estudis ha d'establir les vies perquè la junta o consell d'alumnat es reuneixi com a mínim una vegada cada trimestre, li ha de facilitar un espai i un horari adequat perquè pugui fer les reunions i, en cas necessari, ha de dinamitzar les reunions i garantir-li l'accés als mitjans informàtics, dins de les possibilitats del centre.

4. Es facilitarà la col·laboració de la junta de delegats o consell d'alumnat amb les associacions d'alumnes i les associacions de famílies per al millor assoliment dels objectius proposats pels delegats.

 

TÍTOL V ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES, EXTRAESCOLARS I SORTIDES

Article 69

Activitats complementàries, extraescolars i sortides

1. Tenen caràcter d'activitats complementàries aquelles activitats didàctiques que es fan amb l'alumnat en horari que majoritàriament és lectiu i que, tot i formar part de la programació general anual, tenen caràcter diferenciat pel moment, l'espai o els recursos que utilitzen. Les activitats no han de ser discriminatòries i tenen caràcter obligatori per a tot l'alumnat. Així, cal considerar en aquest tipus d'activitats les visites, els treballs de camp, les commemoracions i altres de semblants.

2. L'oferta i el contingut de les activitats escolars complementàries ha de ser coherent amb els objectius educatius establerts en el projecte educatiu del centre i han de contribuir a facilitar que s'assoleixin.

3. Tenen caràcter d'activitats extraescolars aquelles que, organitzades pel centre o per l'associació de famílies d'alumnes i recollides en la programació general anual, aprovada pel consell escolar, es fan fora d'horari lectiu o fora de l'illa amb anada i tornada el mateix dia. Cal vetlar perquè siguin inclusives. La participació és voluntària, tant per als alumnes com per als docents. Les percepcions econòmiques que se'n deriven no poden tenir caràcter lucratiu per al centre.

4. Atès que les activitats extraescolars són voluntàries per a l'alumnat, no poden contenir ensenyaments curriculars, no es poden incloure dins l'horari lectiu, ni ser objecte d'avaluació amb caràcter acadèmic.

5. El programa d'activitats extraescolars ha de ser aprovat dins la programació general anual.

6. A la secretaria del centre hi ha de figurar un registre amb els expedients de tot el personal no funcionari (monitors, voluntaris educatius, etc.) responsable de les activitats extraescolars, en què consti la documentació laboral, fiscal i sanitària, la certificació negativa del Registre Central de Delinqüents Sexuals i qualsevol altra que correspongui segons la legislació vigent, a més de l'activitat concreta, l'horari, l'espai on es desenvolupa, l'organisme que subvenciona l'activitat i el preu final per als usuaris.

7. Les activitats complementàries i extraescolars convenientment programades i visades pels òrgans corresponents del centre, no són objecte de permís exprés de l'Administració educativa, excepte en les sortides escolars de més d'un dia.

8. S'entenen com a sortides escolars les de durada superior a un dia que es fan fora del centre com, per exemple, viatges d'estudis, colònies, intercanvis culturals i altres de semblants. La participació en aquestes activitats és voluntària. Per desenvolupar les sortides escolars s'ha de comptar amb l'autorització del consell escolar i del DIE, d'acord amb el procediment establert.