BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 23 de març de 2023,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

La part septentrional de la pedrera de Son Cerdà ubicada a les parcel·les 93, 94, 129, 130, 131, 132, 133, 134, 135, 136, 137,138, 139, 140, 141, 142, 143, 144, 145, 146, 147, 148, 149, 150, 151, 152, 153, 154, 155, 156, 159, 160, 161, 162, 163, 164, 167, 321 i 330 del polígon 51 del TM de Felanitx no té declaració d'impacte ambiental favorable, i l'ha d'obtenir-la segons estableix la Disposició Transitòria 2a de la Llei 10/2014, de mines de les Illes Balears.

La sol·licitud d'entrada del projecte a l'òrgan substantiu, el Servei de Mines, és anterior a l'entrada en vigor del Decret Legislatiu 1/2020, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, de 28 d'agost de 2020, per la qual cosa la llei ambiental aplicable dins l'àmbit autonòmic és la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Els projectes de pedreres: extracció o restauració es troben inclosos en el punt 1 del grup 2. Industria extractiva de l'annex 1 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears. D'acord amb l'article 14.a) han de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els projectes inclosos en l'annex 1 d'aquesta Llei.

Per tant, el projecte s'ha de tramitar pel procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, referent a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària, juntament amb les prescripcions establertes per a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'article 17.5 de la Llei 12/2016, de 17 d'agost, d'avaluació ambiental de les Illes Balears sobre un annex d'incidència paisatgística.

A més, d'acord amb l'article 12 del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (Decret 61/1999, de 28 de maig de 1999), respecte als plans de restauració de pedreres, la Comissió Balear de Medi Ambient, actualment, la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears ha d'emetre un informe preceptiu i vinculant.

1. Descripció i ubicació del projecte

1. La part septentrional de l'explotació minera d'argila (secció C) a cel obert de Son Cerdà núm. 2244 s'ubica a les parcel·les 93, 94, 129, 130, 131, 132, 133, 134, 135, 136, 137,138, 139, 140, 141, 142, 143, 144, 145, 146, 147, 148, 149, 150, 151, 152, 153, 154,155, 156, 159, 160, 161, 162, 163, 164, 167, 321 i 330 del polígon 51 del TM de Felanitx (Mallorca) i que comprèn una superfície autoritzada de 160.651,33 m2 de amb 4 quadrícules mineres (coordenades: 1) 3º7'40'',39º28'00''; 2) 3º8'20'', 39º28'0''; 3) 3º8'20'',39º27'20'' i 4) 3º7'40'', 39º27'20'') en règim de concessió. El material extret es transporta íntegrament a la factoria de material ceràmic per a la construcció de Ladrillerías Mallorquinas.

2. L'explotació minera de Son Cerdà es troba a uns 2,0 Km al sud-oest del nucli urbà de Felanitx i té dos accessos, un d'ells es realitza a partir d'un camí particular que connecta amb del camí de Son Negre i l'altre es realitza directament des del camí de Son Negre.

3. El tancament de l'explotació compleix amb el Reglament General de Normes Bàsiques de Seguretat Minera segons el promotor.

4. Dins del perímetre miner, hi ha una edificació rústica a la parcel·la 129 del polígon 51.

5. La zona nord de l'explotació de la pedrera Son Cerdà es troba en procés d'esgotament de les reserves d'argila i ja s'han realitzat una gran part de les actuacions de restauració de la pedrera. Aquestes actuacions han suposat la generació dels bancals de restauració en descens amb una altura de 10-12 m, amb bermes de 8-10 m amb un angle de talús de 30º.

6. Al nord de la part septentrional de l'explotació minera de Son Cerdà hi ha una superfície de 800 m2 que queda fora de la Zona d'Interès Miner (ZIM) i s'ubica a Sòl Rústic Comú (RSC), la qual es va restaurar satisfactòriament d'acord amb l'informe de l'ECA minera IPC de data 18 de gener 2018. Les actuacions d'aquesta restauració han estat: reompliment amb material inert part del talús nord fins a la cota 100 del terreny, cota de capçalera del bancal superior; estesa d'una capa de terra vegetal a la zona a restaurar; i plantació d'ullastres en malla 1x1 a portell.

7. L'objecte del projecte consisteix en:

a) La finalització de les tasques d'extracció a cel obert per bancals descendents de la zona nord-est de la zona septentrional de la pedrera de Son Cerdà, de la qual es preveu l'extracció final de 189.000 m3 d'argila (reserva de 378.000 T) en una superfície de 16.264 m2 amb una duració de 6 anys en el moment de redactar el projecte. El volum anual d'extracció previst és de 35.000 m3 i la producció anual mitjana estimada és de 70.000 T. La campanya extractiva es preveu d'abril a setembre, amb una producció mensual de 17.000 T equivalents a 8.500 m3.

En una documentació complementària posterior del projecte s'indica que des del moment de la redacció fins a l'any 2022 queden pendents d'explotar només 42.661 m3 en una superfície de 3.910 m2 que suposaria aproximadament 1 any d'activitat extractiva. Així mateix, s'indica que durant els anys 2019, 2020 i 2021 s'ha realitzat una aturada temporal de les tasques d'extracció.

b) La continuació de la restauració de la resta de la concessió nord de la pedrera de Son Cerdà.

8. Les actuacions relacionades amb les tasques d'extracció d'argila previstes són les següents:

- Extracció per arrancada amb mitjans mecànics (generalment amb retroexcavadora i excepcionalment amb pala carregadora) sense explosius amb les característiques principals dels distints fronts següents:

* Profunditat màxima: 10 m

* Talús màxim de bancal: 35º

* Talús general: 23º

* Longitud del front des de 80 m a 100 m (mitjana 90 m).

* En el moment de màxim desenvolupament dels fronts, el nombre de bancs serà de 4 amb una altura de 10 m i una longitud de 90 m.

* Avanç del fronts de 9,72 m/any.

D'acord amb el projecte preveu l'avanç dels fronts des de 2017 fins 2022.

- Creació de 2 pistes: l'amplària mínima de la pista general d'un carril serà de 6,5 m mentre que l'amplària mínima de l'altra pista serà de 3 m. Les pendents longitudinals mitjanes de les pistes no sobrepassaran el 10%, amb màxims puntuals de 15-20%. Es preveu una pendent transversal que serà d'1% per garantir l'evacuació de l'aigua d'escorrentia.

- Creació de 2 cunetes de guarda disposades en el perímetre superior del forat miner per evitar que l'aigua d'escorrentia pugui produir danys a l'explotació. La primera paral·lela al camí de Son Negre que recollirà les aigües procedents de les conques pròximes i que també servirà per regular l'ompliment del vas de la pedrera durant la restauració, i la segona s'ubicarà a la zona d'ús agrari, una vegada restaurada, que recollirà les aigües de la zona nord situades a cota superior al buit.

9. Les actuacions referents a la finalització de la restauració de la pedrera són les següents:

- En 2017 (fases prèvies):

a) Condicionament del cantó nord-oest de la pedrera nord de l'explotació de Son Cerdà ubicada fora de ZIM amb revegetació i reforestació immediats. Duració 1 a 2 mesos.(Actuació ja realitzada i avaluada per l'ECA minera IPC).

b) Condicionament inicial de la zona nord de la pedrera nord de l'explotació de Son Cerdà per al vessament de material inert (exclusivament, codi LER 170504 Terres i pedres distintes de les especificades en el codi LER 170503) procedents d'excavacions i desmunts per tal de posteriorment crear una zona de superfície agrícola. Duració des de 2017 fins 2018.

La restauració constarà de 6 fases, encara que algunes se solapen:

- Fase 1: En 2019, condicionament i reforestació del talús del primer bancal amb arbustives i herbàcies, i reforestació del primer bancal de la zona oest de la pedrera nord. Sembra de 49 tamarius (Tamarix spp), 144 pins blancs (Pinus halepensis), 297 ullastres (Olea europea var. sylvestris), 99 canyets (Phragmites australis) i 99 mates (Pistacia lentiscus).

- Fase 2: En 2020, condicionament i reforestació d'una part del talús del segon bancal amb arbustives i herbàcies, i reforestació d'una part del segon bancal de la zona oest, sud i est de la pedrera nord. Sembra de 130 tamarius, 381 pins blancs, 782 ullastres, 261 canyets i 261 mates.

- Fase 3: De 2019 a 2022, rebliment inicial de la zona nord de la pedrera nord amb material inert de nord a sud i condicionament i reforestació de la resta del talús del segon bancal amb arbustives i herbàcies, i reforestació de la resta del segon bancal de la zona oest, sud i est de la pedrera nord. Sembra de 58 tamarius, 169 pins blancs, 348 ullastres, 116 canyets i 116 mates.

- Fase 4: De 2020 a 2022, finalització del condicionament i reforestació de la resta de talussos amb arbustives i herbàcies, i reforestació de de la resta de bancals de la pedrera nord (tercer talús i quart talús (el primer per damunt de la làmina d'aigua), i tercer bancal). Sembra de 79 tamarius, 231 pins blancs, 669 ullastres, 353 canyets i 353 mates. Desenvolupament del rebliment de la zona septentrional de la pedrera nord per crear la zona agrària amb material inert codi LER 170504, en la qual es sembraran cultius d'herbàcies de secà de triticale (X. triticosecale Wittmack) en associació amb lleguminoses com la veça (Vicia sativa L.) i/o la fava (Vicia faba L.).

- Fase 5: De 2022 fins al 2037, rebliment de la zona nord de la pedrera nord fins a cota 100 formant bancals de rebliment cap abaix de material inert amb volum final de 327.128 m3 (dels quals, com a mínim un 30%, procedeixen de la mateixa explotació) i posterior condicionament amb terra vegetal per crear una zona d'ús agrícola (actualment, el volum pendent de rebliment per completar la zona agrícola és de 184.300 m3).

A partir de 2022, també s'inicia la plantació de vegetació de ribera amb l'inici de la creació d'una llacuna a la plaça resultant de la pedrera nord fins el segon bancal començat per a dalt. Sembra de 332 tamarius i 332 canyets.

- Fase 6: Des de 2037 a 2040, formació de 6 illots flotants artificials de diferents mesures mitjançant mòduls de 2 x 1 m de polietilè reciclat alveolar amb sistema integrat per surar i ancorats al fons de la llacuna mitjançant gabió de 100 cm estructurat amb xarxa de polietilè farcit de pedres. L'herbassar s'estructurarà en fibra de coco amb helòfits com Iris pseudocorus, Scirpus lacustris, Juncus effusus...

10. El pressupost de la fase final d'explotació (aproximadament 1 any) serà de 342.567 €. El pressupost de les 6 fases de restauració serà de 178.412,46 € mentre el pressupost corresponent a l'aplicació de les mesures ambientals de l'EIA (hidrosembra, recs de suport, control fauna exòtica, suport tècnic i partides vàries) serà de 7,000 €. Pel que fa al pressupost del pla de vigilància i seguiment ambiental s'estima que serà de 11.200 €.

2. Elements territorials i ambientals significatius de l'entorn del projecte

1.Segons el Pla Insular de Mallorca, la parcel·la on es localitza la pedrera nord de Son Cerdà s'ubica en Sòl Rústic en Règim General (SRG) i no es troba afectada per cap Àrea de Prevenció de Riscos (APR).

2. La pedrera es troba en Zona d'Interès Miner.

3. El projecte no afecta a cap espai de rellevància ambiental dels que defineix la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental.

4. Pel que fa als Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC), a 30 m de la zona septentrional de la pedrera nord on es projecta la zona agraria hi ha l'HIC 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics de qualitat baixa d'acord les dades d'hàbitats d'Interès Comunitari 2022 de les Illes Balears de la IDEIB. El codi del subtipus és 5330-6 i correspon a ullastrars i mates no arborescents (Cneoro tricocci-Ceratorietum siliquae i Prasio-Oleetum sylvestris).

5. Segons la quadrícula 1x1 núm. 5021 del Bioatles de la IDEIB que abasta la totalitat de la pedrera, no consta cap espècie catalogada i/o amenaçada.

6. La vegetació que envolta el perímetre de la pedrera es compon de un mosaic de zones de cultiu entre les quals s'intercalen petites masses d'ullastrars i mates en bardisses.

7. Referent al paisatge, la pedrera nord té baixa incidència paisatgística atès que a vista de vianant el buit miner és poc visible des del camí de Son Negre per la seva profunditat. D'acord amb l'annex d'estudi d'incidència paisatgística de l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA), la qualitat visual de la pedrera és mitjana mentre que la capacitat d'absorció visual del paisatge indica una fragilitat baixa amb capacitat de regeneració paisatgística.

8. Respecte a les aigües superficials, el projecte no n'afecta cap. Pel que fa a les aigües subterrànies, el projecte s'ubica sobre la massa d'aigua subterrània «1819M1» Sant Salvador, la qual és un aqüífer profund amb mal estat qualitatiu, bon estat quantitatiu, en risc de contaminació per nitrats i clorurs i amb una vulnerabilitat a la contaminació baixa.

9. Segons el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestal de les Illes Balears, l'àmbit territorial de la pedrera es troba sense risc d'incendi forestal.

10. D'acord amb l'EIA, respecte el Patrimoni Històric i Cultural, el projecte no afecta a cap Bé d'Interès Cultural ni Bé Catalogat.

11. Al voltant del perímetre nord, sud i oest del buit miner existeixen habitatges, la majoria d'ells a 30 i 70 m de distància del mateix.

3. Resum del procés d'avaluació

3.1. Informació Pública, consultes a les Administracions afectades i persones interessades

Segons l'article 36 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, el Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial, com a òrgan substantiu, va sotmetre l'expedient del projecte al tràmit d'informació pública per un termini de 30 dies mitjançant un anunci al BOIB núm 93, de 28 de juliol de 2018. No obstant això, i atès que havia transcorregut més d'1 any de la primera informació pública, el Servei de Mines va tornar a sotmetre a informació pública el projecte per termini de 30 dies mitjançant un altre anunci al BOIB núm. 16 del 6 de febrer de 2021.

D'acord amb l'article 37 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, el Servei de Mines va realitzar les consultes a les Administracions afectades següents:

* Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

* Ajuntament de Felanitx.

* Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius.

* Servei de Promoció de la Salut Pública i dels Hàbits Saludables de la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum.

* Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals Protegits i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

* Servei de Residus i Sòls Contaminants de la Direcció General de Residus i Educació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

* Departament d'Infraestructures i Territori del Consell Insular de Mallorca.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes de les Administracions afectades i persones afectades següents:

- Servei de Salut Ambiental (25/02/2021) va informar favorablement atès que no s'observen riscos significatius per a la salut pública.

- Servei de Protecció d'Espècies (4/03/2021) va informar favorablement sobre el nou tràmit d'informació pública del projecte i de l'estudi d'impacte ambiental de l'explotació Son Cerdà amb núm. 2244 al TM de Felanitx.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (23/03/2021) va informar: a) que la pedrera disposa d'una resolució d'inscripció com a activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera del grup C; b) el proper control de comprovació per part d'una OCA s'ha de realitzar abans de juny de 2024 i c) s'ha de presentar un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos d'efecte hivernacle d'acord amb l'article 23 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

- Servei d'Explotació i Conservació de Carreteres del Consell Insular de Mallorca (18/05/2021) que va informar que els vials que es troben aferrats a les parcel·les on estan projectades les actuacions de la pedrera no formen part de la xarxa de carreteres del Consell Insular de Mallorca i que les parcel·les es troben a una distància superior a 50 m de la carretera més pròxima de la xarxa de carreteres del Consell Insular de Mallorca.

- Servei d'Ordenació de Territori del Consell Insular de Mallorca (07/06/2021) va indicar una sèrie de condicionats al projecte.

3.2. Al·legacions

El Servei de Mines indica que no té constància de la presentació d'al·legacions durant el tràmit d'exposició pública del projecte d'explotació de referència.

4. Integració de l'avaluació

4.1. Alternatives

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental (EIA), s'han estudiat les alternatives següents:

- Alternativa 0: No executar cap projecte i continuar amb l'activitat inicial de restauració.

- Alternativa 1: La restauració es basa en restablir el perfil original del terreny mitjançant el rebliment total del buit miner.

- Alternativa 2: Dur a terme la restauració mitjançant el condicionament i la revegetació (arbòria, arbustiva i herbàcia) dels bancals i talussos juntament amb la creació d'una llacuna que ocupi el buit miner amb vegetació palustre i la instal·lació de 6 illots artificials, així com, el desenvolupament d'una zona agrària a la zona nord condicionada mitjançant rebliment de material inert i terra vegetal.

Una vegada analitzades les variables de cada alternativa (factors abiòtics, biòtics i antròpics), l'EIA conclou que l'alternativa 2 és la millor alternativa des del punt de vista ambiental i tècnic.

5. Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

En l'EIA es presenten la identificació i la valoració dels impactes ambientals que el projecte pot produir sobre l'entorn en la fase final d'explotació, en la fase d'execució de la restauració i en la fase de manteniment del terreny ja restaurat. Per a la identificació s'ha utilitzat la tècnica de la matriu d'interaccions causa-efecte juntament amb una escala cromàtica per indicar el factor significatiu dels impactes per cada una de les etapes esmentades abans, mentre que per a la valoració dels impactes s'ha aplicat la metodologia simple enjudiciament (qualitativa) proposta per Gómez Orea i Gómez Villarino (2003), contrastada amb la valoració quantitativa d'acord amb la metodologia adaptada a les recomanacions de Conesa Fernández- Vitoria (2009). S'han tengut en compte les característiques més significatives de cada impacte: signe, extensió, moment, persistència, reversibilitat, recuperabilitat, acumulació, sinergia, efecte, periodicitat, importància i intensitat (compatible, moderat, sever i crític) per tal de determinar si els són impactes negatius significatius, impactes negatius no significatius, nuls, impactes positius no significatius, impactes positius significatius, molt positius amb uns llindars numèrics.

En l'EIA, s'han identificat els impactes següents:

a) En la fase d'explotació minera:

- Arrancada mecànica de l'argila que suposarà la generació d'impactes negatius significatius compatibles o moderats sobre el territori, els recursos edàfics, la qualitat de l'aire, la qualitat acústica de l'entorn, la biodiversitat, la flora, la fauna, els hàbitats, el paisatge, la generació de residus, el consum d'energia i l'ús residencial o agrari de la zona. No obstant això, l'arrancada mecànica implicarà un impacte positiu significatiu moderat sobre la indústria i l'economia amb la creació d'ocupació.

- Funcionament de la maquinària que suposarà impactes negatius significatius compatibles o moderats sobre el territori, la qualitat de l'aire, la qualitat acústica de l'entorn, la biodiversitat, la flora, la fauna, els hàbitats, el paisatge, la generació de residus, consum d'energia i l'ús residencial o agrari de la zona però implicarà un impacte positiu significatiu moderat sobre la indústria i l'economia amb la creació d'ocupació.

- Circulació de la maquinària i dels vehicles de l'obra que suposarà impactes negatius significatius compatibles o moderats sobre el territori, la qualitat de l'aire i la qualitat acústica del entorn, la biodiversitat, la flora, la fauna, els hàbitats, el paisatge, el consum d'energia, la mobilitat dels vehicles de la zona tot i que implicarà un impacte positiu significatiu baix sobre la indústria i l'economia amb la creació d'ocupació.

- Desbrossament del terreny afectat per l'explotació minera que suposarà impactes negatius significatius compatibles o moderats sobre la qualitat de l'aire i la qualitat acústica del entorn, la biodiversitat, la flora, la fauna, els hàbitats, el paisatge, el consum d'energia, la generació de residus i l'ús residencial o agrari de la zona però implicarà un impacte positiu significatiu baix sobre la indústria i l'economia amb la creació d'ocupació.

b) En la fase d'execució de la restauració:

- Tasques d'execució de la restauració que suposaran impactes negatius significatius compatibles que afectaran al territori, els recursos edàfics, la qualitat de l'aire, la qualitat acústica de l'entorn, la biodiversitat, la flora, la fauna, els hàbitats, el paisatge, el consum d'energia, la generació de residus però implicaran impactes positius significatius moderats sobre l'economia amb la creació d'ocupació.

- Sembra i revegetació que suposaran un impacte negatiu significatiu compatible sobre l'ús miner de la zona atès que l'activitat minera desapareix i impliquen un cost per al promotor. No obstant això, també suposen impactes positius significatius moderats sobre l'economia amb la creació d'ocupació.

c) En la fase de manteniment de la restauració:

- Manteniment de l'estat final de la restauració que suposarà impactes positius significatius notables sobre el territori, la biodiversitat, la flora, la fauna, els hàbitats, el paisatge.

Mesures ambientals proposades en l'EIA

* Per reduir la generació de renous i vibracions: maquinària en perfecte estat tècnic acreditat amb ITV favorables; ús de maquinària adequada respecte a la potència i a l'emissió de partícules; dur a terme les actuacions més susceptibles de generar renou amb la major diligència possible; desconcentració de les activitats potencialment molestes; les màquines i equips disposaran de dispositius silenciadors i el personal de la pedrera estarà instruït sobre mesures correctores sobre el renou i les vibracions.

* Per reduir l'emissió de contaminants atmosfèrics: control de la pols mitjançant recs, aspersions o polvoritzacions d'accessos, pistes i vies de circulació mitjançant camions cubeta; planificació de les tasques per evitar el seu desenvolupament durant èpoques de sequeres o forts vents; en el cas de l'adquisició de nous equips, aquests tendran unes millors prestacions respecte a la reducció d'emissions de pols, renou, vibracions i gasos contaminants; limitació de la velocitat dels vehicles; els camions de transport tendran d'un tonatge adequat a la càrrega transportada; les operacions de càrrega i descàrrega es realitzaran amb la major diligència possible per evitar les emissions de pols i renous excessives; s'evitarà el desbordament del material en els operacions de càrregues de bolquets.

* Per reduir l'impacte visual i millorar la integració paisatgística: introducció d'irregularitats que rompin la monotonia i la regularitat dels bancs d'explotació en vertical i en horitzontal; creació de petites discontinuïtats a les parets per l'establiment de nius d'aus i la colonització de plantes espontànies; instal·lació de vegetació per hidrosembra en microhàbitats i irregularitats de la roca favorables per augmentar la biodiversitat i la integració amb l'entorn; sembra de llavors per dispersió manual d'espècies vegetals similars a les utilitzades en l'actuació de superfície de la capçalera del talús; la plantació se realitzarà en la base de la paret rocosa amb una distribució d'espècies irregular i en vàries files d'amplitud (esquemes de plantació). Les lianes es plantaran devora de la paret rocosa i les llenyoses més allunyades; periòdicament s'eliminaran espècies invasores o exòtiques aconseguint 0 individus o un recobriment inferior al 10%, si són espècies rizomatoses s'eliminaran els rizomes; control de fauna invasora en l'entorn de la llacuna; s'instal·laran trampes per a la detecció de Rhynchoforus ferrugineus i si es detecta s'informarà a la administració competent; es realitzarà un control dels sistemes de drenatge perimetrals per evitar l'entrada de les aigües d'escorrentia, especialment durant la tardor; els substrats seran adequats per al desenvolupament de la revegetació i d'origen sostenible sense contenir contaminants ni llavors d'espècies al·lòctones; les llavors estaran autoritzades i certificades o procediran de llavors o esqueixos d'espècies presents a la zona; es realitzaran recs de suport en èpoques de carència hídrica per garantir l'èxit de la revegetació; la revegetació s'iniciarà en el perímetre de la pedrera per reduir la visibilitat de la pedrera; es comptarà amb suport tècnic per al disseny i seguiment de la revegetació i la restauració.

*Per evitar el vessament de substàncies contaminants: el maneig de maquinària i dels equips es realitzarà amb la diligència adequada per evitar vessaments accidentals de carburants o olis; es disposarà de sepiolita o similar per contenir i controlar un eventual vessament accidental, i el residu resultant es gestionarà per un gestor autoritzat.

*Per millorar la gestió de residus: es fomentarà la reutilització dels productes susceptibles que convertir-se en residus i es realitzarà una adequada gestió dels residus d'acord amb la seva naturalesa; finalitzada l'explotació minera, la zona haurà de quedar lliure de residus, instal·lacions i elements propis de l'activitat i els residus resultants es gestionaran correctament.

*Per evitar els incendis forestals: s'extremaran les precaucions en els mesos estivals i de major risc forestal i es complirà la normativa vigent en matèria de prevenció i extinció d'incendis.

Pla de Vigilància Ambiental

Quant al Pla de Vigilància Ambiental (PVA), el seu objectiu és comprovar el compliment i funcionament de les mesures preventives i correctores proposades en l'EIA, a més de preveure davant de possibles efectes no esperats. El PVA inclou les fases d'explotació, d'execució de la restauració i de manteniment de la restauració.

- Per a la fase d'explotació: seguiment de les accions del projecte d'explotació; control sobre el maneig d'hidrocarburs, olis i àrids fins; control del transport i dispensació dels àrids, hidrocarburs i olis fora de l'explotació; control de les activitats generadores de renou i gasos; seguiment de les mesures ambientals indicades per a aquesta fase.

- Per a la fase de restauració: control i seguiment de les operacions de restauració; control i seguiment de la revegetació durant el projecte i després del tancament de la pedrera; seguiment especial dels tamarius; seguiment i control de l'evolució de les accions de control/eradicació d'espècies vegetals al·lòctones com del Rhynchoforus ferrugineus, i d'altra fauna invasora; control sobre el maneig i la gestió d'hidrocarburs i olis; realització de mesures i controls de les mesures ambientals; semestralment es realitzaran revisions de l'estat de les plantacions efectuades i es reposaran els exemplars que no siguin viables.

Es preveu l'ús dels indicadors següents: indicadors establerts a la normativa vigent en matèria de emissions de pols, renous, vibracions i contaminants atmosfèrics; durant la revegetació els indicadors proposats al «Manual para la restauración de canteras de roca caliza en el clima mediterráneo». Jorba & Ramon-Vallejo. Generalitat de Catalunya. ISBN: 978-84-393-8205-8, així com, el percentatge de individus que no han arrelat, si és superior al 10%, es reposaran; abundància i presència d'espècies invasores per aplicar la seva eradicació; nivells de la làmina d'aigua i mesures de la qualitat de l'aigua (inclosos olis i hidrocarburs) de la llacuna al finalitzar la restauració.

- Per a la fase de manteniment de la restauració: seguiment i control de l'aparició de signes d'erosió en els talussos, així com també seguiment i control dels processos ecològics restablits.

Es preveu l'ús dels indicadors següents: abundància i presència d'espècies invasores, es donarà part a la propietat i a les administracions competents en la matèria de protecció d'espècies.

Les activitats de vigilància es realitzaran semestralment en la fase d'explotació i d'execució de la restauració. En la fase de manteniment de la restauració les activitats de vigilància es realitzaran als 12 o 24 mesos (1 visita anual o cada 2 anys) amb una duració màxima de 4 anys i una duració mínima de 2 anys.

6. Consideracions tècniques

1. El rebliment amb material inert amb codi LER 170504 Terres i pedres distintes de les especificades en el codi LER 170503, procedents d'excavacions i desmunts suposarà una operació de valorització i s'hauran de complir una sèrie de condicionants:

a) Només es podrà fer ús de residus amb codi LER 170504 Terres i pedres d'excavació, procedents d'espais que no han suportat ni suporten a l'actualitat activitats potencialment contaminadores del sòl.

b) Les terres i pedres que es pretén valoritzar per a la restauració de la pedrera amb codi LER 170504 «Terres i pedres distintes a les especificades en el codi LER 170503» hauran de ser comunicades segons el procediment recollit a l'ordre APM 1007/2017, de 10 d'octubre, sobre les normes generals per a la valorització de materials naturals excavats per a la seva utilització per a operacions de rebliment i per a obres diferents d'aquelles que en es van generar. Aquestes terres i pedres hauran de ser incloses al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

c) L'operació de valorització de terres i pedres finalitzarà un cop l'autoritat minera resolgui que ha finalitzat l'execució del pla de restauració. Aquesta resolució haurà de ser comunicada a l'òrgan competent en matèria de residus per poder-ho indicar així al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

2. Segons la documentació aportada, s'ha verificat l'estabilitat dels talussos pels mètodes d'anàlisi de Bishop, Felleneus/Peterson, Spencer, Janbu, Morgenstern-Price i en tots els mètodes esmentats el càlcul del factor de seguretat és superior a 1,3 per la qual cosa es considera adequada l'estabilitat dels talussos sempre que s'ajusti als paràmetres del terreny (alçada de talús de 10 m i angle de talús de 35º) per als quals ha estat calculat.

3. S'ha presentat l'annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic i les emissions de gasos d'efecte hivernacle, el qual conclou que el projecte té una eficiència energètica alta respecte al consum energètic (gasoil i consum elèctric). Així mateix, pel que fa a les emissions de CO2 de la maquinària mòbil, s'indica que es preveu l'emissió de uns 9.040,08 Kg de CO2/anuals, la qual estaria inclosa dins els paràmetres estàndard per a aquest tipus d'instal·lacions.

4. En l'EIA es presenta una estimació bibliogràfica de les emissions sonores previstes. No obstant això, s'haurà de fer un estudi sonomètric real de les emissions acústiques derivades de la fase d'explotació i de la fase de restauració per tal de verificar que les estimacions sonores indicades a la bibliografia corresponen amb la realitat acústica i que es compleixen els llindars legals amb l'objectiu de comprovar que les mesures preventives que s'han proposat seran eficaços a totes les zones potencialment receptores de renou (habitatges pròxims).

Com a llindars legals, s'hauran de tenir en compte els establerts a l'annex III taula B1 del Reial Decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou, referent a la zona acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques per a la zona d'habitatges.

Tabla B1. Valors límit d'immissió de renou aplicables a infraestructures portuàries i a activitats

Tipus d'àrea acústica		Índex de renou
		Lk1d	Lk1e	Lk1n
e	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús sanitari, docent i cultural que requereixi una especial protecció contra la contaminació acústica	50	50	40
a	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús residencial	55	55	45
d	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús terciari diferent del contemplat a c	60	60	50
c	Sectors del territori amb predomini de sòl d'us recreatiu i d'espectacles	63	63	53
b	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús industrial	65	65	55

Es recorda que també s'haurà de complir amb la resta de normativa estatal, autonòmica vigent d'aplicació en matèria de renou i vibracions.

5. Respecte a l'edificació existent a la parcel·la 129 del polígon 51 del TM de Felanitx a la que es referix l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell de Mallorca, el promotor ha indicat que l'edificació no es troba afectada per l'àmbit territorial de l'explotació minera ni de la restauració de la pedrera tot i que està dins el perímetre miner i que a prop de l'edificació hi ha tancament perimetral de seguretat i que s'ha creat una pantalla vegetal que reduirà l'impacte visual de la pedrera dins les actuacions de restauració de la pedrera.

6. Es presenta un informe de comprovació de les mesures de prevenció i correcció d'emissions difuses efectuat per l'OCA Applus de juny de 2019 (informe 19_200550-007/23 Ed.1) en el que posa de manifest que el resultat és favorable. En aquest informe s'indiquen una serie de mesures de prevenció i correcció d'emissió de partícules a l'atmosfera que s'hauran d'incloure en l'apartat de mesures ambientals proposades a l'EIA per reduir l'emissió de contaminants atmosfèrics i seran objecte de seguiment del PVA.

Les mesures són les següents:

- El sòl es troba compactat en els accessos i les vies de circulació.

- S'addicionarà maons d'argila triturats als camins per evitar la producció de pols.

- La càrrega dels camions anirà tapada amb lones.

- Els tubs d'escap dels camions estaran dirigits cap a dalt.

- Les rodes dels vehicles es netejaran abans de sortir de la instal·lació.

- L'argila s'apilarà a l'exterior, la qual al banyar-se amb aigua crea una crosta en la seva superfície que evitarà la formació de pols.

- Es reduirà al màxim l'altura de l'amuntegament de l'argila.

- No se realitzarà descàrrega en altura.

7. Pel que fa a les mesures ambientals proposades:

- Per reduir l'impacte visual i millorar la integració paisatgística:

a) Les mesures introducció d'irregularitats que rompin la monotonia i la regularitat dels bancs d'explotació en vertical i en horitzontal; la creació de petites discontinuïtats a les parets; la plantació se realitzarà en la base de la paret rocosa amb una distribució d'espècies irregular i en vàries files d'amplitud (esquemes de plantació) són mesures aplicades per a les pedreres de marès. D'acord amb la documentació aportada, en la restauració de la pedrera de Son Cerdà, que és d'argila, no es preveu deixar bancs d'explotació en vertical i el material utilitzat per generar els bancs de restauració no és marès per poder crear petites discontinuïtats, per tant, no serien aplicables aquestes mesures.

b) Les lianes es plantaran devora de la paret rocosa i les llenyoses més allunyades. S'indiquen lianes quan al pla de restauració no està previst la sembra de cap espècie vegetal amb característiques de liana.

c) S'indica que és permissible fins a una cobertura inferior al 10% d'espècies vegetals invasores o/i exòtiques, no obstant això, tenint en compte l'alta capacitat de colonització i establiment d'aquestes espècies la mesura correctora aplicable haurà de ser d'un 0% de cobertura d'aquestes espècies.

d) S'indica que s'instal·laran trampes de detecció del becut vermell, Rhynchoforus ferrugineus. El becut vermell és una espècie invasora que afecta a les palmàcies. En la restauració de la pedrera no està previst la sembra de cap espècie vegetal palmàcia, per tant, la instal·lació de trampes per aquest insecte no es pot considerar una mesura ambiental vàlida per aplicar-la al control de la fauna invasora.

- A part de les mesures ambientals per millorar la gestió de residus proposades s'haurà de redactar un Pla Integral de Gestió de Residus que indiqui els tipus de residus prevists a les fases d'explotació, de restauració i de manteniment de la restauració amb els seus codis LER, el seu volum estimat, la seva gestió i destí final. En el cas que els residus hagin de ser gestionats per un gestor autoritzat, s'haurà d'indicar la seva identitat.

8. Per tal que el procés de revegetació sigui el més efectiu possible:

a) Crear garangoles per retenir l'aigua de rec o de pluja.

b) Establir les mesures necessàries per tal que els paràmetres finals de densitat dels individus de les espècies vegetals arribin, com a mínim al 75% dels prevists en el pla de restauració.

c) La utilització de tècniques que garanteixin la supervivència de les espècies vegetals a llarg termini.

d) Els protectors individuals contra rosegadors hauran de permetre la ventilació i podran ser metàl·lics o de material biodegradable.

9. S'ha realitzat una estimació de l'aigua per al rec de les espècies vegetals, en la qual es preveu, com a mínim, 1 litre per planta. Els recs que es projectats són els que es duran a terme immediatament després de la sembra i durant els mesos d'estiu 4 vegades al mes durant els 3 primers anys des de la sembra. S'estima un consum d'aigua per als recs de 179,82 m3. L'origen de l'aigua per al rec serà aigua pluvial acumulada en el fons de la pedrera que s'extraurà mitjançant bombes.

Per reduir el consum d'aigua de pluja, els recs de la vegetació s'hauran de realitzar preferentment en horari de menor intensitat lumínica (primera hora del matí o darrera hora de l'horabaixa, amb la finalitat d'evitar la pèrdua del recurs hídric per evaporació).

En el cas períodes de sequera extrema i hagi precipitacions mínimes, l'aigua de rec haurà de ser regenerada.

10. Pel que fa a l'ompliment i el manteniment del nivell de l'aigua de la llacuna, el volum del buit de la pedrera és de 64.545 m3. En l'EIA, s'ha calculat un volum anual d'aigua de 27.464,67 m3 que arriba a partir de l'escorrentia natural de l'aigua de pluja per la qual cosa en un termini de 2,35 anys el buit de la pedrera quedaria omplit de manera homogènia i quedaria garantit el manteniment del nivell de l'aigua a la llacuna.

Així mateix, també fins al final del pla de restauració, en el cas de sequera extrema i que no es pugui mantenir el nivell d'aigua a la llacuna, s'haurà d'omplir amb aigua regenerada amb aigua regenerada amb els paràmetres fisicoquímics de qualitat de l'aigua adequats per evitar la destrucció de l'ecosistema palustre que s'hagi implantat.

11. Els illots artificials no contendran materials que es puguin degradar creant microplàstics, els quals podrien entrar dins la cadena tròfica de l'ecosistema palustre.

No obstant això, si que es poden sembrar les espècies vegetals palustres proposades sobre els illots a les voreres de la llacuna (Iris pseudocorus, Scirpus lacustris, Juncus effusus...).

12. En l'EIA es presenta un molt breu estudi de mobilitat de la ruta que fan els camions des de la zona d'explotació de la pedrera fins la fàbrica de Ladrillerías Mallorquinas ubicada també a Felanitx a 3,6 Km. La ruta està composta per un camí particular de propietat de Ladrillerías Mallorquinas, una part de la carretera Campos- Felanitx, la ronda perifèrica al poble i part de la carretera Felanitx-Petra. A més, els camions que transporten l'argila fins la fàbrica són els mateixos que transporten el material de rebliment a la pedrera. Es conclou que amb 8 hores de feina d'explotació diàries haurà un màxim de 9 camions per hora durant la finalització de l'activitat minera, que es preveu que sigui d'aproximadament 1 any, i que no suposaran un augment de volum de trànsit de la zona.

13. En referència al PVA, s'hauran d'incloure les següents indicacions:

a) A la fase d'explotació minera també s'hauran d'incloure els indicadors establerts a la normativa vigent en matèria de emissions de pols, renous, vibracions i contaminants atmosfèrics, així com també per al control sobre el maneig d'hidrocarburs, olis i àrids fins.

b) Respecte a les emissions acústiques, en cas de que superin els llindars establerts en la normativa vigent s'adoptaran les mesures correctores necessàries per tal de reduir-los de manera immediata. Així mateix, els mesuraments de les emissions acústiques es controlaran per part d'un OCA amb una periodicitat mínima anual. La distribució dels punts de mesura haurà de ser proporcional i representativa. En el cas que els valors obtinguts es trobin per damunt dels límits establerts per la normativa vigent, el control passarà a ser mensual fins que hagi quedat justificat que els valors d'emissions tornen a estar per sota dels llindars legals establerts atesa la proximitat dels habitatges a la pedrera.

c) Pel que fa a l'estabilitat dels fronts d'explotació i dels talussos de restauració, el control serà semestral i després de períodes de pluges torrencials, el qual es materialitzarà amb l'elaboració d'informe específic signat per tècnic competent.

d) El Pla Integral de Gestió de Residus s'ha d'incorporar al PVA per tal de monitoritzar el seu seguiment amb els registres pertinents.

e) Haurà de quedar registre de cada episodi de rebliment: l'origen del material, el tipus de material (codi LER) i el volum dipositat i el lloc del dipòsit.

f) Realitzar un seguiment periòdic mensual de la revegetació per tal de prendre ràpidament les mesures corresponents (entre elles, substitució dels peus morts quan pertoqui) en el cas que la revegetació del pla de restauració no estigui obtenint els resultats prevists, ja que ajornar el control de supervivència de les espècies vegetals a 6 mesos es podrien detectar a temps possibles dificultats en les plantacions.

g) Durant la revegetació, s'utilitzaran únicament els indicadors proposats al «Manual para la restauración de canteras de roca caliza en el clima mediterráneo». Jorba & Ramon-Vallejo. Generalitat de Catalunya. ISBN: 978-84-393-8205-8 que siguin aplicables a una pedrera d'argila.

f) S'haurà d'eliminar del PVA, el seguiment i control de l'evolució de les accions de control/eradicació del becut vermell (Rhynchoforus ferrugineus) atès que no hi ha palmàcies a la restauració de la pedrera.

g) En la fase de manteniment de la restauració, les activitats de vigilància es realitzaran cada 12 mesos durant 3 anys.

h) El seguiment de la integració paisatgística, també es realitzarà a partir dels fotomuntatges i de planimetries per fases de la restauració que permetran verificar si s'han assolit els objectius de cada fase sobre el terreny.

i) S'hauran d'incloure totes les mesures ambientals proposades a l'EIA i les proposades en aquesta DIA al PVA.

j) S'hauran de registrar els volums d'aigua consumida per als recs antipols.

k) Els informes del PVA s'emetran indicant totes les actuacions del PVA realitzades i totes les incidències produïdes i les mesures correctores aplicades.

7. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte «Finalització de l'explotació i restauració de la zona nord de la concessió de la pedrera Son Cerdà núm. 2244» del TM Felanitx (Mallorca)» redactat per l'enginyer de mines, Jaime Fernández Homar en data juny de 2017, una vegada esmenat en dates 15 de juny de 2022 i 25 de gener de 2023, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores previstes en l'EIA i en el PVA redactat per l'enginyer agrònom Juan Antonio Vives Vallés i per l'enginyer de mines, Jaime Fernández Homar, en data de juny del 2017, una vegada esmenats, en dates 27 de juny de 2022 i 25 de gener de 2023, així com els condicionants següents:

1. Es compliran els condicionants indicats a l'informe del Servei d'Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca:

a) Cal completar la barrera vegetal existent, a base d'espècies autòctones com les que s'utilitzen a la restauració, a tot el perímetre de l'explotació per tal de minimitzar els efectes ambientals i l'impacte paisatgístic en l'entorn més proper.

b) El tancament de l'explotació haurà de complir amb la norma 22 del Pla Territorial de Mallorca.

2. Respecte al material inert per al rebliment:

a) Només es podrà fer ús de residus amb codi LER 170504 Terres i pedres d'excavació, procedents d'espais que no han suportat ni suporten a l'actualitat activitats potencialment contaminadores del sòl.

b) Les terres i pedres que es pretén valoritzar per a la restauració de la pedrera amb codi LER 170504 «Terres i pedres distintes a les especificades en el codi LER 170503» hauran de ser comunicades segons el procediment recollit a l'ordre APM 1007/2017, de 10 d'octubre, sobre les normes generals per a la valorització de materials naturals excavats per a la seva utilització per a operacions de rebliment i per a obres diferents d'aquelles que en es van generar. Aquestes terres i pedres hauran de ser incloses al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

c) L'operació de valorització de terres i pedres finalitzarà un cop l'autoritat minera resolgui que ha finalitzat l'execució del pla de restauració. Aquesta resolució haurà de ser comunicada a l'òrgan competent en matèria de residus per poder-ho indicar així al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears.

3. Respecte al renou, s'haurà de fer un estudi sonomètric real de les emissions acústiques derivades de la fase d'explotació i de la fase de restauració per tal de verificar que les estimacions sonores indicades a la bibliografia corresponen amb la realitat acústica i que es compleixen els llindars legals indicats en el Reial Decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou, amb l'objectiu de comprovar que les mesures preventives que s'han proposat seran eficaços a totes les zones potencialment receptores de renou (habitatges pròxims).

4. Pel que fa a les mesures proposades:

a) No s'aplicaran les mesures d'integració paisatgística següents: introducció d'irregularitats que rompin la monotonia i la regularitat dels bancs d'explotació en vertical i en horitzontal; la creació de petites discontinuïtats a les parets i la plantació es realitzarà en la base de la paret rocosa amb una distribució d'espècies irregular atès que són mesures aplicables a pedreres de marès quan la pedrera de Son Cerdà és d'argila. El material utilitzat per els talussos de restauració no permet crear petites discontinuïtats i el pla de restauració proposat no preveu deixar bancs d'explotació en vertical.

b) Tot i que s'indica la sembra de lianes com mesura per reduir l'impacte visual, no se sembraran lianes atès el pla de restauració no contempla la sembra d'espècies vegetals amb característiques de liana.

c) S'hauran d'eliminar totalment les espècies vegetals invasores que puguin estar presents en l'àmbit territorial del pla de restauració.

d) No s'instal·laran trampes de detecció de becut vermell (Rhynchoforus ferrugineus) com a mesura de control de fauna invasora atès que no es aplicable ja que el pla de restauració no contempla la sembra de palmàcies.

e) S'hauran d'incloure en l'apartat de mesures ambientals proposades a l'EIA les mesures preventives i correctores indicades en l'informe de comprovació de les mesures de prevenció i correcció d'emissions difuses efectuat per l'OCA Applus de juny de 2019 (informe 19_200550-007/23 Ed.1) i aquestes seran objecte de seguiment del PVA.

5. S'haurà de redactar un Pla Integral de Gestió de Residus que indiqui els tipus de residus prevists a les fases d'explotació, de restauració i de manteniment de la restauració amb els seus codis LER, el seu volum estimat, la seva gestió i destí final. En el cas que els residus hagin de ser gestionats per un gestor autoritzat, s'haurà d'indicar la seva identitat.

6. Per tal que el procés de revegetació sigui el més efectiu possible:

a) Crear garangoles per retenir l'aigua de rec o de pluja.

b) Establir les mesures necessàries per tal que els paràmetres finals de densitat dels individus de les espècies vegetals arribin, com a mínim al 75% dels prevists en el pla de restauració.

c) La utilització de tècniques que garanteixin la supervivència de les espècies vegetals a llarg termini.

d) Els protectors individuals contra rosegadors hauran de permetre la ventilació i podran ser metàl·lics o de material biodegradable.

7. Respecte als recs duits a terme amb l'aigua de pluja acumulada al fons de la pedrera:

a) En el cas períodes de sequera extrema i hagi precipitacions mínimes, l'aigua de rec haurà de ser regenerada.

b) Per reduir el consum d'aigua de pluja, els recs de la vegetació s'hauran de realitzar preferentment en horari de menor intensitat lumínica (primera hora del matí o darrera hora de l'horabaixa, amb la finalitat d'evitar la pèrdua del recurs hídric per evaporació).

8. Pel que fa a la llacuna projectada:

a) Fins al final del pla de restauració, en el cas de sequera extrema i que no es pugui mantenir el nivell d'aigua a la llacuna, s'haurà d'omplir amb aigua regenerada amb els paràmetres fisicoquímics de qualitat de l'aigua adequats per evitar la destrucció de l'ecosistema palustre que s'hagi implantat.

b) A les voreres de la llacuna també se sembraran les espècies vegetals palustres següents: Iris pseudocorus, Scirpus lacustris, Juncus effusus...

9. Els illots artificials no contendran materials que es puguin degradar creant microplàstics, els quals podrien entrar dins la cadena tròfica de l'ecosistema palustre.

10. En referència al PVA, s'hauran d'incloure les següents indicacions:

a) A la fase d'explotació minera també s'hauran d'incloure els indicadors establerts a la normativa vigent en matèria de emissions de pols, renous, vibracions i contaminants atmosfèrics, així com també per al control sobre el maneig d'hidrocarburs, olis i àrids fins.

b) Respecte a les emissions acústiques, en cas de que superin els llindars establerts en la normativa vigent s'adoptaran les mesures correctores necessàries per tal de reduir-los de manera immediata. Així mateix, els mesuraments de les emissions acústiques es controlaran per part d'un OCA amb una periodicitat mínima anual. La distribució dels punts de mesura haurà de ser proporcional i representativa. En el cas que els valors obtinguts es trobin per damunt dels límits establerts per la normativa vigent, el control passarà a ser mensual fins que hagi quedat justificat que els valors d'emissions tornen a estar per sota dels llindars legals establerts atesa la proximitat dels habitatges a la pedrera.

c) Pel que fa a l'estabilitat dels fronts d'explotació i dels talussos de restauració, el control serà semestral i després de períodes de pluges torrencials, el qual es materialitzarà amb l'elaboració d'informe específic signat per tècnic competent.

d) El Pla Integral de Gestió de Residus s'ha d'incorporar al PVA per tal de monitoritzar el seu seguiment amb els registres pertinents.

e) Haurà de quedar registre de cada episodi de rebliment: l'origen del material, el tipus de material (codi LER) i el volum dipositat i el lloc del dipòsit.

f) Realitzar un seguiment periòdic mensual de la revegetació per tal de prendre ràpidament les mesures corresponents (entre elles, substitució dels peus morts quan pertoqui) en el cas que la revegetació del pla de restauració no estigui obtenint els resultats prevists, ja que ajornar el control de supervivència de les espècies vegetals a 6 mesos es podrien detectar a temps possibles dificultats en les plantacions.

g) Durant la revegetació, s'utilitzaran únicament els indicadors proposats al «Manual para la restauración de canteras de roca caliza en el clima mediterráneo». Jorba & Ramon-Vallejo. Generalitat de Catalunya. ISBN: 978-84-393-8205-8 que siguin aplicables a una pedrera d'argila.

f) S'haurà d'eliminar del PVA, el seguiment i control de l'evolució de les accions de control/eradicació del becut vermell (Rhynchoforus ferrugineus) atès que no hi ha palmàcies a la restauració de la pedrera.

g) En la fase de manteniment de la restauració, les activitats de vigilància es realitzaran cada 12 mesos durant 3 anys.

h) El seguiment de la integració paisatgística, també es realitzarà a partir dels fotomuntatges i de planimetries per fases de la restauració que permetran verificar si s'han assolit els objectius de cada fase sobre el terreny.

i) S'hauran d'incloure totes les mesures ambientals proposades a l'EIA i les proposades en aquesta DIA al PVA.

j) S'hauran de registrar els volums d'aigua consumida per als recs antipols.

k) Els informes del PVA s'emetran indicant totes les actuacions del PVA realitzades i totes les incidències produïdes i les mesures correctores aplicades.

Així mateix, es recorda que:

- El primer trimestre de cada any s'haurà de presentar un pla de tasques perquè l'autoritat minera competent ho aprovi amb un informe favorable d'una entitat col·laboradora de l'administració, tal i com s'estableix a l'article 44.c) de la Llei 10/2014.

- En el cas que l'informe de l'OCA o de l'entitat col·laboradora de l'administració (ECA) respecte a la finalització de cada una de les fases de restauració no sigui favorable, l'autoritat minera haurà d'establir les actuacions immediates que corresponguin per assolir el compliment efectiu del pla de restauració.

- Tal i com s'estableix a l'article 18.1 del Decret 61/1999, de 28 de maig, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears, la devolució de la fiança se formalitzarà per la DG d'Indústria previ informe de la CMAIB, sempre que els treballs de restauració hagin complert els objectius prevists al Pla de restauració.

Per a l'ús d'aigües regenerades, s'haurà de complir amb el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

Aquest DIA s'emet sense perjudici de les competències en residus, urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris.

 

(Signat electrònicament: 18 d'abril de 2023)

La secretària general Catalina Inés Perelló Carbonell Per suplència del president de la CMAIB (BOIB núm. 26, de 28/02/2023)