BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

L'apartat 5 de l'article 111 bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de setembre, estableix el següent:

Les administracions educatives i els equips directius dels centres han de promoure l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l'aula com a mitjà didàctic apropiat i valuós per portar a terme les tasques d'ensenyament i aprenentatge. Les administracions educatives han d'establir les condicions que facin possible l'eliminació en l'àmbit escolar de les situacions de risc derivades de la utilització inadequada de les TIC, amb especial atenció a les situacions derivades de violència en la xarxa. S'ha de fomentar la confiança i seguretat en l'ús de les tecnologies i prestar especial atenció a la desaparició d'estereotips de gènere que dificulten l'adquisició de competències digitals en condicions d'igualtat.

Així mateix, l'apartat 6 de l'article 111 bis de la Llei orgànica esmentada disposa que el Ministeri d'Educació i Formació Professional ha d'elaborar i revisar, amb la consulta prèvia a les comunitats autònomes, els marcs de referència de la competència digital que orientin la formació inicial i permanent del professorat i facilitin el desenvolupament d'una cultura digital als centres i a les aules.

En conseqüència, el 16 de maig de 2022 es va publicar al BOE núm. 116 la Resolució de 4 de maig de 2022, de la Direcció General d'Avaluació i Cooperació Territorial, per la qual es publica l'Acord de la Conferència Sectorial d'Educació, sobre l'actualització del Marc de referència de la competència digital docent, que estableix els nivells de acreditació de la competència digital docent.

D'altra banda, l'article 102.1 de la Llei orgànica 2/2006 determina que la formació permanent constitueix un dret i una obligació de tot el professorat i una responsabilitat de les administracions educatives i dels mateixos centres. A la vegada, l'article 102.3 de la Llei orgànica 2/2006 disposa que les administracions educatives han de promoure la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació i la formació, tant en digitalització com en llengües estrangeres de tot el professorat, independentment de la seva especialitat, i han d'establir programes específics de formació en aquests àmbits.

El preàmbul de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, estableix que «una educació per al segle xxi també ha d'incloure la competència digital, amb accés per a tot l'alumnat i en totes les etapes educatives, especialment des d'un enfocament transversal i a partir d'una educació comprensiva, perquè la societat reclama un sistema més inclusiu, més modern, més obert i amb menys rigidesa que desenvolupi el potencial i el talent de l'alumnat, per la qual cosa el sistema educatiu ha d'estar obert a les possibilitats que ofereixen els nous models educatius i garantir les mateixes oportunitats a tots els alumnes perquè puguin assolir un nivell òptim d'aprenentatge». L'apartat 6 de la disposició addicional novena d'aquesta Llei, relativa a la digitalització educativa, disposa que l'Administració educativa ha de promoure la posada en funcionament i l'actualització constant d'un banc de recursos digitals d'aprenentatge a disposició dels centres educatius per potenciar l'ús de materials didàctics en format digital, així com les activitats formatives destinades a millorar la capacitació digital del professorat.

El Decret 85/1990, de 20 de setembre, regula el règim retributiu dels funcionaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

L'Ordre del conseller d'Educació i Cultura de 20 de maig de 2011 de regulació de les indemnitzacions per la intervenció en activitats de formació permanent del professorat no universitari i per l'elaboració de materials de formació estableix a l'article 7:

El màxim d'hores dedicades a les activitats regulades en la present Ordre per al personal de les administracions públiques és de setanta-cinc a l'any, sense necessitat de reconeixement exprés de compatibilitat, tal com es regula a l'article 29.2 del Decret 54/2002 i d'acord amb el que preveu l'article 19 b) de la llei 53/1984, de 26 de desembre d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.

La Resolució de 10 de setembre de 2021, de la Secretaria d'Estat d'Educació, per la qual es publica l'Acord de la Conferència Sectorial d'Educació de 21 de juliol de 2021, pel qual s'aprova la proposta de distribució territorial i els criteris de repartiment dels crèdits gestionats per comunitats autònomes destinats al Programa per a la millora de la competència digital educativa #CompDigEdu, en l'exercici pressupostari 2021, en el marc del component 19 «Pla Nacional de Capacitats Digitals» del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (BOE núm. 228, de 23 de setembre de 2021), codificat per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears amb el codi MR011.

A la Resolució de 21 de juliol de 2022, de la Secretaria d'Estat d'Educació, per la qual es publica l'Acord de la Conferència Sectorial d'Educació de 23 de juny de 2022, pel qual s'aprova la proposta de distribució territorial i els criteris de repartiment dels crèdits gestionats per comunitats autònomes destinades al Programa per a la millora de la competència digital educativa #CompDigEdu, en l'exercici pressupostari 2022, en el marc del component 19 «Pla Nacional de Capacitats Digitals» del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (BOE núm. 185, de 3 d'agost de 2022), un dels objectius és:

Facilitar que el professorat acrediti el desenvolupament de la seva competència digital a través d'activitats formatives acreditades.

La fita 290 del component 19 «Pla Nacional de Capacitats Digitals» del Mecanisme de Recuperació i Resiliència és l'acreditació de la competència digital docent del 80 % de 700.000 professors no universitaris abans del 30 de juny de 2024. En el cas de les Illes Balears, el compromís és l'acreditació de 14.476 docents abans d'aquesta data.

La formació en competència digital s'organitza principalment des del CEP IBSTEAM.

L'elevat nombre de formacions implica que els docents s'acostin al límit de 75 hores de formació.

La possibilitat de desenvolupar dues activitats públiques no és la regla general, sinó l'excepció. El marc general aplicable es troba a la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. D'una banda, l'article 19 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, exceptua del règim d'incompatibilitats de la Llei les activitats, entre d'altres, com la direcció de seminaris o el dictat de cursos o conferències en centres oficials destinats a la formació de funcionaris o professorat, quan no tinguin caràcter permanent o habitual ni suposin més de setanta-cinc hores a l'any. D'altra banda, l'article 3.1 només permet que els empleats públics desenvolupin un segon lloc de treball o activitat en el sector públic en els supòsits expressament previstos en la Llei. No obstant això, permet que els òrgans de govern de les comunitats autònomes, en l'àmbit de les seves respectives competències, declarin la compatibilitat per al desenvolupament d'una segona activitat prèvia declaració d'aquesta com a d'interès públic. L'activitat relativa al segon lloc de feina només es pot prestar en règim laboral, a temps parcial i amb durada determinada, en les condicions establertes en la legislació laboral.

La Conselleria d'Educació i Universitats presta el servei públic educatiu, que és un servei essencial per a la comunitat, pel fet de tractar-se d'un interès constitucionalment protegit. En aquest sentit, entre els principis del sistema educatiu espanyol, l'article 1 de la LOE recull, en l'apartat e), la flexibilitat per adequar l'educació a la diversitat d'aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l'alumnat, així com els canvis que experimenta l'alumnat i la societat i, en l'apartat m), recull la consideració de la funció docent com a factor essencial de la qualitat de l'educació, el reconeixement social del professorat i el suport a la seva tasca. A més, quant a la consecució de les finalitats a les quals s'orienta el sistema educatiu espanyol, l'article 2.2 de la LOE ordena als poders públics que prestin atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l'ensenyament i, en especial, entre d'altres aspectes, la qualificació i formació del professorat.

És per això que resulta totalment necessari i justificat tipificar com d'interès públic, a efectes de compatibilitat, la impartició d'activitats de formació permanent del professorat no universitari del Programa per a la millora de la competència digital educativa #CompDigEdu en el marc del component 19 «Pla Nacional de Capacitats Digitals» del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, quan suposi més de 75 hores a l'any.

D'acord amb tot el que s'ha exposat anteriorment, i prèvia negociació amb la Mesa Sectorial d'Educació, que es va dur a terme en la reunió de dia 11 d'octubre de 2023, el Consell de Govern, a proposta del conseller d'Educació i Universitats, en la sessió de 27 d'octubre de 2023, adoptà entre d'altres l'Acord següent:

Primer. Declarar d'interès públic, a l'efecte del que estableix l'article 3 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, la impartició d'activitats de formació permanent del professorat no universitari del Programa per a la millora de la competència digital educativa #CompDigEdu en el marc del component 19 «Pla Nacional de Capacitats Digitals» del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, quan suposa més de 75 hores a l'any.

Segon. Aquesta declaració d'interès públic té efectes durant els anys 2023 i 2024.

Tercer. Disposar que, no obstant l'anterior, per a l'exercici de la segona activitat és indispensable l'autorització prèvia i expressa de la compatibilitat, que requereix que s'han de complir la resta de requisits exigits en la normativa d'incompatibilitats.

Quart. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Interposició de recursos

Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el Consell de Govern en el termini d'un mes comptador des de l'endemà de la publicació, d'acord amb els articles 123 i 124 de la llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i amb l'article 57 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

També s'hi pot interposar directament un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà de la publicació, d'acord amb els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Palma, 27 d'octubre de 2023

La secretària el Consell de Govern Antònia Maria Estarellas Torrens