BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Transcorregut el termini d'exposició pública de l'Acord adoptat pel Ple municipal en sessió extraordinària celebrada el dia 14 de març de 2022, d'aprovació provisional de modificació de l'Ordenança municipal reguladora de l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, i no havent-se presentat al·legacions, s'eleva a definitiu l'esmentat acord conforme al que disposa l'article 17.3 del RD legislatiu 2/2004, de 5 d'abril pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.

El text refós complet de l'ordenança s'insereix a continuació, conforme a l'establert en l'article 17.4 del mateix text legal:

TEXT REFÓS DE L'ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE L'IMPOST SOBRE L'INCREMENT DE VALORS DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA.

El Reial decret-Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (d'ara endavant, TRLRHL) disposa en el seu article 59.2 que els ajuntaments podran establir i exigir l'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana.

La modificació proposada té per objecte adaptar l'Ordenança fiscal de l'impost al que es disposa en el Reial decret llei 26/2021, de 8 de novembre, pel qual s'adapta el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, a la recent jurisprudència del Tribunal Constitucional respecte de l'Impost sobre l'Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana.

Aquesta norma, què ha estat objecte de convalidació pel Congrés dels Diputats el passat 2 de desembre, pretén donar resposta al mandat de l'Alt Tribunal de dur a terme les modificacions o adaptacions pertinents en el règim legal de l'impost a conseqüència de la Sentència 182/2021, de 26 d'octubre, que ha vingut a declarar la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 de l'esmentat text refós, deixant un buit normatiu sobre la determinació de la base imposable que impedeix la liquidació, comprovació, recaptació i revisió d'aquest tribut local i, per tant, la seva exigibilitat, així com integrar la doctrina continguda en les sentències 59/2017, d'11 de maig, i 126/2019, de 31 d'octubre, a l'objecte de donar unitat a la normativa de l'impost i complir amb el principi de capacitat econòmica.

D'aquesta manera, a fi de complir amb el mandat del Tribunal Constitucional de no sotmetre a tributació les situacions d'inexistència d'increment de valor dels terrenys, s'introdueix un nou supòsit de no subjecció per als casos en què es constati, a instàncies de l'interessat, que no s'ha produït un increment de valor. Així mateix, es modifica el sistema objectiu de determinació de la base imposable de l'impost, perquè, d'acord amb el que es disposa en el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals i, en el seu cas, la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, reflecteixi en tot moment la realitat del mercat immobiliari i substituint-se els anteriorment vigents percentatges anuals aplicables sobre el valor del terreny per a la determinació de la base imposable de l'impost per uns coeficients màxims establerts en funció del nombre d'anys transcorreguts des de l'adquisició del terreny, que seran actualitzats anualment.

A més, s'introdueix una regla de salvaguarda amb la finalitat d'evitar que la tributació per aquest impost pogués en algun cas resultar contrària al principi de capacitat econòmica, permetent, a instàncies del subjecte passiu, acomodar la càrrega tributària a l'increment de valor efectivament obtingut, convertint aquesta fórmula de determinació objectiva en un sistema optatiu que només resultarà d'aplicació en aquells casos en els quals el subjecte passiu no faci ús del seu dret a determinar la base imposable en règim d'estimació directa.

La present norma s'ajusta als principis de bona regulació en l'exercici de la potestat reglamentària prevists en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

Respecte a la necessitat de modificació de la norma, aquesta neix del mandat contingut en la Disposició transitòria única del Reial decret llei 26/2021, que estableix que els ajuntaments que tinguin establert l'Impost hauran de modificar les seves respectives ordenances fiscals en el termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor per a adequar-les al que es disposa en aquest.

D'aquesta manera, es compleixen els principis d'eficàcia i eficiència en la modificació de la norma, així com la seguretat jurídica i transparència que queden garantits a través del tràmit d'aprovació provisional, exposició pública i aprovació definitiva.

 

Capítol I

Disposició general

Article 1. Legitimació legal i naturalesa.

1. Aquesta ordenança s'aprova en exercici de la potestat reglamentària reconeguda al municipi de Mancor de la Vall, en la seva qualitat d'Administració Pública de caràcter territorial, d'acord amb els articles 4.1.a), b) i 106 de la llei 7/1985, de 2 d'abril reguladora de les Bases de Règim Local.

L'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) és un tribut directe establert per l'article 59.2 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (en endavant, TRLHL) aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, regulat pel que disposen els articles 104 a 110 del dit text refós, i per les normes de la present ordenança.

 

Capítol II

Fet imposable

Article 2. Fet imposable. Concepte

1. Constitueix el fet imposable l'increment de valor que experimentin els terrenys de naturalesa urbana posat de manifest a conseqüència de la transmissió de la propietat per qualsevol títol o de la constitució o transmissió de qualsevol dret real de gaudir limitador del domini, sobre els referits terrenys.

2. El títol referit a l'apartat anterior compren qualsevol fet, acte o contracte, sigui quina sigui la seva forma, que origini un canvi del titular de les facultats dominicals de disposició o d'aprofitament sobre un terreny, tant si té lloc per ministeri de la Llei, o per actes inter-vivos o mortis-causa, a títol onerós o gratuït.

Article 3. Terrenys de naturalesa urbana

1. Per a considerar un terreny com de naturalesa urbana, s'atendrà a allò disposat a la regulació de l'Impost sobre Bens Immobles, amb independència que aquests terrenys es trobin integrats en béns immobles classificats com de característiques especials o que estiguin o no contemplats com a tals en el Cadastre o en el Padró corresponent a béns de tal naturalesa..

Article 4. Supòsits de no subjecció

1. No estan subjectes a aquest impost, i per tant no es produeix el naixement de l'obligació tributaria principal pròpia d'aquest, els increments de valor dels terrenys que es posin de manifest en els casos següents:

1. Els que es posin de manifest en aquells que tinguin la consideració de rústics als efectes de l'impost sobre béns immobles.
2. No es produirà en cap cas la subjecció a l'impost en els casos de les transmissions de terrenys a que fa referència l'article 6 d'aquesta ordenança, respecte dels que es constati la inexistència d'increment de valor dels terrenys entre les dates de transmissió i adquisició.
3. Les aportacions de béns i drets realitzades pels cònjuges a la societat conjugal, adjudicacions que a favor seu i en pagament es verifiquin, així com les transmissions que es facin als cònjuges en pagament dels seus havers comuns.
4. Els increments de valor que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions de béns immobles entre cònjuges o a favor dels fills, com a conseqüència del compliment de sentències en els casos de nul·litat, separació o divorci matrimonial, sigui quin sigui el règim econòmic matrimonial.
5. Els increments de valor experimentats en les transmissions de terrenys de naturalesa urbana previstes a la disposició addicional segona de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost de societats.
6. Els increments de valor que es posin de manifest en les transmissions de terrenys contemplades al capítol II del Reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana.
7. Les aportacions o transmissions de béns immobles efectuades a la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, S.A., regulada a la disposició addicional setena de la Llei 9/2012, de 14 de novembre, de reestructuració i resolució d'entitats de crèdit, que se li hagin transferit, d'acord amb el que estableix l'article 48 del Reial decret 1559/2012, de 15 de novembre, pel qual s'estableix el règim jurídic de les societats de gestió d'actius d'acord amb el que disposa l'article 104.4 del TRLHL.
8. Aquells altres casos previstos en una disposició amb rang de llei.

 

Capítol III

Exempcions

Article 5. Supòsits d'exempció

1. Estan exempts d'aquest impost els increments de valor dels terrenys que es manifestin com a conseqüència dels actes següents:

1. La constitució i transmissió de drets de servitud.
2. Les transmissions de béns que es trobin dins del perímetre delimitat com a conjunt històric-artístic, o hagin estat declarats individualment d'interès cultural, segons el que estableix la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol, quan els seus propietaris o titulars de drets reals acreditin que han realitzat a càrrec seu obres de conservació, millora o rehabilitació en aquests immobles, sempre que aquestes obres suposin com a mínim d' un terç del valor cadastral del immoble. Aquestes obres seran acreditades mitjançant la presentació de la corresponent llicència d'obres municipal.
3. Les transmissions realitzades per persones físiques amb ocasió de la dació en pagament de l'habitatge habitual del deutor hipotecari o garant del mateix, per a la cancel·lació de deutes garantits amb hipoteca que hi recaigui, contrets amb entitats de crèdit o qualsevol altra entitat que, de manera professional, realitzi l'activitat de concessió de préstecs o crèdits hipotecaris amb els requisits establerts a l'article 104.1 c) de la TRLHL.
4. Així mateix, estaran exemptes les transmissions de l'habitatge en què concorrin els requisits anteriors, realitzades en execucions hipotecàries judicials o notarials.
5. Per a tenir dret a l'exempció es requereix que el deutor o garant transmitent o qualsevol altre membre de la seva unitat familiar no disposi, en el moment de poder evitar l'alienació de l'habitatge, d'altres béns o drets en quantia suficient per a satisfer la totalitat del deute hipotecari. Es presumirà el compliment d'aquest requisit. No obstant això, si amb posterioritat es comprovés el contrari, es procedirà a girar la liquidació tributària corresponent
6. A aquest efecte, es considerarà habitatge habitual aquella en la qual hagi figurat empadronat el contribuent de manera ininterrompuda durant, almenys, els dos anys anteriors a la transmissió o des del moment de l'adquisició si aquest termini fos inferior als dos anys. Respecte al concepte d'unitat familiar, s'estarà al que es disposa en la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Imposts de societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni. A aquest efecte, s'equipararà el matrimoni amb la parella de fet legalment inscrita. Pel que fa a aquesta exempció, no és aplicable el que disposa l'article 9.2 del TRLHL.
7. Les transmissions de terrenys, o la constitució o transmissió de drets reals de gaudi limitatius del domini, realitzades amb ocasió dels donatius, donacions i aportacions a què fa referència l'article 17 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.
8. Aquells altres actes previstos en una disposició amb rang de llei.

2. També estaran exempts, d'aquest impost els corresponents increments de valor quan l'obligació de satisfer aquell recaigui sobre les persones o entitats següents:

1. L'Estat, així com els seus organismes autònoms i les seves entitats de dret públic.
2. Les comunitats autònomes, a les quals pertanyi el municipi, així com els seus organismes autònoms i les seves entitats de dret públic, de caràcter anàleg als de l'Estat.
3. El municipi de la imposició, i altres entitats locals integrades o en què s'integri aquest municipi, així com els seus organismes autònoms i les seves entitats de dret públic, de caràcter anàleg als de l'Estat.
4. Les institucions que tinguin la qualificació de benèfiques o de benèfic-docents.
5. Les entitats gestores de la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social regulades a la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d'ordenació i supervisió de les assegurances privades.
6. Els titulars de concessions administratives revertibles respecte dels terrenys afectes a aquestes.
7. La Creu Roja Espanyola.
8. Les persones o entitats a favor de les quals s'hagi reconegut l'exempció en tractats o convenis internacionals.
9. Aquelles altres persones o entitats previstes en una disposició amb rang de llei.

Article 6. Supòsits d'inexistència d'increment de valor

1. No es produirà la subjecció a l'impost en les transmissions de terrenys respecte dels quals es constati la inexistència d'increment de valor per diferència entre els valors dels terrenys en les dates de transmissió i adquisició.

2. Els interessats (subjectes passius i responsables), per acreditar la inexistència d'increment de valor, hauran de declarar la transmissió, així com aportar els títols que documentin la transmissió i l'adquisició, aplicant les següents regles:

- Per a constatar la inexistència d'increment de valor, com a valor de transmissió o d'adquisició del terreny es prendrà en cada cas el major dels següents valors, sense que a aquest efecte puguin computar-se les despeses o tributs que gravin aquestes operacions:

a) El que consti en el títol que documenti l'operació, o, quan l'adquisició o la transmissió hagués estat a títol lucratiu, el declarat en l'Impost sobre Successions i Donacions.

b) El comprovat, en el seu cas, per l'Administració tributària.

- Quan es tracti de la transmissió d'un immoble en el qual hi hagi sòl i construcció, es prendrà com a valor del sòl a aquest efecte el que resulti d'aplicar la proporció que representi en la data de meritació de l'impost el valor cadastral del terreny respecte del valor cadastral total i aquesta proporció s'aplicarà tant al valor de transmissió com, en el seu cas, al d'adquisició.

Aquest supòsit de no subjecció serà aplicable a instàncies de l'interessat, mitjançant la presentació de la corresponent declaració o autoliquidació.

3. Si l'adquisició o la transmissió ha estat a títol lucratiu, s'aplicaran les regles dels paràgrafs anteriors prenent, si escau, com el primer dels dos valors a comparar, el declarat a l'impost sobre successions i donacions.

4. En la posterior transmissió dels immobles, per al còmput del nombre d'anys al llarg dels quals s'ha posat de manifest l'increment de valor dels terrenys, no es tindrà en compte el període anterior a la seva adquisició.

5. El que disposa aquest article no és aplicable en els supòsits d'aportacions o transmissions de béns immobles que resultin no subjectes en virtut del que disposa article 4.1 c) y d), així com la disposició addicional segona de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats.

 

Capítol IV

Subjectes passius i responsables

Article 7. Subjecte passiu

a) En les transmissions de terrenys o en la constitució o transmissió de drets reals de gaudi limitatius del domini a títol lucratiu o gratuït, la persona física o jurídica, o l'entitat a què es refereix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, que adquireixi el terreny o al favor del qual es constitueixi o transmeti el dret real de què es tracti.

b) En les transmissions de terrenys o en la constitució o transmissió de drets reals de gaudi limitatius del domini a títol onerós, la persona física o jurídica, o l'entitat a què es refereix l'article 35.4 de la Llei General Tributària, que transmeti el terreny o que constitueixi o transmeti el dret real de què es tracti.

2. En els supòsits a què es refereix la lletra b) de l'apartat anterior, tindrà la consideració de subjecte passiu substitut del contribuent, la persona física o jurídica, o l'entitat a què es refereix l'article 35.4 de la Llei General Tributària, que adquireixi el terreny o al favor del qual es constitueixi o transmeti el dret real de què es tracti, quan el contribuent sigui una persona física no resident a Espanya.

3. Respondran solidàriament de les obligacions tributàries del subjecte passiu les persones físiques i jurídiques a què es refereix l'article 42 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General tributària.

Seran responsables subsidiaris els administradors de les societats i els síndics, interventors o liquidadors de fallides, concursos, societats i entitats en general, en els supòsits i amb l'abast que assenyala l'article 43 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General tributària.

 

Capítol V

Base imposable

Secció Primera

Base imposable i coeficient

Article 9. Base imposable

1. La base imposable d'aquest impost està constituïda per l'increment del valor dels terrenys posat de manifest en el moment de la meritació i experimentat al llarg d'un període màxim de vint anys.

2. Per a determinar la base imposable, mitjançant el mètode d'estimació objectiva, es multiplicarà el valor del terreny en el moment de la meritació pel coeficient que correspongui al període de generació conforme a les regles previstes en l'article següent.

3. Quan, a instàncies del subjecte passiu conforme al procediment establert en l'article 4.1.b) es constati que l'import de l'increment de valor és inferior a l'import de la base imposable determinada mitjançant el mètode d'estimació objectiva, es prendrà com a base imposable l'import d'aquest increment de valor.

4. El període de generació de l'increment de valor serà el nombre d'anys al llarg dels quals s'hagi posat de manifest aquest increment. Per al seu còmput, es tindran en compte els anys complets, és a dir, sense tenir en compte les fraccions d'any. En el cas que el període de generació sigui inferior a un any, es prorratejarà el coeficient anual tenint en compte el nombre de mesos complets, és a dir, sense tenir en compte les fraccions de mes.

En els supòsits de no subjecció, tret que per llei s'indiqui una altra cosa, per al càlcul del període de generació de l'increment de valor posat de manifest en una posterior transmissió del terreny, es prendrà com a data d'adquisició, a l'efecte del que es disposa en el paràgraf anterior, aquella en la qual es va produir l'anterior meritació de l'impost.

No obstant això, en la posterior transmissió dels immobles als quals es refereix ‘article 4.1.b) per al còmput del nombre d'anys al llarg dels quals s'ha posat de manifest l'increment de valor dels terrenys, no es tindrà en compte el període anterior a la seva adquisició. El que es disposa en aquest paràgraf no serà aplicable en els supòsits d'aportacions o transmissions de béns immobles que resultin no subjectes en virtut del que es disposa en la lletra b) de l'apartat 1 de l'article 3, o en la disposició addicional segona de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'Impost de societats.

5 Quan el terreny hagués estat adquirit pel transmitent per quotes o porcions en dates diferents, es consideraran tantes bases imposables com dates d'adquisició establint-se cada base en la següent forma:

1) Es distribuirà el valor del terreny proporcionalment a la porció o quota adquirida en cada data.

2) A cada part proporcional, s'aplicarà el percentatge d'increment corresponent al període respectiu de generació de l'increment de valor.

2. Quan amb motiu de la transmissió d'un terreny, resultin diverses transmissions de propietat per existir diversos adquirents, es considerarà que ha tants subjectes passius com transmissions s'hagin originat.

Es considera que s'han produït diverses transmissions quan distintes persones transmeten o adquireixen parts alíquotes, perfectament individualitzades, del bé.

3. En els casos de diverses transmissions, estan obligats a presentar l'autoliquidació per aquest impost tots els subjectes passius.

Article 10. Estimació objectiva de la base imposable. Valor del terreny

1. El valor del terreny en el moment de la meritació resultarà del que s'estableix en les següents regles:

a) En les transmissions de terrenys, el valor d'aquests en el moment de la meritació serà el que tinguin determinat en aquest moment a l'efecte de l'Impost sobre Béns immobles.

No obstant això, quan aquest valor sigui conseqüència d'una ponència de valors que no reflecteixi modificacions de planejament aprovades amb posterioritat a l'aprovació de la citada ponència, es podrà liquidar provisionalment aquest impost conformement a aquell. En aquests casos, en la liquidació definitiva s'aplicarà el valor dels terrenys una vegada s'hagi obtingut conforme als procediments de valoració col·lectiva que s'instrueixin, referit a la data de la meritació. Quan aquesta data no coincideixi amb la d'efectivitat dels nous valors cadastrals, aquests es corregiran aplicant els coeficients d'actualització que corresponguin, establerts a aquest efecte en les lleis de pressupostos generals de l'Estat.

Quan el terreny, fins i tot sent de naturalesa urbana o integrat en un bé immoble de característiques especials, en el moment de la meritació de l'impost, no tingui determinat valor cadastral en aquest moment, l'ajuntament podrà practicar la liquidació quan el referit valor cadastral sigui determinat, referint aquest valor al moment de la meritació.

b) En la constitució i transmissió de drets reals de gaudi limitatius del domini, sobre terrenys de naturalesa urbana, els percentatges anuals continguts a l'article 8 de la present ordenança fiscal s'aplicaran sobre la part del valor definit en l'article anterior que representi, respecte d'aquest, el valor dels esmentats drets calculats segons les següents regles:

1a.- En cas de constituir-se un dret d'usdefruit temporal el seu valor equivaldrà a un 2 per cent del valor cadastral del terreny per cada any de duració d'aquest, sense que pugui excedir del 70 per cent de l'esmentat valor cadastral

2a.- Si l'usdefruit fos vitalici el seu valor, en el cas que l'usufructuari tingués menys de 20 anys, serà l'equivalent al 70 per cent del valor cadastral del terreny, i es reduirà aquesta quantitat en un 1 per cent per cada any que excedeixi de l'esmentada edat, fins al límit mínim del 10 per cert de l'expressat valor cadastral.

3a.- Si l'usdefruit s'estableix a favor d'una persona jurídica per un termini indefinit o superior a 30 anys es considerarà com una transmissió de la propietat plena del terreny subjecta a condició resolutòria, i el seu valor equivaldrà al 100 per cent del valor cadastral del terreny usufructuat.

4a.- Quan es transmeti un dret d'usdefruit ja existent, els percentatges expressats en els apartats 1, 2 i 3 anteriors s'aplicaran sobre el valor cadastral del terreny al temps de l'esmentada transmissió.

5a.- Quan es transmeti el dret de nua propietat el seu valor serà igual a la diferència entre el valor cadastral del terreny i el valor de l'usdefruit, calculat aquest darrer segons les regles anteriors.

6a.- El valor dels drets d'ús i habitació serà el que resulti d'aplicar el 75 per cent del valor cadastral sobre els que es constitueixin aquests drets, les regles corresponents a la valoració dels usdefruits temporals o vitalicis segons els casos.

7a.- En la constitució o la transmissió de qualsevol altre dret real de gaudiment que limiti el domini, diferent dels enumerats en els apartats 1, 2, 3, 4 i 5 d'aquest article i en el següent es considerarà com a valor d'aquest, als efectes d'aquest impost:

1. El capital, preu o valor pactat en el moment de constituir-los si fos igual o superior que el resultat de la capitalització a l'interès bàsic del Banc d'Espanya de la seva renda o pensió anual.
2. Aquest darrer si aquell fos menor

c) En la constitució o transmissió del dret a elevar una o més plantes sobre un edifici o terreny, o del dret de realitzar la construcció sota sòl sense implicar l'existència d'un dret real de superfície, els percentatges anuals continguts en l'apartat 3 d'aquest article s'aplicaran sobre la part del valor definit en el paràgraf a) que representi, respecte d'aquell, el mòdul de proporcionalitat fixat en l'escriptura de transmissió o, en defecte d'això, el que resulti d'establir la proporció entre la superfície o volum de les plantes a construir en vol o subsòl i la total superfície o volum edificats una vegada construïdes aquelles.

d) En els supòsits d'expropiacions forçoses, els percentatges anuals continguts en l'apartat 3 d'aquest article s'aplicaran sobre la part del preu just que correspongui al valor del terreny, tret que el valor definit en el paràgraf a) d'aquest apartat fos inferior, i en aquest cas prevaldrà aquest últim sobre el preu just.

e) En les transmissions de parts indivises de terrenys o edificis, el seu valor serà proporcional a la porció o quota transmesa.

f) En les transmissions de pisos o locals en règim de propietat horitzontal, el seu valor serà l'específic del sòl que cada finca o local tingués determinat en l'Impost sobre Béns immobles, i si no el tingués encara determinat el seu valor s'estimarà proporcional a la quota de copropietat que tinguin atribuïda en el valor de l'immoble i els seus elements comuns.

2. Quan es modifiquin els valors cadastrals a conseqüència d'un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general, i durant els cinc primers anys d'efectivitat dels nous valors cadastrals, es considerarà com a valor del terreny, o de la part d'aquest que correspongui segons les regles contingudes a l'apartat anterior, l'import que resulti d'aplicar als nous valors cadastrals la reducció dels següents percentatges:

1. Durant el primer any d'efectivitat dels nous valors cadastrals: 60%
2. Durant el segon any d'efectivitat dels nous valors cadastrals: 50%
3. Durant el tercer, quart i cinquè any d'efectivitat dels nous valors cadastrals: 40%

La reducció prevista en aquest apartat no serà aplicable als supòsits en els quals els valors cadastrals resultants del procediment de valoració col·lectiva al fet al qual es refereix siguin inferiors als fins llavors vigents. El valor cadastral reduït en cap cas podrà ser inferior al valor cadastral del terreny abans del procediment de valoració col·lectiva.

Art. 11. Coeficient

1. El coeficient a aplicar sobre el valor del terreny en el moment de la meritació serà, per a cada període de generació, el màxim actualitzat vigent, d'acord amb l'article 107.4 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. En el cas que les Lleis de Pressupostos Generals de l'Estat, o una altra norma dictada a aquest efecte, procedeixin a la seva actualització, s'entendran automàticament modificats,tant a l'alça com a la baixa, facultant-se al Batle, mitjançant resolució, donar publicitat als coeficients que resultin aplicables.

2. Per a la selecció dels coeficients esmentats cal tenir en compte les següents regles:

1. El període de generació serà el nombre d'anys, i fraccions d'aquests, al llarg dels quals s'hagi posat de manifest l'increment del valor del terreny.
2. En el còmput del nombre d'anys transcorreguts s'han de prendre anys complets, és a dir, sense tenir en compte les fraccions d'any. En cas que el període de generació sigui inferior a un any, es prorratejarà el coeficient anual tenint en compte el nombre de mesos complets, és a dir, sense tenir en compte les fraccions de mes.
3. En els supòsits de no subjecció, llevat que per llei s'indiqui una altra cosa, per al càlcul del període de generació de l'increment de valor posat de manifest en una posterior transmissió del terreny, es prendrà com a data d'adquisició, als efectes del que disposa en el paràgraf anterior, aquella en què es va produir la meritació anterior de l'impost.

3. Els ajuntaments poden establir una reducció quan es modifiquin els valors cadastrals com a conseqüència d'un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general. En aquest cas, es prendrà com a valor del terreny, o de la part que correspongui segons les regles contingudes a l'apartat 107.2 del TRLHL, l'import que resulti d'aplicar als nous valors cadastrals aquesta reducció durant el període de temps i percentatges màxims següents:

a) La reducció, si escau, s'aplicarà, com a màxim, respecte de cadascun dels cinc primers anys d'efectivitat dels nous valors cadastrals.

b) La reducció tindrà com a percentatge màxim el 60 per cent. Els ajuntaments podran fixar un tipus de reducció diferent per a cada any d'aplicació de la reducció.

La reducció que preveu aquest apartat no és aplicable als supòsits en què els valors cadastrals resultants del procediment de valoració col·lectiva a què aquell es refereix siguin inferiors als fins aleshores vigents.

Art. 12. Càlcul de la base imposable pel mètode d'estimació directa.

A instancia del subjecte passiu, es podrà determinar la base imposable de l'impost, mitjançant el mètode d'estimació directa conforme al procediment recollit a l'apartat 2 de l'article 6 d'aquesta ordenança.

Quan es constati que l'import de l'increment de valor es inferior a l'import de la base imposable determinada tal com estableix l'apartat 1 del present article, es prendrà com a base imposable l'import de dit increment de valor.

 

Secció segona

Quota tributària

Article 13: Quota tributaria

1. La quota íntegra d'aquest Impost serà la resultant d'aplicar a la base imposable, calculada bé per via objectiva, bé per via directa, el tipus de gravamen previst en el quadre següent per a cada període de generació

Període de generació	Tipus de gravamen
Inferior a 1 any	14%
1 any.	3%
2 anys.	5%
3 anys.	7%
4 anys.	9%
5 anys.	12%
6 anys.	13%
7 anys.	14%
8 anys.	20%
9 anys.	22%
10 anys.	22%
11 anys.	22%
12 anys.	22%
13 anys.	22%
14 anys.	22%
15 anys.	22%
16 anys.	22%
17 anys.	20%
18 anys.	16%
19 anys.	15%
Igual o superior a 20 anys.	13%

2. La quota líquida de l'impost serà el resultat d'aplicar sobre la quota íntegra, si escau, les bonificacions previstes en l'article següent.

Article 14. Bonificacions

1. Gaudiran d'una bonificació del 95% de la quota de l'impost, els subjectes passius que siguin cònjuges, ascendents o adoptants així com descendents i adoptats, en els supòsits de tributació per transmissions de terrenys i transmissió o constitució de drets reals de gaudi limitatius del domini, realitzades a títol lucratiu per causa de mort.

Només es concedirà aquesta bonificació quan el subjecte passiu hagi presentat voluntàriament i no a conseqüència d'un requeriment d'aquesta Administració la corresponent declaració, sent imprescindible per gaudir d'aquest benefici fiscal que la mateixa s'hagi efectuat dins dels terminis indicats en l'article 21.

2. Gaudiran d'una bonificació del 95% de la quota íntegra del impost, ales transmissions de terrenys, i en la transmissió o constitució de drets reials de gaudi limitatius del domini de terrenys, damunt els quals es desenvolupen activitats econòmiques que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històric-artístiques o de foment de l'ocupació que justifiquin tal declaració. Correspondrà dita declaració al Ple de la corporació i s'acordarà, prèvia sol·licitud del subjecte passiu, pel vot favorable de la majoria simple dels seus membres.

Capítol VI

Meritació i període impositiu

Secció Primera

Meritació de l'impost

Article 15. Meritació de l'impost

1. Es merita l'impost i neix l'obligació a contribuir:

a) Quan es transmeti la propietat del terreny, ja sigui a títol onerós o gratuït, "inter vivos" o "mortis causa", en la data de la transmissió.

b) Quan es constitueixi o transmeti qualsevol dret real de gaudi limitatiu del domini, en la data en què tingui lloc la constitució o transmissió.

2. A l'efecte del que es disposa en l'apartat anterior, s'entendrà com a data de la transmissió:

a) En els actes o contractes “inter vivos”, la de l'atorgament del document públic i, tractant-se de documents privats, la de la seva incorporació o inscripció en un Registre Públic, o la del seu lliurament a l'administració municipal o a funcionari públic per raó del seu ofici.

b) En les transmissions "mortis causa", la de la defunció del causant.

c) En les subhastes judicials, administratives o notarials, es prendrà excepcionalment la data de l'acte o provisió aprovant la rematada, si en el mateix queda constància del lliurament de l'immoble. En qualsevol altre cas, s'estarà a la data del document públic.

d) En les expropiacions forçoses, la data de l'acta d'ocupació en aquells supòsits d'urgent ocupació dels béns afectats i, el pagament o consignació del preu just en aquells supòsits tramitats pel procediment general d'expropiació.

Art 16. Regles especials

1. Quan es declari o reconegui judicial o administrativament per resolució ferma haver tingut lloc la nul·litat, rescissió o resolució de l'acte o contracte determinant de la transmissió del terreny o de la constitució o transmissió del dret real de gaudi sobre aquest, el subjecte passiu tindrà dret a la devolució de l'Impost satisfet, sempre que aquest acte o contracte no li hagués produït efectes lucratius i que reclami la devolució en el termini de cinc anys des que la resolució va quedar ferma, entenent-se que existeix efecte lucratiu quan no es justifiqui que els interessats hagin d'efectuar les recíproques devolucions a què es refereix l'article 1295 del Codi Civil. Encara que l'acte o contracte no hagi produït efectes lucratius, si la rescissió o resolució es declarés per incompliment de les obligacions del subjecte passiu de l'Impost, no hi haurà lloc a cap devolució.

2. Si el contracte queda sense efecte per mutu acord de les parts contractants, no procedirà la devolució de l'Impost satisfet i es considerarà el mutu acord com un acte nou subjecte a tributació. Com a tal mutu acord s'estimarà l'avinença en acte de conciliació i el simple aplanament a la demanda.

3. En els actes o contractes en què mediï alguna condició, la seva qualificació es farà conformement a les prescripcions contingudes en el Codi Civil. Si anés suspensiva no es liquidarà l'Impost fins que aquesta es compleixi. Si la condició anés resolutòria, s'exigirà l'Impost per descomptat, a reserva, quan la condició es compleixi, de fer l'oportuna devolució segons la regla de l'apartat anterior.

 

Secció Segona

Període impositiu

Article 17. Període impositiu

1. El període impositiu comprèn el període al llarg dels quals s'ha fet palès l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana i es computarà des de la data de la meritació immediata anterior de l'impost, amb el límit màxim de vint anys.

Article 18. Període impositiu i actes no subjectes a l'impost

1. En la transmissió dels terrenys que sigui posterior als actes no subjectes ressenyats a l'article 4, s'entendrà que el nombre danys al llarg dels quals s'ha posat de manifest l'increment del valor, no s'ha interromput per causa dels actes esmentats i, per tant, es prendrà com a data inicial del període impositiu la de l'última meritació de l'impost.

Article 19. Període impositiu i exercici del dret legal de retracte

1. A les adquisicions d'immobles en l'exercici del dret de retracte legal, es considerarà com a data de iniciació del període impositiu la que es va prendre o va haver de prendre com a tal en la transmissió verificada a favor del retret.

Article 20. Període impositiu i consolidació de domini

1. En la primera transmissió del terreny posterior a la consolidació o l'alliberament del domini per extinció de l'usdefruit, s'ha de prendre com a data inicial la de consolidació del domini pel nu propietari.

 

Capítol VII

Gestió de l'impost

Secció Primera

Obligacions materials i formals

Article 21. Obligacions dels subjectes passius i terminis

1. Els subjectes passius estan obligats a practicar autoliquidació de l'impost i a ingressar-ne l'import a l'administració municipal o a l'entitat bancària col·laboradora en els terminis següents:

1. En les transmissions inter-vivos i en la constitució de drets reals de gaudi, dins dels 30 dies hàbils següents a aquell en què s'hagi produït la meritació de l'impost.
2. En les transmissions mortis-causa, dins el termini de sis mesos a comptar de la data de defunció del causant prorrogables fins a un any a sol·licitud del subjecte passiu. Perquè pugui estimar-se la sol·licitud de pròrroga per l'Administració Tributària Municipal, aquesta haurà de presentar-se abans que finalitzi el termini inicial de sis mesos.

2. L'autoliquidació, que té caràcter provisional, s'ha de practicar a través del portal web de l'ATIB mitjançant el mecanisme establert a l'efecte, i que haurà de contenir tots els elements de la relació tributària que siguin imprescindibles per a practicar la liquidació procedent i, en tot cas, els següents:

a) Nom i cognoms o raó social del subjecte passiu, contribuent i, en el seu cas, del substitut del contribuent, NIF d'aquests, i els seus domicilis, així com les mateixes dades dels altres intervinents en el fet, acte o negoci jurídic determinant de la meritació de l'impost.

b) En el seu cas, nom i cognoms del representant del subjecte passiu davant l'Administració Municipal, NIF d'aquest, així com el seu domicili.

c) Lloc i Notari autoritzant de l'escriptura, número de protocol i data d'aquesta.

d)Situació física i referència cadastral de l'immoble.

e) Participació adquirida, quota de copropietat i, en el seu cas, sol·licitud de divisió.

f) Nombre d'anys al llarg dels quals s'ha posat de manifest l'increment del valor dels terrenys i data de realització anterior del fet imposable.

g) Opció, en el seu cas, pel mètode de determinació directa de la base imposable.

h) En el seu cas, sol·licitud de beneficis fiscals que es considerin procedents.

3. En el cas de les transmissions “mortis causa”, s'acompanyarà a l'autoliquidació la següent documentació:

a. Còpia simple de l'escriptura de la partició hereditària, si n'hi hagués.

b. Còpia de la declaració o autoliquidació presentada a l'efecte de l'Impost sobre Successions i Donacions.

c. Fotocòpia del certificat de defunció.

d. Fotocòpia de certificació d'actes d'última voluntat.

e. Fotocòpia del testament, en el seu cas.

4. L'interessat a acreditar la inexistència d'increment de valor haurà de declarar la transmissió, així com aportar els títols que documentin la transmissió i l'adquisició.

5. Les liquidacions de l'impost que practiqui l'Ajuntament es notificaran íntegrament als subjectes passius amb indicació del termini d'ingrés, expressió dels recursos procedents i altres requisits legals i reglamentaris.

A l'efecte del que es preveu en el present apartat, l'Administració tributària podrà utilitzar les dades consignades per l'obligat tributari en la seva declaració o qualsevol altre que obri en el seu poder, podrà requerir a l'obligat perquè aclareixi les dades consignades en la seva declaració o presenti justificant dels mateixos i podrà realitzar actuacions de comprovació de valors.

Quan s'hagin realitzat actuacions d'acord amb el que es disposa en el paràgraf anterior i les dades o valors tinguts en compte per l'Administració tributària no es corresponguin amb els consignats per l'obligat en la seva declaració, haurà de fer-se menció expressa d'aquesta circumstància en la proposta de liquidació, que haurà de notificar-se, amb una referència succinta als fets i fonaments de dret que la motivin, perquè l'obligat tributari al·legui el que convingui al seu dret

Article 22. Consideració de possibles exempcions per el subjecte passiu

1. Quan el subjecte passiu consideri que la transmissió o, si és el cas, la constitució de drets reals de gaudi verificada ha de declarar-se exempta, prescrita o no subjecta, ha de presentar una declaració davant l'administració municipal dins els terminis indicats en l'article 21, la qual ha de complir els requisits i s'ha d'acompanyar de la documentació indicada en l'esmentat article, a més de la pertinent que fonamenti la seva pretensió.

Si l'Administració municipal considera que és improcedent allò que s'ha al·legat, ha de practicar la liquidació definitiva, cosa que cal que notifiqui a la persona interessada.

Article 23. Obligació de comunicació

Obligació de comunicació dels subjectes passius

1. Amb independència del que disposen els articles precedents, estan igualment obligats a comunicar a l'administració municipal la realització del fet imposable en els mateixos terminis que els subjectes passius:

1. En les transmissions de terrenys o en la constitució o la transmissió de drets reals de gaudi limitadors del domini a títol lucratiu, sempre que s'hagin produït per negoci jurídic inter-vivos, el donant o la persona que constitueixi o transmeti el dret real de què es tracti.
2. En les transmissions de terrenys o en la constitució o la transmissió de drets reals de gaudi limitadors del domini a títol onerós, l'adquirent o la persona a favor de la qual es constitueixi o transmeti el dret real de què es tracti.

2. La comunicació ha de contenir, com a mínim, les dades següents:

1. Lloc i notari autoritzant de l'escriptura.
2. Número de protocol i data d'aquesta.
3. Nom i cognoms o raó social del transmetent i de l'adquirent o titular del dret real.
4. DNI o NIF d'aquests i el seu domicilis.
5. Nom i cognoms i domicili dels representants, si escau.
6. Situació de l'immoble.
7. Participació adquirida.
8. Quota de copropietat si es tracta d'una finca en règim de divisió horitzontal

Article 24. Obligació de comunicació dels notaris

1. Així mateix, els notaris estan obligats a remetre a l'autoritat municipal, dins la primera quinzena de cada trimestre, la llista o índex que contingui tots els documents que han autoritzat en el trimestre anterior, en els quals figurin els fets, els actes o els negocis jurídics que posin de manifest la realització del fet imposable d'aquest impost, a excepció dels actes d'última voluntat.

2. També estan obligats a remetre, dins el mateix termini, la llista dels documents privats que continguin els mateixos fets, actes o negocis jurídics que els hagin estat presentats per conèixer o legitimar les signatures.

A la relació o índex que remetin els notaris a l'ajuntament, aquests hauran de fer constar la referència cadastral dels béns immobles quan aquesta referència es correspongui amb els que siguin objecte de transmissió.

Els notaris advertiran expressament els compareixents en els documents que autoritzin, sobre el termini dins del qual estan obligats els interessats a practicar autoliquidació i a ingressar-ne l'import, o si escau a presentar declaració per l'impost i, així mateix, sobre les responsabilitats en què incorrin per la falta d'ingrés de les autoliquidacions, o si escau, de presentació de declaracions.

3. Allò que es preveu en aquest apartat s'entén sens perjudici del deure general de col·laboració establert en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

Article 25. Col·laboració i cooperació interadministrativa.

A l'efecte de l'aplicació de l'impost, en particular en relació amb el supòsit de no subjecció previst en l'article 4.1.b) així com per a la determinació de la base imposable mitjançant el mètode d'estimació directa, d'acord amb l'article 6.3 podrà subscriure's el corresponent conveni d'intercanvi d'informació tributària i de col·laboració amb l'Administració tributària autonòmica.

Article 26. Recaptació

1. La recaptació d'aquest impost es realitzarà d'acord amb el que es preveu en la Llei General Tributària, el Reglament General de Recaptació i en les altres Lleis de l'Estat reguladors de la matèria, així com en les disposicions dictades per al seu desenvolupament

2. L'ingrés de la quota tributària s'ha d'efectuar en els terminis prevists en l'apartat 1 d'aquest article a les oficines de l'ATIB o a les entitats bancàries col·laboradores. En aquest cas, l'autoliquidació de l'impost i la documentació requerida en l'article 21 d'aquesta ordenança han de ser presentades a aquesta administració municipal en el termini màxim de 15 dies naturals, a comptar des de la data de l'ingrés en el banc. En el cas de les bonificacions recollides a l'article 14 d'aquest ordenança, la bonificació ha de sol·licitar-se en el mateix termini de 6 mesos prorrogables per altres sis com a màxim prevists. Això no obstant, aquesta sol·licitud s'entén feta i provisional concedida, sense perjudici de la comprovació i de la pràctica de la liquidació definitiva que sigui procedent, quan dins aquests terminis, el subjecte passiu practiqui l'autoliquidació.

3. Quan la finca urbana o integrada en un bé immoble de característiques especials objecte de la transmissió no tingui determinat el valor cadastral a efectes de l'impost sobre béns immobles, o, si en tingués, no concordi amb el de la finca realment transmesa, com a conseqüència d'aquelles alteracions de les seves característiques no reflectides al cadastre o al padró del referit impost, que hagin de comportar l'assignació de valor cadastral conforme a aquestes, el subjecte passiu vindrà obligat a presentar declaració tributària a l'administració municipal, a l'imprès i en els terminis assenyalats a l'apartat 1 anterior, acompanyant la mateixa documentació que la requerida per les autoliquidacions, perquè, prèvia quantificació del deute, per l'administració municipal, es giri la liquidació o liquidacions que corresponguin, si es el cas.

Respecte d'aquestes autoliquidacions, sense perjudici de les facultats de comprovació dels valors declarats per l'interessat o el subjecte passiu als efectes del que disposen els articles 104.5 i 107.5 TRLHL, respectivament, l'Ajuntament només podrà comprovar que s'han efectuat mitjançant la aplicació correcta de les normes reguladores de l'impost, sense que es puguin atribuir valors, bases o quotes diferents de les resultants d'aquestes normes. En cap cas no es pot exigir l'impost en règim d'autoliquidació quan es tracti del supòsit a què fa referència l'article 107.2.a), paràgraf tercer TRLHL (article 110 TRLHL)

 

Secció Segona

Comprovació de les autoliquidacions

Article 27. Comprovacions per l'administració municipal

1. L'administració municipal o l'òrgan que tengui encomanada aquesta funció,en aquest cas, l'ATIB, ha de comprovar que les autoliquidacions s'han efectuat mitjançant l'aplicació correcta de les normes d'aquesta ordenança i, per tant, que els valors atribuïts i les bases i les quotes obtingudes són el resultat d'aquestes normes.

2. Si l'Administració municipal no troba conforme l'autoliquidació, ha de practicar la liquidació definitiva, per a la qual cosa ha de rectificar els elements o les dades que s'hagin aplicat malament i els errors aritmètics, ha de calcular els interessos de demora i ha d'imposar les sancions que siguin procedents. Així mateix, ha de practicar, en la mateixa forma, la liquidació pels fets imposables continguts en el document que no hagi declarat el subjecte passiu.

3. L'Administració municipal pot requerir que els subjectes passius aportin en el termini de trenta dies, prorrogables per altres quinze, a petició de la persona interessada, altres documents necessaris per establir la liquidació definitiva de l'impost. Constitueix una infracció simple l'incompliment dels requeriments en els terminis assenyalats, quan no actuï com a element de graduació de la sanció greu d'acord amb l'establert a la secció tercera de la present ordenança.

4. Les liquidacions que practiqui l'administració municipal es notificaran íntegrament als subjectes passius amb indicació del termini d'ingrés i expressió dels recursos procedents.

Article 28. Recàrrecs

1. Les quotes que resultin d'autoliquidacions presentades després d'haver transcorregut els terminis prevists en l'article 21 d'aquesta ordenança s'han d'incrementar amb els recàrrecs següents:

Declaració després del període previst a l'article 21	Recàrrecs
En el termini de 3 mesos	5%
Entre 3 i 6 mesos	10%
Entre 6 i 12 mesos	15%
Després de 12 mesos	20%

En les autoliquidacions presentades després de 12 mesos, a més del recàrrec anterior, cal exigir interessos de demora.

2. Quan els obligats tributaris no efectuïn l'ingrés a l'hora de presentar l'autoliquidació extemporània, a més dels recàrrecs prevists en el punt s'ha d'exigir el recàrrec de constrenyiment d'acord amb el que estableix la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

 

Secció Tercera

Inspecció, infraccions i sancions

Article 29. Comprovació de l'impost

1. La inspecció s'ha de fer d'acord amb el que es preveu en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària i les disposicions dictades per desenvolupar-la.

2. En relació amb la qualificació de les infraccions tributàries i la determinació de les sancions que corresponen en cada cas, cal aplicar el règim regulat en l'esmentada llei i el Reial decret 2063/2004, de 15 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament general del règim sancionador tributari.

3. L'incompliment per part dels notaris del deure a què fa referència l'article 29 de la present ordenança tindrà el caràcter d'infracció greu i se sancionarà segons el que disposa l'article 199.4 de l'esmentada llei general tributària.

Això no obstant, quan es produeixi resistència, obstrucció, excusa o negativa per part dels notaris en no atendre algun requeriment de l'administració municipal degudament notificat referit al deure aportar dades, informes o antecedents amb transcendència tributària, d'acord amb el que disposen els articles 93 i 94 de l'esmentada llei general tributària, aquesta conducta serà així mateix infracció greu i la sanció consistirà en la multa pecuniària a que fa referència l'article 203.5, sens perjudici del que disposa l'article 186.3, tots dos de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.

4. En particular, es considerarà infracció tributària simple, d'acord amb el previst a l'art. 198 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària la no presentació en termini de la autoliquidació o declaració tributària, en els casos de no subjecció per raó de inexistència d'increment de valor establerts en aquesta ordenança.

Disposició transitòria

En el cas d'alienació de béns per entitats jurídiques que haguessin satisfet, per tinença d'aquests, quotes per la modalitat d'Equivalència de l'extingit Arbitri sobre l'Increment del Valor dels Terrenys, es practicarà liquidació prenent com a data originària la d'adquisició d'aquests béns (amb el límit de vint anys), deduint de la quota que resulti l'import de la quantitat o quantitats efectivament satisfetes per aquesta modalitat durant el període impositiu.

La prova de les quantitats abonades en el seu moment per la modalitat d'Equivalència correspondrà als qui pretenguin la seva deducció de l'import de la liquidació definitiva per concepte d'Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana.

Disposició addicional primera

1. En allò no previst a la present Ordenança, seran d'aplicació subsidiàriament la normativa de gestió, inspecció i recaptació d'aquesta entitat local que hi siguin d'aplicació, el Text Refós de la Llei de Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat de cada any així com la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària i totes les normes que es dicten per aplicar-les.

2. Les modificacions produïdes per Llei de pressuposts generals de l'Estat o una altra norma de rang legal que afectin qualsevol element d'aquest impost s'han d'aplicar automàticament en aquesta ordenança.

Disposició addicional segona

1. A l'efecte de l'aplicació de l'impost, en particular en relació amb el supòsit de no subjecció de l'article 4.1 b), així com per a la determinació de la base imposable de l'article 6, es podrà subscriure el conveni de col·laboració per l'intercanvi d'informació tributària corresponent amb l'administració tributària autonòmica.

Disposició derogatòria

A partir de l'entrada en vigor d'aquesta Ordenança, queda derogada l'Ordenança Fiscal Reguladora de l'Impost sobre l'Increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, publicada en el BOIB 167, de 6 de desembre de 2014

Disposició final

1.En el no previst en la present Ordenança, serà aplicable subsidiàriament el que es preveu en la vigent Ordenança Fiscal General de Gestió, Inspecció i Recaptació, el Text Refós de la Llei de Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març; la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat de cada any, la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària i quantes normes es dictin per a la seva aplicació.

2. Queden suprimits quants beneficis fiscals estiguessin establerts respecte de l'anterior arbitri sobre el increment del valor dels terrenys, tant de forma genèrica com específica, en tota mena de disposicions diferents a les del règim local, sense que la seva anterior vigència pugui, per tant, ser invocada respecte del presenti impost regulat per els articles 104 a 110 TRLHL i per aquesta ordenança

3. Aquesta Ordenança entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació íntegra en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i tindrà aplicació des de llavors i seguirà en vigor mentre no s'acordi la seva modificació o derogació expressa.

 

ANNEX I. Coeficients d'aplicació a data d'aprovació inicial d'aquesta Ordenança. (establerts al TRLRHL)

Període de generació	Coeficient
Inferior a 1 anyt	0,14
1 any.	0,13
2 anys.	0,15
3 anys.	0,16
4 anys.	0,17
5 anys.	0,17
6 anys.	0,16
7 anys.	0,12
8 anys	0,10
9 anys.	0,09
10 anys.	0,08
11 anys.	0,08
12 anys	0,08
13 anys.	0,08
14 anys	0,10
15 anys.	0,12
16 anys.	0,16
17 anys.	0,20
18 anys.	0,26
19 anys.	0,36
Igual o superior a 20 anys.	0,45

Contra el present acord definitiu de modificació d'Ordenança Fiscal, els interessats podran interposar recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos a comptar des de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears, de conformitat amb l'Art.46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa, davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

 

Mancor de la Vall, 5 de maig de 2022

El batle Guillem Villalonga Ramonell