BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

PREÀMBUL

I

Les illes Pitiüses, Eivissa i Formentera, mantenen un model d'explotació pesquera marcadament estacional, amb una activitat intensa durant els mesos d'estiu i una activitat reduïda la resta de l'any, que ha permès mantenir els recursos pesquers de les aigües interiors en un estat excepcionalment bo, tal com posen de manifest els indicadors ambientals. Aquest model no s'ajusta adequadament al marc normatiu actual, de manera que convé redactar una norma específica per a la pesca en els caladors compartits d'aquestes illes, la qual ha de tenir en compte, per una banda, els resultats del seguiment científic i, per l'altra, els aspectes socioeconòmics, com ara que les barques pesquin a la vista les unes de les altres, i l'opinió de les confraries de pescadors afectades.

La particularitat que la producció pesquera d'Eivissa i Formentera es comercialitzi, pràcticament del tot, a les mateixes Pitiüses fa que l'activitat pesquera estigui lligada a la capacitat dels mercats locals i depengui del marcat caràcter estival de l'economia pitiüsa. Aquest fet condiciona una pesca molt dirigida als productes que demana el mercat local, en particular els de major preu. Així mateix, les confraries de pescadors de l'illa d'Eivissa i, posteriorment, de Formentera, han estat pioneres al Mediterrani espanyol a diferenciar, d'entre les seves captures, les espècies de més valor comercial amb un sistema d'etiquetatge amb brides individuals que en garanteixen l'origen i la proximitat. Les mesures previstes en aquest Pla de Gestió permetran associar aquest etiquetatge, a més, amb una garantia de sostenibilitat i respecte pel medi marí. En aquest sentit el sector pesquer professional també treballa en potenciar el consum d'espècies poc conegudes però antigament típiques de la cuina local, a la cerca d'una major diversificació de les espècies pescades, en molts de casos capturades amb ormejos específics a punt de desaparèixer com poden ser les soltes per a orenols o per a espets.

II

L'objectiu primordial del Pla de Gestió és garantir el manteniment de l'activitat, del nombre d'embarcacions, de la producció i dels llocs de treball de la flota artesanal, però compaginant-lo amb una reducció significativa de l'esforç pesquer autoritzat. En definitiva es tracta de garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social de la pesca professional d'arts menors.

En concret, i pel que fa a les mesures destinades a limitar l'esforç pesquer, es tracta de reduir un 40 % del nombre de dies que es pot pescar, concentrant aquesta reducció de dies en les èpoques que, de manera tradicional, hi ha menys activitat. El control i registre de l'activitat es basarà en l'aplicació del Decret 10/2019, de 15 de febrer, pel qual es regula el Sistema de Localització i Seguiment d'Embarcacions Pesqueres de les Illes Balears (SLSEPIB), que es preveu que sigui plenament operatiu el 2022, conjuntament amb la informació proporcionada per les notes de venda de les captures.

També s'incorpora la possibilitat de compaginar, en aigües interiors, l'ús dels tremalls i nanses per a la llagosta amb altres tipus de tremalls, reduint el període d'estada a la mar de les xarxes, i s'autoritza l'ús d'ormejos tradicionals a les illes Pitiüses (solta d'orenols, solta d'espets, moruna de calamars) no prevists al Decret 17/2003, de 21 de febrer, pel qual es regula la pesca d'arts menors a les Illes Balears. A més, a proposta del Consell Insular d'Eivissa, s'incorporen, com a annexos, els llistats dels punts tradicionals de calada de l'art de la gerretera i dels arts de parada, a l'efecte del que preveu l'article 16 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears.

Un altra innovació, amb voluntat de simplificació administrativa, és l'establiment d'un cens unificat d'embarcacions pesqueres autoritzades per a les tres reserves marines existents a les illes d'Eivissa i Formentera i per a aquelles que es puguin establir en endavant.

Així mateix, per millorar la governança es crea la comissió de seguiment del Pla de Gestió per a la Pesca Artesanal a les Aigües Interiors de les Illes Pitiüses, òrgan de cogestió en què el sector participarà en la presa de decisions, amb representants de les administracions afectades, del sector pesquer, de les institucions científiques i de les entitats conservacionistes, al qual es dota de capacitat de gestionar l'esforç i les captures en el transcurs de la temporada, i per donar suport a les mesures de regulació de l'oferta que puguin interessar al sector.

Per altra banda, i per tal de garantir una gestió racional dels recursos pesquers, s'estableix un seguiment administratiu i científic continuat de la pesca artesanal i s'especifica amb precisió com s'ha de dur a terme aquest seguiment.

Així mateix, s'ha considerat adient preveure una habilitació per a la modificació d'alguns dels annexos mitjançant una resolució, atès que la majoria d'aquests són relacions d'embarcacions o de punts geogràfics i, pel que fa a l'habilitació de modificació del pla de control i seguiment, és necessària per adaptar les mesures contingudes en aquest a la darrera informació científica disponible.

Alhora, i a proposta de la Comissió de Seguiment de les reserves marines dels Freus d'Eivissa i Formentera i de la Punta de sa Creu i el Consell Insular de Formentera, es fan tres modificacions puntuals del Decret 38/2018, de 16 de novembre, pel qual s'estableix la Reserva Marina de la Punta de sa Creu i s'hi regulen les activitats d'extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques per facilitar la gestió d'aquesta reserva.

Finalment, i a proposta del Consell Insular d'Eivissa es preveu la utilització de les nanses per a pop a la Reserva Marina dels Freus d'Eivissa i Formentera i per tant es modifica l'article 3 del Decret 63/1999, de 28 de maig, pel qual s'estableix la Reserva Marina dels Freus d'Eivissa i Formentera.

III

L'article 30.22 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears atorga competència exclusiva a la Comunitat Autònoma en matèria de pesca i activitats recreatives en aigües interiors, cria i recollida de marisc i aqüicultura i, en l'apartat 50, en matèria de pesca marítima a les aigües de les Illes Balears.

En l'ús d'aquestes atribucions, es va aprovar la Llei 6/2013, que, a l'article 6, regula, entre altres mesures de conservació i gestió, la figura dels plans de gestió. En concret, l'article 6.3 preveu que l'aprovació dels plans de gestió o de recuperació, quan siguin d'àmbit pluriinsular, correspon a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i aquesta norma estableix una regulació mínima comuna aplicable a dues de les quatre illes de l'arxipèlag balear.

Aquest Decret compleix els principis de bona regulació que exigeixen l'article 49 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, i l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i queden suficientment justificats els principis de bona regulació següents: de necessitat i eficàcia, perquè aquesta norma és l'únic mecanisme que permetrà aconseguir-ne l'objecte; de proporcionalitat, atès que el Pla de Gestió per a la Pesca Professional Artesanal a les Aigües Interiors de les Illes Pitiüses s'ha d'entendre com un desplegament reglamentari del títol II de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, relatiu a la conservació i gestió dels recursos marins vius; de seguretat jurídica, perquè es tracta d'una norma que s'insereix amb caràcter estable al marc normatiu autonòmic; de transparència, en relació amb el qual s'ha de destacar la participació ciutadana abans i durant el procés d'elaboració de la norma, i, finalment, d'eficiència, atès que la iniciativa normativa no implica càrregues administratives innecessàries.

El Decret 11/2021, de 15 de febrer, de la presidenta de les Illes Balears, estableix les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i en l'article 2.10.b) disposa que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, a través de la Direcció General de Pesca i Medi Marí, és l'òrgan que exerceix, entre d'altres, la competència en matèria de recursos marins i de pesca marítima en aigües interiors de les Illes Balears.

Així mateix, s'han consultat la Secretaria General de Pesca, la resta d'administracions públiques afectades, les entitats representatives dels sectors afectats i el Consell Pesquer, en la 34a sessió de dia 6 de març de 2021.

Per tot això, a proposta de la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, d'acord amb el Consell Consultiu de les Illes Balears, i havent-ho considerat el Consell de Govern en la sessió del dia 16 de maig de 2022, dict el següent

DECRET

Article 1

Objecte i àmbit d'aplicació

1. L'objecte d'aquesta norma és l'aprovació del Pla de Gestió per a la Pesca Professional Artesanal a les Aigües Interiors de les Illes Pitiüses, adequat a la tipologia de la seva flota i l'estacionalitat dels seus mercats i altres aspectes relacionats amb les reserves marines d'Eivissa i Formentera.

2. L'àmbit d'aplicació d'aquest Decret són les aigües interiors de les illes d'Eivissa i Formentera.

3. El règim previst a aquest Pla de Gestió també serà d'aplicació a les Reserves Marines d'Eivissa i Formentera, llevat que la normativa específica d'aquestes sigui més restrictiva.

Article 2

Arts de pesca

1. Als efectes d'aquest Decret, els arts i ormejos autoritzats per a la pesca professional artesanal a les illes Pitiüses són els que preveuen els punts 1, 2, 3 i 4 de l'article 2 del Decret 17/2003, de 21 de febrer, a més de la xarxa llagostera, la solta d'orenols, la solta d'espets, la solta de llums, la moruna de calamars i la nansa per a la llagosta, l'estructura i les dimensions dels quals han de ser les que es detallen a l'annex 1 d'aquest Decret. També s'han de tenir en consideració els que inclou l'article 9.1 del Decret 31/2021, de 31 de maig, pel qual es regula el marisqueig professional i recreatiu a les Illes Balears.

2. La definició i classificació dels arts i ormejos són les que preveuen els articles 4.1, 5.1, 6.1 i 7.1 del Decret 17/2003, de 21 de febrer, i l'article 10 del Decret 31/2021, de 31 de maig.

Article 3

Condicions generals d'utilització i calament i característiques tècniques

1. La pesca artesanal respectarà en qualsevol cas el que disposa el Reglament 1967/2006, del Consell, de 21 de desembre de 2006.

2. Les condicions generals d'utilització i calament i les característiques tècniques de les arts i els ormejos són les que preveuen els articles 4,5,7 i 9 del present Decret. Amb el no previst s'aplicarà l'establert als Decrets 17/2003, de 21 de febrer, i 31/2021, de 31 de maig.

3. Les nanses per a pops es podran utilitzar a la reserva marina dels Freus d'Eivissa i Formentera en les condicions que disposa el Decret 31/2021, de 31 de maig.

4. Totes les embarcacions hauran de dur a bord el dispositiu de localització de la caixa verda que preveu el Decret 10/2019, de 15 de febrer. Les dades que aporti la caixa verda no podran ser l'únic instrument per estendre una acta d'infracció i només podran ser considerades proves que donin un suport per a la instrucció de l'expedient sancionador, tal com figura a l'article 4.3 del Decret 10/2019, de 15 de febrer.

Article 4

Arts d'emmallament

1. Característiques tècniques

a) Tremalls

Les dimensions mínimes de les malles exteriors seran de 220 mil·límetres (mm), mentre que la malla interior serà de 80 mm. L'alçada màxima del tremall serà de 3 m, mesurats des de la ralinga inferior a la superior.

Excepcionalment i per a la captura de la llagosta (Palinurus spp.) es podran utilitzar, entre l'1 d'abril i el 31 d'agost, a una fondària mínima de 30 m i sense limitacions de fondària màxima, tremalls amb unes dimensions mínimes de les malles de 400 mm per a les exteriors i de 133 mm per a la malla interior. L'alçada màxima dels tremalls destinats a la llagosta serà de 3 m, mesurats des de la ralinga inferior a la superior.

Excepcionalment i per a la captura de molls (Mullus spp.), es podran emprar, entre el mes de juliol i el de desembre a una fondària màxima de 50 m, tremalls amb malles de fins a 50 mm. L'alçada màxima dels tremalls destinats als molls serà de 2 m, mesurats des de la ralinga inferior a la superior.

b) Xarxes d'una sola tela

La dimensió mínima de les malles no serà inferior a 80 mm i l'alçada màxima de la xarxa serà de 4 m, mesurats des de la ralinga inferior a la superior.

Excepcionalment i per capturar molls (Mullus spp.) es podran utilitzar, entre els mesos de juliol i desembre a una fondària màxima de 50 m, xarxes amb malles de fins a 50 mm. L'alçada màxima d'aquestes xarxes serà de 2 m, mesurats des de la ralinga inferior a la superior.

Excepcionalment i per capturar gerret (Spicara smaris) es podran utilitzar, entre els mesos de novembre i abril a una fondària màxima de 40 m, xarxes amb malles de fins a 36 mm. L'alçada màxima d'aquestes xarxes serà de 2 m, mesurats des de la ralinga inferior a la superior.

c) Boleros

Les dimensions mínimes de les malles exteriors seran de 220 mm, mentre que la malla interior serà de 80 mm. L'alçada màxima de l'art serà de 4 m, mesurats des de la ralinga inferior a la superior.

2. Condicions generals de calament

Els arts d'emmallament aquí descrits tan sols es podran calar a fondàries inferiors a seixanta metres, a excepció dels tremalls destinats a la captura de la llagosta. La longitud màxima de xarxes serà de 2.000 m per tripulant enrolat i present a bord, fins a un màxim de 5.000 m per embarcació, i es podran calar indistintament diferents tipus de xarxes i tremalls el mateix dia sense superar la longitud màxima total.

Article 5

Procediment de sorteig i adjudicació dels punts de calament de les arts de parada

1. Els punts a utilitzar per calar els arts de parada seran sortejats dins l'àmbit territorial de cada confraria.

Per poder participar en els sortejos, s'haurà de pertànyer a la confraria corresponent, acreditar la professionalitat i disposar de l'ormeig per al qual se sol·licita un punt de calada.

El sorteig serà únic per a tot l'any i es durà a terme coincidint amb la festivitat de Sant Joan (24 de juny) en un termini màxim de deu dies abans o després de la data.

2. Una vegada acabat el sorteig, se n'estendrà acta, una còpia de la qual serà enviada a la Direcció General de Pesca i Medi Marí i al consell insular corresponent en els deu dies següents.

3. El període de calament serà de l'1 d'octubre al 15 de setembre de l'any següent. Si, transcorreguts deu dies des de l'inici del període de calament, hi ha punts que, sense causa justificada, no s'hagin ocupat, el consell insular corresponent podrà adjudicar-los a altres interessats que els hagin sol·licitat, seguint els criteris d'habitualitat i de rendibilitat que estableix l'article 27.3 de la Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l'Estat.

4. A l'annex 2 es detalla el llistat de punts tradicionals de calament d'arts de parada, ordenats per confraries.

Article 6

Cens d'embarcacions autoritzades

1. Es crea el cens d'embarcacions que poden pescar a les aigües interiors de les illes Pitiüses, en el qual s'inclouran les embarcacions inscrites en la modalitat d'arts menors en el Cens Oficial de la Flota Pesquera Operativa i en el Cens d'Embarcacions Pesqueres amb port base a Eivissa o Formentera que compleixin els requisits següents:

a) No superar els 12 m d'eslora

b) Tenir un arqueig inferior o igual a 10 GT

c) Tenir una potència inferior o igual a 120,0 kW.

2. El cens no excedirà el nombre màxim de 100 embarcacions. A més, la suma dels tonatges de les embarcacions incloses en el cens no podrà superar les 1000 GT ni la suma de les potències d'aquestes, la quantitat de 5.000 kW.

3. Amb la finalitat d'homogeneïtzar les dimensions de les embarcacions incloses en el cens, les embarcacions que s'incorporin i les de nova construcció per modernització d'alguna de les incloses en el cens no podran tenir una eslora total superior a 12 m ni una potència superior a 120,0 kW.

4. El cens d'embarcacions que poden practicar aquesta pesqueria és el que es recull com a annex 3, que serà actualitzat anualment per resolució del director general de Pesca i Medi Marí.

5. La inclusió de les embarcacions al cens de l'annex 3 determinarà la seva incorporació automàtica als censos de les tres reserves marines existents a les illes d'Eivissa i Formentera (Reserva Marina dels Freus d'Eivissa i Formentera, Reserva Marina de la Punta de sa Creu i Reserva Marina del nord-est d'Eivissa-Tagomago), així com en els censos de les reserves marines que es puguin establir en endavant a les illes Pitiüses.

Article 7

Esforç pesquer

1. El període general autoritzat per exercir la pesca artesanal i el marisqueig des d'embarcació serà de 16 hores per dia a la mar, i els arts i ormejos no podran romandre calats més del període establert, llevat dels arts de parada i els tremalls i nanses destinats a la captura de llagosta i les nanses per al pop.

2. Els tremalls i nanses destinats a la captura de llagosta tindran un període màxim d'estada a la mar de 24 hores continuades, per la qual cosa hauran de ser aixecats del punt de calament abans que transcorri aquest temps.

3. Les nanses per al pop tindran un període màxim d'estada a la mar de 48 hores continuades, per la qual cosa hauran de ser aixecades del punt de calament abans que transcorri aquest temps.

4. Els arts d'emmallament destinats a la captura de molls (Mullus spp.) i del gerret (Spicara smaris) tindran un període màxim d'estada a la mar de 3 hores continuades i només es podran calar fent primes i albes, a la posta i sortida del sol, respectivament.

5. La veda per al pop que estableix l'article 15 del Decret 31/2021, de 31 de maig, tindrà una durada de 90 dies a les illes Pitiüses.

Article 8

Descans setmanal

1. Entre el 15 d'abril i el 15 de setembre no hi haurà descans setmanal obligatori durant el qual els arts i ormejos hagin de romandre a terra.

2. Entre el 16 de setembre i el 14 d'abril, i a excepció dels arts de parada, s'estableix un descans setmanal obligatori de 41 hores consecutives com a mínim, durant el qual tots els arts i ormejos hauran de romandre a terra o, en el cas d'embarcacions que romanguin a port al seu punt d'amarrament habitual, estibades dalt coberta. L'horari de descans s'establirà mitjançant una resolució de la persona titular de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació.

3. El nombre màxim total de dies que les embarcacions incloses en l'annex 3 podran sortir a pescar al llarg de l'any mai no podrà superar els 210 dies totals. Aquest esforç es controlarà mitjançant l'SLSEPIB i la seva aplicació i les notes de venda de les captures.

Article 9

Alternança d'arts i ormejos

Compatibilitat amb altres ormejos i equivalències:

Les embarcacions dedicades a exercir la pesca amb els arts menors definits a l'article 4 d'aquest Decret i als articles 5, 6 i 7 del Decret 17/2003 podran practicar-la alternativament amb qualsevol d'aquests. Tot i això, durant la mateixa jornada de pesca les embarcacions només podran exercir l'activitat pesquera amb un únic tipus d'art o ormeig, que no podran dur a bord simultàniament amb altres, amb les úniques excepcions del volantí, la potera i el curricà.

Les embarcacions que tinguin calats arts de parada els podran compatibilitzar amb un altre ormeig amb les condicions següents:

- Soltes, tonaira, almadrava i moruna de calamars, cadascuna restaran 350 m de longitud màxima de l'ormeig de xarxa que s'hagi de calar o 200 hams de palangró.

- Moruna: cadascuna restarà 500 m de la longitud màxima de l'ormeig de xarxa que s'hagi de calar o 300 hams de palangró.

Per acreditar aquesta compatibilitat, les embarcacions que es dediquin a aquestes activitats duran a bord un document expedit per la Direcció General de Pesca i Medi Marí on s'indiquin els punts assignats, el període de calament i l'ormeig utilitzat.

Article 10

Comissió de cogestió

1. Per tal d'incrementar la col·laboració i el flux d'informació entre l'Administració, el sector pesquer implicat en aquesta pesqueria, el sector científic i les ONG de conservació de la naturalesa, es constitueix la Comissió de Cogestió del Pla de Gestió per a la Pesca Professional Artesanal a les Aigües Interiors de les illes Pitiüses, de caràcter consultiu, que estarà formada pels membres següents:

- Un representant de la Confraria de Pescadors d'Eivissa.

- Un representant de la Confraria de Pescadors de Sant Antoni de Portmany.

- Un representant de la Confraria de Pescadors de Formentera.

- Un representant de la Federació Balear de Confraries de Pescadors.

- Un representant dels pescadors d'arts menors de les Pitiüses, que actuarà com a president.

- Dos representants de la Direcció General de Pesca i Medi Marí, un dels quals actuarà com a secretari.

- Un representant del Consell Insular d'Eivissa.

- Un representant del Consell Insular de Formentera.

- Un representant de la Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.

- Un representant dels Consell Superior d'Investigacions Científiques.

- Un representant del Grup d'Acció Local de Pesca.

- Un expert amb coneixement del sector pesquer i els recursos pesquers locals, nomenat pel director general de Pesca i Medi Marí.

- Un representant de les entitats conservacionistes de caràcter local.

- Un representant de les entitats conservacionistes de caràcter estatal.

- Un representant de l'entitat del sector pesquer artesanal LIFE.

2. La Comissió serà convocada ordinàriament:

a) El mes de març i sempre deu dies abans de l'inici de la campanya de la llagosta.

b) Entre els mesos d'octubre i novembre, una vegada finalitzada la temporada principal de pesca, per tal que s'exposin les incidències i propostes de millora de la pesqueria de l'any següent i propostes concretes de seguiment tècnic i científic per a espècies objectiu i ormejos de pesca.

3. La Comissió podrà ser convocada extraordinàriament a petició de qualsevol de les parts.

4. El règim jurídic d'organització i funcionament de la Comissió és el que preveu la legislació reguladora dels òrgans col·legiats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 11

Seguiment

1. La Direcció General de Pesca i Medi Marí garantirà una supervisió adequada del Pla de Gestió basada en la millor informació científica disponible. Per tal d'obtenir aquesta informació, es durà a terme un control i seguiment de la pesqueria de conformitat amb les indicacions incloses a l'annex 4. Les tasques de seguiment podran ser delegades als consells insulars corresponents, sempre sota el control i la supervisió de la Direcció General de Pesca i Medi Marí.

2. Anualment, coincidint amb la reunió prevista a l'article 10.2.b) i sobre la base dels resultats del seguiment que preveu l'apartat anterior, s'elaborarà un informe que serà remès a la Comissió de Cogestió, que inclourà propostes de mesures de gestió.

3. Els responsables de les embarcacions incloses en el cens estan obligats a prestar a les autoritats i organismes encarregats del control i seguiment de la pesquera tot el suport requerit per a l'exercici d'aquestes funcions.

4. L'accés a la informació generada als registres previstos a l'Annex 4 es realitzarà seguint de forma estricta la normativa vigent de protecció de dades i assegurant la confidencialitat en l'ús d'aquesta informació.

Article 12

Infraccions i sancions

El règim sancionador del que es disposa en aquest Decret és el que s'estableix en el títol XII de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, i en les disposicions que hi concorden.

Disposició addicional primera

Durada del Pla

El pla de gestió tindrà una vigència inicial de sis anys. No obstant, una vegada finalitzada la seva durada i previ acord de la comissió de cogestió es podrà prorrogar per períodes de dos anys.

Disposició addicional segona

Llistat de punts tradicionals de calament d'arts de tirada

L'annex 5 recull un llistat de caladors tradicionals d'arts de tirada en la modalitat de gerretera per a Eivissa i Formentera, el qual s'haurà de tenir en compte a l'hora d'emetre l'informe preceptiu previst a l'article 16 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears.

Disposició transitòria primera

Arts i ormejos fora d'ordenació

Els arts i ormejos menys selectius que els que preveu aquest Decret que es feien servir segons la normativa anterior es podran continuar usant durant 24 mesos, amb una autorització especial de la Direcció General de Pesca i Medi Marí.

Disposició transitòria segona

Pesca de la llagosta amb tremalls

Les embarcacions que es dediquin exclusivament a la pesca de la llagosta amb tremalls, sense combinar-los amb altres ormejos, podran continuar emprant-los d'acord amb la normativa anterior (amb un període màxim d'estada a la mar de 48 hores continuades) fins a la temporada de 2024, amb una autorització especial de la Direcció General de Pesca i Medi Marí.

Disposició derogatòria única

Derogació normativa

Es deroguen els articles 3.1 del Decret 38/2018, de 16 de novembre, pel qual s'estableix la Reserva Marina de la Punta de sa Creu i s'hi regulen les activitats d'extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques, i 4.1 del Decret 45/2018, de 14 de desembre pel qual s'estableix la Reserva Marina del Nord-est d'Eivissa-Tagomago i s'hi regulen les activitats d'extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques, així com qualsevol normativa de rang igual o inferior que s'oposi a aquest Decret.

Disposició final primera

Modificacions del Decret 38/2018, de 16 de novembre, pel qual s'estableix la Reserva Marina de la Punta de sa Creu i s'hi regulen les activitats d'extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques

1. Es modifica l'apartat c) de l'article 2.1 del Decret 38/2018, de 16 de novembre, pel qual s'estableix la Reserva Marina de la Punta de sa Creu i s'hi regulen les activitats d'extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques, que tindrà la redacció següent:

Tota classe de pesca marítima i de marisqueig entre la línia de costa i els deu metres de fondària, a excepció de l'ús de l'aparell tradicional del rall.

2. Es modifica l'article 3.4 del Decret 38/2018, de 16 de novembre, pel qual s'estableix la Reserva Marina de la Punta de sa Creu i s'hi regulen les activitats d'extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques, que tindrà la redacció següent:

Pel que fa a les xarxes d'emmallament, la malla mínima serà de 89 mil·límetres de llum (4,5 passades), tot respectant les excepcions que estableix l'article 4.1.a) del Decret 41/2015 per al moll i el gerret. No obstant això, no es pot utilitzar cap classe de xarxa d'emmallament entre l'1 de novembre i el 31 de març.

3. Es modifica l'article 4.3 del Decret 38/2018, de 16 de novembre, pel qual s'estableix la Reserva Marina de la Punta de sa Creu i s'hi regulen les activitats d'extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques, que tindrà la redacció següent:

Els únics ormejos permesos per a la pràctica de la pesca recreativa i el marisqueig recreatiu dins la Reserva Marina són el rall, el volantí, la potera i la fluixa. En el seu cas, les línies podran ser manuals o amb canya de rodet.

Disposició final segona

Desplegament normatiu

S'autoritza la persona titular de la Conselleria competent en matèria de Pesca per dictar les disposicions necessàries per desplegar aquest Decret.

Disposició final tercera

Modificació d'annexos

Mitjançant una resolució de la persona titular de la Conselleria competent en matèria de Pesca, que s'ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, es poden modificar els annexos 2, 3, 4 i 5 d'aquest Decret.

Disposició final quarta

Entrada en vigor

Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

 

Eivissa, 16 de maig de 2022

	La presidenta
La consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació	Francesca Lluch Armengol i Socias
Maria Asunción Pía Jacoba de la Concha García-Mauriño

 

ANNEX 1 Descripció dels arts

La xarxa llagostera o tremall llagoster:

Es tracta d'un art d'emmallament constituït per peces de xarxa de 50 a 62 m, cada una de les quals està formada per tres teles superposades i muntades sobre la mateixa ralinga. Les teles exteriors són de la mateixa dimensió de malla i gruix de fil, mentre que la tela interior és de malla menor i pot ser major que les exteriors. El material de les teles pot ser fil trenat, monofilament o multimonofilament. Les dimensions mínimes de les malles exteriors seran de 400 mil·límetres (mm), mentre que la malla interior serà de 133 mm. L'alçada màxima del tremall llagoster serà de 3 m mesurats des de la ralinga inferior a la superior.

La solta d'orenols:

Es tracta d'una solta com la descrita a l'article 5 del Decret 17/2003, de 21 de febrer, dirigida a la captura d'orenols o peixos voladors, per la qual cosa té una malla mínima de 50 mm.

La solta d'espets:

Es tracta d'una solta com la descrita a l'article 5 del Decret 17/2003, de 21 de febrer, dirigida a la captura d'espets (Sphyraena spp.), per la qual cosa té una malla mínima de 70 mm.

La solta de llums:

Es tracta d'una xarxa d'una sola tela com la descrita a l'article 4 del Decret 17/2003, de 21 de febrer, dirigida a la captura de petits pelàgics, per la qual cosa té una malla mínima de 50 mm. Les seves dimensions màximes són de 50 m de llarg per 4 m de caiguda i es cala a la nit exclusivament des d'una embarcació fondejada la qual empra llum per atreure els peixos.

La moruna de calamars:

Es tracta d'una moruna com la descrita a l'article 5 del Decret 17/2003, de 21 de febrer, dirigida a la captura de calamars (Loligo spp.), per la qual cosa té una malla mínima de 80 mm a la coa i els rotllos i de 40 mm al moridor.

La nansa per a la llagosta:

La nansa per a la llagosta és un ormeig fix de fons que actua a manera de trampa per a la captura de llagostes. Es construeixen amb qualsevol forma geomètrica, habitualment en forma de gàbia troncocònica amb una obertura (afàs) que permet l'entrada de les captures a l'habitacle interior. L'afàs, de forma cònica, està situat a l'extrem més ample de la gàbia. Les dimensions màximes de les nanses llagosteres seran de 90 cm de longitud i 60 cm de diàmetre i podran estar fetes de malla plàstica rígida, jonc, canya o vim, però sempre han de disposar d'un element biodegradable que inutilitzi l'aparell quan romangui una estada llarga a la mar.

 

ANNEX 2 Llistat de punts tradicionals de calament d'arts de parada a les aigües interiors de les illes Pitiüses

Les posicions geogràfiques es presenten en graus decimals referits al sistema geodèsic ETRS 89.

Confraria	Denominació del punt de pesca	Coord. 1 N	Coord. 1 E	Coord. 2 N	Coord. 2 E	Coord. 3 N	Coord. 3 E	Coord. 4 N	Coord. 4 E
Formentera	Cala Box	38.79543	1.42565	38.79524	1.42583	38.79518	1.42589	38.79508	1.42605
Formentera	Cala en Baster	38.70365	1.47862	38.70368	1.47893	38.70369	1.47908	38.70365	1.47916
Formentera	Cala Saona	38.69304	1.38239	38.69371	1.38242	38.69363	1.38273	38.69351	1.38273
Formentera	Cova de l'Anguila	38.66391	1.42329	38.66331	1.42372	38.66301	1.42399	38.66319	1.42429
Formentera	Cova de s'Aigua	38.66349	1.47908	38.66347	1.47904	38.66343	1.47899	38.66344	1.47893
Formentera	Cova de s'Aigua	38.72611	1.39733	38.72615	1.39765	38.72617	1.39737	38.72619	1.39771
Formentera	Cova d'en Cavaller	38.68551	1.57368	38.68591	1.57399	38.68635	1.57422	38.68645	1.57409
Formentera	Penyal d'en Jaume	38.69534	1.40860	38.69535	1.40893	38.69536	1.40863	38.69538	1.40866
Formentera	Picatxo	38.71669	1.47503	38.71672	1.47518	38.71678	1.47528	38.71698	1.47554
Formentera	Es Picatxo	38.65632	1.51992	38.65608	1.51965	38.65583	1.51917	38.65590	1.51908
Formentera	Es Quintalar	38.70675	1.40794	38.70669	1.40812	38.70669	1.40815	38.70667	1.40818
Formentera	Far des Cap	38.64074	1.38774	38.64066	1.38779	38.64041	1.38759	38.64023	1.38763
Formentera	Illa de Castaví	38.77552	1.41771	38.77596	1.41772	38.77662	1.41795	38.77728	1.41835
Formentera	Punta Negra (històric)	38.71072	1.38663	38.71033	1.38540	38.71011	1.38497	38.70980	1.38515
Formentera	Punta Negra	38.71329	1.38541	38.71266	1.38449	38.71236	1.38456	38.71240	1.38476
Formentera	Punta Prima	38.72300	1.46422	38.72300	1.46432	38.72330	1.46441	38.72341	1.46473
Formentera	Racó Blanc	38.67813	1.38384	38.67776	1.38267	38.67809	1.38248	38.67824	1.38272
Formentera	Racó de Jugal	38.72367	1.46282	38.72396	1.46285	38.72406	1.46285	38.72412	1.46282
Formentera	Racó sa Pujada	38.67575	1.53305	38.67579	1.53274	38.67607	1.53244	38.67607	1.53229
Formentera	S'Estufador	38.65125	1.53669	38.65105	1.53707	38.65068	1.53698	38.65067	1.53686
Formentera	Sa Pedrera	38.73415	1.39784	38.73471	1.39887	38.73449	1.39911	38.73425	1.39876
Formentera	Sa Torre	38.64283	1.39680	38.64216	1.39752	38.64225	1.39773	38.64242	1.39757
Formentera	Ses Covetes	38.68316	1.54612	38.68310	1.54621	38.68309	1.54622
Formentera	Torrent des Pins	38.64971	1.40804	38.64893	1.40879	38.64909	1.40896	38.64922	1.40886
Formentera	Torrent de Ras	38.65172	1.38497	38.65169	1.38424	38.65189	1.38365	38.65208	1.38388
Formentera	Torrent Fondo (Barbaria)	38.65887	1.41732	38.65832	1.41785	38.65840	1.41834
Formentera	Torrent Fondo (la Mola)	38.65132	1.56190	38.65086	1.56200	38.65017	1.56193
Confraria	Denominació del punt de pesca	Coord. 1 N	Coord. 1 E	Coord. 2 N	Coord. 2 E	Coord. 3 N	Coord. 3 E	Coord. 4 N	Coord. 4 E
Eivissa	Cala de San Vicent	39.07425	1.49508	39.07241	1.49502	39.07245	1.49501	39.07253	1.49499
Eivissa	Bol des Seclet	38.91250	1.47080	38.91261	1.47079	38.91301	1.47107	38.91279	1.47085
Eivissa	Cala d'en Serra	39.10888	1.53849	39.10876	1.53877	39.10870	1.53932	39.10885	1.53993
Eivissa	Cala d'en Serra	39.11022	1.53985	39.10994	1.54082	39.10968	1.54132	39.10975	1.54170
Eivissa	Cala d'en Serra	39.11128	1.54095	39.11120	1.54142	39.11097	1.54216	39.11058	1.54261
Eivissa	Cala Jondal	38.85812	1.32000	38.85903	1.31928	38.85992	1.31964	38.86034	1.32030
Eivissa	Cala Llenya	39.01529	1.59087	39.01481	1.59113	39.01516	1.59095	39.01452	1.59085
Eivissa	Caragoler	38.98666	1.57241	38.98669	1.57253
Eivissa	Clot des Llamp	39.08540	1.60056	39.08616	1.60163	39.08539	1.60261	39.08520	1.60232
Eivissa	El Baix des Moranellet	38.83363	1.37881	38.83350	1.37893	38.83313	1.37932	38.83304	1.37941
Eivissa	Caló de s'Illa	39.09849	1.45960	39.09880	1.45935	39.09950	1.45923	39.09989	1.45946
Eivissa	Caló de s'Illa	39.09861	1.46091	39.09894	1.46082	39.09965	1.46045	39.09998	1.46004
Eivissa	Es Picatxo	38.83514	1.36789	38.83521	1.36780	38.83527	1.36771	38.83531	1.36766
Eivissa	Es Xarco	38.86543	1.30934	38.86568	1.31024	38.86510	1.31035	38.86477	1.30947
Eivissa	Espardell	38.78960	1.47790	38.78939	1.47772	38.78917	1.47747	38.78910	1.47740
Eivissa	Graveta de Tagomago	39.03228	1.64235	39.03230	1.64238
Eivissa	Illa de ses Rates	38.89568	1.42291	38.89562	1.42291	38.89559	1.42289	38.89558	1.42287
Eivissa	Illes Negres	38.81553	1.40154	38.81561	1.40122	38.81573	1.40093	38.81588	1.40061
Eivissa	La Sala	38.90343	1.45587	38.90339	1.45582	38.90337	1.45579	38.90333	1.45571
Eivissa	La Xanga	38.86940	1.40546	38.86943	1.40545	38.86952	1.40541	38.86957	1.40538
Eivissa	La Xapa	39.02587	1.61312	39.02575	1.61277	39.02568	1.61255	39.02574	1.61226
Eivissa	Na Xamena	39.07912	1.41721	39.07893	1.41653	39.07856	1.41666	39.07877	1.41704
Eivissa	Porroig	38.86560	1.29953
Eivissa	Punt de s'Església Vella	38.95302	1.51588	38.98277	1.54574	38.98250	1.54558	38.98232	1.54546
Eivissa	Racó de sa Talaia	39.09496	1.56533	39.09647	1.56376	39.09680	1.56369	39.09717	1.56415
Eivissa	Racó de sa Talaia	39.09598	1.56619	39.09688	1.56565	39.09715	1.56547	39.09749	1.56485
Eivissa	Racó des Guix	39.02807	1.60996	39.02799	1.60976	39.02775	1.60937	39.02771	1.60925
Eivissa	Sa Caleta	38.90240	1.43592	38.90233	1.43582	38.90226	1.43574	38.90221	1.43566
Eivissa	Sa Canal	38.83758	1.38192	38.83765	1.38230	38.83768	1.38249	38.83773	1.38272
Eivissa	S'Alt d'en Serrà	38.94445	1.51973	38.94412	1.51940	38.94389	1.51909	38.94368	1.51895
Eivissa	Ses Formigues	39.09691	1.59125	39.09773	1.58919	39.09899	1.58987	39.09860	1.59191
Eivissa	Tagomago	39.03598	1.64016	39.03602	1.64022
Sant Antoni	Baix Can Toni Fita	38.86888	1.33777	38.86799	1.33836	38.86819	1.33877	38.86873	1.33885
Sant Antoni	Cala Bassa	38.96999	1.24193	38.97006	1.24212	38.96978	1.24255	38.96968	1.24255
Sant Antoni	Cala d'Hort	38.88992	1.22094
Sant Antoni	Els Porxos	38.87111	1.20055	38.87146	1.20064	38.87247	1.20150	38.87273	1.20177
Sant Antoni	Es Bol Nou	38.86614	1.32866	38.86600	1.32914	38.86576	1.32989	38.86536	1.32989
Sant Antoni	Es Bol Nou	38.86488	1.32859	38.86481	1.32925	38.86489	1.32961	38.86520	1.32981
Sant Antoni	Es Canal Vermell	38.86620	1.20288	38.86608	1.20328	38.86581	1.20408	38.86566	1.20451
Sant Antoni	Es Canalet de'n March	38.86620	1.22429
Sant Antoni	Es Llosar	38.92794	1.22752
Sant Antoni	Es Mataret	38.87581	1.22504
Sant Antoni	Es Penyal	38.97001	1.26066	38.96983	1.26023	38.96970	1.25970	38.96938	1.25985
Sant Antoni	Es Vedranell	38.86975	1.20812	38.86993	1.20809	38.87002	1.20807	38.87018	1.20801
Sant Antoni	Grum de Sal	38.97856	1.21795	38.97801	1.21800	38.97788	1.21731	38.97827	1.21681
Sant Antoni	Ses casetes des Port de Torrent	38.96862	1.26286	38.96861	1.26301	38.96851	1.26303	38.96856	1.26287
Sant Antoni	Ses Covetes	38.98674	1.21381	38.98620	1.21422	38.98597	1.21377	38.98612	1.21373
Sant Antoni	s'illa des Bosc	38.97170	1.21622	38.97206	1.21641	38.97218	1.21662	38.97210	1.21676
Sant Antoni	Cala Llentrisca	38.86217	1.25501	38.866224	1.25543	38.86221	1.25609

 

 

ANNEX 3 Cens d'embarcacions que poden pescar a les aigües interiors de les Pitiüses

Codi	CFR	Nom	Matrícula	Eslora total	Potència (kW)
1012	ESP000001012	DESEO	3MH-2-160	8,60	60,31
1023	ESP000001023	LLUM I VIDA	3MH-2-172	8,85	63,25
1913	ESP000001913	CALÓ D'EN FUST II	3MH-1-456	5,94	25,15
100279	ESP000100279	MASCARELL	3IB-1-01/21	7,48	73,55
1934	ESP000001934	REYNES Y REGINA	3MH-1-434	5,98	11,03
3531	ESP000003531	MULI	3PM-1-1513	7,88	14,71
3583	ESP000003583	PUIG DEL PARE	3PM-1-1823	7,36	35,30
3588	ESP000003588	SEGAY II	3PM-1-1927	7,30	29,42
3927	ESP000003927	JOSE ANTONIA	3PM-1-1492	10,43	69,87
3938	ESP000003938	LLUCH	3PM-1-1917	8,54	47,81
5683	ESP000005683	EUBARCA	3IB-1-769	5,28	5,15
5685	ESP000005685	CINCO HERMANOS	3PM-4-175	8,42	17,65
5691	ESP000005691	JUANA ROS	3IB-1-915	7,46	28,68
5700	ESP000005700	ES MORER	3IB-1-852	5,30	4,41
5702	ESP000005702	KAIRE	3IB-1-613	4,45	2,21
5707	ESP000005707	BAILACH	3PM-1-179	6,53	11,03
5722	ESP000005722	ANFÓS TERCERO	3PM-1-1484	7,33	10,30
5723	ESP000005723	DOS HERMANAS	3IB-1-1041	5,57	5,15
7153	ESP000007153	FERMINA	3IB-1-1045	6,12	10,30
7155	ESP000007155	J M	3IB-1-1057	9,11	71,34
7158	ESP000007158	ORION II	3IB-1-1073	8,00	36,77
7162	ESP000007162	GENOVEVA	3PM-1-1654	6,77	13,24
7171	ESP000007171	JOVEN MANUEL	3PM-1-1427	5,12	7,35
7174	ESP000007174	RAOR	3IB-1-1053	6,17	11,03
7178	ESP000007178	SANTA EULÀRIA	3IB-1-1056	6,69	34,57
7185	ESP000007185	ANTONIO JOSE	3IB-1-1009	7,37	30,89
7193	ESP000007193	CALADOR I	3IB-1-1010	5,33	5,15
7195	ESP000007195	PETIT	3IB-1-987	5,78	5,88
7199	ESP000007199	AIMAR SEGUNDO	3PM-1-1684	7,72	19,12
8406	ESP000008406	ANGEL	3IB-2-4	6,98	61,78
8412	ESP000008412	SAN GUILLERMO	3PM-1-188	7,18	30,89
8413	ESP000008413	JUAN	3PM-1-471	6,38	7,35
8424	ESP000008424	MURENETA	3IB-2-1	8,00	63,25
8427	ESP000008427	SIRES	3IB-1-1012	6,30	13,24
8428	ESP000008428	MAS BELLA	3IB-2-8	7,67	19,12
8440	ESP000008440	TONI COSTA	3IB-1-1042	7,75	20,59
8444	ESP000008444	EL CORDOBÉS	3IB-2-6	8,08	22,06
8446	ESP000008446	HERMANOS ROS	3IB-1-993	11,85	110,32
8447	ESP000008447	CABO NONO	3IB-1-997	9,40	62,50
8449	ESP000008449	JUREL	3IB-1-948	6,08	11,03
12179	ESP000012179	SAPO	3IB-1-740	5,19	4,41
12190	ESP000012190	VIRGEN DEL PUIG	3PM-1-1666	10,33	29,42
12196	ESP000012196	ROSETES	3IB-1-924	7,61	27,21
12198	ESP000012198	NUEVA CATALINA	3IB-3-1	6,20	13,24
13531	ESP000013531	DANIEL	3IB-1-25	7,53	36,77
13579	ESP000013579	CRISTINA	3MH-1-458	5,40	6,62
13775	ESP000013775	ES VEDRÀ	3IB-2-7	10,30	72,81
13788	ESP000013788	ALGI	3PM-1-1974	6,54	22,06
14088	ESP000014088	MAR Y VIDA	3MH-1-493	5,94	20,59
14249	ESP000014249	MARCELO	3IB-1-893	5,85	3,68
14627	ESP000014627	GATO	3PM-1-1997	6,57	19,86
14763	ESP000014763	CIUDAD DE MELILLA	3IB-1-909	8,91	84,58
15005	ESP000015005	JUANELE SEGUNDO	3IB-1-1071	8,72	61,78
20741	ESP000020741	TONI	3PM-1-2024	7,86	16,18
20999	ESP000020999	ESCANELLAS II	3IB-3-7	6,12	21,33
21061	ESP000021061	AVE SEGUNDA	3IB-1-1069	7,94	29,42
22231	ESP000022231	CAE	3IB-2-1-91	8,27	15,45
22317	ESP000022317	NUEVO SAN ANTONIO	3MH-1-520	9,25	67,67
22567	ESP000022567	TONI SASTRE	3PM-1-2-92	7,72	21,33
23173	ESP000023173	GAVITA	3 PM-1-2035	6,54	21,33
23273	ESP000023273	BRIBONA SEGUNDO	3PM-1-3-95	7,65	25,01
23755	ESP000023755	MIMOSIN	3IB-1-1-97	8,45	36,04
24044	ESP000024044	LA MAJA PRIMERA	3PM-1-3-98	8,94	16,18
24075	ESP000024075	VORAMAR	3VA-2-6-97	9,60	33,10
24099	ESP000024099	ES PELUT	3PM-1-1-95	7,30	26,48
24679	ESP000024679	GOÑALONS UNO	3MH-2-1-99	6,84	28,68
24866	ESP000024866	ALATXA	3IB-1-2-00	9,80	27,95
25519	ESP000025519	CAELUS	3TA-3-4-01	7,49	38,98
25917	ESP000025917	MIGUEL PRIMERO	3PM-1-5-03	6,20	16,18
26802	ESP000026802	CALMA PRIMERO	3IB-1-1-05	5,98	15,89
26805	ESP000026805	CAP ALT PRIMERO	3IB-1-2-05	5,94	15,89
27058	ESP000027058	ES RACONET	3PM-1-1-07	7,90	32,36
27260	ESP000027260	ZEUS DOS	3IB-3-1-08	9,90	62,52
27735	ESP000027735	MANADE	3IB-1-1-16	6,90	36,04
27792	ESP000027792	NOU MARINE	3IB-1-1-17	7,49	38,98
54576	ESP000054576	SAN BARTOLOME	3IB-1-21	7,00
58953	ESP000058953	GATONS	3IB-1-2-16	5,75	22,06
100133	ESP000100133	MARES	3IB-1-1-19	6,15	22,00

 

ANNEX 4 Pla de control i seguiment de la pesqueria d'arts menors a les aigües interiors de les illes Pitiüses

REGISTRE NÚM. 1. Control administratiu de la flota

Llistat del cens d'embarcacions on es reflecteix les que han practicat la pesca que especifica el nombre de dies mensuals i totals que l'han exercit.

REGISTRE NÚM. 2. Estudi estadístic de les notes de venda

A partir de les notes de venda es farà un control i una anàlisi de l'evolució de la pesqueria, que determinarà, per a cadascuna de les modalitats, els paràmetres següents:

• Embarcacions que exerceixen l'activitat i jornades de pesca.
• Evolució de les captures diàries, per embarcació i total.
• Valor econòmic diari, per embarcació i total.
• Es farà un informe mensual i per al total de la campanya.

REGISTRE NÚM. 3. Estudi dels dispositius de localització de vaixells (caixa verda)

A partir de la informació aportada per les caixes verdes, es durà a terme un registre de presència a àrees de pesca, temps de pesca i altres mesures d'avaluació de l'esforç.

REGISTRE NÚM. 4. Embarcament científic

Els tècnics del Servei de Recursos Marins i dels consells insulars podran accedir a les embarcacions pesqueres per verificar les dades següents:

• Seguiment de les maniobres de pesca.
• Estudi de les captures d'espècies objectiu.
• Presa de mostres.
• Valoració de captures d'espècies acompanyants (identificació d'espècies, nombre i dades biomètriques).
• Valoració d'interaccions amb espècies protegides (ocells, mamífers marins, tortugues i condrictis).
• Valoració de l'impacte sobre el medi marí (presència de restes de fanerògames marines, algues i d'altres organismes marins bentònics).
• Presa de fotografies.

REGISTRE NÚM. 5. Inspecció pesquera

Es duran a terme sortides quinzenals amb una embarcació d'inspecció pesquera per abordar diferents vaixells pesquers i comprovar el compliment dels requisits reflectits al Decret, a més de les verificacions i seguiments descrits al punt anterior.

REGISTRE NÚM. 6. Anàlisi de dades

Es farà l'anàlisi de les mostres recollides als embarcaments calculant els paràmetres següents:

• Composició específica de les captures.
• Dades biomètriques d'un nombre representatiu d'individus de les espècies objectiu i de la captura accessòria (bycatch).

Quan sigui oportú i per a les espècies que es considerin més significatives, a més, se n'ha d'anotar el sexe i l'estat gonadal

 

ANNEX 5 Llistat de punts tradicionals de calament d'arts de tirada, en la modalitat de gerretera, a les aigües interiors de les illes Pitiüses

Les posicions geogràfiques es presenten en graus decimals referits al sistema geodèsic ETRS 89

Denominació del punt de pesca	Coord. 1 N	Coord. 1 E	Coord. 2 N	Coord. 2 E	Coord. 3 N	Coord. 3 E	Coord. 4 N	Coord. 4 E
Punta des Picatxo	38.72731	1.38625	38.72692	1.38958	38.72847	1.39019	38.73069	1.38903
Caló d'en Trull	38.70100	1.38464	38.70331	1.38536	38.70344	1.38439	38.70253	1.38294
Cala Saona	38.69572	1.38503	38.69547	1.38164	38.69414	1.38197	38.69386	1.38311
Cala Saona 2	38.69686	1.38169	38.69425	1.37947	38.69439	1.38106	38.69456	1.38206
Racó Alt	38.68614	1.37928	38.68883	1.37708	38.68739	1.37656	38.68597	1.37597
	38.68706	1.37881	38.68933	1.38006	38.69119	1.37844	38.68883	1.37708
Es Malvins	38.88476	1.43414	38.88492	1.43113	38.88309	1.43199	38.88453	1.43192
Es Cubells	38.87786	1.27260	38.87519	1.27493	38.87550	1.27033	38.87458	1.27356
Ses Covetes	38.87801	1.27666	38.87458	1.27356	38.87432	1.27826	38.87519	1.27493
Espardell 1	38.78942	1.47790	38.78674	1.47592	38.78894	1.47366
Espardell 2	38.79532	1.47486	38.79482	1.47243	38.79666	1.47079
Espardell 3	38.79869	1.47396	38.79589	1.46969	38.79898	1.46835
Sa Caleta	38.86804	1.33797	38.86871	1.34704	38.86491	1.33977	38.86492	1.33891
Cala des Jondal	38.86513	1.31790	38.86524	1.31551	38.86448	1.31528	38.86317	1.31664
Es Malvins	38.88476	1.43414	38.88492	1.43113	38.88309	1.43199	38.88453	1.43192
Es Canaret	39.10278	1.48159	39.10737	1.48373	39.10599	1.47941
Cala Xarraca 1	39.10841	1.49453	39.10546	1.49840	39.10425	1.49320
Cala Xarraca 2	39.10518	1.50350	39.10421	1.49624	39.10310	1.49599	39.10176	1.50020
Aiguadolça	39.09338	1.60346	39.09621	1.60435	39.09601	1.60294	39.09552	1.60640
Clot des Llamp	39.07930	1.60160	39.08258	1.60323	39.08097	1.60776
Cala San Vicent	39.07329	1.59155	39.07315	1.59685	39.07099	1.59408	39.06333	1.59609
Tagomago	39.03777	1.63917	39.03848	1.63638	39.03693	1.63655	39.03557	1.63779
Cala Negra	39.02879	1.61711	39.03003	1.61778	39.02851	1.61904	39.02946	1.61870
La Xapa 1	39.02682	1.61260	39.02696	1.60860	39.02448	1.61234	39.02544	1.60968
La Xapa 2	39.02423	1.61467	39.02398	1.61087	39.02178	1.61779	39.02182	1.61335
Cala Nova	39.00967	1.58688	39.00759	1.58589	39.00794	1.58454	39.00714	1.58638
Illa Rodona	38.98210	1.58358	38.98442	1.58197	38.98250	1.58126
Illa Llarga	38.97899	1.58120	38.98442	1.58197	38.98210	1.58358	38.97955	1.57921
Cala Llonga 1	38.95873	1.52942	38.95981	1.53395	38.95863	1.53489	38.95751	1.53215
Cala Llonga 2	38.95557	1.53103	38.95729	1.53405	38.95322	1.53277
Cala Llonga 3	38.95446	1.52994	38.95135	1.52961	38.95463	1.53268
Cap des Jueu	38.86765	1.24078	38.86479	1.23189	38.86142	1.23567
Sa Pedrera	38.87164	1.23489	38.86950	1.22602	38.86567	1.23259
Cala Tarida 1	38.94010	1.23327	38.93799	1.23145	38.93945	1.22783	38.94063	1.23017
Cala Tarida 2	38.94177	1.22992	38.94233	1.22700	38.94019	1.22820
Cala Tarida 3	38.93430	1.23339	38.93384	1.23099	38.93609	1.23075	38.93609	1.23075
Cala Comte 1	38.96389	1.21925	38.96471	1.21604	38.96103	1.21601	38.96239	1.21597
Cala Comte 2	38.96550	1.21533	38.96348	1.21688	38.96565	1.21706
Cala Bassa	38.96790	1.24616	38.97336	1.24794	38.97367	1.24343	38.96864	1.24293
Es Bogamarí	38.96989	1.27372	38.97356	1.27427	38.97272	1.27111