BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

El 30 de setembre de 2015 la Conselleria d'Educació i Universitat i els sindicats  Sindicat de Treballadores i Treballadors Intersindical de les Illes Balears (STEI) i el sindicat Comissions Obreres (CCOO) signaren l'Acord marc per a la recuperació dels drets sociolaborals dels sectors de l'ensenyament públic al qual es va afegir posteriorment l'Associació Nacional de Professionals de l'Ensenyament (ANPE).

L'Acord era un compromís de legislatura que preveia la recuperació progressiva dels drets perduts. La pèrdua de drets es va produir amb la promulgació del Decret llei 5/2012, d'1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d'altres institucions autonòmiques.

Des la signatura d'aquests acords s'han produït esdeveniments significatius de molta complexitat que han incidit en l'exercici de la professió docent i en la resposta que el conjunt del professorat pot donar a les noves realitats.

D'una part, l'aparició de la pandèmia de la COVID-19 va trastocar el sistema educatiu i va requerir un esforç suplementari al conjunt dels docents per mantenir amb garanties el dret a l'educació de l'alumnat, aplicant estrictament els protocols que s'establien per prevenir els contagis i, alhora i de sobte, per produir nous mètodes d'ensenyament, especialment de caràcter digital, per arribar a tot l'alumnat, la qual cosa va significar una formació accelerada i en moltes ocasions autodidacta per donar una resposta eficient als nous reptes sobrevinguts de manera precipitada. Al desgast i l'esgotament que tot plegat ha suposat al col·lectiu docent, que és ben palès, s'hi ha afegit que no s'ha rebut cap tipus de compensació per l'esforç suplementari, a diferència d'altres col·lectius dels serveis públics.

D'altra part, la promulgació de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOMLOE), ha implicat i encara implica un esforç considerable per canviar continguts, metodologies d'ensenyament, materials i formes d'avaluació de manera ràpida atesa la immediatesa en l'aplicació de la norma que preveu el calendari. Aquest fet ha generat un clima de saturació i alguns moviments de protesta.

A més, la Llei orgànica 3/2020, preveu algunes millores en relació al personal docent. A tall d'exemple, la disposició addicional setena preveu propostes normatives per al desenvolupament professional docent, i la disposició addicional onzena preveu la integració en el Cos de professors d'ensenyament secundari del professorat tècnic de formació professional, entre d'altres millores sociolaborals.

Així mateix, la LOE preveu, en l'article 104.2, que les administracions educatives han de prestar atenció prioritària a la millora de les condicions en què el professorat treballa i a l'estímul de la consideració i el reconeixement socials creixents de la funció docent, i en l'article 105 n'estableix algunes mesures per afavorir els incentius professionals i econòmics a la funció tutorial, al reconeixement professional i econòmic per al professorat que té una dedicació especial al centre per a la implantació de plans d'innovació, el desenvolupament de llicències retribuïdes per estimular la formació, la recerca i la innovació en benefici del sistema educatiu i la reducció de la jornada lectiva als majors de 55 anys.

Abans fins i tot de la promulgació de la LOMLOE es va aprovar la Llei 4/2019, de 7 de març, de millora de les condicions per a l'exercici de la docència i l'ensenyament en l'àmbit de l'educació no universitària, en la qual es determina, en l'article únic, punt 2, que les administracions públiques amb competències educatives poden establir, en el seu àmbit respectiu, la part lectiva de la jornada setmanal del personal docent que imparteix ensenyaments regulats en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, en centres públics, i es recomana amb caràcter ordinari un màxim de 23 hores en els centres d'Educació Infantil, Primària i Especial i un màxim de 18 hores en els centres que imparteixin la resta d'ensenyaments de règim general regulats per aquesta Llei.

L'aprovació de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, també suposa compromisos per part del Govern de les Illes Balears per avançar en la millora de la qualitat educativa i de les condicions sociolaborals dels docents.

Així, en l'àmbit de l'ensenyament públic, la Llei 1/2022 estableix, en l'article 62.2, que el Govern de les Illes Balears ha de dotar els centres educatius de titularitat seva del personal d'administració i serveis necessari per garantir el suport tècnic a la gestió escolar.

La Llei 1/2022 també determina, en l'article 92.1, que el Govern de les Illes Balears, en el marc de la normativa bàsica, ha d'establir un sistema de carrera docent per al personal de la funció pública vinculada a l'avaluació del seu acompliment professional segons les funcions docents desenvolupades, el progrés de l'alumnat, les activitats de formació i les tasques d'innovació i recerca.

Estableix també, en l'article 133.3, que l'Administració educativa ha de promoure mesures per millorar el prestigi i el reconeixement professional dels equips directius. En aquest sentit, la disposició addicional setzena estableix que en el termini de dos anys, i en el marc de la normativa bàsica, el Govern haurà d'elaborar, amb la participació de la Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors dels Centres Educatius de les Illes Balears regulada en aquesta llei, un pla per millorar el reconeixement dels equips directius que inclogui les mesures necessàries per millorar els incentius dels professionals docents per formar part dels equips directius. Entre les mesures del pla s'hi haurà d'incloure la regulació dels complements retributius associats al desenvolupament de càrrecs directius.

Tot junt ha comportat la conveniència que l'Administració educativa subscrigui un acord marc en l'àmbit de l'ensenyament públic amb les organitzacions sindicals representades a la Mesa Sectorial d'Educació.

L'acord recull compromisos per aplicar en un termini determinat les mesures que  ja estan incloses en les disposicions normatives que s'han esmentat. Així, pretén ser un compromís per continuar endavant en la recuperació i millora de les condicions sociolaborals, de continuar amb l'implement de mesures d'estabilitat per al personal funcionari docent de l'ensenyament no universitari i de millora de la qualitat educativa. S'ha fet una aposta decidida pel sector públic des del  diàleg social com a font d'acords, amb la consideració que  la millora de  les condicions laborals és fonamental perquè el nostre sistema educatiu progressi des de la perspectiva de la qualitat i de l'equitat.

Finalment, i en el marc legal de la LOMLOE i de la política educativa de la Conselleria d'Educació i Formació Professional, s'aposta per una carrera professional docent centrada en l' existència de criteris que no només han d'augmentar el prestigi social de la professió i, a la vegada, permetre progressar als docents i animar-los a l'excel·lència, sinó que possibiliti la millora de la qualitat educativa a través d'evidències que així ho demostrin.

L'article 38 de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic disposa que, perquè els acords que versin sobre matèries de competència dels consells de govern de comunitats autònomes tenguin validesa i eficàcia, requereixen l'aprovació expressa i formal d'aquest òrgan.

En qualsevol cas, el desenvolupament de les mesures que conté l'Acord sobre mesures sociolaborals i de millores educatives s'ha d'ajustar als principis i objectius d'estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera.

Per tot això, el Consell de Govern, a proposta del conseller d'Educació i Formació Professional, en la sessió de 27 de març de 2023, adoptà, entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Ratificar l'Acord de la Mesa Sectorial d'Educació de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears sobre mesures sociolaborals i de millores educatives de dia 27 de febrer de 2023.

Segon. Les mesures contingudes en aquest acord seran d'aplicació a mesura que es produeixin, si escau, les reformes normatives que siguin necessàries per al seu desenvolupament.

Tercer. El desenvolupament de la carrera professional s'ha d'adequar als límits que s'estableixin en relació a la massa retributiva a les disposicions de les lleis de pressupostos generals de l'Estat  i altres normes que li siguin d'aplicació.

Quart. Ordenar que es publiqui íntegrament aquest Acord, que s'annexa, en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Palma, 27 de març de 2023

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez

 

ANNEX Acord sobre mesures sociolaborals i de millores educatives de dia 27 de febrer de 2023

Reunits

Martí X. March i Cerdà, conseller d'Educació i Formació Professional de les Illes Balears, nomenat pel Decret 9/2021, de 13 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es disposa el cessament i el nomenament dels membres del Govern de les Illes Balears

Lluís Segura Gelabert, membre de la Mesa Sectorial d'Educació en representació del sindicat Sindicat de Treballadores i Treballadors Intersindical de les Illes Balears (STEI),

Víctor Villatoro González, membre de la Mesa Sectorial d'Educació en representació del sindicat Associació Nacional de Professionals de l'Ensenyament (ANPE),

Maria Magdalena Salom Pol, membre de la Mesa Sectorial d'Educació en representació del sindicat Unió Obrera Balear (UOB),

Constantino Davia Ladrón, membre de la Mesa Sectorial d'Educació en representació del sindicat Unió General de Treballadors (UGT)

Mario Miguel Devis Luján, membre de la Mesa Sectorial d'Educació en representació del sindicat Comissions Obreres (CCOO)

Antecedents

El 30 de setembre de 2015 els sindicats STEI i CCOO i la Conselleria d'Educació i Universitat signaren l'Acord marc per a la recuperació dels drets sociolaborals dels sectors de l'ensenyament públic al qual es va afegir, posteriorment, ANPE. L'Acord era un compromís de legislatura que preveia la recuperació progressiva dels drets perduts.

El segon Acord és un compromís per progressar en la recuperació i millora de les condicions sociolaborals, en l'implement de mesures d'estabilitat per al personal funcionari docent de l'ensenyament no universitari i en la millora de la qualitat educativa; així, la Conselleria d'Educació i Formació Professional té com a objectiu prioritari la millora de les condicions sociolaborals dels docents i aquest compromís s'ha assumit tant durant l'anterior legislatura com en l'actual, en compliment dels diferents acords negociats. S'ha fet una aposta decidida pel sector públic i, al mateix temps, per recuperar el diàleg social com a font d'acords.

A més, la millora de les condicions laborals del personal docent és fonamental perquè el sistema educatiu de les Illes Balears progressi des de la perspectiva de la qualitat i de l'equitat.

Finalment, en el marc de la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, (LOMLOE), i de la política educativa de la Conselleria d'Educació i Formació Professional s'aposta per una carrera professional docent centrada en l'existència de criteris que no només han d'augmentar el prestigi social de la professió docent i a  la vegada  permetre progressar als docents i animar a l'excel·lència, sinó que possibiliti la millora de la qualitat educativa a través d'evidències que així ho demostrin.

Mesures dutes a terme

El desenvolupament i l'aplicació de l'Acord de 2015 ha donat com a resultat diverses mesures de caràcter legal com són la derogació del Tractament Integrat de Llengües (TIL) o de la Llei 8/2015, de 16 d'octubre, per la qual es deroga la Llei 9/2013, de 23 de desembre, sobre l'ús de símbols institucionals de les Illes Balears, i també una sèrie de mesures i accions en contra de la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE).

Així mateix, cal tenir en compte diverses mesures de caràcter econòmic, laboral i professional; en aquest sentit, s'ha d'esmentar la percepció dels sexennis per a tots els docents, tant funcionaris de carrera com interins, la convocatòria d'oposicions, la creació del Servei de Prevenció de Riscs Laborals o la revisió dels criteris per a l'elaboració de les plantilles del centre, entre d'altres.

També cal fer referència a la baixada de les ràtios als diferents nivells educatius, a la disminució d'hores lectives del professorat d'educació secundària, formació professional i educació de persones adultes; la millora dels ajuts de menjador i als llibres de text, etc. Es pot afirmar que, amb l'excepció de la disminució de les hores lectives al professorat de secundària, ja que no s'han assolit les 18 hores, l'Acord marc s'ha aplicat en la seva totalitat.

A tot això s'hi han d'afegir altres mesures que també han tingut incidència en la política educativa de les Illes Balears com són l'aprovació del Pla d'Infraestructures educatives de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l'increment de les plantilles de professorat de l'ensenyament públic, l'increment del pressupost destinat a educació a les Illes Balears i l'aprovació de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, entre d'altres.

Per a continuar avançant en millores educatives i sociolaborals adopten el següent:

Acord sobre mesures sociolaborals i de millores educatives

1. Es desenvoluparà la carrera professional docent compatible amb els sexennis, durant el 2023 fins a 2027, en el marc de la disposició addicional setena de la LOMLOE i de l'article 92.1 de la Llei 1/2022, de 8 de març, d'educació de les Illes Balears, que faci possible:

a) La creació d'un complement de carrera professional docent, una part del qual ha de ser percebut de forma inicial per tots els docents i ha de ser consolidable, d'acord amb el model de carrera.

b) Una altra part del complement de carrera professional docent ha d'anar relacionat amb el reconeixement individual de l'exercici docent i s'ha de renovar de manera periòdica, d'acord amb uns indicadors negociats a la Mesa Sectorial d'Educació.

c) S'ha concretar, durant 2023, el model de carrera professional, el procediment de convocatòria i els ítems d'avaluació

d) Promoció d'una norma que reguli el conjunt de les retribucions docents, prèvia negociació a la Mesa Sectorial d'Educació.

El complement de carrera professional s'ha de fer d'acord amb els paràmetres següents:

A. Complement de carrera professional per trams:

— Primer tram: 600 €/any per al professorat amb 6 anys o més d'antiguitat, amb avaluació favorable vinculada als ítems que s'estableixin.

— Segon tram: 960 €/any per al professorat amb 12 anys o més d'antiguitat, amb avaluació favorable vinculada als ítems que s'estableixin.

— Tercer tram: 1.440 €/any per al professorat amb 18 anys o més d'antiguitat, amb avaluació favorable vinculada als ítems que s'estableixin.

Mentre no s'estableixin els criteris i els ítems d'avaluació que formin part de la convocatòria de la carrera professional, l'abonament del complement en el calendari previst tendrà caràcter de complement a compte de carrera professional. La convocatòria per a l'assoliment de la carrera professional i els criteris i ítems d'avaluació seran negociats en el si de la Mesa Sectorial d'Educació. La convocatòria de carrera professional s'ha de fer anualment.

En funció del desplegament que el Govern de l'Estat faci de la disposició addicional setena de la LOMLOE, i de la conjuntura econòmica s'ha de revisar el model de carrera professional i s'han d'actualitzar les quantitats del complement per tendir a la compensació del complement de carrera amb la resta de treballadors del sector públic.

Calendari previst:

• Abonament del primer tram, amb efectes de l'1 de setembre de 2023.
• Abonament del segon tram, amb efectes de l'1 de gener de 2026.
• Abonament del tercer tram, amb efectes de l'1 de gener de 2027.

En funció de la conjuntura econòmica i de les disposicions pressupostàries s'estudiarà la possibilitat d'avançar l'abonament del segon tram a partir de gener de 2025 i del tercer tram a partir de setembre de 2026.

B. Complement de carrera professional no consolidable i excloent entre si:

— Complement de nivell 2: 480 €/any. Afecta als docents de centres de menys de 16 unitats que facin determinades funcions (a negociar) vinculades amb l'avaluació de la tasca professional.

— Complement de nivell 1: 720 €/any per als docents de centres de 16 o més unitats que facin determinades funcions (a negociar).

— Pendent de negociació les funcions retribuïbles, el nombre d'anys a computar i l'inici de la percepció a partir del còmput.

— Complement equip directiu: augment del 30 % del complement de director i del 50 % del complement de cap d'estudis, secretari i cap d'estudis adjunt vinculat a la presentació de projecte i a la selecció i també a una avaluació positiva per a la renovació, amb efectes des de l'1 de setembre de 2024.

2. S'ha de negociar la forma d'aplicació de la carrera professional al col·lectiu d'inspectors, com a part dels cossos docents, en el marc de la normativa bàsica i l'autonòmica que afecta la Inspecció Educativa.

3. Increment retributiu per als anys  2023 i 2024 en base a les negociacions que es duguin a terme en el marc de la Mesa de l'empleat públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

4. Se suprimeix la incompatibilitat en la percepció del complement de tutoria i del complement de cap de departament, a partir del curs 2023-2024.

5. Millora progressiva de les plantilles, consolidació de les 2.508 places docents creades des de 2016 i negociació anual de les ofertes d'ocupació.

6. Convocatòria anual de concurs-oposició durant el 2023, 2024, 2025, 2026 i 2027 amb la finalitat d'estabilitzar les plantilles, al marge del procés d'estabilització per concurs, per assolir la fita d'un màxim del 8% d'interinitats. Les convocatòries es realitzaran per Illes a partir del 2024.

7. Es reduiran en un 50 % les taxes per participar en els processos selectius, a partir dels processos que es convoquin l'any 2024.

8. Finalització en el curs 22-23 del procediment d'integració del professorat tècnic de formació professional al cos de professors de secundària convocat. Una vegada finalitzat aquest procediment s'analitzarà, en el marc de la normativa bàsica i es negociarà en el sí de la Mesa Sectorial, la situació del professorat del Cos a extingir de professors tècnics de formació professional i l'aproximació de les seves condicions sociolaborals amb el professorat del Cos d'ensenyament secundari. Així mateix, en el marc de la normativa bàsica, s'haurà de plantejar la situació del professorat de formació professional que no disposa de la titulació requerida per a l'accés i que disposa d'ampla experiència en l'exercici de la docència.

9. Creació d'un grup de substitucions permanent de personal docent adscrit a la Direcció Territorial d'Eivissa i Formentera, a la Direcció Territorial de Menorca i a la Conselleria d'Educació i Formació Professional per a l'àmbit de Mallorca, a partir del curs 23-24.

10. Assoliment en el termini màxim de 2 cursos de les 18 hores lectives per al personal docent de secundària segons el calendari següent:

• Curs 2023-2024: 18,5 h lectives per a tot el professorat de secundària.

Les instruccions d'horaris recolliran, com fins ara, que el total de períodes lectius d'un docent de secundària serà entre 18 i 21, però, a més a més, s'especificarà que el màxim setmanal de períodes de docència directa d'un docent a jornada completa (classes, suports i tutoria) serà de 18, i que el mínim serà de 12 (llevat dels membres dels equips directius i els coordinadors TIC).

El professorat que, excepcionalment, imparteixi més de 18 períodes lectius de docència directa a un grup d'alumnes tendrà un període menys de permanència al centre per cada període de més que ha impartit (compensació d'hores lectives, CHL).

Així mateix, s'afegirà la reducció d'un període de permanència al centre (CHL) per cada període lectiu que superi els 18, encara que no siguin de docència directa, sempre que es recullin a l'horari del docent com a mínim 16 períodes de docència directa.

Pel que fa als tutors, el període de tutoria que no és d'atenció directa al grup es considerarà també de docència directa. Així mateix, en arribar a les 18 hores de docència directa tendran dret a una CHL.

Un mateix professor no podrà tenir al seu horari setmanal més de 3 CHL, excepte si és major de 55 anys.

• Curs 2024-2025: 18 hores lectives per a tot el professorat d'educació secundària.

11. Assoliment en el curs 2024-2025 de les 23 h de docència directa dels mestres d'educació infantil i primària.

A les instruccions d'horaris del curs 2023-2024 s'especificarà que el màxim de períodes de docència directa d'un docent a jornada completa (classes, suports i tutoria) serà de 24 hores i que el mínim serà de 14 hores, excepte els membres dels equips directius i els coordinadors TIC.

Els mestres que, excepcionalment, durant el curs 2023-2024, imparteixin més de 24 períodes lectius de docència directa a un grup d'alumnes tendran 1 període menys de permanència al centre per cada període de més (CHL).

A les instruccions d'horaris del curs 2024-2025 s'especificarà que el màxim de períodes de docència directa d'un docent a jornada completa (classes, suports i tutoria) serà de 23 i que el mínim serà de 14 (llevat dels membres dels equips directius i els coordinadors TIC).

Els mestres que, excepcionalment, imparteixin més de 23 períodes lectius de docència directa a un grup d'alumnes tendran 1 període menys de permanència al centre per cada període de més que han impartit (CHL).

12. Es revisarà i negociarà a la Mesa Sectorial d'Educació, en el curs 2023-2024, les places docents de difícil exercici per incloure les places dels centres amb poca estabilitat d'Eivissa i Formentera.

13. Reducció de manera progressiva de ràtios, en el termini de 4 anys, fins a 22 alumnes per grup, en els nivells de l'educació primària dels centres públics que tenguin un índex socioeconòmic i cultural (ISEC) inferior a -0,20, i de fins a 20 alumnes per grup a educació primària, 24 alumnes per grup a ESO i 28 alumnes per grup a batxillerat, en els centres d'atenció preferent.

Així mateix, s'elaborarà un pla, que es vincularà al Pla d'Infraestructures 2023-2027, per a la reducció progressiva de ràtios almenys en un 10 % de les ràtios màximes (22 alumnes/grup a primària, 27 alumnes/grup a ESO i 31 alumnes/grup a batxillerat) que afecti la totalitat dels CEIP, CEIPIESO, CEIPIEEM i dels IES.

Durant l'any 2026 es negociarà un pla de reducció de les ràtios màximes del 20 % (20 alumnes/grup a educació primària, 24 alumnes/grup a ESO i 28 alumnes/grup a batxillerat) que afecti la totalitat dels CEIP, CEIPIESO, CEIPIEEM i dels IES.

Quan per raons de manca de disponibilitat d'espais no sigui possible arribar a les ràtios establertes, es dotarà amb professorat addicional cada grup afectat.

La comissió prevista en aquest Acord ha de fer el seguiment durant el segon trimestre de cada curs escolar en relació a la situació de les ràtios als centres educatius.

14. Consolidació i dotació mitjançant la modificació de la RLT, en l'exercici de 2023, de les places d'auxiliar administratiu als centres d'educació infantil i primària.

15. Es restabliran les llicències per estudis, a partir del curs 2023-2024, retribuïdes i no retribuïdes, amb l'objectiu d'estimular la formació i la recerca educativa. S'han de negociar els criteris i el nombre de llicències en la Mesa Sectorial d'Educació.

16. Proposta de revisió, actualització i millora de les mesures dels fons d'acció social durant el curs 23-24.  En aquest sentit la Mesa Sectorial d'Educació farà una proposta que ha de ser traslladada a la Mesa de l'Empleat Públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

17. En el marc de la proposta de millora dels fons socials, s'han de tenir en compte de manera especial els problemes en matèria d'habitatge que dificulten la provisió de places docents a Eivissa i Formentera, especialment. En aquest sentit, la Conselleria d'Educació i Formació Professional també ha de promoure instruments de cooperació amb altres administracions públiques per donar resposta a la resolució d'aquestes dificultats. Les propostes d'aquests instruments de cooperació seran negociats a la Mesa Sectorial d'Educació.

18. Reducció de mitja jornada voluntària no retribuïda per a tot el personal docent sempre que es pugui proveir la substitució corresponent a partir del curs 2023-2024.

19. S'establiran mecanismes organitzatius per possibilitar la reducció d'hores al personal interí major de 55 anys en les mateixes condicions que els funcionaris de carrera, a partir del curs 2024-2025.

20. Regulació en el marc de la normativa aplicable, dels permisos de maternitat/paternitat  de mitja jornada. Aquesta regulació serà tractada a la Mesa Sectorial d'Educació durant el curs 2023-2024.

21. Regulació durant el curs 2023-2024, prèvia negociació a la Mesa Sectorial d'Educació, d'un any sabàtic retribuït de lliure disposició, amb la minoració d'un percentatge de les percepcions retributives en els 4 anys anteriors.

22. Negociar en la Mesa Sectorial d'Educació, a partir del curs 2023-2024, una millora de les condicions en l'exercici de les funcions tutorials del personal docent.

23. Es crearà un grup de treball per revisar el catàleg de malalties professionals, durant el curs 2023-2024.

24. Eliminació de la penalització retributiva per les absències per malaltia i accidents que donen lloc o no a una baixa laboral de menys de 5 dies, a partir del curs 2023-2024.

25. Regulació durant el curs 2023-2024, prèvia negociació a la Mesa Sectorial d'Educació, dels permisos retribuïts  per assumptes propis i dels permisos sense retribució a tot el personal docent. 

26. Revisió durant el curs 2023-2024 i nova regulació, prèvia negociació en la Mesa Sectorial d'Educació, de les instruccions sobre l'horari dels docents per a implementar en la professió docent les 35 hores de jornada laboral, concretar els límits dels dies d'assistència al centre per al personal docent amb reducció de jornada i revisar el nombre d'hores de lliure disposició, entre d'altres. En el marc d'aquesta regulació s'ha d'elaborar la normativa pertinent per garantir el dret a la desconnexió digital fora de l'horari laboral. Aquesta nova regulació ha d'entrar en vigor en el curs 2024-2025.

27. Negociar en el sí de la Mesa Sectorial d'Educació, una vegada finalitzat el procés d'estabilització, un pla viable de post-estabilització del personal docent interí.

28. Inclusió en els plans de formació del professorat de la formació específica per especialitats i de didàctica de les distintes àrees.

29. Es negociarà en la Mesa Sectorial d'Educació el procediment, la formació i les equivalències o les convalidacions per obtenir dels distints nivells del marc de referència de la competència digital docent.

30. Es negociarà en la Mesa Sectorial d'Educació un pla de xoc de mesures socioeducatives per promoure un major ús de la llengua catalana als centres educatius que, a més, contengui elements de coordinació i cooperació amb altres institucions i entitats públiques i privades per fomentar l'ús del català a l'àmbit social en la línia de les propostes del Consell Social de la Llengua Catalana. Es crearà un servei específic de normalització lingüística en l'àmbit educatiu que gestioni l'aplicació d'aquestes mesures.

31. Es negociarà un protocol per a les agressions als docents, en el termini d'un any des de la signatura d'aquest Acord.

32. S'elaborarà un pla d'igualtat i de conciliació, en el termini màxim de dos anys des de la signatura d'aquest Acord.

33. S'elaborarà un pla de simplificació burocràtica que millori l'eficàcia en la gestió del centre i permeti una major dedicació dels docents a les tasques específicament educatives. Aquest pla s'ha d'elaborar durant el curs 2023-2024.

34. La Conselleria d'Educació i Formació Professional es compromet a treballar amb els centres educatius per afavorir la implementació de la LOMLOE, simplificar el procediment d'avaluació per reduir la càrrega de treball del professorat, millorar la informació a les famílies i continuar amb la flexibilització d'alguns aspectes durant el curs 2023-24 tal com ja s'ha fet durant el curs 2022-2023. En el curs 2025-2026 es farà un seguiment exhaustiu del procés d'implantació de la LOMLOE amb diversos instruments d'avaluació, entre els quals s'hi inclourà la realització d'una enquesta al personal docent.

35. Es farà la proposta del Pla d'infraestructures educatives 2023-2027 i rendició de comptes de l'execució del Pla d'infraestructures 2016-2023 que ha de tenir en compte, entre d'altres aspectes, l'objectiu de reducció de les ràtios. Es crearà, en el marc d'aquest Acord, una subcomissió de seguiment específica en relació als plans d'infraestructures, formada per l'Administració educativa i les organitzacions sindicals que el signen.

36. Es proposarà un pla de climatització de centres que contengui una auditoria de l'estat dels centres i un pla d'inversions en el marc del Fons de Cooperació Territorial. L'inici d'elaboració del pla serà l'any 2023 i s'ha de finalitzar abans de final del curs 2023-2024.

Totes aquestes mesures s'han d'implementar en funció dels acords parcials que s'adoptin a la Mesa Sectorial de Educació i de les disponibilitats econòmiques que compleixin els principis d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Comissió de seguiment

Es crearà una comissió mixta i paritària de seguiment i coordinació que estarà formada per un representant de cada un dels sindicats signants d'aquest Acord i un nombre equivalent de membres en representació de l'Administració educativa. La comissió ha d'encarregar-se del desenvolupament, el seguiment i l'avaluació d'aquest Acord. La comissió s'ha de reunir, com a mínim, dues vegades durant cada curs escolar en què aquest Acord sigui vigent.

La comissió tendrà les funcions següents:

a) Fer el seguiment i supervisar el desenvolupament d'aquest Acord.

b) Resoldre els dubtes que es puguin plantejar sobre la interpretació i l'aplicació d'aquest Acord.

Vigència

Aquest Acord, adoptat en la Mesa Sectorial d'Educació del 27 de febrer de 2023 i ratificat en Mesa Sectorial d'Educació el 13 de març de 2023  es mantindrà vigent des del dia de la signatura i fins a l'acabament de l'any 2027.

Les parts signatàries d'aquest Acord es comprometen a complir allò que s'hi ha pactat d'acord amb el principi de bona fe, així com a resoldre de manera amistosa qualsevol discrepància que pugui sorgir en aplicació d'aquest.

Com a mostra de conformitat, signam aquest Acord en sis exemplars.

Palma, 16 de març 2023

Pel Govern de les Illes Balears El conseller d'Educació i Formació Professional Martí X. March i Cerdà

Per les organitzacions sindicals

Per l'STEI-Intersindical	Per ANPE
Per UOB	Per UGT
Per CCOO