BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 19 de gener de 2023,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

Segons la documentació presentada i d'acord amb l'article 13.1.e) del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, la modificació del projecte que ha de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària atès que es trobaria dins el grup 2 Indústria extractiva punt 1. Pedreres: explotació o restauració de l'annex 1 d'aquesta Llei.

Per tant, la modificació del projecte s'ha de tramitar com una Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària i seguir el procediment establert a la secció 1a del Capítol II d'avaluació d'impacte ambiental de projectes del Títol II d'avaluació ambiental de la Llei 21/2013, juntament amb les prescripcions establertes per a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'article 21del Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears.

Descripció del projecte

La pedrera de Can Orvay II es troba a l'annex 2 de la llista de pedreres incorporades a la revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres (Decret 61/1999 de 28 de maig) des del dia 8 de juliol de 2000.

D'acord amb el Registre Miner de les Illes Balears, l'activitat de la pedrera de Can Orvay II, amb autorització minera núm 188, és l'extracció i la restauració d'una explotació minera de roca calcària (Secció A) per al seu ús en la construcció. La data de fi d'autorització minera és el 20 de juliol del 2053 mentre que la superfície autoritzada de la pedrera és de 163.574 m2 i el seu volum d'extracció autoritzat és 2.987.575 m3. S'estima que el volum d'extracció sigui de 1.354.499 m3, molt inferior al volum d'extracció autoritzat.

La pedrera de Can Orvay II té un acord favorable del Ple de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears del 21 de maig de 2015, vigent actualment.

La densitat de banc observada és de 2,5 t/m3 per la qual cosa la reserva de la pedrera és de 3.345.525 t.

Es preveu una producció mitjana de 105.000 t/any des de l'inici del període d'autorització de l'explotació tot i que pot haver-hi pics de producció que arribin fins els 350.000 t/any.

La pedrera s'ubica a les parcel·les 100, 147, 148 i 338 del polígon 5 del TM de Sant Josep de Sa Talaia a l'illa d'Eivissa a 1,5 Km de l'aeroport d'Eivissa, a 4 Km i 7 Km aproximadament dels nuclis urbans de Sant Jordi de Ses Salines i Eivissa, respectivament.

El mètode d'extracció que es realitza és l'arrencada de la roca calcària en banc mitjançant l'ús d'explosius o per mitjans mecànics (esporàdicament) i la perforació amb carro perforador equipat amb compressor.

La pedrera es troba al grup B del catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera (APCA), com Mineria no energètica i logística dels seus productes amb el codi 04 06 16 01.

Existeixen dues instal·lacions de tractament fixes actives a la zona de la plaça de la pedrera, en una d'elles se realitzen operacions de classificació i a l'altra es realitzen operacions de trituració primària i secundària. En aquestes instal·lacions s'obtenen productes vendibles: arenes de 0 a 4 o 6 mm, graveta i grava que són emmagatzemades en amuntegaments a la intempèrie en el fons de l'explotació o a sitges tancades, en el cas dels materials més fins.

L'objecte del projecte és deixar sense explotar un volum d'extracció de 837.370 m3 dels talussos de la pedrera i aprofundir l'extracció 25 m en el fons de la plaça de la pedrera per compensar aquest volum, que en cap cas suposarà l'augment del volum explotat i la implantació del Pla de Restauració corresponent.

Al nou projecte es presenten 12 fases d'explotació fins l'any 2053 següents:

Fase	cota inici (m)	cota fi (m)	Superfície (m2)	Volumen (m3)	Re-profundizació	any aprox inici	any aprox fi	Fases de restauració associades
1	62	46	17.885	128.772	no	2021	2034	8,9,10,11
2	75	46	16.276	104.166	no	2021	2034	4,5,6,7
3	30	20	6.839	30.613	no	2021	2034	3,5
4	46	30	16.276	130.208	no	2022	2034	4,5,6,7
5	46	30	17.885	143.080	no	2022	2034	8,9,10,11
6	20	5	6.839	100.009	si	2022	2044	3,5
7	30	5	7.917	115.773	si	2023	2044	4,5,6,7
8	30	5	8.359	122.237	si	2023	2044	4,5,6,7
9	30	5	8.943	130.769	si	2022	2045	8,9,10,11
10	30	5	8.943	130.769	si	2023	2048	8,9,10,11
11	30	5	7.588	118.907	si	2028	2053	12,13,14
12	30	5	7.588	118.907	si	2028	2053	12,13,14

Al nou projecte es presenten les 15 fases de restauració fins 2054 següents:

Fase restauració	cota inici (m)	cota fi (m)	superfície restauració fase (m2)	Producció per venda associada a la fase (m3)	Arbòries (Unitat)	Arbustives (Unitat)	Terra Vegetal (m3)	Any aprox. inici	Any aprox. fi	superfície acumulad. restaurad (m2)
0	50	205	45.913	0,00	-	-	-	-	2019	45.913
1	30	47	10.016	0,00	779	1.169	793,00	2020	2034	55.929
2	46	50	1.212	0,00	54	68	85,00	2020	2025	57.141
3	5	30	6.839	65. 310,03	-	-	-	2025	2038	57.141
4	5	30	8.359	118.096,04	-	-	-	2028	2044	57.141
5	30	100	15.198	133.402,40	1.182	1.773	1.350.91	2030	2048	72.339
6	5	30	7.917	93.197,22	-	-	-	2035	2048	72.339
7	30	55	7.917	118.096,04	616	924	703,28	2037	2048	80.256
8	5	30	8.942,5	135.597,68	-	-	-	2035	2050	80.256
9	5	30	8.942,5	160.847,68	-	-	-	2035	2050	80.256
10	30	105	8.942,5	153.347,68	696	1.043	794,83	2038	2050	89.199
11	30	105	8.942,5	133.347,68	696	1.043	794,83	2038	2050	98.141
12	5	30	7.587,5	80.937,67	590	885	674,40	2036	2053	98.141
13	5	30	7.587,5	79.271,00	-	-	-	2036	2053	98.141
14	30	45	15.175	83.047,00	1.180	1.770	1.348,81	2036	2053	113.316
15-final	-	-	37.693,50	0,00	2.932	3.078	3.086, 68	2030	2054	163.574
total			207.184,5	1.354.499,04	8.724,04	11.753,30	9.632,27

 

Fase restauració	cota inici (m)	cota fi (m)	volum rebliment (m3)	Rebliment propi (m3)	Rebliment extern (m3)	Pressupost (€)
0	50	205	-	-	-	0
1	30	47	102.163,20	11.237,95	90.925,25	17.325,35
2	46	50	-	-		836,30
3	5	30	130.622,87	14.368,52	116.254,35	43.604,57
4	5	30	122.236,64	13.446,03	108.790,61	40.759,37
5	30	100	130.879,67	14.396,76	116.482,91	53.956,21
6	5	30	115.773,12	12.735,04	103.038,08	38.604,13
7	30	55	98.962,50	10.885,88	88.076,63	37.354,01
8	5	30	130.769,37	14.384,63	116.384,74	43.604,57
9	5	30	130.769,37	14.384,63	116.384,74	43.604,57
10	30	105	130.879,67	14.396,76	116.482,91	47.926,89
11	30	105	130.879,67	14.396,76	116.482,91	47.926,89
12	5	30	118.906,50	13.079,72	105.826,79	43.025,12
13	5	30	118.906,50	13.079,72	105.826,79	39.385,74
14	30	45	110.413,00	12.145,13	98.267,57	47.786,15
15-final	-	-	-	-	-	32.935,41
total			1.572.162,06	172.937,83	1.399.224,5	530.758,39

Respecte a la restauració de la pedrera, a la documentació aportada s'indica que el 30% de la superfície de la pedrera ja es troba restaurada d'acord amb l'informe de l'organisme de control autoritzat (OCA) IPC de 26 de febrer de 2020 i que aquesta superfície correspon a l'equivalent estimat fins l'any 2033 (45.913 m2) del projecte que es va aprovar l'any 2015.

Es preveu una evolució simultània de l'extracció i de la restauració. La restauració es farà mitjançant un abancalament dels fronts nord, nord-oest, sud-oest i est. Els bancals s'aconseguiran mitjançant el perfilament per petites voladures del talús que seran de 20 m d'altura amb berma de 5 m i angle de 30º respecte la vertical o bé mitjançant rebliment amb aportació de materials inerts procedents de l'excavació i desmunts de la pròpia pedrera o d'altre origen depenent de la zona.

Per a la restauració s'utilitzaran els estèrils (capes d'argila intercalades amb extractes de roca calcària) procedents de la pròpia activitat extractiva que suposen el 30% de la producció i com a residus només es dipositaran residus no perillosos inclosos en el codi LER 170504 «Terres i pedres distintes a les especificades en el codi LER 170503».

Tot i que es podran admetre materials inerts procedents de plantes de tractament de residus de construcció i demolició (RCD) quan hagin adquirit la condició de no residu (per tant, sense codi LER) perquè pugui ser utilitzats en la restauració de les pedreres d'acord amb l'article 5 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

Es preveu l'abancalament i l'escapçament dels bancs del fronts est i nord fins a la cota 60. Pel que fa a la plaça de la pedrera es realitzarà un recreixement de la base per rebliment amb materials inerts entre la cota actual de 30 m i la base de + 5 m amb confinament en tots els costats sense que hi hagi risc d'inestabilitat. Així mateix, el rebliment fins a la cota final serà entre les cotes 30-40 m de cota màxima mitjana, si bé s'assoliran cotes màximes puntuals de 45 m. Per a la restauració serà necessari un volum de rebliment de 1.572.162 m3. Finalment, s'adequaran les superfícies hortitzontals amb una capa de terra vegetal i es revegetarà amb espècies vegetals arbòries, principalment pins (Pinus halepensis), amb plançons de 0,3 m d'altura, però també sabines (Juniperus phoenicae) i garrovers (Ceratonia siliqua); arbustives, com romaní (Rosmarinus officinalis), xiprell (Erica multiflora), bruc (Erica arborea), ginebró (Juniperus oxycedrus), aliaga (Ulex parviflorus), ullastre (Olea europea var. sylvestris), coscoll (Quercus coccifera), arçot o espí negre (Rhamnus oleoides subsp. oleoides), arbocera (Arbutus unedo) i mata (Pistacia lenticus); i herbàcies com el fenàs (Brachypodium retusum).

L'objectiu d'aquesta revegetació és emular la successió biològica que es produeix en el medi natural per a la restauració i la integració ecològica i paisatgística de la pedrera per la qual cosa es defineixen també 4 unitats d'actuació paisatgística:

- Zona 1: Unitat d'abancalament (24.313 m2) que es caracteritza per una morfologia definida pels fronts dels bancs d'explotació i les parets dels talussos de forta pendent (70º des de l'horitzontal) que deixen a la vista la roca blanquinosa de calcàries i dolomies amb intersubstrats margosos. Per a aquesta unitat es realitzaran les següents accions:

a) Disseny de la morfologia: Realització de bermes de 5 a 6,5 m amb 20 m d'altura per garantir l'estabilitat i la viabilitat del substrat de terra vegetal.

b) Reconstitució del sòl: Incorporar el substrat de terra vegetal en la base del talús i sobre les bermes per al desenvolupament de la vegetació. L'altura mínima del substrat vegetal serà de 2 cm mentre que l'altura màxima serà de 5 m.

c) Sembra, plantació i manteniment vegetal: Plantació de pins blancs, principalment, juntament amb arbusts i herbàcies. Es proposa una plantació lineal seguint la línia de base dels talussos, amb una densitat de sembra de 1 arbre cada 3 metres lineals i una arbustiva cada 4 m2.

- Zona 2: Unitat de talús de rebliment (80.682 m2) que es caracteritzarà per presentar una morfologia amb talussos de rebliment amb materials inerts adossats a la paret de roca subvertical i presentarà bermes intermèdies cada 20 m de cota. La pendent resultant serà suau (30º des de l'horitzontal) generant un talús apte per al desenvolupament de la vegetació i l'ecosistema. Per a aquesta actuació es

realitzaran les següents accions:

a) Disseny de la morfologia: La forma del talús serà ondulada per afavorir el drenatge i una millor integració del paisatge.

b) Reconstitució del sòl: El talús estarà format per material inert mesclat amb altres materials inerts per tal d'aconseguir una textura franco-argilosa amb un mínim del 20% d'elements gruixats (pedra i grava). El substrat de terra vegetal tendrà un gruix mínim de 20 cm i un màxim de 40 i s'instal·larà una malla de fibra vegetal de coco que accelerarà la consolidació del talús.

c) Sembra, plantació i manteniment vegetal: Se sembraran les espècies especificades anteriorment amb una densitat de 1 arbre cada 16 m2 i 1 arbust cada 4 m2, amb un marc aleatori de sembra.

- Zona 3: Unitat de planícia (53.039 m2), que conté la plaça de la pedrera la qual serà reblida amb materials inerts entre la cota actual de 30 m i la base de + 5 m i també conté la zona de les instal·lacions. Es preveu que aquesta zona tengui un caràcter més agrícola (tot i que no es preveu cultivar) i sigui una zona de transició entre el paisatge propi dels camps cultivats al sud-est de la pedrera i les zones boscoses de les unitats d'actuació paisatgística 1 i 2. Per a aquesta actuació es realitzaran les següents accions:

a) Disseny de la morfologia: zona de pendents molt suaus, en llocs determinats inferiors a 8 %.

b) Reconstitució del sòl: La base del substrat estarà formada per materials de rebliment com a la unitat de talús de rebliment. Les instal·lacions i edificis seran desmantellats o demolits, els enderrocs serviran per rebliment. A les zones ocupades per les instal·lacions i vies de circulació on hagi compactació de sòl es fragmentarà la capa superficial per augmentar la porositat i l'arrelament de les espècies vegetals i millorar la infiltració de l'aigua.

c) Sembra, plantació i manteniment vegetal: incorporació de garrovers a més de les espècies herbàcies i arbustives seguint les indicacions de la unitat 2 tot i que el marc de plantació dels arbres serà més lineal per tal de generar una transició progressiva cap a la zona de cultius de la zona est.

- Zona 4: Unitat de tàlveg somer de traçada nord-sud (5.540 m2) que crearà una línia divisòria entre les parets confrontades de la pedrera per tal de recuperar l'antic curs de drenatge que recollia les aigües d'escorrentia superficial entre les elevacions de la zona i que potencïi la renaturalització dels terrenys. Per a aquesta actuació es realitzaran les següents accions:

a) Constituir l'estat inicial de la llera amb materials de granulometria gran per millorar la percolació de l'aigua.

b) Constituir el substrat de pedra de mesura variable (des de matxaca fins a roques de 25 cm de diàmetre) per crear un fons d'escorrentia irregular que condicionarà i promourà la futura evolució de l'ecotop de manera natural, per la qual cosa no es planteja la revegetació específica d'aquesta unitat.

c) Segons l'acord del Ple de la CMAIB del 21 de maig de 2015, uns dels condicionants de la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) era deixar d'omplir una superfície de 8.000 m2 de 3,3 m profunditat per emmagatzemar un volum de 26.162 m3 d'aigües pluvials, com a mesura de prevenció contra les avingudes calculades amb un període de retorn de 500 anys per tal d'evitar danys materials a les finques que es situen en la zona més baixa de la pendent de drenatge, per la qual cosa una de les actuacions serà la creació d'aquesta bassa preventiva contra aigües torrencials.

Així mateix, es realitzaran actuacions de potenciació faunística incloses en la restauració de la pedrera:

a) 10 basses someres artificials de diferents dimensions, 2 d'elles tendran una superfície de 50 m2 i 50 cm de profunditat amb les indicacions de l'Associació Herpetològica Espanyola per afavorir l'assentament del calàpet (Bufotes balearicus).

b) 4 caixes niu per xoriguer (Falco tinnunculus).

c) 3 caixes niu per falcó peregrí (Falco peregrinus).

d) 12 caixes refugi per quiròpters forestals.

e) 6 refugis quiròpters cavernícoles.

f) 15 posaders de fusta.

g) 17 túmuls per a microfauna.

Juntament amb el projecte es presenta un pla de gestió de residus.

D'acord amb el projecte, el subministrament d'aigua per a la reducció de generació de pols durant l'explotació de la pedrera i per al rec de masses vegetals de les zones restaurades provindrà d'un pou autoritzat. En el cas del subministrament d'aigua potable per a les dependències del personal, provindria d'un dipòsit existent, el qual s'abastirà amb camions cisterna d'un subministrador extern.

Pel que fa al subministrament d'energia elèctrica, es realitzarà a partir d'una connexió a la xarxa de subministrament d'energia elèctrica municipal.

Cal destacar que la superfície d'explotació no es modifica ni s'amplia respecte al projecte autoritzat de 2015, i que amb amb el nou projecte suposarà: un perfil final de l'excavació amb menys angle i major estabilitat, una tasca d'extracció més segura evitant reculades laterals dels talussos, una disminució de l'ús de voladures que reduirà l'emissió de pols i les vibracions, una reducció de les distàncies de transport dels camions dins la pedrera amb la conseqüent disminució d'emissions de gasos efecte hivernacle i de pols, i finalment menys impacte paisatgístic i una potenciació faunística de la zona.

2. Elements territorials i ambientals significatius de l'entorn del projecte

1. Segons el Pla Territorial Insular d'Eivissa (PTIE), la part nord de la pedrera, d'uns 57.000 m2, correspon a Sòl Rústic Comú Forestal (SRC-F), mentre que la resta, a la zona sud, en actual explotació, correspon a Sòl Rústic Comú (SRC).

2. El projecte no afecta a cap espai de rellevància ambiental dels que defineix la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental. L'espai de rellevància ambiental més pròxim es troba a uns 1,3 Km correspon al Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera que també és Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Zona d'Especial Protecció per a Aus (ZEPA).

3. Pel que fa als Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC), l'àmbit d'actuació del projecte no afecta a cap HIC segons les dades de la capa Hàbitats d'Interès Comunitari 2022 de la IDEIB, no obstant això, el perímetre de la pedrera es troba envoltat per l'HIC 9540 Pins mediterranis de pins mesogeans endèmics excepte en el seu límit sud que confronta amb un camí públic.

4. Segons la quadrícula 1x1 núm. 9046 del Bioatles de la IDEIB que abasta la totalitat de la pedrera, no consta cap espècie catalogada i/o amenaçada.

5. La vegetació que envolta el perímetre de la pedrera es compon de pi blanc (Pinus halepensis), ginebró (Juniperus oxycedrus subsp. oxycedrus), savina (Juniperus phoenicea subsp. turbinata) i bruc (Erica arborea), juntament amb matolls pluriespecífics calcícoles i termòfils que conformen garriga.

6. Referent al paisatge, la pedrera actualment té una elevada incidència paisatgística, no obstant això, la reprofundització de 25 m dels fons de la pedrera del projecte permetrà reduir l'impacte paisatgístic de l'explotació i permetrà una restauració de la mateixa amb menor temps. D'acord amb l'annex d'estudi d'incidència paisatgística de l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA), la capacitat d'absorció visual del paisatge de la zona de la pedrera és baixa-moderada, per tant, la seva fragilitat visual és alta-moderada mentre que la seva qualitat visual és alta. Així mateix, l'estudi de les conques visuals de 6 Km indica que 62,4% de la pedrera no és visible per les seves característiques geomorfològiques adquirides per l'explotació i que només un 2% és visible per més de 3 observadors que correspon amb les zones elevades del perímetre de la pedrera i que es troben en procés de revegetació.

7. Respecte a les aigües superficials, el projecte no n'afecta cap. Pel que fa a les aigües subterrànies, el projecte s'ubica sobre la massa d'aigua subterrània 2006M3 «Serra Grossa», que és un aqüífer profund en mal estat quantitatiu i qualitatiu, en risc per clorurs, amb una vulnerabilitat de l'aqüífer a la contaminació majoritàriament moderada excepte una petita zona a la plaça i a la zona sud-oest de la pedrera on la vulnerabilitat a la contaminació és alta. El pou d'abastiment humà més pròxim es troba a 2 km al nord-est de la pedrera.

8. D'acord amb el PTIE, la pedrera afecta a una Àrea de Prevenció de Riscos (APR) d'erosió que coincideix amb part de la zona de bancals i la plaça de la pedrera i a una APR d'incendis que correspon amb els bancals nord i oest de la pedrera i que és perimetral a la resta de la pedrera a causa de l'existència del pinar abans esmentat.

9. Segons el IV Pla de Defensa contra Incendis Forestal de les Illes Balears, l'àmbit territorial de la pedrera es troba sense risc d'incendi forestal, excepte a les zones de APR d'incendis abans esmentades i al pinar adjacent on el risc d'incendi forestal és extremadament alt (ZAR).

10. D'acord amb l'EIA, respecte el Patrimoni Històric i Cultural, el projecte no afecta a cap Bé d'Interès Cultural ni Bé Catalogat.

11. Al sud-est de la pedrera, s'ubica annexa una planta de morters, propietat de CEMEX.

3. Resum del procés d'avaluació

3.1. Informació Pública, consultes a les Administracions afectades i persones interessades

Segons l'article 36 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, el Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial, com a òrgan substantiu, va sotmetre l'expedient del projecte al tràmit d'informació pública per primera vegada, per un termini de 30 dies, mitjançant un anunci al BOIB núm. 94, de 15 de juliol de 2021. Així mateix, el Servei de Mines va tornar sotmetre l'expedient del projecte al tràmit d'informació pública en el BOIB núm. 124, de 9 de setembre de 2021.

D'acord amb l'article 37 de la Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, el Servei de Mines va realitzar les consultes a les Administracions afectades següents:

* Ajuntament de Sant Josep de Sa Talaia

* Consell Insular d'Eivissa

* Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals Protegits i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

* Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Direcció General d'Espais Naturals Protegits i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

* Servei de Planificació del Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals Protegits i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

* Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

* Servei de Gestió del Domini Públic Hidràulic de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

* Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

* Servei de Residus i Sòls Contaminants de la Direcció General de Residus i Educació Ambiental.

* Servei de Promoció de la Salut Pública i dels Hàbits Saludables de la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum.

A dia d'avui dins l'expedient consten els informes de les Administracions afectades i persones afectades següents:

- El Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica (26/07/2021- 22/09/2021) va concloure en els seus dos informes emesos que: la pedrera Can Orvay II disposa de resolució d'autorització com activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) del grup B; el proper control de comprovació per part d'un Organisme de Control Autoritzat (OCA) s'ha de realitzar l'any 2024 i que s'ha d'entregar un annex consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions d'efecte hivernacle.

- El Consell d'Eivissa – Secció Indústria (26/07/2021) va concloure que no s'observa cap objecció a realitzar al respecte, en relació amb les funcions pròpies de la Secció d'Indústria.

- El Consell d'Eivissa – Secció de Medi Ambient (19/08/2021) va concloure que hi ha mancances importants en la documentació adjuntada en la informació pública, en concret l'apartat de descripció del medi biòtic i descripció del medi social i econòmic per emetre l'informe sol·licitat.

- El Consell d'Eivissa – Servei de Territori (23/08/2021) va indicar que d'acord amb l'aplicació de la norma 12.2.3 del Pla Territorial Insular d'Eivissa quan l'activitat es realitzi en terrenys assignats a les categories de SRP i SRC-F, s'hauran de preveure mesures addicionals de protecció incrementant les exigències generals respecte dels plans de restauració, es recomana que la restauració de la pedrera incorpori l'enfocament ecosistèmic en les seves actuacions i es valori la possible diferenciació d'hàbitats que podria acollir l'àmbit de la pedrera. Així mateix, es va indicar que no quedava massa clar l'estat de la fase final del pla de restauració atès que la cartografia i els perfils no indiquen llegendes i no s'especifica en quines zones de la pedrera es restauraran només els bancs d'explotació i quines zones es reompliran amb materials inerts.

- El Consell d'Eivissa – Secció Medi Ambient (20/10/2021) va indicar una sèrie de consideracions respecte a: l'adequada zonificació i diferenciació en el procés de restauració projectat, així com l'aplicació de mesures concretes de potenciació faunística (per a la fauna rupícola, tant ocells com quiròpters, com també per a l'assentament del calàpet (Bufotes balearicus), el qual està en greu perill d'extinció a l'illa d'Eivissa i així com també concretar la periodicitat i la metodologia de les tasques de seguiment dins el Pla de Vigilància Ambiental i incorporar en les partides econòmiques corresponents del seguiment ambiental per cada una de les fases de restauració.

- El Servei de Salut Ambiental de la Conselleria de Salut i Consum (08/09/2021) va informar favorablement condicionant al compliment de les condicions establertes a l'estudi de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, així com a l'estudi acústic informat favorablement per la CMAIB a 2015 respectant els valors establerts per la normativa corresponent.

- El Servei de Planificació del Medi Natural de la Direcció General d'Espais Naturals Protegits i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (13/09/2021) va informar que la pedrera no és dins la Xarxa Natura 2000 ni sobre espai natural protegit, per tant, no és preceptiu l'informe d'avaluació de les repercussions ambientals al que fa referència l'article 39 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació d'espais de rellevància ambiental.

- El Servei de Protecció d'Espècies de la Direcció General d'Espais Naturals Protegits i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (05/10/2021) va informar favorablement el projecte.

- El Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (17/05/2022) va informar favorablement la modificació del projecte de Can Orvay II (núm 188) amb el condicionant de complir amb les mesures preventives per evitar afeccions a l'aqüífer «Serra Grossa» indicades en l'autorització de 2015.

- El Servei de Residus i Sòls Contaminats de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (04/08/2022) va concloure que per poder informar sobre la possibilitat de valorització de residus a la pedrera de Can Orvay promoguda per Áridos y Prefabricados, SL es requereix que es presenti una descripció dels residus que es pretén valoritzar a la pedrera amb el corresponent codi LER i les quantitats previstes a cada una de les fraccions.

3.2. Al·legacions

En la primera informació pública no es va rebre cap al·legació mentre que en la segona informació pública es van rebre les al·legacions, en data 2 d'octubre de 2022, del sr. Vicent Prats, propietari de la parcel·la 148 que confronta amb la ubicació de la pedrera. Aquestes al·legacions fan referència a:

a) Invasió de la finca del sr. Prats per l'activitat de la pedrera, com a mínim, en 21.958,50 m2, segons la darrera mesura realitzada en 2010 tot i que l'activitat ha anat avançat per dins la seva propietat de llavors ençà.

b) Invasió de les parcel·les 101, 102 i 147 del polígon 5 per l'activitat de la pedrera.

c) A l'expedient exposat no consta la titularitat de la finca ni el títol d'ocupació per part de l'empresa Áridos y Prefabricados, SL.

d) L'activitat de la pedrera es realitza sense llicència municipal d'instal·lació i l'apertura i, per tant, és il·legal.

e) El pas del temps no legalitza l'activitat minera.

En data 16 de novembre de 2022, el promotor va respondre aquestes al·legacions amb les consideracions següents:

a) Les al·legacions són de caire civil i no ambiental.

b) La invasió denunciada no ha estat reconeguda per sentència civil o penal i és fals que manquin els permisos necessaris per a l'explotació de la pedrera. El drets d'ocupació consten acreditats davant el Servei de Mines.

c) La pedrera està inclosa en l'annex 2 del Pla Director Sectorial de Pedreres, a més s'han obtingut la resta d'autoritzacions requerides i la llicència municipal es va obtenir en 2012.

4. Integració de l'avaluació

4.1. Alternatives

D'acord amb l'estudi d'impacte ambiental (EIA), s'han estudiat les alternatives següents:

- Alternativa 0: No executar la modificació del projecte, és a dir, executar el pla d'explotació autoritzat explotant els talussos de la pedrera i el seu pla de restauració d'acord amb la DIA favorable de 2015 la qual cosa suposa elevat consum de combustibles fòssils i una major contaminació a l'atmosfera a conseqüència de: unes major distàncies entre els punts d'extracció dels materials i la planta de tractament; el manteniment de pendents elevats a la pedrera i el trasllat dels explosius a cotes elevades. El projecte autoritzat existent suposa que el conjunt operatiu s'entén per tota la pedrera dificultant la coordinació de les actuacions mineres.

- Alternativa 1: Inclusió de noves zones d'explotació dins la pedrera que es troben dins l'àmbit de l'autorització de la pedrera que no es trobaven incloses dins el projecte inicial, augmentant la superfície afectada per l'explotació. Suposa una afecció superior del terreny, una reducció superior de la qualitat de l'atmosfera, un major consum de combustible i major generació de residus. Es descarta aquesta alternativa per ser la menys sostenible ambientalment.

- Alternativa 2: En aquest cas, s'adopta la modificació del projecte que s'avalua el qual suposa deixar sense explotar un volum d'extracció de 837.370 m3 dels talussos de la pedrera i aprofundir l'extracció 25 m en el fons de la plaça de la pedrera per compensar aquest volum, que en cap cas suposarà l'augment del volum explotat. En aquesta alternativa, el pla de restauració suposa restaurar la zona minera afectada amb pastures perquè es pugui realitzar una explotació agrícola de la zona. Aquesta proposta suposa una recuperació del sòl fèrtil que permet establir una flora i fauna associada als terrenys agraris, a més suposaria una millora de la qualitat acústica i atmosfèrica respecte a les dues alternatives anteriors.

- Alternativa 3: Suposa la implantació de la modificació del projecte que s'avalua, el qual suposa deixar sense explotar un volum d'extracció de 837.370 m3 dels talussos de la pedrera i aprofundir l'extracció 25 m en el fons de la plaça de la pedrera per compensar aquest volum, que en cap cas suposarà l'augment del volum explotat. En aquesta alternativa, el pla de restauració implica una reforestació d'arbrat i arbusts forestals en la qual s'inclouen, a més, mesures de potenciació faunística, entre elles la reintroducció a l'illa d'Eivissa del calàpet (Bufotes balearicus), en perill d'extinció insular. Aquesta proposta suposa una recuperació d'un àrea important de sòl i d'hàbitat de bosc mediterrani de pins, així mateix suposa una millora de la qualitat paisatgística, acústica i atmosfèrica. A més, s'aconseguirà un perfil final de l'excavació amb menys angle i major estabilitat, una tasca d'extracció més segura evitant reculades laterals dels talussos i una disminució de l'ús de voladures que reduirà l'emissió de pols i les vibracions.

Una vegada analitzades les variables de les alternatives, s'adopta l'alternativa 3 atès que és la millor alternativa des del punt de vista ambiental i tècnic.

5. Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

En l'EIA es presenten la identificació i la valoració dels impactes ambientals que el projecte pot produir sobre l'entorn durant les següents etapes: etapa d'explotació-restauració morfològica que comprèn des de l'estat actual de l'activitat minera fins la a seva finalització; etapa de restauració ecològica que comprèn cada una de les actuacions finalitzadores de cada fase d'explotació i restauració ecològica juntament amb el seu seguiment des de la seva clausura, i finalment, l'etapa de clausura que comprèn l'estat final de la restauració i de la renaturalització de manera global de la zona d'actuació una vegada l'activitat minera ha estat definitivament abandonada. Per a la identificació s'ha utilitzat la tècnica de la matriu d'interaccions causa-efecte per cada una de les etapes esmentades abans, mentre que per a la valoració dels impactes s'ha aplicat una metodologia semiquantitativa tenint en compte les característiques més significatives de cada impacte: valoració de la qualitat ambiental (signe), incidència (referida a l'efecte directe o indirecte), moment, persistència, reversibilitat, escala (extensió), recuperabilitat, periodicitat, acumulació i la sinergia d'impactes amb la planta de morters de CEMEX per tal de determinar si els són impactes molt negatius, negatius, lleugerament negatius, nuls, lleugerament positius, positius, molt positius amb un llindars numèrics.

En l'EIA, s'han identificat els impactes següents:

a) En el medi abiòtic:

- Augment dels nivells d'emissió de partícules, gasos d'efecte hivernacle, òxids de nitrogen, metalls pesants, de renou i vibracions sobretot a la plaça de la pedrera on s'efectua la trituració dels materials i en menor mesura a altres zones de l'explotació com a conseqüència de la pròpia activitat minera (extracció del material, transport del material, petites voladures...) que implica un impacte molt negatiu, d'efecte directe, de duració concreta, acumulatiu, reversible i recuperable a la zona de la plaça de la pedrera però amb escassa influència cap al seu exterior que en aquest cas implica un impacte lleugerament negatiu amb efecte indirecte, poc significatiu, temporal i reversible, recuperable i acumulatiu, en l'etapa d'explotació – restauració morfològica. Així mateix, també s'ha considerat l'efecte sinèrgic de la planta de morters de CEMEX respecte a l'emissió de partícules, renou i vibracions, el qual suposa un augment d'aquests nivells a l'àmbit territorial de la pedrera.En l'etapa de restauració ecològica es produirà una gran disminució dels nivells d'emissió de partícules, metalls pesants i gasos d'efecte hivernacle que implicarà un impacte positiu, directe, amb efecte a curt i mitjà termini i permanent que evolucionarà a un impacte nul en l'etapa de clausura.

- Canvis micro/mesoclimàtics als voltants de l'explotació com a conseqüència de la pèrdua temporal de la morfologia natural, del sòl, de la coberta vegetal i de l'efecte barrera resultant. En l'etapa d'explotació – restauració morfològica suposaran un impacte negatiu, d'efecte directe a petita escala, de duració concreta, acumulatiu, recuperable i reversible mentre que a l'etapa de restauració ecològica aquest impacte associat als canvis micro/mesoclimàtics es revertirà a un impacte positiu ja que es produirà una restauració del sòl que permetrà una millora de la qualitat edàfica, una major capacitat de retenció de l'aigua i una reducció de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle a causa de la reforestació i revegetació projectades derivant en un impacte molt positiu amb efectes directes i indirectes, a curt i mitjà termini, i amb caràcter permanent. En l'etapa de clausura, l'impacte també serà molt positiu amb efectes directes i indirectes a curt i mitjà termini, i amb caràcter permanent.

- Augment de la inestabilitat de les vessants i risc d'esllavissaments com a conseqüència de l'activitat extractiva que en l'etapa d'explotació – restauració morfològica suposa un impacte negatiu amb un efecte directe, a petita escala de duració definida, acumulatiu, reversible i recuperable, tot i que durant aquesta etapa s'anirà assegurant l'estabilitat dels talussos. En l'etapa de restauració ecològica amb la reforestació i la revegetació també contribuiran a l'estabilitat de les vessants aquest impacte negatiu revertirà a un impacte molt positiu, d'efectes directes i indirectes, a curt i mitjà termini, acumulatiu i amb caràcter permanent respecte a l'estabilitat de les vessants. En l'etapa de clausura, aquest impacte també serà molt positiu.

- Alteracions que afecten a la hidrologia superficial i/o subterrània com a conseqüència de l'activitat extractiva, principalment, en l'etapa d'explotació -restauració morfològica suposaran un impacte molt negatiu d'efectes directes i indirectes acumulatius a curt i mitjà termini, i amb caràcter reversible i recuperable. En aquesta etapa també s'ha previst un consum d'aigua subterrània del pou autoritzat d'uns 400 m3/any per a la reducció de partícules en suspensió produïdes per l'extracció i el trànsit de maquinària i vehicles de la pedrera. En l'etapa de restauració ecològica es restaurarà el curs fluvial tipus torrent que hi havia a l'antiguitat per millorar l'estructura i dinàmica hidràulica de la zona, que permetrà facilitar la revegetació i disminuir el risc d'erosió que suposarà un impacte molt positiu, d'efectes directes i indirectes acumulatius, a curt i mitjà termini i amb caràcter permanent sobre la hidrologia superficial i/o subterrània. En aquesta etapa s'ha previst un consum d'aigua subterrània del pou autoritzat d'uns 500 m3/any per als recs de suport a la revegetació. En l'etapa de clausura, aquest impacte també serà molt positiu.

- Alteracions geomorfològiques, edàfiques, erosió i moviments de terra com a conseqüència de l'activitat extractiva suposaran un impacte molt negatiu, d'efecte directe, de duració concreta, acumulatiu, reversible i recuperable mentre que a l'etapa de restauració ecològica aquest impacte serà revertit a un impacte molt positiu amb efectes directes i indirectes acumulatius a curt i mitjà termini, i amb caràcter permanent a gran escala. En l'etapa de clausura, aquest impacte serà molt positiu.

B) En el medi biòtic:

- En l'etapa d'explotació – restauració morfològica, eliminació i afecció a la vegetació com a conseqüència de l'activitat extractiva en una superfície de 16 ha aproximadament, sobretot als primers 50 m dels límits perimetrals exteriors de l'explotació minera per la suspensió de pols sobre la vegetació i l'eliminació de la vegetació original ruderal per la definició de bermes i plataformes suposarà posteriorment la colonització de espècies vegetals pioneres suposaran un impacte poc negatiu. No obstant això, en l'etapa de restauració ecològica amb la revegetació es revertirà aquest impacte en positiu, directe, acumulatiu i permanent. Finalment, en la fase de clausura, l'impacte previsible serà molt positiu atès a que s'haurà restablit l'ecosistema natural des del punt de vista de la vegetació.

- Augment dels nivells d'immissió de òxids de nitrogen i plom pel trànsit de la maquinària i els vehicles sobre la vegetació podria generar necrosis i una baixada de la productivitat vegetals i bioacumulació vegetal de plom durant l'etapa d'explotació – restauració morfològica suposarà un impacte lleugerament negatiu, indirecte, acumulatiu, a curt o a mitjà termini, temporal i reversible que revertirà a un impacte negatiu molt lleu, indirecte, acumulatiu, a curt termini, reversible i recuperable que finalment serà nul durant l'etapa de clausura.

- Canvis micro/mesoclimàtics en relació a la vegetació, que suposaran en l'etapa d'explotació-restauració morfològica suposaran un impacte negatiu, d'efecte directe a petita escala, de duració concreta, acumulatiu, reversible i recuperable mentre que a l'etapa de restauració ecològica aquest impacte associat als canvis micro/mesoclimàtics es revertirà a un impacte molt positiu, amb efectes directes i indirectes acumulatius, a curt i llarg termini, a gran escala que perdurarà durant l'etapa de clausura.

- Baix risc d'incendi forestal a la zona de la pedrera atès que es troba desproveïda de vegetació durant l'etapa d'explotació i restauració morfològica. No obstant això, durant la simultaneïtat del final de l'etapa d'explotació i restauració morfològica i l'inici de la restauració ecològica el risc d'incendi forestal podria incrementar-se per el potencial contacte de la maquinària amb l'especies arbòries i arbustives de la revegetació tot i que durant la resta de la restauració ecològica i finalment durant la fase de clausura el risc d'incendi disminuiria atès que no hauria fonts d'ignició que pugui afectar a la revegetació.

- Efecte barrera que provoca una falta de connectivitat de la fauna existent entre punts de l'habitat forestal per la ubicació central de la pedrera en la zona sud-est de Serra Grossa. La fauna més afectada serà amfibis,rèptils, mamífers i invertebrats. En l'etapa d'explotació – restauració morfològica, aquesta afecció suposarà un impacte molt negatiu, directe i indirecte acumulatiu, a mitjana escala, reversible i recuperable. Aquest impacte s'anirà revertint de manera simultània amb l'etapa de restauració ecològica que permetrà recuperar la connectivitat de la fauna entre l'habitat restaurat i l'habitat ja existent forestal i per tant, aquest impacte es convertirà en un impacte molt positiu, d'efectes directes i indirectes acumulatius, a mitjana escala i de caràcter permanent.

- Alteració de l'hàbitat que suposarà l'abandonament de certes espècies durant l'etapa d'explotació i restauració morfològica, com a conseqüència de l'activitat extractiva, que suposarà un impacte negatiu d'efectes directes i indirectes acumulatius, a petita escala, reversible i recuperable que es revertirà durant la restauració ecològica a un impacte poc negatiu, d'efectes directes i indirectes a petita escala, reversible i recuperable a mesura que s'estabilitzi el procés ecològic durant la restauració mentre que a l'etapa de clausura aquest impacte serà ja molt positiu, d'efectes directes i indirectes acumulatius, a mitjana escala i permanent.

c) Pel que fa al paisatge, en l'etapa d'explotació – restauració morfològica, l'impacte paisatgístic, com a conseqüència de l'activitat extractiva, serà negatiu, d'efectes directes i indirectes acumulatius, a petita i mitjana escala, reversible i recuperable, atès que s'extreu dels bancals més pròxims al fons de la pedrera i en profunditat, mentre que a l'etapa de restauració ecològica la qualitat paisatgística de la ubicació de la pedrera s'anirà restablint i revertint l'impacte negatiu fins l'etapa de clausura, en que l'impacte ja serà molt positiu, d'efectes directes i indirectes acumulatius, a gran escala i permanent. Existeix un impacte sinèrgic visual de la pedrera en explotació amb la planta de morters de CEMEX.

Mesures ambientals proposades en l'EIA

a) Mesures ambientals de caràcter general

- Manteniment del tancament perimetral senyalitzat durant tot el període de l'activitat extractiva que delimiti la zona de treball, sense passos de fauna.

- Obrir passos de fauna al tancament perimetral en l'etapa de clausura.

- Durant les actuacions de revegetació de bermes i plataformes, s'hauran d'instal·lar tancaments de protecció i de delimitació de zones d'obra per evitar que les tasques d'extracció i transport del material puguin alterar la implantació dels exemplars vegetals i la creació dels processos ecològics de la zona a restaurar.

- La maquinària i els vehicles de l'explotació hauran de complir amb tots els requeriments tècnics i passar les revisions corresponents per evitar el vessaments de substàncies contaminants al sòl i l'aqüífer.

- Instal·lació de senyalització indicadora de les zones de treball, riscs potencials temporals, d'usos i activitats recomanades, obligatòries i/o prohibides.

- Es recomana la implantació d'algun sistema de gestió i control de qualitat ambiental tipus EMAS o 14.001 sobre el projecte.

b) Mesures de caràcter específic

b.1) Sobre el medi abiòtic:

- Controlar els moviments de la maquinària en les zones de pendents pronunciades, sobre tot els dies de pluja.

- Ús d'equips poc contaminants per a l'atmosfera.

- Senyalització de les zones d'obres i els camins d'accés.

- Aplicació de recs amb aigua del pou autoritzat amb camió cisterna en àrees on es generi pols pel moviment de la maquinària o puguin produir-se despreniments o esllavissaments amb una periodicitat superior per l'estiu. S'aplicaran mecanismes d'estalvi de l'aigua per reduir el consum d'aigua per a recs antipols i per a la vegetació a 200 m3 i 350 m3, respectivament.

- Els camions hauran de dur lones si transporten àrids que desprenguin pols i circularan a una velocitat límit de 20 Km/h.

- Minimització de l'altura de la descàrrega de material.

- Carenat de les cintes transportadores.

- Se realitzarà una correcta gestió de residus i de les aigües residuals, s'utilitzarà també el punt net existent de l'explotació, en el qual els residus seran segregats per la seva naturalesa i perillositat i posteriorment gestionats per un gestor autoritzat o per els serveix municipals de gestió de residus.

- Els 2 dipòsits de combustible homologats de 4,5 m3 estan emplaçats en una cubeta de 12 m3 de capacitat per evitar la dispersió en cas de vessament accidental.

- En cas de vessament accidental de substàncies contaminants, es retirarà la capa de sòl afectada i serà gestionada per un gestor autoritzat d'acord al pla d'emergències que es redactarà.

- Es disposa d'un taller per a petites reparacions de maquinària. Aquesta zona de taller es troba condicionada i impermeabilitzada. La zona on es emmagatzemen lubricants, olis, dissolvents i altre productes contaminants es troba també impermeabilitzada.

- En el cas que es realitzi el rentat de la maquinària en la zona d'explotació, es realitzarà a zones habilitades per al rentat sobre àrees impermeabilitzades en argila i recobertes per tot-1sobre solera de formigó i connectades per una xarxa de drenatge a la xarxa general de sanejament o a sistemes autònoms de depuració.

- Senyalització de les esteses elèctriques interiors soterrades.

- Si en la restauració, hi ha excedents de material de rebliment, aquests seran gestionats d'acord la normativa vigent.

- Complir amb la normativa aplicable en matèria de renou i realitzar un seguiment addicional amb les guies especialitzades en el sector de la mineria, i en particular, la de les pedreres a cel obert de l'Associació Nacional de Fabricants d'Àrids (ANEFA) sobre renou i vibracions. S'encomanarà a la Direcció Tècnica l'aplicació de les mesures proposades en aquesta guia.

- Sembrar pins en la zona sud de la pedrera a la zona propera al camí o a les seves proximitats i a prop de la planta de morters de CEMEX que permetrà amortitzar la difusió del renou.

- Crear una xarxa de drenatge que permeti crear el tàlveg de traçada nord-sud indicat a la unitat d'actuació paisatgística 4, on les línies de flux es generen sobre les bermes i aquestes discorreran mitjançant una pendent longitudinal de l'1%. Els bancs tendran una contrapendent d'1% amb cuneta que, a més de canalitzar el flux, evitarà l'erosió a les primeres fases de la implantació de la vegetació.

- S'instal·laran punts amb hidratants que permetin facilitar tant les tasques de rec com el control de qualsevol conat d'incendi.

b.2) Sobre el medi biòtic:

- La sembra dels exemplars arboris i arbustius hauran de tenir una alçada mínima que garanteixi l'èxit del trasplantament des d'un viver (0,3 m).

- S'instal·laran proteccions individuals als exemplars sembrats per evitar la fauna depredadora. Si s'observa una activitat d'herbivoria intensa s'aplicarà algun tipus de producte repel·lent.

- Els amuntegaments de material no podran afectar a l'arbrat o a la massa arbustiva existent.

- Es prendran mesures de prevenció contra els incendis forestals: s'extremaran les precaucions durant la instal·lació i ús d'equips, transport i càrrega de combustibles, i especialment durant l'ús de maquinària susceptible de generar espurnes pel mar estat de funcionament, manteniment o revisió; així mateix s'hauran de respectar les indicacions establertes en el Reial Decret-Llei 11/2005, de 22 de juliol, pel qual s'aproven les mesures urgents en matèria d'incendis forestals. A més, quan les actuacions de les restauracions morfològica i ecològica estiguin confrontades amb zones no afectades per l'explotació s'haurà de disposar d'una franja perimetral per reduir el risc d'incendi amb una amplària mínima de 10 m, fracció la coberta vegetal arbòria inferior al 75%, vegetació arbòria restant, retallada fins una altura de 2,5 m i fracció coberta per matolls i herbàcies inferior al 20%.

- S'hauran de retirar les restes vegetals que es puguin generar, així com la reposició d'exemplars en un termini màxim de 10 dies.

- Implantacions de potenciació faunística en la restauració de la pedrera: 10 balses someres artificials de diferents dimensions, 2 d'elles tendran una superfície de 50 m2 i 50 cm de profunditat per afavorir l'assentament del calàpet (Bufotes balearicus); 4 caixes niu per xoriguer (Falco tinnunculus); 3 caixes niu per falcó peregrí (Falco peregrinus); 12 caixes niu per quiròpters forestals; 6 refugis quiròpters cavernícoles; 15 posaders de fusta i 17 túmuls per a microfauna.

b.3) Sobre el paisatge:

- Les edificacions d'obra existents no es reutilitzaran per altres fins autoritzats i es demoliran i es restaurarà el terreny que ocupaven i es gestionaran els residus resultants d'acord amb la normativa vigent.

- Les vies d'accés que no siguin d'utilitat una vegada realitzada la clausura de l'activitat, seran anul·lades o rehabilitades amb un tancament adequat que permeti d'accés únicament de la propietat o del personal encarregat de les tasques de restauració i el seu seguiment posterior.

- Sembrar pins en la zona sud de la pedrera a la zona propera al camí o a les seves proximitats i a prop de la planta de morters de CEMEX que permetrà reduir l'impacte paisatgístic.

Pla de Vigilància Ambiental

Quant al Pla de Vigilància Ambiental (PVA), el seu objectiu és comprovar el compliment de les mesures preventives i correctores proposades en l'EIA, realitzar el seguiment dels impactes previstos i vigilar l'efectivitat de les mesures correctores sobre ells, així com implantar mesures correctives addicionals per aquelles accions dels projecte que poguessin generar impactes negatius distints als prevists en l'EIA, complir amb la normativa d'aplicació i els estàndards de qualitat i analitzar l'evolució de les superfícies restaurades.

La implantació del PVA consistirà en:

a) Verificació de nivells acústics dins la normativa municipal.

a.1) Els valors llindars d'inmissió de renou transmès al medi ambient exterior d'acord l'ordenança de l'Ajuntament de Sant Josep de Sa Talaia.

Tipus d'àrea acústica		Índex de renous dB(A)
		Lk1d	Lk1e	Lk1n
A	Residencial	5 5	5 5	4 5
B	Industrial	6 5	6 5	5 5

a.2) Respecte al renou existent a l'interior de l'explotació serà d'aplicació el que disposa en el Reial Decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscs relacionats amb l'exposició al renou. El nivell d'exposició no serà superior al valor llindar d'exposició de 87 dB.

a.3) La maquinària utilitzada haurà de complir amb el que disposa el Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l'entorn produïdes per determinades màquines d'ús a l'aire lliure (modificat pel Decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscs relacionats amb l'exposició al renou.

a.4) Es realitzaran sonometries periòdiques cada 6 mesos durant la vida útil de la pedrera.

b) Control d'emissions contaminants a l'atmosfera amb les següents actuacions:

b.1) Comprovacions periòdiques de les mesures proposades per evitar la pols i per mantenir la qualitat atmosfèrica adequada.

b.2) Quantificar els nivells d'inmissió de pols per complir amb les obligacions de l'explotació com APCA.

c) Control de la qualitat del medi hídric.

c.1) Realitzar analítiques físico-químiques de l'aigua subterrània cada 5 anys i que aquestes compleixin els valors paramètrics llindars d'acord amb la normativa sobre els criteris sanitaris per a la qualitat de l'aigua de consum humà (Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de l'aigua de qualitat de consum humà).

c.2) També es realitzaran analítiques per a la detecció d'hidrocarburs i metalls pesants.

c.3) Control de la xarxa de drenatge mitjançant l'observació visual de materials i terres pròxims a les cunetes, dels despreniments sobre la xarxa i d'escorrenties no canalitzades. Els materials seran retirats i les escorrenties canalitzades.

d) Control dels residus generats durant l'explotació i la restauració.

e) Control de la integració paisatgística en la restauració a partir dels controls que es realitzin en el punt f) següent.

f) Control sobre la restauració de les àrees d'explotació fins la seva finalització i control del resultats de la revegetació:

f.1) Controls visuals de la deposició de pols sobre la vegetació.

f.2) Rati d'èxit dels exemplars vegetals sembrats.

f.3) En el cas de elevada mortalitat dels exemplars vegetals sembrats, es realitzarà una anàlisis de les causes: deposició de pols, manca de rec, mala qualitat de la planta o errades durant la manipulació dels exemplars.

f.4) Control visual per a la detecció precoçment punts de risc de caiguda de material rocós o esllavissaments del sòl, així com indicis d'erosió, la cuneta perimetral i la humitat de les bermes, sobre tot si ha estat un any plujós o s'hagin aplicat recs extra de suport.

f.5) Inspeccions visuals periòdiques per a la corroboració que les operacions del pla de restauració (modelat, condicionament i assentament del sòl i la implantació de la vegetació) es compleixen. Control de l'espessor i qualitat nutritiva del sòl. Pel que fa a la vegetació, control de la supervivència a la primera tardor després de la sembra dels exemplars arboris i arbustius mentre que les herbàcies el control es realitzarà per primavera. Es realitzarà el seguiment de la supervivència durant els tres primers anys de la sembra. Així mateix, també s'avaluarà la diversitat i cobertura vegetal, aquesta haurà de ser superior al 95%.

f.6) Detecció de desviacions dels objectius de les actuacions del pla de restauració i incorporació de canvis que permetin reconduir la restauració projectada.

f.7) Implantació dels indicadors següents:

- Presència, de com a mínim, el 50% de les espècies llenyoses característiques de pinar mediterrani.

- Absència significativa d'espècies exòtiques (menys d'un 10% de cobertura).

- Maduració sexual dels arbusts de la comunitat de referència amb presència de plançons regenerats espontàniament (com a mínim, el 25% de les espècies presents)

- Configuració d'un estrat arbustiu alt/ arbori de més d'1,5 m d'altura que superi els arbusts i les herbes.

- Presència d'aus nidificants a l'àmbit de la pedrera restaurada.

- Presència i diversitat de fauna, en general.

g) En la fase de clausura, es vigilaran les accions de desmantellament de la planta, les estructures, la xarxa de subministrament elèctric de l'interior de la pedrera, les instal·lacions auxiliars i les accions de restauració del terreny mitjançant l'aplicació d'un pla de clausura previ al cessament de l'activitat que inclourà:

g.1) Control de la ubicació, els magatzems i la maquinària necessària per al desmantellament.

g.2) Vigilància de les afeccions del medi biòtic i abiòtic.

g.3) Control de la incidència paisatgística.

g.4) Control de la incidència agrícola-ramadera, en el cas d'haver-hi.

g.5) Control de la gestió dels residus generats durant el desmantellament.

En l'EIA s'indica que es farà una revisió de les mesures ambientals proposades quan es produeixi una desviació màxima superior al 5% respecte els valors de control establerts (excepte els valors marcats per normativa, els qual s'hauran de complir tal com estan estipulats) en les fases de restauració morfològica i ecològica mentre que en la fase de clausura la desviació màxima superior haurà de ser inferior al 5%. Així mateix, també s'indica que els informes del PVA s'emetran amb la periodicitat trimestral, en general.

Es redactarà un informe final del PVA que constarà d'un resum i de totes les conclusions sorgides de les actuacions de vigilància i de seguiment desenvolupades i dels informes generats.

En cas de que l'aplicació de les mesures ambientals proposades a l'EIA no obtenguin un resultat desitjat, el mecanisme que es durà a terme serà la comunicació a l'òrgan substantiu i a l'òrgan ambiental, així com les Administracions Públiques competents i se realitzarà una revisió del PVA.

6. Consideracions tècniques

1. En data 21 de maig de 2015, el Ple de la CMAIB va acordar informar favorablement el projecte «Explotació minera i de restauració Can Orvay II de Sant Josep de Sa Talaia» amb una sèrie de condicionants corresponent a l'expedient núm. 26550/2013. Aquests condicionants es compliran en la DIA de la modificació del projecte proposada (en alguns casos formen part de les actuacions de la modificació del projecte, com la creació d'una bassa preventiva dins el pla de restauració d'una superfície de 8.000 m2 de 3,3 m profunditat per emmagatzemar un volum de 26.162 m3 d'aigües pluvials per tal d'evitar avingudes d'aigua torrencial).

2. En data 4 de juliol de 2022, es registra de sortida un informe d'esmena de deficiències del projecte cap al Servei de Mines de la Direcció General de Política Industrial i cap al promotor, en el qual s'indicava en el punt 3 de les consideracions tècniques sobre l'anàlisi del projecte d'explotació i restauració de la pedrera de Can Orvay II que respecte als volums prevists d'inerts de rebliment per a la restauració s'havia d'estimar les quantitats de volums inerts necessàries per a totes les fases de la restauració i indicar el seu origen (de la pròpia pedrera o d'altres orígens) i els seus codis LER.

De la mateixa manera, en l'informe del Servei de Residus i Sòls Contaminats de la Conselleria de Medi Ambient i Territori (04/08/2022) es va concloure que per poder informar sobre la possibilitat de valorització de residus a la pedrera de Can Orvay II promoguda per Áridos y Prefabricados, SL es requeria la presentació d'una descripció dels residus que es pretenia valoritzar a la pedrera amb el corresponent codi LER i les quantitats previstes a cada una de les fraccions.

En resposta a l'esmena de deficiències el promotor va indicar les quantitats de rebliment en m3 (propi i extern) i que només es dipositaran residus no perillosos inclosos en el codi LER 170504 «Terres i pedres distintes a les especificades en el codi LER 170503». No obstant això, també va indicar que es podran admetre materials inerts procedents de plantes de tractament de residus de construcció i demolició (RCD) quan hagin adquirit la condició de no residu (per tant, sense codi LER) perquè pugui ser utilitzats en la restauració de les pedreres d'acord amb l'article 5 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

No s'han indicat les quantitats previstes de materials inerts procedents de les plantes de tractament de residus de construcció i demolició a la resposta d'esmena de deficiències, per tant, aquesta informació s'haurà de fer arribar al Servei de Residus i Sòls Contaminats. Així mateix, aquest Servei haurà de determinar si aquests materials inerts han adquirit la condició de no residu, d'acord amb l'article de la Llei de residus estatal abans esmentat, i si són idonis per a la restauració de la pedrera. D'acord amb l'article 53 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, l'aprovació de els plans de restauració de pedreres, de conformitat amb les obligacions establertes per la normativa sectorial en la matèria de mines, en que es prevegi el rebliment amb residus de construcció i demolició o d'altres, ha de comptar amb un informe previ vinculant emès per l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears, que haurà d'establir els condicionants pertinents en l'àmbit de la seva competència.

Aquest informe que indica l'article 53 de la Llei 8/2019 no està inserit necessàriament en el procediment d'Avaluació d'Impacte Ambiental, ni a la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental ni al Decret Legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'Avaluació Ambiental de les Illes Balears. Per tant, la CMAIB valora que amb la informació aportada en el procediment d'avaluació ambiental, ja es troba en disposició d'emetre la corresponent Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) d'aquesta modificació de projecte, conscient que els aspectes a què fa referència la Llei 8/2019 seran valorats oportunament per l'òrgan sectorial especialitzat en aquesta matèria (Servei de Residus i Sòls Contaminats de la Direcció General de Residus i Educació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient i Territori).

No obstant això, es recorda que el promotor haurà d'obtenir un informe vinculant favorable i previ a l'aprovació del nou pla de restauració del Servei de Residus i Sòls Contaminats sobre la modificació del projecte d'explotació i de restauració de la pedrera de Can Orvay II.

3. Segons la modificació del projecte es preveu una evolució simultània de l'extracció del material i de la restauració de la pedrera, no obstant això, en el calendari aportat les fases 1 i 2 de la restauració no es troben associades a cap fase d'explotació d'acord amb el calendari d'execució aportat. Per tant, s'haurà d'esmenar aquest calendari d'execució per tal que es dugui a terme la simultaneïtat de l'explotació i la restauració de la pedrera.

4. S'indica en la modificació del projecte que existeixen dues instal·lacions de tractament fixes actives i una altra inactiva a la zona de la plaça de la pedrera que d'acord als plànols aportats es desmantellen a les fases 11 i 12 de l'explotació. Segons la informació aportada quan es procedeixi a l'explotació de les zones on s'ubicaven les instal·lacions de tractament s'instal·laran unes instal·lacions mòbils de tractament de menor potència en el forat generat i a prop dels fronts de treball. No s'indica el cost del desmantellament de totes les instal·lacions de tractament de la pedrera el qual ha de quedar reflectit en el pressupost de la modificació del projecte.

5. D'acord amb els estudis d'estabilitat i de viabilitat de la modificació del projecte aportats pel promotor, realitzats en octubre de 2022, es conclou que l'estabilitat profunda del sistema es resoldrà satisfactòriament amb factors de seguretat F igual o superior a 1.30 en la fase transitòria (estat actual) i F igual o superior a 1.59 en la fase permanent de l'obra conclosa. En el cas de l'estabilitat superficial dels talussos existents de l'encaixant rocós, en la fase transitòria pot haver-hi despreniments de petites falques rocoses, d'ordre decimètric principalment, que suposa un risc assumible per una obra en que el personal treballarà protegit dins la cabina dels camions de càrrega i maquinària del moviment de terres, mentre que en la fase permanent de l'estabilitat superficial de l'encaixant rocós, una vegada completat el rebliment i l'abancalament, la majoria dels afloraments rocosos més compromesos quedaran confinats i estabilitzats i la resta quedaran atalussats en angles també estabilitzats.

En aquests estudis es recomana que en la fase actual transitòria respecte a l'estabilitat superficial de l'encaixant rocós, una vegada que comencin les obres i el nivell de rebliment així ho permeti, els blocs rocosos en equilibri crític siguin despresos de forma controlada mitjançant un braç d'excavadora, que es guardi una distància prudencial dels blocs rocosos per evitar la trajectòria del despreniment.

6. D'acord amb l'annex sobre els gasos d'efecte hivernacle i l'eficiència energètica del projecte presentat, s'indica que la previsió d'emissions de gasos d'efecte hivernacle és de 33.337,78 Kg/any, un 32,56% menys que si s'hagués executat el primer projecte aprovat en 2015. Així mateix, amb la modificació del projecte l'índex d'eficiència energètica de la modificació del projecte és de 5,79 amb una millora d'eficiència energètica del 37,05% respecte a l'index d'eficiència energètica del projecte original que era del 9,19.

7. D'acord amb els estudis acústics aportats pel promotor, realitzats en octubre de 2022, durant l'explotació i la restauració actual, es conclou que segons la normativa en matèria de renou nacional, autonòmica i municipal de Sant Josep de sa Talaia, principalment fent referència al Reial Decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del renou, referent a la zona acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, el renou de la maquinària de l'explotació no supera els límits legalment establerts i que el renou i les vibracions de les petites voladures no impliquen un risc per a l'entorn.

8. Es preveuen accions de potenciació faunística, entre elles, la creació de 10 basses someres artificials de diferents dimensions, 2 d'elles tendran una superfície de 50 m2 i 50 cm de profunditat per afavorir l'assentament del calàpet (Bufotes balearicus), però no s'indiquen el tractament o la impermeabilització prevists per mantenir el volum de l'aigua ni el condicionament i la vegetació palustre de les voreres de totes les basses per la qual cosa s'haurà d'incorporar aquesta informació al projecte. La vegetació palustre haurà de ser autòctona. En el PVA s'haurà d'incorporar el manteniment i el control periòdic de les basses d'aigua, de la seva vegetació i fauna colonitzadora associada amb una periodicitat de 6 mesos durant els 3 primers anys d'implantació i després de manera anual.

Pel que fa als refugis per a quiròpters cavernícoles, la creació de buits o irregularitats als talussos finals de la restauració o la fracturació de la roca aquests no podran comprometre la seva estabilitat. Respecte a les caixes refugi per a quiròpters no cavernícoles, s'instal·laran entre els mesos de febrer- març i agost-setembre en pals o troncs d'arbres madurs en els límits de boscos o a arbres aïllats però propers a zones denses d'arbres a una altura mínima de 4 m, evitant col·locar-les orientades cap a zones obertes al nord i es revisaran i es netejaran entre els mesos de desembre i febrer inclosos. Si en 5 anys no hi ha hagut ocupació de les caixes refugi, s'haurà canviar la seva localització. S'haurà de dur un control de l'ocupació i manteniment de les caixes refugi que s'haurà d'incorporar al PVA.

En el cas de les caixes niu per a xoriguer i falcó pelegrí s'hauran d'instal·lar entre els mesos de gener-febrer atès que l'època de reproducció d'aquestes aus és de febrer a maig i entre els mesos de juny i juliol es revisaran i es netejaran les caixes nius. Si en 5 anys no hi ha hagut ocupació de les caixes refugi, s'haurà canviar la seva localització. També s'haurà de dur un control de l'ocupació i manteniment de les caixes niu que s'haurà d'incorporar al PVA.

Respecte al falcó peregrí, a la base de dades del Bioatles, a la quadrícula 5x5 que correspon amb la ubicació de la pedrera no hi ha presència d'aquesta espècie i els punts més pròxims de presència es troben a 3,5 Km, s'ha de tenir en compte que aquesta espècie té tendència a tornar als llocs de naixement, per tant, l'eficàcia de les caixes niu per al falcó peregrí pot ser molt inferior a l'esperada.

Així mateix, s'han d'incorporar al pressupost de la modificació del projecte les partides pressupostàries corresponents a les actuacions de potenciació faunística i el seu seguiment.

9. Pel que fa a les mesures ambientals proposades:

a) La proposta d'instal·lar tancaments de protecció i delimitació de les zones d'obra consistents en columnes de tub galvanitzat encaixades en bases de formigó o de plàstic reciclat que suportin malles d'ombra de color verd durant les actuacions de revegetació per evitar l'afecció de la pols de l'explotació no és adequada atès l'impacte paisatgístic que suposa i que la vegetació estaria privada de part de la llum solar necessària per poder aconseguir una revegetació d'èxit per a la restauració. Per tal d'evitar l'afecció de la pols, es realitzaran recs antipols en els envoltants de les zones de revegetació i recs sobre la vegetació per eliminar la pols que pogués haver quedat sobre les seves fulles.

b) Atès que la massa d'aigua subterrània 2006M3 «Serra Grossa» és un aqüífer en mal estat quantitatiu i qualitatiu, i en risc per clorurs (concentració superior a 750 mg/L), s'haurà de substituir l'aigua del pou autoritzat per als recs per aigua regenerada ja que així s'evitarà el consum de l'aigua de l'aqüífer en mal estat quantitatiu i la intrusió salina i es reduirà el risc de regar amb aigües amb un contingut de clorurs elevat que podria suposar el fracàs de la revegetació del pla de restauració.

c) Perquè el procés de revegetació sigui el més efectiu possible i, es dugui a terme una bona integració paisatgística es considera necessari:

c.1) Que els plançons d'altura 0,3 m s'alternin en plançons de 0,5-1 m.

A més:

c.2) La instal·lació de protectors individuals ventilats per cada exemplar vegetal, que podran ser metàl·lics o de material biodegradable però no de polipropilè atès que aquests generen residus plàstics amb additius difícils de recollir i que queden amb contacte amb el sòl en forma de microplàstics. No s'utilitzarà cap tipus de repel·lent contra els herbívors.

c.3) Crear garangoles per retenir l'aigua de rec o de pluja.

c.4) No sembrar espècies vegetals al·lòctones ni invasores.

c.5) Establir les mesures necessàries per tal que els paràmetres finals de densitat i altura dels individus de les espècies arbustives projectats arribin, com a mínim al 75% dels prevists en el pla de restauració.

c.6) La utilització de tècniques que garanteixin la supervivència de les espècies vegetals a llarg termini.

d) En relació amb les mesures de prevenció contra incendis proposades a l'EIA de disposar d'una franja perimetral amb una amplària mínima de 10 m, amb una fracció la coberta vegetal arbòria inferior al 75%,la vegetació arbòria restant retallada fins una altura de 2,5 m i la fracció coberta per matolls i herbàcies inferior al 20% quan les actuacions de la restauració morfològica i ecològica estiguin confrontades amb zones no afectades per l'explotació suposa generar fragmentació i efecte barrera en l'hàbitat forestal que impediria la connectivitat biològica de les zones restaurades amb les zones de pinar circumdant. Així mateix, no hi ha justificació per a aquestes actuacions perquè són zones no afectades per l'explotació minera. No obstant això, a zones sí afectades per l'explotació minera si serà adient l'aplicació de les mesures proposades atès que l'activitat de la maquinària de la pedrera pot augmentar el risc d'incendi forestal.

10. En referència al PVA s'hauran d'incloure les següents indicacions:

a) Respecte a les emissions acústiques, en cas de que superin els llindars establerts en la normativa vigent s'adoptaran les mesures correctores necessàries per tal de reduir-los de manera immediata. Així mateix, els mesuraments de les emissions acústiques es realitzaran i es controlaran per part d'un OCA amb una periodicitat mínima anual. La distribució dels punts de mesura haurà de ser proporcional i representativa. En el cas que els valors obtinguts es trobin per damunt dels límits establerts per l'ordenança municipal i/o per la normativa vigent, el control passarà a ser mensual fins que hagi quedat justificat que els valors d'emissions tornen a estar per sota dels llindars legals establerts. 

b) Pel que fa a l'estabilitat dels fronts d'explotació i dels talussos de restauració, el control serà mensual i després de períodes de pluges torrencials. Anualment es controlarà l'estat general de l'explotació que quedarà justificat amb l'elaboració d'informe específic signat per tècnic competent.

c) Respecte al control de la qualitat del medi hídric, la periodicitat de les analítiques físico-químiques de l'aigua subterrània haurà de ser cada 2,5 anys i hauran d'incloure la detecció i quantificació d'hidrocarburs i de metalls pesants.

d) El Pla de gestió de residus s'ha d'incorporar al PVA per tal de monitoritzar el seu seguiment amb els registres pertinents.

e) Realitzar un seguiment periòdic mensual de la revegetació per tal de prendre ràpidament les mesures corresponents (entre elles, substitució dels peus morts quan pertoqui) en el cas que la revegetació del pla de restauració no estigui obtenint els resultats prevists, ja que ajornar el control de supervivència dels arbres i els arbusts segons el previst en l'EIA a la primera tardor, suposaria esperar entre sis mesos i un any a fer aquest control de supervivència, atès que les plantacions estan programades entre els mesos d'octubre i febrer i, per tant, no es podrien detectar a temps possibles dificultats en les plantacions abans que els exemplars vegetals morissin.

f) El seguiment de la integració paisatgística, també es realitzarà a partir dels fotomuntatges i les imatges 3D per fases de la restauració que permetran verificar si s'han assolit els objectius de cada fase sobre el terreny.

g) Respecte al control sobre la restauració de les àrees d'explotació fins la seva finalització i control del resultats de la revegetació:

g.1) Els controls visuals de la deposició de pols sobre la vegetació es realitzaran cada 15 dies.

g.2) Les inspeccions visuals periòdiques per a la corroboració que les operacions del pla de restauració es compleixen serà cada 6 mesos.

g.3) Els indicadors:

* Presència, de com a mínim, el 50% de les espècies llenyoses característiques de pinar mediterrani s'ha d'augmentar, com a mínim al 80%.

* Absència significativa d'espècies exòtiques (menys d'un 10% de cobertura), s'ha de modificar a absència total d'espècies exòtiques vegetals dins l'àmbit del pla de la restauració de la pedrera. En cas de detectar-ne alguna, s'haurà de contactar amb el Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori perquè doni les indicacions adequades per dur a terme la seva eradicació.

* La presència d'aus nidificants i quiròpters en les caixes niu/refugi i del calàpet en les basses someres, s'haurà de registrar al PVA.

h) S'haurà de registrar el volum de consum d'aigua utilitzada tant per l'explotació com a per a la restauració de la pedrera i el seu origen.

i) Haurà de quedar registre de cada episodi de rebliment: l'origen del material, el tipus de material (codi LER) i el volum dipositat i el lloc del dipòsit.

j) Les mesures destinades a la prevenció contra incendis forestals.

k) Els informes del PVA s'emetran indicant totes les actuacions del PVA realitzades i totes les incidències produïdes i les mesures correctores aplicades.

l) En cas de que l'aplicació de les mesures ambientals proposades a l'EIA no obtenguin un resultat desitjat, a més de la comunicació a l'òrgan substantiu i a l'òrgan ambiental, així com a les Administracions Públiques competents, s'haurà de revisar el PVA a fi d'incloure noves mesures ambientals efectives amb els indicadors oportuns per al correcte control de la seva adopció.

m) El pressupost ha d'indicar les partides pressupostàries corresponents a l'execució del Pla de Vigilància Ambiental i el seguiment ambiental.

7. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del «Projecte de modificació de l'explotació minera i del Pla de Restauració de Can Orvay II núm 188» redactat pels enginyers de mines, Jaime Fernández i Ángel Rafael Fernández, en data de juny de 2021 i la seva posterior modificació, una vegada esmenat, en data octubre 2022, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures preventives i correctores previstes en l'EIA i en el PVA redactats també per ells mateixos, en data de juny del 2021, i les seves posteriors modificacions, una vegada esmenats, en data octubre de 2022, així com els condicionants següents:

1. Es compliran els condicionants indicats en l'Acord del Ple de la CMAIB de 21 de setembre de 2015 en el qual s'informava favorablement del projecte de l'explotació minera i de restauració de Can Orvay II ( l'expedient núm. 26550/2013) que siguin d'aplicació a la modificació del projecte, els quals són:

a) D'acord amb l'informe del Servei d'Aigües Superficials de la Direcció General de Recursos Hídrics, que s'incorpori una superfície de 8.000 m2 amb la profunditat necessària per emmagatzemar un volum de 26.162 m3 en el pla de restauració.

b) D'acord amb l'informe del Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl:

b.1) Durant l'execució del projecte de restauració caldrà integrar les mesures de prevenció d'incendis establertes a l'article 8,2.c del Decret 125/2007, de 5 d'octubre, pel qual es dicten normes sobre l'ús del foc i es regula l'exercici de determinades activitats susceptibles d'incrementar el risc d'incendi forestal.

b.2) Els dipòsits de material i la maquinària estaran sempre a una distància mínima de 10 del terreny forestal existent.

b.3) Es disposarà d'una faixa perimetral de prevenció entre les instal·lacions de l'explotació i la zona forestal de 25 m d'amplada amb les següents condicions:

i) Arbrat: distància entre peus, mínim 3 m i esporgats 1/3 d'alçada. Fracció de cabuda coberta per a la vegetació arbòria inferior al 50%.

ii) Matolls: fracció de cabuda coberta per matolls inferior al 20%. Els matolls tindran una distància entre ells d'un mínim de 3 m.

iii) Restes de vegetals morts (secs) i podes: s'han de retirar o triturar en un termini màxim de 10 dies per tal d'evitar la propagació d'incendis i de plagues forestals.

b.4) Els operaris vinculats a l'explotació i restauració de la pedrera seran instruïts en l'existència del risc d'incendi forestal, en les mesures de prevenció a adoptar, en les actuacions immediates a efectuar davant un connat d'incendi i coneixeran el número telefònic de comunicació en cas d'incendi forestal (112).

c) D'acord amb l'informe del Servei d'Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos Hídrics:

c.1) Les zones susceptibles de rebre abocaments de substàncies contaminants accidentals (zona de càrrega i descàrrega de camions, zones d'aparcament de maquinària...) han d'estar convenientment impermeabilitzades i amb un sistema de recollida d'aigües pluvials. Aquestes aigües han de ser conduïdes cap a un dipòsit convenientment dimensionat previ pas per un separador d'hidrocarburs i decantador de fins. Si es vol fer ús d'aquesta aigua serà necessari sol·licitar una concessió a tal efecte.

c.2) Les substàncies potencialment contaminants o perilloses s'hauran d'ubicar a una distància prudencial del front d'explotació, en zones convenientment impermeabilitzades i vigilades per tal d'evitar que els abocaments accidentals puguin afectar l'aqüífer.

2. No es duran a terme les mesures de prevenció contra incendis de crear una franja perimetral amb una amplària mínima de 10 m proposades a l'EIA per a les zones NO afectades per l'explotació, atès que suposen generar fragmentació i efecte barrera en l'hàbitat forestal que impediria la connectivitat biològica de les zones restaurades amb les zones de pinar circumdant.

3. A efectes de controlar i contenir possibles abocaments accidentals, s'haurà de disposar a la zona d'explotació de sepiolita o altre material absorbent similar i aquest residu es lliurarà a un gestor autoritzat.

4. El disseny de la xarxa de drenatge d'escorrentia que permeti crear el tàlveg de traçada nord-sud indicat a la unitat d'actuació paisatgística 4, haurà d'incorporar els elements oportuns per tal de retenir els sòlids en suspensió dins l'àmbit de l'explotació.

5. S'haurà d'esmenar el calendari d'execució per tal que es dugui a terme l'evolució simultània prevista per a l'explotació i la restauració de la pedrera atès que en el calendari aportat les fases 1 i 2 de la restauració no es troben associades a cap fase d'explotació.

6. S'hauran de complir les mesures preventives indicades en l'estudi d'estabilitat dels talussos per a la fase actual transitòria respecte a l'estabilitat superficial de l'encaixant rocós aportat pel promotor i signat per un enginyer geotècnic.

7. Respecte a la potenciació faunística:

a) Pel que fa a les les basses someres projectades per a la potenciació de l'assentament del calàpet i les altres, s'hauran d'incloure en el projecte avaluat el tractament o la impermeabilització prevists per mantenir el volum de l'aigua, el condicionament i la vegetació palustre de les voreres de les basses. La vegetació palustre haurà de ser autòctona.

b) Pel que fa als refugis per a quiròpters cavernícoles, la creació de buits o irregularitats als talussos finals de la restauració o la fracturació de la roca aquests no podran comprometre la seva estabilitat.

c) Respecte a les caixes refugi per a quiròpters no cavernícoles, s'instal·laran entre els mesos de febrer- març i agost-setembre en pals o troncs d'arbres madurs en els límits de boscos o a arbres aïllats però propers a zones denses d'arbres a una altura mínima de 4 m, evitarà col·locar-les orientades cap a zones obertes al nord i es revisaran i es netejaran entre els mesos de desembre i febrer inclosos. Si en 5 anys no hi hagut ocupació de les caixes refugi, caldrà canviar la seva localització.

d) En el cas de les caixes niu per a xoriguer i falcó pelegrí s'hauran d'instal·lar entre els mesos de gener-febrer atès que l'època de reproducció d'aquestes aus és de febrer a maig, i entre els mesos de juny i juliol es revisaran i es netejaran les caixes nius. Si en 5 anys no hi ha hagut ocupació de les caixes refugi, caldrà canviar la seva localització.

8. No es podran instal·lar tancaments de protecció i delimitació de les zones d'obra consistents en columnes de tub galvanitzat encaixades en bases de formigó o de plàstic reciclat que suportin malles d'ombra de color verd durant les actuacions de revegetació per evitar l'afecció de la pols de l'explotació, no és adequada atès l'impacte paisatgístic que suposa i que la vegetació estaria privada de part de la llum solar necessària per poder aconseguir una revegetació d'èxit per la restauració. Per tal d'evitar l'afecció de la pols es realitzaran recs antipols en els envoltants de les zones de revegetació i recs sobre la vegetació per eliminar la pols que pogués haver quedat sobre les seves fulles.

9. Atès que la massa d'aigua subterrània 2006M3 «Serra Grossa» és un aqüífer en mal estat quantitatiu i qualitatiu, i en risc per clorurs (concentració superior a 750 mg/L), s'haurà de substituir l'aigua del pou autoritzat per als recs per aigua regenerada ja que així s'evitarà el consum de l'aigua de l'aqüífer en mal estat quantitatiu i la intrusió salina i es reduirà el risc de regar amb aigües amb un contingut de clorurs elevat que podria suposar el fracàs de la revegetació del pla de restauració.

10. Perquè el procés de revegetació sigui el més efectiu possible i, es dugui a terme una bona integració paisatgística es considera necessari:

a) Que els plançons d'altura 0,3 m s'alternin en plançons de 0,5-1 m.

b) La instal·lació de protectors individuals ventilats per cada exemplar vegetal, que podran ser metàl·lics o de material biodegradable però no de polipropilè atès que aquests generen residus plàstics amb additius difícils de recollir i que queden amb contacte amb el sòl en forma de microplàstics. No s'utilitzarà cap tipus de repel·lent contra els herbívors.

c) Crear garangoles per retenir l'aigua de rec o de pluja.

d) No sembrar espècies vegetals al·lòctones ni invasores.

e) Establir les mesures necessàries per tal que els paràmetres finals de densitat i altura dels individus de les espècies arbustives projectats arribin, com a mínim, al 75% dels prevists en el pla de restauració.

f) La utilització de tècniques que garanteixin la supervivència de les espècies vegetals a llarg termini.

11. La finalització de cadascuna de les fases de restauració, s'haurà de justificar mitjançant un organisme de control acreditat (OCA) que compleixi el que disposa l'annex III del Reial Decret 975/2009, tal i com es recull al seu article 44.

12. En base al que estableix l'article 52.5 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, s'haurà d'informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

13. En relació amb el PVA:

a) Quan les emissions acústiques superin els llindars establerts en la normativa vigent s'adoptaran les mesures correctores necessàries per tal de reduir-los de manera immediata. Així mateix, els mesuraments de les emissions acústiques es realitzaran i es controlaran per part d'un OCA amb una periodicitat mínima anual. La distribució dels punts de mesura haurà de ser proporcional i representativa. En el cas que els valors obtinguts es trobin per damunt dels límits establerts per l'ordenança municipal i/o per la normativa vigent, el control passarà a ser mensual fins que hagi quedat justificat que els valors d'emissions tornen a estar per sota dels llindars legals establerts.

b) Pel que fa a l'estabilitat dels fronts d'explotació i dels talussos de restauració, el control serà mensual i després de períodes de pluges torrencials. Anualment es controlarà l'estat general de l'explotació que quedarà justificat amb l'elaboració d'informe específic signat per tècnic competent.

c) Respecte al control de la qualitat del medi hídric, la periodicitat de les analítiques físico-químiques de l'aigua subterrània haurà de ser cada 2,5 anys i hauran d'incloure la detecció i quantificació d'hidrocarburs i de metalls pesants.

d) El Pla de gestió de residus s'ha d'incorporar al PVA per tal de monitoritzar el seu seguiment amb els registres pertinents.

e) Realitzar un seguiment periòdic mensual de la revegetació per tal de prendre ràpidament les mesures corresponents (entre elles, substitució dels peus morts quan pertoqui) amb en el cas que la revegetació del pla de restauració no estigui obtenint els resultats prevists.

f) El seguiment de la integració paisatgística, també es realitzarà a partir dels fotomuntatges i les imatges 3D per fases de la restauració que permetran verificar si s'han assolit els objectius de cada fase sobre el terreny.

g) Respecte al control sobre la restauració de les àrees d'explotació fins la seva finalització i control del resultats de la revegetació:

g.1) Els controls visuals de la deposició de pols sobre la vegetació es realitzaran cada 15 dies.

g.2) Les inspeccions visuals periòdiques per a la corroboració que les operacions del pla de restauració es compleixen serà cada 6 mesos.

g.3) Els indicadors de presència d'espècies llenyoses característiques de pinar mediterrani serà de, com a mínim, del 80%, i la presència d'aus nidificants i quiròpters en les caixes niu/refugi i del calàpet en les basses someres, s'haurà de registrar al PVA.

g.4) En cas de detectar alguna espècie invasora vegetal en l'àmbit territorial del pla de restauració s'haurà de contactar amb el Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori perquè doni les indicacions adequades per dur a terme la seva eradicació.

h) S'haurà de registrar el volum de consum d'aigua utilitzada tant per l'explotació com a per a la restauració de la pedrera i el seu origen.

i) Haurà de quedar registre de cada episodi de rebliment: l'origen del material, el tipus de material (codi LER) i el volum dipositat i el lloc del dipòsit.

j) Les mesures destinades a la prevenció contra incendis forestals s'hauran d'incloure dins el PVA.

k) S'haurà d'incorporar el manteniment i el control periòdic de les basses d'aigua, de la seva vegetació i fauna colonitzadora associada amb una periodicitat de 6 mesos durant els 3 primers anys d'implantació i després de manera anual.

l) S'haurà d'incorporar un control de l'ocupació i manteniment de les caixes refugi i les caixes niu per aus i quiròpters.

m) Els informes del PVA s'emetran indicant totes les actuacions del PVA realitzades i totes les incidències produïdes i les mesures correctores aplicades.

n) En cas que l'aplicació de les mesures ambientals proposades no obtenguin un resultat desitjat, la revisió del PVA prevista en l'EIA haurà d'incloure noves mesures ambientals efectives amb els indicadors oportuns pel correcte control de la seva adopció.

14. En referència al pressupost de la modificació del projecte d'explotació i del pla de restauració de la pedrera de Can Orvay II, s'haurà d'incloure les partides pressupostàries corresponents al desmantellament de totes les instal·lacions de tractament de la pedrera i a l'execució del Pla de Vigilància Ambiental i el seguiment ambiental. En les partides pressupostàries del Pla de Vigilància Ambiental i el seguiment ambiental s'hauràn d'incloure també les despeses que suposarà l'aplicació de les mesures de potenciació faunística.

Així mateix, es recorda que:

1. De conformitat amb l'article 53 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, l'aprovació dels plans de restauració de pedreres en què es prevegi el rebliment amb residus de la construcció i la demolició o d'altres, ha de comptar amb un informe previ i vinculant, emès per l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears, que haurà d'establir els condicionants pertinents en l'àmbit de la seva competència.

Aquest informe previ i vinculant també serà necessari en l'actualització, revisió o modificació del pla de restauració si s'introdueix o modifica el rebliment de la pedrera mitjançant qualsevol tipus de residus.

L'ús efectiu de residus en una pedrera, amb el pla de restauració aprovat, ha de ser motiu, en cada cas de nova tipologia i/o origen dels residus, de comunicació prèvia de l'entitat o persona titular de la instal·lació a l'òrgan competent de residus.

2. El primer trimestre de cada any s'haurà de presentar un pla de tasques perquè l'autoritat minera competent ho aprovi amb un informe favorable d'una entitat col·laboradora de l'administració, tal i com s'estableix a l'article 44.c) de la Llei 10/2014.

3. En el cas que l'informe de l'OCA o de l'entitat col·laboradora de l'administració (ECA) respecte a la finalització de cada una de les fases de restauració no sigui favorable, l'autoritat minera haurà d'establir les actuacions immediates que corresponguin per assolir el compliment efectiu del pla de restauració.

4. Tal i com s'estableix a l'article 18.1 del Decret 61/1999, de 28 de maig, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears, la devolució de la fiança se formalitzarà per la DG d'Indústria previ informe de la CMAIB, sempre que els treballs de restauració hagin complert els objectius prevists al Pla de restauració.

5. Per a l'ús d'aigües regenerades, s'haurà de complir amb el Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

6. Atès que la zona presenta un nivell de la vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers moderat-alt, s'atendrà al que disposa l'article 2. (1) Normes específiques c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener.

7. S'haurà de complir amb el Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la llista i catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores, en la restauració vegetal.

8. Si el projecte supera el milió d'euros, d'acord amb l'article 33 del Decret Legislatiu 1/2020, d'avaluació ambiental de les Illes Balears, un auditor ambiental serà responsable de vigilar que es compleixi l'aplicació de les mesures preventives i correctores en totes les fases del projecte, a més de dur a terme el seguiment ambiental i l'elaboració dels informes ambientals del Pla de Vigilància Ambiental.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències en residus, urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris.

 

(Signat electrònicament: 20 de febrer de 2023)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias