BUTLLETÍ OFICIAL DE LES ILLES BALEARS

Ara fa gairebé dos anys va començar un dels períodes, ben segur, més inesperats de les nostres existències. Si més no en el món occidental, després de successions de dècades de tranquil·litat col·lectiva, en què el record d'epidèmies d'abast mundial era per a la majoria de la ciutadania una simple ressenya en els llibres d'història o el llunyà record d'un malson en la memòria de la nostra gent gran, un insospitat i indesitjat visitant s'apropava a les portes de la nostra existència per acabar produint —quasi d'un dia per l'altre— un autèntic daltabaix a les nostres conviccions i seguretats més interioritzades.

De sobte, ens vàrem veure confinats; de sobte, ens vàrem veure en la necessitat de limitar les nostres llibertats; de sobte, varen trontollar les bases econòmiques de la nostra societat i, de sobte, qui més qui manco va experimentar, amb major o menor mesura, el temor a la pèrdua d'un mode de viure a l'assoliment del qual havíem dedicat els nostres esforços, i allò que tal volta era el més difícil d'assumir: ens vàrem adonar, amb sorpresa i probablement amb una forma de temor que pocs havien experimentat abans, de com un ens microscòpic, aparentment insignificant, era capaç de col·locar-nos inermes davant de la perspectiva de perdre la vida, sense que hi hagués cap remei possible creat per l'ésser humà que ho pogués impedir.

Però es va reaccionar.

Malgrat les morts, malgrat el sofriment, malgrat els temors, els éssers humans reaccionaren, i menys d'un any després de conèixer l'existència del SARS-CoV-2 i després d'assistir a uns dels processos d'investigació i desenvolupament científics més accelerats, espectaculars i d'èxit dels quals es té coneixement, es varen iniciar arreu del món campanyes massives de vacunació de la població i aquí va començar el camí cap al retorn a la vida amb allò que entenem com a normalitat.

Ara bé, si la vacunació generalitzada es va convertir, des que va aparèixer, en un instrument especialment útil no només per prevenir els contagis, sinó també per reduir els efectes de la malaltia en cas de contagiar-se malgrat estar vacunat, és un fet que al llarg de tot el període que va des de la finalització dels primers confinaments fins a hores d'ara ha estat necessari prendre tot un seguit de mesures preventives i de protecció de tipus no farmacològic, que coadjuvessin al control i la prevenció del contagi de la malaltia.

Aquestes mesures han evolucionat en el temps incrementant inicialment el seu rigor, atès que es va comprovar que una vegada passada la primera onada de la COVID-19 les onades de la malaltia se succeïen en el temps, amb efectes sempre letals, de manera que era indispensable adoptar mesures que garantissin la reducció de l'activitat social en tot allò que fos possible per prevenir els contagis limitant les reunions de persones no convivents, les aglomeracions i establint controls i restriccions de cabudes.

Es va recórrer a la suspensió —completa o parcial— del desenvolupament de determinades activitats empresarials que per les seves característiques afavorien especialment els contagis, com ara l'activitat de restauració en els interiors, l'activitat dels gimnasos, dels locals d'oci nocturn i de les sales de joc. Les activitats culturals i els espectacles públics i les activitats esportives en varen veure també limitat el desenvolupament.

També va ser necessari i es va fer incidència especial a extremar les mesures de protecció individual bàsiques, tot garantit el compliment de mesures com ara el manteniment de les distàncies interpersonals, la higiene correcta de mans i respiratòria, la ventilació dels espais tancats —tant per mitjans naturals com mecànics— i l'ús de les mascaretes.

Totes aquestes mesures varen adquirir una intensitat especial durant la segona, tercera i quarta onades, quan les vacunes no existien encara o l'extensió del procés de vacunació no havia assolit els marges de cobertura de la població suficients per aconseguir allò que es va qualificar d'immunitat de grup.

Ara bé, quant a aquest efecte protector de les vacunes, una vegada administrades d'una forma massiva a la població, es va poder comprovar i es va poder veure que, si no l'impedien totalment, sí dificultaven el contagi i que, a més, en el cas que es produís, la persona vacunada presentava ordinàriament una evolució satisfactòria, amb una gran reducció de casos greus i de morts entre els vacunats en relació amb les onades anteriors i, per tant, les restriccions es varen alleugerir progressivament i moltes varen desaparèixer.

Així, tant la cinquena onada provocada per la variant delta a l'estiu de 2021, com la sisena onada —que començà el mes d'octubre de 2021, però gairebé com un simple repunt d'escassa força, de bell nou amb la variant delta com a protagonista—, amb l'explosió de contagis a partir dels primers dies de desembre quan va aparèixer la variant òmicron amb l'altíssima capacitat de transmissió, s'han pogut gestionar amb mesures molt menys restrictives per a la llibertat de la ciutadania i per a l'activitat econòmica de la comunitat.

Així, l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021 va aprovar el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 i el Pla Específic de Mesures de Prevenció i Contenció de la COVID-19 en els Serveis Socials, i va establir els nivells d'alerta sanitària que s'havien d'aplicar temporalment en cada una de les illes, nivells que varen ser revisats els dies 8 i 23 de novembre; el 3, 13 i 23 de desembre de 2021; els dies 10 i 31 de gener, i el dia 14 de febrer de 2022.

El Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 establia unes mesures bàsiques de seguretat i prevenció de caràcter i aplicació general, qualsevol que fos el nivell d'alerta sanitària declarat per a cada illa, com també un seguit de mesures reforçades, aplicables a determinats sectors d'activitat de major risc en funció del nivell d'alerta sanitària que es declarés en cada illa.

Aquest Pla, amb els retocs que se li aplicaren, juntament amb la justificació documental de trobar-se o bé vacunat amb pauta completa, o bé haver superat la malaltia dins dels sis mesos precedents o disposar d'una prova de diagnòstic negativa i recent com a mitjà per permetre l'accés a determinats establiments, i els controls establerts per a la realització de proves de detecció d'infecció activa als professionals no vacunats de centres residencials de serveis socials i de centres sanitaris, ha representat el conjunt de mesures complementàries que s'han fet servir per gestionar aquestes dues darreres onades que, per altra banda, han resultat ser les que han provocat —molt especialment des de l'aparició a les illes d'òmicron— els nivells d'incidència més alts que s'han conegut fins ara en tot el desenvolupament de la pandèmia.

A hores d'ara, l'evolució de la pandèmia de COVID-19 a les Illes Balears pel que fa a aquesta sisena onada es troba en fase de manifesta remissió de manera que, finalment, les illes han pres un camí de descens marcat de les xifres d'incidència acumulada i, a més, presenten una perspectiva de millora acusada, ja que les xifres diàries dels indicadors d'incidència acumulada a set dies estan obertament per sota del cinquanta per cent de les IA14 diàries i les taxes de reproducció automàtica es troben al voltant del 0,68, la qual cosa implica que de cada tres contagis només se'n produeixen dos de nous i això implica un decreixement sostingut de les incidències acumulades.

D'altra banda, ja es fan palesos en l'àmbit assistencial els efectes de l'evolució de la corba de contagis i el descens des de fa diverses setmanes, de manera que tant els ingressos a planta com en unitats de cures crítiques remeten.

Així doncs, pel que fa a la situació epidemiològica i assistencial a les illes globalment, a data 23 de febrer de 2022, la comunitat autònoma presenta una incidència acumulada a 14 dies (IA14) per 100.000 habitants en la població general de 601 casos. Per altra banda, en la població > 65 anys l'IA14 es troba en 594,4 casos. La taxa de positivitat a 7 dies és del 12,44 %.

Per illes, Mallorca presenta una IA14 de 633,3 casos, Menorca de 634,7, Eivissa presenta una IA14 de 399,8 casos i Formentera presenta una IA14 de 420.

D'altra banda, la situació assistencial comença a presentar moltes millores.

Per illes, Mallorca presenta una ocupació de llits de planta amb una ocupació del 5,38 %; Menorca es troba pel que a fa a l'ocupació de llits de planta en un 5,45 %, mentre que Eivissa (que inclou els ingressos procedents de Formentera) presenta una ocupació del 16,36 %.

Pel que fa a les ocupacions de llits de cures crítiques, Mallorca es troba en un 13,04 %, Menorca en un 18,52 % i Eivissa i Formentera es troben en uns percentatges d'ocupació del 14,75 %.

Una comparació de l'estat en el qual ens trobàvem ara fa un mes és molt gràfic per comprendre quin nivell ha assolit el descens d'aquesta onada. Així doncs, els quadres de l'evolució de la sisena onada de la pandèmia a les illes presenten aquest estat en dates de 26 de gener i de 23 de febrer de 2022.

26-01-2022

UNITAT TERRITORIAL	ILLES BALEARS	MALLORCA	MENORCA	EIVISSA	FORMENTERA
IA14	3249	3026,4	3782,9	4357,6	1881,7
IA14 MAJORS DE 65A	1674,5	1672,3	1303,8	2069	821,4
IA7	1223,7	1060,8	1803,6	1875,8	730,8
IA7 MAJORS DE 65A	687,7	668,6	608,4	927,1	342,2
TP7D	32,73 %	33,22 %	31,55 %	36,39 %	35,97 %
% PLANTA	12,61%	11,84%	7,27%	21,82%	21,82%
Taxa noves hosp.	27,58	28,46	7,49	34,37	34,37
% UCI	26,39 %	31,23 %	3,70 %	16,39 %	16,39 %
Taxa noves UCI	2,78	3,01	0,00	3,12	3,12

23-02-2022

UNITAT TERRITORIAL	ILLES BALEARS	MALLORCA	MENORCA	EIVISSA	FORMENTERA
IA14	601,01	633,3	634,7	399,8	420,0
IA14 MAJORS DE 65A	594,4	618,8	577,4	419.0	616,0
IA7	215,4	225,1	279,2	123.2	174,4
IA7 MAJORS DE 65A	226,5	229,2	273,2	162,4	273,8
TP7D	12,14 %	14,32 %	17,04 %	9,38 %	9,21 %
% PLANTA	6,50%	6,38%	5,45%	16,36%	16,36%
Taxa noves hosp.	10,18	9,82	6,42	14,37	14,37
% UCI	13,78%	13,04%	18,52%	14,75%	14,75%
Taxa noves UCI	07	0,67	0	1,25	1,25

Així doncs, i en el conjunt de les illes, les xifres actuals d'incidència s'han reduït al vint per cent de les que eren ara fa un mes, amb reduccions encara més acusades com la d'Eivissa, on la incidència a 23 de febrer representa menys d'un deu per cent de la que presentava l'illa a 26 de gener de 2022.

Pel que fa a les ocupacions hospitalàries i en comparativa entre les mateixes dates del mateix període, les xifres actuals s'han reduït a menys d'un vint per cent de les inicials quant a llits d'hospitalització ordinària i a la meitat quant a llits de cures crítiques.

En definitiva, podem concloure que a hores d'ara la pandèmia es troba en fase de remissió a les illes, que la vacunació ha demostrat la seva eficàcia tant per prevenir el contagi com per reduir-ne els efectes i la capacitat de contagiar si es produeix i que l'administració de les dosis de reforç —que actualment continua avançant i també la vacunació dels menors d'edat majors de 5 anys— ha ampliat l'espectre de protecció de la comunitat.

Aquest conjunt de circumstàncies no ens permet encara donar per derrotada la COVID-19 i, en conseqüència, no ens permet prescindir de tota casta de mesures no farmacològiques de prevenció del contagi, ja que el risc és aquí i hi ha col·lectius especialment vulnerables a la malaltia que han de ser protegits. Ara bé, aquesta situació sí ens permet reconduir el conjunt d'aquestes mesures a l'elaboració d'un pla de mesures de protecció elementals, quasi de sentit comú, que el redueixi a un mínim indispensable d'exigències per garantir una protecció al conjunt dels ciutadans.

Així doncs, es mantendran mesures de prevenció bàsiques que se centraran en l'ús obligatori de la mascareta en espais interiors oberts al públic, el manteniment de les distàncies interpersonals en tots els supòsits que sigui possible o que l'activitat desenvolupada no ho faci incompatible, les mesures d'higiene personal, la ventilació correcta dels espais interiors oberts al públic i la promoció de la vacunació i de les activitats a l'aire lliure.

L'ús obligatori de la mascareta en espais interiors de manera que només se'n pugui prescindir per excepció expressa —combinat amb el manteniment de les distàncies interpersonals de seguretat quan no ho impedeix la naturalesa de l'activitat i la ventilació correcta dels espais tancats— ha resultat ser una de les mesures elementals de seguretat més eficaç en la prevenció dels contagis, especialment en els espais on, per la durada de la permanència en el local, pel tipus d'activitat desenvolupada i la baixa capacitat de ventilació, es produeix una concentració d'aerosols més alta i persistent. De fet, la utilitat d'aquestes mesures ha anat més enllà de la COVID-19 tal com ho demostra el fet que altres malalties estacionals amb la mateixa via de transmissió que la COVID-19, com ara la grip, hagin passat pràcticament desapercebudes des de la tardor de 2020 fins ara.

La promoció del desenvolupament d'activitats a l'aire lliure, sempre que sigui possible dur-les a terme així, continuarà sent una de les línies d'actuació d'aquest Govern i de l'administració sanitària, atès que és un fet empíricament demostrable que les possibilitats de contagi es redueixen manifestament en espais oberts. Les mesures d'higiene personal, sigui de mans o respiratòria, han coadjuvat i segueixen col·laborant en la reducció de contagis.

D'altra banda, l'Administració en cap cas no deixarà de recomanar la vacunació a la població. Amb independència de l'eventual aparició de medicaments amb efecte terapèutic contra la COVID-19, la vacunació és, ara per ara, la millor i més efectiva eina de la qual disposem contra aquesta malaltia. La vacunació prevé el contagi, la vacunació disminueix la capacitat de contagi i la vacunació alleugereix els efectes del contagi si es produeix en una persona vacunada.

La possibilitat de patir una malaltia amb efectes greus amb necessitat d'hospitalització o de requerir cures crítiques o amb resultat de mort es multiplica en el cas de les persones no vacunades front a les vacunades, molt especialment en els grups de més edat, en què aquesta probabilitat creix de manera exponencial. Així doncs, s'ha pogut comprovar a la nostra comunitat que des del mes d'agost de 2021 el risc d'ingrés a l'UCI es trobava al voltant de ser unes 20 vegades superior en la població major de 60 anys no vacunada que en la població vacunada, i quant a la població menor de 60 anys, el risc d'ingrés a l'UCI era de l'ordre de 14 vegades superior per a la població no vacunada.

Així doncs, atesos aquestes fets i des del respecte complet a les decisions i llibertat individual dels ciutadans, el Govern i l'Administració incomplirien les seves obligacions amb els ciutadans si no recomanessin, amb insistència i amb convicció fonamentada en els beneficis que ofereix a tota la població, la vacunació.

Per tot això, el Consell de Govern, com a responsable màxim de la política sanitària a les Illes Balears, a proposta de la consellera de Salut i Consum, en la sessió de 28 de febrer de 2022, adoptà, entre d'altres, l'Acord següent:

Primer. Aprovar el nou Pla de Mesures Front a la COVID-19, que s'annexa a aquest Acord i que substitueix el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 que es va aprovar mitjançant l'annex 1 de l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021 pel qual s'aproven el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 i el Pla Específic de Mesures de Prevenció i Contenció de la COVID-19 en els Serveis Socials, i s'estableixen els nivells d'alerta sanitària que s'han d'aplicar en cada una de les illes.

En els serveis socials de tipus residencial són aplicables les mesures específiques establertes per l'Acord del Consell de Govern de 14 de febrer de 2022 pel qual s'estableixen els nivells d'alerta sanitària que s'han d'aplicar en cada una de les illes, es modifica el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19 i s'aprova un nou Pla Específic de Mesures de Prevenció i Contenció de la COVID-19 en els Serveis Socials, aprovats per l'Acord del Consell de Govern de 25 d'octubre de 2021 o el que, si escau, el substitueixi.

Segon. Notificar aquest Acord a la Delegació del Govern a les Illes Balears, així com a la direcció operativa del Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (PLATERBAL) per a la transició cap a una nova normalitat derivada de la situació d'emergència de salut pública ocasionada per la COVID-19.

Tercer. Fer constar que corresponen a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i als ajuntaments, en l'àmbit de les seves competències, les funcions de vigilància, inspecció i control del compliment correcte de les obligacions que preveu aquest Acord, per tal de garantir-ne l'efectivitat. A aquest efecte, les administracions esmentades poden sol·licitar la col·laboració dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. L'incompliment de les mesures es pot sancionar de conformitat amb la normativa aplicable en matèria de salut pública.

Quart. Comunicar a la Direcció de l'Advocacia aquest Acord a fi que, si ho considera oportú, el presenti davant l'òrgan judicial competent a l'efecte que estableix l'article 10.8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Cinquè. Publicar aquest Acord en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Sisè. Contra aquest Acord, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar un recurs potestatiu de reposició davant el mateix òrgan que el dicta, en el termini d'un mes comptador des que es publiqui, d'acord amb els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, o, alternativament, un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en el termini de dos mesos comptadors des que es publiqui, de conformitat amb els articles 10.1 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

 

Palma, 28 de febrer de 2022

La secretària del Consell de Govern Mercedes Garrido Rodríguez