BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 16 de novembre de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

1. Documentació

-En data 30 de novembre de 2015, té entrada (RE núm. 35590/15) ofici tramesa de la DG de Política Industrial adjuntant informe sobre les actuacions realitzades segons la Disposició Transitòria Primera de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears de l'explotació minera Can Xorret, número 489, signada en data 5 de novembre de 2015 pel cap del Servei de Mines.

-En data 19 de setembre de 2016, té entrada (RE núm. 20643/16) ofici tramesa del Servei de Mines informant sobre l'inici de l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'explotació Can Xorret en base a l'article 39.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, i adjuntant als efectes oportuns la següent documentació:

1.Còpia BOIB núm. 17 de 4 de febrer de 2016

2.Còpia dels oficis de consulta a les Administracions previsiblement afectades

a.Consell de Mallorca. Departament de Territori

b.Conselleria de Medi Ambient. Agricultura i Pesca. DG d'espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Protecció d'Espècies i Servei de Planificació.

c.Conselleria de Medi Ambient. Agricultura i Pesca. DG de Recursos Hídrics. Servei d'Estudis i Planificació i Servei d'Aigües Superficials.

d.Ajuntament de Felanitx

3.Informe del Servei de Protecció d'Espècies de data 16 de març de 2016.

4.Informe del departament d'urbanisme de l'Ajuntament de Felanitx de data 17 de març de 2016.

5.Informe de la DG de Recursos Hídrics. Servei d'Aigües Superficials de data 30 de març de 2016.

6.Al·legacions presentades per Juan Manresa en data 10 de març de 2016.

7.Al·legacions presentades per Jaume Canals en data 15 de març de 2016.

8.Ofici tramesa de documentació a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en relació a les dades cadastrals de les parcel·les 111 i 149.

9.Escrit de D. Oliver Zimmermann, en representació de l'empresa Aglomerats de Felanitx, S.A. presentat en data 9 de setembre de 2016 com a document resposta a les al·legacions rebudes.

10.Sol·licitud d'inici del tràmit d'avaluació d'impacte ambiental presentada el 9 de setembre de 2016 per D. Jaime Fernández com a director facultatiu.

11.Còpia del projecte en paper:

i. Document de la DT1ª apartat 6.a) de la Llei 10/2014. Adequació del projecte de la pedrera Can Xorret (489), signat en data setembre de 2015 per Juan Antonio Vives y Jaime Fernández (enginyer de mines).

ii. Adequació del projecte de la pedrera Can Xorret (489). Adequació del Pla d'explotació, signat en data setembre de 2015 per Jaime Fernández.

iii. Adequació del projecte de la pedrera Can Xorret (489). Adequació del Pla de restauració, signat en data setembre de 2015 per Jaime Fernández.

iv. Adequació del projecte de la pedrera Can Xorret (489). Plànols del projecte d'explotació i del pla de restauració, signats en data setembre de 2015 per Jaime Fernández.

v. Estudi d'impacte ambiental. Adequació del Projecte de la pedrera Can Xorret, signat en data setembre de 2015 per Juan Antonio Vives y Jaime Fernández.

12.Documento resposta a les al·legacions en relació a l'estudi d'impacte ambiental, signat per Gerardo Costea (biòleg), Juan Antonio Vives y Jaime Fernández, sense constar la data de la signatura.

Al citat ofici el Servei de Mines fa constar que, a data 15 de setembre de 2016, no té constància de la presentació de més al·legacions durant el tràmit d'exposició pública del projecte de l'explotació de referència.

-En data 17 d'octubre de 2016, tenen sortida (RS núm. 16923-16924/16) oficis dirigits al representant de l'empresa promotora en relació al requeriment d'esmena de documentació (resguard de pagament de taxa) i al Servei de Mines informant-li del requeriment fet al promotor.

-En data 27 d'octubre de 2016, té entrada (RE núm. 24348/16) escrit de la direcció facultativa adjuntant, als efectes oportuns, resguard del pagament de la taxa.

-En data 16 de novembre de 2016, té sortida (RS núm. 18543/16) ofici de reiteració de consulta i petició d'informe dirigida al Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca.

-En data 23 de novembre de 2016, té entrada (RE núm. 26499/16) ofici tramesa del Servei de Mines adjuntant, als efectes oportuns, comunicat en relació a la no afecció sobre àrees de prevenció de risc d'esllavissaments emesa per la CMAIB.

-En data 30 de novembre de 2016, té sortida (RS núm. 19493/16) ofici tramesa sobre la viabilitat jurídica del projecte dirigit al Servei de Mines adjuntant, als efectes oportuns, consulta signada en data 22 de novembre de 2016 per la cap de secció de la CMAIB i el cap de departament d'avaluacions ambientals.

-En data 2 de maig de 2017, té entrada (RE núm. 9727/17) ofici tramesa de la DG de Política Industrial adjuntat, als efectes oportuns, informe del Departament jurídic en relació a la viabilitat del projecte de regularització signat en data 18 d'abril de 2017.

-En data 9 de juny de 2017, té entrada (RE núm. 13381/17) ofici tramesa de la Direcció Insular de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca adjuntat informe tècnic signat en data 7 de juny de 2017.

-En data 14 de juliol de 2017, té entrada (RE núm. 16234/17) ofici tramesa del Servei de Mines adjuntant, als efectes oportuns, Resolució del conseller de Treball, Comerç i Indústria de finalització del procediment de regularització de la DT1 i arxiu de l'expedient 2015/24712 corresponent a l'explotació minera Can Xorret, 489 signada en data 28 de juny de 2017.

-En data 25 de juliol de 2017, tenen sortida (RS núm. 11390/17 i 11393/17) oficis tramesa de Resolució del President de la CMAIB de finalització de l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'expedient núm.169A/2016 de data 19 de juliol de 2017, dirigits al representant d'Aglomerats Felanitx i al Servei de Mines.

-En data 23 d'agost de 2017, té entrada (RE núm. 18990/17) ofici tramesa del Servei de Mines adjuntant escrit en resposta a la sol·licitud de paralització de l'activitat de restauració de la pedrera Can Xorret emesa pel cap del Servei de Mines en data 27 de juliol de 2017.

-En data 12 de setembre de 2017, té entrada (RE núm. 20330/17) escrit de D. Oliver Zimmermann Hallensleben com a representant d'Aglomerats Felanitx, dirigit al Ple de la Comissió de Medi Ambient.

-En data 31 d'octubre de 2017, té sortida (RS núm. 16180/17) ofici de requeriment d'acreditació de representació en relació al recurs potestatiu de reposició interposat per Oliver Zimmermann.

-En data 31 d'octubre de 2017, té sortida (RS núm. 16181/17) ofici tramesa dirigit al Servei de Mines en relació al recurs potestatiu de reposició interposat per Oliver Zimmermann.

-En data 9 de novembre de 2017, té entrada (RE núm. 25561/17) escrit d'acreditació de la representació en relació al recurs potestatiu de reposició.

-En data 23 de gener de 2018, té entrada (RE núm. 1577/18) escrit de D. Oliver Zimmermann dirigit al Ple de la CMAIB.

-En data 25 de gener de 2018, prèvia proposta del subcomitè tècnic de data 18 de gener, el Ple de la Comissió de Medi Ambient va acordar desestimar el recurs de reposició interposat per Oliver Zimmermann en representació de Aglomerados de Felanitx, SA contra la resolució de 19 de juliol de 2017 del president de la CMAIB, de finalització de l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'expedient núm. 169A/2016.

-En data 29 de gener de 2018, té sortida (RS núm. 1454/18) ofici tramesa del certificat d'Acord del Ple de la CMAIB emès pel Secretari del Ple i dirigit a Aglomerados Felanitx, SA als efectes escaients.

-En data 31 de gener de 2018, té sortida (RS núm. 1595/18) ofici tramesa del certificat d'Acord del Ple de la CMAIB emès pel Secretari del Ple i dirigit l'òrgan substantiu als efectes escaients.

-En data 22 de març de 2021, té entrada (identificador VALIB núm. 6288) Resolució del conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica per la qual s'acorda l'execució de la Sentència núm. 107/2021 de 15 de febrer, del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en les actuacions del procediment ordinari núm. 0234/2018, atès el recurs contenciós interposat per la mercantil Aglomerats Felanitx, SL.

-En data 6 de maig de 2022, té entrada (identificador VALIB núm. 98403) ofici de l'òrgan substantiu en relació a l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'adequació del projecte de la pedrera Can Xorret, adjuntat als efectes oportuns la següent documentació:

+BOIB núm. 60 de 8 de maig de 2021 referent a la informació pública de l'estudi d'impacte ambiental, projecte d'adequació de l'explotació i pla de restauració de l'explotació minera Can Xorret núm. 489.

+Sol·licitud d'inici (model normalitzat) d'avaluació d'impacte ambiental ordinària per part del promotor de data 25 d'abril de 2022, sense constar signatura.

+Adecuación del proyecto de la cantera Can Chorret (489). Adecuación del Plan de explotación, signat en data setembre de 2015 per Jaime Fernández (enginyer de mines)

+Adecuación del proyecto de la cantera Can Chorret (489). Adecuación del Plan de restauración, signat en data setembre de 2015 per Jaime Fernández.

+Adecuación del proyecto de la cantera Can Chorret (489). Planos de los planes de explotación y restauración, signats en data setembre de 2015 per Jaime Fernández.

+Estudio de impacto ambiental. Adecuación del proyecto de la cantera Can Chorret (489), signat en data setembre de 2015 per Jaime Fernández i Juan Antonio Vives (enginyer agrònom).

+Plan de abandono, signat en data 20 de juliol de 2015 per Jaime Fernández.

+Documento de Seguridad y Salud

+Documento de la DT1ª apartado 6.a) de la Ley 10/2014, signat en data setembre de 2015 per Jaime Fernández i Juan Antonio Vives.

+Documento de respuesta a las alegaciones en relación al EsIA, signat per Juan Antonio Vives i Gerardo Costea (biòleg), sense constar data de la signatura.

+Oficis de sol·licitud d'informe a les següents administracions previsiblement afectades:

- Ajuntament de Felanitx

- DG d'Energia i Canvi Climàtic. Secció Contaminació Atmosfèrica

- DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Departament de Medi Natural. Servei de Protecció d'Espècies, Servei de Planificació i Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl.

- DG de Recursos Hídrics. Servei de Cens d'Abocaments i Concessions d'Aigües Superficials.

- DG de Residus i Educació Ambiental. Servei de Residus i Sòls Contaminats.

- DG de Salut Pública i Participació. Departament de Protecció de la Salut.

- Consell de Mallorca. Departament de Territori i Infraestructures.

+Informes rebuts de:

- Servei de Residus i Sòls Contaminats de data 29 de novembre de 2021.

- Servei de Protecció d'Espècies de data 22 de juny de 2021.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera de data 31 de maig de 2021.

- Servei de Salut Ambiental de data 26 d'agost de 2021.

- Consell de Mallorca. Servei d'Ordenació del Territori de data 17 de juliol de 2021.

+Contestació per part de promotor a l'informe del Servei de Canvi Climàtic aportant la següent documentació:

- Anexo eficiencia energética y gases de efecto invernadero, signat en data abril de 2022 per Jaime Fernández Homar (enginyer de mines).

- Memòria sobre contaminació atmosfèrica cantera Can Xorret (489).

+Contestació per part de promotor a l'informe del Servei de Salut Ambiental, de data abril de 2022.

23. En data 30 de juny de 2022, té sortida (identificador VALIB núm. 114303) sol·licitud d'inviabilitat jurídica del projecte d'adequació i restauració de l'explotació minera Can Xorret feta per part de l'òrgan ambiental a l'òrgan substantiu.

24. En data 20 de juliol de 2022, té entrada (identificador núm. 119816) informe del Servei de Mines de data 19 de juliol de 2022 en relació a la viabilitat del projecte.

25. En data 1 d'agost de 2022, té entrada (identificador VALIB núm. 122206) escrit de l'Ajuntament de Felanitx de 28 de maig de 2012, aportat per l'òrgan substantiu informant sobre l'ordenació de paralització i clausura de l'activitat.

26. En data 18 d'agost de 2022, té sortida (identificador VALIB núm. 123697) sol·licitud d'informe dirigida al Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

27. En data 30 d'agost de 2022, té entrada (identificador VALIB núm. 126603) ofici tramesa del Servei de Gestió del DPH adjuntant informe tècnic signat en data 2 d'agost de 2022.

28. En data 1 de setembre de 2022, té entrada (identificador VALIB núm. 127227) ofici tramesa del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera adjuntant informe tècnic signat en data 30 d'agost de 2022.

29. En data 6 de setembre de 2022, té entrada (identificador VALIB núm. 128043) ofici tramesa de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat adjuntant informe tècnic del Servei de Gestió Forestal i Protecció de Sòl signat en data 28 de juliol de 2022.

30. En data 27 d'octubre de 2022, té entrada (núm. REGAGE22e00048350026) escrit d'al·legacions signat pel representant de l'empresa promotora.

2. Antecedents

1. En data 24 d'abril de 1992 consta Resolució d'autorització de l'aprofitament de recurs miner (secció A) de la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines. La superfície autoritzada a explotar és de 93.600 m² i el termini de 30 anys.

2. En data 11 de maig de 2011 consta escrit de l'Ajuntament de Felanitx dirigit a l'òrgan substantiu informant sobre la paralització de la pedrera Can Xorret atès que no compta amb la corresponent llicència municipal d'obertura i funcionament que habiliti l'exercici de l'activitat.

3. En data 22 de desembre de 2015 es signa Resolució del Conseller de Treball, Comerç i Indústria per la qual s'aprova el pla d'abandonament, exclusivament de la fase d'extracció de l'explotació Can Xorret (núm. 489). A l'esmentada consta que l'estat de l'autorització minera és en restauració.

4. En data 22 de novembre de 2016, atesa la documentació que va ser presentada a l'objecte d'iniciar la tramitació ambiental de l'explotació Can Xorret, la CMAIB requereix a l'òrgan substantiu que es pronuncií respecte la viabilitat jurídica del projecte de regularització presentat: "Adecuación de los proyectos de explotación y restauración de la cantera Can Xorret (489)".

5. En data 18 d'abril de 2017, el Servei Jurídic de la DG de Política Industrial emet informe on conclou el següent:

a. Que no és aplicable la Disposició Transitòria Primera de la LOMIB al cas que ens ocupa atès que, en opinió de qui subscriu, les discrepàncies a regularitzar o actualitzar fan referència a les que hi hagi entre l'autorització d'explotació i la realment executada i al fet de que aquesta hagi excedit, per exemple, la superfície o volum de l'autorització, es a dir que implica que hi hagi explotació i que aquesta sigui superior a l'autoritzada. En el nostre cas les labors d'extracció es troben paralitzades des de l'any 2009, per quant no disposaven de llicència de l'Ajuntament i tampoc té autorització minera per extreure des de l'any 2015, data de l'aprovació del pla d'abandonament i que tan sols permet la restauració, d'acord amb el pla aprovat inicialment.

b)Que d'acord amb la Disposició Transitòria Segona, el pla de restauració aprovat, s'hauria de sotmetre als tràmits adients per a l'obtenció de la declaració d'impacte ambiental favorable, ja que no disposa d'aquesta.

c)Que no és viable jurídicament el projecte "Adecuación de los proyectos de explotación y restauración de la Cantera Can Chorret (489)", ja que preveu explotar una superfície de 32.373 m², amb un volum de 716.800 m³ i un termini de 30 anys, la qual cosa generaria – atès que no es pot regularitzar per la Disposició Transitòria Primera – l'aplicació de la regla general de l'article 16.1 de la Llei 10/2014 (LOMIB), i l'article 22 de la Llei 1/1999, que prohibeix l'obertura de noves pedreres dins ANEI.

6. En data 28 de juny de 2017 es signa Resolució del Conseller de Treball, Comerç i Indústria per la que es declara finalitzat el procediment de regularització de la DT1, de la Llei 10/2014 i l'arxiu de l'expedient.

7. En data 19 de juliol de 2017 es signa Resolució del President de la CMAIB referent a la finalització de l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'expedient núm. 169A/2016, en relació al projecte d'adequació dels projectes d'explotació i restauració de la pedrera Can Xorret (489), TM Felanitx.

8. En sessió de 25 de gener de 2018 el Ple de la CMAIB acorda desestimar el recurs de reposició interposat per Oliver Zimmermann, en representació de Aglomerados Felanitx, SA contra la resolució de 19 de juliol de 2017 del President de la CMAIB de finalització de l'avaluació d'impacte ambiental ordinària de l'expedient núm. 169A/2016.

9. En data 9 de març de 2021 es signa Resolució del Conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica per la qual s'acorda l'execució de la Sentència núm. 107/2021 de 15 de febrer, del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en les actuacions del procediment ordinari núm. 0234/2018, atès el recurs contenciós interposat per la mercantil Aglomerados Felanitx. A l'esmentada es dicta la següent:

1. Executar la Sentència núm. 107/2021 de 15 de febrer del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Procediment Ordinari núm. 0234/2018, la part dispositiva de la qual té la redacció següent:

PRIMER.- ESTIMAR parcialment el present recurs contenciós administratiu.

SEGON.- DECLARAR inadequats a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats els quals ANUL·LEM.

TERCER.- DESESTIMEN la pretensió referida a declarar ara que el projecte de regularització és adequat. Acordem, i així ho ORDENEM a la demandada, a què tramiti i examini el projecte de regularització presentat per l'actora, l'entitat Aglomerados de Felanitx S.L., de l'expedient corresponent a l'explotació minera Can Xorret (núm. 489), i a què es pronuncií sobre el mateix en ordre, tan sols, a la qüestió de fons.

QUART.- No fem imposició de costes processals. Cadascuna de les parts abonar``a les causades a la seva instància i les comunes per meitat.

Contra la present hi cap recurs de cassació per a davant el Tribunal Suprem en el termini de 30 dies comptador des del següent a la notificació de la sentència i conforme als requisits de forma contemplats als articles 86 i següents de la Llei jurisdiccional......

2. Instar a la Direcció General competent en matèria de mines la iniciació del procediment de regularització en els termes prevists a la sentència.

3. Notificar la present Resolució a la representació de la mercantil Aglomerados de Felanitx, SL.

10. En data 19 de juliol de 2022, el Servei de Mines emet informe en relació a la consulta plantejada novament per l'òrgan ambiental quant a la viabilitat jurídica del projecte presentat, on conclou entre d'altres que:

El que està sotmès a un procediment d'autorització no és la situació actual de l'explotació, sinó el projecte presentat per regularització.

Que la sentència no es pronuncia sobre si el projecte presentat per Aglomerados Felanitx SL és adequat, però sí reconeix el dret a què es tramiti i examini el projecte de regularització presentat per l'actora, corresponent a l'explotació minera Can Xorret (núm. 489), i a què us pronuncií sobre el mateix en ordre, tan sols, a la qüestió de fons.

L'òrgan substantiu i ambiental estan obligats per aquesta sentència a tramitar el projecte.

3. Tramitació

D'acord amb l'exposat i amb la naturalesa del projecte, aquest es troba inclòs a l'Annex I, Grup 2. Indústria Extractiva, a) Pedreres: restauració i/o extracció de la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d'avaluacions d'impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears.

A l'explotació li és d'aplicació la disposició transitòria primera (DT1ª) i segona (DT2ª) de la Llei 10/2014, d'1 d'octubre, d'ordenació minera de les Illes Balears, referent al procediment per actualitzar i regularitzar els drets miners i al règim transitori d'obtenció de declaració d'impacte ambiental.

Arran de la sentència núm. 107/2021 de 15 de febrer del TSJIB la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica en data 8 de maig de 2021 (BOIB núm. 60) va sotmetre, en base a la Llei 9/2018 de 5 de desembre per la qual es modifica la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental i, el Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears, a informació pública l'Estudi d'impacte ambiental, Projecte d'adequació de l'explotació i Pla de restauració de l'explotació minera Can Xorret núm. 489, que prèviament ja havia estat exposat en data 4 de febrer de 2016 (BOIB núm. 17).

Simultàniament a la informació pública de maig de 2021, l'òrgan substantiu ha realitzat consultes a les següents administracions afectades:

- Ajuntament de Felanitx

- Consell Insular de Mallorca. Departament de Territori i Infraestructures.

- DG d'Energia i Canvi Climàtic. Secció de Contaminació Atmosfèrica.

- DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Medi Natural. Servei de Protecció d'Espècies. Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, i Servei de Planificació.

- DG de Recursos Hídrics. Servei de Cens d'Abocaments i Concessions d'Aigües Superficials.

- DG de Residus i Educació Ambiental. Servei de Residus i Sòls Contaminats.

- DG de Salut Pública i Participació. Departament de Protecció de la Salut.

En data 5 d'octubre de 2022 es signa informe tècnic proposta del projecte d'adequació i restauració de l'explotació minera Can Xorret (núm. 489), el qual va ser inclòs al punt 4 de l'ordre del dia del Subcomitè Tècnic d'Avaluacions Ambientals del 13 d'octubre de 2022. No obstant això, abans d'iniciar l'exposició del punt esmentat, aquest va ser retirat de l'ordre del dia a petició del senyor Oliver Zimmermann. Al mateix acte es va notificar una audiència al promotor d'un termini de deu dies, que començaran en aquell moment sense necessitat de notificació posterior, per presentar la documentació que consideri adient en base a l'establert a l'article 14.h) del Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual es regula el règim jurídic i funcionament de la CMAIB i es desenvolupa el procediment d'avaluació ambiental, quedant ajornat per a una propera convocatòria.

4. Descripció dels projectes

A) Adequació del Pla d'explotació (setembre 2015)

El promotor és Aglomerados Felanitx, S.A i l'òrgan substantiu la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. DG de Política Industrial. Servei de Mines.

L'explotació, ubicada a les parcel·les 111 i 149, polígon 28 del municipi de Felanitx, disposa d'autorització emesa en data 24 d'abril de 1992 per la Direcció Provincial d'Indústria i Energia. La superfície que consta com autoritzada és de 93.600 m² i el termini de 30 anys. A data juliol de 2012 es va autoritzar la creació de la Unitat d'Explotació Sa Plana 414 – Can Xorret 489.

La superfície afectada per l'explotació minera és d'aproximadament 10.000 m² i a la data es troba paralitzada per Ordre de l'Ajuntament per manca de llicència municipal.

A l'explotació s'accedeix per un camí ubicat al punt quilomètric 7 de la carretera Ma-4010 Felanitx-Portocolom. El recurs miner extret són les dolomies i calcàries d'edat Triàsic superior-Juràssic inferior que conformen les Serres de Llevant, l'arrancada de les quals es realitza amb mitjans mecànics. La maquinària mòbil emprada és una retroexcavadora i una pala. L'explotació no disposa d'establiment de benefici ni d'instal·lacions fixes i auxiliars. El material extret es destinaria a la planta d'aglomerat asfàltic que l'empresa té a la mateixa carretera i en la qual hi ha també una planta de trituració i classificació. El trànsit màxim previst és de 25 camions/dia.

Les dades previstes al pla d'explotació són:

Superfície aprofitament (m2)	Volum extracció (m3)	Termini (anys)	Cota final plaça	Altura màxima talús (m)	Angle talús
49.127	716.800	28	180	15	86º

L'explotació es desenvoluparà en 6 fases d'acord amb les dades de la taula següent:

Fase	Volum (m³)	Termini (anys)
1	127.600	4,98
2	126.480	4,94
3	138.500	5,41
4	110.400	4,31
5	100.720	3,93
6	113.100	4,42
TOTAL	716.800	28,00

B) Adequació del Pla de restauració (setembre de 2015)

La pedrera disposa de pla de restauració aprovat a la data de la Resolució d'autorització (1992). No obstant això, l'adequació del pla de restauració, ara plantejat, suposa una millora atès que preveu dur a terme les labors de restauració de manera simultània amb l'explotació.

Els talussos finals tindran 6 m d'altura i bermes de 4 m d'amplada mitja (de 3 a 6 m), a la seva zona de capçalera es reduirà la seva pendent i a la resta de la cara, aleatòriament, es crearan petites discontinuïtats, repeus i buits per tal d'afavorir la colonització espontània d'espècies vegetals i la nidificació d'aus. Amb els criteris anteriors es crearan d'1 a 4 bancs segons les zones.

Addicionalment, i amb la finalitat de rompre la uniformitat a les plataformes finals, es generaran petits monticles de rebliment que seran revegetats igual que la resta de superfícies planes. La revegetació es realitzarà de manera activa sobre bermes i plataformes, i de manera passiva des de la capçalera amb llavors dispersades. Les espècies previstes són: pi blanc, ullastre, mata, estepa, romaní i canyís.

El marc de plantació de pins serà de 1.200 peus/ha i el de la resta d'arbustos, subarbustos i herbàcies de 4.800 peus/ha. La capa de terra vegetal tindrà un gruix de 20 cm.

El desenvolupament de les fases de restauració anirà acord amb la taula següent:

VALORS DE RESTAURACIÓ
FASE	BERMES (m²)	EXPLANADA (m2)	TOTAL (m2)	Pins (tu.)	Arbustos, subarbustos, herbàcees (tu.)	VOLUM APROFITAMENT (m3)	TERRA (m³)	0,4 €/m³	TEMPS (ANYS)	PLÀNOL
R1		1.147	1.147	138	551	127.600	172	51.040	4,98	4
R2	614	6.347	6.961	835	3.341	126.480	1.044	50.592	4,94	5
R3	2.355	3.315	5.670	680	2.722	138.500	851	55.400	5,41	6
R4	1.042	1.580	2.622	315	1.259	110.400	393	44.160	4,31	7
R5	980	872	1.852	222	889	100.720	278	40.288	3,93	8
R6	2.084	1.372	3.456	415	1.659	113.100	518	45.240	4,42	9
R7	1.094	9.571	10.665	1.280	5.119	0	1.600	0	2	10
TOTALS	8.169	24.204	32.373	3.885	15.540	716.800	4.856	286.720	30

El pressupost total de restauració es preveu en 287.012,07 €.

5.1 Anàlisi de l'estudi d'impacte ambiental

S'analitza l'Estudi d'impacte en base al contingut mínim que estableix l'article 27 de la Llei 11/2006, observant que:

a) Es realitza una descripció dels projectes i una relació de les accions derivades que siguin susceptibles de generar impactes tant a la fase d'explotació com de restauració. Complementàriament es presenta Annex d'eficiència energètica i gasos d'efecte hivernacle com a resposta a l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera.

b) S'avaluen les alternatives següents:

-Alternativa 0: explotació existent d'impossible restauració per suspensió d'activitat.

-Alternativa 1: adopció del projecte objecte d'estudi però amb la substitució de la restauració plantejada pel restabliment del perfil original del terreny. Es descarta l'elecció per part del promotor justificant que el rebliment projectat és inviable des del punt de vista tècnic atès que a l'illa de Mallorca no es generen materials inerts suficients per dur a terme la restauració projectada.

-Alternativa 2 (seleccionada): consistent en l'adopció dels projectes d'explotació i restauració presentats. La restauració es durà a terme mitjançant l'abancalament del perímetre i el suavitzat de la plaça central amb la creació d'ondulacions a partir de material de rebliment.

c) Es fa una descripció general del medi abiòtic, biòtic i perceptiu (paisatge, medi social i econòmic) en base a dades que, segons els casos, es consideren obsoletes (climatologia té en compte el període 1961-1980).

d) Es realitza una identificació i valoració dels impactes derivats considerant tres grups de factors (abiòtics, biòtics i antròpics), com a resultat l'alternativa 2 és la que major puntuació presenta, la qual cosa es justifica atenent a què:

- Des del punt de vista antròpic és la que major repercussions econòmiques té, suposa un menor cost energètic i menor afecció a infraestructures de transport.

En relació als factors biòtics les alternatives 1 i 2 obtenen la mateixa puntuació, i pel que fa als factors abiòtics, la seleccionada presenta un comportament intermedi entre l'alternativa 0 i l'1.

Com a resultat de la ponderació d'impactes l'alternativa 2 manté la seva posició preferent des de la perspectiva ambiental.

En aquest punt es troba a faltar l'especial esment al factor salut humana que indica l'article 27 de la Llei 11/2006. D'altra banda la valoració i ponderació d'impactes, a l'anàlisi comparativa d'alternatives, es realitza d'una forma un tant subjectiva incloent, respecte als factors biòtics i abiòtics, un elevat nombre d'antròpics no contemplats a la llei (accessos, comerç, turisme, economia, societat local, ús residencial...etc).

e) Com a mesures correctores, protectores i compensatòries i sense arribar a especificar el tipus de cadascuna, es plantegen entre d'altres:

- El reg de vials per minimitzar les emissions de pols.

- La prohibició de circular a velocitat superior a 10 km/h

- La reducció del pendent del talús en la zona de capçalera.

- La creació d'irregularitats a la cara dels talussos finals d'explotació amb l'objectiu d'afavorir l'establiment d'una vegetació espontània i la nidificació d'aus.

- L'establiment de monticles en plataformes finals amb l'objectiu de rompre la uniformitat.

- Es descarta l'ús d'espècies com aliaga (Ulex parviflorus) i ginebre (Juniperus sp) per no ser típiques de la zona i s'inclou en la revegetació l'ús d'aladern (Phillyrea angustifolia).

- Pel que fa al risc d'incendi a la zona, s'extremaran les precaucions en els mesos estivals i de major risc.

- Pel que fa als renous, s'inclou un càlcul de les emissions acústiques en base a les fonts d'emissió previstes per a l'execució del projecte (maquinària mòbil), així s'estimen valors extrems de 86,19 dbA que, segons el disseny de l'explotació i la bibliografia especialitzada, es veurien atenuats fins al punt que les emissions acústiques no plantegessin amenaces crítiques.

f) El pla de vigilància ambiental refereix el control, seguiment, garantia i adequació de les mesures correctores, protectores i compensatòries previstes amb especial recalcament a les que deriven de les actuacions més impactants. Les actuacions de vigilància tindran una periodicitat màxima semestral i en cap cas aquesta serà superior als mínims establerts per la legislació aplicable.

g) Des del punt de vista de l'impacte paisatgístic, l'annex d'incidència paisatgística conclou que: el valor dels recursos visuals i paisatgístics de l'entorn és alt, la capacitat d'absorció visual de la zona és mitjana i els impactes previsibles resulten possiblement significatius. No obstant això, les mesures correctores i compensatòries proposades pel que fa al factor paisatge (revegetació, regs de suport, etc) contribuiran a reduir l'impacte visual.

h) Com a documentació addicional, arran de la segona informació pública i per tal de donar resposta a l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Contaminació Atmosfèrica, s'ha incorporat Annex d'eficiència energètica i gasos d'efecte hivernacle que conclou amb dues consideracions: l'índex d'eficiència energètica previst és alt i les emissions de CO2 calculades son estàndard.

i) L'estudi d'impacte conclou que l'alternativa 2 és l'ambientalment més sostenible.

j) Es presenta un document de síntesi com a resum de l'estudi d'impacte ambiental.

5.2 Elements significatius de l'entorn del projecte

La superfície objecte de projecte s'ubica en part a les parcel·les 111 i 149, polígon 28 del municipi de Felanitx. Geomorfològicament l'explotació es localitza a l'àmbit de les Serres de Llevant, el recurs miner extret es correspon amb dolomies i calcàries tectonitzades d'edat Triàsic superior – Juràsic inferior.

Tota la superfície del projecte es troba dins zona catalogada com Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI 34. Sant Salvador – Santueri) per la Llei 1/1991, d'espais naturals i règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN). Paisatgísticament pertany a la Unitat Paisatgística UP -2 Xorrigo, Massís de Randa, part sud de les Serres de Llevant i Puig de Bonany.

Pel que respecta a la capa Hàbitats Illes Balears 2005 (font IDEIB), el projecte (explotació i restauració) afectaria a: Anthyllido cytisoidis-Teucrietum majorici i Oleo-Ceratonion (com. De Ampelodesmos mauritanica) inclosos dins els següents hàbitats d'interès comunitari HIC 5330 Matolls termomediterranis i predesèrtics i HIC 9320 Boscos de Olea i Ceratonia.

Gaire bé tota la superfície que es projecta a explotar està afectada per una zona d'alt risc d'incendi amb la qualificació del risc extremadament alt.

Pel que fa a la xarxa hidrogràfica l'explotació està travessada de nord-est a sud-oest per un tributari (tàlveg) del torrent des Comellar d'en Gaia.

Quant a les aigües subterrànies, la pedrera es localitza a la massa 1819M1: Sant Salvador caracteritzada per un mal estat qualitatiu i quantitatiu, d'altra banda la vulnerabilitat a la contaminació de l'aqüífer a la zona es considera moderada.

5.3 Respostes de les administracions consultades

5.3.1. L'Ajuntament de Felanitx, en el seu informe de 17 de març de 2016, conclou amb una sèrie de consideracions en relació a: la manca d'inclusió en el PDS de Pedreres (Decret 61/1999), la inexistència en el llistat del Cadastre Miner del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme i, les determinacions que va establir la Llei 1/1991 de 30 de gener d'espais naturals.

5.3.2. La DG de Recursos Hídrics. Servei d'Aigües Superficials, en el seu informe de 30 de març de 2016 conclou que:

l'EIA ha de preveure les afeccions a les distintes etapes d'explotació-restauració i el projecte de restauració ha d'incloure la documentació tècnica subscrita per tècnic competent, Memòria, plànols i pressupost, que prevegi finalment els terrenys després de la restauració, sense perjudici a tercers, de la nova configuració hídrica resultant de l'adequació actualment en curs.

No es podran realitzar obres ni instal·lacions a les zones de servitud que impedeixin:

a) Protecció de l'ecosistema fluvial i del domini públic hidràulic.

b) Pas públic per als vianants i per al desenvolupament dels serveis de vigilància, conservació i salvament, tret que per raons ambientals o de seguretat l'organisme de conca consideri convenient la seva limitació.

En data 2 d'agost, arran de la segona IP, el Servei emet nou informe on conclou que:

1. L'àmbit de les actuacions previstes al document «Proyectos de explotación y restauración de la cantera can chorret», signat per l'enginyer Jaime Fernández Homar amb data 9/2015 i no visat, no està afectat pel domini públic hidràulic de les aigües superficials, ni per les seves zones de protecció (servitud i policia), ni per zones inundables o potencialment inundables.

2. Amb l'objectiu de preservar el DPH es prendran les mesures adequades per separar la fracció sòlida de sediments i àrids transportada per les aigües d'escorrentia. Aquestes aigües s'abocaran sense una part considerable d'àrids que garanteixen el no rebliment del DPH.

5.3.3. La DG d'Espais Naturals i Biodiversitat. Servei de Protecció d'Espècies, en el seu informe de 16 de març de 2016 informa favorablement condicionat a: no utilitzar l'espècie Ulex parviflorus en el projecte de restauració i la recomanació de prendre mesures contra la presència de cabres que poden posar en perill la reforestació de la zona.

Arran de la segona informació pública torna a emetre informe en data 22 de juny de 2021 en sentit favorable.

5.3.4. La DG de Residus i Educació Ambiental. Servei de Residus i Sòls Contaminants, en el seu informe de 29 de novembre de 2021 conclou que: no es portarà a terme cap tipus d'operació de gestió de residus que sigui competència del Servei de Residus i Sòls Contaminats.

5.3.5. La DG de Salut Pública i Participació. Servei de Salut Ambiental, en el seu informe de 26 d'agost de 2021 conclou amb una sèrie de punts a esmenar dins el contingut de l'EIA.

5.3.6. La DG d'Energia i Canvi Climàtic. Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, en data 31 de maig de 2021 emet informe on conclou amb: la necessitat de sol·licitud d'inscripció APCA o d'autorització administrativa, segons l'epígraf del RD 100/2011 de 28 de gener que li sigui d'aplicació i, la redacció d'annex d'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic. Dins de l'estudi d'alternatives s'hauran d'avaluar aquests aspectes.

Posteriorment en data 30 d'agost de 2022 i arran de la presentació de nova documentació per part del promotor, torna a emetre nou informe fent constar que: la instal·lació disposa de resolució d'inscripció d'APCA, que s'ha presentat càlcul de les emissions de GEH i d'eficiència energètica, que no s'ha realitzat l'estudi de la vulnerabilitat davant el canvi climàtic i que en el cas de renovació o substitució de maquinària s'hauria de realitzar per altra que sigui energèticament més eficient.

5.3.7. La Direcció Insular de Territori i Paisatge. Servei d'Ordenació del Territori, en el seu informe de 7 de juny de 2017 conclou amb vàries consideracions d'entre les que cal remarcar les que refereixen que:

- Es tracta d'una pedrera ubicada dins la categoria de sòl ANEI on l'activitat extractiva és un ús prohibit, en aquest cas per no constar autoritzada amb anterioritat a la Llei 1/1991 d'Espais Naturals ni a l'empara del Pla Director Sectorial de Pedreres de l'any 1999.

- La documentació presentada pel procés de regularització preveu l'actualització de l'explotació, la seva restauració i l'ampliació del termini d'autorització. No es considera viable la regularització proposada a la vista de que es troba inscrita com a pedrera en fase de RESTAURACIÓ i per tant, el procés de regularització només pot afectar, en tot cas, a l'adequació del pla de restauració respecte l'estat actual de la pedrera, preservant-ne els seus valors (arbrat, topografia natural...).

Arran de la segona informació pública s'emet informe en data 12 de juliol de 2021 amb sentit desfavorable atès l'elevat grau de protecció dels terrenys afectats i l'elevat risc d'incendi forestal. L'única opció territorial que considera més adequada és la de procedir a finalitzar la restauració ja iniciada.

5.3.8 El Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl en el seu informe de data 28 de juliol de 2022 conclou amb el següent:

Que es tinguin en compte les consideracions tècniques esmentades anteriorment pel que fa al projecte de restauració de la cantera i al seu EIA.

Les consideracions tècniques refereixen punts a aclarir i esmenar pel que fa a: la superfície autoritzada, cartografia d'APR desactualitzada, característiques edàfiques de la restauració, el marc de plantació previst...etc. D'altra banda considera que un interval de 3 a 6 metres d'amplada en les bermes resulta insuficient per poder garantir la restauració forestal i paisatgística de forma efectiva. Pel que fa a la profunditat dels forats de plantació (0,3 m) la considera totalment insuficient.

5.4. Al·legacions presentades per les persones afectades

5.4.1 Escrit de D. Juan Manresa, com a propietari de dues parcel·les confrontants a l'explotació minera, presentat en data 10 de març de 2016 davant la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria al qual es fan múltiples consideracions d'índole jurídica com són: l'autorització posterior a l'entrada en vigor de la Llei 1/1991, la no inclusió al catàleg de pedreres de les Illes Balears (Decret 61/1999), la paralització municipal per manca de llicència d'obertura i activitat. Així mateix, consten altres de caire ambiental en relació a: la degradació de l'entorn, la manca de proposta de mesures compensatòries en base a la DT1ª de la Llei 10/2014, la poca informació respecte a les emissions atmosfèriques, la manca d'inclusió d'espècies a l'inventari ambiental o l'arbitrarietat en la assignació numèrica a l'hora de realitzar la identificació i valoració d'impactes.

5.4.2 Escrit de D. Jaume Canals, com a president del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) considerant que la petició d'autorització administrativa del projecte subjecte a tràmit ambiental ha de ser rebutjada i denegada al·legant que: només està pendent la restauració i no té sentit presentar un pla d'explotació d'una pedrera que té autorització administrativa (1992) amb indicis de nul·litat per situar-se en ANEI (Llei 1/1991), no es troba la llistat de pedreres del PDS i, en tot cas, es troba caducada per haver estat paralitzada des del 2009 per mor d'ordre municipal de paralització i clausura a conseqüència de no disposar de les preceptives llicències municipals.

5.4.3 Escrit presentat per D. Oliver Zimmermann com a representant de Aglomerados Felanitx, S.A. i en relació als informes tècnic i jurídic emesos per la CMAIB en el procediment de tramitació ambiental, al·legant que són contraris a dret.

5.5. Anàlisi tècnica de les al·legacions

-En relació a les que versen sobre la degradació de l'entorn resulta evident, i així ho constaten l'històric d'imatges de l'IDEIB, que almenys des de l'any 2001 existeix una afecció a una zona declarada ANEI (Llei 1/1991) la qual arriba a ser màxima en extensió de superfície i profunditat a l'any 2008, data a partir de la qual els buits excavats no han mostrat cap signe de restauració o recuperació activa. L'única que s'ha pogut observar és la que s'assembla a una revegetació de caràcter espontani conseqüència possiblement, de la interrupció de les actuacions extractives.

-Respecte a les emissions atmosfèriques, tot i que l'estudi d'impacte refereix a l'apartat Estudio Acústico una transcripció íntegra de l'article 4, Definicions, de la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, finalment només fa una estimació dels valors d'emissions sonores de dues fonts (pala carregadora: 85 dbA i retroexcavadora: 80 dbA), sense arribar a justificar si es troben dins els llindars establerts per la normativa vigent.

En aquest punt cal tenir en compte que la llei autonòmica no estableix valors límit d'emissió sinó que refereix a la legislació bàsica 37/2003, de 17 de novembre, del renou, i el seu desplegament reglamentari. És el Reial Decret 1367/2007, de 19 d'octubre, el que desenvolupa la Llei 37/2003 referent a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, i dins del qual la taula B1, Valors límit d'immissió de renou aplicables a infraestructures portuàries i activitats, marca el següent:

Tabla B1. Valors límit d'immissió de renou aplicables a infraestructures portuàries i a activitats

Tipus d'àrea acústica		Índexs de renou
		Lk1d	Lk1e	Lk1n
e	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús sanitari, docent i cultural que requereixi una especial protecció contra la contaminació acústica	50	50	40
a	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús residencial	55	55	45
d	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús terciari distint del contemplat en c	60	60	50
c	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús recreati i d'espectacles	63	63	53
b	Sectors del territori amb predomini de sòl d'ús industrial	65	65	55

La resposta del promotor en aquest sentit es considera insuficient atès que torna a considerar adequades les emissions acústiques aportades sense donar cap justificació que validi els valors estimats, a més a més considera que les mesures correctores són adequades sense perjudici de poder arriba a implementar altres de noves en el supòsit que els mesuraments reals mostressin valors més elevats que els estimats.

D'altra banda, arran de la Memòria sobre contaminació atmosfèrica redactada pel titular de l'explotació en data 19 d'abril de 2022, es té constància de l'existència a l‘explotació d'un sedàs mòbil que no ha estat avaluat a l'estudi d'impacte ambiental.

-Pel que fa a la resposta sobre els dubtes en relació a la identificació i valoració dels impactes en el sentit de validar el resultat positiu a conseqüència de l'entorn antropitzat per la pròpia explotació i d'altres properes, sumat a l'impacte positiu que s'afirma té l'activitat a l'àmbit econòmic, es considera que no justifica l'assignació numèrica realitzada, la qual resulta un tant arbitrària i subjectiva respecte a l'alternativa seleccionada. Cal tenir en compte que el pes de la selecció recau en el valor donat a factors antròpics (15 en total) respecte dels abiòtics (7) i biòtics (4).

-Quant a l'absència de proposta de mesures compensatòries en base a l'establert a l'apartat 6.c) 6º de la DT1ª de la Llei 10/2014 per afecció a espais definits per la Llei 1/1991, la part promotora s'ha justificat en el sentit que es troba a l'espera de la publicació, per part de l'Administració d'una llista d'espais protegits/programes prioritaris susceptibles de proposta així com els criteris de ponderació. No obstant l'anterior, a la documentació presentada es fa constància que el projecte afecta a la figura de protecció ANEI Sant Salvador-Santueri (zona forestal/arbustiva) dins la qual el valor ecològic principal resideix en la presència de l'hàbitat d'interès comunitari amb codi 5330 Matolls termomediterranis.

En aquest sentit resulta palès que a les Illes Balears els espais protegits són, gràcies a la seva extensió tan en superfície com en número, àmpliament coneguts per la qual cosa la manca de proposta de mesures compensatòries per afecció a espai protegit, no es considera justificada. D'altra banda cal tenir en compte que el valor natural de l'ANEI 34. San Salvador – Santueri ve representat, entre d'altres, per l'existència en el seu àmbit de diversos hàbitats d'interès comunitari (HIC) recollits a la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres actualitzada per la Directiva 97/62/CE, entre els que destaquen els definits pels codis: 6220 (* prioritari), 5330 i 9540.

-En relació a les al·legacions realitzades per l'empresa promotora arran de l'informe tècnic proposta de data 5 d'octubre de 2022 cal aclarir que:

+La tècnica signant va trobar oportú emmarcar l'activitat minera dins els registres existents a la data així com dins la normativa d'aplicació vigent, ja sigui de caire miner, ambiental o urbanístic. Consideracions que es mantenen en el present informe.

+Malgrat a l'estudi d'impacte ambiental no s'han inclòs aspectes relacionats amb la proposta de mesures compensatòries, la sinergia amb explotacions properes o la no avaluació de maquinaria de classificació mineral. Aquesta informació no s'ha considerat imprescindible o rellevant a l'hora de formular la proposta de declaració d'impacte ambiental, ja que no modificaria el sentit desfavorable tenint en compte la magnitud de l'afecció ambiental derivada de l'execució del projecte d'explotació i pla de restauració objecte d'anàlisi. Motiu pel qual el supòsit tràmit d'esmena de deficiències al·legat, no tindria un altre objecte més que el d'allargar el procediment.

+De l'absència en el plantejament de l'alternativa 0, cal aclarir que l'informe proposta no fa cap referència. Sí que es troba a faltar la corresponent a la restauració de l'estat actual, en vistes de l'autorització minera vigent. No obstant això, aquesta no ha estat objecte de requeriment per part de l'òrgan ambiental ja que la seva funció es l'anàlisi tècnic dels projectes presentats i no d'altres possibles.

+Pel que fa al suposat benefici ambiental al·legat quant a la reducció, de 93.600 m² a 32.373 m² d'explotació, en la superfície autoritzada en data 1992. No es pot considerar com a tal, en tant en quant es manté l'afecció d'un espai natural al qual les explotacions mineres, de base, son activitats prohibides amb les excepcions que, per motius d'interès públic, es prevegin al Pla Director Sectorial de Pedreres. En aquest sentit cal recordar que la pedrera Can Xorret (núm. 489) no consta inscrita a cap dels annexes recollits pel Decret 61/1999, de 28 de maig, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears vigent, ni tampoc al Decret 77/1997.

6. Consideracions tècniques

6.1. La Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN) estableix, a l'article 22, que:

1.- A les Àrees d'Especial Protecció no es permetrà l'obertura de noves pedreres llevat de casos excepcionals en què per motius d'interès públic, així no prevegi a un indret determinat el Pla Director Sectorial de Pedreres.

2.- Sense perjudici de l'establert a l'apartat anterior, les pedreres existents a l'entrada en vigor de la Llei present podran mantenir la seva explotació amb les limitacions que determini l'esmentat Pla. L'obligatorietat dels plans de restauració afectarà a totes les pedreres obertes en les Àrees en tota la seva extensió.

6.2 – L'explotació compta amb autorització d'aprofitament del recurs secció A) calcària de data 24 d'abril de 1992, emesa pel Director Provincial d'Indústria i Energia on consta una superfície de 93.600 m² i un termini de 30 anys.

Respecte a l'inici de labors extractives al juliol de 1990 al·legada per la part promotora, és a dir prèvia a l'entrada en vigor de la Llei 1/1991, cal tenir en compte que la normativa bàsica estatal Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines estableix a l'article 17.1, respecte a la regulació dels aprofitaments de recursos de la secció A) que:

Per a exercitar el dret a l'aprofitament d'aquests recursos haurà d'obtenir-se, en qualsevol dels casos exposats en l'article anterior i prèviament a la iniciació dels treballs, l'oportuna autorització d'explotació de la Delegació Provincial corresponent del Ministeri d'Indústria, una vegada complerts els requisits que disposi el Reglament d'aquesta Llei.

6.3 – La pedrera Can Xorret amb núm. 489 no consta inscrita a cap dels annexes recollits pel Decret 61/1999, de 28 de maig, d'aprovació definitiva de la revisió del Pla director sectorial de pedreres de les Illes Balears, de fet, l'única explotació amb numeració antiga (489) que recull l'annex 5 és Paloma ubicada al terme de Binissalem.

6.4 – A la pàgina web del Cadastre Miner del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

(https://geoportal.minetur.gob.es/CatastroMinero/BusquedaAlfanumerica), no hi ha registre d'explotació minera amb el nom de Can Xorret i núm. 489.

6.5 - A la pàgina web del Registre Miner de les Illes Balears (https://www.caib.es/siiweb/mines/MinasListReport.jsp) l'explotació Can Xorret núm. 489 consta En Restauració. Estat que es correspon amb l'establert a la Resolució del Conseller de Treball, Comerç i Indústria per la qual s'aprova el pla d'abandonament, exclusivament de la fase d'extracció de l'explotació Can Xorret núm. 489 de 22 de desembre de 2015.

6.6 – Segons l'informe del Servei Jurídic de Mines de 18 d'abril de 2017:

En quant a explotació, les activitats extractives es troben paralitzades des de l'any 2009, per quant no disposava ni disposa de llicència de l'Ajuntament i que tampoc té autorització minera per explotar des de l'any 2015, data d'aprovació del pla de restauració.

6.7 – L'adequació del pla d'explotació presentat suposa afegir, a la superfície explotada dins Àrea Natural d'Especial Interès (uns 15.000 m²), una extensió d'uns 17.000 m² més, fins arribar a un total explotat i en conseqüència afectat de 32.373 m².

6.8 – El Consell de Mallorca, com a valedor dels valors atorgats a les diferents categories de sòl rústic protegit, en el seu informe emès pel Servei d'Ordenació del Territori en data 12 de juliol de 2021 va considerar clar, que l'ANEI Sant Salvador – Santueri (sòl rústic protegit) es va declarar pels seus singulars valors naturals, i que la seva declaració tenia com a finalitat la conservació i protecció d'aquesta zona. Remarca el fet que la Llei 1/1991 estableix un règim urbanístic a les zones ANEI que prohibeix usos que lesionin els seus valors ecològics o paisatgístics, limitacions que es consideren incompatibles amb l'activitat extractiva. D'altra banda constata l'elevat grau de protecció dels terrenys afectats, i la qualificació de la zona que compta amb un grau de valoració paisatgística alt, molt alt i extraordinari.

En relació a les consideracions del Servei d'Ordenació anteriorment esmentades, cal indicar que la Llei 1/1991 estableix a l'article 7.2, respecte del règim urbanístic dels terrenys inclosos en un Àrea Natural d'Especial Interès que: No podran ser dedicats a utilitzacions que impliquin transformació del seu destí o naturalesa en els termes prevists a la present Llei, ni aquelles que lesionin els seus valors ecològics o paisatgístics.

6.9 - Des del punt de vista ambiental, el pla d'explotació plantejat suposa tant l'afecció com l'eliminació d'una zona declarada Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI 34. Sant Salvador - Santueri) per la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears dins la que es localitzen els següents hàbitats d'interès comunitari:

- HIC 5330 Matolls termomediterrànis i predesèrtics. Variabilitat:

• 5330-1 Ampelodesmo – Arbutetum unedonis
• 5330-5 Comunitats de càrritx i aritja (Smilaco balearicae – Ampelodesmetum mauritanicae).
• 5330-6 Ullastrars i matars no arborescents (Cneoro tricocci – Ceratonietum siliquae i Prasio – Oleetum sylvestris)

- HIC 6220* Zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea

- HIC 9320 Boscos de Olea i Ceratonia

- HIC 9540 Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics.

(* caràcter prioritari)

En aquest punt cal recordar que la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i la Biodiversitat estableix a l'art. 46.3 que: els òrgans competents, en el marc dels procediments previstos en la legislació d'avaluació ambiental, hauran d'adoptar les mesures necessàries per a evitar la deterioració, la contaminació i la fragmentació dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu sobre l'estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies.

Així mateix: La deterioració o alteració significativa dels components d'hàbitats prioritaris d'interès comunitari o la destrucció de components o deterioració significativa de la resta de components d'hàbitats d'interès comunitari, està tipificada com a infracció administrativa a la pròpia llei.

7. Conclusions

En vistes de l'exposat als punts 6.7, 6.8 i 6.9 anteriorment indicats, es proposa informar desfavorablement el Projecte d'adequació de l'explotació i Pla de restauració de l'explotació minera Can Xorret núm. 489 ubicada a les parcel·les 111 i 149, polígon 28 del TM de Felanitx al concloure's que previsiblement es produiran impactes ambientals adversos significatius.

En vistes de l'establert a la Llei 10/2014 respecte d'una declaració d'impacte ambiental desfavorable, s'insta a l'òrgan substantiu a que les prescripcions en la restauració vagin dirigides en sentit de recuperar l'estat original de l'ANEI que es va veure afectat per l'activitat.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i sense perjudici de les mesures que escaiguin atès que l'explotació va ser autoritzada amb posterioritat a l'entrada en vigor de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears (LEN).

 

(Signat electrònicament: 26 de gener de 2023)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias