BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 22 de desembre de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

A l'explotació li és d'aplicació la disposició transitòria segona (DT2ª) de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, referent al règim transitori d'obtenció de declaració d'impacte ambiental.

Per altra banda, l'article 12 de la Revisió del Pla Director Sectorial de Pedreres de les Illes Balears (aprovat mitjançant el Decret 61/1999, de 28 de maig) estableix que els Plans de Restauració de les pedreres requereixen informe preceptiu i vinculant de la Comissió Balear de Medi Ambient, actualment CMAIB.

Informació dels projectes

El promotor és Transportes Mifluser, S.L. i l'òrgan substantiu és la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. DG de Política Industrial. Servei de Mines. L'objecte dels projectes és la regularització de la pedrera segons les directrius establertes a la Disposició Transitòria 2ª de la Llei 10/2014, d'ordenació minera de les Illes Balears.

L'explotació s'ubica a la parcel·la 5, polígon 60, del terme municipal de Palma. S'accedeix des de l'autopista MA-19, pel desviament a s'Arenal sortint cap a la carretera del Cap Blanc, i en aquesta cap al Camí de Can Duran. La parcel·la compta amb una superfície total de 13.999 m², dels que 4.736 m² són susceptibles d'explotació.

L'activitat consisteix en l'extracció, tractament, trituració, classificació, apilament, ensacat i empaquetat del recurs miner extret que es correspon amb marès (eolianites amb intercalacions de nivells d'argiles) d'edat Quaternària, classificat dins la secció A de la Llei 22/1973 de Mines. L'extracció es realitza amb mitjans mecànics (retroexcavadora i pales carregadores), el tractament es duu a terme amb maquinària fixa de trituració, classificació i ensacat, de manera que l'establiment de benefici necessari està conformat per: planta de tractament, planta d'ensacat (dues línies) i ensacat de big-bags (sacs).

Can Seu forma Unitat d'Explotació amb Ses Praderes (461) de Llucmajor per Resolució de 18 d'agost de 2015, aquest fet fa que l'extracció del material de Can Seu es realitzi de manera discontínua ja que es tracta i ensaca: el material defectuós procedent de Ses Praderes, material extret de la pròpia Can Seu, però també d'altres pedreres com Son Garcias (Llucmajor), i en menor mesura (25%), material procedent d'altres explotacions. L'activitat compta amb autorització com a activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (exp. APCA-0399) i disposa de resolució d'inscripció APCA del grup C de data 25 de gener de 2017.

A la parcel·la s'ubiquen 4 edificacions: zona de magatzematge de combustible, zona d'estacionament amb coberta, nau principal i caseta d'obra mòbil (oficines), amb una superfície total construïda de 1.636 m². Com a instal·lacions auxiliars hi ha: caseta d'oficines, magatzem, instal·lacions d'higiene, caseta de quadre elèctric, dipòsit d'aigua potable i dos dipòsits de gasoil C de 5.000 litres/ud.

L'aigua s'obté per connexió a la xarxa municipal i les residuals s'aboquen a la xarxa de clavegueram. El subministrament elèctric és a través de companyia elèctrica i complementàriament amb grups electrògens. Així mateix, compta amb instal·lació d'aire comprimit que dona servei a l'equip d'ensacat.

L'horari de feina establert és de cinc dies a la setmana de 7:00 a 19:00 hores, dins aquest el de funcionament dels establiments de benefici és de 8:00 a 18:00 hores.

L'explotació es dissenya per zones i fases que es compatibilitzaran amb la restauració, la finalització de les tasques extractives es produirà a l'octubre de 2030. L'aprofitament del recurs és total.

Les dades d'explotació plantejades es mostren a la taula següent:

Fase	Cotes	Superfície (m²)	Volum (m³)	Termini (anys)
0	-	-	-	1
I	De 31 a 21 m	1.618,63	9.400,21	3
II	De 31 a 21 m	1.036,48	6.476,92	2
III	De 31 a 21 m	1.057,68	4.565,76	1,5
IV	De 31 a 21 m	1.023,34	4.557,11	1,5
Total		4736,13	25000	9

La fase 0 consistirà en adequar els apilaments existents per tal que les zones corresponents a les fases I i II quedin preparades per a la seva extracció. Addicionalment, la trituradora mòbil es baixarà a nivell de la plaça principal (uns 4 metres) i es realitzarà una cobertura vegetal de la façana frontal de la pedrera d'uns 4 m d'amplària.

A partir del segon any s'explotaran les fases I i II, i una vegada finalitzada, es procedirà a la seva restauració per rebliment a cota per un termini de 24 mesos i posterior revegetació, sempre abans de iniciar l'explotació de les fases III i IV que tindrà lloc a partir del any vuitè, amb les quals, una vegada explotades, s'actuarà de la mateixa manera. Pel que fa als paràmetres principals d'explotació, es planteja un únic banc de 10m d'alçada.

El rebliment es realitzarà de manera ascendent des de la cota base (21 m) fins a la cota de coronació (31 m aprox.), com a material s'emprarà l'inert de la mateixa explotació i inerts procedents d'excavacions, enderrocs o restes de materials d'obres que provenguin de plantes de reciclatge de RCDs i que resultin aptes.

Fet el reblit de cadascuna de les fases, la restauració comprendrà actuacions de:

- Obtenció de la morfologia final i del sistema de drenatge.

- Obtenció dels substrats edàfics (25-35 cm de gruixada).

- Sembres manuals d'espècies presents en la vegetació autòctona (50% de gramínies, 25% de lleguminoses, 15% d'herbàcies de recobriment i 10% d'arbustos i subarbustos).

- Plantacions d'espècies arbòries (1 arbre/16 m²) i arbustives o subarbustives (2 arbusts o subarbusts/16 m²), preferentment rebrotadores i de fruits carnosos com són l'ullastre (Olea europaea var sylvestris), el pi (Pinus halepensis), el garrover (Ceratonia síliqua) i la mata (Pistacia lentiscus).

Al darrer any de la fase III de restauració es realitzarà el desmantellament de les instal·lacions i edificacions associades. El pressupost total de restauració s'estima en 100.693,48€.

Els ritmes de l'activitat aniran segons la taula següent:

Fase	Termini (anys)	Fi fase	Volum extret (m3)	Sup. Afectada (m2)	Sup. Restaurada (m2)	Volum rebliment (m3)
0	1	2022	-		973,53
I-II E*	5	2027	15.877,13	2.655,11	-
I R*	2	2029	-		2.655,11	15.877,13
III-IV E	3	2032	9.122,87	2.081,02	-
II R	2	2034	-		2.081,02	9.122,87
III R	5	2039	-		9.279,11	27.788,61
Total	18		25.000	4.736,13	14.988,77	52.788,61

* (E: explotació – R: restauració)

2. Estudi d'impacte ambiental

Les alternatives valorades en relació al modelatge final han estat:

- Alternativa 0. Restauració sense intervenció: suposaria un estat de degradació que propiciaria la formació d'un espai semidesert, àrid i estèril amb escassa vegetació desenvolupada espontàniament.

- Alternativa 1. Escalonament amb escassa aportació de terra: consistent en realitzar un escalonament en bancals amb escassa aportació posterior de substrat edàfic, el que no permetria un bon desenvolupament de la vegetació. No es corregirien la major part dels impactes derivats de l'explotació.

- Alternativa 2. Escalonament amb reblit i modelització del terreny: contempla deixar com a element residual testimonial de la història minera el mur del front inferior vist, la paret vista afavorirà la nidificació d'ocells. A la resta de la superfície es durà a terme una remodelació amb material inert per tal d'adequar la resta de la morfologia a l'entorn.

- Alternativa 3. Reblit complet: similar a l'alternativa anterior però amb la dificultat afegida d'aconseguir el volum de material de rebliment complet i de poder fer el rebliment de forma simultània a l'explotació. Per contra, permetria corregir la majoria dels impactes de la fase d'explotació i que la integració amb l'entorn fossi major.

Pel que fa a les alternatives d'ús s'han valorat:

- Alternativa B1. Hàbitat natural: un cop obtinguda la remodelació del terreny es tractaria de dur a terme una revegetació mitjançant sembres i plantacions amb especies autòctones pròpies d'un ecosistema d'ullastrar que, a la seva banda, permetria recuperar una part dels hàbitats i espècies associades que varen desaparèixer durant l'explotació.

- Alternativa B2. Agrícola: similar a l'anterior amb la diferència que l'ús final dels terrenys seria bàsicament agrícola.

En base a la valoració i l'anàlisi de les 6 alternatives exposades, tenint en compte factors de caire tècnic, legals, econòmics i ambientals, l'estudi d'impacte conclou que la millor opció de restauració és la que es correspon amb un hàbitat natural (alternativa B1) sobre abancalament amb reblit i modelització del terreny (alternativa 2) la qual permetrà aconseguir, entre d'altres: una simulació de la successió natural, una integració geomorfològica, una integració cromàtica i textural, una valoració visual i una connectivitat ecològica.

L'inventari ambiental caracteritza els usos i activitats existents a l'entorn destacant l'existència de parcel·les cadastrals d'ús agrari, alguna construcció destinada a habitatge i una parcel·la annexa amb activitat industrial. En general la zona on s'ubica l'activitat té un caràcter periurbà i està marcada per l'existència de infraestructures (carreteres), indústries (altres pedreres), parcel·les agrícoles, edificacions rurals i residencials i nuclis urbans (Es Pil·larí o Platja de Palma).

Es descriu el medi abiòtic, biòtic, soci-econòmic i perceptiu, es realitza una valoració dels riscos i s'identifiquen, caracteritzen i valoren els impactes derivats de l'activitat, destacant com a negatius a la fase d'explotació els relacionats amb la morfologia del terreny, les emissions atmosfèriques o la incidència sobre el paisatge mentre que els positius estan relacionats amb els sectors econòmics; A la fase de restauració els negatius deriven també d'emissions atmosfèriques i els positius d'actuacions de revegetació, desmantellament d'infraestructures i d'instal·lacions auxiliars.

Es proposen mesures preventives entre les que destaquen les relacionades amb: inventari de l'arbrat afectat, la formació de pantalles vegetals perimetrals per retenir la pols, l'abocament de material des de alçades inferiors a 5 m, el trasllat de la planta de tractament mòbil a la plaça principal de la pedrera o l'ús d'aigües regenerades pel reg. Pel que fa a les correctores es proposen entre d'altres: el seguiment de les àrees d'inestabilitat, l'habilitació de zones de recollida, classificació i magatzematge de residus així com la seva gestió per part de gestor autoritzat, la disponibilitat de sorra o sepiolita en el cas d'abocaments accidentals de substàncies contaminants, els talussos de material de rebliment amb pendents que no permetin la generació de lliscaments, la redacció d'informe preliminar pel que fa a la situació del sòl, el control en la presència de conductes i dels processos de carstificació del material excavat, l'aprofitament de les aigües pluvials o regs periòdics amb aigües regenerades, etc.

El Programa de Vigilància Ambiental té com a objectiu garantir el compliment de les mesures preventives i correctores en base al control i seguiment de factors ambientals com són: el sòl, l'atmosfera, les aigües, els processos (riscos), la fauna i vegetació, la població, el paisatge i el patrimoni. La periodicitat en el control i seguiment serà variable en funció del tipus de factor (diari, mensual, trimestral, anual...etc) i el seu registre es materialitzarà amb l'emissió d'informes.

L'estudi sonomètric (setembre 2021) contempla les dues vies de circulació (Ma-6014 i Ma-19) que hi ha a l'entorn de l'autorització i conclou que, dels 6 punts que han estat objecte d'estudi, 4 tenen una afecció directa d'aquestes, mentre que la resta dels valors es consideren favorables, ja que es troben per davall del màxim d'immissió de referència a un entorn residencial (< 55 dBA) segons el RD 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Renou, referent a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

L'estudi d'incidència sobre el canvi climàtic fa un càlcul de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (CO₂) directes i indirectes i conclou que el projecte té un impacte molt reduït sobre el canvi climàtic, de manera que adoptant les mesures oportunes es pot considerar adaptat i poc vulnerable al canvi climàtic.

L'annex d'incidència paisatgística caracteritza el paisatge com totalment pla, amb antecedents agrícoles, molt antropitzat i amb una creixent pressió urbanística atesa la presència d'instal·lacions industrials, altres explotacions i habitatges.

Analitza la visibilitat del projecte i estudia la conca visual des de l'exterior de la pedrera qualificant la qualitat del paisatge extrínsec com a baixa, la capacitat d'absorció visual moderada i conclou amb una valoració global del projecte compatible amb el factor paisatge. S'inclouen imatges que simulen l'estat que tindrà l'explotació al llarg de les fases plantejades així com l'estat final previst.

3. Elements significatius de l'entorn del projecte

La totalitat de la parcel·la on s'ubica l'explotació té la qualificació de zona d'interès miner (ZIM). Segons el PTI de Mallorca la zona es correspon amb un àrea de transició d'harmonització (AT-H) i pertanyi a la unitat paisatgística UP-2 Xorrigo, Massís de randa, part sud de les Serres de Llevant i Puig de Bonany.

L'àmbit de l'activitat es localitza sobre la massa d'aigua subterrània 1814 M2 Sant Jordi, caracteritzada por trobar-se en mal estat segons el PHIB (2022-2027). La vulnerabilitat d'aqüífers a la zona (contaminació) es considera moderada i l'explotació s'ubica fora dels perímetres de zona de protecció de pous de proveïment a població.

4. Resum del procés d'avaluació

4.1 Tramitació

A l'explotació Can Seu li és d'aplicació la disposició transitòria segona (DT2ª) de la Llei 1/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, referent al règim transitori d'obtenció de declaració d'impacte ambiental.

El projecte objecte del present informe està inclòs al Grup 2 “Indústria extractiva” punt 1. “Pedreres: restauració i/o extracció” i al Grup 4 “Indústria siderúrgica i del mineral. Producció i elaboració de metalls” punt 15. “Plantes de tractament d'àrids i plantes de fabricació de materials de construcció” de l'Annex I “Projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental ordinària” del Text Refós de la llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2020 de 28 d'agost.

4.2 Fase d'informació pública i de consultes

Al BOIB núm.41, de data 25 de març de 2021 es realitza la informació pública de l'estudi d'impacte ambiental, actualització del projecte d'explotació i pla de restauració per a la regularització de l'explotació minera Can Seu (núm. 304) per un termini de trenta dies comptadors a partir de l'endemà de la publicació.

Durant l'exposició pública es van consultar les següents AAPP afectades:

Ajuntament de Palma.

Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori i Infraestructures.

DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Departament de Medi Natural:

Servei de Protecció d'Espècies.

Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

DG d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

DG de Recursos Hídrics. Servei d'Estudis i Planificació.

DG de Residus i Educació Ambiental. Servei de Residus i Sòls Contaminats.

DG de Salut Pública i Participació. Departament de Protecció de la Salut.

L'òrgan substantiu va indicar que a data 10 de juny de 2021, no té constància de la presentació d'al·legacions durant el tràmit d'informació pública.

Posteriorment, i arran d'informe tècnic d'esmena de deficiències, la CMAIB va trobar necessari que els projectes objecte d'informació pública, s'adequassin a les dades de la Resolució de regularització de 29 de novembre de 2016 i que el seu contingut fos conforme amb l'establert a l'article 15 de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears.

A la data del present informe s'han rebut informes de:

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de data 14 d'abril de 2021, conclou que el titular ha de sol·licitar a la DG d'Energia i Canvi Climàtic la modificació de la seva resolució d'inscripció o sol·licitar l'autorització com APCA del grup B, si s'escau per augment de capacitat de tractament.

- Consell de Mallorca. Servei d'Ordenació del Territori, de data 28 de juny de 2021, en sentit d'esmenar els punts relacionats amb: ampliar la barrera vegetal proposada, a tot el perímetre de l'explotació, aclarir incongruències entre els fotomuntatges i el pla del solar restaurat, projectes d'explotació i restauració conjunta entre les dues pedreres que formen la Unitat d'Explotació (Can Seu i Ses Praderes) i la necessitat de restringir l'extracció i tractament del recurs a mesos de l'any fora de la temporada turística atesa la seva ubicació.

- Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, de data 8 de juliol de 2021 en sentit de no inconvenient o consideració de rellevància en relació al risc d'incendi i a la gestió forestal.

- Servei d'Estudis i Planificació, de data 2 de febrer de 2022 en sentit favorable amb els condicionants de:

Mantenir els tipus d'explotació per mitjans mecànics.

Es prohibeix l'emmagatzematge i tractament d'hidrocarburs, de residus i de qualsevol altra substància potencialment contaminant dins la plaça de la pedrera.

No s'han realitzat consultes transfrontereres al no considerar-se necessari.

5. Consideracions tècniques

La fase 0 de restauració immediata, la durada de la qual s'estima en 1 any, no comporta cap superfície efectiva restaurada dins les dades del pla de restauració. No obstant això, a l'estudi d'impacte ambiental (documentació gràfica) s'identifica com a FR 0 una franja al sud-oest de l'autorització consistent en la realització d'una cobertura vegetal de uns 4 m d'amplària i 973,53 m² de superfície revegetada.

La restauració planteja un rebliment del buit excavat que es durà gairebé a cota original a les zones sud-est, sud-oest i nord-oest, mentre que a la banda nord-est es planteja deixar el talús vertical residual existent d'alçada variable entre els 10 i 6 metres, segons la planimetria.

Segons l'estudi d'estabilitat aquest talús vertical està conformat principalment per calcarenites d'origen eòlic (eolianites) amb un nivell d'argiles, sorres i graves (2 m de gruixada) i coronat per una capa de terra vegetal (0,50 cm).

Dins la caracterització de l'estabilitat es fa constar, entre d'altres, que:

El nivell d'argiles (interpretat com a paleosòl) és susceptible de caigudes de graves i "bolos" així com de sofrir processos d'erosió diferencial respecte de la unitat C (eolianites) dins la que es troba inclòs. Els talussos excavats en aquest nivell d'argiles (unitat CL-GC) es consideren inestables.

Talussos excavats en la unitat T (terra vegetal) es consideren inestables.

Talussos excavats en la unitat C es consideren estables front a trencaments planars en el moment de realització de l'estudi (agost 2022).

Quant a l'estabilitat del rebliment projectat, l'estudi realitzat (setembre 2021) justifica que els rebliments projectats a peu de banc de 10 m d'alçada i angle de 35º (inferior a l'angle de fregament interior del material de rebliment) són estables ja que el factor de seguretat obtingut és FS > 1,2 complint així amb l'establert per la ITC 07 1 03.

En aquest sentit cal assenyalar que, un cop realitzat el rebliment de la fase 1 de restauració s'iniciarà l'extracció de les fases 3 i 4 d'explotació el que suposa, segons la planimetria i els fotomuntatges aportats, la creació de talussos de rebliment verticals de 10 m d'alçada, l'estabilitat dels quals no ha estat justificada.

Pel que fa al tipus de material previst per al rebliment es projecta l'ús de: restes de material inert explotat a la pedrera, material procedent d'excavacions, enderrocs o restes de material d'obres que provinguin de plantes de reciclatge de RCDs i els mateixos RCDs procedents de l'enderroc d'edificacions existents a la pedrera. S'estima un volum de rebliment total de 52.788,61 m³ dels que aproximadament el 50% es projecta a la darrera fase de restauració (Fase III).

En relació als fluxos de material de restauració cal tenir en compte que:

Les restes de material explotat a la pedrera (estèrils) no estan inclosos dins l'àmbit d'aplicació de la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular. No obstant això, al projecte d'explotació s'indica que l'aprofitament és total.

El material procedent d'excavacions és el que, segons l'ordre APM/1007/2017, es correspon amb el codi LER 17 05 04 (materials naturals excavats). L'esmentada ordre estableix que a les persones físiques o jurídiques que realitzen activitats de valorització amb aquests materials hauran de complir les obligacions establertes a l'article 5.

Pel que fa a l'ús de residus de construcció i demolició (RCD) que suposin una activitat de valorització es requereix d'autorització prèvia de l'òrgan competent en matèria mediambiental de la CCAA en base a l'establert a l'article 8 del RD 105/2008, pel qual es regula la producció i gestió de residus de construcció i demolició i sense perjudici que, pels RCDs que s'hagin produït dins la mateixa pedrera per la demolició de les edificacions existents, els sigui d'aplicació l'article 9 de l'esmentat RD.

En base a les imatges aportades (octubre de 2021), les quals mostren l'estat de l'explotació al llarg de les fases projectades, el desmantellament d'establiment de benefici i d'instal·lacions associades (edificacions), es produirà durant la fase II de restauració, ja que una vegada finalitzada s'observa que no hi ha cap evidència física d'aquests elements. Fins i tot, la zona ocupada per les actuals edificacions es mostra ja en un estadi de revegetació molt avançat.

No obstant l'anterior, l'addenda redactada al juliol de 2021 per tal d'ajustar el volum i els terminis a la resolució de regularització, fa constar que una vegada finalitzada l'extracció del material, l'activitat continuarà amb el tractament de material que procedeix de l'explotació Ses Praderes amb la que forma Unitat d'Explotació (UE). Aquesta fase final d'activitat tindrà una durada de 5 anys de manera que la retirada i desmantellament de les instal·lacions es produirà al darrer any.

De l'exposat s'extreu que no hi ha correspondència entre les imatges i el redactat al projecte, al manco pel que respecta al moment del desmantellament.

Respecte de l'explotació Ses Praderes, la Resolució de novembre de 2016 per la qual es regularitzen les dades de l'activitat estableix la data de fi de l'autorització a l'octubre de 2094.

En aquest sentit, es considera més sostenible des del punt de vista ambiental, per tal de reduir emissions derivades del trànsit de vehicles pesats i no interferir en les actuacions i l'èxit de la restauració projectada que, una vegada s'hagi exhaurit el volum del recurs previst al projecte d'explotació, l'establiment de benefici i les instal·lacions associades siguin desmantellades o, en el seu cas, traslladades a l'altra autorització minera amb la que forma unitat d'explotació.

Pel que fa a l'estat final previst de l'espai afectat:

No es considera oportuna, per motius de seguretat i d'integració paisatgística, l'actuació contemplada al pla de restauració consistent en deixar com a romanent de l'activitat extractiva el talús existent al front nord-est. La justificació donada al respecte és que sigui un testimoni de la història minera de la zona i que també afavoreixi la nidificació d'ocells.

La densitat d'espècies arbòries i arbustives en les actuacions de revegetació (simulacions) es considera excessiva i poc integradora tenint en compte tant l'entorn que envolta l'activitat, com l'ús que els terrenys varen tenir abans de l'activitat extractiva, consistent bàsicament en camps de conreu.

En relació a la possible afecció a l'estat de la massa d'aigua subterrània a l'informe del Servei d'Estudis i Planificació es fa constar que, segons les dades de la DG de RRHH s'estima que el nivell freàtic es troba entre les cotes de 0,5 msnm i +1,5 msnm. El fet que es projecte explotar fins la cota 21 msnm, suposa quedar uns 20 m per damunt del nivell freàtic, això juntament amb el rebliment posterior projectat es considera que minimitzarà el risc de contaminació de la massa d'aigua.

Pel que fa a les actuacions de tractament a l'establiment de benefici (planta de tractament, planta d'ensacat i ensacat de big-bags), cal indicar que als projectes consten dades de l'extracció mitjana anual, unes 6.875,00 tones, però no de la seva capacitat de tractament actual. Cal tenir en compte que l'explotació disposa d'autorització APCA del grup C (exp. APCA-0399) corresponent a una capacitat de tractament ≤ 200.000 tones/any. No obstant això, al projecte d'explotació consta que el principal material de tractament s'obté de la mateixa pedrera o de Ses Praderes, Son Garcias o d'altres (un 25%).

En base a l'anterior es considera oportú que, abans de continuar amb l'activitat de l'establiment de benefici, es confirmi per part de la propietat si la seva capacitat de tractament actual es correspon amb la de l'autorització APCA del grup C o si per contra cal modificar-la o sol·licitar de nova (APCA grup B) per possible augment de la capacitat de tractament.

6. Conclusions

Per tot l'anterior es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte d'explotació i pla de restauració de la pedrera Can Seu (núm. 304), polígon 60, parcel·la 5, del T.M Palma, atès que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius sobre el medi ambient, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives previstes a l'estudi d'impacte ambiental (setembre 2020), a l'estudi d'incidència sobre el canvi climàtic (juliol 2021) i a l'estudi de vulnerabilitat davant riscos d'accidents greus o catàstrofes (maig 2021) tots ells signats per Maria del Mar Janer Mulet (biòloga) i els condicionants següents:

1. La fase 0 de restauració immediata inclourà espècies arbustives i arbòries autòctones de baix requeriment hídric, morfologia frondosa i densitat suficient per tal d'esmorteir els efectes de la pols i els renous derivats de l'activitat. Els individus arboris tindran una altura mínima de 1,5 metres a la zona que limita al camí de Can Duran. La barrera haurà de mostrar continuïtat amb la resta de les fases de restauració projectades.

2. El pla de restauració haurà d'incorporar les actuacions necessàries per tal que el rebliment projectat arribi a la cota original a tot l'àmbit de l'autorització minera. Conseqüentment, les actuacions de revegetació posterior també hauran de contemplar tot l'àmbit autoritzat.

3. El gruix de la capa de terra vegetal o substrat edàfic s'haurà d‘ajustar a les determinacions del material de rebliment previst.

4. L'inici de les fases 3 i 4 d'explotació es condiciona a: el compliment de finalització de la fase I de restauració, la justificació de l'estabilitat dels talussos verticals o sub-verticals de 10 m d'alçada que, segons la planimetria aportada, es crearan al material de rebliment, i a la justificació de disponibilitat del volum d'inert necessari per dur a terme la restauració projectada a les fases II i III.

5. L'ús de residus de construcció i demolició (RCD) es condiciona al compliment de l'establert al RD 105/2008, d'1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

6. L'ús d'inerts procedents d'excavacions (codi LER 17 05 04. Materials naturals excavats) es condiciona al compliment de l'establert a l'Ordre APM/1007/2017.

7. El desmantellament dels establiments de benefici i instal·lacions associades, es durà a terme una vegada finalitzades les tasques d'explotació corresponents a les fases III i IV.

8. La densitat d'espècies previstes al pla de restauració haurà d'anar acord amb les existents a les masses arbòries/arbustives de l'entorn circumdant. S'exceptuen d'aquest condicionant les que conformen la barrera vegetal perimetral.

9. Abans de continuar amb el processament del material a l'establiment de benefici, el promotor haurà de confirmar amb l'òrgan competent de l'autorització APCA, si la capacitat actual o prevista es correspon al grup C o si per contra cal modificar l'autorització actual al grup B per possible augment en la capacitat de tractament.

10. Els regs periòdics associats a la reducció de la pols i a les actuacions de revegetació s'hauran de realitzar amb aigües regenerades.

11. Les emissions acústiques s'hauran de mantenir dins els llindars establerts per la normativa vigent.

12. Les edificacions han de complir les condicions d'integració paisatgística i ambiental previstes al punt 1, apartat a) de la norma 22 del PTIM.

13. Segons l'informe del Servei d'Estudis i Planificació de 2 de febrer de 2022:

- S'haurà de mantenir els tipus d'explotació per mitjans mecànics.

- Es prohibeix l'emmagatzematge i tractament d'hidrocarburs, de residus i de qualsevol altra substància potencialment contaminant dins la plaça de la pedrera.

14. Les possibles pròrrogues del dret miner hauran de ser sotmeses a nou procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

15. En base a l'establert a l'article 52.2 de la Llei 21/2013, s'haurà d'informar a la CMAIB respecte a la finalització de cadascuna de les fases de restauració projectades a fi de realitzar les comprovacions que es consideren necessàries per tal de verificar el compliment del condicionat de la DIA.

Es recorda que:

1. De conformitat amb l'article 53 de la Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears, l'aprovació dels plans de restauració de pedreres en què es prevegi el rebliment amb residus de la construcció i la demolició o d'altres, ha de comptar amb un informe previ i vinculant, emès per l'òrgan competent en matèria de residus del Govern de les Illes Balears.

Aquest informe previ i vinculant també serà necessari en l'actualització, revisió o modificació del pla de restauració si s'introdueix o modifica el rebliment de la pedrera mitjançant qualsevol tipus de residus.

L'ús efectiu de residus en una pedrera, amb el pla de restauració aprovat, ha de ser motiu, en cada cas de nova tipologia i/o origen dels residus, de comunicació prèvia de l'entitat o persona titular de la instal·lació a l'òrgan competent de residus.

2. L'ús d'inerts externs per al rebliment que provinguin de residus de construcció-demolició (RCDs), desmunts i terres no contaminades, s'haurà de comunicar al Consell Insular de Mallorca tal com estableix la disposició addicional 3a del Pla Director Sectorial per a la Gestió de Residus de Construcció-Demolició, Voluminosos i Pneumàtics Fora d'Ús de l'Illa de Mallorca (BOIB núm. 141 de 23 de novembre de 2002), encara vigent, tal com estableix la disposició derogatòria 2a del vigent Pla Director sectorial de Residus No Perillosos de l'Illa de Mallorca (PDSRNPMA, BOIB núm. 81 de 18 de juny de 2019).

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències en residus, urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i les autoritzacions o informes necessaris.

 

(Signat electrònicament: 17 de febrer de 2023)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias