BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 25.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 23 de març de 2023,

DECLARACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA

L'art. 6 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental estableix els plans o programes que són objecte d'una Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) ordinària.

L'òrgan promotor del Pla General és l'Ajuntament de Palma; la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'Urbanisme de les Illes Balears (LUIB) preveu que la planificació urbanística es troba estructurada en dos tipus de plans jerarquitzats: el Pla General (PG) i els Plans d'Ordenació Detallada (POD).

L'aprovació inicial i el tràmit d'informació pública es va realitzar conjuntament pels dos plans jerarquitzats (PG i POD); així com el Document d'Abast emès per la Comissió de Medi Ambient (CMAIB).

No obstant, s'ha elaborat un Estudi Ambiental Estratègic (EAE) per a cada pla (PG i POD); la present Declaració Ambiental Estratègica s'emet només pel Pla General.

1. Antecedents

Actualment el municipi de Palma disposa d'un Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) aprovat l'any 1998. El 7 d'abril de 2003 es va adaptar a les Directrius d'Ordenació del Territori (DOT) però no s'ha adaptat completament al Pla Territorila de Mallorca (PTM); únicament es va fer una adaptació parcial en matèria de superfícies de creixement per a adaptar-se a la Norma 6.

El procés de Revisió del PGOU es va iniciar l'any 2010; la CMAIB va considerar que el procediment ambiental s'havia de sotmetre al règim de la Llei 11/2006, en conseqüència el 13/11/2015 la CMAIB va emetre el Document de Referència. Han transcorregut més de 5 anys des de llavors i, en aplicació de la legislació vigent el procediment ambiental s'entén caducat.

Així s'ha redactat el Document Inicial Estratègic del Nou PG i del seu POD; el 29 de setembre de 2020 va ser emès per la CMAIB el Document d'Abast de l'EAE de l'Avanç de la Revisió del PG juntament amb els informes rebuts durant la fase de consultes.

2. Objecte del pla

La Revisió del Pla General es justifica per:

• Canvis en l'ordenament jurídic en matèria d'urbanisme, ordenació del territori i medi ambient.
• Preparar les infraestructures de la ciutat per a la mobilitat sostenible.
• Incrementar el parc públic d'habitatge per promocionar el lloguer social.
• Millorar la cohesió social.
• Fomentar les actuacions de rehabilitació, regeneració i revitalització de la ciutat existent.

Els objectius d'ordenació del nou PG tenen com a finalitat materialitzar un desenvolupament sostenible i cohesionat de la ciutat de Palma i del seu territori, tal com estableix l'art. 3 de la LUIB.

Població prevista

La població de Palma l'any 2022 ha estat de 454.145 habitants; la projecció demogràfica per a l'any horitzó és de 510.026 habitants.

Amb l'aprovació del nou Pla General es podran materialitzar 26.976 habitatges nous, és a dir, hi haurà un increment de 67.440 habitants equivalents (2'5 habitants /habitatge).

El nou PG preveu 2.821 noves places en establiments turístics reglats:

Tipus	Places turístiques actuals	Noves places en establiments turístics. Any 2038	Oferta de places turístiques. Any 2038
Allotjaments en establiments turístics	50.403	2.447	52.850
ETH	4.331	374	4.705
TOTAL	54.734	2.821	57.555

Desclassificació sòl urbanitzable

El nou PG proposa la desclassificació de 179'36 ha que tenen la classificació de Sòl Urbanitzable en el PGOU vigent, que passaran a tenir la classificació de Sòl Rústic; cal destacar els següents: SUP 86-01 Son Gual (1 fase), SUNP 18-01 Gènova, SUP 87-1 Puntiró, SUP 77-10 Son Garcies Vell, SUP1-Son Garcies, la zona humida inclosa en l'àmbit del SUP 3 – Ses Fontanelles i part del SUP 52-02 Son Pardo afectat per una zona amb risc d'inundació (zona de flux preferent).

Creixement urbà proposat

Es proposen 18 sectors de creixement:

SECTOR	SUP (m²)	ÚS GLOBAL	DENS (Hbtg/has)	TOTAL Hbtg
SUB/14-01 SON TOELLS	72752	Terciari	9	66
SUB/24-01 SON PUIG-DORFILA	145680	Residencial	25	365
SUB/32-01 CAN FON-TET	408029	Residencial	49	2019
SUB/32-02 CAS PASTORS	213378	Residencial	49	1046
SUB/32-03 SON XIMELIS	119858	Residencial	56	677
SUB/43-01 PARC BIT II FASE	454453	Terciari-Tecnològic	0	0
SUB/52-01 SON CASTELLÓ SUD	84722	Terciari	0	0
SUB/52-02 SON PARDO	73652	Terciari	20	147
SUB/53-01 SA BOMBA	85086	Residencial	30	255
SUB/58-01 SON CLADERA NORD	82332	Residencial	50	412
SUB/58-02 SON CLADERA SUD	45228	Residencial	50	226
SUB/59-01 SON AMETLER	26304	Residencial	50	132
SUB/69-01 SON GÜELLS	344103	Residencial	66	2275
SUB/76-01 SON BORDOY	112882	Residencial	67	750
SUB/77-01 SES CALAFATES-SON FONDO	52896	Terciari	0	0
SUB/79-01 TORRE REDONA	73270	Terciari	0	0
SUB/81-01 ACCÉS P. MERAVELLES	25353	Residencial	7	18
SUB/82-01 VISTA ALEGRE	122455	Terciari	17	214
TOTAL	2542433	-	34	8602

Cal indicar que tots tenien la consideració de Sòl Urbanitzable en el PGOU de 1998 a excepció de dos: SUB 58-01 Son Cladera Nord i SUB 58-02 Son Cladera Sud, que actualment tenen la classificació de Sòl Rústic. A la documentació presentada s'indica que aquests sòls urbanitzables són necessaris per a cobrir les necessitats de nous habitatges amb reserva d'habitatge protegit; per altre part, les zones afectades per riscos d'inundabilitat es destinaran a SG-EL, contribuint a la configuració del corredor ambiental del Torrent Gros.

Dels 16 sectors restants n'hi ha 5 que tenen la classificació de Sòl Rústic Comú, per aplicació automàtica de l'art. 3.1.a) del Decret Llei 9/2020, de 25 de maig, de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears; aquests sectors són SUB 32-01 Can Fontet, SUB 52-01 Son Castelló Sud, SUB 53-01 Sa Bomba, SUB 69-01 Son Güells i SUB Ses Calafates-Son Fondo.

En el document d'aprovació inicial del nou PG es proposava la classificació de Sòl Urbanitzable del SUB 44-01 Son Sardina; no obstant, a la vista de les al·legacions presentades i de les reunions de participació s'ha considerat oportú que aquests terrenys mantinguin l'actual classificació de Sòl Rústic.

Respecte dels Sistemes Generals d'Espais Lliures cal dir que en el nou PG s'aconsegueix arribar a 7'70 m2/habitant.

Delimitació Nuclis Rurals

El nou PG estableix les següents categories:

- Nuclis Rurals ordinaris ja reconeguts pel PGOU 1998 com a subzona de Parcel·lació Limitada de Nucli Rural (PL-NR):

• AAPI.NR/85-04 S'Aranjassa.
• AAPI.NR/85-02 Son Oliver.
• AAPI.NR/86-01 Son Gual.
• NR/87-01 Puntiró.

- Altres nuclis rurals: assentaments reconeguts en el PGOU anterior com a unitats d'execució en sòl urbà o sectors de sòl urbanitzable:

• NR/43-01 Son Espanyol-Can Moreno.
• NR/87-09 Es Pinaret-Es Putxet.

- Nuclis Rurals ordinaris corresponents a assentaments consolidats identificats pel PGOU anterior com a ZRE (Zona Règim Especial):

Codi Revisió	Denominació NR
NR/44-01	Es Secar de Son Sardina
NR/44-02	Cas Patro
NR/44-03	Cas Castellà
NR/44-04	Sa Torre
NR/53-01	Can Enric
NR/53-03	Can Borràs
NR/53-05	So Na Pau
NR/53-07	Camí de Santiago
NR/53-09	S'Olivaret
NR/83-03	Es Prat
NR/84-10	So Na Mora
NR/84-11	Can Galenia
NR/84-14	Ses Palmeres
NR/84-15	Can Guidet
NR/84-17	Son Llinàs
NR/87-02	Sa Tanca
NR/87-05	Can Valent
NR/87-07	Camí 142 Son Aixello

Sòl Rústic

El nou PG estableix les següents categories:

- Sòl Rústic Protegit:

• Àrees Naturals d'Especial Interès amb Alt Nivell de Protecció (AANP)
• Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI)
• Àrees d'Interès Natural per planejament municipal (AIN)
• Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic (ARIP).
• Àrees d'Interès Paisatgístic per planejament municipal (ZIP).
• Àrees de Prevenció de Riscos (APR).
• Àrees de Protecció Territorial (APT)

- Sòl Rústic Comú:

• Àrees d'Interès Agrari (AIA).
• Àrees de Transició (AT).
• Àrees de Sòl Rústic de Règim General (SRG).

3. Estudi d'alternatives

L'EAE proposa 4 alternatives de planejament global:

• Alternativa zero: mantenir el planejament general vigent.
• Alternativa I: adoptar modificacions en l'actual estructura general de la ciutat, però sense alterar aquells desenvolupaments de sòl urbanitzable aprovats.
• Alternativa II: contempla una reforma amb major profunditat de l'actual estructura general en incorporar uns objectius d'eficiència territorial i mobilitat sostenible més ambiciosos.
• Alternativa III: pretén realitzar aquelles alteracions del planejament vigent que permetin tornar a la situació prèvia a l'entrada en vigor del Decret Llei 9/2020, de 25 de maig, de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears.

Realitzat l'anàlisi de les quatre alternatives es conclou que la millor alternativa és la II per diversos motius: aposta per la compacitat, per una mobilitat eficient i sostenible i respon a les necessitats d'habitatges en el període de 16 anys (permetent una quota d'habitatge protegit conforme a l'estudi de necessitats realitzat).

Per a decidir la ubicació del creixement previst a Sòl Rústic (Sòls Urbanitzables de Son Cladera Nord i Son Cladera Sud) s'ha realitzat una caracterització ambiental per a cadascuna de les AT-C del t.m. de Palma definides en el PTM.

També es proposen 4 alternatives per a la futura dessaladora proposada per EMAYA:

• Alternativa 1: emplaçament en la zona Marivent.
• Alternativa 2: emplaçament en la zona de Son Tugores.
• Alternativa 3: emplaçament en la zona EDAR 2, Son Ferriol.
• Alternativa 4: emplaçament en la zona de l'EDAR1, Sant Jordi .

L'Alternativa 2 ha de ser rebutja d'inici, al no complir amb les condicions tècniques de superfície mínima per a la IDAM.

Des del punt de vista ambiental es considera que s'ha d'analitzar amb més detall la conveniència o no de construir una infraestructura d'aquestes característiques, amb l'impacte ambiental que dur associat; per la qual cosa es proposarà la supressió en el nou PG de tota referència a la futura dessaladora.

4. Elements ambientals significatius afectats per el Pla i mesures proposades

Territori

El nou Pla General proposa dos nous sòls urbanitzables en terrenys classificats com a Sòl Rústic en el PGOU vigent (en terrenys que el PTM identifica com a AT-C): SUB 58-01 Son Cladera Nord (8'23 ha) i el SUB 58-02 Son Cladera Sud (4'52).

També es proposa classificar com a SG-EL en sòl urbanitzable una superfície de 0'8 ha en la zona nord de Son Ametler, que actualment té la classificació de Sòl Rústic.

El nou PG proposa el canvi de classificació de Sòl Rústic a Sòl Urbanitzable de 12'75 ha, mentre que es desclassifiquen 179'36 ha de Sòl Urbanitzable que passaran a tenir la classificació de Sòl Rústic.

Recursos hídrics

A la documentació presentada s'indica que, en l'actualitat, els recursos hídrics que disposa Palma no són suficients per a cobrir la demanda del nou PG, sent necessari ampliar els recursos d'aigua dessalada per a donar cobertura a tots els desenvolupaments urbanístics.

Capacitat depuració

A la documentació presentada per l'Ajuntament hi consta un Informe d'EMAYA del 28/10/2022 on es conclou que, amb l'ampliació de la EDAR II, que ja es troba en fase d'execució, es podran tractar els cabals de depuració prevists en el desenvolupament urbanístic.

Amb l'ampliació de la EDAR II de Palma es passarà de tenir una capacitat actual de 546.000 hab-eq a 676.000 hab-eq en la Fase I i 1.000.000 hab-eq en la Fase II. La Fase I de l'ampliació es troba en fase d'adjudicació, per la qual cosa la previsió d'obres es situa a principis de 2024; la Fase II es troba en fase d'elaboració de Plecs.

A més, l'informe del Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics conclou que la capacitat de sanejament per les noves actuacions de transformació urbanística en sòl urbà i els nous sòls urbanitzables, estarà garantida quan estigui en funcionament la nova EDAR II prevista en el Pla Hidrològic i en el Pla General.

Residus

Els sistemes de recollida selectiva del centre històric (en 9 barris actualment) són la recollida selectiva mòbil i sistema porta a porta comercial, es consoliden i mostren xifres de recollida selectiva molt per sobre de la resta de la ciutat (64,5% de reciclatge).

Actualment Palma compte amb 2 punts verds (Polígon Son Castelló i Sant Jordi); la revisió del PG preveu classificar nous parcs vers com a Sistema General d'Infraestructures (Son Toells, Bonanova, Polígon de Serveis de Llevant i entre la CT Cas Tresorers i la via de Cintura).

Zona humida Ses Fontanelles

Un dels àmbits afectats pel PG és el Sòl Urbanitzable SUP-3 Ses Fontanelles previst en el PGOU vigent. Aquest sector ja compte amb un Pla Parcial aprovat el 25/9/2003 i executada la urbanització conforme al Projecte d'Urbanització també aprovat.

Una part del sector es correspon amb l'aiguamoll de Ses Fontanelles que és el major de Palma i que, a més, constitueix el vestigi de major extensió de l'antiga albufera i salines de l'horta de Palma i Prat de Sant Jordi. A més es tracta d'una Àrea Biològica Crítica de Limonium barceloi mitjançant Resolució del conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de 19 d'octubre de 2015 (BOIB núm. 156 de 27/10/2015).

El nou PG proposa l'alteració de la delimitació vigent amb reversió a la condició rústica de la zona de l'hàbitat mereixedor de conservació (aquests terrenys no han estat urbanitzats); així, es proposa reduir la superfície de parcel·les amb usos lucratius i arbitrar una major altura; els usos generadors d'activitat econòmica (serveis terciaris) continuarien sent majoritaris (si bé el comercial limitat a les condicions del PECMa).

5. Resum del procés d'avaluació

5.1. Fase Prèvia de Consultes

Es va redactar el Document Inicial Estratègic del Nou PG i del seu POD; el 29 de setembre de 2020 va ser emès per la CMAIB el Document d'Abast de l'EAE de l'Avanç de la Revisió del PG juntament amb els informes rebuts durant la fase de consultes.

5.2. Fase d'informació pública i de consultes

El Ple de l'Ajuntament de dia 28 d'octubre de 2021 va aprovar inicialment la documentació corresponent a la Revisió del Pla General (Pla General i Pla d'Ordenació Detallada).

De conformitat amb l'art. 21 de la Llei 21/2013 es va sotmetre a informació pública per un termini de 45 dies la Revisió del Pla general, mitjançant la seva publicació al BOIB núm. 159, de 18 de novembre de 2021; al diari “Última Hora”, de la mateixa data i al tauler electrònic d'anuncis i edictes de la seu electrònica de l'Ajuntament, entre els dies 18 de novembre de 2021 i 31 de gener de 2022.

Posteriorment, per acord del Ple de l'Ajuntament en la sessió de 23 de desembre de 2021, es va prorrogar el termini fins a dia 15 de febrer de 2022, publicant-se el corresponent anunci al BOIB núm. 8, de 13 de gener de 2022.

Durant el període d'informació pública, que va acabar dia 15 de febrer de 2022, s'han presentat 869 al·legacions i 67 informes d'administracions afectades i persones interessades

5.2.1. Administracions afectades

Dels informes rebuts es destaquen els següents:

- Conselleria Medi Ambient i Territori:

• Direcció General de Recursos Hídrics. Servei d'Estudis i Planificació (15/11/2022)

Conclusions

Per tot l'anterior, i en relació a l'aprovació inicial del Pla general de Palma i el Pla d'Ordenació Detallada de 28 d'octubre de 2021 i a l'«Estudi de suficiència hídrica en el marc de la revisió del Pla general de Palma» presentat el 18 de juliol de 2022 i a la documentació complementària presentada el 4 de novembre de 2022 s'informa el següent:

En quan a suficiència i disponibilitat hídrica:

• Suficiència, entesa com l'existència de recursos hídrics suficients.

En escenaris de normalitat, a dia d'avui existeixen uns 41,496 hm3 per atendre la demanda del Pla General de Palma. Amb les pautes de subministrament actual, i suposant que l'increment es realitza de forma proporcional, hi hauria suficiència hídrica fins el quart quadrienni (40,8 hm3). La suficiència hídrica per a la resta de volums necessaris per satisfer la demanda del cinquè quadrienni s'haurà de demostrar abans de desenvolupar qualsevol actuació de transformació urbanística. Aquesta suficiència es pot aconseguir mitjançant mesures d'estalvi d'aigua o amb l'ús d'un volum superior de recursos no convencionals com ara aigua dessalinitzada.

Aquesta suficiència està calculada com a mitjana anual i per la població màxima indicada a l'aprovació inicial del Pla General (572.918 persones). No s'ha pogut calcular la suficiència hídrica per atendre la demanda dels dies punta del planejament perquè no s'ha inclòs una estratègia de subministrament. Tot i que possiblement hi ha suficiència, perquè Palma no té una estacionalitat tan marcada com altres municipis de les Illes.

• Disponibilitat hídrica, entesa com la disponibilitat jurídica de poder aprofitar l'aigua a través dels títols d'aprofitaments o altres actes administratius.

Mentre no estigui totalment garantida la suficiència i la disponibilitat s'haurà de donar compliment a les consideracions tècniques 23 i 28 d'aquest informe.

A dia d'avui existeixen 26,073 hm3 d'aigua disponibles: 8 hm3 procedents dels embassaments i 18,073 hm3 procedents de la font de na Pera més les captacions d'aigua subterrània amb volum d'extracció autoritzat sense superar el màxim assignat per proveïment urbà a les diferents masses. Quan es resolguin les discrepàncies entre Emaya i ABAQUA sobre la vigència del conveni signat el 30 de juliol de 2008, es sabrà si es poden sumar a efectes de disponibilitat els 10 hm3 del conveni comptabilitzats com a suficiència fins el mes de juliol de 2023 (data de finalització del Conveni). Si estàs vigent hi hauria 36 hm3 disponibles. Pel que, abans de dur a terme qualsevol actuació de transformació urbanística serà necessari acreditar la disponibilitat, ja sigui a través de regularització de volums de captacions i fonts o noves concessions d'aigües subterrànies, o amb la signatura d'un nou conveni de major volum amb ABAQUA o amb la posada en funcionament de la nova dessalinitzadora que contempla el Pla General prèvia inscripció en el Registre d'Aigües.

En quan a capacitat de sanejament per les noves actuacions de transformació urbanística en sòl urbà i els nous sòls urbanitzables, estarà garantida quan estigui en funcionament la nova EDAR Palma 2 prevista en el Pla Hidrològic i en el Pla General.

En quan a protecció del domini públic hidràulic subterrani i zones protegides s'informa favorablement sempre i quan es doni compliment a les consideracions tècniques 31 a 34 d'aquest informe.

A més s'hauran de corregir els errors materials posats de manifest a les consideracions tècniques 25 i 29 d'aquest informe tècnic.

• Direcció General de Recursos Hídrics. Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic (1/12/2022)

S'informen favorablement els documents relacionats en el punt «1. Antecedents», d'acord amb l'LA, l'RDPH i el PHIB vigents, pel que fa al Domini Públic Hidràulic de les aigües superficials, a les seves zones de protecció (servitud i policia) i a zones inundables o potencialment inundables, amb les prescripcions següents: [...]

Les prescripcions establertes a aquest informe s'incorporen com a condicionants a la present DAE.

• DG Espais Naturals i Biodiversitat (9/2/2022)

La Revisió del PG de Palma (aprovació inicial de 28 d'octubre de 2021) no afectarà apreciablement els hàbitats i espècies d'interès comunitari dels espais protegits XN 2000 objecte d'aquest informe que són la ZEC ES5310102 Xorrigo i la ZEC ES5310042 Avenc den Corbera, sempre que qualsevol actuació que pugui afectar a aquests espais es sotmet a l'informe de l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).

• DG Residus i Educació Ambiental (12/1/2022)

L'informe és favorable amb una sèrie de consideracions que s'incorporen com a condicionants.

• Conselleria Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica. Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera (5/1/2022)

1. El càlcul d'emissions de gasos d'efecte hivernacle per tal de donar compliment a l'article 20.2 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, s'hauria de fer en comparació amb la realitat existent.

En tot cas es recomana que es faci el càlcul amb la nova eina informàtica de càlcul establerta per la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic. S'ofereix suport tècnic per part d'aquest servei per tal de refer els càlculs corresponents. Basta es faci sol·licitud d'ajuda al correu canviclimatic@energia.caib.es

2. Mancaria donar compliment a la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental estratègica (text consolidat), i als articles 20.1.a i b de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, en referència a l'adaptació als efectes del canvi climàtic.

• Consell Insular de Mallorca. Acord Comissió Insular d'Ordenació del Territori i Urbanisme de 29/4/2022,

Es tracta d'un informe molt extens i, com no pot ser d'altre manera, la majoria d'aspectes fan referència a l'aplicació de la LUIB (en especial als aspectes que s'han de tenir en compte en el PG o en el POD) i a l'adaptació al PTM. A continuació es destaquen les afirmacions de l'informe que poder ser interessants des del punt de vista ambiental:

- Cal justificar la necessitat de desenvolupar sobre sòl rústic els nous sectors residencials i/o terciaris de Son Castelló Sud , sa lndioteria Sud , Son Cladera Nord i Son Cladera Sud, tots ells sobre la autopista d'Inca, amb difícil integració amb aquesta infraestructura i molt improbable compliment de la legislació i normativa sobre renou.

- Es defineix com a infraestructura verda tot el sòl rústic i, en sòl urbà, els SSGG d'ELP i ELP locals estructurants, els connectors verds urbans (xarxa viària), els equipaments públics connectors i les parcel·les públiques o privades amb masses forestals significatives.

- No es fa menció a la incorporació dels àmbits de les pedreres d'acord amb el que preveuen el Decret 61/1999, de 28 de maig, pel qual s'aprova definitivament la revisió del PDS de Pedreres de les llles Balears, i la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les llles Balears.

- No s'estudia l'efecte del desenvolupament de l'Eixample de ponent (Can Fontet, Cas Pastor i Son Ximelis) sobre la mobilitat de la zona, especialment sobre l'eix del Camí dels Reis, però també sobre la carretera de Puigpunyent.

- El text normatiu haurà de referir la normativa d'aplicació als àmbits que es delimiten com a «pedreres».

- S'han d'incorporar els plànols de zones de contaminació lumínica que prescriu la Norma 44 del PTM com o planimetria integrant dels plànols d'ordenació de l'instrument de planejament general.

- Les definicions de les activitats regulades a la Matriu d'Ordenació del Sòl Rústic de l'instrument de planejament general s'hauran d'aiustar a les definicions de la vigent Matriu d'Ordenació del Sól Rústic de les DOT.

- S'ha de corregir la regulació de les APR per el sector primari, d'acord amb la matriu vigent de les DOT.

- S'ha de revisar el règim proposat per a la regulació de les energies renovables, per tal de no contravenir la normativa sectorial en matèria d'energia.A

- EMAYA

Al·legació presentada el 16 de febrer de 2022:

Es tracta d'una al·legació on es detallen canvis que es proposen referents, entre d'altres, a:

- Renovació de les xarxes d'aigües residuals fins a les EDAR d'EMAYA.

- Alternatives ubicació nova IDAM

- Infraestructures existents o futures per a la gestió de l'aigua que dur a terme EMAYA: es sol·licita la seva inclusió en els plànols d'ordenació.

- Supressió en els plànols d'emissaris submarins d'aigües pluvials que estan fora de servei.

- Disconformitat amb les inversions que el PGOU assigna a EMAYA.

- Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS): s'hauria de concretar més la obligatorietat del SUDS en el nous desenvolupaments urbans. Per exemple es podria definir que el 80% de les aigües anuals de la nova zona impermeabilitzada siguin infiltrades a través d'un SUDS. També es podria proposar la necessitat de localitzar SUDS en aquelles parts de palma on les pluvials creuin zones verdes o espais lliures.

- No s'ha localitzat que apareguin reflectits als plánols els pous de proveïment indicant la zona de protecció immediata i de restriccions absolutes.

Respecte de la supressió en els plànols dels emissaris submarins que estan fora de servei, es considera que si realment existeixen s'han de grafiar; tal vegada s'haurien de grafiar però amb una llegenda específica que digui FORA DE SERVEI.

Certificat de 20 de juny de 2022 on s'indica:

«Las depuradoras de aguas residuales que gestiona EMAYA S.A. (EDAR Palma 1 y EDAR Palma 2) pueden tratar y asumir en la actualidad tanto los caudales de entrada como su carga contaminante».

Informe de 28 d'octubre de 2022:

«[...] está prevista una ampliación de la EDAR II de Palma que pasará de tener una capacidad actual de 546.000 hab-eq a 676.000 hab-eq en la primera fase y 1.000.000 en la segunda. Ello garantiza plenamente el poder absorber no solo el incremento poblacional previsto en el PGPU de Palma, sino que además tendrá capacidad de tratamiento de aguas mixtas en episodios de lluvia .....

La fase I de la ampliación se encuentra en fase de adjudicación, por lo que la previsión de inicio de obras se sitúa a principios de 2024 y la fase II se encuentra en fase de elaboración de pliegos...

En conclusión, puede garantizarse que con la ampliación de la actual EDAR II, que ya se encuentra en fase de ejecución, se podrán tratar los caudales de depuración previstos en el desarrollo urbanístico de Palma hasta su horizonte final.»

5.2.2. Entitats ecologistes

- Amics de la Terra (data entrada 25/2/2022)

Respecte de Ses Fontanelles es considera irrenunciable la protecció total, absoluta i incondicional de la zona humida, considerant que s'ha d'excloure qualsevol aprofitament urbanístic de la parcel·la.

S'oposen a la recuperació de la consideració de sòl urbanitzable del que va perdre aquesta condició en aplicació del Decret Llei 9/2020.

També sol·liciten que l'ajuntament desisteixi de crear el vial per al trànsit rodat en un camí rural en la zona verda del Bosc de Bellver, preservant la integritat del bosc en la seva configuració actual.

- GOB ( data entrada 3/3/2022)

De les observacions realitzades es destaquen les següents:

- És un greu error la no aplicació efectiva dins del Pla del previst per el Decret Llei 9/2020; en comptes de recollir directament la desclassificació efectiva a sòl rústic el PG «rescata» alguns dels urbanitzables.

- Sol·liciten la desclassificació dels sectors no afectats pel DL 9/2020, com Son Ximelis, Son Puigdorfila, Son Pardo, Son Bordoy, Son Toells i Son Ametller.

- Demanam la desclassificació de tota la urbanització no executada del Parc BIT.

- El GOB és contrari a la reordenació proposada a Ses Fontanelles i exigeix una restauració del 100 % de l'hàbitat, eliminant aprofitaments urbanístics i optant per la desurbanització.

- Falta protegir la Bassa des Prat de Sant Jordi MAL 381; es demana que s'inclogui la zona humida del Prat de Sant Jordi, del costat de la depuradora com a AIN amb el mateix perímetre que va descriure WWF a l'inventari de zones humides.

- Estan en contra de la creació d'un vial per enmig del Bosc de Bellver.

- Es considera inoportú el creixement en sòl urbà per a qualsevol ús (residencial, turístic, mixt, industrial) atès que Palma ja experimenta un dèficit d'aigua.

- Es considera que l'anàlisi de suficiència hídrica és totalment insuficient ja que descarta qualsevol voluntat de recuperació de les masses d'aigua subterrànies. Per contra, el que fa el PG és assumir que són irrecuperables i ho compensa amb noves infraestructures de dessalació (ampliar dessaladora d'ABAQUA i fer-ne una nova a Porto Pi), sense preveure l'impacte ambiental que ocasionaria i la petjada de carboni associada.

L'empresa consultora respon a ambdues al·legacions justificant els diversos punts al·legats; el que sí es proposa és suprimir el vial previst al bosc de Bellver.

Observant els plànols corresponents es pot constatar que la reserva del viari per crear el vial s'ha eliminat (no obstant encara s'observa la delimitació d'una xarxa viària local); com a alternativa del PG s' ha creat una reserva viària per a un aparcament.

5.2.3. Al·legacions de caire ambiental

Del document presentat per l'Ajuntament on es resumeixen les al·legacions presentades que incideixen en aspectes ambientals i com s'han pres en consideració, es destaca el següent:

- SUB 44-01 Son Sardina: a l'aprovació inicial del PG es va proposar la classificació d'aquest sòl urbanitzable; durant el tràmit d'informació pública es presentaren diverses al·legacions on es plantejava que aquesta classificació podia suposar la desnaturalització del nucli tradicional. Finalment, i després d'un procés de participació ciutadana, l'Ajuntament va decidir eliminar aquest àmbit com a sòl urbanitzable.

- SUB 24-01 Son Puigdorfila: hi ha dos grups d'al·legacions:

• Principalment associacions i entitats: consideren que aquest àmbit hauria de ser sòl forestal d'ús públic.
• Titulars: rebutgen l'ordenació proposada pel PG.

L'Ajuntament decideix mantenir l'ordenació proposada en el document aprovat inicialment per considerar que es tracta d'una classificació de sòl urbanitzable amb una ordenació que té present les restriccions ambientals i condicionants territorials que té l'àmbit; així, el PG considera que és factible admetre un cert desenvolupament urbanístic a Son Puigdorfila, sempre que això no suposi renunciar a la protecció dels seus valors naturals intrínsecs.

+ARI-PE 79-03 Ses Fontanelles: hi ha 3 al·legacions d'entitats que qüestionen la reordenació de Ses Fontanelles i proposen la reversió de l'actual situació de la urbanització per ser desclassificada i passada a Sòl Rústic; si bé aquesta és una de les alternatives que s'ha plantejat ha estat descartada per diversos motius. Finalment el PG atribueix la classificació de Sòl Rústic Protegit a l'àmbit de la zona humida de Ses Fontanelles amb la classificació de sistema general d'espais lliures, reconeix com a Sòl Urbà (en procés d'execució) a la resta del sector amb la urbanització ja executada; a més estableix el mandat de reformar l'ordenació detallada aprovada amb anterioritat, respectant l'edificabilitat atribuïda, per a adaptar-la a les limitacions derivades del PECMa i millorar l'ordenació ambiental.

La millora de l'ordenació implica una millor transició amb la zona humida i l'apertura cap el litoral; part de la urbanització ja realitzada haurà de ser objecte d'eliminació i/o adequació.

6. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració ambiental estratègica favorable respecte del Pla General de Palma sempre i quan es compleixin les mesures correctores proposades a l'Estudi Ambiental Estratègic i al seu Annex (març 2023) amb les següents condicions:

a) L'aprovació del planejament derivat o dels projectes d'urbanització només es podrà dur a terme quan:

• Estigui en funcionament l'ampliació de la EDAR II-fase 1 fins a la capacitat per a 676.000 habitants equivalents.
• Quedi garantida la disponibilitat efectiva d'aigua potable, així com la seva qualitat per donar compliment amb els requisits establerts per la normativa i ser apta per a consum humà.

No obstant es considera que, mentre no estigui totalment garantida la suficiència i la disponibilitat s'haurà de donar compliment a les següents consideracions:

S'haurà de tenir en compte el següent ordre de prioritats a l'hora d'atendre la demanda:

• En primer lloc l'aigua s'ha de destinar a atendre la demanda compromesa, és a dir, la procedent del sòl urbà consolidat o amb projecte d'urbanització aprovat. Aquí s'inclou el volum real subministrat actual (no consum), més el volum de subministrament dels habitatges buits existents (10.075 habitatges), més el volum dels habitatges ubicats en solars vacants no edificats (9.438) i els habitatges en parcel·les edificades de manera ineficient (3.401). És a dir, l'aigua que l'Ajuntament i el seu gestor tenen la responsabilitat de tenir reservada en quan a suficiència i disponibilitat des del moment en què es varen aprovar aquests àmbits, i que, avaluant la informació per la revisió del Pla General s'ha detectat que no hi ha disponibilitat per la seva totalitat. L'Ajuntament o el gestor de l'aigua del municipi (EMAYA) hauran de tramitar aquesta disponibilitat davant la Direcció General de Recursos Hídrics de manera immediata ja sigui a través de regularització de captacions i fonts, amb un increment de l'aigua conveniada amb ABAQUA o altres possibles.
• En segon lloc, i sempre i quan hi hagi un volum excedent de recursos hídrics en quan a suficiència i disponibilitat després d'atendre la demanda compromesa anterior, aquest volum es podrà destinar a satisfer la demanda de les noves actuacions de transformació urbanística en sòl urbà (8.347 nous habitatges). En relació a aquestes actuacions de transformació urbanística en sòl urbà no s'ha inclòs a la documentació un calendari indicant les fases en què es pretén que es desenvolupi cada un. Alguna d'aquestes noves actuacions ja han estat informades en quan a suficiència hídrica (Son Rullan, Façana Marítim de Palma...) i desconeixem si els seus plans parcials, projectes d'urbanització... ja han estat aprovats per part de l'Ajuntament; en cas que estiguin aprovats ja són una demanda compromesa però s'ha de tenir en compte que s'ha de subsanar la disponibilitat. Per a la resta d'actuacions de transformació urbanística serà necessari incloure un calendari amb la programació de les actuacions.
• En tercer lloc, i sempre i quan hi hagi un volum excedent de recursos hídrics després d'atendre la demanda compromesa anterior i les actuacions de transformació urbanística en sòl urbà, aquest volum es podrà destinar a satisfer els nous sòls urbanitzables (9.683 habitatges).

En relació als sòls urbanitzables s'ha inclòs un calendari amb la programació de les actuacions a l'«Estudi de suficiència hídrica en el marc de la revisió del pla general de Palma» de juliol de 2022. Bastants de sòls urbanitzables ja es preveu que puguin executar-se a la primera fase del planejament a la taula inclosa a l'Estudi, però això requereix que la disponibilitat (regularització o noves concessions, conveni d'aigua de la xarxa en alta...) s'haurà de fer de manera immediata per gairebé la totalitat del planejament.

El fet de prioritzar les actuacions de transformació urbanística en sòl urbà (segon lloc) respecte les actuacions de transformació urbanística en sòl urbanitzable (tercer lloc) és per mantenir una ciutat compacta. És a dir, una estructura urbana que per la seva compacitat presenta un màxim d'usos possibles amb un mínim consum d'energia i recursos.

La Norma 1.3.2. del Pla General aprovat inicialment estableix que «1. L'Administració Urbanística Municipal elaborarà de manera bianual un Informe d'Avaluació i Seguiment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà de la seva competència que haurà de considerar almenys la sostenibilitat ambiental i econòmica de les actuacions sobre el medi urbà i sobre el medi rústic ... 3. Aquest informe serà conegut pel Ple de l'Ajuntament i remès a les administracions supramunicipals competents en matèria d'ordenació del territori i medi ambient. El resultat de l'informe servirà de criteri per poder iniciar el procediment d'ajust de les determinacions de programació i gestió urbanística i de les mesures ambientals que es refereix l'apartat següent, concretant l'ordre preferencial pel desenvolupament de les diverses actuacions». Un dels aspectes que s'haurà d'avaluar quan es realitzi aquest informe bianual és la suficiència i la disponibilitat de l'aigua, i concretar el desenvolupament de les diverses actuacions, entre altres possibles, a aquesta suficiència i disponibilitat.

b) Segons el Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic de la Conselleria de Medi Ambient i Territori:

• S'ha d'incorporar un apartat específic sobre el compliment de la legislació d'aigües, i en especial del compliment de la legislació en matèria de riscs d'inundació.
• El traçat de les lleres identificades en el PG deu coincidir amb l'atermenat. Si no existeix atermenament s'atendrà al DPH cartogràfic determinat per la DGRH mitjançant estudis i, a falta d'aquest, amb el grafiat a la Xarxa Hidrogràfica Provisional.
• Pel que fa a riscs d'inundació, es consideraran les zones indicades en el PHIB. Avui dia, aquestes zones són les zones inundables i les zones potencialment inundables.
• Els estudis hidrològics o hidràulics no validats per la DGRH manquen de validesa, només tenen un caràcter orientatiu per determinar tant el DPH cartogràfic com la inundabilitat. Les dades de les lleres estudiades o validades per la DGRH s'han d'incorporar al PGOU/POD al més aviat possible, de la manera que s'estimi més oportuna.
• D'acord l'art. 126ter 7 de l'RDPH, les noves urbanitzacions, polígons i desenvolupaments urbanístics en general, hauran d'incloure un estudi hidrològic-hidràulic que justifiqui els sistemes urbans de drenatge sostenible a introduir.
• Atès que aviat hi haurà noves versions de l'RDPH, el PHIB i les ARPSIs, la informació dels quals ja està disponible, es considera que hauria d'incorporar-se a la revisió del PGOU. Possiblement, només aprovar-se, el PGOU estarà referit a dades desfasades. En tot cas, ha de quedar clar que el nou PGOU o el POD, han d'incorporar les determinacions que surtin de les modificacions de la normativa hidràulica, que en determinats casos com al PHIB i les ARPSI s'actualitzen i modifiquen periòdicament tan aviat com es pugui.
• Incorporació de mesures relacionades amb el DPH i les seves zones de protecció en el nou PGOU

Entre altres, l'art. 78 de l'RDPH estableix que qualsevol mena de construcció en zona de policia exigirà autorització prèvia de l'organisme de conca, llevat que el Pla d'Ordenació Urbana hagués estat informat per l'organisme de conca i hagués recollit previsions formulades al respecte.

Aquest informe recull les previsions que s'han de considerar en el PGOU per eximir a l'Ajuntament de l'autorització prèvia. Aquestes previsions han d'estar referides a la normativa vigent en cada moment, i s'han d'adaptar a les actualitzacions d'aquesta.

c) Segons el Servei de Residus i Sòls Contaminats de la Conselleria de Medi Ambient i Territori:

• A cada sector de Sòl Urbanitzable, el Projecte d'Urbanització ha de preveure en el Sistema d'Espais Lliures una zona específica compatible amb la recollida de residus «no voluminosos» (piles, bombetes, etc.).
• S'haurà de realitzar una avaluació prèvia de la qualitat dels sòls abans de la implementació dels usos prevists a l'ARI-PE 14-03 CLH Porto Pi i al parc de vehicles abandonats de Son Toells, tenint en compte que en aquests àmbits s'hi han realitzat activitats potencialment contaminants del sòl.

d) Per donar compliment a la Llei de canvi climàtic:

- En un capítol específic de l'EAE del POD, amb la finalitat de donar compliment als requeriments dels art. 18 i 20 de la llei de canvi climàtic, s'hauran de quantificar les emissions de gasos d'efecte hivernacle (directe i induït) i el consum energètic que implicarà el Pla, així com un desenvolupament de les mesures de minimització del consum energètic.

- En els nous desenvolupaments urbanístics, el Pla Parcial o, en el seu cas, el Pla Especial, haurà de considerar els efectes del canvi climàtic referits a l'establiment de noves àrees de risc i creixement de les actuals, a més, de la necessària adaptació costanera a l'augment del nivell de la mar.

e) En el Sector ARI-PE 79-03 Ses Fontanelles es redueix la superfície aprofitable per a la protecció del Limonium barceloi; a la documentació presentada s'indica que es manté l'edificabilitat i s'incrementen les alçades; si les alçades que s'han de construir per a mantenir l'edificabilitat produeixen un gran impacte paisatgístic, s'haurà de reduir l'edificabilitat del Sector.

Per altre part, amb la finalitat de protegir l'espècie amenaçada Limonium barceloi, així com la zona humida inclosa en l'àmbit del Sector SUP 3 – Ses Fontanelles, s'ha d'assegurar que s'evitaran els canvis de les condicions hidrogeològiques de la conca i es protegirà la xarxa hídrica i els espais fluvials.

f) El 80% de les aigües anuals de les noves zones impermeabilitzades han de ser infiltrades a través de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS).

g) S'han de instal·lar SUDS en aquelles zones de Palma on les pluvials creuen zones verdes o espais lliures.

h) S'ha d'eliminar del nou PG (Memòries, Normes, Plànols, etc.) tota referència a la futura nova dessaladora promoguda per EMAYA; des del punt de vista ambiental es considera que s'ha d'analitzar amb més detall la conveniència o no de construir una infraestructura d'aquestes característiques, amb l'impacte ambiental que duu associat.

i) Les infraestructures dels Nuclis Rurals, amb la finalitat de reduir els impactes que les edificacions causen en el medi ambient, han de complir les següents condicions:

• Proveïment d'aigua potable de les parcel·les: en nuclis rurals que no disposen de xarxa, se subministrarà amb camions de proveïment i emmagatzematge en aljubs privats amb capacitat de 20m³/habitatge, distanciats 5 metres de parcel·les veïnes i 10 metres de pou estanc d'aigües residuals.
• Es disposarà en la parcel·la un pou d'aigües grises amb capacitat de 0,50m³ que reculli les aigües procedents de rentadores, banyeres i dutxes.
• En nuclis rurals que disposin de xarxes de proveïment en servei s'admetrà la connexió individualitzada de les parcel·les a elles, condicionada a la construcció d'un aljub a l'interior de la parcel·la per a la recollida de pluvials de les cobertes. La xarxa existent podrà ser millorada o renovada per a assegurar la seva eficiència.
• En tot cas, s'exigirà la disposició d'un aljub d'aigües pluvials en totes les noves edificacions i, fins i tot, en les existents que es pretenguin ampliar o canviar el seu ús (en coherència amb la regulació de l'article 60 PHIB).
• Evacuació d'aigües residuals: en els nuclis que no compten amb xarxa de clavegueram, queden subjectes al règim de l'article 80 PHIB, havent de disposar de sistema autònoms de tractament d'aigües residuals que produeixen; s'executaran d'acord amb els sistemes (naturals) autònoms de depuració descrits en l'Annex 3 de les Normes del Pla Hidrològic vigent (o normativa que el substitueixi).
• Xarxa d'energia elèctrica: en els nuclis que disposin de xarxa elèctrica, s'admetrà la connexió a la xarxa general existent, sense possibilitat d'ampliar la mateixa. En cas de substitució haurà de procedir-se al soterrament de les substituïdes.
• En els altres casos (quan no existeixi xarxa) les edificacions han de cobrir la totalitat del seu consum elèctric mitjançant sistemes de generació renovable d'autoconsum, sense perjudici que es puguin instal·lar sistemes de suports o d'emergència que usin combustibles fòssils (de conformitat amb l'article 51 de la Llei 10, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica i el Document esclaridor d'aquest precepte emès el 10 de juliol de 2019 pel Director General d'Energia i Canvi Climàtic).
• Xarxa viària: es mantindran les amplàries executades, amb reserva d'espai per al trànsit per als vianants. S'adoptaran solucions de fermes que assegurin la funcionalitat per al trànsit de vehicles i que, al temps, siguin sostenibles.
• Per l'evacuació d'aigües pluvials o escolament de la xarxa viària es disposarà d'un tractament superficial de tipus porós que permeti la filtració de les aigües pluvials cap el terreny.
• Il·luminat públic: es procedirà a la col·lació de il·luminaries de baix impacte paisatgístic. Per a la prevenció de la contaminació lumínica, s'estableix un límit del flux hemisfèric superior instal·lat menor del 5% en les lluminàries que s'han d'implantar.

j) S'han d'incorporar els àmbits de les pedreres d'acord amb el que preveuen el Decret 61/1999, de 28 de maig, pel qual s'aprova definitivament la revisió del PDS de Pedreres de les llles Balears, i la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les llles Balears.

k) En els plànols s'han de grafiar:

• En el plànol I.05.01 s'ha de grafiar tot els emissaris submarins, inclosos els que estan fora de servei (indicant-ho a la llegenda corresponent).
• En els plànols corresponents s'ha de suprimir la xarxa viària local que es correspon amb el vial que s'havia previst en el Bosc de Bellver, el qual s'ha suprimit.

l) A l'EAE del POD s'haurà de valorar i contestar els informes del Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell Insular de Mallorca sobre l'afecció per renou a l'entorn de la xarxa viària i l'informe del Servei d'Explotació i Conservació.

Es recorda que:

En referència al Domini Públic Hidràulic: els encreuaments de la llera compliran la normativa hidràulica i sectorial vigent, i en tot cas el següent:

- S'efectuaran de manera perpendicular a la llera o en defecte d'això amb el recorregut més curt possible, no provocant disminució de la secció hidràulica actual del torrent.

- Es deixarà una distància lliure mínima d'1,50 metres entre la part superior de la canalització i el jaç de la llera.

- El recobriment mínim de formigó sobre la generatriu superior del tub serà d'1,00 metre d'HM-20.

- Els 50 cm restants de rasa s'emplenaran amb terra compactada al 95% del próctor modificat, respectant la rasant actual de la llera i amb l'acabat superficial existent.

- Es reposaran tots els elements de la llera que es veiessin afectats per l'execució de les obres.

- No es permetrà cap element d'obra (arquetes, etc.) que sobresurt del terreny o el modifiqui.

- Les instal·lacions a creuar han de poder funcionar en cas d'inundació, garantint la seguretat tant per als operaris com per a tercers (mitjançant l'ús de material que pugui funcionar en immersió, l'ús d'elements estancs, l'aixecament dels elements per sobre la cota d'inundació quan sigui necessari, etc).

- Aquestes prescripcions, es faran extensibles a les zones de servitud.

- Els encreuaments aeris de les línies amb els cursos d'aigua compliran l'art. 127 de l'RDPH.

Es consideraran lleres públiques (DPH) les atermenades o, si manca l'atermenament, les delimitades cartogràficament pels estudis realitzats per la DGRH. A falta d'aquests, de manera preliminar s'empraran les recollides en la Xarxa Hidrogràfica Provisional, tal com s'indica en la disposició addicional 9a 4, del DL 3/2020 de 28 de febrer, de mesures urgents en matèria d'habitatge.

En el cas del TM de Palma s'ha determinat el DPH cartogràfic en el torrent Gros i en el Torrent de Na Bàrbara. Es preveu que aquest any hi hagi estudis dels torrents següents:

• Torrent de Sa Riera.
• Torrent de Sant Magí.
• Torrent de Na Bàrbara, aigües amunt del tram ARPSI.
• Torrent Gros, aigües amunt del tram ARPSI.
• Síquia de Sant Jordi.
• Torrent des Jueus.

En la zona de servitud, de 5m a cada costat de la ribera de la llera, només es permetran els usos que preveu l'art. 7 de l'RDPH.

En referència a la incorporació de mesures relacionades amb les zones inundables:

En el cas d'edificacions, com a prescripcions per tal d'eximir de l'autorització preceptiva de l'organisme de conca recollida en l'art. 78 de l'RDPH pel que fa a les zones identificades com a inundables en el TM de Palma tenim:

- S'han de complir les estipulacions referides a zones inundables de la normativa hidràulica vigent: l'LA, RDPH, PHIB, PGRI... tant pel que fa a limitacions d'usos com a mesures constructives a incorporar.

- S'han de respectar les limitacions d'usos que estableix la normativa hidràulica vigent per a les zones de flux preferent.

- S'han d'adoptar, com més millor, mesures per fer front a les avingudes. Exemples d'aquestes mesures es poden trobar, entre altres, a les següents guies editades pel MITECO:

• «GUÍA PARA LA REDUCCIÓN DE LA VULNERABILIDAD DE LOS EDIFICIOS FRENTE A LAS INUNDACIONES»
• «RECOMENDACIONES PARA LA CONSTRUCCIÓN Y REHABILITACIÓN DE EDIFICACIONES EN ZONAS INUNDABLES»

- S'han d'aplicar les mesures correctores adequades per mantenir la seguretat de persones i béns en cas d'inundació o desbordament de la llera en el tram afectat.

- El promotor haurà d'aportar la declaració responsable que preveuen els articles 9bis i 14bis, (https://www.caib.es/sites/aigua/ca/drri/)

Les zones considerades inundables són les determinades pels estudis realitzats o aprovats per la DGRH. En el cas del TM de Palma són les corresponents als MAPRI's i, en un futur, a les determinades pelsestudis de la DGRH. Es preveu que aquest any hi hagi estudis dels torrents següents:

• Torrent de Sa Riera.
• Torrent de Sant Magí.
• Torrent de Na Bàrbara, aigües amunt del tram ARPSI.
• Torrent Gros, aigües amunt del tram ARPSI.
• Síquia de Sant Jordi.
• Torrent des Jueus.

Zones Potencialment Inundables: mentre la DGRH no faci o validi els estudis per determinar les zones inundables, els promotors que vulguin construir edificacions en zones inundables o potencialment inundables han d'elaborar un estudi hidrològic-hidràulic segons el que estableix el PHIB.

Requeriran informe previ de la DGRH:

 

- Els nous desenvolupaments urbanístics, i les zones objecte de transformació i la resta de figures contemplades en el PG.

- Les noves actuacions infraestructures viàries i lineals.

- Les actuacions en àrees del sistema general d'espais lliures, equipaments i serveis urbans.

- Obres lligades a infraestructures urbanes bàsiques, com a ampliacions d'infraestructures existents o execució de noves obres.

D'acord amb l'article 8.3 de la Llei 5/1990 de carreteres, el Departament de Mobilitat i Infraestructures del Consell Insular de Mallorca haurà d'emetre informe preceptiu.

En referència a l'àmbit territorial del Parc Balear d'Innovació Tecnològica (creat per la Llei 2/1993 i planificat urbanísticament mitjançant les Normes Subsidiàries i Complementàries – aprovades pel Consell de Govern de 7/2/1997- i el Pla Especial de Desenvolupament del Parc-Bit – aprovat el Consell de Govern de 12/2/1999) el Ple de la CMAIB insta al Govern autonòmic a la Modificació de l'esmentat Pla Especial amb la finalitat d'incorporar mesures per a la preservació de la plana d'inundació del Torrent de na Bàrbara i del bosc de ribera (una de les propostes podria ser la desclassificació del Sòl Urbanitzable).

 

(Signat electrònicament: 19 d'abril de 2023)

La secretària general Catalina Inés Perelló Carbonell Per suplència del president de la CMAIB (BOIB núm. 26, de 28/02/2023)