BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

En relació amb l'assumpte de referència, i d'acord amb l'establert a l'article 41.3 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, es publica l'Acord del Ple de la CMAIB, en sessió de 23 de juny de 2022,

DECLARACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL

El “Projecte bàsic d'edifici aïllat per a ús de celler a explotació agrícola a la finca Al Parico (TM de Ciutadella)” ha de ser objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, d'acord amb l'article 13, apartat 1, lletra d) del Decret legislatiu 1/2020, de 28 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació ambiental de les Illes Balears: «Els projectes que hagin estat sotmesos a avaluació ambiental simplificada quan així ho decideixi, cas per cas, l'òrgan ambiental en l'informe d'impacte ambiental d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental», atesa resolució del president de la CMAIB, de data 15 de juny de 2020, relativa a subjecció a avaluació d'impacte ambiental ordinària del projecte referit.

L'EIA es va exposar al públic el 17 de juny de 2021, i la tramitació a seguir és l'establerta a la Llei 21/2013 i el Decret legislatiu 1/2020.

Per la qual cosa, després d'haver estat sotmesa a avaluació d'impacte ambiental ordinària, amb caràcter previ a la seva autorització administrativa, és procedent formular la seva declaració d'impacte ambiental d'acord amb l'article 41 de la Llei 21/2013.

1. Antecedents

En data 27/02/2020 té entrada a la CMAIB documentació tramesa pel Consell Insular de Menorca, en relació amb sol·licitud d'inici d'avaluació d'impacte ambiental simplificada del “Projecte bàsic d'edifici aïllat per a ús de celler a explotació agrícola a la finca Al Parico (TM de Ciutadella de Menorca)” - exp. 43a/2020 - (RE SAA 309).

En data 15/06/2020 es dicta Resolució del president de la CMAIB per la qual es formula l'informe d'impacte ambiental del projecte referit, relatiu a subjecció a avaluació d'impacte ambiental ordinària, atès que es preveu que pugui tenir efectes significatius sobre el medi ambient, d'acord amb els criteris de l'annex III de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

En data 11/02/2021 es dicta Resolució del president de la CMAIB d'inadmissió de l'escrit d'al·legacions i sol·licitud de continuació del procediment d'avaluació d'impacte ambiental simplificada.

2. Informació del projecte

L'objecte del projecte és la construcció d'un edifici aïllat de nova planta, amb una superfície total de 1.826,85 m², per a l'ús de celler a l'explotació agrícola existent a la finca d'Al Parico, ubicada a la parcel·la 8 del polígon 14 i parcel·la 27 del polígon 18 (TM de Ciutadella de Menorca), amb una superfície cadastral de 2.253.935 m² i inscrita en el Registre General d'Explotacions Agràries de les Illes Balears amb el núm. 16.864, la qual té accés des del camí de Sa Marjal.

El projecte s'ha dimensionat per una superfície de plantació final de 12 ha de vinya, amb una producció total de vi d'uns 60.400 l / any. L'explotació agrícola disposarà també, entre d'altres, de 1.740 peus d'olivera (Olea europaea) i 178 peus d'ametller (Prunus spp.).

Actualment, la finca disposa de diverses edificacions, concentrades en dues zones diferenciades i separades entre si uns 1.000 m: zona de la casa de pagès, nau agrícola i antic bouer, on es localitza la nova edificació destinada a bodega a uns 50 m al sud, i zona de casa principal i annexos, on es troben diverses edificacions disperses destinades a usos diversos (magatzem agrícola, caseta d'instal·lacions i una piscina). El projecte no intervé en cap de les edificacions existents.

La nova edificació disposarà de planta baixa a cota del terreny, i soterrani a dos nivells (-3 m i - 6,20 m), amb les següents característiques:

Superfície total construïda:	1.826,85 m²
-Bodega planta baixa:	795,80 m²
-Bodega planta sòtil (no computa)	1.031,05 m²
Superfície coberta:	795,80 m²
Volum:	2.413 m³
Alçada màxima:	5,02 m

Segons l'EIA, la configuració de la bodega respon a la màxima integració paisatgística i a les necessitats de l'activitat. D'aquesta manera, la part més alta de l'edifici es troba en la façana Nord, on la coberta al punt més alt arriba a una altura total aparent sobre el terreny natural de 5,02 m. Es pretén que amb el temps pugui aparèixer de manera dispersa alguna vegetació silvestre autòctona sobre la coberta, dotant així a l'edifici d'una inèrcia tèrmica important en coberta i d'un drenatge efectiu i net per a la recollida d'aigües pluvials, oferint un aspecte completament integrat tant des d'una vista aèria com en superfície.

Així mateix, es projecta la construcció de dos aljubs, amb les següents característiques:

- Aljub sobre rasant integrat en el mateix edifici, de 25 m² de superfície i capacitat per a 60 t, localitzat a la part més baixa d'aquest, orientada a Sud, per a l'emmagatzematge de les aigües pluvials recollides de tota la superfície de la coberta.

- Aljub soterrat a l'edificació, amb una capacitat de 80 t. Tant les necessitats hídriques de l'activitat d'elaboració del vi, com de la resta de la instal·lació (ACS, neteja...) i el reg per degoteig del cultiu de vinya, es cobriran amb l'aigua d'aquest aljub, el qual emmagatzemarà aigua procedent de l'aljub sobre rasant descrit anteriorment i aigua del pou existent a la mateixafinca, pròxim a la bodega. Es prioritzarà l'ús de les aigües pluvials recollides, complementant amb l'ús de l'aigua procedent del pou, en cas de necessitat i amb un tractament previ (cloració). Segons l'EIA, actualment s'està tramitant el canvi d'ús del pou referit d'ús domèstic a domèstic i agrícola.

Les aigües residuals originades en el procés d'elaboració de vi es tractaran en una estació depuradora consistent en un tanc sèptic tricameral, de 9.000 l de capacitat total, i l'efluent depurat serà infiltrat per zona verda. D'acord amb el promotor, aquesta depuradora complirà amb els requeriments establerts al PHIB.

Respecte de l'acabat exterior de la nova edificació, es preveu l'ús de materials propis de la zona i característics de la construcció tradicional del camp menorquí, i concretament de Ciutadella. Així mateix, tant el camí d'accés a l'edifici, com la rampa d'accés per als vianants en planta soterrani s'han projectat amb paviments drenants, amb colors d'acabat similars als del terreny circumdant.

Es preveu que la potència elèctrica necessària per a l'activitat sigui de 45 kW per al procés d'elaboració del vi, més una potència aproximada per a la resta de l'edifici de 15 kW. Aquesta energia provindrà majoritàriament de l'energia generada per 183 plaques fotovoltaiques, amb una potència unitària de 545 W (potència total instal·lada de 99,735 kW), les quals proveiran uns 120.430,71 kWh / any (aprox. 94% del total de les necessitats energètiques de l'activitat). La climatització de l'interior del celler es durà a terme mitjançant un sistema de producció per aerotèrmia amb producció d'aigua calenta sanitària (ACS), sense consum d'energia.

Es preveu també una zona de pàrquing per als vehicles dels visitants, a la qual s'accedirà aprofitant els vials existents.

El pressupost d'execució del projecte, sense tenir en compte, entre d'altres, el cost de la instal·lació fotovoltaica i una partida específica per al seguiment de les mesures per minimitzar els impactes, ascendeix a 1.162.436,47 euros.

3. Elements ambientals significatius de l'entorn del projecte

El projecte es localitza a sòl rústic comú, àrea d'interès agrari (AIA). Altres zones de la finca d'Al Parico, no afectades per la construcció de la bodega, es troben principalment en sòl rústic protegit (SRP), àrea natural d'interès territorial (ANIT) i àrea natural d'especial interès (ANEI). La finca s'ubica íntegrament a la Unitat Paisatgística 18 (UP-18) «Barrancs i plataformes de Migjorn occidental», afectant l'àmbit d'actuació a una zona de cultius extensius de secà, pròxim a les cases i a àrees marginals agrícoles, segons l'EIA.

La zona d'estudi s'ubica dins la ZEPA ES0000443 «Sud de Ciutadella». Segons l'IDE Menorca, als voltants de la zona d'intervenció del projecte es localitza l'HIC 9320 Màquies d'ullastre (Olea europaea var. sylvestris) arborescent, sense que es trobi afectat per l'execució de la bodega.

L'àmbit d'actuació es correspon amb una zona amb baix risc d'erosió, sense afectar directament a cap massa d'aigua superficial, tot i trobar-se molt pròxim a una zona potencialment inundable (plana geomorfològica d'inundació) de la ramificació del torrent que drena a la platja de Son Saura. Segons el IV Pla Forestal de les Illes Balears 2015-2024, correspon a una zona amb risc moderat d'incendi forestal (ZAR).

D'acord amb el Servei de Protecció d'Espècies, a l'àmbit d'actuació hi ha constància de les següents espècies protegides:

1.Espècies catalogades com a Vulnerables (RD 139/2011): Miloca (Neophron percnopterus).

2.Espècies incloses al Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (RD 139/2011): Àguila calçada (Aquila pennata), falcó (Falco peregrinus), calàpet (Bufotes balearicus), granot arbori (Hyla meridionalis), tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i peònia (Paeonia cambessedesii).

3.Espècies d'Especial Protecció (Decret 75/2005): Didalera (Digitalis minor).

4.Espècies d'Interès Especial (Decret 75/2005): Aladern (Rhamnus alaternus).

Respecte de la presència de nius de rapinyaires a la zona, hi ha constància de la presència d'un niu d'àguila calçada (Aquila pennata) a una distància aproximada de 200 m de la parcel·la objecte d'estudi. Segons la informació disponible de la ZEPA ES0000443 «Sud de Ciutadella», la zona d'estudi és considerada àrea de campeig i també de nidificació del milà reial (Milvus milvus).

L'àmbit d'actuació es localitza damunt la massa d'aigua subterrània 1901M3 «Ciutadella», aqüífer poc profund en mal estat qualitatiu i quantitatiu, i moderada vulnerabilitat a la contaminació. Es correspon a una zona sensible a la contaminació per nitrats. La finca disposa d'un pou d'ús domèstic (codi AAS_439_Vigent-A_S_1685), pròxim a la nova edificació. Els pous d'abastiment urbà més pròxims a la zona d'estudi es troben a més de 2 km de distància.

D'acord amb l'EIA, pròxim a la ubicació de la bodega trobam com a Bé d'Interès Cultural (BIC), amb el codi API-04, les restes arqueològiques catalogades d'un assentament talaiòtic molt deteriorat per les labors agrícoles i per les obres de construcció de les cases d'Al Parico, sense afecció per part del projecte.

4. Resum del procés d'avaluació

4.1 Fase d'informació pública i de consultes

En el BOIB núm. 80, de 17 de juny de 2021, es publica anunci relatiu a la informació pública de l'expedient de la declaració d'interès general del projecte referit (NUI 5/2020). També es publica anunci d'exposició pública al tauler d'edictes de la pàgina web del Consell Insular de Menorca (CIM), i al tauler d'edictes de la seu del CIM a Maó i de les oficines administratives de Ciutadella.

Dins el tràmit de declaració d'interès general del projecte, es varen dur a terme les consultes següents a les administracions públiques afectades i persones interessades:

- Servei de Protecció d'Espècies, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

S'informa que:

Segons el Servei de Protecció d'Espècies, no és de preveure que el projecte proposat pugui suposar un efecte negatiu sobre les espècies protegides presents a la zona, sempre que es portin a terme les mesures preventives previstes.

Es conclou que:

Inform FAVORABLEMENT sobre el projecte de construcció d'un edifici amb ús de bodega de vi a la finca Al Parico, polígons 14 i 18, parcel·les 8 i 27 del TM de Ciutadella.

- Servei de Planificació al Medi Natural, de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat:

Primer informe:

Es conclou que:

Inform favorablement, el projecte de construcció d'un edifici amb ús de bodega de vi a la finca d'Alparico, a l'àmbit de la ZEPA ES0000443 Sud de Ciutadella, sempre que es complesquin els condicionants següents:

- En cas que les vinyes estiguin sembrades en espatlera, s'hauran d'instal·lar elements del tipus Fleix Sabird o similars, que minimitzin el risc de col·lisió de les aus amb els elements de subjecció dels ceps.

- Les obres de major impacte acústic; com ara moviments de terra amb maquinària, perforacions o repicats de roca, ús de maquinàries talladores de rajoles o eines similars, quant al renou que generen, no es duguin a terme entre l'1 d'abril i el 30 de juny.

- El pla de seguiment i control durant la fase de funcionament de la bodega incorpori un calendari d'inspeccions visuals, periòdiques, de totes les vinyes, per tal de fer un seguiment de les eventuals col·lisions que es puguin produir de les aus amb les vinyes. Amb els resultats obtinguts de les inspeccions s'haurà de complimentar un registre d'ocells morts o ferits, que indiqui com a mínim: el nom de l'espècie, el dia i l'hora de la troballa, i l'estat de l'individu trobat, la probabilitat que la causa de la mort o l'accident hagi estat una col·lisió (molt alta, alta, mitjana o baixa) i l'estat del sistema de subjecció de la vinya Fleix Sabird o similar en el tram on s'ha trobat l'ocell accidentat (si estava defectuós, si s'havia despenjat o estava mal instal·lat, etc). En cas de trobar una au protegida accidentada, viva o morta, s'haurà d'avisar immediatament a l'Agent de Medi Ambient de la zona. Les inspeccions s'hauran de fer com a mínim, mensualment, durant els dos primers anys des de l'autorització del projecte i el resultat final, amb el registre complet d'accidents, s'haurà d'enviar al correu següent del Servei de Planificació al Medi Natural: xarxanatura@gmail.com

- Es recomana que el pla de seguiment i control durant la fase de funcionament incorpori també, analítiques periòdiques de l'efluent de les aigües depurades que s'alliberin al medi i que els resultats siguin enviats a la direcció general competent per tal d'avaluar si cal fer ajustos en els sistemes autònoms de depuració.

Es recorda que aquest projecte s‘acumula al projecte de construcció d'un magatzem agrícola a la mateixa finca, uns 200 metres més al nord, i que, per tant, aquest fet s'haurà de tenir en compte a l'hora de determinar si el projecte s'ha de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental ordinària.

Segon informe:

En relació amb el primer informe, es conclou que:

Inform que el projecte no té relació directa amb la gestió del lloc i no tindrà afectació significativa a la Xarxa Natura 2000, sempre que es compleixin les mesures correctores i preventives incloses en la documentació presentada i amb els condicionants esmentats en l'anterior informe emès pel Servei de Planificació al Medi Natural en data 25 de maig de 2020.

- Servei d'Aigües Superficials, de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei d'Aigües Subterrànies, de la DG de Recursos Hídrics:

S'informa que:

(...)

A la memòria agronòmica aportada s'analitzen les necessitats d'aigua tant per a la producció del raïm com per al funcionament de la bodega que són de 20.000 m³ a l'any, i preveu extreure aquest volum de la captació existent.

La captació existent té la referència de AAS_439_Vigent, amb autorització per extreure fins a 7.000,00 m³ a l'any per un ús domèstic i la massa d'aigua en la qual s'ubica l'explotació 1901M3, està en mal estat quantitatiu.

Per tal de cobrir les necessitats d'aigua serà necessari un canvi d'ús de l'autorització actual i sol·licitar un increment del cabal o la realització d'un pou com a nova concessió. Atès que la massa d'aigua està en mal no es poden donar noves concessions excepte, entre altres, si són per usos agraris dins una explotació preferent i fins a 10.000 m³.

Per tot l'anterior, Al Parico SA no té cobertes les necessitats d'aigua que demanda el projecte.

- Servei d'Estudis i Planificació, de la DG de Recursos Hídrics.

- Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera, de la DG d'Energia i Canvi Climàtic:

Es conclou que:

1. S'informa que l'activitat de la instal·lació de producció de vi és una activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA) inclosa dins l'àmbit d'aplicació de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, i del Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s'actualitza el catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera i s'estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació, per les possibles emissions a l'atmosfera de composts orgànics volàtils (COV) produïts a la fermentació del vi i per les olors.

2. Ja que la producció de vi supera la capacitat de 50.000 l/any, està sotmesa a notificació administrativa per ser una activitat del grup C. El titular haurà de realitzar la notificació a l'òrgan competent, que és la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic. A la documentació a presentar d'acord amb els formats i models indicats a la pàgina web: http://atmosfera.caib.es, s'haurà d'indicar, entre altres aspectes, si existirà algun equip de combustió, tipus caldera, grup electrogen o d'altres tipus, així com tipus i quantitats estimades de combustibles a usar.

3. En la fase d'obres a més de les mesures correctores proposades s'hauran de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construccio i_demolicio-30632/

4. Les noves edificacions que es construeixin, han d'anar en concordança amb la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de Canvi Climàtic i Transició Energètica. En particular amb els articles 32, 41 i 42 descrits a l'apartat de consideracions.

5. Pel que fa al càlcul de l'empremta de carboni, en el corresponent al consum elèctric s'aplica un factor d'emissió de 0,380 kg CO₂/kWh i, en cap any, s'ha arribat a tenir un valor del mix elèctric tan baix a Balears. Factor d'emissió del mix elèctric l'any 2018 = 0,775 kg CO₂/kWh; factor d'emissió del mix elèctric l'any 2019 = 0,659 kg CO₂/kWh. Per tant, el valor de les emissions degudes al consum elèctric serà major.

Es poden consultar els factors d'emissió anuals a la web:

https://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/factors_demissio_-58153/

- Servei d'Energies Renovables i Eficiència Energètica, de la DG d'Energia i Canvi Climàtic:

Es conclou que:

1. L'annex II consistent en un estudi sobre l'impacte directe i induït sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, i també la vulnerabilitat davant del canvi climàtic, conté les següents mancances i errors:

- Encara que el que valora l'annex és la petjada de Carboni com si fos una organització, els càlculs poden ser vàlids aplicats al projecte en aquest cas (no és el mateix l'avaluació d'un projecte que la d'una organització).

- no s'ha valorat ni quantificat que la fermentació produeix CO₂.

- Compara erròniament les emissions de CO₂ anuals (52,5 t CO₂/any) amb les absorcions per plantacions de l'explotació a 40 anys (352 t CO₂). En 40 anys les emissions associades al funcionament de la bodega seran 52,5 x 40 = 2100 t CO₂, sense comptar les emissions associades a la fermentació.

- Recomanam revisar el factor d'emissió de CO₂ associat al consum d'energia elèctrica, per un més específic de Balears associat al projecte.

2. Recomanam a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears imposar com a condicionant al projecte implantar una instal·lació de generació solar fotovoltaica destinada a l'autoconsum de la bodega. Aquesta instal·lació haurà de generar l'equivalent al consum d'energia elèctric associat al projecte, és a dir 128.325,65 kWh/any (aproximadament 85,55 kWp). La superfície ideal per a la col·locació de les plaques fotovoltaiques és la coberta de la construcció.

- DG de Salut Pública, de la Conselleria de Salut i Consum:

S'informa favorablement la declaració d'interès general condicionat a:

1. L'aigua utilitzada a la indústria alimentaria, com és la producció de vi, ha de ser apta per consum humà tal com s'estableix al RD 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà, art. 6c. Per tant, l'autorització del pou de la finca, si s'utilitza per a la producció de vi, haurà de ser «apte per consum humà» i no domèstic.

2. No s'indica quin serà el tractament de les aigües del procés del vi; s'indica que s'instal·larà una depuradora de tres càmeres pel tractament d'aigües de sanejament, però no s'especifica si en aquesta categoria s'inclouen les aigües de procés.

3. En cas d'incorporar les aigües depurades al medi mitjançant infiltració, abocament directe o per qualsevol altre medi, s'ha d'establir un sistema de control i seguiment de la qualitat de les aigües depurades per tal d'evitar contaminació de les aigües subterrànies i del pou que subministra aigua a la mateixa finca.

4. No s'indica quin serà el destí de les aigües depurades. En cas de reutilització de les mateixes hauran de complir amb els criteris de qualitat establerts al RD 1620/2007, de 7 de desembre, pel que s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

5. No s'indica quin serà l'ús de les aigües pluvials recollides de la teulada de l'edifici i emmagatzemades a l'aljub.

Referent a la normativa aplicable, atès que la memòria agronòmica indica que es construirà un aljub per aigua de consum humà amb sistema de desinfecció, i producció d'aigua calenta sanitària, el projecte haurà de complir amb:

1. Reial decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà.

2. Reial decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s'estableixen els criteris higiènic-sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.

- Servei d'Agricultura, del Departament d'Economia i Territori del Consell Insular de Menorca:

Es conclou que:

Perquè aquest servei d'Agricultura pugui emetre informe favorable al projecte de bodega i a l'exoneració del volum de l'edifici, Alparico SL ha de demostrar que:

- compta amb la dotació d'aigua suficient per cobrir les necessitats dels cultius, del bestiar i de la bodega.

- compleix la condició de preferent.

- Departament de Medi Ambient del Consell Insular de Menorca.

- Servei de Patrimoni, del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca:

Es resol:

Emetre informe favorable de la declaració d'interès general pel projecte de construcció d'un edifici amb ús de bodega de vi a la finca Al Parico, polígons 14 i 18, parcel·les 8 i 27 del terme municipal de Ciutadella amb les següents prescripcions:

1 – El projecte executiu inclourà la delimitació de l'entorn de protecció del jaciment arqueològic amb codi del registre BIC insular 07015-55-000237-API-04, elaborat per part d'un arqueòleg professional, que establirà també les mesures de protecció del dit jaciment arqueològic, d'acord amb l'article 116 del PGOU de Ciutadella.

2 – El promotor haurà de presentar juntament amb el projecte executiu el corresponent projecte d'intervenció arqueològica, signat per un arqueòleg/a, que farà el control arqueològic preventiu de les intervencions que afectin el subsòl amb la preceptiva autorització d'acord amb l'establert al Decret 14/2011 que aprova el Reglament d'intervencions arqueològiques.

- Ajuntament de Ciutadella.

- GOB Menorca.

Al·legacions

No consten a l'expedient al·legacions al projecte.

No s'han realitzat consultes transfrontereres per no considerar-se necessari.

5. Anàlisi tècnica de l'expedient

5.1. Alternatives

Es plantegen, en primer lloc, tres alternatives d'ubicació a la bodega.

Segons l'EIA, la qualificació urbanística del terreny de la ubicació seleccionada (SITE 0) és la menys restrictiva i protegida de la zona. Per altra banda, no existeixen elements protegits en l'entorn excessivament pròxims, i les zones de plantació i les edificacions agrícoles existents queden pròximes al celler, el que afavoreix l'òptim funcionament de l'explotació. Es descarta l'alternativa SITE 1, perquè es troba massa prop de béns etnològics protegits, malgrat que estigui relativament pròxima a les edificacions existents, i també l'alternativa SITE 2, perquè la cota del terreny repercuteix en un impacte visual excessiu de l'edifici, malgrat que disposi de bona comunicació quant a l'accés pel camí existent.

Una vegada seleccionada la ubicació del projecte, i descartada l'alternativa 0 (no execució), l'EIA proposa dues alternatives de disseny de la nova edificació:

- Alternativa 1 (seleccionada): construcció de la bodega amb planta baixa i planta soterrani, a dos nivells.

- Alternativa 2: construcció de la bodega amb planta baixa i tres soterranis. Es descarta perquè implica una planta més que l'alternativa seleccionada i un major impacte sobre el terreny.

Segons l'EIA, es justifica la selecció de l'alternativa 1 perquè es resol la configuració de l'edifici com a nivells (i no com a plantes), permetent una correcta comunicació entre si per a l'adequat procés de producció per gravetat del vi. D'aquesta manera l'edifici queda configurat com a planta baixa i planta soterrani en dos nivells. Així mateix, es redueix considerablement l'ocupació del subsòl i s'optimitza la configuració de la planta baixa de manera que el seu impacte en el terreny és el menor possible per a un edifici d'aquestes característiques.

5.2. Principals impactes de l'alternativa escollida i la seva correcció

D'acord amb l'EIA, cap dels possibles impactes previstos es considera crític, sever o irreversible. En general, durant la fase de construcció, els impactes generats seran de caràcter puntual i recuperable. L'establiment de mesures preventives i correctores farà que aquests no tenguin importància significativa a llarg termini. Respecte de la fase de funcionament, causarà majoritàriament un impacte compatible sobre el medi. Així i tot, es considerarà un adequat disseny i execució de mesures preventives i correctores que aconsegueixi reduir l'afectació del projecte, aconseguint que el seu desenvolupament sigui eficient amb la conservació dels factors mediambientals de l'entorn.

Els principals impactes seran els següents:

a) Sòl i subsòl

Durant la fase de construcció, es preveu la pèrdua d'una part important de la capa superficial del sòl producte del moviment de terres per l'excavació i posterior construcció del celler, a més de la degradació del sòl i l'alteració dels materials edàfics a causa de la cimentació, ús de maquinària i abocaments accidentals de substàncies contaminants, els quals també podrien afectar el subsòl.

El projecte preveu que el transport dels diferents materials fins a l'obra es dugui a terme pel vial existent que dóna accés a la finca i en la mateixa finca, de manera que no serà necessari crear vies alternatives, minimitzant l'afecció al sòl. Per altra banda, es preveu també la reutilització de les terres extretes dins la mateixa obra, en la mesura del possible, així com la gestió del possible excedent de terres com a residu inert, segons la normativa vigent. Així mateix, en cas d'abocament accidental de substàncies contaminants es preveu la retirada immediata del sòl afectat i la seva gestió, d'acord amb la normativa vigent. D'altra banda, segons l'EIA, la plantació de vinya permetrà la recuperació de l'ús agrícola del sòl afectat.

Durant la fase de funcionament, els principals impactes sobre el sòl estaran associats al trànsit de vehicles destinats a la comercialització del producte. D'altra banda, per a evitar la contaminació del sòl per infiltracions derivades dels residus sòlids o líquids de la indústria s'aplicaran mesures preventives i correctores destinades principalment a realitzar una correcta gestió dels residus.

Durant la fase de desmantellament, els principals impactes estaran relacionats amb l'erosió i el risc de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies, per abocament accidental de substàncies contaminants.

b) Emissions

Durant la fase d'obres i de desmantellament, es preveu l'emissió de pols i contaminants a l'atmosfera, a causa del consum elèctric, l'ús de combustibles i el transport, així com un increment en l'emissió de partícules en suspensió durant els moviments de terra, excavacions, obertures de rases i transport dels diferents materials per a la dotació de serveis. No obstant això, en cas de preveure's una elevada generació de pols s'aplicaran les oportunes mesures cautelars del projecte, com ara regs de camins i zona de condicionament i control de la velocitat de la maquinària. Per part seva, les alteracions de la qualitat de l'aire per emissió de contaminants atmosfèrics fruit de la combustió de la maquinària, seran en general pràcticament irrellevants si aquesta funciona correctament. Per això, se supervisarà el correcte estat de manteniment de la maquinària.

Per altra banda, es prendran les mesures necessàries per a evitar la contaminació lumínica, dirigint les llums exteriors cap al sòl per a la il·luminació de senderes i edificis. Es tindrà en consideració la inclinació i direcció de les llums, el tipus de llum que ha d'utilitzar-se o d'ús preferent, els sistemes de regulació de fluxos i els horaris de funcionament. Totes les lluminàries funcionaran amb LEDS, aconseguint un estalvi del 70% respecte a la il·luminació tradicional de llums incandescents o de iode. Així mateix, s'ha de tenir en compte que l'execució d'obres es durà a terme a plena llum del dia, per la qual cosa no seran necessàries fonts de llum artificials per a donar suport a aquestes.

Respecte de les emissions acústiques, es preveu un augment dels nivells sonors a causa de la presència de maquinària en les operacions de moviment de terres, transport de materials... No obstant això, cal destacar que la zona d'estudi, es troba a més d'1 km de Sa Marjaleta i Sa Marjal Nova, i a uns 800 m de la finca Al Pare.

Durant la fase de funcionament, les emissions de gasos a l'atmosfera quedaran minimitzades, atès que la majoria de calderes de la bodega seran elèctriques i no utilitzaran combustibles fòssils. També es produiran emissions en determinades fases del procés d'elaboració del vi, com el CO₂ que es genera en la fermentació dels mostos, durant l'època de verema, i el SO del sulfitat de mostos i vins, així com l'emissió de SO₂, que dependrà de les pràctiques operatives utilitzades, produint-se especialment quan es mescla aigua amb SO₂ per a la conservació de bótes que no s'estan utilitzant per a la criança del vi. S'estimen unes emissions anuals d'unes 75 t de CO₂ que es preveu siguin compensades per la producció d'energia elèctrica a partir de fonts renovables i per l'absorció dels cultius de la mateixa finca.

Quant a la contaminació acústica de la bodega, els elements del sistema envolupant de l'edifici s'han dissenyat per a aconseguir un condicionament acústic segons el DB-HR, del CTE. A més, la zona del celler en la qual s'emetran més renous es troba en la planta soterrània pel que, aquesta contaminació acústica quedarà mitigada i esmorteïda, disminuint el nivell d'impacte sonor sobre espècies característiques de la ZEPA de l'entorn i sobre les possibles molèsties que poguessin donar-se sobre la població veïna.

c) Hidrologia i recursos hídrics

Durant les obres, la superfície de nova ocupació (incloent-hi el soterrani del celler) es considera una nova superfície que impermeabilitza el sòl i que, per tant, incidirà en la recàrrega d'aqüífers. Per altra banda, es preveu el consum d'aigua per a l'elaboració de formigó, així com per al reg de pistes per minimitzar la producció de pols al pas de vehicles, si és necessari, tot i que es considera que no serà un consum considerable.

Durant la fase de funcionament, s'estima un consum significatiu d'aigua per al reg de la vinya (9.600 m³/any, per a les 12 ha de superfície de cultiu en secà) i per a l'elaboració del vi (362,400 m³, per una producció de 60.400 l / any, durant els 12 dies de verema). Segons l'EIA, es preveu la recollida d'aigües pluvials de la coberta del nou edifici, i el seu emmagatzematge a un aljub, per al seu tractament i posterior ús durant la fase de funcionament, en relació amb l'elaboració del vi i per les instal·lacions auxiliars de la bodega, evitant, a més, la sobreexplotació de l'aqüífer.

Per altra banda, durant la fase de funcionament es generaran aigües residuals, amb una important càrrega orgànica, que hauran de ser tractades amb un sistema autònom de depuració, amb les característiques previstes al PHIB.

Respecte de la ubicació de la bodega pròxima a zona potencialment inundable, per a aquells elements aïllats, i en cas de disposar de terreny suficient, es preveu reduir l'entrada d'aigua o arribar a impedir-la totalment mitjançant l'esplanació o terraplenament de la superfície al voltant de l'element.

Durant la fase de desmantellament, l'abocament accidental de substàncies contaminants pot comportar un risc de contaminació de les aigües superficials i subterrànies.

d) Flora

L'impacte del projecte sobre la vegetació es produirà fonamentalment durant la fase d'execució i desmantellament, període en el qual tenen lloc els moviments de terres, així com el desplaçament de maquinària. També serà important que, durant la fase de funcionament del projecte, els itineraris estiguin ben marcats i senyalitzats per a reduir el major impacte possible sobre la flora del lloc.

La vegetació natural que es veurà afectada seran espècies herbàcies i petits arbustos. Segons l'EIA, els ullastres de l'entorn de la bodega no es veuran en cap moment alterats o trasplantats de la seva ubicació actual, ja que no es produirà afecció pel condicionament del terreny per al celler. Per altra banda, a l'àrea de desenvolupament del projecte s'ha detectat Rosmarinus officinalis ssp. palaui, de manera molt comuna, per la qual cosa es preveuen mesures dirigides a minimitzar l'afecció del projecte a aquesta espècie.

e) Fauna

Els impactes sobre la fauna es produiran bàsicament en la fase de construcció i desmantellament. Aquesta afecció depèn sobretot de la sensibilitat de les espècies a alteracions del seu entorn, estant també lligada a l'eliminació de vegetació, als moviments de terres, i als canvis en els usos del sòl de la zona. En tot cas, es preveu l'execució de les obres en el període comprès entre els mesos de setembre i març, per tal de no afectar les espècies de rapinyaires nidificants presents a l'entorn.

L'impacte sobre les comunitats faunístiques per l'execució del projecte es deurà a accions com els moviments de terres i tasques d'obra civil, així com als moviments de la maquinària i emissions de renou en les diferents fases operatives. A priori, l'única espècie que pot veure's afectada per la implementació del projecte és Testudo hermanni, ja que és possible observar exemplars en aquesta zona, els quals seran traslladats a un lloc segur, si n'és el cas. Respecte del milà reial (Milvus milvus), present a la zona segons la informació disponible de la ZEPA ES0000443 «Sud de Ciutadella», es podria veure afectat durant la fase d'obres per l'augment de renou a la zona, reconeguda com a àrea de campeig i alimentació.

f) Residus

Durant la fase d'execució del projecte, es preveu principalment la generació de residus sòlids, especialment pels residus derivats de l'extracció de terres per a la construcció del celler, així com d'altres de menor importància, com els residus derivats de la mateixa construcció (plàstics, tubs, restes de cartons...), que seran gestionats de manera adequada, segons la normativa vigent.

Durant la fase de funcionament, es preveu la generació de residus sòlids procedents de l'activitat, que seran transformats en compost per a la seva incorporació al sòl, amb l'objecte de millorar les seves propietats físiques, causant un impacte positiu tant en el sòl (augment de la capacitat de retenció hídrica), com en les aigües subterrànies (augment de la permeabilitat). Segons l'EIA, es tendrà en compte en les mesures preventives una bona elecció del terreny on s'emmagatzemaran, tant els materials inicials com el compost en fase de maduració, ja que és en aquest període on hi ha més perill que les pèrdues de nitrogen, en forma de nitrats, contaminin les aigües subterrànies.

g) Energia

Respecte del consum energètic associat a l'activitat (128.325,65 kWh/any), es proposen diverses mesures, com la instal·lació de bombetes de baix consum, major rendiment i major durada, el control automàtic de l'enllumenat en funció de la llum exterior, la col·locació de sensors de desconnexió de llums i detectors de presència, i la introducció de criteris d'eficiència energètica en l'adquisició de nous equips. En tot cas, s'estima que un percentatge significatiu de la demanada energètica de l'activitat serà coberta mitjançant energies renovables (> 90%).

h) Àrees de prevenció d'incendis

Malgrat que la zona d'estudi no presenta afecció directa per risc d'incendis forestals, se situa entre zones amb baix i alt risc d'incendi, per la qual cosa s'adoptaran mesures preventives per a minimitzar aquest risc, especialment durant l'època de risc d'incendi forestal, és a dir entre l'1 de maig i el 15 d'octubre.

i) Paisatge

L'impacte paisatgístic es produirà principalment durant la fase de construcció i desmantellament. La presència de la infraestructura necessària per a escometre les obres descrites en el projecte, així com la presència de maquinària en la zona d'estudi i àrees d'aplec de materials, implicaran una alteració de la qualitat visual de la zona. No obstant això, segons l'EIA la qualitat paisatgística d'aquesta zona és baixa, a més d'incorporar mesures ambientals, per minimitzar l'impacte.

j) Activitats econòmiques

D'acord amb l'EIA, tant l'ús ramader com agrícola de la finca, no es veuran interferits pel desenvolupament del projecte, potenciant-se un nou ús de la terra. Durant la fase d'execució i desmantellament, l'empresa encarregada de l'obra de l'edifici i de les mateixes instal·lacions de la indústria requerirà personal específic. Per altra banda, durant la fase de funcionament, serà necessària la contractació de personal per al funcionament del celler, tant en treballs de camp (plantació i control de la vinya), com en la verema i la producció de vi, així com en la seva projecció i comercialització. Finalment, també es requerirà la contractació de personal per a l'execució de les tasques d'un eventual desmantellament de la instal·lació.

5.3. Seguiment ambiental

Es presenta un Programa de Vigilància Ambiental (PVA) on s'indica que es realitzarà el seguiment del compliment de les mesures preventives i correctores previstes, tant a la fase de construcció com a la fase de funcionament.

A la fase de construcció, es realitzarà un seguiment, entre d'altres, del control de protecció dels valors arqueològics, del control de les operacions que generin renous, del control d'emissions de partícules, del control de les àrees de moviment de maquinària, i de la protecció de la fauna. D'altra banda, a la fase de funcionament, es durà a terme, entre d'altres, una inspecció visual periòdica de les col·lisions d'avifauna amb les vinyes, així com analítiques de l'efluent depurat pel sistema autònom de tractament de les aigües residuals.

5.4 Consideracions tècniques

D'acord amb resolució del president de la CMAIB, amb data 8 d'octubre de 2020, per la qual es formula l'informe d'impacte ambiental sobre el projecte bàsic d'edifici aïllat per ús de celler en explotació agrícola a la finca Al Parico. TM Ciutadella de Menorca (exp. 43a/2020), es detallen els aspectes relacionats al document d'abast que s'han de tenir en compte a l'EIA:

- «Tenir en compte en l'avaluació ambiental les obres associades a la construcció i funcionament de les instal·lacions auxiliars del celler, com les conduccions de subministrament elèctric i d'abastiment d'aigües, la depuradora, l'aljub i la rampa i els nous camins per accedir a la construcció»

Segons l'EIA, «es pretén evitar la dispersió de les edificacions, aconseguir el màxim respecte de l'entorn i una òptima integració paisatgística. Així mateix, la ubicació del celler s'ha triat amb l'objectiu de facilitar al màxim el seu accés, i afavorir la connexió dels serveis necessaris a les instal·lacions i infraestructures existents. Totes les noves conduccions discorren pel nou camí d'accés al celler que, al seu torn, segueix el traçat d'unes parets seques existents en els costats nord i est de l'edifici projectat. El material del camí serà de terra compactada, procurant respectar la màxima integració en l'entorn» (pàg. 37). Per altra banda, es diu que «no es realitzaran vials alternatius per a accedir a la zona durant l'execució de les obres, a fi d'evitar eliminar vegetació i provocar erosió innecessària en la zona» (pàg. 131).

Els impactes de les obres del projecte seran bàsicament els referits a la pèrdua d'una part important de la capa superficial del sòl producte del moviment de terres a causa de l'excavació i posterior construcció del celler. També cal tenir en compte la degradació del sòl i l'alteració dels materials edàfics deguts a la fonamentació, ús de maquinària i abocaments, que poguessin donar-se de manera accidental.

Les accions derivades de la construcció produiran una alteració significativa del sòl en l'emplaçament de la nova edificació. Es considera que aquest impacte tindrà un abast considerable en donar-se en una superfície significativa. El perfil topogràfic de la finca evitarà grans moviments de terra per a anivellar el terreny, es realitzaran rases de fonamentació, soterrament de serveis i construcció de planta baixa i soterrani. La major part de les terres remogudes s'utilitzaran de nou per a tornar a cobrir la rasa una vegada s'hagin instal·lat els tubs conductors dels diferents serveis. Amb la reutilització d'aquestes terres es redueix l'excedent i no es canvien completament les característiques del subsòl.

La zona presenta un pendent poc significatiu, per la qual cosa es considera que per a dur a terme les obres necessàries per a executar el projecte no seran necessaris desmunts, ni emplenats de materials. Per altra banda, de manera genèrica, seran necessaris materials de préstec per a escometre les obres de construcció del celler. Les terres extretes com a pedra, en cas de trobar-se, en els diferents moviments de terres seran reutilitzades en la mesura que sigui possible en la mateixa obra.

Per altra banda, segons l'apartat 7.2. Medi biòtic, «s'espera un lleu impacte sobre l'aprofitament agrícola de l'emplaçament, derivat de la reducció de la superfície productiva de la finca a causa de la construcció de l'edificació que albergarà el celler». «D'altra banda, la implantació de la nova activitat fomentarà i perpetuarà la mateixa activitat agrícola de l'explotació quant a l'aprofitament vitivinícola» (pàg. 108).

- «Proposar almenys dues alternatives d'ubicació del projecte viables, a més de l'alternativa zero, i justificar de manera objectiva la de menor impacte»

L'EIA planteja dues alternatives d'ubicació del projecte viables, dins la finca Al Parico. L'alternativa SITE 1 queda descartada perquè es troba massa prop de béns etnològics protegits, mentre que l'alternativa SITE 2 es descarta perquè la cota del terreny repercuteix en un impacte visual excessiu de l'edifici de bodega.

Se selecciona l'alternativa SITE 0, principalment, perquè no existeixen elements protegits en l'entorn excessivament pròxims, i les zones de plantació i les edificacions agrícoles existents queden pròximes al celler, el que afavoreix l'òptim funcionament de l'explotació.

- «Justificar la manca d'afecció de risc d'inundació, i incloure les mesures preventives corresponents per tal de minimitzar el risc»

Malgrat que l'emplaçament de la bodega es troba fora de zona potencialment inundable, en les seves proximitats es localitza una plana geomorfològica d'inundació. En tot cas, d'acord amb l'EIA, es planteja la següent actuació per a minimitzar el risc d'inundació: «per a aquells elements aïllats, i en cas de disposar de terreny suficient, es pot reduir l'entrada d'aigua o arribar a impedir-la totalment mitjançant l'esplanació o terraplenament de la superfície al voltant de l'element» (pàg. 105, del subapartat 7.1.4. Impactes sobre els processos ambientals).

Per altra banda, es justifica que l'àmbit d'actuació «pertany a la zona hidrogeològica de Migjorn, en la qual els principals materials d'aquesta unitat, formen un aqüífer lliure amb permeabilitat per porositat i fissuració, per la qual cosa s'afavoreix que no sigui una zona de risc important d'inundació» (pàg. 104, del subapartat 7.1.4. Impactes sobre els processos ambientals).

- «Realitzar una avaluació dels efectes previsibles sobre la població, la salut humana, la flora, la fauna, la biodiversitat, el sòl. l'aire, l'aigua, els factors climàtics, el paisatge, els béns materials, inclòs el patrimoni cultural, i la interacció entre tots els factors esmentats»

L'EIA, en l'apartat 7.6. Valoració d'impactes, avalua els efectes previsibles, durant les fases de construcció i de funcionament, sobre la geologia i geomorfologia, la hidrogeologia, la hidrologia superficial, l'atmosfera, els processos ambientals (APR), la flora, la fauna, els hàbitats, els espais naturals d'interès, el paisatge intrínsec, els components singulars del paisatge, l'ús públic de l'espai, els recursos científic-culturals, els usos del sòl rural, el planejament urbanístic, la població, l'economia, les infraestructures i el patrimoni historicoartístic.

Durant la fase d'execució, es valoren impactes moderats sobre la geologia i geomorfologia, sobre la hidrogeologia i sobre el paisatge intrínsec. La resta d'impactes sobre els factors descrits anteriorment es valoren com a positius (usos del sòl rural i economia), inexistents o compatibles, per la qual cosa s'incorporen mesures per a minimitzar-los. Durant la fase de funcionament, es valora únicament un impacte moderat sobre la hidrogeologia, mentre que la resta d'impactes es valoren com a positius (usos del sòl rural i economia), inexistents o compatibles, per la qual cosa s'incorporen mesures per a minimitzar-los.

Posteriorment, a la documentació complementària aportada pel promotor, s'identifiquen i valoren els impactes d'una eventual fase de desmantellament de la bodega. Durant la fase de desmantellament, es valoren impactes negatius sobre l'atmosfera (generació de pols i renou), la geologia (erosió i risc de contaminació del sòl), risc de contaminació de les aigües superficials i subterrànies, afecció a la flora i fauna, risc d'incendi forestal i impacte paisatgístic, i com a impactes positius, la creació de llocs de feina.

- «Incloure una avaluació de les repercussions ambientals del projecte sobre la Xarxa Natura 2000: la descripció i localització del projecte i de totes les accions susceptibles de produir impactes, la descripció del medi afectat, els impactes principals que es preveuen sobre el medi ambient tenint en compte els objectius de conservació dels espais de la Xarxa Natura i les mesures correctores o protectores per minimitzar-los»

S'incorpora un apartat específic d'avaluació de les repercussions ambientals del projecte sobre la Xarxa Natura 2000, atès que la zona d'estudi es localitza a la ZEPA ES0000443 «Sud de Ciutadella», que correspon amb una àrea de campeig i de nidificació del milà reial (Milvus milvus). Segons el Servei de Protecció d'Espècies, no es té constància de nius de milà reial, ni d'altres rapinyaires, en les proximitats de l'emplaçament de la bodega, a excepció d'un niu d'àguila calçada (Aquila pennata) a una distància aproximada de 200 m. No obstant això, es considera que no és necessari aplicar mesures preventives per evitar molèsties durant l'època de reproducció, atès que la distància mínima de tranquil·litat recomanada per aquesta espècie és de 100 m.

En tot cas, l'EIA preveu fonamentalment les següents mesures en relació amb l'avifauna:

1. En cas que existeixin o es detectin en les proximitats nius d'espècies de rapinyaires s'estarà al que es disposa en els perceptius plans de recuperació de cada espècie i s'informarà el Servei de protecció d'espècies del Govern Balear.

2. Per a evitar interferir al màxim amb possibles espècies nidificants llistades en l'Annex I de la Directiva 2009/147/CE per a la conservació dels ocells silvestres es recomana que les obres es duguin a terme durant el període setembre-març.

3. Es portarà un control i inventari d'ocells que poguessin col·lidir amb el cultiu de vinya.

La bodega podria afectar també altres espècies presents a la zona d'estudi com la tortuga mediterrània (Testudo hermanni). Per aquest motiu, l'EIA preveu les següents accions en relació amb la fauna terrestre, especialment en relació amb la tortuga mediterrània:

1. Cada dia es realitzarà una batuda per a procedir a la retirada dels animals que es trobin a l'interior de la zona delimitada per les obres i es procedirà al seu alliberament en lloc segur i allunyat de les obres.

2. En el cas de rases, es procedirà a l'execució d'aquesta per trams, minimitzant el temps transcorregut des de l'obertura i el tancament d'aquesta, evitant o minimitzant l'efecte barrera que pugui sorgir durant les obres. A més, es procedirà a la revisió dels trams de rasa que hagin quedat oberts el dia anterior per si algun animal hagués quedat atrapat durant la nit.

3. En cas de trobar algun animal serà alliberat immediatament en lloc segur, així com si està ferit s'avisarà al 112 perquè s'iniciï el protocol de fauna ferida i es doni trasllat a centre de recuperació de fauna autoritzat.

També es preveuen mesures dirigides a minimitzar el risc d'afecció sobre Rosmarinus officinalis subsp. palaui, espècie de forma postrada, no catalogada, ni amenaçada, característica de zones pròximes a la costa de les Illes Balears.

Quant als hàbitats inclosos a l'annex I de la Directiva 92/43/CEE que es troben presents a la finca Al Parico, el desenvolupament del projecte no afectaria directament a cap d'ells.

- «L'avaluació de les repercussions ambientals del projecte sobre Xarxa Natura 2000 valorarà l'impacte indirecte derivat de la sembra de vinya i proposarà mesures preventives. En el cas que la sembra de vinyes es faci amb filferros en la modalitat d'espatlera, l'EIA contemplarà mesures preventives i correctores per evitar i/o minimitzar aquest impacte amb sistemes anticol·lisió»

Segons l'apartat 7.2. Medi Biòtic, de l'EIA, «la sembra de vinya no es realitza mitjançant espatllera. El sistema de conducció és el vas i segons la varietat per petits tutors o pals de fusta.

En el cas de les varietats a port horitzontal (no alçat), durant la primavera/estiu, els pàmpols de la vinya es fermen al pal.

En el cas de les varietats a port alçat, els tutors serveixen a guiar i a mantenir la vinya els primers anys després de la plantació. Una vegada que el tronc sigui prou gruixut, es llevaran els tutors.

(...)

Pel que es considera el sistema de sembra de vinyes compatible amb la fauna protegida de la zona» (pàg. 110).

Per altra banda, segons l'EIA, «Amb la plantació de vinyes, s'assegura que aquest sòl no caigui en desús i s'aprofiti la seva capacitat agrològica compensant la superfície que ocuparia el celler» (pàg. 123).

- «Incloure mesures preventives per tal de minimitzar i/o evitar renous i molèsties durant l'època de nidificació de les aus presents en la zona del projecte, tant en la fase de construcció com en la de funcionament»

Es preveu que les obres s'executin durant el període comprès entre els mesos de setembre i març, amb l'objecte d'evitar interferir al màxim amb possibles espècies nidificants de l'Annex I de la Directiva 2009/147/CE per a la conservació de les aus silvestres. Durant la fase de funcionament, no s'observen a l'EIA mesures específiques per tal de minimitzar i/o evitar renous i molèsties durant l'època de nidificació de les aus presents en la zona del projecte. En tot cas, s'entén que l'emplaçament de l'activitat contribuirà a la reducció dels renous ocasionats, durant la fase de funcionament.

- «Tenir en compte els impactes de caràcter sinèrgic i complementari del projecte de construcció d'un altre edifici agrícola previst a la mateixa finca, localitzat a uns 200 m al nord de la ubicació del celler»

Segons l'EIA i documentació complementària aportada pel promotor, aquest nou edifici preveu únicament el seu ús com a magatzem agrícola, destinat a emmagatzemar productes i maquinària de l'explotació agrícola existent a la finca d'Al Parico. Es preveu que aquest edifici albergui un aljub soterrat, de manera que no s'incrementi l'ocupació sobre el terreny i permeti emmagatzemar fins a 1.022,94 m³ d'aigua de pluja, aprofitant les cobertes. Aquesta aigua sembla que es destinarà al reg de les plantacions de l'explotació agrícola existent.

D'acord amb la documentació complementària referida, de la construcció d'aquesta edificació se'n deriva l'existència d'impactes ambientals de signe negatiu sobre la geologia i el sòl, sobre la hidrologia, sobre la fauna i la flora, i sobre el paisatge. No obstant això, ateses les característiques del projecte i amb les mesures preventives i correctores proposades, es consideren aquests impactes com a compatibles, de baixa intensitat i de poca extensió. D'aquesta manera, es considera que aquest nou edifici agrícola no tendrà efectes negatius rellevants sobre els recursos naturals i processos ambientals de la zona.

- «Confirmar l'existència de plantes exòtiques invasores en l'entorn del projecte i, en cas de detectar-se, detallar les actuacions per erradicar-les i evitar la seva propagació»

Segons l'IDEIB, a l'entorn del projecte (quadrícula 5x5, codi 674), és possible la presència de Carpobrotus sp.

No obstant això, d'acord amb la documentació complementària aportada, no es detecta la presència de cap planta exòtica invasora entorn del projecte. En cas de manifestar-se alguna espècie, les actuacions previstes per a la seva erradicació, tenint en compte la seva extensió i superfície, podrien ser les següents: control físic (arrencada manual, desbrossament, tala o foc controlat), control químic (herbicides, amb un ús molt localitzat i emprant la mínima quantitat de producte) o mitjançant control biològic (ús d'insectes o patògens nocius per a la planta invasora, però innocus per a les espècies naturals de l'entorn).

- «Justificar la suficiència de disponibilitat d'aigua procedent del pou existent, per tal de garantir, tant les necessitats de consum d'aigua del celler a construir per a la producció de vi, estimades en 120.800 l d'aigua per cicle de verema, com l'aigua necessària per al reg de les 12 ha de vinyes»

Segons el document complementari aportat pel promotor, signat pel Sr. Antonio Roca Martínez, enginyer agrònom, de l'empresa ABRIL CONSULTORIA AGROAMBIENTAL, amb data 12 d'abril de 2022, respecte de la demanda hídrica de l'activitat, inclòs el reg del cultiu de vinya (12 ha), s'estima que seran necessaris 9.598,99 m³ / any (reg de la vinya en secà), més 362,40 m³ / any (consum d'aigua de la bodega), necessitats que quedaran cobertes amb la recollida de 632,26 m³ / any (aigües pluvials dels aljubs) i amb els 10.000 m³ / any (autorització de l'administració competent per a l'extracció d'aigua del pou amb codi AAS_439_Vigent-A_S_1685, localitzat dins la finca).

S'ha de tenir en compte que, segons l'art. 129, apartat 4, del PHIB, “no es podran atorgar noves autoritzacions i concessions en les masses d'aigua subterrània en mal estat quantitatiu”, com és el cas de la massa 1901M3 «Ciutadella», afectada pel projecte. No obstant això, podran atorgar-se autoritzacions o concessions en aquestes masses quan es doni el següent supòsit (art. 129, apartat 4, lletra b, del PHIB): «Siguin sol·licituds per a explotacions agràries preferents fins a un volum màxim de 10.000 m³/any», volum màxim d'aigua que, segons el promotor, es preveu sol·licitar (actualment, l'autorització permet l'extracció únicament de fins a 3.000 m³ / any, per a ús domèstic).

D'acord amb la documentació complementària aportada pel promotor, «... s'ha iniciat la sol·licitud de qualificació de l'explotació com a PREFERENT, ja que es compleixen tots els requisits necessaris...» (pàg. 27).

- «L'aigua de pou haurà de disposar d'autorització per a l'ús per a la producció de vi i per a ús agrari per al reg de les vinyes»

Se sol·licita addició d'un nou ús - ús agrari -, a l'autorització de captació d'aigües subterrànies actual davant l'autoritat competent, sense cap altre canvi de paràmetres. En tot cas, s'entén que s'hauria de sol·licitar també l'ús industrial per a l'activitat, ja que l'ús agrari només faria referència al reg del cultiu de vinya.

- «Ubicar l'aljub previst i establir quina capacitat tindrà i la destinació de l'ús de l'aigua recollida»

Segons l'EIA, el projecte contempla la construcció de dos aljubs, amb les següents característiques:

- Aljub sobre rasant integrat en el mateix edifici, de 25 m² de superfície i capacitat per a 60 t, localitzat a la part més baixa d'aquest, orientada a Sud, per a l'emmagatzematge de les aigües pluvials recollides de tota la superfície de la coberta.

- Aljub soterrat a l'edificació, amb una capacitat de 80 t. Tant les necessitats hídriques de l'activitat d'elaboració del vi, com de la resta de la instal·lació (ACS, neteja...) i el reg per degoteig del cultiu de vinya, es cobriran amb l'aigua d'aquest aljub, el qual emmagatzemarà aigua procedent de l'aljub sobre rasant descrit anteriorment i aigua del pou existent a la mateixa finca, pròxim a la bodega. Es prioritzarà l'ús de les aigües pluvials recollides, complementant amb l'ús de l'aigua procedent del pou, en cas de necessitat i amb un tractament previ (cloració). Segons l'EIA, actualment s'està tramitant el canvi d'ús del pou referit d'ús domèstic a domèstic i agrícola.

- «Justificar que el sistema previst de tractament d'aigües residuals és l'adequat per al tractament de les aigües residuals generades en el procés d'elaboració del vi i les aigües de sanejament de caràcter domèstic, així com establir les mesures adients per a garantir que la qualitat de l'efluent resultant de manera que sigui innocu per al medi ambient»

D'acord amb l'EIA, en funció de les característiques i necessitats pròpies del celler, es va sol·licitar consell a un proveïdor especialitzat en depuradores d'aigües residuals sobre el sistema que millor es pogués adaptar a les necessitats. El sistema suggerit és un tanc sèptic tricameral, amb un volum total de 9.000 litres.

El document complementari aportat pel promotor preveu «la utilització d'un sistema combinat de depuradora d'oxidació total amb un sistema de fitodepuració de flux vertical, en compliment dels requeriments de l'annex IV del PHIB.

El sistema es basa en una doble línia de depuració, separant les aigües negres procedents d'usos assimilables a domèstics (WC) de les aigües grises procedents de la línia de procés d'elaboració de vi.

La primera serà rebuda per una depuradora d'oxidació total de la marca RIUVERT model EP1800 amb capacitat per a tractar les aigües de 10 a 18 habitants equivalents, l'efluent dels quals serà rebut per un segon sistema basat en la fitodepuració del model “Country plus” del mateix fabricant.

Mentre que les aigües grises procedents del procés d'elaboració de vi es dirigiran directament a aquest segon sistema, previ pas per un separador de greixos».

Segons el document complementari aportat pel promotor, l'evacuació de l'efluent depurat es durà a terme mitjançant infiltració per zona verda (cultiu de vinya). Es duran a terme analítiques de l'efluent depurat previ a la seva infiltració, d'acord amb la freqüència mínima de mostreig i paràmetres a analitzar que estableix el RD 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

- «Detallar la gestió dels residus orgànics procedents de l'elaboració del vi (pells, llavors, fangs deshidratats), en concret on s'emmagatzemaran i quin serà el seu destí (eliminació, valorització)»

Segons el document complementari del projecte, la gestió dels residus orgànics derivats del procés d'elaboració del vi es durà terme mitjançant el seu compostatge i la seva aplicació com a esmena al cultiu de vinya i olivar.

D'acord amb l'apartat de mesures de l'EIA, per a l'emmagatzematge dels residus, abans de la seva transformació en compost, es triaran preferentment zones ombrejades, protegides del vent i de la pluja, amb fàcil accés i amb disponibilitat d'aigua de reg.

Segons el document complentari d'esmena del projecte, «es preveu la construcció d'un femer de formigó armat impermeabilitzat per a emmagatzemar i realitzar el processament de compost.

La zona d'ubicació del dit femer es preveu a 750 m aproximats des de la zona en la qual es projecta la bodega.

Actualment, en aquesta zona ja s'emmagatzemen les restes de poda que seran utilitzades en el compost. El lloc en qüestió no implica obertura de nous camins. A més, es troba fora de zona amb alt risc d'incendi i fora de zona amb risc de vulnerabilitat d'aqüífers segons la revisió actual del PTI (BOIB núm. 7, de 16 de gener de 2020)».

- «Detallar el procediment de la gestió de residus sòlids i perillosos durant la fase de funcionament del celler, i indicar i establir l'espai i les condicions on s'emmagatzemaran els productes i substàncies perillosos i els residus perillosos, així com el procediment de gestió dels residus perillosos i no perillosos generats durant el procés d'elaboració del vi»

Segons el subapartat 9.1.9. Gestió de residus, de l'EIA (pàg. 140-142), la majoria dels residus generats al celler (80-85%) a la fase de funcionament seran residus orgànics. També, es generaran altres residus provinents de l'activitat de les oficines i del manteniment, així com residus sòlids propis de l'embotellament i envasament del vi. En tot cas, els principals residus generats en l'elaboració del vi seran residus no perillosos. Tant els residus i/o subproductes no perillosos, com els perillosos, seran gestionats mitjançant gestors autoritzats, d'acord amb la legislació vigent, i amb prèvia separació d'aquests en funció de la seva naturalesa.

D'altra banda, cal tenir en compte la possibilitat de reaprofitament que existeix entorn dels residus del sector vitivinícola com a abonament després de triturar la fusta dels sarments que es poden, com a combustible en les centrals elèctriques de biomassa o per a la destil·lació i aconseguir destil·lats aromàtics de les pells i lies, transformant així una part dels residus del sector.

Donada la seva naturalesa, els residus perillosos presenten requisits més exigents en la seva gestió. Les principals obligacions dels productors de residus perillosos que s'hauran de complir seran:

1. Separació adequada dels residus perillosos i sense mescla, evitant particularment aquelles mescles que suposin un augment de la seva perillositat o que dificultin la seva gestió.

2. Envasat i etiquetatge dels recipients que continguin residus perillosos en la forma que reglamentàriament es determini.

3. Registre dels residus perillosos produïts o importats i el seu destí.

4. Subministrament a les empreses autoritzades per a dur a terme la gestió de residus de la informació necessària per al seu adequat tractament i eliminació.

5. Presentació d'un informe anual a l'administració pública competent, en el qual s'hauran d'especificar, com a mínim, quantitat de residus perillosos produïts o importats, naturalesa dels mateixos i destí final.

6. Informar immediatament l'administració pública competent en cas de desaparició, pèrdua o fuita de residus perillosos.

Respecte de les condicions d'emmagatzematge i destí d'aquests residus, al document complementari aportat pel promotor, es diu que aquests «s'emmagatzemaran en l'edifici durant la producció i, igual que els orgànics, es portaran periòdicament a una planta de gestió autoritzada».

Pel que fa als residus líquids, es contractarà una empresa especialitzada perquè retiri periòdicament els residus de la depuradora (fangs) i la fossa sèptica, per al seu correcte tractament en les instal·lacions adequades i es realitzi el manteniment de la depuradora.

- «Justificar la suficiència en el subministrament elèctric necessari per al funcionament de la maquinària emprada en l'elaboració del vi, i estudiar la possibilitat d'incloure sistemes d'energies renovables d'autoconsum que cobreixin el 100% de l'energia necessària»

Segons el document complementari d'esmena de deficiències, es preveu que la potència elèctrica necessària per a l'activitat sigui de 45 kW per al procés d'elaboració del vi, més una potència aproximada per a la resta de l'edifici de 15 kW. Aquesta energia provindrà de l'estació transformadora més propera i connectada a la xarxa elèctrica pública, així com de l'energia generada per plaques fotovoltaiques, la qual cobrirà més del 90% de les necessitats energètiques de l'activitat. La climatització de l'interior del celler es durà a terme mitjançant un sistema de producció per aerotèrmia amb producció d'aigua calenta sanitària (ACS), estimant-se una reducció de més del 60% en el consum energètic.

- «Justificar la manca d'afectació del projecte durant la fase de funcionament pel renou als habitatges propers i a la fauna existent, així com l'adopció de mesures preventives i correctores, en cas necessari»

El projecte es localitza a sòl rústic comú, àrea d'interès agrari (AIA), i tant les finques més pròximes (Alpare, Sa Marjaleta i Sa Marjal Nova), com la vivenda principal que es troba dins la mateixa finca, estan a distàncies aproximades d'1 km, per la qual cosa s'entén que, durant la fase de funcionament, no hi haurà un impacte significatiu del renou de la bodega sobre els habitatges pròxims.

Quant a la contaminació acústica de la bodega, els elements del sistema envolupant de l'edifici s'han dissenyat per a aconseguir un condicionament acústic segons el DB-HR, del CTE. A més, la zona del celler en la qual s'emetran més renous es troba en la planta soterrània pel que, aquesta contaminació acústica quedarà mitigada i esmorteïda, disminuint el nivell d'impacte sonor sobre espècies característiques de la ZEPA de l'entorn i sobre les possibles molèsties que poguessin donar-se sobre la població veïna. Per altra banda, a l'EIA s'adverteix que «la maquinària i vehicles emprats durant el funcionament de l'activitat de bodega, hauran d'haver superat les inspeccions tècniques corresponents i estar en perfectes condicions de funcionament, especialment referent a fugides de fluids, emissió de gasos i renous» (pàg. 132, apartat 9.1. Mesures preventives o protectores).

- «Avaluar l'impacte ambiental ocasionat pels trajectes dels vehicles durant el funcionament del projecte, tant de les visites turístiques, com del subministrament de matèries primeres, i establir mesures correctores i preventives»

D'acord amb l'EIA, durant la fase de funcionament, se senyalitzarà la zona d'estacionament per a visitants, aprofitant-se els vials existents. No s'espera que el trànsit de vehicles estimat pel funcionament del celler pugui alterar i erosionar els camins de terra de la finca. Així i tot, s'aconsella destinar una zona òptima per a càrrega i descàrrega, de la mateixa manera que pugui ser usada també per als possibles visitants al celler.

- «En les mesures preventives relacionades amb el risc d'incendi forestal, s'establirà una distància mínima de 50 m entre els dipòsits de combustible i la zona forestal més propera»

Segons l'EIA, «els dipòsits de material i maquinària estaran sempre a una distància mínima de 50 m del terreny forestal existent i no es deixarà cap residu vegetal en la zona a la finalització de les obres». Per altra banda, entre d'altres, «les màquines que s'utilitzin en terrenys forestals o àrees contigües s'han d'utilitzar extremant les precaucions d'ús i fent-los un adequat manteniment (s'aplicaran mètodes de treball que evitin la provocació d'espurnes). El subministrament de combustible d'aquesta maquinària s'ha de realitzar en zones de seguretat situades en clars de combustible vegetal», i «en tots els treballs que es realitzin en terrenys forestals o en aquells que es trobin condicionats per les mesures preventives anteriorment comentades, s'ha de disposar, per a ús immediat, d'extintors de motxilla carregats i de les eines adequades que permetin sufocar qualsevol conat d'incendi (pàg. 136, del subapartat 9.1.8. Prevenció d'incendis).

- «Avaluar l'impacte ambiental de l'activitat consistent en la transformació dels residus agrícoles en compost prevista en el projecte com mesura correctora, i garantir que no es produirà efectes negatius sobre el medi ambient i es compliran els requisits establerts en la normativa d'aplicació per a la reutilització com a adob en la finca»

Segons l'EIA, es tendrà en compte la seva aplicació en agricultura de dosi de fertilitzants adequades seguint les normes de les bones pràctiques agràries (pàg. 70 del subapartat 5.1.4. Hidrologia superficial i subterrània).

- «Proposar mesures preventives i correctores concretes d'aplicació a totes les fases del projecte (instal·lació, desmuntatge i funcionament), per a cadascun dels impactes identificats i per a cada aspecte ambiental. Es tindrà especial atenció en minimitzar i evitar els impactes del trànsit de vehicles, renous i afectació sobre les espècies protegides de fauna»

L'EIA proposa mesures preventives i correctores per als impactes del projecte, durant les fases d'obres i de funcionament del projecte. De la mateixa manera, el document complementari al projecte, afegeix altres mesures, en relació amb els impactes de la fase de desmantellament del projecte.

Respecte les espècies protegides de la zona, s'incorporen mesures correctores específiques per a la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), com el seu trasllat a un espai segur en cas de trobar-se qualque exemplar a la zona afectada per les obres.

- «Incloure un annex d'incidència paisatgística complet amb una anàlisi i valoració de la fragilitat visual i dels efectes sobre el paisatge del projecte, així com una avaluació de les conques visuals per a cadascuna de les alternatives des de diferents punts d'observació. També es proposaran mesures correctores, en cas que sigui necessari, per tal d'atenuar els efectes negatius de l'execució i funcionament del projecte sobre el paisatge»

D'acord amb l'annex d'incidència paisatgística, l'avaluació de les conques visuals es du a terme des de les finques veïnades (Alpare, Sa Marjaleta, Sa Marjal Nova), situades a distàncies aproximades d'1 km de l'emplaçament de la bodega, des del Camí de Cavalls, localitzat a 1,5 km de distància, i altres dos punts addicionals, un des del camí de Sa Marjal, amb el camí de Cala Turqueta, i un altre des del camí de Torralba.

D'aquesta manera, les principals afeccions al paisatge es produiran durant la fase d'execució del projecte, amb les obres a realitzar en general. D'altra banda, aquestes obres no suposen la realització de desmunts, d'eliminació important de vegetació, ni tampoc d'afectació del patrimoni arqueològic de la finca, ja que es vol fomentar una nova activitat agrària de la finca. Finalment, una vegada posat en marxa el celler, no s'espera que es puguin produir impactes negatius sobre el paisatge i s'espera que el projecte quedi perfectament integrat en el medi.

En tot cas, es preveu la incorporació de mesures per a minimitzar l'impacte paisatgístic, durant les fases d'obres i de funcionament del projecte, com la preservació de totes les espècies vegetals de port arbori i subarbori que no resultin afectades pel desenvolupament del projecte, i el trasplantament d'aquelles que resultin afectades per les obres a altres ubicacions de la finca.

- «Incloure un annex amb l'estudi sobre l'impacte directe i induït del projecte sobre el consum energètic, la punta de demanda i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, així com la vulnerabilitat davant del canvi climàtic»

L'EIA inclou un annex relatiu a la petjada de carboni associada al projecte. Es conclou que el projecte no genera un gran impacte en preveure's mètodes d'obtenció alternatius als combustibles fòssils, a més de seleccionar els equips més eficients i respectuosos amb el medi ambient durant la fase de disseny del projecte d'execució.

D'acord amb la versió revisada de l'annex referit, de data juny de 2022, en el qual s'esmenen les principals deficiències detectades a l'informe del Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. Particularment:

-Els càlculs de les emissions de CO₂ es realitzen utilitzant la dada més actualitzada (2020) del factor d'emissió del mix elèctric balear, és a dir 0,4930 kg CO₂/ kWh, sent les emissions causades, principalment pel consum elèctric de l'activitat, de 63,3 t CO₂ / any.

-S'estimen unes emissions de 7,9 t CO₂ / any, associades a la fermentació durant el procés d'elaboració del vi.

-Es té en compte l'estalvi d'emissions de CO₂ associat a l'energia procedent de fonts renovables (plaques solars fotovoltaiques, 59,4 t CO₂ / any) i a l'absorció per plantacions a l'explotació (6,2 t CO₂ / any). D'aquesta manera, les emissions totals associades a l'activitat a uns 30 anys (període de permanència dels cultius i vida útil de la instal.lació fotovoltaica) es veurien reduïdes en almenys un 90 %.

Segons l'annex referit, pel que fa a l'emplaçament de la nova instal·lació fotovoltaica, s'han seleccionat uns terrenys en desús de baixa productivitat agrícola, amb afloraments de roca i vegetació arbustiva espontània, en els quals no es preveu dur a terme cap plantació en el futur, ni es desenvolupa actualment cap activitat agrícola.

- Tenir en compte el condicionant de l'informe del Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca de 7 de maig de 2020:

"3. Atesa la proximitat del jaciment arqueològic amb codi del registre BIC insular 07015-55-000237-api-04, cal aplicar el que s'estableix a l'article 116 del PGOU de Ciutadella. A l'efecte cal que el promotor del projecte presenti la delimitació de l'entorn de protecció d'aquest jaciment, així com una descripció més detallada del seu estat de conservació"

L'EIA presenta la delimitació arqueològica del jaciment amb codi del registre BIC insular 07015-55-000237-API-04, amb un perímetre de 278 m i una àrea de 4.643 m², així com una àrea de protecció arqueològica al seu voltant amb un radi de 200 m, el qual afectaria l'emplaçament de la bodega.

Segons el tècnic arqueòleg, es pot concloure que «la zona catalogada com a API-04 amb restes d'estructures i material arqueològic de diversos moments històrics està molt ben delimitada dins de dues tanques contigües delimitades amb murs de pedra seca, molt pròximes a les actuals cases d'Alparico. Fora d'aquests murs no apareix material ni estructures a causa de la construcció de les edificacions pròximes i les feines agrícoles que s'hi han realitzat i es realitzen al voltant.

Seguint el mur de pedra seca malmès que divideix les dues tanques s'hi poden apreciar 3 zones d'enrunaments que podrien ser les restes estructurals de les que parla la fitxa de patrimoni del (referit a la fitxa de l'any 1989 del Consell Insular de Menorca). S'haurien de realitzar sondejos arqueològics i una excavació per tal d'entendre aquestes estructures, ja que segurament tenen connexió entre elles i hi ha més restes estructurals al subsòl.

Actualment, a tota l'àrea API-04, s'hi troben diversos punts amb força material arqueològic ceràmic de totes les fases d'ocupació: talaiòtic, púnic, romà i medieval. Els punts calents de material ceràmic augmenten a les zones més pròximes a les construccions actuals».

S'haurien de complir, en tot cas, els condicionants establerts pel Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca.

- Tenir en compte els condicionants i recomanacions de l'informe del Servei de Planificació al Medi Natural de la DG d'Espais Naturals i Biodiversitat de 25 de maig de 2020:

- "- En cas que les vinyes estiguin sembrades en espatlera, s'hauran d'instal·lar elements del tipus Fleix Sabird o similars, que minimitzin el risc de col·lisió de les aus amb els elements de subjecció dels ceps.

Segons l'EIA, «la sembra de vinyes prevista en Al Parico no es realitza mitjançant espatllera. El sistema de conducció és el vas i segons la varietat per petits tutors o pals de fusta» (pàg. 110, del subapartat 7.2.2. Impactes sobre la fauna). Així mateix, «en cas que en un futur s'optàs per la sembra de la vinya en modalitat espatllera, s'instal·laran elements tipus Fleix Sabird o similars, minimitzant el risc de col·lisió dels ocells» (pàg. 151 de l'apartat 10.3. Fase segona: pla de seguiment i control durant la fase de funcionament).

- Les obres de major impacte acústic, com ara moviments de terra amb maquinària, perforacions o repicats de roca, ús de maquinàries talladores de rajoles o eines similars, quant al renou que generen, no es duguin a terme entre l'1 d'abril i el 30 de juny.

A l'apartat 10.2.1. Seguiment de mesures protectores, de l'EIA, es diu que «les obres de major impacte acústic com a perforacions, moviments de terra amb maquinària, etc. no es duran a terme entre l'1 d'abril i el 30 de juny. A més, els horaris d'execució d'activitats sorolloses seran entre les 8 i les 22 h, com a norma general» (pàg. 148).

- El pla de seguiment i control durant la fase de funcionament de la bodega incorpori un calendari d'inspeccions visuals periòdiques, de totes les vinyes, per tal de fer un seguiment de les eventuals col·lisions que es puguin produir de les aus amb les vinyes. Amb els resultats obtinguts de les inspeccions s'haurà de complimentar un registre d'ocells morts o ferits, que indiqui com a mínim: el nom de l'espècie, el dia i hora de la troballa, i l'estat de l'individu trobat, la probabilitat que la causa de la mort o l'accident hagi estat una col·lisió (molt alta, alta, mitjana o baixa) i l'estat del sistema de subjecció de la vinya Fleix Sabird o similar en el tram on s'ha trobat l'ocell accidentat (si estava defectuós, si s'havia despenjat o estava mal instal·lat, etc.). En cas de trobar una au protegida accidentada, viva o morta, s'haurà d'avisar immediatament a l'Agent de Medi Ambient de la zona. Les inspeccions s'hauran de fer com a mínim, mensualment durant els dos primers anys des de l'autorització del projecte i el resultat final, amb el registre complet d'accidents, s'haurà d'enviar al correu següent del Servei de Planificació al Medi Natural: xarxanatura@gmaíl.com.

A l'EIA es diu que «en aquesta fase, el programa de vigilància ambiental se centrarà a incorporar un calendari d'inspeccions visuals periòdiques de totes les vinyes per si s'haguessin produït col·lisions dels ocells amb aquestes». En cas que així sigui, es preveu l'emplenament d'una fitxa amb la següent informació: espècie, dia/hora, estat de l'espècie (ferida - indicant si la col·lisió ha estat molt alta, alta, mitja o baixa -, o morta) i estat de subjecció de la vinya (pàg. 151, de l'apartat 10.3. Fase segona: pla de seguiment i control durant la fase de funcionament).

- Es recomana que el pla de seguiment i control durant la fase de funcionament incorpori també analítiques periòdiques de l'efluent de les aigües depurades que s'alliberin al medi i que els resultats siguin enviats a la direcció general competent per tal d'avaluar si cal fer ajustaments en els sistemes autònoms de depuració.

A l'EIA es diu que «el Programa de Vigilància se centrarà a controlar analítiques periòdiques de les aigües depurades que s'alliberin el medi ambient. Enviar-les a la direcció general pertinent per a la seva avaluació per si s'haguessin d'ajustar els sistemes autònoms de depuració» (pàg. 151, de l'apartat 10.3. Fase segona: pla de seguiment i control durant la fase de funcionament).

D'acord amb el document complementari aportat pel promotor, de manera general, la periodicitat de les analítiques de l'efluent depurat respectaran el previst a l'«annex I.B: Freqüència mínima de mostreig i anàlisi de cada paràmetre», del Reial decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.

En tot cas, la utilització d'aquest efluent depurat en el cultiu de vinya restarà supeditat a la seva autorització prèvia, per part de l'administració competent en matèria de salut pública.

6. Conclusions

Per tot l'anterior, es formula la declaració d'impacte ambiental favorable a la realització del projecte “Projecte bàsic d'edifici aïllat per a ús de celler a explotació agrícola a la finca Al Parico (TM de Ciutadella de Menorca)”, signat pel Sr. Miquel Valera Taltavull, arquitecte, de l'empresa VALERARQUITECTURA, amb data octubre de 2018, en concloure's que previsiblement no es produiran impactes adversos significatius, sempre que es compleixin totes les mesures preventives i correctores proposades a l'estudi d'impacte ambiental, amb data març de 2021, i acceptades pel promotor durant el procés d'avaluació d'impacte ambiental, i a més es compleixin els condicionants següents:

1. Abans de l'inici de les obres, s'haurà de disposar d'informe favorable del Servei d'Agricultura, relatiu a l'activitat complementària de bodega de producció de vi dins explotació agrària preferent, i a l'exoneració del volum de l'edifici de nova planta.

2. Els aplecs de materials, estris necessaris i instal·lacions auxiliars necessàries per a l'execució de les obres, es localitzaran fora de zones vegetades, especialment dels espais cartografiats com a hàbitat d'interès comunitari (HIC) 9320 Màquies d'ullastre (Olea europaea var. sylvestris) arborescent.

3. Atès que la zona d'estudi és considerada àrea de campeig i també de nidificació del milà reial (Milvus milvus), les obres de major impacte acústic; com ara moviments de terra amb maquinària, perforacions o repicats de roca, ús de maquinàries talladores de rajoles o eines similars, quant al renou que generen, s'hauran d'executar fora del període comprès entre l'1 d'abril i el 30 de juny.

4. Durant la fase d'obres s'hauran de tenir en compte bones pràctiques per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica:

http://www.caib.es/sites/atmosfera/ca/d/guia_pel_control_de_les_emissions_de_pols_de_la_construcció_i_demolició-30632/.

5. Atès que la zona presenta un nivell moderat de vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers, durant l'execució de les obres, s'han d'adoptar les màximes precaucions per evitar l'abocament de substàncies contaminants, incloses les derivades del manteniment de les maquinàries, d'acord amb el que disposa l'art. 2 punt 1 c) del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística.

6. No es podran obrir nous camins o vials, diferents dels ja existents o projectats.

7. En cas de detectar-se qualque espècie invasora entorn del projecte, s'hauran de dur a terme les actuacions oportunes per a la seva erradicació.

8. El pla de seguiment i control durant la fase de funcionament de la bodega incorpori un calendari d'inspeccions visuals periòdiques, de totes les vinyes, per tal de fer un seguiment de les eventuals col·lisions que es puguin produir de les aus amb les vinyes. Amb els resultats obtinguts de les inspeccions s'haurà de complimentar un registre d'ocells morts o ferits, que indiqui com a mínim: el nom de l'espècie, el dia i hora de la troballa, i l'estat de l'individu trobat, la probabilitat que la causa de la mort o l'accident hagi estat una col·lisió (molt alta, alta, mitjana o baixa) i l'estat del sistema de subjecció de la vinya Fleix Sabird o similar en el tram on s'ha trobat l'ocell accidentat (si estava defectuós, si s'havia despenjat o estava mal instal·lat, etc.). En cas de trobar una au protegida accidentada, viva o morta, s'haurà d'avisar immediatament a l'Agent de Medi Ambient de la zona. Les inspeccions s'hauran de fer com a mínim, mensualment durant els dos primers anys des de l'autorització del projecte i el resultat final, amb el registre complet d'accidents, s'haurà d'enviar al correu següent del Servei de Planificació al Medi Natural: xarxanatura@dgmambie.caib.es

9. En cas que les necessitats hídriques de l'activitat durant la fase de funcionament del projecte excedeixin dels volums autoritzats per les administracions competents, s'haurà d'iniciar un nou tràmit d'avaluació ambiental, per tal d'identificar i avaluar els impactes de la modificació del projecte.

10. D'acord amb el Servei de Patrimoni, del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca:

- El projecte executiu inclourà la delimitació de l'entorn de protecció del jaciment arqueològic amb codi del registre BIC insular 07015-55-000237-API-04, elaborat per part d'un arqueòleg professional, que establirà també les mesures de protecció del dit jaciment arqueològic, d'acord amb l'article 116 del PGOU de Ciutadella.

- El promotor haurà de presentar juntament amb el projecte executiu el corresponent projecte d'intervenció arqueològica, signat per un arqueòleg/a, que farà el control arqueològic preventiu de les intervencions que afectin el subsòl amb la preceptiva autorització d'acord amb l'establert al Decret 14/2011 que aprova el Reglament d'intervencions arqueològiques.

11. Atès que el pressupost del projecte és superior al milió d'euros, es designarà un auditor ambiental, el qual serà responsable de vetllar pel compliment de les mesures preventives i correctores a adoptar, el seguiment ambiental i l'elaboració d'informes, les quals hauran de disposar d'una partida pressupostària específica.

12. En cas d'una eventual fase de desmantellament, s'haurà de preveure la restauració dels terrenys afectats, amb les sembres oportunes d'espècies vegetals adaptades a l'entorn, i la gestió dels residus generats, en compliment de la normativa vigent. S'haurà de tenir en compte, la retirada i gestió de tots els residus generats, incloses les plaques solars i la resta d'elements de la instal·lació fotovoltaica, al final de la seva vida útil.

Per altra banda, es recorda que:

- Atès que la producció de vi es considera una activitat potencialment contaminadora de l'atmosfera (APCA), es troba inclosa dins l'àmbit d'aplicació de la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, i del Reial decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s'actualitza el catàleg d'activitats potencialment contaminadores de l'atmosfera i s'estableixen les disposicions bàsiques per a la seva aplicació, per les possibles emissions a l'atmosfera de composts orgànics volàtils (COV) produïts a la fermentació del vi i per les olors, estant sotmesa a notificació administrativa a la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic, com a activitat del grup C (capacitat de producció > 50.000 l / any). Entre altres aspectes, s'haurà d'indicar si existirà algun equip de combustió, tipus de caldera, grup electrogen o d'altres tipus, així com tipus i quantitats estimades de combustibles a usar.

- Respecte de l'ús de l'aigua del pou de la finca per a l'activitat, s'hauran de tramitar les modificacions pertinents en els volums d'extracció i els seus usos autoritzats, davant l'administració competent.

- L'aigua utilitzada a la indústria alimentaria, com és la producció de vi, ha de ser apta per consum humà tal com s'estableix al RD 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà, art. 6c. Per tant, l'autorització de l'ús de l'aigua del pou de la finca i de les pluvials recollides a les teulades, per a la producció de vi, haurà de ser autoritzada per la DG de Salut Pública i Participació.

- En relació amb el sistema autònom de depuració de les aigües residuals, s'haurà de presentar una comunicació prèvia a la DG de Recursos Hídrics. Després d'aquesta comunicació, en el termini de dos anys, s'haurà de presentar una declaració responsable de la instal·lació del sistema de depuració, que s'acompanyarà d'un document acreditatiu d'adquisició, instal·lació, característiques tècniques, rendiment i pla de manteniment.

- S'haurà de complir amb el RD 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades, en relació amb la infiltració de l'efluent depurat per zona verda, així com amb l'RD 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l'aigua de consum humà, i l'RD 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s'estableixen els criteris higiènic-sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi, en relació amb l'aljub previst per aigua de consum humà amb sistema de desinfecció, i producció d'aigua calenta sanitària.

- L'ús al camp dels subproductes de l'elaboració del vi, com a esmena orgànica, haurà de tenir en compte el Codi de Bones Pràctiques Agràries de la CAIB i la normativa d'aplicació.

Aquesta DIA s'emet sense perjudici de les competències urbanístiques, de gestió o territorials de les administracions competents i de les autoritzacions o informes necessaris per a l'obtenció de l'autorització.

 

(Signat electrònicament: 2 d'agost de 2022)

El president de la CMAIB Antoni Alorda Vilarrubias